17

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

F. Xavier Nosàs i CalvoEnginyer Tècnic Forestal

GESTIÓ DE LA PINASSA (Pinus nigra)

A LA COMARCA DEL SOLSONÈS

LA PINASSA: POSSIBILITATS SILVÍCOLES

La pinassa és el pi predominant a la muntanya mitjanade la Catalunya Central i prepirinenca, situant-se entreles zones que correspondrien al pi blanc i al pi rajolet(en la zona massa freda pel pi blanc i massa seca pelpi rajolet). La present a casa nostra pertany a l’espèciePinus nigra Arn. ssp. salzmannii var. pyrenaica.

Al Solsonès es troba entre els 500 i els 1000 m d’al-çada, en la zona amb precipitacions anuals entre els600 i els 800 mm, i a l’estiu d’un mínim 150-200 mm.Com a espècie secundària l’acompanya gairebé sem-pre el roure, en forma d’exemplars híbrids de Quercusfaginea i Quercus pubescens, sovint englobats dins del’espècie Quercus cerrioides. En la part més humida ifreda de la seva distribució es barreja amb el pi rajolet(Pinus sylvestris), i en la part més sud i càlida amb el piblanc (Pinus halepensis).També pot anar acompanyadaper altres espècies arbòries, com l’alzina (Quercus ilex),l’auró negre (Acer monspessulanum), l’auró blanc (Acercampestre), la servera (Sorbus domestica), l’arç blanc(Crataegus monogyna), etc.Al sotabosc hi sol aparèixerboix (Buxus sempervirens), esbarzers (Rubus sp.), san-guiyol (Cornus sanguinea), ginebre (Juniperus commu-nis), càdec (Juniperus oxycedrus), tortellatge (Viburnumlantana), cirerer de guineu (Prunus mahaleb), etc.

La pinassa es pot considerar espècie de tempera-ment semi-tolerant, suportant de forma important lacompetència per la llum i els nutrients (si més no,força més que la resta dels pins). És capaç de regene-rar sota coberta, però no es pot mantenir aquestaplançoneda submergida massa anys si la volem viable.El seu creixement és relativament lent els primers 40anys, però després millora i és mantingut durant moltsanys. Fins a edats avançades, és capaç de reaccionarpositivament després de llargs períodes d’haver estatdominada i amb creixements diametrals mínims (perí-odes d’estancament), reaccionant de forma satisfactò-ria a tallades que l’alliberin.

El seu comportament és clarament diferent al del pirajolet, que és l’espècie amb qui se la sol comparar iamb qui sol conviure en les situacions més obagues.

Aquest caràcter semi-tolerant de la pinassa permetque pugui adaptar-se a diverses situacions silvícoles,podent ser gestionada en forma de Bosc Regular,Bosc Semirregular i Bosc Irregular.

Abans d’analitzar cadascuna de les formes estructu-rals, convé remarcar que:

• No s’ha de confondre l’estructura silvícola en unazona concreta (com pot ser una Unitat d’Actuació)amb l’estructura global de la forest des d’un puntde vista d’ordenació.Així, una finca pot tenir estruc-tura general irregular però incloure unitats d’actua-

ció amb estructura regular o semirregular, i tambéincloure claps regulars massa petits com per donarlloc a unitats d’actuació diferenciades: aquest és unfet molt comú en les pinedes del Solsonès, provi-nents de regeneració natural.

• Cal tenir clara la diferència entre Tractament iEstructura. Pot ser que tinguem una estructuraregular on s’estigui aplicant tallades típiques delstractaments de bosc irregular i, viceversa, podemtenir un bosc d’estructura irregular on s’estigui apli-cant tallades pròpies dels tractaments de boscregular.Aquest fet, molt comú en aquestes pinedes,es pot donar bàsicament per dues causes: o bé perdesconeixement del tipus de bosc que s’està ges-tionant o bé intencionadament per una voluntat decanviar l’estructura inicial.

LA PINASSA EN ESTRUCTURES REGULARS ISEMIRREGULARS

Una Unitat d’Actuació determinada presenta estruc-tura regular quan els arbres (mínim el 90%) tenen unrang d’edats no superior al període de regeneració(que per la majoria d’espècies sol ser de 20 anys, peròen el cas de la pinassa sembla més convenient situaren 30 anys). És una situació que es dóna poc a lacomarca: només en cas d’antigues feixes de conreuabandonades on posteriorment hi ha hagut una refo-restació especialment ràpida, o bé en algun lloc ons’han efectuat tallades molt intenses.

Molt més comuna és la situació d’estructura semi-rregular, que seria aquella en què els arbres (mínim el90%) tenen un rang d’edats d’una amplitud no supe-rior a dues vegades el període de regeneració (així sesituaria en un rang de 40 o 60 anys aprox.).

Ambdues estructures poden ser tractades d’unaforma similar. Al llarg de la seva vida, si les tallades noho impedeixen, aquestes estructures passen pelsestats de seminal, plançoneda, perxada i fustal, arri-bant finalment a l’edat de regeneració (el Torn) enquè es reinicia el cicle.

Convindrà aplicar en cada moment els treballs cultu-rals típics de bosc regular. Els principals són les aclari-des de plançoneda, aclarides en perxades i fustal ifinalment les tallades de regeneració. També pot serque s’apliquin estassades del matoll i podes de qualitat.

Aclarida de plançoneda

La primera aclarida de l’arbrat regenerat s’hauria derealitzar en l’estat de plançoneda, deixant els petitsarbres a distàncies entre ells d’uns 2 metres. És moltinteressant també a efectes de millorar la transitabili-tat i el comportament davant del foc i sovint vaacompanyada d’una estassada de matoll.

GESTIÓ DE LA PINASSA

Aclarides en perxades i fustals

Es poden iniciar a partir d’alçades de l’arbrat de 9metres (10-15 cm de diàmetre en els arbres domi-nants). Els canons ja hauran patit poda natural i seranforça cilíndrics. En les aclarides en perxades podremorientar-nos en el marcatge buscant un índex deHart-Becking del 22%. Dels diversos tipus d’aclarida,un dels més recomanables per la primera intervencióés l’aclarida mixta, que combina una aclarida alta (enquè es talla part dels arbres dominants i codomi-nants) amb una aclarida baixa (eliminant part delsarbres clarament dominats i ofegats per tal de millo-rar l’accessibilitat, trencar l’escala del foc i eliminaraquest arbres que són competidors pels recursoshídrics). Sovint la primera aclarida anirà acompanyadad’estassada (sobretot si no s’ha realitzat cap aclaridade plançoneda). Les segones aclarides podran seraclarides altes.

El temps entre dues aclarides consecutives pot estarentre els 10 i els 15 anys, depenent del creixement.

Quan s’entra en l’estat de fustal, l’índex de Hart-Becking perd interès i podem orientar-nos millor enles taules de producció disponibles de l’espècie, aixícom en la lògica de mantenir una coberta tancadaperò regulant la competència i afavorint els arbresmés interessants i amb major potencial.

En la pràctica, el marcatge en el cas de la pinassa solser força fàcil, ja que hi sol haver una clara diferencia-ció dels arbres, de forma que els més forts dominenclarament a la resta.Tot i usar com a orientació diver-sos índexs (Hart-Becking, Àrea Basal, etc.), és l’obser-vació de l’estat de les capçades dels arbres el que guial’aclarida: cal alliberar les capçades dels millors arbresde forma que els donem espai pel creixement (espaivital), però sense baixar massa la densitat, de maneraque s’eviti la inestabilizació dels arbres, s’aprofiti elpotencial productiu del sòl i les avantatges de la den-sitat pel que fa a poda natural i lluita contra el matoll.

La forma pràctica de marcar les primeres aclarides, enles pinedes de pinassa que trobem normalment, seria:

a)En funció de l'alçada dominant, i aplicant un índexde Hart-Becking orientatiu del 22%, es pot deter-minar els arbres que han de quedar.Això ens dona-rà una idea orientativa, a l'hora de marcar, de l'es-paiament a buscar entre arbres a alliberar de com-petència.

b En base a aquest espaiament orientatiu, es vantriant els arbres a deixar drets (arbres vitals, ambbon port) i es tallen aquells que competeixin ambells (l’observació detallada de les capçades és bàsi-ca). D'aquesta forma estarem retirant arbres sobre-tot de l'estrat codominant. Moltes vegades hi haurà

part dels arbres dominats que no caldrà tallar, jaque no presenten competència pels dominants ipermeten mantenir el bosc més ombrejat (limitemel matoll i millorem la poda natural) i a més supo-sen un cost d’extracció poc justificable.

Si la distribució que tenen els arbres no és homogè-nia, sinó en claps com en la majoria dels casos, elsarbres que quedaran per hectàrea seran menys delsque indica Hart-Becking, i és aconsellable deixar enels grups menors espaiaments, sempre que l'arbretingui suficient espai vital (podem fer pinyes de 2-3arbres). La distribució no és mai el primer criteri aobservar en el marcatge.

En claps molt espessos, amb indicis de possible ines-tabilitat dels arbres, no es tallarà deixant l'espaiamentmarcat, sinó que es farà amb més cura, mantenint mésarbres de forma que s'acompanyin i esperant queamb el temps els arbres es puguin estabilitzar (al capde 8-10 anys hi haurà una altra aclarida, i llavors japodrem obrir més fort). De totes formes aquestscasos d’inestabilitat no es donen massa ja que, tal icom s’ha comentat anteriorment, la pinassa presentauna forta diferenciació entre dominants i dominats(en el cas del pi rajolet és molt més comú teniraquests problemes d’inestabilitat).

Tallades de Regeneració

El torn és l’edat en què s’entra en les anomenadestallades de regeneració. És un moment clau en què,dependent de com es facin, es determinarà l’estruc-tura futura del bosc. A més, és el moment en què esrecull el major volum de fusta i de la major qualitat.

En el cas de la pinassa, el torn de tallada el podemsituar entre els 80 i els 120 anys, tot i que si es des-itja pot ser més alt ja que la pinassa creix d’una mane-ra satisfactòria fins a elevades edats.

Cal definir també el període de regeneració, és a dir,el període de temps durant el qual s’efectuaran lestallades i s’aconseguirà la regeneració de la superfície.Tot i que normalment s’agafa pels pins un període deregeneració de 20 anys sembla convenient, donat l’es-tat real de les pinedes de pinassa, allargar el períodede regeneració a 30 anys. Aquest període ens per-metrà adaptar-nos a la irregularitat en la producció dellavor (sembla ser que la pinassa dóna fructificacióabundant cada 4 anys), a les morts massives de plan-çons que es dóna en els estius secs i a les complexesestructures en què ens arriba al moment de la talla-da (de forma que puguem aprofitar millor els últimsanys de creixement dels arbres).

Les tallades de regeneració en boscos regulars i semi-rregulars es poden fer de diverses maneres: per acla-rida successiva uniforme, per bosquets, per faixes, etc.

19

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Les tallades de regeneració per aclarida successivauniforme són les més utilitzades i una possibleseqüència de tallades seria:

a)Tallada preparatòria: No sempre és necessària i vea ser una última aclarida per permetre una bonail·luminació de les capçades dels arbres (permetentuna bona fructificació) i també per millorar les con-dicions del sòl (la mineralització de la fullaraca).

b)Tallada disseminatòria: Passats 5 anys es talla ja for-tament l’arbrat fins deixar una àrea basal properaals 20 m2/ha (125 arbres/ha en el cas de diàmetresde uns 45 cm). Aquesta densitat ja permetrà l’apa-rició d’un abundant seminal.

c)Tallada secundària: Ja havent aparegut un abundantseminal es farà aquesta tallada que deixarà una àreabasal entre 5 i 10 m2/ha. En aquesta fase restenencara drets els millors arbres. Se sol fer passats 10anys de la disseminatòria. Aquesta tallada por serque ens l’estalviem i passem directament a la final.

d)Tallada final: Passats 10 o 15 anys més, quan ja tin-drem un mínim d’aproximadament 2.000 plan-çons/ha sòlidament establerts es podrà efectuar latallada de tots els arbres vells. A vegades se’n deixaalguns per raons estètiques, de diversitat ecològicao bé pensant en tenir arbres de doble torn.

Les fotos 1, 2 i 3 presenten diferents tipus i estadis detallades de regeneració.

LA PINASSA EN ESTRUCTURES IRREGULARS

Quan ens trobem davant una unitat d’actuació quepresenta estructures que no són ni regulars ni semi-rregulars, tenim una estructura irregular (Foto 4). Enella els arbres tenen un rang d’edats d’una amplitudmajor a dues vegades el període de regeneració. Potser que presenti arbres de totes les edats o bé potser que falti alguna de les classes d’edat (per algunmoment d’interrupció en la regeneració). En el cas dela pinassa són molt comunes les estructures irregularsque comprenen tres classes d’edat consecutives: perexemple, arbres entre 40 i 100 anys.

D’estructures irregulars n’hi ha bàsicament de dostipus:

El bosc irregular peu a peu (el francesos l’ano-menen “futaie jardineé”)

Es caracteritza per una barreja peu a peu d’arbres detotes les edats i dimensions. Molt característica és l’es-tratificació en vertical de les capçades dels arbres, deforma que des de terra fins a l’arbre més alt hi ha cap-çades en tots els nivells. Si no es dóna aquesta estra-tificació vertical tenim el bosc regularitzat i el funcio-

nament és més semblant al del bosc regular que al del’irregular. La irregular és una estructura silvícola queen la pinassa difícilment es dóna sense la intervencióhumana, es pot observar de manera casual temporal-ment però no d’una forma estable.

Idealment, cal aconseguir que en tots els punts delbosc hi hagi regeneració i una distribució de diàmetrescorrecta. Degut a la necessitat de regeneració conti-nuada en el temps i en tota la superfície, aquestaestructura és complicada d’aconseguir en terrenysamb molta tendència a la invasió del matoll, que potarribar a impedir la regeneració de la pineda i fernecessari efectuar generalitzades i costoses estassades.

Quan silvícolament es duu de forma adequada, acabahavent força correlació entre l’edat dels arbres i el seudiàmetre. És per això que per tal de guiar com han deser les tallades es confeccionen les corbes d’estruc-tura irregular ideal, que presenten la distribució perclasses diametrals que caldria deixar després de latallada de forma que es permeti la regeneració de lasuperfície i s’asseguri el rendiment continu.

Poden usar-se diverses corbes en funció de quin siguiel diàmetre objectiu i la qualitat d’estació. En la Taula 1

GESTIÓ DE LA PINASSA

Foto 1. Exemple tallada de regeneració per faixes

Foto 2. Exemple tallada de regeneració per aclaridasuccessiva uniforme (tallada secundària)

es presenten alguns exemples:

En qualsevol cas cal efectuar el marcatge amb cura,deixant drets arbres vigorosos (no revellits) i ambbona conformació, essent alhora tallades de millora ide regeneració. És important aproximar-nos a unadistribució diametral irregular, però com que és“impossible” ajustar-la a la corba ideal en cada punt,ens guiarem millor en la recerca de l’àrea basal objec-tiu i de la fracció de cabuda coberta.

És molt important el control continu d’aquestesestructures (inclosos periòdics inventaris dasomè-trics) per tal de comprovar que la gestió és sosteni-ble i per tal d’anar reajustant la corba diametral aaquella que permeti que el sistema sigui el màximautònom possible, podent reduir d’aquesta manerales intervencions en les classes diametrals inferiors.Variant el volum dret, el diàmetre objectiu i el nom-bre d’arbres en les classes diametrals superiors, varia

21

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Foto 4. Bosc de pinassa amb estructura irregularit-zada

Foto 3. Exemple tallada de regeneració per aclaridasuccessiva uniforme (tallada final en la que s’han dei-xat alguns peus adults per raons estètiques i dediversitat, fins a un segon torn)

Taula 1. Distribucions irregulars ideals (peus/ha) en funció del diàmetre objectiu

Classe diametral Diàmetre Objectiu (cm)25 30 35 40 45

10 619 465 372 310 26515 371 278 223 185 15920 228 171 137 114 9825 --- 116 93 77 6630 --- --- 68 57 4935 --- --- --- 49 4240 --- --- --- --- 35Total peus/ha 1.218 1.030 892 792 714Àrea basal (m2/ha) 18,6 19,6 20,5 21,8 23,1Volum dret (m3/ha) 85,0 98,0 112,0 130,0 147,0Cabuda coberta (%) 70 70 70 70 70

l’abundància de la regeneració i varia la proporciód’abres que passen d’una classe diametral a la imme-diatament superior.

Cal tallar en cada zona cada 8 a 15 anys, depenent delcreixement, per tal de mantenir l’estructura peu apeu. Segurament és el tipus d’estructura més artificial,ja que depèn d’una actuació humana continuada oaltrament es perd.

El bosc irregular per bosquets

És més adaptat al temperament de l’espècie que l’i-rregular peu a peu. En aquesta estructura es dóna laregeneració en claps (bosquets) que s’han obert peracció de les tallades o bé per fets naturals com lesventades o les nevades. Aquests petits claps no dei-xen de ser estructures més o menys regulars, massapetits com per donar lloc a Unitats d’Actuació dife-renciades. Caldrà la nostra intervenció per tal que esdoni un equilibri entre les diverses classes d’edat.

Per forçar aquest tipus d’estructura s’obriran periòdi-cament claps en el bosc de superfície no massa gran(per exemple 900 m2) per tal de provocar-hi la rege-neració. El més normal seria deixar en una primeratallada 10 m2/ha d’àrea basal en el clap, per acabar detallar tots els arbres vells un cop regenerada la super-fície (entre 15 i 30 anys més tard). Caldrà fer un con-trol de la superfície total que s’ha de veure afectadaper tallada de regeneració per tal d’assegurar unaordenació correcta del bosc. En la resta de la superfí-cie caldrà efectuar tallades de millora (tipus aclarida).

Aquest sistema té l’avantatge que permet concentrarels esforços de regeneració en aquells boscos onaquesta és complicada (per exemple en boscos ambmolta tendència a la invasió de matoll), però on el pascap a estructures regulars no es considera possible(sovint per motius econòmics). Podrem aprofitar leszones amb regeneració avançada, les zones on no hiha matoll en un moment donat, etc. i podrem efec-tuar estassades puntuals en cas de necessitat.

ESTRUCTURES REALS A LA COMARCA I GES-TIÓ TRADICIONAL

Les estructures reals que ens trobem són semprecomplexes i difícils de definir. Normalment s’intentaassimilar-les a alguna de les estructures tipus teòri-ques per tal de facilitar la comprensió i descripció sil-vícola i també la presa de decisions. La casuística ésmolt variada ja que hi juguen diversos factors, bàsica-ment: el tipus de gestió feta en el passat, l’origen delbosc (si està situat sobre antics camps de conreu ono) i l’orientació geogràfica (qualitat d’estació).

a)Pel que fa a la forma de gestió que s’ha dut aterme, sovint es parla d’una forma de gestió tradi-

cional, com si es fes a tot arreu igual i això no éscorrecte. La forma de tallar ha variat en depenentde la finca i també depenent del gestor que hi hahagut en cada moment. El que sí coincideix en lamajor part dels casos és que la tallada s’ha fetseguint un criteri diametral, és a dir, tallant la majorpart dels arbres que ja han assolit un cert diàme-tre: normalment s’ha considerat com a arbre jaexplotable el de perímetre major a 60 cm (19 cmde diàmetre) o 70 cm (22,3 cm de diàmetre)segons el moment. Normalment no s’ha fet talla-des de millora en els arbres de baix diàmetre (10-15 cm).

Hi ha però dos factors bàsics relacionats amb laforma de gestió feta i que també diferencien lesfinques:

- Si a la finca s’ha realitzat algun tipus de tria tambéqualitativa, traient primerament els torts, de formaque els pins deixats siguin de qualitat acceptable.Aquest fet ha estat sovint “difícil de justificar” ja quela fusta que ha tingut major preu ha estat la queserveix per fer pals.

- La rotació entre tallades que hi ha hagut. Hi hafinques que s’han anat tallant sovint (cada 10-15anys), seguint una mínima planificació, de forma queels períodes d’estancament de l’arbrat han estatcurts. Hi ha altres finques que poden haver estatmolts anys sense ser tallades (30-40 anys), de formaque s’hi ha produït una brutal competència entreels arbres per la supervivència, i tot d’un plegat s’hiha efectuat tallades que han obert el bosc tambébrutalment. Les estructures resultants en cadascundels casos poden ser molt diferents.

b)L’origen del bosc és important. Si el bosc prové decamps de conreu abandonats, normalment la rege-neració es va produir de forma natural durant 20-40anys, de forma que trobem inicialment estructuressilvícoles regulars o semirregulars. Solen ser terrenysafeixats, de forma que hi ha una bona quantitat deterra que permet una bona reserva hídrica i bonscreixements de l’arbrat. Els tractaments rebuts s’hanlimitat a l’extracció dels millors arbres (cercant sovintels pals) i en les primeres tallades és normal que nos’hagi produït regeneració viable, ja que els arbresque no es tallen reaccionen suficientment com pertancar novament la coberta: podríem dir que elstractaments realitzats sovint han estat simplementaclarides tallant els millors arbres. A mesura quel’arbrat va envellint (cap als 80-100 anys), en cas queno s’hagi fet tallades molt fortes anteriorment, arribaun moment en què les capçades dels arbres ja nosón capaces de reaccionar suficientment a aquestesaclarides com per tornar a tancar la coberta icomença la regeneració en claps (passant a unaestructura d’aspecte “irregular”).

GESTIÓ DE LA PINASSA

Hi ha hagut dues grans onades d’abandonament decamps de conreu:

A finals del segle XIX i principis del segle XX (fil·loxe-ra): Els boscos resultants ja tenen edats avançades i potprocedir-se o bé a la irregularització o bé a tallades deregeneració si es pren un objectiu de bosc regular.

Passada la postguerra, durant els anys 1950 a 1970(camps de difícil mecanització): Aquests boscosnormalment només han estat afectats com amàxim per un parell de tallades amb criteri diame-tral i l’arbrat restant és ben capaç encara de reac-cionar a tractaments silvícoles com les aclarides.

Les zones tradicionalment forestals, és a dir, queno provenen de camps de conreu abandonats,solen estar situades en pendents relativament ele-vades i presentar estructures semirregulars o irre-gulars, que poden mantenir l’estratificació vertical ono depenent de les tallades efectuades.

c)L‘orientació geogràfica és molt important ja quecondiciona totalment els recursos hídrics disponibles.

Orientacions sud: A no ser que estiguin afeixades,és fàcil que trobem estructures irregulars peu a peuforça ben equilibrades. Amb tallades diametralscom les efectuades normalment, entra la suficientllum com perquè hi hagi regeneració. I la regenera-ció es produeix de forma lenta i poc abundant (hiha gran mortaldat per la falta d’aigua), de maneraque no cal efectuar massa tallades de millora enl’arbrat jove. En aquestes orientacions sembla rao-nable el manteniment d’estructures irregulars, jaque hi són fàcils i segures de portar.

Orientacions nord:Tant si el bosc és regular com siés irregular, té una molt forta tendència a la regula-rització en la seva estructura vertical, sobretot si lestallades no han estat continuades en el temps. Lesdensitats en els diàmetres mitjans poden ser moltaltes, ja que la relativa abundància d’aigua en el sòlpermet als arbres dominats de sobreviure molt detemps.Tant els creixement com el port dels arbrespoden ser molt bons. Sovint apareix el problemadel matoll, que posa en perill la consecució d’unabona regeneració després de les tallades.

En general seria interessant en aquestes orienta-cions tendir cap al tractament de bosc regular o béa la irregularitat més per bosquets que no pas peua peu. La irregularitat peu a peu és difícil en el casdels boscos amb molta tendència a aparèixer matoll.

Orientacions est i oest: Són casos intermedis entreles orientacions Nord i Sud. En general es pot optarpel sistema de gestió que es desitgi sense massaproblema.

PLANIFICACIÓ PRÀCTICA DE LA GESTIÓ

Cal trencar el tòpic generalitzat que els boscos depinassa són tots iguals i que, per tant, es poden plani-ficar des del gabinet simplement parcel·lant la finca enfunció de la recerca d’unes superfícies mitjanes desit-jades per les Unitats d’Actuació i en funció de lesorientacions i l’aspecte del bosc sobre fotografia aèria.Cal un minuciós recorregut per tota la finca, recolza-da amb un inventari ben fet si volem entendre davantde què ens trobem i volem incidir sobre l’estructuradel bosc i la seva evolució. Normalment trobarem detot: claps de bosc sobre antigues feixes de conreu,orientacions geogràfiques diverses, claps tallats de for-mes diverses, edats diferents de l’arbrat, claps ambregeneració i claps sense, estructures regulars, estruc-tures irregulars, estructures regularitzades, etc.

És necessari fer un important esforç en l’anàlisi silví-cola i mirar d’entendre:

• Quin és el passat del bosc. Molt important perentendre l’estació forestal, el comportament del’espècie en les condicions ecològiques concretes ila resposta a les actuacions silvícoles passades.L’observació atenta, el diàleg amb coneixedors delterreny, l’anàlisi dels anells de creixement delsarbres, de les corbes alçada/edat i de la forma deles capçades (alçada verda i expansió) ens pot ferentendre moltes coses.

• Quina és la situació actual. Com a conseqüència dela història passada del bosc, en tenim el seu estatpresent. L’inventari ens aportarà dades quantitatives(peus/ha, edats, àrea basal, volum dret, creixement,qualitat d’estació, etc.), coeficients (Hart, alçada/dià-metre, etc.) i també dades qualitatives (port delstroncs, presència de matoll, regeneració, etc.).

• Quina seria l’evolució si no s’actua. Cal entendrecom evolucionaria cada punt del bosc si no hihagués actuacions silvícoles. Ens servirà per mirarde prevenir perills, desviacions respecte els objec-tius fixats, prioritzar les actuacions i també ens per-metrà detectar l’oportunitat de beneficiar-nos almàxim de les pròpies tendències de les estructurespresents.

Un cop fetes les anteriors reflexions, podrem definirels nostres objectius i el camí millor per arribar-hi.

En general s’observa en tots tipus de boscos lanecessitat de realitzar tallades de millora (les gransabsents en la gestió practicada en el passat) En laFoto 5 es mostra un exemple d’aquests tipus de bos-cos amb excés de densitat.Aquest fet toparà amb elscostos que aquest tipus de tallades comporten, laincomprensió de part de gent del sector, l’escassetatde mà d’obra i les necessitats econòmiques de la pro-

23

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

pietat. És per això que el gestor haurà d’intentarracionalitzar al màxim els tractaments de millora iefectuar-los en aquelles unitats d’actuació on siguinmés beneficiosos de cara als objectius silvícoles per-seguits: així, a títol d’exemple, les aclarides poden serde tipus alt, ja que no és necessari assumir el cost detallar arbres moribunds i altres dominats que no fanreal competència als arbres de futur (i fins i tot apor-ten algun benefici), tampoc cal efectuar estassadesque no tinguin un objectiu silvícola clar o de cara a laprevenció d´incendis.

En la gestió de la pinassa, ens adonarem que l’espècieés molt soferta i agraïda a les actuacions de millora,que permet molts tipus d’estructures i que no té pro-blemes de regeneració (tot i que a vegades pugui tar-dar una mica i ens puguem posar nerviosos). És peraixò que tot i haver patit sovint tractaments forçanegatius segueix creixent de forma vigorosa en laseva àrea natural de distribució i manté un granpotencial productiu que demostra tant bon punt se latracta adequadament.

CASOS CONCRETS DE GESTIÓ I SILVI-CULTURA APLICADA: FINCA FORESTAL“EL SOLÀ” (CASTELLAR DE LA RIBERA,SOLSONÈS)

La finca “El Solà” es troba situada en el municipi deCastellar de la Ribera, a 10 km de la ciutat de Solsona.Té una superfície total de 150 hectàrees, de les quals118 són forestals (115 arbrades) i 32 són conreus,combinant com en la majoria de finques de la comar-ca l’activitat forestal amb l’agrícola.

Se situa entre els 600 i els 820 metres d’alçada s.n.m.i la precipitació anual és de 700 mm. La pinassa n’ésl’espècie principal, hi creix de forma vigorosa i estàacompanyada com a espècie secundària pel roure.També apareix pi rajolet en les parts més humides.

Com la majoria de les finques, presenta un bosc d’es-tructura complexa, amb parts irregulars, parts semi-rregulars, zones molt denses, zones molt aclarides,etc.

Una de les característiques principals de la finca anivell silvícola és que durant molts anys no s’hi vatallar pràcticament res (es creu que durant uns 80anys), i no fou fins a la dècada del 1960 (amb el canvide gestor) en què es va començar a efectuar talladesque en segons quines zones van ser molt fortes. Coma resultat d’aquesta història, el bosc va adquirirestructures molt regularitzades, i un cop començadesles tallades van aparèixer zones en regeneració assi-milables a les obtingudes amb tractaments d’aclaridasuccessiva uniforme, de tallades en dos temps i detallades arreu.

Des de l’any 1995 la finca disposa d’un Pla Tècnic deGestió i Millora Forestal (PTGMF), que ha prioritzaten aquests anys la realització d’aclarides i de talladesde regeneració. A continuació es presenten algunesde les actuacions realitzades o planificades en algunesde les unitats d’actuació de la finca.

CAS 1:ACLARIDA EN MASSA ADULTA

Es tracta d’una zona amb 6 hectàrees de superfície enorientació nord-oest, en la qual es presenta un boscd’estructura semirregular amb edats compreses entreels 60 i els 100 anys. Prové d’antics camps de conreu(o pastures) abandonats, el terreny està afeixat i apa-reixen roures de grans dimensions en els marges.Toti que en el passat s’hi van produir un parell de talla-des (en els darrers 40 anys tal i com mostren elsanells de creixement) que van afectar els arbres demés dimensió i millor conformats, no ha perdut laseva estructura. La regeneració que s’ha pogut pro-duir ha estat inviable, i encara sobreviuen alguns plan-çons moribunds per l’alta densitat de l’arbrat adult.

GESTIÓ DE LA PINASSA

Foto 5. Bosc de pinassa sense aclarir (s’ha realitzat elmarcatge de l’aclarida)

L’observació de l’arbrat denota clarament unes talla-des totalment negatives. Pel que fa a la tria qualitativadels arbres es van tallar els millors arbres, deixantdrets els torts i dominats, amb capçades en generalmolt desequilibrades, tot i que encara resten algunsexemplars bons.

La distribució de l’arbrat no és homogènia (fa claps), isovint es veuen els forats deixats pels arbres abatuts.Les dades de l’inventari mostren que hi ha una densi-tat total de 1508 peus/ha, una àrea basal de 40,8 m2/hai un volum dret de 228 m3/ha., l’alçada dominant estàen els 16 m i l’índex de Hart-Becking en el 17,3%.

En aquesta unitat es preveu una aclarida del fustal, quepodria ja ser una tallada preparatòria per una futuraregeneració per aclarida successiva uniforme. La talla-da serà “sanitària”, afectant els arbres més torts i domi-nats que participin en la part superior de les capçades.Els arbres submergits sota les capçades dels dominantsno caldrà tallar-los. Es millorarà el creixement delsarbres que restaran drets i la conformació de les cap-çades, així com les condicions del sòl. Un petit mos-treig previ ens permet saber quin serà l’estat dasomè-tric anterior i posterior a la tallada (Taula 2).

Es tallaran un 18% dels arbres, afectant arbres de dià-metres 15 i 20. L’àrea basal baixarà de 40,8 a 33,3m2/ha (18,5% tallada) i el volum baixarà dels 228 als187 m3/ha.

CAS 2: REGENERACIÓ PER ACLARIDA SUC-CESSIVA

A la dècada del 1960 es van efectuar intenses talladesen zones de la finca que presentaven fustals totalmentregularitzats, àrees basals elevades i diàmetres grans.

En segons quines zones les tallades van ser arreu, enaltres es podrien considerar més properes a les dis-seminatòries, en altres van ser tallades amb reservad’arbres pare, etc.

Durant els últims 40 anys aquestes zones s’han rege-nerat totalment i l’any 1998 es va passar a efectuar lestallades finals allà on encara feia falta (Fotos 6, 7 i 8).

Es pot observar com s’ha produït una regeneracióque avui en dia presenta entre 0 i 40 anys, com en elsllocs amb tallades més intenses ja tenim perxades(amb diàmetres que ja assoleixen els 15 cm de dià-metre) i com en les zones que van quedar amb mésdensitat d’arbrat no passem de tenir una plançonedaque ha patit per la competència de l’arbrat adult i, finsi tot, encara tenim claps que tot just comencen aregenerar. També es veu com es va comportar laregeneració avançada que ja hi havia abans de lestallades que van obrir el bosc. En els anys 2000 i 2001ja s’ha observat una reacció molt important a l’allibe-rament de la plançoneda, tenint importants incre-ments en el creixement en alçada i en diàmetre.

En definitiva en aquestes zones de regeneració es potanalitzar el comportament de la pinassa en els seusprimers 40 anys de vida i plantejar com començar aorientar les aclarides d’aquestes plançonedes.

CAS 3:ACLARIDA EN BOSC D’EDAT MITJANA

Aquesta és en una zona de 5 hectàrees de superfícieen orientació sud, en la qual hi és present un boscd’estructura semirregular amb edats compreses entreels 40 i els 80 anys i que es va aclarir l’any 2002. Lazona és un conjunt d’antigues pastures abandonades,el terreny està afeixat i apareixen roures de grans

25

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Taula 2. Distribució dels peus/ha per classes diamètriques anteriors i posteriors a l’aclarida en una massaadulta de pinassa

CD Peus Peus Peusinicials tallar final

5 0 0 0

10 350 0 350

15 340 85 255

20 501 167 334

25 285 15 270

30 32 0 32

35 0 0 0

40 0 0 0

45 0 0 0

50 0 0 0

Suma 1.508 267 1.241

GESTIÓ DE LA PINASSA

Foto 6, 7 i 8. Exemples de zones en regeneració de pinassa (plançonedes)

dimensions en els marges. S’hi va produir anterior-ment alguna tallada que va afectar els arbres de mésdimensió i millor conformats. De totes formes, la qua-litat dels arbres que hi ha en aquest moment és bonai la densitat força elevada presentant una bona possi-bilitat de millora mitjançant les oportunes aclarides.

La distribució de l’arbrat és força homogènia tot i quehi ha punts més densos que altres. Les dades de l’in-ventari mostraven que abans de la tallada hi havia unadensitat total de 2035 peus/ha, una àrea basal de 40,5m2/ha i un volum dret de 220 m3/ha, l’alçada dominantera de 14 m. i l’índex de Hart-Becking del 17%.

Durant l’any 2002 es va realitzar una aclarida que vaafectar bàsicament arbres de l’estrat codominant idominat. En la Taula 3 es pot observar la distribucióde diàmetres abans i després de la tallada.

En total s’ha tallat una tercera part dels arbres de mit-jana (tot i que hi ha claps on se n’ha tallat la meitat),l’àrea basal mitjana ha baixat dels 40,5 als 31,5 m2/hai el volum dret dels 220 als 177 m3/ha. L’índex deHart-Becking ha passat a ser del 20,6%.

Desprès de les recent aclarides s’observa com s’hanalliberat les capçades dels arbres per tal que es puguindesenvolupar correctament.

27

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

BIBLIOGRAFIA

Dubourdieu, J. 1989. Manuel d’Aménagement.Office National des Forêts. 3a edició.

Elena Rosselló, R. Sánchez Palomares, O. 1991. Lospinares españoles de Pinus nigra Arn.: Síntesis eco-lógica. INIA.

Gómez Loranca, J.A. 1996. Pinus nigra Arn. en elSistema Ibérico: Tablas de crecimiento y produc-ción. INIA.

Madrigal Collazo, A. 1994. Ordenación de montesarbolados. Fundación Conde del Valle de Salazar.

Montoya, M.; Meson, M. 1993. SelviculturaMediterranea. Ed. Mundi-Prensa.

Pita Andreu, P. 1995. La planificació dels aprofita-ments forestals. Ed. AEDOS.

Schütz, J-P. 1990. Sylviculture 1. Principes d’éduca-tions des forêts. Presses Polytechniques etUniversitaires Romandes.

Schütz, J-P. 1997. Sylviculture 2. Les gestion desforêts irrégulières et mélangées. PressesPolytechniques et Universitaires Romandes.

Taula 3. Distribució dels peus/ha per classes diamètriques anteriors i posteriors a l’aclarida en una massa d’e-dat mitjana de pinassa

CD Peus Peus Peusinicials tallar final

5 0 0 0

10 764 382 382

15 594 170 424

20 573 95 477

25 61 0 61

30 42 0 42

35 0 0 0

40 0 0 0

45 0 0 0

50 0 0 0

Suma 2.035 647 1.387