XXIX PREMIS CASP 2013

2

Educació Primària

CERTAMEN LITERARI - 1r d’EP

Conte - Tema: Lliure

Premi del curs: El tauró sense dents,

de Joaquín Munuce Loyola (1r C)

1r A 1r premi: El gos que no tenia color, de Joan Manau

2n premi: El tren, de Jordi Sainz

3r premi: El bosc màgic, d’Albert Pallarès

1r B 1r premi: Jack O’Lantern, d’Héctor Requena

2n premi: El gegant que no sabia escriure , de Marc Roig

3r premi: La fada i el mag, de Lola Robles

1r C 1r premi: El tauró sense dents, de Joaquín Munuce Loyola

2n premi: El follet i la pedra màgica, de Júlia Cullell

3r premi: L’Àlex i les tres proves , d’Albert Orriols

1r D 1r premi: El fantasma que volia companyia, de Mariona Prujà

2n premi: La corona dels desitjos, de Maria Vivancos

3r premi: El tauró i la medusa, de Roger Rúa

1r E 1r premi: El drac de Xina que no feia por, de Nico San Miguel

2n premi: La papallona voladora, d’Andrea Anguita

3r premi: Ratolila i el formatge màgic, de Clàudia Santamaria

3

El tauró sense dents

Premi del curs - Primer d’Educació Primària

JOAQUÍN MUNUCE LOYOLA

Hi havia una vegada un tauró. Però no era un tauró normal. Era un tau-

ró sense dents. A ell no li importava no tenir dents. Però un dia el van

caçar i com que no tenia dents no podia trencar la xarxa. Llavors va

trencar la xarxa amb les aletes. Una nit que plovia i llampegava el tauró

estava preocupat. Va pensar que li agradaria tenir dents i va tenir una

idea: va anar a comprar-se una dentadura. Però a la botiga no n’hi ha-

via més, s’havien acabat. Llavors es va trobar al seu amic el tauró mar-

tell i li va preguntar: Tens una dentadura?. Sí, es clar que en tinc, per

què?. Perquè no tinc dents. El tauró martell li va donar i conte contat,

s’ha acabat.

4

CERTAMEN LITERARI - 2n d’EP

Conte - Tema: Lliure

Premi del curs: El palau dels fantasmes,

d’Oriol Nicolau Martín (2n D)

2n A 1r premi: El bosc màgic, de Guillem Llop

2n premi: Els gats perduts, d’Anna Bas

3r premi: El ninot màgic i la màquina del temps, de Maria Martín

2n B 1r premi: Aventura a l'oest, de Maria Sifang

2n premi: Futbol marí, de Nico Ripoll

3r premi: Els tres dinosaures, de Cesc Díaz

2n C 1r premi: La natura, de Laia Lloveras

2n premi: Els nens raptats, de Maria Torres

3r premi: L'aventura del Pare Noel, d’Armand Perelló

2n D 1r premi: El palau dels fantasmes, d’Oriol Nicolau Martín

2n premi: El món dels números, de Gisela Esterri

3r premi: El poble on hi havien fantasmes, de Mariona Gámez

2n E 1r premi: El fantasma sense mà , de Carles Villanueva

2n premi: Cadascú és com és, de Carla Olivé

3r premi: Les aventures de la Lola, d’Adriana Macías

5

El palau dels fantasmes

Premi del curs - Segon d’Educació Primària

ORIOL NICOLAU MARTÍN

- Hola, em dic Jon i he viscut moltes aventures amb el meu amic Pol, tantes, que

avui us n’explicaré una. Tot va començar així:

Vet aquí una vegada, estava mirant el diari i vaig veure que un explorador que

havia trobat un mapa del palau dels fantasmes! Però quan vaig llegir més, deia

que havien mort per causa de màgia. Diuen tots els exploradors que era causa

del mapa i que el mapa havia passat per moltes mans fins que vaig tancar el diari.

Vaig veure un home que es moria i em va dir: -Hola, té aquest mapa.

I es va morir. Quan vaig mirar el mapa... -Noooo! Era el mateix que deia al diari.

Quan vaig arribar a casa, vaig trucar en Pol. -Clic, clic, clic.

En Pol va dir: -Què carai passa Jon?

- Has vist el diari?

- Sí, i què?

- Que tinc el mapa.

- Oooooh!

- Sí, sí, el tinc.

- Doncs no perdem temps.

- D’acord, demà al Palau dels fantasmes.

Demà al matí: -Hola Jon, preparat?

- Sí, com tu.

I van embarcar cap a la jungla del palau dels fantasmes. Quan estaven traves-

sant la jungla, al Pol se li va escapar el mapa de les mans. Al darrera hi havia un

escrit i deia: “ Si voleu sobreviure al Palau dels fantasmes amb el tresor, tindreu

que tirar el mapa al volcà dels anells fantasmes. Tindreu el tresor per sem-

pre....Uh, uh, ah, ah”.

- O sigui, que tindrem que tirar el mapa a aquest volcà. Doncs jo no penso anar. – va dir en

Pol. Però en Jon va dir: -Si aconsegueixes tirar el mapa, el tresor serà teu.

- Mmmmm, sí, d’acord, però sense trampa, eh?

6

- D’acord, sense trampa.

- Mira, el Palau.

- Doncs cap al Palau, compte un fantasma!

- Aaaah, té, el mata fantasmes.

- Ja el tinc. Hop! Ara veuràs fantasma. Sssss, pum!

I el fantasma desapareix, però vindran més fantasmes!

- Dona’m el mata fantasmes.

- Aaaa haaaa, tots matats.

- Yuhu.

- Per què han vingut?

- Crec que deu ser a prop, el Palau.

- Sí, deu ser a prop, però, tallant unes fulles més...

- O, o!, Hi ha un riu amb cocodrils, serps i piranyes.

- O, o!, però mira, una barca destrossada.

- Jo no penso anar-hi.

- I el tresor?

- Ehe, d’acord, però, ...shhh, he sentit fantasmes.

- Bé embarquem.

- Ui, quin fred! Ai, piranyes!

- Aaahh, estan entrant a la barca.

- Mare meva, estem perduts i l’aigua està entrant a la barca.

- No et preocupis, Pol. Té, menjar perquè el tiris.

- D’acord, ja està, ara què?

- Espera, un, dos tres, ja!

- Els cocodrils s’han anat.

- Gràcies , Jon.

- Nooo, l’aigua està entrant a la barca, i, ara, què?

- Donem les motxilles.

- I què faràs?

- Les posaré de tap.

7

- Eee! Noo! Pot ser es mullarà tot, tu què vols, que ens morim?

- D’acord, però rema. Va començar a remar.

- Ja va. O, o, no hi ha rems.

- Doncs fes-ho amb les mans.

- Ja, ja! Uf pel pèls. Va, atravessem la jungla.

- Jo no diria les coses tan ràpid. Mira què hi ha.

- Ai, mare, el Palau dels fantasmes!

- Doncs qui arribi l’últim és un ou!

I tots dos a córrer. Fiiiiu! I fiiiiiu! Dos nois corrents. Però s’estava fent de nit i abans

de que arribés en Pol...Patatum! Ai! Pum!. En Jon va sentir plorar, era en Pol, s’ha-

via fet mal a la cama i no podia caminar. El dia següent, van anar al Palau i quan

van arribar, els fantasmes: - uuuuuuuuu...i van caure dins la trampa, en Jon i en

Pol. Els fantasmes es van emportar la gàbia a dins del seu palau i li van entregar al rei.

- Com goseu a intentar entrar al Palau? – va dir el rei.

- Volem el teu tresor, poca-solta!

- Com goseu a molestar el rei? Fantasmes, tireu-los al volcà calabós.

- Què és el volcà calabós? – va dir en Jon.

- És un calabós que cau foc. Ningú ho ha suportat. I ara us dic, fantasmes, que us

emporteu aquests aventurers.

Minuts després...

- No sortirem mai, ja sóc home mort.

- No et preocupis, dóna’m aquella clau. Va, el tresor.

- Ja el tinc, corre!

- Ja corro, ja corro. Oh, no! Caurem en aquell volcà!

- Mira, una corda, agafa-la.

- Ja no podem podem aguantar.

- Treu el mapa, igual ens diu alguna cosa.

- Ja el tinc. Ai, ai que se m’escapa.

- Compte, se m’ha caigut al volcà. I els fantasmes van desaparèixer.

- Hem guanyat!. O, o s’està caient el Palau, corre!

Conte finit, els fantasmes al llit.

8

CERTAMEN LITERARI - 3r d’EP

Poesia - Tema: Lliure

Premi del curs: El teatre,

d’Arnau Lloret Rigat (3r C)

3r A 1r premi: El lleó, de Guzmán Blanco González

2n premi: El Carnaval, d’Ángela Marin Jiménez

3r premi: El conillet, de Nicolás López Pardo

3r B 1r premi: Els viatgers, de Marta Ricón Sendino

2n premi: El solet, de Marta Da Silva Llopis

3r premi: El gegant, de Anna Arquerons Aliaga

3r C 1r premi: El teatre, d’Arnau Lloret Rigat

2n premi: La piràmide, de Daniel Iniesta Martin

3r premi: Les estrelles, d’Alba Vilches Ferrer

3r D 1r premi: La tauleta estimada, de Joan Die Sánchez-Ossorio

2n premi: L ´amor impossible, de Ruth Montoriol Gobartt

3r premi: Fulles de tots colors,de Berta Ferrer Chichiercha

3r E 1r premi: Els pobres, d’Ignasi Fernández Bilbeny

2n premi: El foc, d’Eulàlia Parranon Vilanova

3r premi: Els pallassos, d’Iria Sánchez Villar

9

El teatre

Premi del curs - Tercer d’Educació Primària

ARNAU LLORET RIGAT

Actors de colors

actrius ben vius

directors amb la veu forta,

orquestres amb molts mestres.

Violes i violins,

tambors i timbals

trompetes de colors ,

amb el cor de flors.

Les cançons i melodies

que els actors han assajat

per un teatre

amb amistats.

Jo també vull ser actor

i tenir un paper ben llarg

i sortir a l ´escenari

del meu món imaginari. Obre els ulls

10

CERTAMEN LITERARI - 4t d’EP

Prosa - Tema: Descripció d’un paisatge

Premi del curs: La Llama,

de Sílvia Moreno Fernández (4t C)

4t A 1r premi: Calendari 2013, de Joan Rovira Chacón

2n premi: Parc del Foix, de Yago Bori Cruz

3r premi: El bosc de la cascada de dos colors, d’Anna Benimeli Medrano

4t B 1r premi: Quin fred, quina calor! , d’Albert Carrera Cardona

2n premi: Hi havia una vegada un poble..., d’Eduard Amado Moles

3r premi: Un dia de platja, de Cristian Sánchez Vidales

4t C 1r premi: La Llama, de Sílvia Moreno Fernández

2n premi: Descripció d’un paisatge... França, de Berta Llensa David

3r premi: Descripció d’un paisatge... Canadà, d’Agustí Costabella Moreno

4t D 1r premi: El bosc, d’Adrià Irigaray Pola

2n premi: La Jungla, de Juan Foraster Garriga

3r premi: Paisatge de muntanya , de Marina Duran Arranz

4t E 1r premi: El paisatge de xocolata, d’Alba Campos Lorente

2n premi: El país de la diversió, de Bernat Valero Miralles

3r premi: L’Amazones, d’Emma Soler Pueyo

11

La Llama

Premi del curs - Quart d’Educació Primària

SÍLVIA MORENO FERNÁNDEZ

Ara us descriuré un poble que es diu la Llama:

És un poblet que està a Lleó. Aquest poble està a la muntanya, és bastant petit

però molt rústic .

Hi ha una Penya. També hi ha un riu que és molt fred, net i transparent.

Hi ha moltes flors boniques i diminutes. El poble és molt tranquil perquè no hi ha

cotxes, les cases són antigues, amplies, una mica petites... però s’hi està bé. Fa

una olor muntanyenca, la gent és molt amable i agradable, destacaria el color

verd, hi ha molts arbres: petits, grans de tot tipus. Hi ha un arbre (que és el meu

preferit), és un pi gegant!

El cel sempre és blau, serè i lluminós... Al vespre és torna rogent i és preciós.

Anar de passeig per allà és molt agradable. De vegades m´agrada parar i escol-

tar els sons dels ocells i tots els animals que hi ha. M´agrada descobrir el que hi

ha entre els matolls, caus que són profunds i misteriosos.

També hi tinc amics i amigues, cosins i tiets, avis i molts animals per ju-

gar i divertir-me. M´encanta anar-hi d’excursió, és molt bonic. Allà hi passo tot

l´estiu, jugant, divertint-me, relaxant-me i entretenint-me amb tot tipus de coses.

I fins aquí la meva presentació, espero que us hagi agradat!

12

CERTAMEN LITERARI - 5è d’EP

Poesia - Tema: Medi ambient

Premi del curs: Tan trist, tan negre,

d’Ignasi Segura Vicente (5è D)

5è A 1r premi: El bosc, de Joan Treviño Parra

2n premi: Paisatge , de Marc Pamies

3r premi: La mar, d’Ada Prieto

5è B 1r premi: El meu arbre, de Clara Botey

2n premi: La tardor , de Milena Juanals

3r premi: La primavera, de Noemí Álvarez

5è C 1r premi: L'amistat, de Lara Dogra

2n premi: L'amor és complicat, d’Helena Bernabé

3r premi: Pluja i vent units al soroll, d’Anna González

5è D 1r premi: Tan trist, tan negre, d’Ignasi Segura Vicente

2n premi: Somni d’oceà, de Joana Rocamora

3r premi: Bosc de veritat., de Pol Otín

5è E 1r premi: La primavera, de Bruno Nicolás

2n premi: L’estiu, d’Albert Llop

3r premi: El bosc de les muntanyes, de Maria Rodríguez

13

Tan trist, tan negre

Premi del curs - Cinquè d’Educació Primària

IGNASI SEGURA VICENTE

Quan les nits d’hivern tan fosques

tanco els ulls, tapat, al llit,

dins el cap no m’abandona,

sento un plor trist, sento un crit.

És la veu de la muntanya,

negra, fosca, cega, muda,

foc i vent es crema tota,

crema tota i crida ajuda’m!

Adéu boscos, prats, carenes,

serralades, valls, camins.

Adéu flors que despuntaven,

adéu avets, adéu pins.

Per només una guspira,

per només un mal moment,

tot allò que jo estimava

va esdevenir un infern.

14

I entremig de la fumera,

cridadissa dels ocells,

que piulen sa pena negra,

no hi ha niu, ni cau, ni res.

Adéu boscos, prats, carenes,

adéu Empordà amic meu.

A les nits d’hivern tan fosques,

el meu dolor és el teu.

15

CERTAMEN LITERARI - 6è d’EP

Prosa - Tema: Lliure

Premi del curs: Una gran experiència,

de Marina Trujillo Cabré (6è A)

6è A 1r premi: Una gran experiència, de Marina Trujillo

2n premi: La realitat d’en Luhan, de Raul Hossain

3r premi: El pescador i l’home peix, de Pau Linares

6è B 1r premi: La petita gran persona , de Josep Castells

2n premi: La guitarra màgica, de Sofia Belil

3r premi: La llimona dels reptes, de Gonzalo Vilaseca

6è C 1r premi: El regne de Casp, d’Álvaro Martínez

2n premi: El camí dels cinc, de Mariona Cluet

3r premi: El tresor més gran, de Judit Abós

6è D 1r premi: Què passa al 4t pis?, de Judit Andorrà

2n premi: L’aventura del Max, de Dinora Puigbó

3r premi: En un trasllat de casa, d’Aina Juan

6è E 1r premi: El camí d’Ella, de Miriam González

2n premi: Els lleons de la Cristina, de Sofía de Córdoba

3r premi: La vida en un descafeïnat, de Joan Cuadern

16

Una gran experiència

Premi del curs - Sisè d’Educació Primària

MARINA TRUJILLO CABRÉ

No la puc aguantar més! La meva tieta és insuportable. Sempre m’està recordant

el que he de fer, ben segur que també us ha passat a vosaltres algun dia. I ahir

vaig explotar, vaig decidir escapar-me de casa, junt amb uns amics en la mateixa

situació que jo, o en una de similar. Perdoneu-me si no m’he presentat, em dic

Natàlia i tinc catorze anys, sóc alta, pèl-roja i, ho admeto, una mica tossuda.

Just després que la meva tieta m’expliqués el mateix rotllo de sempre, que si he

de ser més endreçada, que si m’he d’esforçar més en els estudis... vaig fer la

motxilla i vaig marxar de casa.

Junt amb mi, es van escapar l’Anna, la Rita i en Marc. Havíem quedat tots quatre

a la Plaça Catalunya, a dos quarts de deu. Un cop allà vam fer camí, ens dirigíem

a una parada d’autobús propera quan, de sobte, se’ns va engolir el terra. Vam co-

mençar a donar voltes dins d’un forat vermell i negre.

Després de posar-nos drets, vàrem observar el nostre entorn. Estàvem en una

sala amb les parets blanques i negres amb dues grans portes. La primera era ne-

gra amb un corb dibuixat, i la segona blanca com la neu amb la silueta d’un co-

lom. Vam decidir separar-nos, l’Anna i en Marc per la blanca i la Rita i jo per la

negra. Vàrem acordar que dintre d’un quart d’hora tornaríem a la mateixa sala.

En obrir la nostra porta vam veure que estàvem dins d’una gran ciutat grisa i fos-

ca. Allà, al fons d’un carreró estret, vàrem veure mainada molt avorrida i trista. La

Rita i jo ens vam dirigir per preguntar-los per què estaven tan ensopits. Ells van

respondre que des de feia anys no passava res divertit per aquella zona i, per ai-

xò, ja no hi havia diversió.

Entre pitos i flautes se’ns va passar el quart d’hora que havíem acordat i, a corre

cuita, ens vàrem dirigir a la porta que duia a la sala. Un cop allà, ens vam trobar

amb l’Anna i en Marc. Nosaltres els hi vam explicar el que havíem vist i ells, a

continuació, ens varen parlar de la seva experiència. Ens van explicar que havien

vist gent contenta però avorrida, que mai no passés res dolent, que tot fos tan

perfecte, sense cap problema... Si mai passava res dolent i mai no hi havia pro-

blemes, no podien contrastar els bons moments.

17

Entre tots vam arribar a l’acord que les coses dolentes i els problemes són neces-

saris per viure feliç. Sí, costa una mica d’entendre però si li doneu voltes ho aca-

bareu entenent.

Després de pensar-hi, vam decidir tornar a casa, pujant per unes petites escales

a la dreta del forat. Vàrem sortir sans i estalvis, tornàvem a estar a prop de la pa-

rada d’autobús i, en tornar a mirar el gran forat, va desaparèixer. Ens dirigíem a

casa meva quan vam veure a la meva tieta corrent cap a mi. Li vaig explicar el

que havia viscut durant aquella hora i mitja i ella, mig rient, em va dir que com em

tornés a escapar de casa sabria el que és bo. Des de llavors, sé apreciar millor

els bons i els mals moments perquè tots són necessaris per viure bé.

18

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 1r d’EP

Material: Ceres toves i fulls DIN A3- Tema: L’escola del 2020

Premi del curs: Escola amb piscina i Arc de Sant Martí,

d’Adriana Castellà Rivero (1r EP D)

1r A 1r premi: Una escola amb classes i edificis de colors, d’Ariadna Sust

2n premi: Una escola que és un hotel, de Paula Blanco

3r premi: Una escola com la meva, de Lucía Céspedes

1r B 1r premi: Una escola que es diu Martí, de Sergi Montero

2n premi: Una escola amb piscina i taquilles, de Marta Alegre

3r premi: L’escola amb una via de trens, de Marcel Girbau

1r C 1r premi: La meva escola té un jardí, de Júlia Cullell

2n premi: L’escola d’aprendre dinosaures, de Jofre Mestres

3r premi: L’escola de la font , d’Arnau López

1r D 1r premi: Escola amb piscina i Arc de Sant Martí, d’Adriana Casellà

2n premi: L’escola de les joguines, d’Andreu Violan

3r premi: Escola verda, amb plantes i arbres, de Cèlia Castel

1r E 1r premi: L’escola Casp com vull que sigui al futur, de Laura Coffey

2n premi: La classe i el terrat diferents, de Marta Peiró

3r premi: Una escola amb animals, de Nina Gvazava

19

Escola amb piscina i Arc de Sant Martí

Premi del curs - Primer d’Educació Primària

ADRIANA CASTELLÀ RIVERO

20

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 2n d’EP

Material: Dibuix en cartolina blanca, pintat amb colors de fusta

i repassat amb retoladors - Tema: Un drac

Premi del curs: El drac vergonyós,

de Carla Olivé Moliné (2n E)

2n A 1r premi: Un Quiso gegant, d’Aitana Garcia

2n premi: El drac de colors, de Beltrán Del Río

3r premi: Eart d’ales, de Mariona Xipell

2n B 1r premi: El drac de Banyoles, de Pol Sánchez

2n premi: El drac de la felicitat, de Rita Massaguer

3r premi: El drac dels núvols, d’Àlex Olivé

2n C 1r premi: El drac fantàstic, de Carla Castellà

2n premi: Rosada, de Laia Lloveras

3r premi: El monstre del cel, de Marina Nus

2n D 1r premi: El drac taronja, de Marta Aragonés

2n premi: El drac vermell, de Joe Smith

3r premi: El drac màgic, de Martina Queralt

2n E 1r premi: El drac vergonyós , de Carla Olivé

2n premi: El drac de foc, de Marc Alias

3r premi: El drac feliç, de Carmen Francesch

21

El drac vergonyós

Premi del curs - Segon d’Educació Primària

ADRIANA CASTELLÀ RIVERO

22

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 3r d’EP

Material: Foto, llapis, plastidecors , retoladors - Tema: Lliure

Premi del curs: L´escola dels teus somnis,

de Laia Caballero Triviño (3r C)

3r A 1r premi: Casp Catalunya, de Mira Fernando

2n premi: El pallasso, de Xabier Gálvez Alonso

3r premi: La nena de les flors, de Berta Arrufi Mateo

3r B 1r premi: La presó de dracs , d’Emma Puigneró Plans

2n premi: La nit estrellada, de Clàudia Gracia Vaquer

3r premi: El ciclista, de Jordi Salvador Fuentes

3r C 1r premi: L´escola dels teus somnis, de Laia Caballero Triviño

2n premi: El lleó i la nit, de Lulú San Miguel Carnegie

3r premi: El mag, de Ricard Klein Morera

3r D 1r premi: Robot Màgic, de Simón Clavera Alonso

2n premi: Monster Basquet, de Carla López Navas

3r premi: American Plane, de Tomas Coffey Llopart

3r E 1r premi: Els esquimals del pol Nord, de Bruna Termens García

2n premi: Un cotxe per la ciutat, de Pau Lloret Rigat

3r premi: El cotxe, de Nil Roman Zapata

23

L´escola dels teus somnis

Premi del curs - Tercer d’Educació Primària

LAIA CABALLERO TRIVIÑO

24

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 4t d’EP

Material: Plat de cartró i material divers per pintar i enganxar

Tema: El món per un forat

Premi del curs: La sortida cap el cel,

d’Albert Carrera Cardona (4t B)

4t A 1r premi: La casa del parc, de Mireia Botey Durich

2n premi: Ciutat tortuga , de Joan Rovira Chacón

3r premi: El planeta imaginari, de M. Eugènia Bofill Plaza

4t B 1r premi: La sortida cap el cel, d’Albert Carrera Cardona

2n premi: Mar Mediterrani, de Gerard Villaronga Richarte

3r premi: La nit i el dia, d’Eduard Amado Moles

4t C 1r premi: El món per un forat, de Berta Llensa David

2n premi: El món per un forat, de Judit Barros González

3r premi: El món per un forat, d’Inés Corta Casanovas

4t D 1r premi: El Sant Martí Reial, de Clara Gonzalvo Muro

2n premi: El barco solitario, de Daniel Capilla Moya

3r premi: Un astronauta al Sistema Solar, de Joan Otal Poch

4t E 1r premi: Pallasset, de Berta Matamoros Naval

2n premi: El gos alegre, d’Emma Soler Pueyo

3r premi: La casa nevada, d’Anna Costabella Moreno

25

La sortida cap el cel

Premi del curs - Quart d’Educació Primària

ALBERT CARRERA CARDONA

26

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 5è d’EP

Material: retoladors

Tema: Skyline

Premi del curs: París,

de Berta Céspedes Sarrias (5è A)

5è A 1r premi: París, de Berta Céspedes Sarrias

2n premi: London, de Martina Macías

3r premi: Londres, de Júlia Vilar

5è B 1r premi: India, de Maria Lorente

2n premi: Agra, de Roberto Valls

3r premi: Shangai, de Júlia Marcos

5è C 1r premi: París, d’Anna González

2n premi: Washington, d’Helena Bernabé

3r premi: París, de Nacho Méndez

5è D 1r premi: Istambul, d’Ignasi Segura

2n premi: New York, de Marina Vilches

3r premi: New York, de Víctor Pallàs

5è E 1r premi: París en colors, de Junkal Asencor

2n premi: Barcelona, de Martí Oliveres

3r premi: Meravella, de Núria Guerra

27

París

Premi del curs - Cinquè d’Educació Primària

BERTA CÉSPEDES SARRIAS

28

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 6è d’EP

Material: reciclatge, base fullola

Premi del curs: La sort et vigila,

de Maria Parcet Lasala (6è B)

6è A 1r premi: Un aparellament, de Pere Casserres

2n premi: Preguntes del món, de Marina Mateu

3r premi: Si passa, què farem?, de José Caparrós

6è B 1r premi: La sort et vigila, de Maria Parcet Lasala

2n premi: Túnel cap al costat positiu, de Lua Fernando

3r premi: Vigilat, de Daniel Herrera

6è C 1r premi: Com mirar la vida, de Néstor Múrcia

2n premi: El rellotge incomplet, de Joan Piera

3r premi: Lluna plena, de Mireia Batlló

6è D 1r premi: La felicitat és la clau, d’Elisabet Prats

2n premi: Mar de llàgrimes, de Judit Andorrà

3r premi: Els problemes, de Martí Medina

6è E 1r premi: És alguna cosa la vida?, d’Alba Martín

2n premi: Els obstacles de la vida, de Júlia Ferreruela

3r premi: 4 sentiments i 4 emocions, de Bruno Francesch

29

La sort et vigila

Premi del curs - Sisè d’Educació Primària

MARIA PARCET LASALA

30

Educació Secundària

COMPOSICIÓ DELS JURATS

POESIA

Imma Oliva, Albert Balasch, Núria Feliu, Montse Ferrer, Gemma Forner, José María

Trujillo

FOTOGRAFIA

Guadalupe Roche, Sònia Ortega, Teresa Serra, Maria Conesa, Miriam Cortiñas,

Pepe Sanchez O., Raimon Algueró, Alex Bota i Carles Cifuentes

DIBUIX I PINTURA

Pau Laball, Marisa Busquets, Laura Turull, Teresa Garcia i Alex Sanjurjo

Alumnes batxillerat artístic

LLENGÜES ESTRANGERES

M. Carme Montoliu, Maite Casado, Elisenda Palau, Mireia Espuñes, Toni

Manzanera, Montse Vilela, Roser Sais i Carlos Zuñel

OFF-LINE-ON

Hector Molero, Josep Anton Alonso, José Luis Ballesteros, Saida Francia, Ferran

Perelló i Montserrat Guillem

PROSA PRIMER CICLE

Josep Maria Martí, Aida Rodríguez, Anna Quirós, Glòria Algueró, Rosa Roca i

Marga Esmerats

PROSA SEGON CICLE

Ruth Joseph, Dolors Parellada, Oriol Jiménez, Joaquim Fernández-Diaz, Carme

Vives i Pep Carmona

31

CERTAMEN LITERARI DE POESIA

PRIMER CICLE ESO

1r premi: “El musol”, de Gerard Banqué Bestué, de 1r d’ESO i ex-aequo a “Días oscuros”, de Iago Lacambra Martín, de 1r d’ESO

2n premi: “Llac de somni” de Guillermo Jiménez Espasa, de 1r d’ESO, i ex-

aequo a “Gasela” de Sofía Vinuesa Manrique, de 1r d’ESO

SEGON CICLE ESO

1r premi: “Presons” de Irene Pagès Molina, de 4t d’ESO

2n premi: Desert

BATXILLERAT

1r premi: Desert

2n premi: “Eterna llibertat”, de Marta Abad Torrent, de 1r BTX

Accèssit: “Lluny de mi, no molt lluny d’aquí”, de Júlia Perera García, de 1r BTX

32

El Mussol

Primer Premi ex-aequo Poesia- Primer Cicle ESO

GERARD BANQUÉ BESTUÉ

Al bosc ja s’ha fet de nit,

perquè la cacera comenci

un crit trenca el silenci.

Tant, que et fa encongir el pit.

Els ulls grossos que tot ho veuen

ja l’han vist, la presa.

I encara que s’amaga amb pressa,

dues garres la vida li treuen.

Al bosc ja s’ha fet de nit,

tot està a punt perquè comenci.

Un crit trenca el silenci,

però ara el mussol ja està tip.

33

Días oscuros

Primer Premi ex-aequo Poesia - Primer Cicle ESO

IAGO LACAMBRA MARTÍN

Fuego, sangre y dolor por todas partes

viendo a los políticos robando

a nuestros pobres padres.

No hermano, esto no es lo que acordamos

al hablar de democracia.

Esto no tiene gracia.

A este juego no jugamos.

Seis millones de parados y todavía subiendo

¿Y quieren que les votemos?

No amigo, esto así no va.

De tu izquierda no me fío

y a la derecha ni me arrimo.

En la cima los dos están y al pueblo no verán.

Y el amigo de los elefantes

ahora está en el hospital

machacado por un caso grave de hernia discal

operación pagada con los impuestos que no volverán.

.....

34

Vaya una lista de casos, esto es escalofriante:

Gürtel, Nóos, Pretoria, ITV

Pokémon y el “pobre” Millet.

¡Ay! Suiza qué país más bonito.

Por qué será que quieren tener dinero allí.

No será para gastar.

¿Será por ser un paraíso fiscal?

35

Llac de somni

Segon Premi ex-aequo Poesia - Primer Cicle ESO

GUILLERMO JIMÉNEZ ESPASA

Muntanyes maquetades,

arbres centenaris,

pescadors de cent anys,

i masies per follets.

Llac d’extrema dolçor,

pedres humides que donen frescor

mentre les fades juguen amb les seves ales.

Només sents el suau palpeig

de les delicades fulles;

ribera empedregada,

rajos suaus d’espelma,

enlluernen el camí.

Rierols de dolça oïda,

lluna de gat negre

cruixint de peus

pel trist cementiri.

....

36

S’alça la creu imponent,

entre arbres de soques mil·lenàries

esquivant la feréstega tramuntana.

De dia,

l’amor a l’aigua,

De nit,

banquet romàntic.

37

Gasela

Segon Premi ex-aequo Poesia - Primer Cicle ESO

SOFÍA VINUESA MANRIQUE

Corre, corre, amb agudesa

i també amb agilitat!

Et mous sempre amb rapidesa

per valls, camins i barrancs.

T’ocultes entre el ramat

no fos cas que siguis presa

d’un animal afamat.

38

Presons

Primer Premi Poesia - Segon Cicle ESO

IRENE PAGÈS MOLINA

En una cambra buida

ressonen moltes passes.

En un estadi mut

ningú no pot parlar.

I en un teatre gran

on tot està atrapat

els llums dibuixen ombres

i el públic vol marxar.

39

Eterna llibertat

Segon Premi Poesia - Batxillerat

MARTA ABAD TORRENT

Pensar

Que per tenir-me a mi

Ja et tinc a tu

I no pas

Que per tenir-te a tu

Ja em tinc a mi.

Sentir

Que et necessito

Perquè t’estimo

I no pas

Que t’estimo

Perquè et necessito.

Saber

Que la mort no existeix

I que un forat

És una porta.

Veure

Com la nit eclipsa el dia

I com el dia esdevé nit.

Creure

I creient mentir

I mentint creure.

40

I treure

De l’oblit una memòria

Que sota l’ombra de l’orgull

Encara guarda un xic de glòria.

I la fúria i la penúria

Mai cauràn en la penombra

Faràn ombra al temps

I que així un sol segon

esdevingui una centúria.

I l’ànima

Que veu

Que mira

Que sent

Que creu

Que pensa

Que sap

Que tot això no és res

I que la mort no existeix.

41

CERTAMEN LITERARI DE PROSA

PRIMER CICLE ESO

1r premi: “La caja”, de Roger Fernández Tudela, de 2n d’ESO

2n premi: “La meva Lougarètzia”, de Guillem Soler Recasens, de 2n d’ESO

Accèssit: “La mujer de los leones”, de Rita Espinal Capdevila, de 2n d’ESO

SEGON CICLE ESO

1r premi: “Nusos”, de Rita Alonso Bada, de 3r d’ESO

2n premi: “Obsesión”, de Júlia Gaitano Mendizábal, de 4t d’ESO; i ex-aequo, “Un comentari desafortunat”, d’Olga Folch Miquel, de 3r d’ESO

Accèssit: “Perfum de sàndal”, d’Eugènia Cardona Parramon, de 3r d’ESO

BATXILLERAT

1r premi: Desert

2n premi: “Cuando quiero llorar, no lloro... y a veces lloro sin querer....”, de Laia Torrejón Fortea, de 2n Btx

Accèssits: “El juego”, de Juan Manuel Díaz Sierra, de 2n Btx; i ex-aequo, “Retrospectiva”, de Clara Batlló Peiró, de 1r Btx

42

La Caja

Primer Premi Prosa - Primer Cicle ESO

ROGER FERNÁNDEZ TUDELA

No había ninguna puerta, ninguna ventana, no había nada, solamente cuatro pare-

des, que lo aislaban de lo que hubiese fuera. Así pues, estaba completamente en-

cerrado en una habitación de dimensiones reducidas. La sala tenía una mesa y

una silla a un lado, contra la pared. En el otro extremo, había una pequeña librería

y una butaca; a su lado había un armario pequeño, con comida, una jarra de agua

y unos vasos. La comida y el agua nunca se acababan, siempre había suficiente

para saciar su sed y su hambre. Él dormía en la butaca, o a veces en el suelo. Las

paredes eran de color gris metálico y el techo completamente blanco. Al estar en-

cerrado y, por tanto, no ver el sol, solo lo que se encontraba en la sala, no tenía

conciencia del tiempo, y en consecuencia no tenía ningún tipo de horarios. Normal-

mente le encantaba leer, ya que era la única diversión que tenía, además de dibu-

jar o escribir en los folios que escondía en el primer cajón de la mesa. En los otros

dos cajones no había nada, excepto una pequeña caja cerrada con llave, y puesto

que no podía abrirla, había perdido todo su interés; de hecho, ya hacía tiempo que

ni la miraba. Los libros de la librería estaban ordenados según las edades del pú-

blico al que estaban destinados: abajo, los libros para niños más pequeños y los

últimos, libros como “La metamorfosis” de Frank Kafka, “El Capital” de Karl Marx, o

“Así habló Zaratrusta” de F. Nietzsche, y algunos otros más. Había desde novelas

policíacas a libros de historia y economía, pero él al haber estado siempre encerra-

do en aquella estancia, no podía comprender la magnitud de un imperio como el

romano, o el funcionamiento de la banca nacional. Tampoco no tenía ningún otro

criterio que no fuera el que había aprendido con los libros de los que disponía, y

mucho menos tenía conciencia de patria alguna. La librería estaba ordenada así

porque a medida que había ido creciendo, había podido ir alcanzando nuevos li-

bros, cada vez más complejos, y ahora, al haber leído todos los libros, cada vez

tenía más ganas de saber más sobre los espacios abiertos de los que tanto había

leído. Arriba del todo había un estante vacío, que nunca le había servido de nada,

ya que no llegaba a alcanzarlo.

43

Últimamente, las largas horas de lectura en la butaca se habían ido relevando por

horas de observar las paredes, imaginando lo que habría al otro lado. De pequeño,

nunca se había fijado en las paredes, y ya más mayor había creído que detrás de

las paredes no había nada, o que las paredes lo llenaban todo, pero ahora imagi-

naba que al otro lado había aquellos mundos que él había leído, pero no los podía

imaginar, a pesar de que tenía algunas imágenes nubladas de cómo podían ser los

espacios abiertos que estaban mencionados en los libros. Al no leer tanto (pese a

haberse leído todos los libros, seguía leyendo aquellos que tanto le habían gusta-

do), su interés por la cajita cerrada del cajón de la mesa había vuelto. Se pasaba

largos ratos intentando abrirla o, mirando la cerradura e intentándola forzar. Sus

ganas de intentar salir de ahí, si es que se podía, fueron incrementando a través

de largos años. Hubo un día que movió todos los muebles de la sala, intentando

encontrar algún agujero o grieta en las paredes, que le permitiera, como mínimo,

ver el exterior. Por supuesto, no consiguió lo que quería, y al intentar volver a po-

ner los muebles donde estaban, no supo cómo colocarlos, ya que al haber estado

encerrado desde siempre, y la sala ser completamente cúbica y sin marcas, no te-

nía conciencia de derecha o izquierda. Su afán cada vez más grande de ver lo que

había al otro lado de aquellas paredes y la misteriosa cajita cerrada, le indujo a

una locura creciente, y al no tener contacto con nadie, no la percibió hasta que un

día empezó a dar golpes contra una pared con la cajita. Se pasó largos minutos

dando golpes hasta que se dio cuenta de que había enloquecido, se sentó en la

butaca y trató de calmarse. Los siguientes días fue retomando el control sobre su

mente, pero la posibilidad de que hubiese algo más allá de las paredes, le oprimía

y le daba sensación de claustrofobia.

Un día, cuando estaba comiendo, se le cayó el tenedor al suelo, y al agacharse a

cogerlo, vio una llave. Estaba atada en el cubierto, siempre lo había estado, pero

nunca se había fijado y últimamente, pese a sus múltiples búsquedas, su locura le

había impedido fijarse en el tenedor, aquel objeto que cada día usaba y veía todas

las veces que tenía hambre. Dejó la comida a medias y se apresuró a encontrar la

cajita. En unos minutos se encontraba en la butaca, en una mano la cajita, en la

otra, el tenedor con la llave atada. Se dispuso a abrir la cajita pero algo lo detuvo.

Sabía que algo iba a ocurrir en breve; saliese o no de ahí, la cajita contenía algo

que le cambiaría la vida. Así pues, metió la llave en la cerradura, dio tres vueltas y

44

paró. Estaba muy nervioso, notaba su corazón bombear la sangre por todo su

cuerpo. Finalmente sacó la llave de la cerradura y abrió la cajita. Una luz inundó la

sala. No provenía de la cajita, provenía del techo: el cubo en el que estaba ence-

rrado se estaba abriendo, y una luz muy clara entraba por la ranura. Dejó la cajita

abierta del todo y el techo de la estancia se abrió del mismo modo que la cajita.

Comprendió lo que sucedía, y entonces dejó la cajita en la mesa y miró hacia arri-

ba. Tuvieron que pasar unos minutos para que pudiese ver el exterior: un cielo azul

manchado de nubes y un sol que lo llenaba todo de vida. Buscando la forma de

saltar hacia aquel mundo desconocido, apartó todos los libros a un lado y se subió

a la librería. Finalmente llegó al último estante, al que nunca había conseguido lle-

gar. Al fin comprendió de qué servía aquel estante. Sin él, no habría podido alcan-

zar el final de la pared. Se cogió al borde, inspiró por última vez en aquella habita-

ción, y con toda su fuerza, saltó hacia el mundo, con un único recuerdo de su vida

anterior, un tenedor.

45

La meva Lougarètzia

Segon Premi Prosa - Primer Cicle ESO

GUILLEM SOLER RECASENS

La iaia “Memé” ja és d’avançada edat. Té la pell arrugada i és una mica geperuda.

No és gaire alta, i el seu cabell marcat alterna els colors blanc, negre i gris. Té un

front ample, celles de color cendra i uns ulls amagats darrere unes ulleres. Un nas

al mig de cara, una mica aguilenc, i a sota, la boca, que et somriu tristament. La

boca, de llavis prims i llargs, amaga uns petits legionaris amb armadura d’esmalt

brillant que han trencat files per intentar retenir la llengua, sempre a punt per expli-

car-te les seves penes, algunes recomanacions i mil queixes. Un arrugat coll llarg

de tendons marcats queda ornamentat per algun senzill collar. Ha d’utilitzar cros-

ses per anar pel carrer, però per casa no les fa servir. Camina lentament però amb

pas decidit, a vegades se t’agafa ben fort al braç i et reté fins que avances al seu

ritme; llavors, et somriu i demana que li expliquis coses. La iaia és amable i es

preocupa molt pels altres, però si fos per ella caminar sota la pluja, esquiar, patinar,

fer excursions o fins i tot anar al cine o al bar són activitats perilloses i t’aconsella

que no les duguis a terme. Tots ens estimem la iaia, tot i que normalment fem bro-

mes sobre ella i la seva manera de ser. Viu sola, i per això ho fa tot a la seva ma-

nera, sopa poc, prunes seques, unes quantes galetes i alguna cosa més, però mai

li posis davant seu qualsevol menja de xocolata ja que és molt golafre, tot i que

sap que no li va bé. Nosaltres solem dir que el seu dia preferit és el dilluns de Pas-

qua. Com que passa bastanta estona sola, l’activitat que li ocupa bona part del dia

és la lectura. Es passa la nit llegint, i quan sent per la ràdio “bon dia, són les sis”

tanca el llum i dorm fins tard.

La iaia sol dir que està sola, trista i que li fa mal tot, però és feliç fent-ho tot a la se-

va manera.

46

Nusos

Primer Premi Prosa - Segon Cicle ESO

RITA ALONSO BADA

L’home que espera llegint al diari el sofà es diu Joan. Seu de cames creuades,

nerviós. Ha arrugat la majoria de pàgines. El Joan ja és mig calb, i els anys li han

deixat com a record una panxa que sobresurt de la camisa i que fa que la corbata

es doblegui cap amunt. Mai li ha agradat arreglar-se, sempre passa calor, i sua, i si

sua, es posa encara més nerviós. Però durant els anys, per desgràcia, ha hagut de

posar-se corbata molts cops. Avui, però, ell aniria amb uns texans i una samarreta

vella, de quan era jove. D’aquelles que la seva mare li regalava pel seu aniversari, i

que més endavant, ho va fer la seva dona, perquè el Joan no ha estat sempre

calb, ni sempre ha tingut panxa, no.

Quan tenia vint-i-sis anys va acabar Dret i es va casar amb la Margarida. Un dia,

després de dos anys del primer petó, pujant a l’ascensor de casa els seus sogres,

va treure l’anell i li va fer la gran pregunta. Finalment, quan ella servia els postres,

a cau d’orella li va dir que sí. Els anys següents van passar molt ràpid. Van com-

prar una casa, i després un altra, a la platja. Ell va treballar, va guanyar diners, i va

posar-se moltes corbates. Ella li feia els nusos, i vivia amb l’esperança d’un fill. Set

anys després, per fi, va arribar. Va entrar per la porta, molt emocionada, venia del

ginecòleg. Van comprar mobles nous, un bressol, una trona... El Joan va pintar

l’habitació del fons de colors, i van comprar un munt de llibres sobre l’embaràs.

Però els llibres no van servir de res. Així doncs, tres embarassos en dos anys, i

cap nen per posar al bressol nou. Van passar els mesos, i els anys. No va canviar

res, més feina, més corbates i més cafès amb gent arreglada.

Però, un dia, als quaranta dos anys, una tarda d’octubre, per fi, la Margarida va tor-

nar a llegir aquells llibres. Aquella vegada va sortir bé. Van anar a comprar roba mi-

núscula, van escoltar consells de molts pares i van posar una cadireta als seients

de darrere del seu Peugeot. I per fi, la nit de Sant Joan, va arribar al món el Marc.

47

Li van posar Marc perquè la Margarida va enamorar-se del nom quan es va ena-

morar d’un Marc als setze anys. Era un nadó molt maco, d’ulls verds i cabell negre.

El que no sabien cap d’ells, era que aquells llibres no servien per absolutament

res.

Quan tenia un any, el Marc va paralitzar la Gran Via, quan va decidir donar les se-

ves primeres passes creuant tot sol el carrer. Als dos anys, li va semblar bona idea

fer volar un cotxe de joguina, que va fer caure el televisor nou. Als tres anyets, va

tenir la meravellosa idea de tancar la porta de casa mentre la mare parlava amb

una veïna, quedant-se tot sol dins. Als quatre, va posar en marxa el cotxe del pare

mentre ell posava benzina.

Tot i així, la Margarida estava enamorada del seu fill. Cada dia el portava a l’escola

agafadet de la mà, el deixava donant-li un petó, i li recordava que anés amb comp-

te netejant-li el pintallavis de la cara. Per la tarda, li preparava unes torrades amb

xocolata, l’ajudava a dibuixar i el banyava. I així, durant anys.

Però el Marc va fer-se gran, i va començar a anar a l’escola sol, i esclar, a banyar-

se sense cap ajuda. Quan va fer tretze, es va trencar la cama conduint la moto

d’un amic. Als catorze, el director va recomanar molt amablement als seus pares

que el canviessin d’escola. Als quinze, el Joan el va sorprendre amb un cigarret en-

tre els dits, i als setze, va portar una noia a casa.

Tant a la Margarida com al Joan els hi va sorprendre. Van entrar per la porta, ell

primer i ella darrere. Tenia els cabells negres, llisos i llargs. Portava una faldilla

massa curta i una samarreta massa escotada, però era una noia molt simpàtica.

Tants anys després, el Joan no recorda del nom. Ni el d’ ella ni el de la següent.

Aquesta era més alta, això sí, rossa, cabell curt. Parlava massa ràpid, i no es va

quedar gaire estona.

Van anar passant més; altes, baixes, més primes o menys. Durant moltes nits, el

Joan l’esperava despert, assegut al sofà amb les cames creuades, llegint el diari.

El Marc va oblidar el monopatí, les dessuadores, els texans amples i el cabell en

punta. I, amb disset, casi divuit, va portar a casa una noia, l’última que recorda el

Joan. Era pèl-roja, baixeta i amb moltes pigues. Aquesta ja va venir més cops, fins

i tot, un dia es va quedar a dormir. Es deia Anna.

48

Van conèixer als pares de l’Anna fa quasi dues nits. Un cop més, la Margarida feia

els nusos de les corbates, al seu marit i al seu fill. Que el Marc acabés el Batxillerat

era important, el dia es mereixia aquella roba tant incòmode. Els tres van seure al

Peugeot i van anar en silenci cap a l’escola.

Va ser una cerimònia avorrida, plena de discursos i de felicitacions. La Margarida

va fer moltes fotos. Primer, ells tres. Després ell sol. Després amb el pare, i des-

prés una amb ella. Ara una amb l’Anna. Van passar l’estona amb molts pares, par-

lant que si la feina no sé què, que si què farien a l’estiu, que si ells també tenien un

Peugot, que si moltes coses més.

A les dotze la Margarida va desitjar-li un bon aniversari al seu fill i li va donar un pe-

tó. El Joan va donar-li les claus del cotxe, ja que feia un parell de dies s’havia tret

el carnet i en feia divuit. Li va semblar un bon regal d’aniversari. Els dos van acomi-

adar-se dels pares de l’Anna, dels amics del Marc i van demanar un taxi, just des-

prés que la Margarida li digués que vigilessin, que s’ho passessin bé i que demà al

matí, cap a casa.

El Joan estava orgullós. No només del Marc, també estava orgullós d’ ell. De portar

la seva dona a casa, de que el seu fill comencés la universitat, de que a ningú li

importés que cada cop tingués menys cabell. Va desfer el nus del seu coll i va dei-

xar la corbata sobre les seves cames, mirant la seva dona dormida sobre la seva

espatlla. Va pagar al taxista, van pujar a casa, i va entrar al llit.

Però aquella nit, la nit de Sant Joan, hi ha masses cotxes a la carretera, tants, que

el soroll no li deixava dormir. Aquella nit hi ha masses nois que acaben batxillerat,

tants, que alguns no frenen a temps. Aquella nit hi ha masses mares que esperen

a que els seus fills tornin al matí, tantes, que algunes no han recordat netejar el

pintallavis de la seva cara.

L’home que espera llegint al diari al sofà es diu Joan, llegint que ahir a la nit un

Peugeot va ser envestit a la carretera. A la saleta del costat esperen els pares de

la novia del conductor. Els diaris diuen que era pèl-roja, baixeta, i que tenia moltes

pigues a la cara. I allà assegut, esperant a la saleta del tanatori, al Joan, li apreta

massa el nus de la corbata.

49

Obsesión

Segon Premi ex-aequo Prosa - Segon Cicle ESO

JÚLIA GAITANO MENDIZÁBAL

Sabía que lo seguían. Llevaba unos documentos muy importantes en el maletín. Y lo

estaban siguiendo. Allí, esos hombres trajeados, detrás de la señora del cochecito. Él

caminaba rápidamente, no debían alcanzarle. Paró al llegar a un cruce. Se giró, solo

un segundo. Ya no estaban.

No cruzó, por precaución; se fue hacia la derecha, bajando por una callejuela estre-

cha. Entonces, al fondo, en dirección contraria a la suya, volvieron a aparecer. Ya no

eran tres, sino cuatro, e iban vestidos de manera diferente. De paisano, supuso él.

Como si no los fuera a reconocer igualmente. Cambió bruscamente de acera y acele-

ró el paso. Detrás, otra vez la señora y el cochecito. Ella también estaba en el ajo,

ahora era evidente. Los papeles, los papeles. Agarrando con más fuerza su maletín, se

dirigió hacia la parada del autobús. Los había vuelto a perder de vista.

Cogió el primero que pasó, el 91; sólo quería despistarlos, confundirlos un poco. Ellos

eran muchos, pero él era más listo. El bus iba medio vacío, también iba medio lleno, y

el cielo estaba gris. Las puertas se cerraban, luego se abrían, y así muchas veces. Ya

no quedaban más que él y una mujer vestida de verde, que lo miraba con una extraña

fijeza. Asustado, desvió la vista. Entonces lo vio todo claro, vio cuál había sido su as-

tuta estrategia. Estaban llegando a la última parada, tenían que bajar sí o sí. Lo ha-

bían llevado donde ellos habían querido. Sabían que no se bajaría hasta que no que-

dara nadie en el bus y le habían obligado a ir hasta final de trayecto. Había creído que

estaba a salvo, pero estaba claro que los había subestimado. El vehículo paró y la

mujer bajó, sin mirar atrás. Su trabajo acababa aquí. Él, tembloroso, sacó la cabeza

por la puerta, antes de bajar. El autobús se iba. Estaba rodeado. No tenía escapato-

ria, era su fin. Había sido un tonto, tantas cosas que dependían de él, y no había sido

tan eficaz como se esperaba. Lo habían derrotado. Pero quizás aún había una solu-

ción, si era lo suficientemente rápido. Al ver un pequeño espacio entre dos de ellos, sin pen-

sarlo, se lanzó. ¿Podría escapar?

La gente paseaba tranquilamente por Las Ramblas cuando un hombre echó a correr,

mientras chillaba: ¡El maletín!, ¡El maletín! Sujetaba, en la mano, un zapato.

50

Un comentari desafortunat

Segon Premi ex-aequo Prosa - Segon Cicle ESO

OLGA FOLCH MIQUEL

Mentre espero que s’acabi d’engegar l’ordinador sento vibrar el mòbil: tinc un whatsapp. És la

Mireia, que es queixa del grup amb qui li ha tocat fer un treball d’història. Entro al

Facebook, tinc una sol·licitud d`amistat, no sé qui és però com que tenim vint-i-cinc

amics en comú, accepto la sol·licitud. Ara la Mireia i jo parlem de la Laia, no ens

cau gaire bé, sempre ens mira malament. Veig que s’acaba de canviar la foto de

perfil, així que escric un comentari dient que està molt guapa, encara que en el

fons no ho penso.

Torna a vibrar el mòbil, és la Marina, que pesada...Vol que li enviï les fotos de l’ex-

cursió de l’altre dia. Mentrestant continuem criticant la Laia. Tinc una notificació del

Facebook, la Laia també ha comentat la meva foto de perfil.

No pot ser! M’he confós de xat i he enviat tots els whatsapps a la Marina en comp-

tes de la Mireia! I ara què faig? Quina excusa m’invento? Sé que la Marina i la Laia

són molt amigues, si veu aquest missatge ho explicarà tot! M’estic desesperant,

acaba de rebre’l i veig que està escrivint, l’espera se’m fa eterna.

M’envia un whatsapp dient que si li faig el treball de naturals no ho explicarà a nin-

gú, però que si no el faig, penjarà la conversa a l’informer. Decideixo que el més

intel·ligent és fer-li la feina, si arribés a complir la seva amenaça no només la Laia

deixaria de parlar-me , sinó que tothom es posaria en contra meva. De seguida li

dic que li faré el treball i li suplico que no ho digui a ningú.

Quan estic a punt d’acabar els dos treballs de naturals sento que el mòbil torna a

vibrar, és la Marina una altra vegada, diu que necessita que li faci els deures de

matemàtiques, no dubto a dir-li que ja els faré.

Ja fa una setmana que faig el doble de deures que em tocarien. Avui he deixat que

la Marina em copiés l’examen d’anglès i li he comprat l’esmorzar. No vull dir a nin-

gú això que passa. Si ho expliqués a la Mireia segur que s’enfadaria molt amb ella

i aquesta ho acabaria enviant a l’informer, això ho he d’evitar com sigui, a més,

51

avui la Laia s’ha portat molt bé amb mi, anem juntes al grup de francès i hem estat

parlant una bona estona. Potser és més simpàtica del que em pensava i la vaig jut-

jar malament, ara més que mai sé que em vaig equivocar i cada cop tinc més por

que vegi el que vaig dir d’ella. Què pensarà de mi? L’afectarà? Segur que ja no vol-

drà tornar a parlar-me. Quines altres opcions tinc? Segur que no aguantaré tot el

curs d’aquesta manera i no sembla que la Marina tingui ganes d’acabar-ho.

Aquesta nit no he pogut dormir pensant-hi, estic convençuda que hauria d’explicar-

ho tot a la Laia i demanar-li perdó, però mai no trobo el moment oportú i quan estic

a punt de fer-ho, canvio d’opinió.

El mòbil vibra però l’ignoro, no tinc ganes de fer deures dobles. Torno a sentir el

maleït sorollet, l’agafo. De cop, sis persones em pregunten si és veritat el que posa

al Facebook. Què posa al Facebook? M’estic començant a espantar. Vaig corrents

a l’ordinador, poso la contrasenya mig tremolant, intueixo el que m’espera.

La Marina ha enviat la conversa a l’Informer i veig els comentaris de molts com-

panys opinant sobre el tema, no vull pensar en el que deu estar dient la gent de mi

ara, ni el que em diran demà a l’escola.

El mòbil no para de vibrar, noto com tremolo de ràbia, els ulls se m’omplen de llà-

grimes, l’agafo i el llenço amb totes les meves forces contra la paret. Veig com cau

a terra amb el vidre esquerdat. M’és igual, ara per fi se sent el silenci.

Quan aconsegueixo calmar-me vaig corrents a buscar el telèfon. – Laia? – reco-

neix la meva veu, no sap què dir. – Podem quedar demà? Necessito parlar amb tu.

52

“Cuando quiero llorar, no lloro... y a veces

lloro sin querer...”, R. Darío

Segon Premi Prosa - Batxillerat

LAIA TORREJÓN FORTEA

Va entrar-hi de puntetes, amb compte, mirant que els passos dels peus no resso-

nessin damunt les rajoles de l’estància. Sense mirar-se al mirall, s’enretirà la petita

pinça dels cabells, desordenant-se’ls amb els llargs dits de les mans. Va obrir el

calaix de sota l’estanteria dels llibres, aquell calaix on hi guarda el que, anys enre-

re, havia format part d’una de les millors èpoques de la seva vida. Després de re-

menar i remenar, per fi va trobar el que desitjava: la pinça, enorme, en forma d’ara-

nya. Tremolosa, es va incorporar fins a posar-se a l’alçada del mirall. Tot i així, va

seguir sense voler veure-s’hi reflectida. S’agafà els cabells cap enrere, formant una

munió de rínxols que no arribava a cua. Amb una mà li va donar voltes, mentre

que, amb l’altra, hi enganxava la pinça, donant volum al monyo tan poc oblidat.

Se’l va palpar per totes bandes, recordant els mil i un secrets que amagava entre

la seva forma. Omplint-se de coratge, va anar alçant el cap, fins que es va trobar

amb els seus propis ulls. Uns ulls envoltats d’arrugues cada cop més paleses però

que, malgrat la seva vellesa, no havien perdut l’espurna de sinceritat que traspua-

ven. S’observà atentament, analitzant cada mil·límetre de la cara, que semblava

nova amb l’aire que li donava l’antic pentinat. La boca es mogué cap a un costat,

formant un intent de somriure. Un floc de cabells es va deixar anar de la pinça, du-

ent, així, el record d’aquells versos de Rubén Darío, que lloaven la joventut, sem-

pre efímera. I se n’adonà que ella també volia plorar, però que les llàgrimes no bro-

llarien.

53

CERTAMEN LENGÜES ESTRANGERES

PRIMER CICLE ESO

Fotocomposició literària: Tribute to Jane Austen

1r premi: Sofia Vinuesa, de 1r d’ESO

2n premi: Anna Salvador, de 1r d’jESO; i ex-aequo, Teresa Jurado, de 1r d’ESO

Accèssit: Fotocomposició literària d’Anna Oliveres, de 1r d’ESO

SEGON CICLE ESO

Categoria: Narrativa en anglès

1r premi: “Hopelesst”, de Teresa Benazet, de 4t d’ESO

2n premi: “A necklace under the table”, de Maria Bonet, de 4t d’ESO

Accèssits: “Diary of a disease”, d’ Anna Sans, de 3r d’ESO; i ex-aequo “From new earth colonies, to space human expansion”, de Lluis Bonet, de 4t d’ESO

Categoria: Caligrames en anglès

1r premi: “The time: ourselves”, de Cristina Zheng Ji, de 3r d’ESO; i ex-aequo, “I need you”, de Clara Nogué, de 3r d’ESO

2n premi: “Society kills the teenager”, de Loreto Pórtulas, de 3r d’ESO; i ex-aequo, “Chains only tie hands”, de Laia Terol, de 3r d’ESO

Accèssit: “Meaning”, de Rita Martinez, de 3r d’ESO

Categoria: Narrativa en francès

1r premi: “Notre goûts”, de Zahara Juanola, de 3r d’ESO

2n premi: “L’hiver”, de Cristina Zheng Ji, de 3r d’ESO

Accèssit: “Où est-ce que tu aimes passer l’été?, d’Helena Batllo, de 3r d’ESO

54

BATXILLERAT

Categoria: Prosa en anglès

1r premi: “Art and family”, de Ricardo Pujol, de 2n Btx

2n premi: “New beginning”, de Beatriz Blanco, de 2n Btx

Categoria: Prosa i poesia en francès

1r premi: “Terre vierge”, de Daniel Marco, de 2n Btx; i ex-aequo, “Haïku des couleurs”, de Xavier Colet, de 1r Btx

2n premi: “Bleu”, d’Anna Nicolau Torra, de 2n Btx

Accèssits: “Les quatre saisons”, de Marc Sicart, de 2n Btx; i ex-aequo, “Món lieu secret”, de Mariona Planas, de 2n Btx

CERTAMEN OFF-LINE-ON

PRIMER CICLE ESO

Desert

SEGON CICLE ESO

1r premi: “Nepal”, de Júlia Ventura, de 4t d’ESO

2n premi: “Nevada”, de Maria Torres, de 4t d’ESO

Accèssit: “Austràlia”, de Gisela Mora, de 4t d’ESO

55

Tribute to Jane Austen

Primer Premi Llengües Estrangeres - Fotocomposició Literària

Primer Cicle ESO

SOFIA VINUESA MANRIQUE

56

Hopelesst

Primer Premi Llengües Estrangeres - Narrativa en anglès

Segon Cicle ESO

TERESA BENAZET MONTOBBIO

Cassie had eaten too much that morning, so then, as always, she went to the ba-

throom and made herself throw up. She always felt great after doing it; she really

thought she was doing the right thing. Her parents were worried, she had been a

bulimic for two years now, and there was no way to get her healthy again. The only

moment she felt bad about it was when she looked at her nails, all ugly and with

lack of calcium because the stomach acid. Some days

she would feel so bad that she'd even propose herself not to throw up again, but

then she would just do it after her next meal. lt seemed for everyone as a never-

ending story, no one still got hope that she'd get better. Well, after throwing up, she

cleaned her hands, brushed

her teeth and ate a chewing gum; so that no one could notice. She left the bathro-

om and went to the classroom again. lt was her first day in her new school, but she

didn't care at all; she didn't even care about making friends, she wanted to concen-

trate on her studies and her weight.

At lunch time, a bunch of "cool" girls sat beside her and started to ask things about

her personal life; she was just shut, so the girls asked, "What's up cutie? Don't you

have a tongue? Are you too shy to talk to anyone? Aw poor girl..!", and all of them

were laughing at what was said. Then, Cassie decided to say something: "Fuck

off." The girls went away surprised and laughing. They didn't even need an hour to

already create a website with fake gossip about Cassie, and in one post they wrote,

"I have such a huge fat ass that I don't fit in my school chair!" Cassie saw it and got

pissed. She didn't know what to do. She was all the afternoon thinking, "I'm fat, I'm

really fat, I'm the fattest person in the world." She got really depressed.

57

At 8 o'clock her mom got home and started to shout her name, but Cassie did-

n't reply. Her mom went upstairs to see if she was in her room, but she wasn't.

She knew that Cassie would be in the bathroom throwing up, when she opened

the door to catch her, she found

another thing: Cassie was lying on the bathroom's floor and there was blood

all around her. She had a huge cut on her belly and blood was still coming out,

but she was already dead.

Lives are lost because of cruel and immature people. Stop cyber-bullying; don't make

it, don't watch it, don't spread it.

58

The time: ourselves

Primer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Caligrames en anglès

Segon Cicle ESO

CRISTINA ZHENG JI

59

I need you

Primer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Caligrames en anglès

Segon Cicle ESO

CLARA NOGUÉ ANSÓN

60

Notre goûts

Primer Premi Llengües Estrangeres - Narrativa en francès

Segon Cicle ESO

ZAHARA JUANOLA GEVAS

J’adore l’hiver,

mais d’autre part

ma passion sont les fleurs.

Tu adores l’été,

mais d’autre part

ton amour est la neige.

Nous sommes tout un pré

mais d’autre part

nos goûts sont très différents.

61

Art and family

Primer Premi Llengües Estrangeres - Prosa en anglès

Batxillerat

RICARDO PUJOL ALONSO

It was a cold and rainy night. I was soaked wet and because of the thick fog I could

barely see what was in front of me. I kept walking until I saw a bright light across

the street. There were many strange noises that night, London isn’t a safe city once

the sun fades, so I ran towards the light. When I reached the light, I realized that I

was in front of the Irish pub in which I was supposed to meet my old school friend,

Jack R. Robinson.

When I entered the pub, I heard the typical pub noises, a couple of sailors arguing

about women, some men at the bar drowning in their self-pity by drinking old scotch

whiskey, and two old men smoking through their pipes arguing about the Queen’s

duty. The barman was joining the old men’s discussion and there was one single

man sitting on a table in the corner of the room. He was wearing a bowler hat, an

all black suit, and a vibrant red tie and handkerchief by his chest. There he was,

Jack was drinking a warm cup of the finest Earl Grey tea, while he welcomed me

with a subtle movement of his hat.

I approached my friend, thinking about which could be the reason to meet me in the

creepiest part of the city. “Cold night, my friend” said Jack. “And certainly wet, this

heavy rain is mostly annoying indeed” I answered to his greeting. “I agree with you,

how is your wife Bob? Are your kids doing well?” asked Jack. “Oh, yes they are do-

ing just fine, a little bit worried about me going out so late at night, but nevermind,

these last months they have been quite silent indeed. And you? Is there anything I

should know?” I asked nervously. I wanted to finish the sooner the better this issue,

it’s not like I can’t enjoy a good conversation with a friend, but something in the at-

mosphere wasn’t feeling right. “All fine, I am still pursuing my love to art, so do not

fear about my charm... I wanted to meet you because I have heard some rather interesting ru-

mours about a hobby of yours and I desire to be taught into it.” said Jack. “I see... so

62

your true nature is calling you, isn’t it? Well, I would be more than pleased to intro-

duce you into the art of making dolls.” I proudly recognised.

Later that night, we went to my little museum and workshop where I can peacefully

make art. Once we were inside, I discreetly locked the door behind me and pre-

pared the sedative, Jack R. Robinson still as a stone and pale as chalk, staring at

the work of my life. My family and art turned into one! And my guest was about to

join the collection! Indeed, this was a glorious day!

63

Terre vierge

Primer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Prosa i Poesia en francès

Batxillerat

DANIEL MARCO PRATS

J’arrive à une petite cale entre la mer et le bois. Tout est en calme. Le soleil s’en va

faire un tour et me laisse seul dans le noir. À gauche, la mer danse un slow intermi-

nable. À droite, le sable se laisse bercer par le vent, doucement. Le sable a l’air

d’être pur au tact de mes pieds; il est frais comme si personne n’était jamais

venu le contaminer; l’air n’avait jamais été respiré; la mer n’avait jamais embras-

sé personne; et le tableau du ciel, n’avait été jamais contemplé.

Les ombres du soir ont tout envahi, je ne sais pas où je suis. La mer est

maintenant plus foncée. Le concert improvisé du grillon et des cigales inonde l’am-

biance et les étoiles accompagnent la lune pendant sa céleste promenade. Je

m’étends sur le sable fin et sens qu’il s’adapte délicatement à mon dos.

Quelques vagues arrivent à toucher brièvement mes pieds, juste un moment avant

de disparaître entre l’infini labyrinthe de sable. Un moment encore, pour que je

puisse fixer cette expérience dans ma mémoire; et après…Je m’endors. Je parle

avec la lune. Je m’envole au-dessus l’océan, vers l’horizon.

64

Haïku des couleurs

Primer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Prosa i Poesia en francès

Batxillerat

XAVIER COLET GUITERT

1.-

Dans un champ de blé doré,

d’entre les épies,

ressors une gentille brise rouge.

2.-

Pour entre les branches

noires de l’hiver,

tombe la blanche neige.

3.-

La lune d’argent sur le ciel,

devient la mer,

En un manteau d’étoiles.

4.-

Entre le vent et la grise pierre,

en haut des montagnes,

racine la semence du futur

65

Nepal

Primer Premi OFF-LINE-ON - Segon Cicle ESO

JÚLIA VENTURA ROSA

66

CERTAMEN LITERARI DE FOTOGRAFIA

PRIMER CICLE ESO

1r premi: Fotograma Enma Sakura, de Xin Ye, de 1r d’ESO

2n premi: “Reflexes a Blanes”, de Maria Borrella , de 2n d’ESO; i ex-aequo, “Un gat només un gat”, de Judit Alastrué, de 1r d’ESO

Accèssits: “Llum de bon matí”, d’Àlex Zurano, de 1r d’ESO i; ex-aequo, “Simetria”, de Xin Ye, de 1r d’ESO

SEGON CICLE ESO

1r premi: “Esteles nocturnes”, de Rita Martínez, de 3r d’ESO

2n premi: “Llum en la boira”, de Marta Andrés, de 4t d’ESO

Accèssit: “Red Lights”, de Júlia Gaitano, de 4t d’ESO

BATXILLERAT

1r premi: “La fuga”, de Maria Campmajó, de 1r Btx

2n premi: “Objectes perduts”, de Maria Campmajor, de 1r Btx

Accèssit: “Reflexos”, de Carlota Arau, de 1r Btx

67

Fotograma Enma Sakura

Primer Premi Fotografia - Primer Cicle ESO

XIN YE

68

69

Esteles nocturnes

Primer Premi Fotografia - Segon Cicle ESO

RITA MARTÍNEZ SANCHÓN

70

La fuga

Primer Premi Fotografia - Batxillerat

MARIA CAMPMAJÓ GALVÁN

71

CERTAMEN LITERARI DE DIBUIX I PINTURA

PRIMER CICLE ESO

El jurat, format pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat artístic, vol fer constar la molt bona participació i l’excel·lent qualitat de les obres presentades, i ha atorgat els següents premis:

1r premi: “Vida”, de Delfina Fischer, de 2n d’ESO i ex-aequo “Barques al mar”, de Núria Pujol, de 1r d’ESO

2n Premi: “Barca”, de Violeta Fischer, de 2n d’ESO; i ex-aequo, “Gat”, d’Andreu Ramirez, de 2n d’ESO

Accèssits: “Caseta de Praga”, de Núria Pujol, de 1r d’ESO; i ex-aequo, “Pau”, de Delfina Fischer, de 2n d’ESO

SEGON CICLE ESO

El jurat, format pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat artístic, vol fer constar la poca participació, i ha atorgat els premis següents:

1r premi: Desert

2n premi: “Número 2”, de Jordi Amigó, de 3r d’ESO

Accèssit: “Thumb”, de Miguel Martínez, de 3r d’ESO

BATXILLERAT

1r premi: “El tigre no es tan fiero”, de Laia Yu, de 1r Btx; i ex-aequo, a “La vida es el plazo que nos da la muerte”, d’Assumpta Corell, de 1r Btx

2n premi: “Una persona, un universo”, de Paula Galindo, de 1r Btx

Accèssits: “Cafetera”, de Carlos Bueno, de 2n Btx; i ex-aequo, “Fede Baicon”, d’Aleix Vazquez, de 2n Btx

72

Vida

Primer Premi ex-aequo Dibuix i Pintura - 1r Cicle ESO

DELFINA FISCHER URRUTI

73

Barques al mar

Primer Premi ex-aequo Dibuix i Pintura - 1r Cicle ESO

NÚRIA PUJOL CORRALES

74

El tigre no es tan fiero

Primer Premi ex-aequo Dibuix i Pintura - Batxillerat

LAIA YU WU

75

La vida es el plazo que nos da la muerte

Primer Premi ex-aequo Dibuix i Pintura - Batxillerat

ASSUMPTA CORELL MOTTO

76

CERTAMEN LITERARI DE VIDEOCREACIÓ

PRIMER CICLE ESO

1r premi: , de 2n d’ESO

2n premi: Desert

Accèssits: Desert

SEGON CICLE ESO

Desert

BATXILLERAT

1r premi: Desert

2n premi: Desert

Accèssit: “Le corbeau et le Renard”,de Berta Bosch, de 2n Btx

PREMI AL CARTELL DELS PREMIS CASP 2014

SEGON CICLE ESO i BATXILLERAT

1r premi: “Maquineta”, de Paula Galindo, de 1r Btx

2n premi: “Sopa de lletres”, de Gisela Mora, de 4t d’ESO

Accèssits: “Cartell blau”, de Laia Yu, de 4t d’ESO; i ex-aequo, “Fotocòpies”, de Laia Coromina, de 4t d’ESO.

77

Videocreació

Primer Premi - 1r Cicle ESO

ANNA MARIÓN MÍNGUEZ I BLANCA ROYO SERRANO

78

Maquineta

Premi al Cartell dels Premis Casp 2014

PAULA GALINDO LARA