NO EM

TIRIS,

PASSA’M!

Nº 7 - ABRIL 2011

ÈXIT ACLAPARADORDEL CORREBARS 2011

editorial01

Manacor balla al ritme dels joves i de bar en bar, de la bauxa i de la faràndula juvenil, també del seny i de la responsabilitat ciutadana. I és que el correbars 2011, organitzat per Xítxeros amb Empenta i Joves de Mallorca per la llengua, va superar totes les expectatives i va aconseguir ajuntar més de 300 persones que caminaven en grup arreu del poble. Una nit llarga que començava a la plaça Ramon Llull i que acabava amb el gran retorn dels Ocults.

El tret de sortida el va donar la batucada Manafoc i a toc de tambor, malabars i foc la gent va començar a agafar forces per a una llarga jornada amb un bon sopar. El primer bar de la ruta, Xarop, va acollir un combat de gloses entre els millors combatents del poble. A continuació, els xeremiers van acompanyar tota la comitiva fins al bar Autèntic on es va disputar per grups un concurs de preguntes d’allò més peculiar. La gent, entregada, es va abocar per donar el millor de si mateixos. La tercera parada, al bar Can Lliro, va ser el moment per afinar les cordes vocals i entonar les notes de les millors cançons del rock català.

I finalment, el plat estrella de la nit a Dec’n’festa. Un esdeveniment que va aconseguir ajun-tar dins un mateix local des de joves adolescents fins a adults que superaven la cinquantena. I el nexe d’unió, Ocults, que deu anys després de treure el seu últim disc tornaven a pujar als escenaris. Començaven amb un Bon Vespre que posava de manifest que la banda manaco-rina havia tornat. Un concert ple a vessar i que de ben segur els seguidors d’Ocults voldran repetir en un altra ocasió.

Des de Xítxeros amb Empenta afirmam que l’activitat va ser tot un èxit i que es varen superar totes les expectatives. Aquest fet demostra, com es va llegir al manifest, que a “Manacor hi ha potencial per fer créixer la participació cívica entre els joves” i que es de-manda a crits més opcions als models caducs de festa actual. “Ens agradaria poder repetir aquesta activitat cada any al poble i poder-la consolidar”, afirma Bel Duran, presidenta de l’associació. Així mateix, l’acte va servir per reivindicar un casal per a les associacions de Manacor, exigència que des de Xítxeros amb Empenta s’ha tengut sempre present des del moment de la seva fundació.

ÈXIT ACLAPARADORDEL CORREBARS 2011

un mercat d’intercanvi,un mercat d’oportunitats

I quan acabes el llibre que fas amb ell? Guardar-lo a la prestatgeria eternament? Un llibre et pot transportar a un món mà-gic, et pot fer oblidar els problemes que et preocupen o bé donar-te la solució, però el final sempre és el mateix: L’oblit.

Per això des de Xítxeros amb Empenta vo-lem canviar aquesta situació, et convidam a que comparteixis aquell llibre que et va fer plorar, el que et va canviar la teva manera de veure a l’altre gent, i a canvi tu puguis rebre la mateixa recompensa d’alguna altra persona. Agafa els llibres que saps que ja no llegiràs i porta’ls a la nostra paradeta d’intercanvi de llibres, a canvi del teu et podràs endur el llibre que més t’agradi. Que implica això? Una ma-nera completament gratuïta d’aprofitar un llibre que no et pot aportar res més a canvi de qualsevol altre.

Si t’animes a participar, aprofitant la diada de Sant Jordi ens podràs trobar el proper 23 d’Abril al claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor amb el Mercat d’intercanvi de llibres.

Quan has mirat la teva prestatgeria per darrer cop? Segur que quan ho feres hi trobares una bona col·lecció de llibres: al-guns nous i d’altres que no tant, n’hi ha que no saps de què parlen, d’altres de quan eres molt petit, potser al recordar-ne algun et fan sentir un heroi, un revolucionari de fa segles, potser et parlen de religions o cultures molt diferents a la teva o bé d’una persona que, com tu, sols lluita per a se-guir endavant dia a dia en aquesta socie-tat. Tots ells et faran sentir coses que mai t’hauries plantejat, o simplement veure el món des de un punt de vista diferent.

02

mots d’abans

especial

tuàutemPersona o cosa considerada la més important d’un afer.Etimologia: pres del començament de la frase Tu autem,

Domine, miserere nobis, que es canta repetidament en l’ofici de matines de Nadal.

Fonètica: tuáwtɛm (mall.); tuáɫtəm (Reus); tuáɫtum (men.).

03 llengua

va de dites...

a liorna, qui hi va no torna.Quan qualcú que has enviat es torba a tornar

tv3, la gran odiseaal país valencià

Després de vint-i-sis anys d’emissió, el pas-sat dijous 17 de febrer TV3 va deixar de veure’s a tot el País Valencià. Pocs dies abans s’havia aprovat la modificació de la llei 1/2006 del Sector Audiovisual, a través de la qual es permetia al Consell multar a l’associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb 60.000 euros cada quinze dies mentre duressin les emissions.

Davant la impossibilitat de pagar tan ele-vades quantitats, ACPV, responsable dels repetidors que emetien la senyal de TV3, va decidir tancar-los, ja que en cas contrari posaven en perill la pròpia supervivència de l’associació.

Durant aquest mes i mig s’han organitzat diverses manifestacions en contra del tan-cament de TV3 al País Valencià, així com també s’han creat noves plataformes per recolzar ACPV. A més a més, la notícia va tenir una gran repercussió en els mitjans de comunicació –algunes pàgines web fins i tot van tancar durant vint-i-quatre hores per solidaritzar-se– i en les xarxes socials Twi-ter i Facebook. Tot i que la notícia fou força

esperada ja que no era el primer intent per dur a terme aquesta restricció, no per això va ser menys injusta.

En vista de la situació, cal preguntar-nos: aquest fet tan sols respon a un exem-ple més dels continus atacs a la llibertat d’expressió, la llengua i la cultura del nostre país? o és que els polítics es veuen capacitats per decidir, sense la opinió del poble, els mitjans audiovisuals a través dels quals es volen informar i entretenir els va-lencians?

reportatge

manifest del correbars

Quan en un poble com el nostre creiem necessari remoure el jovent per dina-mitzar la cultura i la gresca i demostrar que a Manacor hi ha potencial per fer dels joves els propis protagonistes de les nostres festes, és just que des de Xítxeros amb Empenta declarem les causes que ens han portat a organitzar el Correbars 2011.

Sostenim que per al jovent la festa i la diversió constitueixen un element de socialització i aprenentatge, paral·lel a l’educació de l’escola, de la universitat o de la família. Que és en els esdeveniments més lúdics on es pot gestar la cultura: grups de música neixen a les barres dels bars, un bon llibre pot sortir de la quotidianitat de la festa i els projectes més ambiciosos i de llarg abast són il·luminats en moments d’eufòria.

Constatam que a Manacor hi ha un gran potencial per augmentar la parti-cipació cívica entre els joves i que els espais més lúdics són el primer lloc on començar. Un espai, el de l’oci, que ha quedat estancat per formes d’esbarjo que fomenten la passivitat de la ciutadania. Hi haurà grups dins la societat que estaran encantats en que els joves callem i restem inactius. I seria la nostra mort com a societat civil. Però és ben hora que siguem nosaltres mateixos els qui decidim què volem fer. Perquè tenim tot el dret de decidir la festa que volem i com gestionar-la.

Per tant, creiem que el foment d’activitats organitzades pels joves de Manacor són la millor manera d’incloure’ns dins la creació del nostre poble. Activitats com el Correbars poden ajudar a incrementar el sentit de pertinença dins un projecte ciutadà fet pels joves. Però també exigim a les autoritats que es faciliti el procés de participació. Per això, és imprescindible la creació o reutilització d’espais físics on poder potenciar la cooperació entre individus: Es podrà dir casal cultural, casal cívic o casal d’associacions. No discutirem l’etiqueta. Però si demandarem de manera ferma un lloc públic, de lliure accés i el mínim de trà-mits burocràtics. Un espai, en definitiva, del que no podem gaudir ara mateix i que és la base material que garanteix l’existència de qualsevol associació.

Per tot això, des de Xítxeros expressem la nostra voluntat de seguir treballant en aquest sentit. Fomentant la participació juvenil, també en espais de festa. I seguirem de manera incansable amb la nostra demanda d’un casal cultural per les associacions de Manacor.

08

catosfera

cultu-política

teatredemanacor.catPortal web del teatre de Manacor.Hi trobaràs tota la informació sobre les fires teatrals i el dia a dia d’aquestainstitució de Manacor.

un moment per la

llibertat d’expressió

negativa a la legalització de SORTU. En les votacions dels magistrats del tribunal suprem, nou s’han oposat a la legalització i set s’han mostrat a favor.

L’important és que aquests set expliquen que no hi ha cap motiu legal que pugui con-duir a la il·legalització de SORTU i que els magistrats que hi estan en contra responen a una tàctica política en favor dels interes-sos dels dos grans partits i no en la seva feina, que és jutjar.

És necessari que a les pròximes eleccions municipals estigui representada l’esquerra abertzale, una línia política que representa més d’un quinze per cent dels votants bas-cos i que ja ha sortit diverses vegades al carrer de forma massiva reclamant pau.

Reclamem una forta posició a favor de la pau per part de totes les persones. I que els grans partits polítics deixin de banda per un cop el seu discurs per guanyar vots i solucionin una situació que ja fa massa anys que dura.

Enmig d’una greu crisi econòmica, enormes xifres d’aturats i l’enfonsament d’economies europees, ha sorgit una situació que ens ha fet mirar a tots cap a un futur millor, el possible final de la banda terrorista ETA. Al novembre la banda va declarar un alto al foc “general, permanent i verificable”, el pas que li demanaven els agents interna-cionals per la pau i l’esquerra abertzale.

Tot va començar uns mesos abans, quan l’esquerra abertzale, en assemblea, va de-manar-li l’alto al foc per a poder negociar un procés de pau i fer una aposta pels pro-cessos legals per aconseguir els objectius d’independència i socialisme. Fins aquí tot bé, el problema rau en la falta de resposta en positiu del govern de l’estat. Fins avui dia encara o hi ha agut cap passa pública per part del partit socialista i es justifiquen dient que altres vegades ja han interromput l’alto al foc. És cert, però aquesta és la pri-mera vegada que la seva base política ha demanat el final de la violència. Aquesta és la millor ocasió que hi ha hagut mai per acabar amb la violència d’ETA i això ho saben els dos grans partits estatals.

L’última jugada per part de l’estat és la

donem-los-hi l’eina,que ells tallaran la cadena

digues la teva!

actualitat09

Entra al nostre facebook i opina!

què trobes sobre el tancament de tv3al país valencià?

què trobes sobre la iniciativadel correbars?No és una bona idea...L’heu clavada...NS/NC.

6%94%0%

Febre de revoltes? O el coneixement de l’acció indueix a l’acció? Quan el 24 de desembre quatre tunisians varen atacar el quarter de la guàrdia general en un intent desesperat per lluitar en contra de la dic-tadura al seu país, poc es podien imaginar com serien els següents mesos. I després de nombroses manifestacions i aldarulls aca-barien amb el mandat de Ben Alí, que fu-giria del país.

Després vendria Egipte, on una revolta totalment pacífica va fer dimitir l’ex pre-sident Mubàrak, en un estat on la indeci-sió de l’exèrcit va marcar el desenvolu-pament dels fets. La plaça Tahrir bullia d’eufòria. Després va ser Marroc, on els aires d’intranquil·litat que es respiraven pel carrer va conduir al rei Mohammed VI a endegar reformes constitucionals, per ara insuficients. Finalment, seria Bahrain i Líbia, on els mandataris, aferrats a les seves ca-dires, han dirigit l’atac de les seves tropes cap als ciutadans. I la violència ha estellat.

Per tant, el desenvolupament dels fets ens demostra que cada poble ha tengut

l’habilitat suficient per fer del seu país el que ells mateixos volien. El tunisians han fet Tunis. Els egipcis construeixen Egipte. Però què passa quan el dictador guanya la par-tida? A Líbia els rebels perden territori i les potències occidentals, després de molt vacil·lar, han enviat els seus avions de gue-rra a solucionar la partida.

Però ens hauríem de demanar si realment es repetirà un altre Iraq. Si després de penjar el dictador seran els arquitectes institucionals d’Estats Units, França o Angla-terra qui traçaran les línies del nou Estat. No volem negar l’ajuda als rebels, perquè tenen tot el nostre suport i necessiten unes bases materials per deslligar-se dels po-ders repressius. Però no necessiten que els portem de la mà i no necessiten els exèr-cits professionals americans per guardar el país durant una dècada. I sinó que es miri a Iraq, on després de matar Sadam Hussein, els enfrontaments s’han incremen-tat. Donem-los-hi l’eina, que ells tallaran la cadena, i ells correran lliures.

10

(1979) i Panorama de dona (1983). For-men un cicle situat en la Guerra Civil, però destaquen per ser una meditació de l’ésser humà en una situació límit. Més endavant edità Els déus innaccessibles i Illa Flaubert. A més, s’ha d’afegir-hi el conjunt de relat La rara anatomia dels centaures (1979).

A partir dels anys 80 i 90 la seva tasca comença a ser reconeguda i suposa la con-solidació de la seva. Rebé premis com el Premi Nacional de Literatura Catalana, premi Josep Pla, i fins i tot va ser nominat pel premi Nobel de Literatura.

Morí en el 1996 a causa d’un càncer. Poste-rior a la seva mort, rep molts d’homenatges, com per exemple, la biblioteca de l’IES Mossèn Alcover porta el seu nom des del 2009, a més de ser anomenat Fill Il·lustre de Manacor el mateix any.

Miquel Àngel Riera i Nadal va néixer a Manacor, en el si d’una família acomoda-da el 29 d’abril de 1930. De ben petit va viure la Guerra Civil espanyola, a més de rebre l’educació feixista més dura i, alhora, amb més mancances. Pel seu compte, però, descobreix la seva passió per la literatura, juntament amb companys seus com Guillem d’Efak.

La seva època universitària es veurà mar-cada per haver conegut l’obra de Federico Garcia Lorca, Vicente Aleixandre i Pedro Salinas, poetes que influiran molt dins la seva obra. La generació del 27 marca una petjada dins la seva poesia inicial.

En el 1957 comença a escriure el poemari Poemes de Nai, que no es publicat fins el

1965. Implicà un fort impacte en el cercle literari mallorquí. No torna a donar senyals, fins el 1969 i 1970, en què escriu Biogra-fia, que no es publica fins el 1974. Aquest és l’inici d’una nova forma, allunyada dels poetes del 27. Hi trobam un llenguatge més directe i allunyat d’ornaments i sump-tuositats dels seus inicis. Segueix publicant poesia com La bellesa de l’home, Paràbola i clam de la cosa humana, Llibre de be-naventurances, etc.

També escrigué novel·la a partir del 1971, període iniciat per Fuita i martiri de Sant Andreu Milà. Seguidament continua amb Morir quan cal (1974), L’endemà de mai

sobre la vida de’n

miquel àngel riera

cultu-cultura

Publicació editada per

Xítxeros amb EmpentaAmb el suport de

Obra Cultural Balear

xitxerosambempenta.orgfacebook.com/xitxerosambempentainfo@xitxerosambempenta.org

twitter.com/xitxeros