Xarxes Informàtiques

Xarxes Informàtiques

Pàgina 1

Crèdit 2. Sistemes operatius i xarxes d’àrea local. ****Intercalar sessió pràctica per fer PowerPoint de grups cada dues sessions teòriques**** Hora 1:

2. Xarxes d’àrea local (tema 1 de Santillana) 2.1. Introducció.

2.1.1. Què és una xarxa: conjunt d’ordinadors interconnectats entre sí per tal de compartir recursos (discos durs, accés a altres xarxes, impressores, ...). Les persones que utilitzen aquesta xarxa es diuen usuaris. Per tal de crear una xarxa fa falta

• Maquinari: cable, adaptador, modems, hubs, ... • Programari: protocols de comunicacio, programes de correu electrònic,

enviar arxius, ...

Avantages: (exemples fent referència a la xarxa de l’escola): • Unitat de xarxa d’alumnes: un gran disc dur on podem desar les nostres coses. • Des de qualsevol ordinador puc accedir a una carpeta que està en un ordinador

que tothom pot veure. • Accés a internet amb un router o un mòdem comú. • Compartim impressores i així podem imprimir des de qualsevol ordinador a una

mateixa impressora.

• Compartir informació referent a BBDD, per exemple llistats d’alumnes • Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos: per

exemple puc tenir tot el programari en un ordinador que veurà tothom, i en un altre pel·lícules per passar als alumnes, en una altre informació referent a les matèries i les puc consultar des de qualsevol ordinador que es connecti a la xarxa.

• Controlar l’accés a aquests recursos (informació o impressores per usuaris (persones que fan servir la xarxa) i fins i tot poder auditar les accions que fan els usuaris i enregistrar-les.


Pàgina 2

***Comentar als alumnes quantes xarxes tenen actives ara mateix. ***Preguntar als alumnes com definirien xarxa. Hora 2 2.2. Tipus de xarxa

2.2.1. Tipus de xarxa segons el seu abast

• LAN (Local Area Network) L’abast és d’un edifici. Exemple: nosaltres a l’escola tenim una LAN i a casa tb podem tenir una LAN. També una botiga amb diferents punts de venda acostuma a tenir-los connectats formant una LAN.

• MAN (Metropolitan Area Network) L’abast és d’una ciutat, poble o

àrea metropolitana. S’utilitza per exemple, per interconnectar les diferents botigues d’una ciutat i saber si un producte el tenen en estoc, en una altra botiga propera, de la mateixa cadena a la població.

• WAN (Wide Area Network) L’abast és el món: països, continents,

ciutats, o diferents edificis de ciutats diferents. Per exemple internet, o una xarxa bancària d’abast mundial.

2.2.2. Tipus de xarxa segons la seva topologia Més que a la seva forma física, aquesta classificació es refereix a com la informació flueix d’un terminal a l’altre, i a la manera d’accedir a la xarxa. Això és la topologia de la xarxa.

• Topologia en Anell, sistema obsolet que va ser molt utilitzat la dècada dels 80 i creat per IBM. S’anomenava Token Ring i funcionava passant la informació


Pàgina 3

(token d’informació) d’un terminal a l’altre de manera circular i en un sol sentit (unidireccional). Tots els terminals podien emetre informació a la vegada i cada token portava l’adreça del destí, de manera que l’ordinador sabia quan la informació era per ell. Era una xarxa òptima per un tràfic d’informació intens, però el problema era que quan un terminal es bloquejava la xarxa deixava de funcionar.

• Topologia en Bus, els ordinadors es connecten a un “bus”, (cable comú que recorre la instal·lació i en el que puc intercalar o suprimir les instal·lacions de manera més o menys fàcil). L’avantatge d’aquesta tipologia és que és modificable fàcilment, i les estacions accedeixen al bus a mida que ho necessiten i sense necessitat de que les altres estiguin enceses.

• Topologia en Estrella, les dades

arriben des del servidor a les estacions a través d’un element concentrador o hub en el que es connecten totes les línies dels terminals.

• Topologia en Arbre, a mida que la xarxa va creixent i es va complicant es va fent necessari afegir nous concentradors i altres elements que donaran connectivitat a la nostra xarxa, és per tant una munió de xarxes en estrella.

• Topologia Cel·lular, molt actual i gràcies a l’aparició de tecnologies

inalàmbriques: bluetooth, wireless lan, .... Treballen amb un senyal de l’ordre dels GHz, encara més amunt que les tecnologies de telefonia mòbil, i permeten establir connexió d’abast reduït entre dos o més màquines. Tot i no ser tan fiables (ja que de vegades les interferències o la mobilitat de l’equip pot fer que perdem la connexió del sistema) com les de cable, ni tan ràpides, la facilitat d’ampliació ha fet que sigui una tecnologia que s’ha difós ràpidament .


Pàgina 4

Hora 3

2.3. Construcció i planificació d’una xarxa. Per tal de poder construir una xarxa a part dels terminals i els cables de connexió necessitaré que cada terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li doni accés i que dialogui amb els altres perifèrics. Quan la xarxa va essent més gran és possible que necessiti un concentrador o hub per connectar més de 2 aparells i si es tracta d’un lloc amb més d’una zona de treball em caldran els switch i routers (encaminadors) per tal de segmentar (conduir ) el tràfic i fins i tot podré afegir seguretat a la meva xarxa contra els intrusos amb un firewall. Si volguéssim unir més d’una xarxa les connectaríem a través d’una passarel·la o gateway. Anem a saber un xic més de tots aquests elements:

2.3.1. Els cables de connexió de xarxa. Per tal de connectar dos ordinadors o perifèrics necessito un mitjà per on vagin les dades. Les característiques que hauré de valorar seran

• Material construcció i fabricació. • Velocitat de transmissió assolible (mesurada en bps, bits per segon o múltiples

d’aquesta: Bps, Gbps). • Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal.

Coaxial: Cable de coure, actualment obsolet que podia arribar a transmetre informació fins 10Mbps. Era molt robust enfront interferències però l’atenuació d’aquest tipus de cable feia que el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i la modificació relativament complicada.


Pàgina 5

Esquema de xarxa construïda amb coaxial

Fibra Òptica: Cable construït amb dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació a llum làser que anirà d’una estació a una altra. Donat al preu dels components òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes xarxes només s’utilitzen en empreses que donen connectivitat a Internet a altres empreses (COLT, ONO, TELEFÒNICA, RETEVISION,...) o en grans distàncies (per exemple per connectar els controls de les atraccions de PortAventura, on les distàncies poden ser de Km). El límit de velocitat de transmissió actual està en els Tbps (Terabits per segon).

Parell trenat: És el cable de coure més utilitzat. Està format per 4 parells trenats, el que li dona immunitat enfront al soroll que es pugui colar. Pot ser que porti a més una pantalla o no (STP Shielded Twisted Pair o UTP: Unshielded Twisted Pair;). El connector amb què acaben són els RJ45.

Cablatge estructurat: actualment els edificis ja es construeixen amb diferents preses molt abundants i ja planificades que van a

parar a un armari on es fan les connexions (rack). Categoria del cables segons la qualitat del coure i l’apantallament:

Categoria 3: velocitat màxima de dades 10 Mbps. Categoria 4: velocitat màxima de dades 16 Mbps. Categoria 5: velocitat màxima de dades 100 Mbps. Categories 6 i 7: capaç de superar els Gbps.

Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es diu crimpadora molt fàcil d’utilitzar.


Pàgina 6

Esquema de xarxa feta amb parell trenat:

Wifi: (Wireless Fidelity) Mitjà sense fil (aeri), la informació viatjarà per ones. En aquest tipus de xarxes els elements es podran entendre de 3 maneres diferents:

• Bluetooth, de curt abast , poca velocitat i molt estàndard (tb als mòbils). Utilitzada per descarregar de manera fàcil cançons o fotografies d’un mòbil o MP3 a l’ordinador (portàtil).

• Infrarojos, amb tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast,

poca velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologia inalàmbrica per transmetre dades. Estàndard a altre tipus de dispositius (calculadora). Sensible als obstacles físics, molt directiu.

• WLAN (Wireless LAN 802.11 b/g) Tecnologia específica per ordinadors que pot

assolir fins 56Mbps. Abast fins a 100 m en espais tancats però despenen dels obstacles (reixes metàlics sobretot).

Esquema de xarxa feta amb connexions inalàmbriques:

*NOTA: Es possible connectar l’ordinador a altres xarxes no informàtiques per exemple a internet a través de la xarxa de telefonia GSM, UMTS però no en parlem pq no és purament una xarxa informàtica.


Pàgina 7

Hora 4

2.3.2. Els adaptadors de xarxa Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals per tal d’enviar la informació. El “llenguatge” que utilitzen s’anomena protocol Ethernet i aquest protocol s’encarrega de enviar els uns i els zeros en forma d’una ona que l’altre adaptador entendrà i sabrà interpretar. Segons la tecnologia del bus on es connecta aquest adaptador el tipus de tarjeta de xarxa serà: Integrada a la placa base: l’opció més habitual donades les necessitats de connectivitat actuals. PCI: Són les més antigues però encara són molt freqüents. Necessiten d’un slot PCI lliure i han de ser inserides obrint la torre del PC. No poden utilitzar-se en portàtils per raons físiques. Poden substituir la que tenen alguns equips amb la tarja integrada en placa quan aquesta es fa malbé. PCMCIA: Utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una tarjeta d’aquest tipus i que dona la connectivitat. Bus per donar prestacions flexibles als portàtils (de “quita i pon”) USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacions inalàmbriques (bluetooth, wirelessLAN, o inclús cobertura telefònica GSM) inserint un dispositiu en forma de pendrive extraïble.

0 1 1 0…

Adaptador inalàmbric USB


Pàgina 8

* Ensenyar adaptadors inserits en els ordinador obert i la PCMCIA de mostra. 2.3.3. Mòduls de connexió * Seguir la configuració a les planes 10-11 del tema 1 de Santillana. Hub o concentrador: s’encarrega d’enviar els paquets que li arriben per una de les seves entrades a totes les altres connexions que van als altres terminals, de manera que tots els ordinadors que estan puguin rebre aquesta informació. L’inconvenient és precisament aquest, que arriben tots els paquets, els d’aquest segment d xarxa i els d’altres parts de la xarxa que estan aïllats, per tant hi ha molt trànsit inútil que fa davallar l’ample de banda efectiu de la xarxa. Switch: Fa la mateixa funció que el hub però mira si els paquets corresponen a algun terminal d’aquest segment de xarxa i si no en correspon el rebutja, fent que hi hagi menys informació circulant que no és per aquest segment de xarxa. Router: Comunica la xarxa amb una altra xarxa. Permet que la informació sigui filtrada depenent de la xarxa on vingui o fins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui, per exemple si es tracta de correu o si són fitxers que ven en de l’emule. També pot regular les xarxes amb les que podem connectar i quin serveis podem utilitzar, per exemple podríem impedir que els usuaris de la nostra xarxa es connectin a una determinada adreça o que enviïn fitxers. Per suposar també pot fer de hub o switch però és malbaratar les seves possibilitats. Alguns routers es configuren com a Firewall, que és un element “tallafoc” per dotar de seguretat una xarxa. El firewall protegeix la xarxa de malware i de hackers o intrusos. Aquesta funció també es pot fer a nivell de programari (software) que és el que ens proporciona el sistema operatiu per bloquejar algunes adreces o planes no segures. **Comentar que abans es posava un mòdem en finalitzar la instal·lació del client, perquè connectàvem amb inet a través de la xarxa de telèfon** Gateway: És com un router però que enllaça xarxes que no tenen perquè ser en el mateix protocol. Per exemple imaginem que volem enllaçar una oficina d’un banc amb una xarxa que conté informació dels caixers automàtics i tant els caixers automàtics com les oficines tenen protocols de xarxa diferents. És també el nexe d’unió de les xarxes de telefonia a la xarxa d’Internet: si jo des del meu mòbil vull consultar el meu correu d’inet en algun lloc ha d’haver-hi un gateway que enllaci la xarxa “Movistar” amb Internet, i segur que aquest element està a la central de “Movistar”.


Pàgina 9

Access Point: És com s’anomena el hub en xarxes inalàmbriques i a més permet passar de una xarxa de cable a un segment sense cable connectant-hi un o més PC a la xarxa sense haver d’instal·lar un cable i les molèsties que això comporta.

Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem imprimir des de qualsevol equip a la impressora, que tindrà un receptor inalàmbric per rebre la informació imprimir. Repetidor de senyal: Normalment una xarxa no excedeix de 200m d’extrem a extrem, ja que el senyal arribaria degradat i es podrien rebre molts bit erronis, però si es vol passar d’aquesta longitud hem de instal·lar aquests dispositius que regeneren el senyal .


Pàgina 10

2.4. Configuració d’una xarxa (TCP/IP). 2.4.1. Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions

1. La primera capa (física) s’encarrega de detalls com el tipus de cables, com ha de ser el senyal que s’hi transmet amb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es transformen en electricitat,… 2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procés pel que un ordenador pot transmetre informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa. També cal tenir en compte que transmetem molts bits i és possible que hi hagi un error en alguna transmissió, per això les targes Ethernet tenen mètodes de detectar-los i corregir-los. (Ethernet) (MAC: Media Access Control) 3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra LAN (a distància). Aquesta capa assegura que les dades trobin el camí a través de les diferents xarxes per les que passen. (IP:Internet Protocol) 4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Al destí, en arribar aquesta informació al final del seu trajecte, per tal de composar el missatge original correctament fa el procés invers, evitant la pèrdua de paquets, o si s’han perdut, ordenant el seu reenviament. (TCP Transport Control Protocol) 5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que està utilitzant un usuari (per exemple correspondria a aquesta capa el que hi ha darrera d’un programa de correu electrònic, o un xat (IRC)) (FTP: File Transport Protocol; SMTP: Simple Mail Transfer Protocol; HTTP: Hyper Text Transfer Protocol; POP: Post Office Protocol TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una altre ordinador, i poder veure què té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses, ......)


Pàgina 11

Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva tasca. Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet. Cada capa afegeix un petit bloc de dades (capçalera de protocol) al paquet, que queda encapsulat com una matrioshka.

2.4.2. Configuració d’una xarxa TCP-IP • L’adreça MAC Les targetes de Ethernet disposen d’un nombre únic, que ve predeterminat de fàbrica, que s’anomena adreça MAC. És un nombre de 48 bits que actua com a matrícula identificativa del dispositiu. Aquest nombre ja aniria bé per identificar la màquina però només és visible a dins de la xarxa, i per tant fora d’aquesta hem de tenir una altra identificador per tal de que arribin els missatges. (com el nombre de carnet d’identitat) Per saber l’adreça MAC de la teva targeta de xarxa farem el següent: Podem observar que l’adreça de la nostra targeta és quelcom semblant a: 00-13-8F-E9-DD-6F. Aquest nombre està expressat en sistema numèric hexadecimal (16 símbols: 0,1,2,3,4,5,6,7,8,9, A, B, C, D, E, F) i equivaldria al següent nombre en binari: 0 0 1 3 8 F E 9 D D 6 F 0000 0000 0001 0011 1000 1111 1110 1001 1010 1010 0110 1111 Per tant dins de la nostra LAN aquesta és la nostra matrícula d’identificació. Com podem observar al ser un nombre molt llarg és quasi bé impossible tenir dues targes amb el mateix nombre de sèrie.


Pàgina 12

193.77.64.2

missatge

1 2 3 4 5 6 7 8

1 2 3 4 5 6 7 8

o

d

193.77.64.2

142.63.4.2

1

142.63.4.2

• Identificació d’equips: adreces IP

Per identificar cada ordinador dins i fora de la xarxa i poder enviar informació necessito un nombre que l’identifiqui internacionalment (com el nombre de passaport). Aquest nombre és l’adreça IP (Internet Protocol, nivell de xarxa). L’adreça IP té dues parts: l’adreça de xarxa i l’adreça de màquina; la primera part, doncs, serà comuna a totes les màquines d’una mateixa LAN, i la part de màquina diferent per cada dispositiu.

Per exemple:

Com es fa la transmissió d’informació a través del protocol TCP/IP? 1. El missatge inicial es fragmenta en paquets amb

la seva capçalera on hi ha l’adreça origen i l’adreça destí, i l’ordre que ocupa en la transmissió.

2. La informació en paquets arriba de l’origen al destí pel camí més ràpid, podent anar inclús per camins no són sempre el mateix (per exemple si la xarxa està congestionada o hi ha un tros de xarxa inactiu).

3. Els paquets arriben al destí a on són recol·lectats, comprovats i posats en l’ordre que toca.

4. El missatge es reconstrueix al destí. *******L’explicació de màscares és només per alumnes avançats; explicar... però si no ho entenen no insistir******** Com que Internet ha crescut tant en els darrers temps, és necessari que a més de l’adreça Internet tinguem una màscara de xarxa. De manera que totes les màquines que estan a la mateixa xarxa tenen la mateixa màscara. Gràcies a aquesta màscara les màquines que estan dins la mateixa xarxa es “veuen” directament i les que estan a fora necessiten d’un router o gateway per encaminades. Així doncs gràcies a la màscara de xarxa jo puc fer que tots els paquets que tinguin com adreça destí tot un rang (conjunt) de IPs entrin a la meva xarxa i que els paquets que tinguin una IP que no pertanyi a aquest rang sigui descartat. La manera que té un router d’aplicar la màscara de xarxa és aplicar una funció lògica equivalent a un producte (AND).


Pàgina 13

D’aquesta manera la màscara de xarxa, ha d’estar d’acord amb el nombre de màquines que tinc a la meva subxarxa, i em permet amb una sola IP fixa configurar tota una xarxa visible a través del router des de Internet. A continuació et posem 3 exemples de màscares i el nombre d’estacions que t’habiliten dins la xarxa: 255.255.255.0.......Em permet tenir 255 IP i , per tant, màquines a la meva xarxa. 255.255.0.0...........Em permet tenir 65.025 màquines a la meva subxarxa. 255.255.255.240...Em permet tenir 16 màquines a la meva subxarxa. Anem a veure com configurar el TCP/IP d’un ordinador: Mirem les connexions de xarxa I espiem una mica què tenim aquí: Seleccionem l’adaptador de xarxa i triem les Propietats del TCP/IP

A la pestanya general pots introduir el valor de la IP de l’ordinador , la màscara de xarxa, que normalment serà 255.255.255.0 la porta d’enllaç que ha de coincidir amb l’adreça del router, que normalment te la dona l’empresa que et proporciona l’accés a internet.


Pàgina 14

Hi ha també una manera de configurar una xarxa molt més senzilla: el DHCP. Amb aquest sistema quan un ordenador es connecta a la xarxa el router s’espavila i li assigna una IP automàticament que farà servir mentre estigui connectat a la xarxa. En apagar aquest ordinador, aquesta IP s’ allibera. Amb això queda configurat l’ordinador per treballar en xarxa i navegar a fora de la xarxa.


Pàgina 15

2.4. Administració de xarxa i seguretat. 1. Comprovació d’una estació Per comprovar l’estat de la connexió i la màquina destí hi ha una comanda molt senzilla : ping adreça_IP. Per probar-la fem Inicio>Ejecutar i escrivim al quadre d’acció cmd: Ara ens apareix una finestra negra: és l’intèrpret de comandes en MS-DOS un sistema operatiu antic. En aquesta finestra escrivim ping www.udg.es

En el primer ping veiem que no obtenim resposta. Això pot ser o perquè aquesta adreça no existeix, o perquè aquest servidor està protegit contra ping, per tal de que no s’entretingui a respondre “pings”. La segona adreça que hem introduït amb el seu nom : www.google.es (i el servidor DNS ha resolt canviant els noms que formen l’adreça pels nombres IP corresponents i ens ha dit que és el 66.102.9.104 ) ens respon i triga aproximadament 85ms com a mitjana. Segur que si fem un ping a un terminal de la nostra xarxa el ping triga molt menys a ser respost. A continuació et proposem que facis pràctica amb el tracert que és una comanda semblant però que et dóna informació de per on passen els paquets de IP. Escrivim:

tracert www.google.es


Pàgina 16

Pràctica 1: Fem ping ... i tracert a) Li preguntem la IP al company. b) Li fem ping al company. c) Li fem ping a www.google.es d) Comparem el temps de resposta dels dos pings e) Desconnectem el cable de xarxa. f) Deixem que el company ens faci ping. g) El connectem novament i li demanem que el desconnecti ell. h) Nosaltres li fem ping. Què passa? i) Comprova quants salts i per on passa la informació del TRACERT a l’adreça

www.nasa.gov ? Fes un ping a la NASA. 2. Configuració del router

Per configurar el router hem d’entrar al seu panell de configuració ja sigui a través d’un cable directe entre ordinador- router o de parell trenat a través de la xarxa, o inalàmbricament si es tracta d’un router inalàmbric. 1. Normalment accedirem a través de la xarxa i des del navegador (explorer o Mozilla). Teclejarem l’adreça que porta per defecte un router http://192.168.123.254/ i entrem a la configuració. Generalment tenen un nom d’usuari i password per defecte que ens permet entrar. Si no els coneixem no podem canviar la seva configuració. 2. Quan entrem ens mostra l’estat de la configuració actual.

3. Posem una IP, la màscara de xarxa i la IP del router que connecta amb internet. O sino l’habilitem en DHCP per tal de no preocupar-nos de les IP. També podem fixar el rang d’IP que administrarà el router. Desem abans de sortir.


Pàgina 17

Quan es tracta d’un router Wireless també hem de comprovar la part inalàmbrica.

1º- Mode: • AP (Access Point) subministra senyal a les estacions remotes. • AP Bridge- Point to Point, pont entre dos punts. • AP Bridge- Point to Multi-Point, pont que rep per a molts punts. 2º- Banda de freqüències : pot treballar a diferents bandes de freqüència; b,g, o ambdues. 3º- ESSID: es el nom de la Xarxa inalàmbrica, la tria l’usuari, i a ha de ser igual per a tots els elements de la xarxa. 4º- Canal número: Canal de emissió-recepció (ha ser igual a totes les estacions i el router). 5º- Disposa de altres característiques com l’encriptació de la informació i el control d’accés a la xarxa (seguretat WEP, WAP, etc). També s’han de configurar i desar.


Pàgina 18

Material necessari Per a realitzar aquesta unitat comptarem amb el següent material:

- Ordinador per alumne a on poder realitzar els procediments que es van realitzant, sense que afecti a la configuració de la xarxa informàtica.

- Accés a recursos en xarxa així com als equips que configuren el domini de xarxa.

Activitats avaluables Tema 2:

� PowerPoint de xarxes . � Apunts de xarxes. � Prova de xarxes.

Tema 3: Quan s’explica el tema 3 es realitzaran les següents pràctiques puntuables:

� Elaboració de una pràctica d’Excel amb gràfics. � Elaboració d’una base de dades senzilla amb assistent (colecció de discos). � Elaboració d’una base de dades sense assistent programant els registres,

formularis, informes i si algun alumne és molt avançat, macros (base de dades d’empreses).

� Elaboració d’un mailing (correu comercial automàtic) combinant una base de dades amb una carta feta en Word.

Temporització

La resta d’hores fins arribar a 30, s’utilitzaran per tal de que els alumnes completin la feina a lliurar (manual i exposició), reservant 2 h per a fer algunes exposicions orals.

2. Xarxes d’àrea local (apunts xarxes) 2.1. Introducció.(1h) 2.2. Planificació d’una xarxa.(h) 2.3. Configuració d’una xarxa (TCP/IP). (3h) 2.4. Administració de xarxa i seguretat.(1h) 2.5. Elaboració Manual de xarxes.(2h) 2.6. Elaboració Presentació Xarxes(2h) 2.7. Examen amb apunts(1h).


Pàgina 19

Crèdit 3. Planes Web i muntatges multimedia. 5. Publicació de pàgines web.

5.1. Introducció 5.2. El lloc web. 5.3. L’HTML 5.4. Hipervincles. 5.5. Elements d’una plana web. 5.6. Treballar amb full d’estil. 5.7. Publicar un lloc web.

6. Muntatges Presentacions multimèdia 6.1.Introducció. 6.2. Captura d’àudio i vídeo. 6.3. Edició i muntatge de so digital. 6.4. Edició i muntatge de vídeo. 6.5. Elaborar un DVD de vídeo.

Material necessari Per tal de realitzar aquest crèdit l’alumne només necessitarà:

- Apunts de Dreamweaver (plataforma) per consultar dubtes. - Un ordinador per alumne.

Activitats avaluables En acabar aquest crèdit l’alumne haurà d’haver fet:

- Pràctica de pàgines web (complexa, 4 o més aniuades o composades en frame). - Espot de televisió de 20 segons editat en vídeo, amb imatges integrament

enregistrades per l’alumnat. - Exàmens tipus test.

Temporització

5. Publicació de pàgines web. (tema 7 de Santillana) 5.1. Introducció 5.2. El lloc web.(1h) 5.3. L’HTML (1h) 5.4. Hipervincles. (1h) 5.5. Elements d’una plana web. (1h) 5.6. Treballar amb full d’estil. (1h) 5.7. Publicar un lloc web. (1h) pràctica (4h)

6. Muntatges Presentacions multimèdia (tema 4 de Santillana)

Introducció. Captura d’àudio i vídeo.(1h) Edició i muntatge de so digital.(1h) Edició i muntatge de vídeo.(2h) Elaborar un DVD de vídeo. (16 h)

Xarxes Informàtiques

Education

Transcript of Xarxes Informàtiques