nº 0SETEMBRE 2011

ELS XÍTXEROS ENS RENOVAM!

XÍTXEROS AMB IMPREMTA ÉS UNA PUBLI-CACIÓ MENSUAL GRATUÏTA I ONLINE DE-DICADA A LA PROMOCIÓ LINGÜÍSTICA, CULTURAL I MEDIAMBIENTAL I QUE PRETÉN ÉSSER UN PUNT DE REFERÈNCIA PER A LA JOVENTUT DEL MUNICIPI DE MANACOR.

XÍTXEROS AMB IMPREMTA ÉS DIRIGI-DA, REDACTADA I MAQUETADA PER MEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ JUVENIL XÍTXEROS AMB EMPENTA AIXÍ COM TAMBÉ S’ACCEPTEN COL·LABORACIONS EXTERNES.

TRES

SET

TRETZE

DESSE

T

sumari

QUINZE

CINC

ONZE

PATRIMONI

TERRITORIDE

VUIT

LLEURE

SOCIETAT

NOU

XÍTXEROS AMB IMPREMTA · EDITORIAL

TRES

editorial

Ha acabat l’estiu i a Xítxeros amb Empenta ens toca una de canvi. L’assemblea de l’associació va decidir canviar el format de la nostra revista Xítxeros amb Impremta per fer-la més dinàmica, accessible i millorar la seva

distribució. Primer de tot, però, i sense eludir les nostres responsa-bilitats volem demanar disculpes per no haver tret els dos darrers números de la revista.

Com a joves, alguns hem hagut de fer front als exàmens de se-lectivitat i proves d’accés, altres als exàmens finals de ca-

rrera o a les jornades laborals de l’estiu. Ara, però, tornam a la càrrega!

La nova presentació del nostre mitjà de comuni-cació serà en forma de bloc a Internet on hi ani-rem penjant els articles que abans imprimíem mensualment en paper. Per alguns el format del bloc suposa un gran avantatge a l’hora de llegir i interaccionar, amb la possibilitat d’aportar comentaris als articles i fomentar

el caràcter interactiu de la xarxa. A més, ens permet de penjar els articles de forma imme-

diata segons marqui l’actualitat, sense perdre el temps que suposa haver de passar per impremta.

Per altres, avesats al paper, suposarà un petit inconve-nient. Començàvem aquesta revista posant de manifest que

no volíem oblidar els canals de distribució tradicionals de la prem-sa. Si bé ara no hi haurà una revista en paper cada mes sí que recopilarem els articles de major èxit del bloc per fer-ne un recull trimestralment. Així doncs, queda inaugurat el nostre bloc. Espe-ram que seguiu participant i col·laborant com fins ara, que ens feu arribar tot tipus de crítiques, comentaris o suggerències.

EDITORIAL · XÍTXEROS AMB IMPREMTA

QUATRE

ELSXÍTXEROS

ENSRENOVAM!

XÍTXEROS AMB IMPREMTA · LLENGUA

CINC

LES LLENGÜES DEL MÓN PATRIMONIDE LA HUMANITAT

LLENGUA · XÍTXEROS AMB IMPREMTA

SIS

llengua

A l’escola ja de ben petits ens insisteixen molt sobre la pre-servació del medi ambient i tots els ecosistemes i formes

de vida i aquesta és una tasca que els professors han de seguir fent i recol-zant. Però poques són les vegades que ens parlen sobre la preservació de les llengües minoritzades i/o minoritàries.

Una llengua és com un ecosistema, l’acció de l’home sobre la qual, in-flueix en la manera de sobreviure d’aquestes. Per tant s’han de cuidar i haurien de gaudir d’un màxim interès per part de les institucions, ja que per-dre una llengua és perdre una forma de veure i entendre el món. Però sem-bla que no s’aprèn res. Molts són els (eco)sistemes lingüístics que no tenen un especial interès de conservació.

Actualment al món es parlen uns 6.800 idiomes, segons afirma la UNESCO. Es preveu, però, que a finals d’aquest mateix segle, entre el 50 i el 90% d’aquestes s’extingeixin (actualment se’n moren uns 25 a l’any). Les cau-ses d’extinció poden ser vàries: des del genocidi i la guerra, passant per

desastres naturals, l’adopció de llen-gües majoritàries per part de comu-nitats senceres, prohibicions i pressions d’alguns estats o la mateixa globalit-zació.

Els lingüistes calculen que, per sobre-viure en el temps, una llengua hauria de tenir un mínim de 100.000 par-lants, però no més lluny de la realitat, la majoria no arriben als 2.500. I és que amb els idiomes, passa com amb la riquesa: uns pocs tenen molt i la im-mensa majoria gairebé no tenen res. El 5% de les llengües del món acumulen el 95% de la població mundial. Per tant només queda el 5% de la pobla-ció per repartir entre el 95% dels sis-temes de comunicació verbals.

Tothom hauria de ser conscient de que el valor d’una llengua no depèn del seu nombre de parlants, com el d’una persona no depèn del número de ze-ros que té al seu compte corrent. Totes tenen el seu valor i aporten quelcom a la cultura de la humanitat. El patrimoni lingüístic també mereix ser conservat. La mort d’una llengua és una pèrdua irreparable.

XÍTXEROS AMB IMPREMTA · CULTURA

SET

Ara fa més o manco un any, reunits en assemblea ens plan-tejàrem la següent qüestió: perquè al nostre poble no hi ha

un teixit cultural fort i estructurat?. Final-ment, i després de moltes deliberacions, arribàrem a unes quantes conclusions: l’arrel del problema no radica en els pro-pis ciutadans, tampoc és culpa de les as-sociacions ni les seues ganes de moure’s. Aquest dèficit roman en la manca d’un vertader lloc de trobada, un espai on desenvolupar la creativitat ciutadana, un lloc d’oci o de difusió d’activitats, en defi-nitiva, un casal cultural.

Però, què és un casal cultural? En la nos-tra ment s’ens dibuixa com un element de referència obligat per la cultura d’un po-ble. Per a nosaltres, no només és un lloc on poder-hi fer reunions, obert i gratuït, sinó que és, en si mateix, una zona d’esbarjo.

Un espai socialitzador, d’intercanvi d’idees entre diferents associacions i indi-vidus i on es fomenta la creació de projec-tes per mitjà dels quals formar persones

cultura

amb esperit crític i creatiu, conscients del seu entorn cultural, socialment responsa-bles i solidàries. Per tant s’hi ofereix una programació estable d’activitats culturals i festes tradicionals adreçades a totes les edats i organitzades conjuntament amb les entitats del poble i la ciutadania.

Els tipus d’activitats que es duen a terme en un casal podrien ser tals com: cursos, tallers, exposicions, seminaris, xerrades, projeccions, presentacions, espectacles, entre altres coses. Podria disposar a més, d’un servei de dinamització juvenil i d’un servei de suport a les entitats per a la realització d’activitats, tràmits, formació, sol·licitud d’infraestructures i/o material, suport tècnic i demanda d’espais.

Pot ser som uns visionaris, pot ser no, qui sap, però el que és clar i definitiu és que per aconseguir aquest espai utòpic i idealista hem de caminar tots junts, tant associacions com individus i reclamar a les nostres institucions aquest canvi en les se-ves polítiques socials.

CULTURA · XÍTXEROS AMB IMPREMTA

VUIT

EL CASALQUE VOLEM

ILLES DE FEMSALS OCEANS

XÍTXEROS AMB IMPREMTA · MEDI AMBIENT

NOU

CONTAMINACIÓ MARINA:

MEDI AMBIENT · XÍTXEROS AMB IMPREMTA

DEU

A ctualment es troben en via d’investigació almenys dos cúmuls de fems als nostres oceans. El primer que fou

descobert és l’anomenat “escombriai-re” del Pacífic, una illa de fems situada a 1.000 quilòmetres de Hawaii, amb una extensió de gairebé 1,4 milions de quilòmetres quadrats. Fou descoberta casualment pel capità Charles Moore a principis dels anys 90 quan torna-va d’una competició de vela. Moore creia que existien illes similars al Mar dels Sargassos, a la costa de Japó i a l’oceà Atlàntic.

Efectivament les seves prediccions van ser encertades, ja que a inicis del 2010 es va descobrir una nova illa al nord de l’Atlàntic. Dita illa fou des-coberta per investigadors de la Uni-versitat de Hawaii, després d’anys de recol·lecció de mostres entre el Mar del Carib i l’Atlàntic Nord. De moment no ha estat definida la seva gran-dària exacte però s’ha demostrat que conté unes 200.000 peces de residus per quilòmetre quadrat, composta

en gran majoria per petits trossos de plàstic. Nikolai Maximenko, professor de la Universitat de Hawaii, declarà que aquest nou descobriment és una demostració més de la falta de cons-ciència humana cap a la preservació del medi ambient; i que no se sap fins on pot arribar l’impacte ambiental a l’ecosistema marí i, en conseqüència a les nostres pròpies vides.

Se sap que, a més d’aquestes dues grans illes, s’estan formant aglomera-cions de residus a altres punts estra-tègics en mars i oceans. Aquests punts funcionen com a embuts, i ajudats per les corrents marines, acumulen residus que a la llarga esdevindran en grans cúmuls de fems.

L’existència en augment d’aquestes illes, fa replantejar-nos la necessi-tat urgent d’una consciència sobre els efectes de la contaminació marina així com també d’uns sistemes polítics de caire internacionals, que aportin so-lucions per tal de controlar i eliminar aquests residus.

medi ambient

L ’ermita de Manacor ha estat durant molt de temps un lloc d’esbarjo i de reunió dels manacorins. Amb tot, en els darrers anys i després

de que els Dominics (actuals propietaris) l’abandonassin s’ha degradat molt. I és que diuen els propietaris que no la po-den mantenir i que ningú no la vol. De fet, l’ermita i el terreny dels voltants es van oferir a la parròquia local, però el tracte no es va arribar a tancar oficialment.

No fa gaire, però, es va signar un acord entre l’Ajuntament i els Dominics mit-jançant el qual el Consistori rebia els drets d’explotació per habilitar l’ermita com a refugi d’excursionistes. Era una idea que demanaven nombroses associacions des de feia temps però sembla, de moment, que no s’arreglarà la situació de l’edifici. I així, com tants altres projectes que crien verdet dins els calaixos de l’Administració.

Mentrestant, la brutor s’acumula tant pel fet de que ningú s’encarrega de la neteja

patrimoni

(Tot i que algunes entitats organitzen jor-nades) com per la falta de civisme dels visitants que encara es molesten en anar-hi. Fa poc, fins i tot, es van trobar mostres de que algú s’havia instal·lat a una de les habitacions i vivia allà de manera il·legal.

Un altre problema és que a l’entorn de la mateixa ermita s’hi realitzen constantment curses de bicicleta que destrossen el te-rreny i bloquegen els camins d’accés pels veïnats de la zona. Comenten els residents que per entrenar i fer les mateixes curses tot el terreny està ple de rampes i circuits fets amb restes d’obra, com palets de fusta o els mateixos arbres caiguts durant aquell temporal de fa uns anys.

Tot plegat, un exemple més del poc que valoram allò que tenim al nostre poble ja sigui per desconeixement o per falta d’interès.

ONZEXÍTXEROS AMB IMPREMTA · PATRIMONI

L’ERMITAENTRE LA DECADÈNCIA I L’OBLID

PATRIMONI · XÍTXEROS AMB IMPREMTA

DOTZE

XÍTXEROS AMB IMPREMTA · TERRITORI

TRETZE

OBERT O TANCAT?

que aboquen residus (espelmes, llosques, etc), causen molèsties a la fauna (moltes vegades endèmica de les Illes) i provo-quen el deteriorament de les formacions càrstiques com estalactites i estalagmites. L’avantatge és que tothom que ho desitja pot visitar-les lliurement.

L’avantatge de trobar les coves tancades és que aquestes conserven el seu estat na-tural i a més a més s’evita el perill que generalment comporta entrar-hi. El pro-blema és que si no es poden visitar, no podem admirar la seva bellesa.

Les coves d’explotació privada (com les Coves del Drac) tampoc no s’escapen d’aquestes controvèrsies ja que amb els focus que utilitzen pot arribar a néixer ver-det i els individus que desitgen conèixer-les es veuen obligats a haver de pagar un preu gens raonable. Amb aquest article intentam que la societat civil de Mana-cor tingui informació per a crear la seva pròpia opinió sobre l’administració de les coves. Poden estar tancades, però cuida-des; privatitzades i explotades o obertes i possiblement destrossades.

No hi ha respostes més o menys correctes, però si que hi ha una solució millor però més complicada. Que tota la gent disfruti de les coves i dels paisatges naturals del municipi d’una forma responsable i con-cienciada.

territori

TERRITORI · XÍTXEROS AMB IMPREMTA

CATORZE

És sabut que a les Illes Balears, a causa de les seves peculiars ca-racterístiques podem trobar molts indrets de gran interès paisatgís-

tic, biològic i cultural. A nivell europeu existeix la figura dels LIC (Llocs d’Interès Comunitari) que són tots aquells ecosiste-mes protegits amb l’objectiu de garantir la biodiversitat mitjançant la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. A les Balears existeixen 127 espais considerats Llocs d’Interès Comuni-tari, no obstant això, cal destacar que 27 són coves.

Només al municipi de Manacor podem trobar actualment 107 coves d’entre els quals més de 40 estan protegides o hi es-taran pròximament segons recull el Ca-tàleg de Patrimoni Històric de Manacor. Cal destacar que més de sis d’aquestes són considerades lic.

El principal problema de tenir tot aquest patrimoni n’és la seva explotació, és a dir, quan ens veiem obligats a haver de pagar per poder-les visitar, quan direc-tament No ho podem fer perquè estan tancades o simplement quan ens adonam de la brutícia que som capaços de des-prendre els éssers humans i els desper-fectes que causam. Les coves que roma-nen obertes sovint són objecte del poc civisme de les persones que les visiten, ja

D esplaçar-se amb facilitat pels carrers, establiments i demés espais públics de Manacor pot resultar tota una odissea quan

tenim, per motius diversos, una mobilitat reduïda, dificultats sensorials, visuals o auditives.

No acabaríem mai d’esmentar totes les barreres d’accessibilitat amb les que es pot trobar una persona major amb ca-dira de rodes, una al·lota amb crosses o simplement un pare amb fills quan por-ta a terme de forma autònoma les ges-tions més simples de la vida quotidiana. Però si només ens centram en les voreres del nucli urbà de Manacor i les compa-ram amb dades del Ministeri de Foment veurem ja mancances. El Ministeri estipula que l’amplària mínima per les voreres ha de ser de 0,90 metres per a possibilitar el creuament de dues persones i l’accés amb cadira de rodes; l’amplària mínima per a poder passejar dues persones en paral·lel ha de ser de 1,10 metres. Així doncs, ens trobam que tenim, només en aquest aspecte, molta feina per fer.

Seguint aquestes recomanacions ens tro-bam que a Manacor disposam d’un 23%

societat

dels nostres carrers, la majoria d’ells als voltants del centre, amb voreres que oscil·len entre 0,60 i 0,89 metres i això implica que només hi pot circular una per-sona a peu, sense entrar a debatre sobre la seva qualitat i seguretat.

Per a nosaltres, les millores dutes a ter-me no són gens menyspreables però ens sobren auditoris i altres despeses inneces-sàries si primer de tot, tots i totes no tenim cobert allò més bàsic.

No ens serveixen ja les excuses de les mi-nories, ja que ningú no pot escapolir-se de sofrir, circumstancialment, reduccions en la seva mobilitat: principalment les deriva-des de malalties o la vellesa, i no oblidant el transport d’infants petits en cotxets.

Es fa necessari l’existència efectiva no només de reglaments com el Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el reglament de supressió de barreres arquitectòniques, sinó una apos-ta ferma i duta a la pràctica. A totes i tots ens beneficia, i així ho reclamam: el carrer ha de seguir sent també un espai de relació i les vores estretes no ho per-meten.

QUINZEXÍTXEROS AMB IMPREMTA · SOCIETAT

DIVERSITATPENSANT EN LA

MANACOR LLIURE DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

SOCIETAT · XÍTXEROS AMB IMPREMTA

SETZE

calaixera

mots d’abans

Agafar alguna persona o cosa fugissera o que era cercada.Etimologia: del llatí glattire

Fonètica: əɣləpí (Mall., Eiv.); gləpí (Empordà, Mall.); glapí (Gandesa, Tortosa, Vinaròs)

aglapir

va de dites...

qui canta a sa taula i pixa an es llit, no té es coneixement cumplit.

catosfera

verkami.comVercami és una manera directa de finançar projectes de creadors indepen-dents amb la suma d’aportacions indi-viduals.

XÍTXEROS AMB IMPREMTA · CALAIXERA

DESSET

lleure

DEVUITLLEURE · XÍTXEROS AMB IMPREMTA

Publicació editada per

Xítxeros amb EmpentaAmb el suport de

Obra Cultural Balear

VOLEM SER LA TEVA VEU!

SI TENS ESPERIT CRÍTIC,

UNA OPINIÓ DEL MÓN QUE T’ENVOLTA I/O

UNA BONA IDEA, AQUES-TA ÉS LA TEVA REVISTA! CREA EL TEU ARTICLE I

ENVIA’NS-EL!

xitxerosambempenta.org

facebook.com/xitxerosambempenta

info@xitxerosambempenta.org

twitter.com/xitxeros

xitxerosambempenta.org/impremta

facebook.com/groups/xitxerosambimpremta