•1-

f ^

t

Un dels figurins de I.luís Masriera per la seva darrera obra sEis Vitralls de Santa Rita»(D'uii facsímil de «La Reune de L'duore )

cut blanc, reptador i vençut; elchor de serventes; la llegiclora; l'He-rald trcmpeler. I entre tots, esbri-nant i furgant, Madona Tafaneriaque sap de .iots perquè tot ho pre-gunta.

Què fan els dits personatges?No fan altra cosa que el que són,i, eterna condició humana. passenllur temps fitat en planys i baralles.,'ols Inc. n fa l'a mor que simbolitza

el cavaller ardit que mata la feramaligna i deslliura la dativa don-

ella.Fins aqui l'argument, amb sos

episodis del torneig cavaller, i lagaia dansa i els corteigs galants.Argument bell i fàcil per a ésserdescrit en imatges ritombants, peròde dificil escenificació per tal queel; personatges no perdin maiIhir carlcter de figures de vitrall

X1. J

GASETA DE LES AItTSUTAOL 1927 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any IV.—\iím. 76

La darrera creació del Teatre (l'Art ple Linís 11IlasríeraEls Vitralls de Santa Sita

Tot allò que Lluís rMasriera ha creat pel

renovament i puresa delTeatre. en camí sempreascendent, culmina enla darrera producció es-cènica que ha tingutèxit verament extraor-din ari: Els Vitralls (IeSanto I?i[a.

La descripció d'a-cluesta obra éa difícilde fer anc que siguiamb imatges les méshrillants i amb l'enlu-siasme fill de l'emociósentida. Tot esdevé pàl-lid davant tal escenili-cació model d'art, onno lii tia personatgessecundaris ni detalls desecundària valor, per-què l'artista ha volgut.i aconseguit que tots icada un d'ells fossin ele-ments vius d'un con- -júnt vital. Veritat queningú tan ben dotati preparat com l'artistaMasriera per a fer-nossentir l'emoció d'un artpur en abundós des-granamenl; i art- puren el marc del teatre,on totes les rutines,convencionalismes,trucs i altres miralletshan tingut i lii tenenestada.

x

Som dintre la gransala d'un vell castell,en els murs de la quals'encén la bellesa d'unsvitralls històrics i mag

-nificents. Fa cinc ecu-túries que els personat-

ges dels vitralls restenimmòbils, retalindesllurs senyorívoles figu-res que els ploms i lacolor acusen i dibuixenmés. Cansades de laquietud de segles, i an-sioses cle vida, demaneni obtenen de llar pa-trona Santa Hila elmiracle del moviment,que la Santa atorga solspels dies que manquenfins la Pàsqua propera.Cada dia, a [hora con-vinguda, els personat-ges prenen vida, tor-nant a inanimar-se alloe d'oració. En adjun-Lar-se, comença amb ladivergència de caràc-lers la discussió i la lluita. El cavallerJordi, actiu i valerós sempre, des-per1 i amor a la noble Agnès, ladonzella que vol dels homes moliesproves. El presumptuós Duc dePortugal és el tipus de l'hcme quexerra i no fa. Mestre Rialla alegrala vida amb ses rialles i sentit cpii-misla. IIi ha la clonzella dativa; clvell que sempre es plany; el rosecde 1llicer Enveja; el Cavaller de 1'es-

• gòtic. L'èxit és com-plet. definitiu. Dintrela distribució de teatretríptic, ço és, en trespartiments actuantcada un d'ells i els tresen un tot orgànic lapart central és a la ve-gada tripartida per aperfilar les tres ogivescaracteristiques. El re-

-,^^.,,.^ quadrament total en t-,..

fosquíssim, aviva pecontrast la llum polí-

3 croma, daurada i en-cesa dels grans vitrallsdecorats. Refeta la im-pressio, l'espectador veucom per art d'encan-tament que les figuresaccionen i s'animen.S'animen i accionen,però, com figures devitrall medieval, reta-llades i planes, de vidrelluminós i transparent.Apar que el sol demigdia besi llurs carnsfines i penetri per entrel'esclat d'un carmí puro d'un groc de glòria.Es el gran secret deLluís Masriera. Les ro-bes són matisades isemblen irradiar llum.Mai ni una ombra, maini el més lleu detallque pogués semblar es-cultura o pintura: devidre sempre. I vidrede puresa gòtica delquatrecents.

Hi ha detalls inte-ressantíssims que acu-sen el domini de llurautor. Tot just al des-córrer-se la cortina iposar-se en movimentles figures dels fines-trals de Ponent, es veuen un costat la d'unavella llegidora llegintabstreta el gros llibrede la Vida. La llegidora,recollida i devota, lle-geix full darrera fullsense parar esment delque passa al seu entorn.

— \o estàs cansadade llegir durant segles?—li diuen ses compa-nues.

I ella respon ama-tent — Com no voler

J saber què diuen elsfolis següents si durantsegles he restat immò-bil llegint una sola pla-na? — Vc't aquí un pe-ti t detall emocionant.

També ho és la gran escena dequan toies les figures, de cara a 1'es-pectadoi, estan ansioses mirant lalluita que té lloc als finestrals deldavant. Pels seus gestos veiem cla-ranment el que passa en una escenaque no veiem. i 1'e.ndevinem mo-guda i lluminosa. reexida per lafeliç pensada del seu autor.

Llibre, decorat i trajos són obrade Lluís Masriera, així com 1'esce-

p,^ V

„4v.xo

í'

`,

j_.^...... 1' ........

_.. ±f T' -

Figurins per a 4Els Vitraus de Santa Ritao (Del facsímilde la «La Revue de L'OEuvren).

2 GASETA DE LES ARTS N.e 76

Una escena del l.er acte cl'aEls Vitralls cte Santa Ritao.

ni(icació i bona part derepresentació. E11 és elDirector d'aquest grupadmirable de jovesamateurs, vers artistes,que amb el nom alegroide «Companyia Bellu-guet> ha donat_a sonteatre tantes i tan bellescoses. Ells no saben deles rutines del teatre, iesperits cultíssims sa-ben donar a llurs per-sonatges una vida queés la pròpia idea deliur Director. Els grupsi moviments dels per-sonatges sóñ quelcomd'impecable, fill d'acu-rat estudi on l'afectaciói rutina no hi han tin-gut mai estada. I aixíascendeixen en perfec-ció.

La lletra de l'obraque pàllidament hemcomentat, està inspi-rada en els antics lli-bres catalans de cava-lleria, i el diàleg dit ensaborós català d'altretemps; begut en les fonts del Tirantlo Blanc I del Curial í Güe1Ja. Elmestre Enric Roig hi té transcritesescaients il lustracions musicals se-gons els textos del segle xv, i Lleo-nard Guardiola hi ha reconstruït lacerimoniosa baixa dansa.

L'obra de Lluis Masriera dintre elteatre, de caire nou i personalíssim,està destinada a obrir camins nousde resultats insospitats. Una fondarenovació del teatre en son ambienti àdhuc en son públic, educant irefinant, poden fer molt per l'extir-pació de velles rutines feixugues imorboses, clau de la fonda crisi delTeatre actual, necessitat urgentment,en tots caires i aspectes, d'ésser por-tat per vies noves de bellesa i sel-Iceció.

Tals són els resultats i el llevatde l'obra del dilecte artista barceloní.

JOAQUIM RENART

L'arguinent de «LesVitranx de Sainte-Rite», segons la revista«L'om+ nvre», de París ('°)

Les eeuvres les plus caractéristiquesde cet auteur ne peuvent étre

jouées que sur la scène en triptyqueou tripariite; cette dernière demandeaussi trois scènes, mais celle du milieudoit étre divisée en trois ogives.

Voici le sujet de la pièce:Le bonhomme gardien et cicerone

du Cháteau de Sainte-Rice, oú setrouvent les merveilleux vitrauxque les artistes catalans du xV e siècleont construits selon les procédésappris en France, raconte au publicle miracle arrivé depuis deux jours.Les personnages peints sur les vi-traux, ses amis de 30 ans —, car ila passé sa vie à les contempler —se sona fatigués de cinq siècles d'im-mobilité et als ont demandé à Dieule mouvement et la parole. Dieu aaccédé à cette demande, mais seu

-lement pour quelques heures pendan tdix jours.

(') E1 darrer número de La RevueaL'OEuvreo, la gran revista internacionalde teatre que s'edita a París, ve dedicaten gran part del seu text i il lustració a ladarrera obra del Teatre d'Art de LluísMasriera, fent honor a les excel icnciesd'aquesta veritable creació i ele cara alpúblic internacional dels seus lectors.

nière porte les figurespeintes prennent vie etcommencent à bougeret à parler.

L'action, arrétée parla cloche à la fin dechaque acte, se déroulenaturellement et sim-plement à la façon (lesanciens livres occitainsde chevalerie. Mais cha-que personnage est uneimage synthètique denotre société. Les plusimportants soiil:

La Dame qui exigetrop des hommes. —.LaServante éveilléc. —La Commère qui veuttout savoir. — L'Ingé.-nue cap tive.—L'Hom-me clui agit (ChevalierGeorges). — L'1-Iommequi parle trop et ne1iit rien. — L'Hommequi nit toujours. —L'Homme qui se plainttoujours. — MaitreEnvie. — Etc. etc.

Les paroles que legardien dit à la fin sont

le clou de la pièce qui se termine lejour ele la Pentecóte, quand on en-tend la cloche et l'orgue clans 1'égliseprochaine; et les personnages restenteternellemen1 tranquilles, éclairésfaiblement par le soleil couchant.

La mise en scène a été principale-ment difficile, afin de pouvoir don-ner une impression de transparenceaux décors et aux personnages. Lesdécors transparents auraient eu 1'in-convénient de découper les personna-ges en noir. Il a done fallu la lumièrede face et obtenir au moyen d'unepeinture énergique, mais très nuan-cée, la sensation d'une matière trans-lucide. Les meubles et les costumesont été peinas également.

Api ès de longs essais, M. Masrieraa obtenu un résultat merveilleux;quand les personnages restaient tran-quilles, l'effet des vitraux étaitparfait. On les voyait sans reliefset transparents comme de vrais vi-traux. La grande richesse et l'har-monie de couleur que ce peintreobtient ordinairement sur la scènea été surpassée dans cette oeuvre.Cette mise en scène parfaite a con-tribué énormément au grand succésde la pièce. —M.-M. C.

Un pintor vuitcentista

Antoni CasanovaEstor aeh

Tasqué Antoni Casanova Estorach1 V a Tortosa el dia q d'agost 1847,en el barri de Remolins.

Petit, pàl • lid, fins un xic desnarit,amb uns ullets vius penetrants querevelaven prematura intelligència,l'Antonet Casanova ja des de petitinteressava tantost s'cl coneixia.Era un xicotet simpàtic no pas gaireentremaliat que tenia af'icions moltdiferents dels seus companys, liagradava dibuixar, cosa que feiaamb molta dificultat per l'ambientmiserable i d'incultura que regnavaa-casa seva, la cl'un humil manobre.Tenia d'esplaiar-se clibuixant sobreparets emblanquinades, portes o allíon trobava espai a propòsit, malgrattenir d'aguantar cops i renys delsseus pares. Però comptava tot justdeu anys quan acquells dibuixos, jabén notables, cridaren l'atenció delseu mestre d'estudi i altres personesenteses en les arts, considerant -losla revelació d'un ver artista. Fou

— Chaque jour, dit le gardien,quancl je ferme les portes, dans lasolitude de ces nefs désertes, ces per-sonnages bougent et parlent! Maisau moment méme oú la cloche del'église prochaine appelles les fidèlesà la prière, ils restent figés jusqu'aulendemain!

— Ils parlent le langage de leursiècle. Comment cette societé se

comportera-t-elle pendan ces dixjours d'existence? et il reste obsédépar l'idée de la dernière pose qu'ilsdevront garder éternellement.

Le bonhomme ouvre les rideauxet les vitraux apparaissent en pleinelumière. 11 recommande alors aupublic de ne faire aucun bruit,paree qu'il faut qu'ils croeint lasalle déserte, et quanti il ferme la der-

A. CASANOVA ESTORACII. (1870.) Redempció de captius.Museu ele Belles Arts de Barcelona.

A. CASANOVA EsTORACH. — Joan Fivaller i Ferran d'Antequera, malalt (1871).;

N.' 76 GASETA DE LES ARTS 3

lama l'admiració d'aquells senyors i11ur convenciment de què no s'equi-vocaven, que emprengueren la lloa

-ble tasca d'instruir al pare d'enCasanova fins a fer-li entendre elprolit que en podria treure, tantel seu fill com sa mateixa família,si encaminaven aquell noi a esser unbon pintor.

Convençut el pare, la familia estraslladà a Barcelona recomenadaal mestre pintor En Josep Planellaperquè el jove Antonet comencés elsesl odis.

Aquell distingit professor acollíamb la major simpatia al jover_et,i proves va donar-ne tenint-lo perdeixeble per espai de dos anysenterament de franc, fins que pelnovembre de 1860 va fer-lo matricu-lar a l'Escola de Llotja, dirigida ales-hores per En Claudi Lorenzale.

1\Iolt prompte també aquell vene-rable director va descobrir en el noudeixeble un talent privilegiat pro-metedor de grans resultats artístics,i l'aprecià moltíssim per sa aplicacióen els estudis i exemplar comporta-ment que el feren me-reixedor de la protecciói estima amb qué de bongrat l'afavorí.

Premiat amb ducsprimeres medalles i di-plomes guanyats en clsconcursos de l'Escola,al fer-n'hi entrega ofi-cial en sessió pública, elpare Casanova, que hopresenciava, molt emo-cionat va rompre a plo-rar sorollosament, tor-bant el silenci de l'actesolemnial que es cele-brava.

Pot ésser la mateixaprecària situació de laseva família, que, perescassetat de recursos ifalta d'illustració, nopodia ajudar materialni moralment al joveartista, va produir unareacció a son favor, ivàries persones amiguesde les arts l'ajudaren endiverses ocasions, ha-vent -hi contribuït jomateix amb eis artistesgermans meus.

1 fou l'any 1863 quanl'opulent comerciant En.fosep Vidal i Ribas,fundador de la presti-

per a anar a Roma a estudiar-hidurant dos anys. L'obra presentadafou la titulada «Redempció de cap-tius», que es conserva en una de lessales del palau d'aquella.

La pensió era de 6,000 pessetesanyals. Després d'haver cobrat enCasanova les primeres 3,000 pessetes,va disposar que les 3,000 restantsfossin entregades al seu pare, quivivia amb grans privacions.

Les obres d'en Casanova eren jamolt apreciades a Roma i es veniena molt bons preus i, a més, elldisfrutava d'una nova pensió creadaallí per personalitats del país admi-radores dcl genial i simpàtic artista.

Donant fidel compliment a lesbases del concurs, envià a la Dipu-tació Provincial, com a treball depensionat, l'esplèndida composició«Joan de Fivaller reivindicant elsfurs de la ciutat davant de Ferrand'Antequera malalt », obra que es potadmirar a la sala VII del iNluseud'Art Contemporani.

De Roma, on residí des de 1871'a 1875, passà a París, reconegutja a tot arreu del món artístic perun dels pintors més notables de laseva època; cosa sobradament de-mostrada pels preus alçats quepagaven les seves obres marxants,col leccionistes i amateurs dels cen-tres artístics d'Europa i Amèrica,així com els premis que obtenia enles exposicions nacionals i estran-geres quan hi presentava obres seves.

En la celebrada a Madrid l'any1884, obtingué segona medalla perla pintura «Ultimos momentos deFelipe 11», obra que també li foupremiada a París l'any següent ifigura des de fa uns vint-i-cinc anysal Museu de Tortosa, donada pelsgermans de l'autor.

En una altra exposició nacional,la de 1887, se li premià a Casanovaamb segona medalla la composició«El rei d'Espanya, Sant Ferran,servint dinar als pobres». Conside-rada l'obra per varis crítics d'art ientitats artístiques, mereixedora deprimera medalla, exterioritzaren llurdisconformitat amb el fallo del Ju-rat, fent-se ressò del general disgust.

Aquesta obra figura a la sala VIIde nostre 1Tuseu d'Art Contempo-rani.

El pintor Antoni Casanova Estorach.Nasqué a Tortosa el 9 Agost de 1847 imori a París el 24 Desembre de 1896.

Les primeres pintures d'en Casa-nova, que poden anomenar-se d'es-tudiant, acusaven una gran correccióde dibuix, però el colorit esdeveniaun xic apagat pel predomini de tonsnegrosos; més orientat tot seguit sonautor, esclatà la llum en ses obresque sempre més varen distingir-seper llur gran brillantor i vigor.

Passada l'època de pintar lesgrans teles d'assumptes històrics ireligiosos amb figures de mida natu-ral, instal lat detinitivament a París,respirant el nou ambient, va dedi-car-se al gènere predominant ales-hores, amb tant d'èxit cultivat peliFortuny, Messonier, Domingo i al-tres.

Com aquells, va obtenir granfavor del públic, que li prenia de lesmans, pagant-les a pes d'or, aquellestauletes d'assumptes picarescos, lesafiligranades miniatures, les bellissi-mes aquarel les i admirables dibuixosa la ploma.

Fou aquella la seva època demajor esplendor. Posseïa un magnífictaller-estudi admirablement insta!

-lat amb munió de mobles i objectesd'art i arqueologia, una important

collecció d'indumentà-ria antiga autèntica, es-pecialment espanyola ien particular d'Anda-lusia, i el major confortdesitjable per a un ar-tista per a rebre digna-ment a personatges, ar-tistes, crítics d'art itants amics i companysque el visitaven.

I fou així que en Ca-sanova, sortit de la méshumil de les situacions,arribà a reunir un re-gular capital que li pro-porcionava el goig, perell més apreciat, de po-der enviar reparadorespensions a la seva fa-mília.

Modest tota sa vida iamb un cor angelical,no va oblidar mai alsque l'havien favorescuti els demostrava sonagraïment i bon recorddedicant-los-hi algunade ses obres. Bon patricicom era, estimava ambpassió la seva Tortosa,per a la que sempre es-tava atent i ben dis-posat.

Admirat i festejat detothom i en ple domini

giosa entitat que perdura encara ho-norant al comerç barceloní, pensionàal jove Casanova per anar a Madrida estudiar les obres dels grans mes-• res al Museu del Prado. A la ca-pital va rebre profitoses lliçons del'eminent pintor Frederic Madrazoa l'Escola de Belles Arts de SantFerran.

Prompte s'obrí pas com a pintor,i seguint els corrents artístics d'a-quell temps que floreixien els Pla-sència, Rosales, Praclilla, Sans, Mer-cader, Martí i Alsina i altres quepintaven amb preferència grans com-posicions d'assumptes històrics i reli-giosos, s'hi llença també en Casa-nova, i són d'aquella sa primeraèpoca una pintura representant elrel Alfons VIII arengant a ses tropesabans de la batalla de las Navas deTolosa, obra premiada a l'exposiciónacional de i\ladrid de 1866, i unaaltra composició, «Les Vespres Sici-lianes», dedicada al seu protectorsenyor Vidal i Ribas. L'any 1870 vaguanyar en concurs la pensió de laDiputació Provincial de Barcelona

A. CASANOVA EsTOnncx. — «Mort de Felip II>. 1881-1885. Museu de Tortosa.

A. CASANOVA Esrosncx. — a Presó de Co1orn . Col lecció dels hereus de l'autor.

A. CASANOVA EsToxncx. —DEI rei Sant Ferran servin mmn ,j»e als pobres n.Museu de Belles Arts de Barcelona 1887.

GASETA DE LES ARTS

N.° 76

Sigil •lografia eelesiàstica. de CataIuniya

de l'art, son pervindre no podia és-ser més esplendent i falaguer, quanuna forta contrarietat el destarotàde tal manera que va minvar sasalut i contribuí poderosament asa prematura mort.

No se sap amb quin propòsit, enuna ocasió tenia guardada en el seuestudi dins d'un saquea de mà, unagrossa quantitat en efectiu, quasitot el proçlucte d'una gloriosa car

-rera artística de treball i abnegació.Un dia desaparegueren de París

uns italians que servien de criats imodels a en Casanova, emportant

-se-li aquell tresor (uns doscents milfrancs, que es cotitzaven aleshoresde valor molt superior a la pesseta)i vàries valuoses joies. Fins passatmolt temps no va esbrinar-se a onparaven els lladres.

Per li se'ls va trobar a Itàliaproprietaris de finques que havienadquirit amb els diners robats. Perinnombrables dificultats que es pre-sentaren, unes de caràcter interna-cional, altres judicial i també perla forma en què existien emprats elsdiners, en Casanova, malgrat quereconeguts els culpables varen ésserempresonats, sols va fer viatgesinútils, passà mil engímies i dis-gustos sense assolir recuperar resdel perclut.

Una fonda tristesa va apoderar-sed'ell, decaigué son esperit i el dia 24de desembre de 1896 va morir enson estimat estudi de Paris.

:r.

Demés de les obres anomenades,tenim coneixement de les següents:

«De sobremesa» (premiada a Bar-celona 1870). «Assaig d'una peça demúsica». «E1 vell Marquès i el seubarber», «Les víctimes d'un saqueig»,«El frac i l'Espasa », «Bandits del se-gle xvi», «Carles V a Yuste» (MuseuContemporani de Barcelona). «L'e-fecte d'una nota» (Nova Yorh '.«Els favorits de la cort de Fer-ran VII», «La Tentació>, «El tallerd'un pintor», «La xocolata », «Unepisodi del 2uixotb», «L'Indiscret»,«El casament d'un príncep », «L'heroide la festa», «Colomb» i altres.

Moltíssimes pintures a l'oli, al'aquarclla i dibuixos a la plomaestan en poder de particulars i encol leceions a París, a Roma, Lon-dres i Nova York. A Tortosa i aBarcelona n'existeixen vàries enmans de particulars. Els hereus d'enCasanova posseeixen una nombrosacollceció de precioses tauletes, es-tudis, pintures, dibuixos, apunts iminiatures de gran interès artístic.

I, finalment, el distingit cronista deTortosa senyor Mcstre i Noé avalora

assiris i els anells de pedres treba-llades anomenats signatoris. La in-dicació històrica més antiga sobreaquests anells la trobem en la Sa-grada Escriptura a l'explicar-nos enel Gènesi (cap. XLI, v. 42), l'epi-sodi de l'engrandiment ele Joseppel Faraó, l'anell del qual, segonsMabillón, havia d'ésser signaiorinecessàriament donades les circums-tàncies del cas.

Dels perses consta. tanih> per laSagrada Biblia en el llibre de Da-niel (cap. VI, v. 17, i cap. XIV,v. 13), l'ús dels segells.

Dels grecs i romans s'en conser-ven infinitat de bellissims exemplars,generalment en la tan anomenadaforma d'an lls, en tots els gransMuscas.

Els primilius fidels cristians, se-guint la costum romana, no varenfer altra cosa que canviar els sím-bols, figures i llegendes dels pagansper altres de gust cristià com s'ob-serva en gran nombre d'exemplarstrobats a les Catacumbes.

Al començar l'Edat Mitjana encaras'usaven aquestes formes, però enel segle x varen començar a desapa-rèixer per donar lloc a la verdaderamatriu metàl Tica, pròpia dels granssegells diplomàtics. Aquest Lroquel.lconsistia en un fort motlle ordinà-riament de metall semblant als cqueservien per encunyar moneda ja co-neguts antigament.

Per fi a l'arribar l'Edat Modernasense oblidar mai les formes anli-gues d'anells signatoris per docu-ments privats, s lia anat adoptantla forma de timbre amb puny pera imprimir amb tinta, o de premsa,per a segells en sec, encara que estracti de clocuments oficials.

Havent parlat dels segells de les di-ferentes èpoques hem de precisar elsconceptes en els de l'Edat Mitjana.En aquests, la forma és l'ogival ogòtica des del segle xru al xv enels usats pels bisbes, abats, priors,etcètera. Les dimensions les hem dependre atenent el major o menordiàmetre o alçada del segell ques'anomenen amb la paraula mòdol;i així direm que son de petit mòdolels que tenen de 15 a 20 mil'límetresde diàmetre; de mòdol mitjà els de40 a 50 mm. de diàmetre o de 60a 70 mm. d'alçada; i de gran mòdol,els de 80, 100, o més mm. Hi haalguns segells, com per exemple, elsde Pere I1I i .Joan I1 que tenen mésde 120 mm. Els dels bisbes són gene-ralment de mòdol mitjà, essentquelcom majors els dels arque-1>isbes.

Una de les parts més interessantsde l'arqueologia és la que s'ocupa

ele l'estudi dels segells amb que s'hanautoritzat els documents oficials.Per ells podem saber el nivell cul-tural i artístic de les èpoques enque varen ésser produïts i ens potconstar demés l'autenticitat delsdocuments en els quals estaven pen-jats; són, com es pot veure un ele-ment de gran importància per lahistòria i la diplomàcia, ciènciesque de dia en dia 'tenen més exten-sió. Un examen detingut dels segellsrevelaria a l'estudiós molts porme-nors desconeguts sobre costums,creences, indumentària i belles arts.

En els pobles de l'Orient pagà, jaes coneixien; els feien amb dues clas-ses de motlles: cls cilindres cuiden-

les sevesinteressants col leceions ambles següents obres d'en Casanova:Varis dibuixos de còpies fetes a l'Es-cola de Llotja, altres originals de lamateixa època, una notable acadèmiaa l'oli i una admirable miniatura.

L'obra del gran artista CasanovaEstorach, especialment la dels seusdarrers temps, és poc coneguda a casanostra, per qual motiu, amb tot iésser tan important i notabilíssimacom fou, no es té a aquest artistaal merescut lloc que li pertoca.

No hi ha ací en el Museu cap obraseva de la pintura de gènere quetantíssim l'acredità a París; sols,com hem dit, alguns particulars d'acíi de Tortosa en conserven alguna.Seria molt d'aplaudir que els posses-sors en fessin pública exhibició, fentconèixer i enlairant així el malagua-nyat artista, glòria de les arts cata-lanes. F. MASHIERA 1 MANovi Ns,

«Van Dvch a la Corb. Obra de Casanova Estorach,a la Col lecció dels hereus de l'autor .

A. CAsnxovA ESTORACII. — « Caries V a Yusten.Museu de Belles Arts de Barcelona.

«Estudi», per Casanova Estorch. Col •lecció Masrierc . Obra dedicadaper l'autor al pintor Joscp Masriera (t)

N.° 7( GASETA DE LES ARTS i

Lliqams. Lls sege lls episcopals, aCatalunya, solien ésser penjats delspergamins, durant el segle xiii,per mitjà de llenques de pergamí ocorretges cl'aluda o badana, i descle darrers d'aquest segle i en els dossegüents, per cintes o cordons decànem o seda a.mb les colors ver-mclla o groga. S'ha de notar Lambéque fins en el segle xvi, alguns bis-bes col'locaven llurs segells penjant,sobretot en collaeions de benifets,fent l'empremta sobre paper i cera,adherint-la al document mitjan

-çant una llenca de pergami.

Conseruw• ió. Es procurava que lacapa de cera destinada a rebre l'em-premta, fos ben espessa a fi de quèamb la pressió de la matriu, es for-més un contorn que servia per aresguard de la mateixa empremta.Després, sobretot des del segle xiv,es feia (l'empremta) amb cera decolor, adherida a una cassoleta decera verge, la qual protegia la sus-dita empremta. Amb aquesta formaveiem la més gran partida de segells.

Per segell de tipus eclesiàstic en-tenem aquell en el que es repre-sent<► algun individu de la clereciasecular, com per exemple, un car-denal, arquebisbe, bisbe, degíi, etcè-tera, o bé del clergue regular comseria un abat, prior, etc.

L'opinió general s'inclina a creureque la representació primitiva enels segells dels hisbes ha sigut la deltitular de la seva catedral; peròEn Ferràn de Sagarra, persona moltcompetent en aquesta matèria, ide qui hem tret algunes de les ideesexposades en aquest article, afirmaen el volum I de la seva obraSiqil logra/ia Celalana, que aquestaprimitiva representació ha sigut laimatge de bust o mig cos del propibisbe. En confirmació d'aquestaopinió última podem dir que aixísón els segells d'Alain, bisbe deRennes, any 1153 (Arxiu Nacionalde Paris, n.° 6,828), i el d'Arnau,bisbe de Lisieux, any 1170 (ArxiuNacional de París, n.° 6,657). Ambtot, lli ha un exemple molt anteriora aquestes dates, i és el de Ricard,arquebisbe de Sens, any 1067, quehi és representat assegut. Aquestexemple, però, diu Douet d'Arcq,no desfà ço què hem consignat dequé la representació primitiva siguila de bust, perquè, cuí podrà asse-gurar que en cls segells dels seusantecessors, que desconeixem, nofos aquesta la que s'usava?

Els arquebisbes de Tarragona idemés prelats de Catalunya, durantel segle xlit gairebé feren les cm-premtes de llurs segells amb cera na-tural bruna. A les darreries d'aquest

segle començà a aparèixer algunsegell episcopal format per unamassa de cera verge o natural, ami)una capa molt prima de cera ver-mella, on es feia l'empremta, res-tant dit segell, en el revers, entera-ment convexe, excepte en el centrequan s'hi marcava el contra- segell.Com a exemple d'aquestes variantspodem citar el d'Arnau de Gurb iel de Fra Bernat Peregrí, bisbes deBarcelona, corresponent el del pri-mera l'any 1271 j a 1299 el del segon;Pere d'Urg, bisbe d'Urgell, any 1291,i Guerau d'Andria bisbe de Lleyda,any 1207. Arnau de Jardí, bisbe deTortosa en l'any 1282, féu l'emprem

-ta del seu segell amb cera verda.Des del segle xiv fou d'ús constant

empremtar llurs segells els bisbes deCatalunya en una capa de cera ver-mella, estesa sobre cera natural.

La representació de la imatge delbisbe assegui que hem vist apa-

rèixer per primera vegada en 1067,és substituïda per la dreta, ja enel segle xiu, per a reaparèixer en elxiv, mes aleshores es troba princi-palme.nL en els segells dels arque-bisbes. Un dels darrers que els re-presenta asseguts és el de Guifret,bisbe de Meaux, any 1209, i un delsprimers al reaparèixer, és el de Perede Savoia, arquebisbe de Lió, 1312.

Els segells episcopals de Cata-lunya són ben semblants als de lesaltres nacions llatines. La repre-sentació mes usual fïns al segle xivés la imatge del titular de la catedral,encara que pot ésser amb raó, diu enSagarra, que hi havia la imatge delprelat dret, amb mitra, alba i ca-sulla, sostenint el bàcul amb la màesquerra, i la dreta alçada i beneïnten comptes del Titular.

Entre nosaltres foren els xiv ixv els segles d'or dels segells epis-

copals. A la severitat de la formaogival, usada fins llavors quasi cons

-tantment, en aquests segells s'hiafegeix la grandiositat i correcciódel dibuix. Ses dimensions s'aixam-plen per a donar cabuda amajestuososaltars gòtics, notables per llur arqui-tectura esbelta. riquesa de detallsi estructura artística. Comunamentllurs imatges són les deis sants Pa-trons de la Sèu del Bisbat. Aixi perexemple en els dels bisbes de Bar-celona Miquel de Ricomar (1346-1361), Guillem de Torrelles (1361-1369) i Ramon Sescales (1386-1398),hi ha Santa Eulària.

A la Sèu d'Urgell es conserva unsegell del bisbe Galceràn de Vila-nova (1388-1415) que volem des-criure, i qual trobament ens ha donatidea per a escriure aquest treball en-cara que en un principi volguéssimnomés ocupar-nos d'aquest esmen-tat segell i del document d'on penja.Amida el segell 9 x 6 1 /7 centíme-tres. Té forma ogival, constituïtper una cassoleta de cera natural,bruna, sobre la qual hi ha estesa unacapa de cera vermella en la qui hi ésempremtat el segell. En la part cen-tral es veu a Santa Maria com a Ti-tular que és de la catedral d'Urgellen un sumptucsíssim altar gòtic. Alspeus de la Verge está agenollat, pre-gant, amb mitra i bàcul, el bisbeGalceran. A banda i banda d'ell esveuen dos escuts que representenles armes de la seva família. Al vol-tant hi ha una llegenda que diu:Sig. [n am] Galceran (di Dei) grafiaepiscopi Urgellensis. El documentdel que penja aquest segell és laconfirmació o ratificació que feuel bisbe Galceran. de Vilanova, dela donació que en 1364 va fer elbisbe Guillem Arnau, de Patau (1361-1364), als Pares dominics de la ciu-tat d'Urgell, de l'església parroquialde Sant \liquel, per edificar -hi llurconvent. Es així mateix l'acta presaamb motiu de la imposició de la pri-niera pedra de l'actual església deSant Domènec. És datat a la ciutatd'Urgell a 30 d'ocíubre de l'any1-109. És un pergamí escrit en caràc-ters gòtics dels més purs, comen-çant pcl nom Galceran dus en majús-cules: amida 52 cm. de llarg per26 d'ample. En el replec té escrit:Registra/a. És un document queseria interessant el publicar-lo totsencer, ço que faríem si disposéssimde més espai.

Seguint el tema principal diremque en el segle xiv és quant els pre-lats comencen a fer gravar llurs di-vises heràldiques en sos respectiussegells, consuctud que des dcl seglexv► es generalitza, perdent -se la

Segell del Bisbe d'Urgell, en Galceran de Vilanova 1388-1415.- Arxiu Capitular de la Sèu d'Urgell.O ,̀^7 t t^1(i^,i

a ^ ot

à 1sz

li GASETA DE LES ARTS N. Ixi

forma ogival dels primitius per aadoptar l'ovalada o rodona amb lesproporcions necessàries per a in-cloure un escut d'armes amb lesinsígnies episcopals. Des d'aleshores,aquest escut ocupa tot el camper delsegell, i tincar que en els segles xvii XVII, ultra ésser nobiliari, s'atem-pera a les regles de l'art heràldic. Jaen el xviii s'introdueix la mala cos

-tum del convencionalisme en elsemblemes, i els escuts esdevenen deformes barroques, anlihcràldiques ifins ridícules.

Actualment, com que els bisbesho són elegits precisament per lanoblesa de son llinatge sinó pelsmèrits adquirits en el servei de l'Es-glésia o bé per les condicions de bongovernant, no tenen escut de fami-lia ni tampoc segell propi i per con-següent se l'han de fer, ço que dónapas a cert convencionalisme.

Nonobstant en els de la nostraPàtria n'hi ha alguns que cridenfortament l'atenció pel seu bon gusti per l'encertada significació heràl-dica, iniciant un corrent que seràsens dubte l'extirpació de detalls in-necessaris, retornant els segells opis-

-: copals a la magnificència que enl'Edat Mitjana varen fruir.

t ,, ¡ e

f^

Document de l'Arxiu de la Sèu d'Urgell auib segell del BisbeGalceran de Vilanova. 1388-1115.

JOSEP M. a VIDAL I GUITART.

Barcelona, juny de 1927.

Lo Sagrada Famíliaple Joan de las Roelas

Aquesta bella obra de pinturaclàssica espanyola ha entrat a

formar part, óltimament, d'una col-lecció particular nostra.

És una curiosa obra de transició,cl'una gran maduresa realista queconserva encara, però, una fortaprimitiva aciditat.

Té, a més a més, una mena decosa — un no sé què — que li atorgauna colpidora sabor d'extrema-mo-clernitat, que fa pensar amb quelcomde Manet, i, àdhuc, amb quelcom,més recent, de Dèrain...

Joan de las Roelas, va néixer aSevilla l'any 1558.

Sembla que va passar ima llargatemporada fent l'aprenentatge delseu art a Itàlia.

Vers 1616 es trobava a Madridpretenent el càrrec de pintor deCambra, que va haver de conferir-se,però — diu un biògraf —, a Barto-meu González, per mèrits contretsal servei del Rei.

Al 1\luseu Provincial de Sevillahi ha algunes d.e les seves obres mésnotables.

Al Museu del Prado, hi ha elfamós Moisés hiriendo la peña eleHoreb.

El Museu de Dresde, estatja unabella Concepción, que és, potser, laseva obra mestra.

Algunes de les obres de Joan delas Roelas — i aixó per sí sol indicaben bé prou el mèrit extraordinaride les mateixes — han estat atri

-buïdes a Zurbáran.***

L'art de Joan de las Roelas s'em-parenta, corn ha dit algú molt jus-tament, amb l'escola veneciana.

«De l'any 1607 a l'any 1624 — haescrit un escoliasta — veiem al pin-tor sevillà ocupat en greus treballs,a Madrid i a Sevilla. A aquesta èpocade la seva vida corresponen els ex-cellents quadres, amh figures detamany natural, que decoren un lion

T6.

1•I ^^iá ri. r 1 á.^i'

nIrII

^,- t ,r ^^^ Tir

/ .)1 /

nombre d'esglésies de la capitalandalusa. Joan de las Roelas dis-frutava, aleshores, d'una gran repu-tació.»

Ceán Bermúdez, emportat perl'entusiasme, arribava a compararJoan de las Roelas amb el Tinto-retto i amb els Palma.

«Les obres de Joan de las Roelas,es distingeixen — és sempre l'es-mentat escoliasta el qui parla —

En l'obra de Joan de las Roelasque coneixem — i que reproduïmavui en aquestes mateixes planes —,hi ha, en efecte, quelcom de venecià,i, fins i tot, de venecià empeltat d'es-panyol, a lo Greco — que era, ditsigui de passada —, un contempo-rani seu.

La pintura de Joan de las Roelasestà mancada, però, de la genialllama blava del gran toledà chi-priota.

Així i 'tot, cal reconèixer que estracta d'un artista molt remarca-ble, d'un excel • lent artesà del color,d'Ini mestre de segon ordre, gosariaa dir, de primer ordre.

JOSEP MARIA JUNOY.

Una lliçó decal eo g 1'Ql íi;t

Con u nnactó dcl n no , ro anterior

Alemanya és l'altre puntal, (l e, sibé després del descobriment de

/,aui, cedí quelcom a Ies pretensionsd'inventora, li pertany bona partdels llorers en la història del gravat,ja que comptà amb Martí `chon-gaueI', qui tingué una estimable re-pulació; tanta, que se -li digué el parede l'escola alemanya, exercint-hitanta inCuència, que inspirà i guiàa tols els qui vingueren després,malgrat haver-lo copiat servilment.

Allí nasqué l'Albert Durer, elmés gran artista que ha tingut Ale-manya, pel conjunt deis seus tre-balls i coneixelnents. Admirador dela naturalesa, dibuixava amb escru-pulosa fidelitat els més diversos ob-j ecles. Com a burilista és incompa-rable; ningá com cll per a modelaramb finor i lleugeresa conservantels contorns, a la vegada que obtésempre delicades harmonies. Comell, en cap altra escola hi ha hagutqui sapigués agermanar amb tantahabilitat el talent del dibuixant i elsconeixements profunds del gravat,tractant tots els gèneres amb igualencert. D'ell és l'estampa més an-tiga que es coneix gravada a l'aigua

-fort que representa Sant Jeroni, da-tat a l'any 1512.

La seva escola no va tenir durada;s'extravià, perdent el :cu prestigiper haver-se enamorat del traçatdel buril, més que curar del dibuix.

D'Anglaterra, qui ha tingut tantsartistes seriosos i propensos a l'es-tudi formal de la línia i del clar

-obscur, han estat relativament pocsels qui han practicat el gravat.

Amb John Payre comença la sèriede gravadors que tingueren granhabilitat en el buril, executant vi-nvetes i especialment retrats, quefou on es distingiren notablement.La majoria preferiren el retrat,demés de dedicar-se a la il luslraciói decoració del llibre. També es dis-tingiren en la caricatura.

Passant a la nostra peninsula,l'art calcogràtic es practicà aviat.Ningú ]i negarà la glòria de comp-tar-se entre els primers pobles queprocuraren expandir-lo. Bones mos

-tres en tenim amb la coneguda es-tampa catalana de la Marc de Déudel Roser, gravada el 1488 en elconvent de Santa Catarina de Bar-celona, sobre la planxa de ferro person autor clominic Fra Francesc Do-mènec, estampada que per les sevesproporcions — Lamany foli — i perl'empenta que representa, no és decreure fos la primera temptativa, icuc altre o altres la deurien prece-dir; potser en sia bona corroboracióel retrat del «Príncep de Viana», es-

per una certa severitat en el dibuixi per la bona disposició dels grups,la grandiositat de les formes i laforca dels caràcters. La majestatde les actituds és extraordinària.Els escorços són excel lents.»

L'escoliasta insisteix, sobretot,en allò que fa referència al color,d'una qualitat veritablement vene-ciana.

,.*.

, 1:1

7

JOAN DE LAS ROELAS. - -Sagrada Familia' . Col tecció particular

N.° 7G GASETA DE LES ARTS 7

tampa de la quinzena centúria que,segons l'historiador Carderera, deu

-ria ésser executada entre els anys1461-62, poc despris de la mort dedit príncep.

Com en altres països, sigucrenels grans artistes els propulsors iautors a la vegada del gravat; així,han passat per originals produïtsper Velàzquez i Murillo estampesanònimes de quals autors sols enrecorden l'estil.

El notable artista Ribera deumencionar-se de faisó especial coma gravaclor, essent les seves obresmés cabdals el «Poeta» i el «Martiride Sant Bartomeu», estampes moltbuscades per la seva vigorosa ento-nació i fort clar-obscur.

Goya, aquest colós de l'art, artistade la passió i de la vida, satine imalcontent, el mateix pintà elsseus famosos retrats que gravà in-oblidables estampes, traslladant-hiles seves visions tristes, fantàstiques,repulsives i fúnebres. Es creu apòs-tol de la llibertat de la pàtria opri-mida, i amb la seva paleta i amb elseu buril lïxa les seves famoses com

-posicions.Com a gravador, obtingué amh el

procediment de les aiguatinles, efec-tes que cap altre artista no poguéni somiar. Vegint-se els admirats«Caprichos», compendi iilosòf:c ambel qual intentava educar el poble.

També són ben apreciades lesestampes de Francesc Herrera, exe-cutades brillantment. Els noms delsCarmona, Selma i Molès, hàbilsgravadors seran de bona recordançaper haver estat mestres en l'art delretrat. També deuen ésser-ho elsAtmetllers, Esquivel, Enguidamos.Ramonet i altres més recents asso-liren gravats força estimables. I jaen els nostres dies figuren en llocpreeminent el primer professor quetingué nostra aula de gravat, mestre

Furnó, junt amb el no menys dis-tingit Maura, i l'actual professornostre, benvolgut company senyorTorné. Pel que s'acaba de dir, pot de-duir-se com el gravat ha estat el quiha escampat l'art arreu del món,

curant de portar a la llum les obresdels més eminents artistes, per unprocediment artístic excel'lent finsals nostres moments que les repro-duccions són filles de la mecànicafreda i rutinària cque produeix gent

d'escassa cultura artística, que desdiudels pretesos avenços amb què s'en-vanelx el ressorgiment actual de lesarts de reproducció...

Podem resumir que l'art calcogrà-fic ha brillat degut als més gransartistes. essent el mestre de tots elgran Rembrant, el colós del gravat,l'habilitat del qual no tingué parió.Tant és així que hi ha hagut exem-plar seu del qual se n'han pagat50,000 francs...

Procediments. No sempre siguénorma dels artistes calcogràflcs val-dre's del pur gravat a burí; molies,moltissimes vegades, es valguerendel recurs de conseguir els entallatsper mitjà de l'àcid, a fi de simplificarquelcom la llarga operació del tra-çat a hurí.

Aquesta doble tècnica fa difícilconstatar el procediment pur, jaque en aparença semh1en de tallaobres que primer han començatper l'àcid i després repassades aburí...

(E1 conferenciant estudià tot se-guit els procediments avui mésusats: talla dolça, aiguafort i elscomplementaris, aiguatintes, vernísgras, punta seca i ruletatges.)

A les acaballes de la present con-versa descriptiva, que forçosamentno vos haurà sigut possible seguirper ràpida i mal filada, em plaufer una modesta oferta tant als ini-ciats com als esperançats en pro-duir quelcom del gravat calcogràfic.Degudament autoritzat, posa a lavostra disposició l'aula de calcogra-fia de l'Institut Català de les Artsdel Llibre de Barcelona. no ambel caràcter d'alumnes, sinó amb eldesig de bona amistat, ben entèsperquè als qui pugui interessarvinguin quan puguin a veure còmes resolen les operacions i consultinals professors, que sempre ens tro

-liaran amb la major benevolença..

GASETA DE LES ARTSApareix quinzenalment

EDITORIAL DAVID, Corts, 460 EDITOIIIAL POLIGLOTA, Petritxol, 8

( Barcelona............ 2 ptes. al nies Número solt:Snbscripció: S Península i América 30 » l'any De l'any corrent Ptes. 125

Altres països........ 36 » » > anterior » 2

GITIA DE LES A ItTS I DELS ARTISTESPi II Reportatges d'art .Metalls d'art

BAIXERAS, DIONÍS .....CASI', 46 SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.°n BIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.on, 1. • Efectes de dibuix i pintura CORBERÓ, PERE ....... .-^RIBAU, 103.BIOSCA, JOAQUIM .......DIPUTACIÓ, 310.

^^ira118CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, ó, TALLER. GUARDIOLA, I. ........ VALÈNCIA, 199.CARLES, D . ............ CASP, 56 HORTA, MIQt=EL......... AVINYÓ, 7 TERRES CAMALÓ, E.... Ex p osrcró: LAURrA, 9COLOM, JOAN........... CLARÍs, 99. TEXIDOR, MODEST .....RBLA. CATALUNYA, 89. TERRES CAMALÓ, J. 51., 5. C. Tallers: VALÈNCIA, 483ESPINAL, 51. A. ....... PROVENçA, 362. TEXIDOR, VIDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16. moderns.MoblesJUNYENT, OLAGUEII .... Bonavista, 22.MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDI Antiquaris BADRINAS, A. ......... .1:PTÚ. 2 (GRÀC!A).MESTRES, FÈI.IS DIPUTACIÓ, 239, leyRAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)

COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, !MARIA ....PIETAT, 10 DAR. » CATED.

Papers pintats

Dibuixants-pintors GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, 5. np 9^FARR)3 S, FR. PALLA, 7.GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICH, $.SÁLV IA, FILLS DE SALV... PORTAL DE I.'ANGFL, 4

CARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.• VALEVALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2. pargneta (fàtbrignes)ICscultors

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANTCatifes (âIauufactura) CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ 119-121.

FRANCESC (SARRIÀ). AYMAT, TOMÀS .........RIUS 1 TAULET, 21 (SANT Pedra artificialLLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410. CUGAT DEL VALLÈS).OTERO, JAUME .......... APAGO. 329. Ceràmica d ' art

MINGUELL, Joan ......PARÍS 209.VILADOMAT I I'1IASSANES• JOSEP SARDANYOLA. Pintors decoradors

Decoració GUARDIOLA, JosEP .....MOZART. 6, le y, ^.•CASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR. 164.

LENA, S. A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2.• Construcció i decoració COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).Decoradors BASTÚS, QUERALTÓ I C. • . STA. ELENA, 4 16. Reprodnceions artistique8

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀCIA, 36.Q

Constructors d'ObreB BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÁS ........... CONSELL DE CENT, 368.

LLONGUERAS, JAUME ..RDA. S PERE, 36, 3.er, 1.1 OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 43, 2.on, 2." RENART, J. ........... DIPUTACIÓ, 271.MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313. Ebenistes TapisseriesPARCERISAS I C. s ...... E. GRANADOS, 90 ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226. BLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.RIGOL, RAMON ......... DIAGONAL, 359. VAYREDA• RAIMOND... BORRELL 1 DIPUTACIÓ, 111

Projectistes de jardins TaP188C1.8

LLIMONA I BENET, RAFEL CASA BALIARDA-HORTAEscultura religiosa BUSQUETS, JOAN .......PASSEIG DE GRAC.A, 36.

RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 13, TENDA. CAMPS ARNAU, J. M. •... MONTSENY, 77 (GRÀCIA). GILABERT, TEP ...... PASSEIG DE GRÀCIA, 114LLOSA,PERFECTE BALDIES, 128. TENDA.Acadèmies de dibuix i pintura Fusteries artístiques

........Tapissos (Manufactura

BAI,l'AS PI, 1, l.e=' ' ' ' ' ' ' ' ' ' ' ' . CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121. AYMAT, TOMÀS ......... RIUS r TAULET • 21 (SALA'TLlibreries (FartEDITORIAL POLÍGLOTA PETRIT\OL, S.

Galeries d'exposicions CUGAT DEL VALLÈS).

AREÑAS CORTS, 670.' ' ' ' ' ' ' ' ' ' ' ' ' 'Vidres d'art

Editors de llibres d'art r C. .. ..... ENRIC GRANADOS, 46.EDITORIAL MUNTAÑO-

Lampares TERRÉSTERRÉS CAMALÓ • E.... ExposrclÓ: LAURIA, 9LA, S. A. ............ PL. CATALUNYA, 9. BIOSCA 1 BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129. TERRÉS CAISIALO, J. 1I., S. C. Tallers: VALÈNCIA, 4S3

H. Blanco BañeresCail, zl (Pl. S. Jaume). -Telèf. iqo A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

BfLERIE5 LaYETIINE5Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOSLÀMPARESDECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

¡GRAN ÈXIT!

RESUM

DE LA

HISTORIfi GENERAL BE L'RRT

per en

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Director dels Museus d'Art i Arqueologia de Barcelona,Ex-professor d'Història de l'Art a L'Escola Superior de

Bells Oficis

SUBSCRIPCIÓ:

a i'50 pessetes quadern :-: Dos quaderns mensuals

EDITORIAL DAVID - Corts, 460 - BARCELONA

8 GASETA DE LES ARTS

QUADERNS DE DIVULGACIÓ ARTÍSTICA DE LA GASETA DE LES ARTS

Director: JoAQUI,u FOLCII I TORRES

a TR>r50R ARTÍSTIC DE CATALUNYA11:\ SORTIT EL PRIMER QUADER N DEDICAT A

EL RETAVLE DEL5 REVENEDORSIIA SORTIT EL SEGON QCADERN

ELS ANTICS VIDRES CÁTALA N5 ESMA LTAT5Formaran aquests quaderns, en sèries, un veritable catàleg artístic monumental de Catalunya

Subscripcions a la col lecció "G2SET2 DE LES ARTS"I:f)IrORIAL POLIGLOT.-\ —I'ETRITSn1..8

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP GILOB^RTANTIGA CASA ROSEI.1.0

Es tallen fundes i confec-cionen tota mena de cor -

e/^, tinatges. Especialitat ensillons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 Telèfon 2634 G.

BARCELONA

Rk ALT, BULBU Jt i G.\'IURIERIA DAR r 1 INSTAL'LACIONS

E

^9DRIERO.S

r

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TELÈF. 534-A. BARCBI.ONA

11lrt . Marcs

Presents

Sala ParésRetritxol. 5 Telèf. 3523 24.

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Ftuidició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELèFON S. P. 1 zo

Roger de Flor, 1621 Consell de Cent, 431) II

Barcelona

A reñasFOTOGRAFIA :EXPOSICIONS

Procediments pigmenlaris Venda d'obres

Gomes i objectes d'art

Tintes Antiguitats

Carbons Decoració

Esmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

'I'ALLER D'EBENIS'I'ERIADE

Frederic OrriConstrucció de _mobles de totes --

classes" li !Illllllllllllllltllllll!^ Illllllllllllllllllllllllu"

ARIRAU, 226. BarcelonaTelèfon 2091 0.

RENART

Reproduccions

Enquadraments

d'art

Diputació, 271

Barcelona

Fusteria

Enric Tarragó

— --;

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Tellf. 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

SILLÓ DE REPÓS

Patent n.° 93559

POT GRADUAR-SE A. QUATRE POSICIONSDIFERENTS AVENTATJA EN CONFORTI EN ECONOMIA AL SILLO ADJUSTABLE DE

FABRICACIÓ ANGLESA

Model A. Model B.Tapissat amb molles Amb coixins de miraguano

A. Badrinas

Neptú, 2 (G.) BARCELONA

BRONZES D'ART

FERRETERIA 1 METALLS PER A OBRES

LÁMPAAES

INSTAL'LACIONS AIGUA 1 GAS

BIOSCA &BOTEY1s1L1

VENDES: TALLERS:

Bam g la Catalunya, 1Z9Roger de Flor, 189Telèfon 1228 G.Telèfon 1005 G.

It .WNR

JOIER

TEL. 813 -SP. GRANVIA, 660

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY i835

11. i` 1Ì D R V S,Premiada a l'Exposició d'Arts Decoratives de París de 1926

24RQUES INVULNERABLES PER A CAUDALS:\Sin PANY DE SECRET SENSE CLAU

PREMSES PER A COPIAR CARTES

I72NYS DE SEGURETAT PER A PORTES DE PISB 74SAULES DE ROMANA SENSE PESOS

CIAMBRES CUIR2SS24DES AMB COM-PARTIMENTS (PER A BANCS 1 BANQUERS)A PROVA DE FOC, EXPLOSIUS 1 LLADRES

Fem tramesa ds pressupostos si s'ens demanes

TALLLERS: VALENCIA, 501-503 . CASTILLEJOS, 247-249DESPATX: RONDA SANT PERE, 21 BARCELONA

G. H0mar

t\ol7I es

LàrT)pz`res

Decoració

gqtiguitats

Canuda, 4 BARCELONA

ARTS GSAI'IQUES, S. A., SUCCESSORS D'}IENRICII I C.'—nARCELON:^

//± 2