Xxix Jocs Florals
-
Upload
jed-jackson -
Category
Documents
-
view
500 -
download
6
Transcript of Xxix Jocs Florals
1r premi_ Flor Natural : Mireia Costa Pujantell 1r premi_ Flor Natural: Yaiza Raya Orosa
2n premi_Englantina: Clara Arias Solé 2n premi_Englantina: Biel Ripoll Vidal
3r premi_Viola: Norbert Aguilera Capdevila 3r premi_Viola: Ares Serch Rioja
4 A 4 B
Nom: Mireia Costa Pujantell
Pseudònim: Llaminadura
Curs: 4t A
La llibreta dels somnis
M’agradaria una llibreta
per pintar i dibuixar
els meus millors somnis
i que es fessin realitat.
Fer un dibuix
i pensar:
què bonic seria
si fos real!
Mirar i al cel imaginar
que tots els pobres
visquin genial
en aquest món tan especial.
Dibuixar un regal
que d’ell en surti
un màgic mirall
per arribar a l’espai.
Entrar a la meva llibreta
i donar tots aquest regals
als que més ho necessitaran de veritat.
Nom: Clara Arias Solé
Pseudònim: Barrufeta
Curs: 4t A
El poble de l’Alegria
Quan me’n vaig a dormir
entro en un paradís...
On hi ha pau al carrer
del Centpeus i del Barret.
Un món imaginari
on de nit m’agrada estar-hi.
En aquell poblet
està tot ple de bona gent
i ossets que semblen
de neu...
Hi ha barrufets
amb graciosos barrets.
Les cases de bolets
i caramels volant pel cel
amb els estels.
Quan em desperto sé
que aquell poblet
és La Seu d’Urgell.
Al llit me’n vull anar
per poder tornar a somiar.
Nom: Norbert Aguilera Capdevila
Pseudònim: Petit rossinyol
Curs: 4t A
El castell visible i invisible
Una vegada hi va haver un nen que, tan bon punt va començar a llegir un llibre sobre el desert, va
aparèixer dintre d’ell.
Llavors, el nen va començar a buscar el temple perdut del que parlava el conte. El nen es deia Jordi,tenia 9 anys i corria molt bé per la seva edat.
Passada una estona, en Jordi estava cansat de buscar tant per tot arreu però...de sobte, va trobarun mapa al terra i el va interpretar.
Caminant, caminant, va trobar un llac. En Jordi va córrer cap allà, va veure molta aigua perquètenia molta set i… quina sorpresa! De cop va veure el temple.Però… el temple estava a dalt d’un núvol,- Quin problema!- va pensar en Jordi. Va escalar un arbre, va saltar i xooof!!! I va caure a l’aigua, però no es va mullar.Aleshores va veure un collar a terra.- Què maco! Me’l posaré! – va dir el Jordi.De sobte, va caure un llamp i se sentí un tro molt fort. El tro el va teletransportar al núvol delcastell.
El Jordi va entrar al castell, va veure que era molt fosc. Llavors, va fer foc amb dos pals que hihavia a l’entrada. Va pujar per l’escala i va veure una espècie de diablet fent-se “el musculets”.Tenia les orelles gegants i punxegudes, també la barba blanca i llarga. En Jordi volia sortir corrents iescapar del petit diable, però no pogué i el diablet (que per cert, es deia Mini Joanet) li va dir:- Que vols jugar amb mi?- No t’ empassaràs el meu esperit?- preguntà espantat el noi.- Si jo sols em menjo l’heli i l’hidrogen,…! Per què m’hauria de menjar el teu esperit?- És el que surt a les pel·lícules!- Potser sí, però jo sóc diferent.Llavors van anar junts al costat de dues portes. En Jordi va preguntar:- On condueixen aquestes portes?I el petit diable li va dir:- No sé on porta cap de les dues.
Van veure una clau al sostre.- Aquesta clau sols apareix un dia a l’any i a les vuit de la tarda desapareix però la clau està tanenganxada que no la puc treure jo sol. - li explicà el diablet.El petit diable va agafar el Jordi i van volar cap a la clau. Els dos van estirar de la clau i clinc, clinc…!La clau va caure.Van baixar del sostre i van obrir una porta. I quina sorpresa, era el tresor!Van agafar totes les joies que van poder i van obrir l’altra porta.Per aquesta, el Jordi va poder tornar a casa seva. El petit diable es va convertir en un àngel i se’nva anar al cel.El Jordi va quedar-se adormit i quan va despertar-se va veure un collaret amb la imatge del petitdiable i va començar a riure. Quan per fi va acabar de riure va tenir el dubte de si ho havia somiat ono.
Nom: Yaiza Raya Orosa
Pseudònim: Antònia
Curs: 4 B
Què passaria si les escoles tanquessin per sempre més?
M’he llevat d’hora per anar al col·legi. Ens hem trobat tota la família a la cuina per esmorzar.
Com sempre, he menjat llet amb les meves galetes preferides. La meva mare ha encès la
ràdio, com fa cada matí, per saber com es troba el món.
Sortosament, la notícia que avui ens han donat ha esta genial. El locutor, amb un to de veu
molt engrescat, ha anunciat:
- Aquesta informació és per als més petits, els nens i les nenes de tot el món. Per una
decisió mundial, totes les escoles de tots els països tancaran per sempre més.
Tots quatre, els meus pares, el meu germà i jo fèiem uns ulls com unes taronges. Per un
moment he pensat que era una broma, o un anunci,... Però, no! Era cert! Mai més aniríem a
l’escola! No m’ho podia creure: dies i dies jugant... Era el millor dia de la meva vida!
M’havia d’organitzar bé. L’hivern, el passaria entre les piscines climatitzades, les excursions
al bosc per plegar bolets, els dies d’esquí i els passeigs amb trineu; i també les sessions de
cine al Disney Channel.
A l’estiu, aniria a les piscines, nedaria, capbussaria, jugaria amb les amigues i assajaríem
repetidament la roda mortal amb una mà. A més, em dedicaria a preparar els balls de hip-
hop... I somiant, somiant, ... em quedo adormida.
El riiiing del despertador em desperta. Em llevo i vaig a buscar la meva mare:
- Mama, per què sona el despertador? Vam decidir que podria fer-me la dormilega, ara que
no hi ha escola.
- Què dius? Avui ha sonat el despertador com cada dia. I avui tu aniràs al col·legi, com fas
sempre.
- Però mama! I la notícia de ràdio que vam sentir ahir? La que explicava que totes les
escoles del món mundial tancaven per sempre més...
La mare em mira amb cara d’ estranyada i, irremeiablement, m’ho diu:
- Això, segurament, ho has somiat.
Nom: Biel Ripoll Vidal
Pseudònim: Triti
Curs: 4t B
La muntanya encantada
Fa uns anys, un nen que es deia Arnau se’n va anar a una muntanya a buscar
bolets amb el seu pare. Es van perdre perquè hi havia molta vegetació i no sabien
el camí de tornada.
Van pujar a dalt de tot de la muntanya però la muntanya... es va moure i va
parlar. L’Arnau i el seu pare es van espantar.
La muntanya va començar a plorar, es queixava que la gent que anava a veure-la
li tiraven deixalles. El nen i el seu pare li van dir que l’ajudarien a canvi d’una
cosa: els donaria els millors bolets.
Van fer un tracte: el nen i el pare recollirien totes les escombraries i, a canvi, la
muntanya els donaria els millors bolets.
Van recollir totes les deixalles i la muntanya els va donar els bolets.
Van tornar al poble i van explicar a la gent el que havia passat. Si embrutaven la
muntanya no hi sortirien bolets.
I van decidir tenir cura de la muntanya. Des d’aquell dia van tenir més bolets que
mai.
I des d’aquell dia es va conèixer com el poble dels bolets.
Nom: Ares Serch Rioja
Pseudònim: Brava
Curs: 4 B
Un dia de sorpreses
Ahir al matí, en aixecar-me del llit, vaig esmorzar i, alhora, anava pensant com
seria la posta de sol. Vaig acabar l’àpat i me’n vaig anar al col·legi, tot
caminant xino-xano.
Al finalitzar l’horari escolar, m’esperava un moment molt important: era l’hora
de fer un tomb per la muntanya. Quan hi era, vaig centrar l’atenció en el color
del cel: una combinació de tonalitats blanquinoses, rosades i groguenques.
Aquesta visió em tranquil·litzava.
Els sentits els tenia més desperts i perceptius. Notava l’escalfor a la pell i
ensumava les olors que desprèn la natura. Sentia els xiscles dels animalons i
pensava: Què bé he fet en venir sola a veure al bosc!
Quan el dia es va enfosquir, notava com l’ambient refrescava. Mentrestant
pensava: quin fred! I em vaig adonar que havia d’agafar la jaqueta.
De tornada, caminava entre mig dels arbres i tocava la terra encara més freda.
Vaig sentir un calfred. Estava a punt de constipar-me. Vaig començar a córrer
per tornar a casa i en arribar-hi, me’n vaig anar a dormir sense problemes.