y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de...

26
y : A ■y ■ :iv »- ’*■• •. '.V

Transcript of y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de...

Page 1: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

y :

A •

■y ■ :iv»-’*■• •. '.V

Page 2: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

....................... '

C3 ÌÌS i ' l l ( 3 l )

^<1 Î o ^ H % C Z ^ )X0 3 &O M(,‘ 3' C i î )

CS6 )

^ ^ ^ t o ^ ^ 6 S ( 3 =fj

A a ^ ^ O : s m c i ® i )

AHA^o o 8 V

U 2 ? 5 ? r - ? g

>‘‘ U f 2 " > 3 H ^ C V )

i i i i i ^ n i i ^ ]

l ' i l l H A o i m t )

C^O)

A -Z ^ -^ H J o o Q C - i ' ^

C^h')

À l 3 ? ^ 3 M û ü C i 4 )>'2-3^0A '^ ^ ? ô ^'Î(5<=î ( i t )

- ' Î ^ ? 8 4 ^ 4 2 ( ' W )

' l 3 T ô > < ' / 6 ‘ i" Z c»)

A i 5 7 i f 7 ^ 7 ^ f ? / V )

^ ’Ï ^ Î à ^ o o . i i d l )

M m u ^ G a n )

( î -6

^ '1 3 - T ^ î j o Mo ü V

m )

x n

Page 3: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

A C A D E M I A2 ^

C2k)

D EBELLAS LETRASE N L O S E S T U D I O S D E L A T IN ID A D ,

Poesía , Humanidad, y Rhetorica,

E N DOS D L \S , Y ACTO S D IFEREN TES,

Q JJE D E D I C A N

. AL ILUSTRISSIMO, Y REV.^O SEñOR

DON ANDRÉS MAYORAL,A RZO BISPO D E V A L E N C IA ,

LO S D ISC IPU LO S D E LAS E S C U E L A S PIAS D E L Colegio de San Joaquin de la mifina Ciudad.

BAXO LA DIRECCION

S)EL T. JO JSU IN D E LA V B p E K LOS ANGELES, "

Y

SE PRESEN TA Rá E N E L M ISM O C O LEG IO LO S DIASa ; y 2# de #é^>^»*Atde 1764.

e n [ F A L E N C I A :P o r JosE PH T h o m a s L u c a s , I m p r e íT o r d e l S . O f i c i o , p l a z a d e C o m e d i a s . A ñ o 1 7 ^ 4 .

Page 4: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

í :-

. ’1

V tr J

¿ . , .

- I : , i U .

' . r \ V

•N-'r .-i.;-.•> \ ■'■ •■*. ^ ^ *• ■. A

,'v-iViiU . c i j j 1 Zi j « '•■'■* ' ’ ’Ml »*••

Page 5: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

P i

IL." señ o r :

L conocimiento de la propria pe­quenez,que debiera contener nueí^ tros d^feos dentro los juños limites

de fu humildad, nos infpira la noble oíladia de ele­var nueftras ideas hafta el alto solio de V . S.I. para preí’entar à fus Pies eftos enfayos de bellas letras, que quanto mas pueriles, y debiles, tanto mas folicitan Ibberano Apoyo. L o ha concedido generofamente à las Efcuelas Pias la benigna dignación de V .S.I. que las ha protegido en efta Ciudad todo el tiem­po de fu glorioílí’simo Pontificado con magnificencia de Principe, y cuydados de Padre ; y feiialadamente cooperando al Real zelo con que la augufta benefi-

cen-

Page 6: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

cencía de nueílro R e y , y Señor Don Carlos III. (que Dios guarde ) las reílableció gloriofamente en los principios de íu felicií’simo Rey nado à mayor luftre que el que avian tenido en íii primera fundación. Las heroycas repetidas empreíTas del zelo Paftoral, y caridad deV .S .I. que à beneficio deíü Grey de la Elpaña y de la Igleíia llenan la fama y admiración de la Nación , y aun del mundo , no fatisfacen à fu grande Corazon; pues à cofta de fus theíbros y def- velos eíla levantando monumentos eternos de fu amor al bien público en los funtuofos Colegios defti- nados à la buena univerfal educación de la Juventud afsi de Niños como de Niñas. Solo en eíle de las E f cuelas Pias fe inftruyen diariamente en todos los ofi­cios de piedad ChníHana y buenas letras para beneficio de la Religión y del Eftado dos mil Niños, en cuyos tiernos ánimos quedarán eternamente impreílbs, mas b ien , que en los bronces ò diamantes, los vivos y admirables veftigios de la caridad de V .S.I. aviendo- les preparado eíle magnifico^Edificio y capacifsinias Efcuelas. Cada uno de fus Alumnos ferá un píiblico Panegyrifta de la bondad de V.S.I. cuya alabanza fe oirá de fu boca tanto mas perfecla, quanto mas ino­cente y fencillaj y entre los humildes votos, que pri­vada y publicamente prefentarán à D io s, le rendirán continuas gracias, por aver dado à efta hermofifsima Diocefi un Prelado tan grande en toda virtud Chrií- tiana y Pontificia , y à eílas Eícuelas un Bienhechor y Patron tan fingular , que no fe puede comprehen- der, fi es mayor la grandeza de fus beneficios, ò el

amor

Page 7: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

amor con que los hace. O! íi ellas folemnes dem of traciones de nueftro conato á las letras hallaíTen fa­vorable acogimiento en elpiadofo animo de V.S.I. para que lografl'en baxo fu foberano amparo aquel aprecio, que defmerecen por si mifmas! ü ! íi ellos enfayos correfpondieííen a la folicitud, que V.S.I. benignamente ha manifeftado de nueftro aprovecha­miento ! Efta fera nueftra única gloria, que confir­mándole V .S.I. en la fmgular bondad, que nos ha infpirado tan altos defignios, nos continúe fus pater­nales cuydados y foberana protección, para feliz lo­gro de nueftras débiles tarcas, y honor de eftas E f­cuelas en las muchas edades, que piden al Altifsimo guarde a V.S.I.

SEñOR,

fus mas humildes rendidos fubditos

Los Difcipulos de las Efcuelas'T'tas.

f i f ES

Page 8: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

I“ ^ S empreíTa muy ardua levantar al eftado de gloria, que fe merecen los Eftudios de Humanidad y bellas Letras 5 y

por mas que los ProfeíTores de eftas Facultades lleguen à con­cebir jufta idèa de dichos Eftudios, fe hallan embarazados al tiempo de praéticar I05 exercicios correfpondientes à tan feliz renovación, y no pueden fuperar fus dificultades fi no confpira con ellos el Publico, como los Padres, Magiftrados, Profeffo- res de Ciencias mayores, y otros,que refpeOTvamente pueden influir en la buena crianza de la Juventud. Los ProfeíTores de la Efcuela Pia teniendo en viña los tres grandes objetos Reli­g ió n , Coftumbres, y Letras en la inftruccion de los Niños de l i que eftamos encargados por efpecial vocacion , jurada folem- nemente à D ios, y al Eftado, defeamos cooperar con todas nueftras fuerzas y cuydados à tan importante reftablecimiento de Letras, de que pende la felicidad y gloria de la Patria. Pa­ra demoftrar de algún m odo, y dar prueba al Público de nuef tra folicitud en promover tan importante affunto, quanto es de nueftra parte prefentamos eftos A¿bos Académicos, que com- prehenden los principales ramos de bellas Letras en erudición de Lengua Latina, en Poesía, en Humanidad, y en Rhetori- ca. N o porque eftamos fatisfechos de aver dado aquella inftruc­cion , que bafta para poíTeer fufícientemente dichas Artes, y preparar el animo dignamente al conocimiento de las Cien­cias y Facultades mayores. Antes bien altamente proteftamos los embarazos en que nos hallamos, no baftandonos el animo à eníeñar debidamente en el corto efpacio de tres años, como vulgarmente fucede, lo que en París, Roma, Pifa, Leipfick, Padua, y en todas las Efcuelas de nueftra Efpaña, quando flo­reció la Latin idad,fue,y es llena ocupacion de feis años ente­ros. En confequencia de eftos nueftros defeos diftribuimos efta primera Academia en dos dias, deftinando para el primero los Egercicios de Latinidad y Poesía? y para el fegundo los de Hu­manidad y Rhetorica, en los que harán fus experimentos los liguientes Académicos:

D.

Page 9: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

D , J u a n B a u t i s t a A g r a m u n t y PoNS 5 C o le g ia l,

D. M ig u e l F e e r e r y Jo v a n í,.Colegial.

F r a n c isc o S a n c h o y C a n d e a l . F r a n c isc o E sc o in y M oLLá. T h o m ès V id a l y M a r t í .M ig u e l V e r d e g u e r y M a r t i . J o seph B a l l e s t e r y C h a r l e s . P e d r o C eb o l la y F i t a . G r e g o r io T o rto sa y M o r e n o . J u a n P e r is y E s t e v e .M a n u e l L a z a r o y O l m e d o .

i

$

È

V ic e n t e M a r t ín e z y G a r c ía . Ig n a c io A p a r ic io y N o v e l l a . R am o n S a n c h is y P e y x ó . T n o M as D u R a y C h ib e r t . P a s q u a l F it a y CAPELLá. J o seph G u il l e n y R o ig . F r a n c isc o G azo y B l a n c . J o seph G en o v c s y C a lvo .D. Jo s e p h M a r a u y B r ì i . V i c e n t e T a m a r i t G E N ovès. Jo s e p h S a lv a d o r M u ñ oz . M a n u e l A lm a n s a y T a r ín . J o a q u ín N a v a r r o y C a s t i l l o .

L A r i K l T > A

1" ^ N primer lugar las pruebas de la ruficiencia en lo que per- tenece à la Lengua Latina fe reducen à traducir los Au­

tores Latinos al Idioma vulgar t y al contrario traducirlos Au­tores del Idioma vulgar al L atin o , obfervando en uno v otro

lengna;Te la propriedad y adorno, que les correfponde. Por tan­to todos los Académicos expreíTados traducirán en primer lu­gar al Erpañol los buenos Autores Latinos antiguos, y moder­nos , como las Fabulas de Fedro, las Cartas de Cicerón , fus Obras Filoíbficas, como los Libros de O ffiá is , de Amicitta, de SeneBute, & c. Las Vidas de los Emperadores de Cornelio Ne- pos, alguna Comedia honefta de Terencio, los Diálogos de Luis V i ves , las Epiftolas de M arti, las de Mayáns. Y aviendo ad­quirido por el egercicio que han hecho fobre eftos Autores baP t^nce facilidad para la veríion, prefentarán otros muchos Auro­res donde traducirán lo que fe les mandare à arbitrio déla Af- famblea. En el Aélo de traducir dichos Autores, íe darà razón de los preceptos de la Gramatica Latina , obfervando quanto pertenece à la Syntaxis, como también la propriedad y fuerza de las palabras, y fraíTes Latinas j afsimifmo algunas de las pro- priedades de el buen ertilo, como fon, pureza de palabras, cla­ridad de expresiones, y fuavidad enei modo de fu colocacion.

Para la fegunda prueba fe prefentarán algunos Libros en Idioma vulgar, como los de el Padre Granada, la Hifloriadcl

Me-

Page 10: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

M egico de Solis, las Guerras de Flandes por Eílrada y otros, que' traducirán al L a tin , íegun el paíTage que fe les feñalare.

Aísimiftno trabajarán al aíTunto, que fe Ies feñalare alguna Carta de las erpecies mas ufadas como Gratulatoria, Petitoria, Commendatoria , Narratoria, Confolatoria, & c. Pues mayor in­vención no es para la tierna edad de los N iñ o s, y el breve tiempo, que frequentan las claíTes de Latinidad.

^ O E S I J .

COnflruirán en primer lugar los Poetas Latinos de mayor nota, fobre los que fe fian egercitado, afsi para adquirir

mayor conocimiento de la Lengua Latina, como para confe- guir facilidad de verfificar, y algún conocimiento del Eftilo Poé­tico , fu gracia, adornos, y diferencia, que tiene de la Proía. Por lo que traduciirán primeramente todas las Obras de Virgilio (fin exceptuar libro alguno, fíguiendo el diélamen del Gran Padre S. Aguñin) y añadirán en breve refumen el contenido de cada Libro de la Eneyda? las Obras de Ovidio de los F a^ o s , deMe- tamorphofeos, y en particular los Libros de Tri^ihus y de fonto 5 los Libros de bs Odas Selcd:as de Horacio con íu Arte Poética 5 los Hymnosde Prudencio de Coronis Martyrmn, porfer Poeta Chrif- tiano, yEfpañol, y no ceder en muchos adornos á los Autores del Siglo de oro. Se añadirán otros antiguos, como Silio Itálico, Tragedias de Seneca, Lucano, Aufonio, y modernos, como los Sermones de el P. Guillelmini de las Efcuelas Pias, de Arte amm- di (Deum , Villegas, & c.

Darán razón defpues de la verfion de dichos Autores de la efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la Profodia Latina, la aplicarán puntualmente fegun fus reglas.

Afsimifmo han aprendido de memoria el Arte Poética" de Horacio,con los preceptos, que ella contiene, los que irán apli­cando para manifeftar fu inteligencia en aquellos Autores, que ayan traducido fegun ocurran refpc¿livámente á las diferentes eí pecies de piezas Poéticas,que tratan.

Como la Mythologia es tan neceíTaria para la inteligencia de los Poetas,dirán el origen,culto, y nombres de los principales Diofes.

Ver-

Page 11: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

Verfificaràn en los Metros mas ufados como Hexámetros, y Pentámetros, Jam bos, Sáphicos, Afclepiadeos, Phaleucios, &c. en efpecial determinando algún aíTunto vu lgar, de que los Niños puedan tener fuficiente caudal.

Compondrán también en vulgar Redondillas, Decimas, Oc­tavas, y algún Romance.

Por haver obfervado, que han adquirido bañante prontitud en la Verfificacion Latin a, dirán los mas adelantados de repente fin elfocorro de la pluma al aíTunto, que fe les feñaláre pueños en circo, empezando u n o , y figuiendo immediatamente el otro, .çontinuandofe eñe egercicio de Diñicos hañaque la fatisfaccion del Auditorio les mande parar. Ha fervido eñe egercicio mas para excitar el ingenio de los Niños, que para formarles al buen guño de la Poesia.

pE G E R C IC IO S D E L SEG U N D O A C TO .

H Ü M J N m A D .

Ara la Humanidad, que es el ramo de mayor extenfion,fe han egercitado en la Hiñoria antigua Griega y Romana fobre

los buenosAutores que formaro el guño de aquellas dos Naciones. Darán alguna demoñracion de eñe eñudio, traduciendo primera­mente las Vidas de los Emperadores Griegos de Cornelio Nepos> las hazañas de Alexandro Magno porQ ^Curcioj los Comenta­rios delCefar de Bello Gallico, y de Sello CiDiUjhs Decades de Tito L ivio 5 la Hiñoria antigua de Juñino 5 la de Lucio Floro? Saluñios y las Vidas de los Cefares de Suetonio.

Darán una breve idea de la Hiñoria Griega y Romana diflri- buida en los puntos figuientes:1 . De los principios ,de la Monarquia Griega.2. Délos Griegos en tiempo de Alexandro Magno.3. De Alexandro Magno 5 y eftado de la Grecia defpues de fu

muerte.4. Principio del Imperio de los Romanos en tiempo de los Reyes-5. Guerras Púnicas y eftado de la República hafta los Cefares*<5. Mutación de la República en tiempo de los Cefares.7- SuceíTos de los Romanos en tiempos de los Cefares.

Page 12: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

lO8. Ruina del Imperio Romano.9. De la Efpaña antigua haña Auaufto.

Para facilitar el eíludio de la H iftoria, y mayor inteligencia de los Hiftoriadores antiguos, particularmente Latinos, fe han inftruido en aquellos puntos de Geographia antigua, que tienen mas conexion con los hechos, que tratan los Autores de buena Latinidad. Y afsi darán razón, demoftrandola en fus refpedivos Mapas, de la Italia antigua, Grecia, Afia M enor, Gallias, Efpa- fia , y Germanias, difpueftas fegun eñe orden;

m LA ITJLIA JHTIGUA.

1 . De la Italia en general.2. D élas Provincias queoycomprehende elEftado Eckfiaftico.3. De la Tofcana ó Etruria.4. De los Eñados de Ñapóles.5. De la Lombardia Baja.6 . De la Lombard'ia Alta.7 . De los R íos principales de Italia.8. De fus Iflas adyacentes.

m LA G ^C IA ANTIGUA.

9. De la Grecia, y en particular de la Macedonia,10 . Qué partes tenia la Macedonia.1 1 . De la Grecia propria con el Peloponefo.12 . De las lilas de la Grecia.

m LA ASIA UEm % .

13 . Cóm o fe divide la Afia menor.14 . Quáles fon las Provincias de la Afia menor.

©E LAS GALLIAS:

15 . Divifion de la Gallia antigua.16 . Divifion moderna de la Francia.

!D£ LA ESfAñA.

7. Divifion de la Efpaña antigua.8 . Qué Reynos y Rios contiene la Efpaña antigua.

1 7 . 1 ©E

Page 13: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

<d e l a a l e u a k i a .

19 . Divlfion de la Germania.20. De la Alemania Superior ó Alta.

Teniendo los Cavalleros Seminariñas conocimiento mas ex- tenfo de la Geographia fegun la Inftruccion particular de Cole­gio , de que fe hará prueva en fu propria Academia, han omitido eftas lecciones de Geographia fegun efte methodo.

Para facilitar mas la inteligencia de los buenos Autores Lati­nos fe ha procurado inltruirles en los ritus, y coflumbresde los antiguos, en particular de los Romanos, para cuyo fin fe ha hecho íingular ufo de Nieuport, y el Cellario ¿e ^tihu s ^manorum,

^HETO^CJ.Arte de la Rhetorica aun en fus conocimientos mas fuper-

~^j Aciales pide mayores luces, que lasqué tienen los Niños, quando entran en efta ClaíTe fegun coftumbre,y mas tiempo, que el que fuelen dctenerfe en ella > fin em bargo, para manifeftar el egercicio, que han tenido de efta Facukíid, traducirán al Efpañol las Oraciones Seleítns de Cicerón, añadiendo el argumento en ca­da una de ellas ,el Panegvrico dePlinio, los Panegvricós de los Cefares, las Haren^as de L iv io , y de Salluftio, las Declamaciones de Quintiliano,anadiendo las Oraciones de Autores modernos, como las de los Padres Alexandro Politi, y Paulino de S. Jofeph de las Efcuelas Pias, las de Antonio Mureto, de Facciolato,y otros.

Notarán el genero de cada Oración, las partes de que fe com­pone el eftilo , en que fe halla, las propriedades de los Exordios, Narraciones, Epilogos,&c. Diránaísimiíhio los T ropos,y Figu­ras que ocurran en la verfion de los Autores. Señalarán también 1 elegancia, que fe halla en las locuciones, la razón de los Pe­riodos, y modo de diftnbuirlos, como los demás preceptos dc Elocucion, que íe contienen en la Rhetorica á ufo de nueftras Efcuelas.

L a compoficion de una Pieza Oratoria en qualquiera gene­ro que fea de propia invención excede de mucho la capacidad de los Niños. Por cuyo motivo compondrán folo algún Laus^Vitu- perium, C h ria , ü otro Progymnafma fácil determinado á affunto

muy

Page 14: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

muy manejable de Niños. Se prefentaran al mifmo tiempo algu­nas Oraciones en vu lgar, las que pondrán en Lacin donde fe les feñaláre, obfervando alguna mayor elegancia y decencia en la Elocucion en quanto les fea pofsible.

Defeamos nallar difpoficion para dar mayores egetcicios à nueflros Difcipulosen eñe genero, como también en lo perte­neciente à Antigüedades Romanas y Griegas, eñudio de Chro- noiogia , è inñruccion de Lengua G riega, hallándonos perfuadi- dos de la importancia de cada uno de cños ramos para la cabal inteligencia de la Lengua Latina, y para la erudición que ha de íervir de cimiento al eñudio de las Facultades mayores : y de eñe modo poder poner enpraélica el methodo,que ha de reñablecer el buen guño de las Letras, y el decoro y folidéz de las Ciencias.

En la diñribucion de los egercicios afsi de traducir Autores como en las compoficiones de Profa y Verfo no hay diverfidad al­guna entre los Académicos, feñalandofe à todos unas mifmas prue- vas , que fon las que nos han parecido proprias para el adelanta­miento común de todos los de la claífe.

O R D E N D E LO S ACTO S ACA D EM ICO S.

S)1A

I . T ^ E fp u e s d é l concierto de M ufica,quefervirá de abertura\ j à la Función ^ m o n Sanchis, prefentará à la nobilifsi-

ma Affamblea à los Académicos con una Harenga, que expref- fará en breve los egercicios que fe han de hacer.

2. T>. Miguel Febrer dirà un Poema Latino en Verfo He­roico en honor del Gran Mecenas de eñas Efcuelas el Illuñriísi- mo Señor Arzobifpo.

3. Verfion de los Autores Latinos, y pedir aífuntos para componer en Profa.

4* Cantará la Mufica la Introducción de las Letras compuef tas para efta Función por la Fabula de los Titanes, íimbolos de la ignorancia »vencidos por Júpiter en el Monte Olympo , de don­de refultó la bella Epoca de las Mufas, y Felicidad en los Paño- res de TheíTalia.

5. Reprefentarán un Dialogo entre Efopo y Homero fobrela

Page 15: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

la Mythologia y fus myfterios, y fobre las Fabulas.H om ero ------ D. F r a n c is c o A r c e ,

E/opo---------- I g n a c io F it a .

6. Leerán las compoficiones Latinas, y Cartas que huvieren trabajado.

7. Entonará la Mufica el primer Recitado y Area de fus Letras.

8. Traducirán los Poetas Latinos en los lugares donde fe les huviere feñalado, y pedirán aíTunto para las compoficiones de Poesía.

9. Minuet que cantará la Mufica.10 . Se recitara una Ecloga Latina intitulada D emoph ilos en­

tre los PaftoresStillano---------- F r a n c is c o I s a is e t a .

S)am on— - — S a l v a d o r L a v a i l a .

í ) em o f l n l o — A n t o n io X im en ez .

1 1 . Leerán las compoficiones Poéticas Latinas y Efpañolas.12 . Ultimas Letras de la Mufica.1 3. Para coronar la Función de efte primer A¿bo fe pon- '

dran en circo todos los Académicos y dirán de repente Difl:ichos Latinos al aífunto que fe les huviere feñalado hafta que fe les mande parar.

O R D E N D E L A C T O SEG U N D O .

^ n ctfco Efcoin y MolLi dirà la Oración Latina intitula-1.F da 0 ^publica Latina ordinanda, con la que darà princi­pio à la Función defpues de haver entonado la Mufica fu con­cierto correfpondiente.

2. Vertirán los Autores Latinos proprios de la claíTe deHumanidad.

3. Se cantarán las Letras de la Introducción del fegundo Villancico.

4. Se recitará un Dialogo entre Ariftoteles y Anacreonte fo­bre el modo de tratar las Ciencias con utilidad, y lo reprefentarán

Ari/loteles--------- M a n u e l T r u l l e n c h .

A nacreon te -------- Luís G a r r ig ó .

< Demoñracion de la Hiftoria y de la Geographia.Se-

Page 16: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

6. Segundas Letras, que folemnlzara la Mufica.7. Verfion de los Oradores Latinos, y pedir aíTunto para

las compoficiones Oratorias.8. Tercer intermedio de Mufica.9 . U na Ecloga en verfo Efpañol que forma una contien­

da entre la Hifloria y Poesía, figuradas en Clio y Thalia,que prefidián à dichos Eftudios, y foftenida por fus Pañores

Licidas - - — V i c e n t e A l c o r r i z a .

palemón---— A n t o n i o M o y a .

T m ánte------ A g u s t ín O lo r iz ,

y ífa p h n e - - T h o m ís S a n J u a n .

10 . Leerán las compoficiones que huviereñ trabajado.1 1 . Ultimas Letras de la Mufica.1 2 . Se pondrán nuevamente en circo para componer de ré

pente hafta que les rriánden parar, como en el A £ to antecedente.13 . Finalmente Ignacio Aparicio y Nocella tendrá el ho­

nor de rendir las gracias à la doólifsima AíTamblea, y congratu- larfe con los Académicos fus compañeros en las Lyras que pu­blicará con el agradecimiento que correfponde.

Como la brevedad del tiempo no permitirá^ que cada uno de los Academia eos dejempene por menor todos los Ejercicios propuejios , f e irán ciñendo à lo que p a re ja mas principal,y de la mayor fatisfaccion del Auditorio , eügien-- dofe a arbitrio para cada prueba aquel o aquellos que fueren de fugufto. Y co­mo en tanto nùmero es for-^foy que muchos ayan de quedar con poco lucimien­to en fu s propios dias ^fe prefentaran todos en el mfmo Theatro los ocho dias

fguientes por la tarde , afpirando al honor de manifeftar f u inftruccion tal qual fe a a quantos les fa^ore^^can y guften concurrir k oírles,

E G E R C IC IO G E N E R A L D E D O C T R IN A C H R IST IA N A .

E‘ Ntre las obligaciones mas cííenciales de nueftro InftÍtuto tiene principal i lugar el Egercicio de la D odrina Chriftiana, y principios de nueftra

Sagrada Religión, à la que fe forman los Niños de eftas Efcuelas deíHe fu edad mas tierna. Por tanto darán prueba de fu inftruccion los Alumnos de las claííes inferiores de leer y efcrivir el Domingo de los de Odubre proxi- m o , que parezca mas acomodado i y fe tendrá en la Iglefia de S. Juan del Mercado.

IN

Page 17: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

IN L A U D E MILL.“ A R C H IE PISC O PI

VALENTIN!CiUI N O B ILIB Ü S A D O L E S C E N T I B U S

imitandus proponitur.

POEMA HEROICUM.T E cuftos hominum , t e A n d r e a maxime Praefiil,

Parque vìrìs fummìs , hiimili celebrare camaena Et novus audebo vates ? A t luppiter ipfe Non femper tauros aurata fronte venire In fua templa videt. Proceres madlent hecatomben;Exiguas fruges modici det cultor agellijNec tamen ifte minus veniet dis carus ad aramQuam Proceres, fi pura feret munufcula dextra.Hoc ego dedudum meditatus arundine carmen Confecro , magne Pater j quamvis te digna loquantur.Qui funt imbuti toto praecordia Phoebo:Nec cedo his ftudio laudum , nec amore tuarum:Ergo mihi A n d r e a faveas Deus a lte r , uc unum T e omnibus exemplar pofsim proponete vates.Et quamquam temet fupremo muñere dignum Omnia conftituant prifco de fanguine origo Scilicet & vultus maleftas & vigor aevi Munificaeque manus , & rebus nata gerendis D exteritas, & vita bonas bene dufta per Artes,Et probitas & relligio , qua cedere nulli Suevifti a puero ; tamen his magis omnibus una Me rapit illa animi bonitas manifefta per omne Tempus , quaeque tibi longum concrevit in aevum:Te quoniam Deus ipfe luto meliore creavit,Heroemque d ed it, quem vel fociaret amicum,Vel turaretur numen difcrìmine in omni.Hinc M a io r a l e m antiquo cum fanguine coepit Formare heroem , Deus adfuit ille virorum Nobilium Deus , hunc gens prifca vocavit Honorern,Qui integer a puero cannos illuxit ad ufque.Quare dum Pallas fe oftendit fronte ferena,Uc pulchras ipfum egregie formaret ad Artes,Qualem tum variis iunxit vitae integer ufque Virtutem ftudiis ! Quos mores , quamque púdicos \Sic opifex ebore in laevi nitidoque fmaragdos,Aut rutilo includit gemmas garamantides auro. iVix Complutenfis m a i o r Collega vocatus,

A Ut-

Page 18: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

XJrqiie tuo Uteri cuños affixus in omne Tcmpus honor du xit, divina modeftia vulrus Candor & inregritas animi fidumquè colendae Pe£tus amicitiae tibi conciliavit amotem Communem. Quis at inde tuas non venit ad aedes NoÛe dieque ? Tuae quern non cultifsima mentis Gratia devinxit ? Venit qui roftra difertus Perfonat ore j facro qui numine carmina fundit,Venit eques nitidus , Patres venere togati,Quifque tua melior vel dodlor aede recefsit.Sic ubi vere novo genialis floruit hortus Undiqiie cogit apes odor aethere fufus aperto.Quid moror ? heroem dum clara célébrât in aede Fam a, traliitque homines adfunt quoque numina. lura Et res humanas Themis offert, facra Deofque Relligio infigni pietate & fortibus aufis Commendatque viro , Zettenil dum caput ornat Mitra : fed tanto Hifpanoium Praefule muiae Dicere quid poiTunt dignum ? N il fanitîus ore Cum pia vota fac it , nil dextra largius aris Cum dona imponit, vel cum fuccurrit cgenis.O VOS qui latebras anim i, qui corda vìderis Interiora Dii ! Qiianta eft in pedove virtus !Qnantus amor ! Divos movet haec pierafque fidefque Non Mitra , non virtae , non pingues de grege tauri.O magno dignas virtutes Pontificata ! lam dudum iummis mens dextera rebus agendis Propofitique tenax .& vultu femper eodem Fortunam quamque ampleiiens, lam Palladis Artes,Refque Valentlnae, facrataque ìura Magiftrum Hunc expofcebant, fummum hunc facrumque Miniftrum, Qj_i Princeps iam diftus erat patriae Pater , ante Q^am fieret. Noftris extremo hoc tempore divi Praefidium rebus, noftrae columenque faluti,Tutelamque animae fervarunt. Ipfe coronam

• Innumeris metitus Honor virtutìbus annosImpofuit cap iti, & dodta inquit & alta fenefcat Sub Paftore filo U rbs, fimul aurea faecula ducat:Semper ego fiftam verae in veftigia laudis,Sufficiamque pares ánimos , nomenque decufque:Dixit & ingenti plaufu nova gaudia cives Teftanm r, Coelum laeto clamore refultat.Turn i NDREAs hominum curam fubit imperiumque,Tunc e ga (uperos pietas praeclarior > atque Comm’fTum hunc populum Patris complexus amore Amplificai, qui pene fili rerumque fiiarum Oblitus rotas in publica commoda vires V erfat, & exemplo durum fiiperare laborem Ufque filo docet urbanis iuvenefque fenefque Rebus Praefedos ; vir talis denique , quod non A refto & vero fraftus deterreat orbis.In miferos aegrofque ut Thomas alter habetur,Immenfas efFudit opes , par eft omnibus unus:Formandae lludiis, & moribus ipfe iuventae

Dux

Page 19: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

Dux audorque domos ftabilít, Collegia fundar.Ut patrìam edQÌtl recreent puerìque puellae:Mufarumque arccm noftra hac erexit in Urbe,C ui decus hoc deerat tua noftraque Bibllotheca,Ut nova dicatur mox inde Valentìa Roma.Salve o magne Pater quo fofpite res Edetana Sofpes e r i t , dabit & felicem Turia vitam Ducere , & antiqui florefcere littora campi, luftitiam , doftafque Arres , vitaeque beatae Commoda. S^lve iterum mundi decus , inclyta divum Progenies : fuaves tibi veliere ftamina Parcae Dum nebunt, radiofque fuos intexet Apollo,Andream , atque iterum Andream communia vota Et communis amor fublimem ad fiderà tollent.

CARMEN BUCOLICUM. E G L O G A .

P A S T O R E S .

SiLVANUS , D a m o n , D e m o p h il u s .

Silvan. HIc ego dum recolo ad fonrem mea carmina, Damon, Exlultare alacres ridenti murmure filvas,

Et virtute nova fenfi revirefcere plantas;Coeperit nnde ingens lucos & rura voluptas.

Vamon. Panaque ego calamis carmen , Silvane , canentem,Qiiod fueric gratum Arcadibus placitumque Camaenis,Quale fopor fcfsis folet effe , aut quale per aeftum D uke firim gelido ac falienti exftinguere rivo.

Silvan, Pendentefque, agnos mirabar ad ubera matrumHinc faltare hilares , hinc pingues lúdete , tamquam Pro lafte a Phoebo divino neftare paftos.U t gregìbus nedar felix fauftumque fliturum eft?

Damon.Qnià. iam fufpicimus Coelorum priftina figna?Ecce novum exoritur prope nos rutilantius Aftrum,Sub quo rponte fua gaudebunt frugibus arva,Et rigidae iilices fudabunt mollia mella.

Silvan. Quid laeti nobis portendunt talia figna ?An redit ad filvas filvis notifsimus ìlle Daphnis , deliciae paftorum , his unice amatus.Cui mea perpetuos cantabit fiftula verfus?

Damon. Aut nobis forfan placatae Amaryllidìs irae,Aut pene exftin£ti renovantur Phyllidis ignes?Sed ftulti divinando quid ducimus horasT Demophilus tantis folito adfit numine vates.

Silvan. Saepe flitura mihi praedixit, Cynthius illiFatidico affiatu , fama eft quod vellicar aures,

Damon. Et fiir it, ut Bacchus venas inflatque caletqueMcntem agitans magnis ; fed iam venir ecce , rogemus.

Sale Demopb. Salvum fit pccori o pueri vobifque lucundum:Ad-

Page 20: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

IVj , . , . .Abdira quae cupide vultïs cognofcere , laetîs^Excîpite hacc animis , funt & laetifsima vobis.

Silvan. Ilia ego defcribam prudens in corticc fagi,Ut laudare fenex habeam quae mira notavi.

Vamon. Aptius hacc numquam delendo in marmore condes,Si fuerint filvis aut tamo nomine digna.

Demph. Ad pecus Andreae pulchrac docilifque iuventae Coelitus Hciperias Phoebus modo venit in oras.Qua rigat uber aquis Edctanos Turia campos?Captus amore g reg is, Paftorifve , aut utriufque^Grex eft formofus , formofus Paftor & ipfe.Felices puerl filvis iam regnat Apollo,Qnaeque fuit vobis agreftis & afpera vita Cafeus aut glandes aut laftis pocula in efcam.Sordidi ut inter oves , arque inter fordida rura; Pofthac feftivos ducetis Apolllnis annos,Et placitae de cetero erunt ante omnia filvae; Heroefque fatls mixtl nafcentur in agris.Hinc inter Phoebum Siculo modulamine Mufae Cantantes nemorum laudes ad fiderà tollent:Offeret ipfa Pales ultro fua muñera fruges:Et molles violas & candida lilia Nimphae C arpcnt, quofque dabit terra omni tempore flores.: Dcliciae , riilis , libertas, quaeque iucunda,Quae Reges fugîunt, aderunt Paftoribus, & vos Dulce omne in filvis audietis Pana canentem:Quid non fperandum Phocbo duce & aufpice Phoebo . Quid natura iuvct fimplex vos ille docebit,Aut qui inter fontes frigus captetur opacum,Qui ad fomnum valeant percuiTaque littora fiudu,Q:ia ntum de’e£tent udis pomaria rivis,Quantum caftaneae molles aut Punica mala.O quoties faccio gaudebunt rura futuro 1 Afpicite ut Fauni in numerum faltent Satyrique,

* Quod redcant campis felicia tempora Iberis.Silvan. Q^ale tuum carmen nobis , divine Poeta,

Paftorum decus aeternum , Poebique Sacerdos ?Non tam aeftate placet Borealis fibilus aurae,Aut quae per virides decurrunt flumina valles.

Damon. Alme puer quid ego pro tanto numine reddam?Non tecum Pan Arcadia vel iudice certet.Ergo iam noftras habitabunt Di quoque filvas, Mufarumque Chorus rura liaec , non Palladis arces.

Silvan. ÍAq. iam ruris amor tenet, omnefque occupât artus, Ibimus ad Phoebum dociles, Phoebumque fequemur. Ut tener agnus ovem fequitur , cytifumque capella; Nos fimul ille trah at, nobis fit vera volaptas.

Damon. Ad nova laetus oves cuftos ego pafcua ducam,Quae fuccum pecori tribuant, laftentur ut agni, Terque die numerabo m eas, digitifque tenebo,Ut quas cognofco bonus , ipfae me quoque nofcant,

Demoph. Farcire nunc pueri, quaeramus Apollinis antrumj Hinc iter eft nobis , qua ludens murmurât unda. Carmina turn melius cum venerit ipfe canctis.

DE

Page 21: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

DE REPUBLICA LATINA O R D I N A N D A

O R A T I O.UOD a Deo Optimo Maximo fummis bonornm omnium

votis erat expetcndum , ut Litterarum Latinarum , unde ad ceteras liberales difciplinas fplendor uberrime dima­nar , magifterium Scholis Piìs reftitueretur 5 id tandem, Auditores ornatifsimi , immortali prorfus beneficio C a r o ­l i III. cognomento M a g n i , nuper nobìs divinitus obrigU- fe hic Valenttae loco ad lìtteras atque do£trinas per-

tradandas totius Hiipaniae maxime opportuno , mngnopere laetamur 3 atque hac de re nobis ipfis , vcbis omnibus, & univeriis Utteris vchcmenter gratu- lamur. Dignitas enim Scliolarnm Piarum quamquam univerfo orbi fere a primo eius dìluculo clarifsima icmper efflilierit ì tamen ea nunc in prifti- num ius fuum auftoritaie fapientifsimi Regís adferta & vendicata , longe multo illuftrior v idcbitur, quam fi auguiliisimo honore caruilfet. Atque di­vino confilio fa£tum id equidem exiftlmo , ea tempeftate , qua Valentia to­ta , Academia, Senatus , omnium ordinum Principes , iìnguli denique Cives ad omnium doftrinariim gloriam tuendam & renovendam , ardentifsìme in­fiammati viÌi funt 5 ur ita novum hic Mufarum domicilii^m cónftitueretur, atque fapientiae Regnum , duce praefertim, ac rerum quarumcumque maxima- rum fummo fautore Archiepifcopo noftro , commodum ftabiliretur , ac inde perpetuo vigeret ad gloriam Valentini nominis fempiternam. Ergo ut Athe- nae noftrae Hi^'panae coeli benignitate , aeris temperie , foli amoenitate, ingeniorum deledu & magnitudine Graecis non impares , iuxta etiam do- d ae omnl iure dicantur , uudia Humanitatis , & fcientiarum ratione opti­ma difponenda fun t, atque imprimis res Latina publice in melius ordinan­da : itaque hinc Adolefcentes inftituti arque ad elegantiam Latinam infor­mati fummi tandem & Philofophi , & Geometrae , & lureconfulri , & T heologi, in omni denique liberaUfsIma arte atque fcientia perfetti, charif- fimae Patriae dulce decus futuri fmt atque praefidium. Animadvertitis iam. Auditores , quantum oneris fuftinere debeat oratio haec mea , quam de erudito Latii Regno in primitivum ordinem , vetercm egregiamque formam, ac priftinum fuum fplendorem inftaurando fufcepi , non mea privatim opi­nione , fed quaiì publico veftro iudicio , unaque cmnium veftrum confenfìone confirmatus. lucundifsima vero haec fapientiisimorum hominum corona eo me ad dicendum de re , omnium quotquot fuerunt amplifsima , vobifque ut fpero probAiiifsima , alacriorem animo eiTe iu bet, quo gravior ea eft , atque ad patro- cinìum meae caufae comparandum unice confentanea. Qnod fitnihi a vobis tri­buí concedique Tcntiam, efficere conabor, ur rebus eruditionis latinae'pulcherri- mcordinatis , Aiolefcentes veftri ex P atrum Scholarum Piarum difcipitnaPatriae fiorenrifsimae felicitatem & gloriam referant,atque fuperatis naturae impedimen- tis fummnm hic tandem dodrinarum omnium perquam expedite confequantur.

Verum cum me ad dicendum comparo , ipfo ftatim orationis limine fponte Tua fefe mihi offert illa necefsitudo , quae inter Latinas Utreras reliquafque difciplinas intercedit, quae tam arda eft tamque coniunda , ut nulla ratione disìungi ínter fefe valeant, aut diifociari ; negledo iiquidcm Latii cultu , artes liberales fcientiaeque omnes fqualore fuo confedae , ac iltu obfitae prope interierant j recreatis autem Latlnis itldem Utteris, bo-

B nac

Page 22: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

Y Inae omnes lítteraé cnm Ipfis repente etíam eredae ac reftlnuae omni me­moria revixerunt, Teftes hujns rei appello fuperiorum temporum annales, teftes omnium temporum aerates , faecula aurea , argentea , ferrea. Teíles iterum appello Sapierrtes omnes quorum prima cura femper fuit in renovan- dis ftudiis , orationem principio ad fplendorem fuum reftituere , atque in­de elegantia Latìnae elocutionis ad omnem eruditionem Adolefcentes ad- dicere eorumque ánimos conformare. Intellexerant profedo viri prudente55, eos omnes qui poft hominum memoriam excellentes in circuitu & quaii orbe doftrinarum evaferant, pene unico Romanae diftìonìs cultu & eru- ditione ad Illud faftigium perveniife. Q iis e veterlbus Romanis , doclìfsimis illis quidem ,M . Varrone in unlverfum doftior ? Ipfe tamen & maxime La- tinus fuit & Romanae elocutionis unus omnium veluti fucco & fanguine uberrime nutrirás. Qnis in omni bona arte atque humanitatis ftuüiis Plau­to nobilior? Sed vero tanta fuit in ìlio Comico Latine loquendì concin- nìtas , ut verus fententia fiierit Varroni imprimis celebrata , Mufas Plauti­no fermone locuturas , fi latine loquerenrur. Qaanto honore & in luris Ci- vilis fcientia, & in omni Philofophla habiti funt P. Scevola , M. Brutus, aliique ex aurea praefertim Caefarum aerate eruditìfsimì Viri ? Hi ex ver- borum deleftu & candore Latini fermonis in nobilifsimas fcientias maxime profecerunt ; atque illud de Sulpitio litterìs proditum eft, eum Latìnae lin­guae ftndium tantopere adamafle , ut M. Varronem de germana vocabu- lorum fignificatione tamquam de fummo negotio faepe faepius confuluiiTet. Qnid ego Theologos memorem veteres Fxcleiìae Patres , hoc eft verae ià- pienriae Principes ? Quid ex Africa triumviros Tertullìanum , Cyprianum, Auguftinum? Quid ex Italia Ambrofuim, Leonem , Petrum Chryfologum? Quid de ceteris Laftantium , Hieronymum , HilarÌum ? Quorum quifque fapientifsimus, eoque idem fapientior , quo Latino fermone cultior , eoque in omni doftrlna ìlluftrior , quo eloquentior. Sed unum prac cun£lis fum- mum elegantiae cum omni dottrina coniundifsimae exemplum vobis aiFero Ciceronem , qui cum diferte , cum polire , cum eleganter de rebus omnibus diceret , Phìlofophlam omnem in Latium ìntulifte vifus eft Platonis aemula- tor ; fed qiiem elegantiorem lirteris Latinis reddidit, quam eum Graece quan- tnmvis eleganrifsimum acceperat , quique ubertatìs, copìae & eloqvientiae Parens in ie Ipfo quodammodo expertus eft , linguam Latinam non modo non inopem, fed locupletiorem efte quam Graecam. Recentioribus quoque faeculis , atque renafcentibus in Europa litterìs audus eft , aut decrevit do- tìorum hominum numerus , au£to vel diminuto Latiì cultu ì quali coeca eiTet omnis doòlrina & illiberalis abfque Romana elegantia , fplendida vero Se illuftrìs, ubi eius fermonis nitor & lumen affalferìt. O igìtur fplendidam La- tinae linguae praeftantìam ! O beatam lirterarum Latinarum ad omne genus eruditionis , atque ad omnes artes perfcde adquirendas necefsitatcm ! Bene- fìcìum profeto fuit Latìnae eloquentiae, ut difcìplinae omnes & olìm vì- guerint , & nunc mirifice refloruerint , ita fané qui in ftudiis Latinitatìs maxime omnium funt verfati, iidem etiam ceteris hominibus omnì dottrina plurìmum praeftiferunt. Quamobrem cum de Ìitteris Latinis , quibus dodri- nae omnes contìnentur in redtum ordinem redigendis pertradatur ; agitur profedo non de Philofophia , non de lurìfprudentia , non de Aftronomia tantum, fed de omnibus fìmul prìncipibus dìfcipUnis in univerfum ìnftau- randis : diÌTcritur de communi eo vinculo , quo omnes artes liberales quam­quam inter fe disiundae ardìus contìnentur & fociantur. Nemo melius id vìdit luliano Caefare infeftifsimo ilio Chriftianae RcHgionis hofte , qui lin- guas eruditas Adolefcentibus proliibuit , iibrofque Humanitatis ut Livium, ut Salluftium , ut Ciceronem , ut Vìrgiiium, ut Horatium e manibus puero- rum diftraxit, quo ita uno idu üs ftudiis humanifsímis de medio Chriftìa- norum ereptis, doòìrinae omnes una fimul interìrent, atque praefidium ChrÌ-

ftia-

Page 23: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

ftianís omnino deeíTet, unde contra Gentium Tlieologíam armati procede- rent. Quae cum ita ÍÍnt, quis non videat , quantum interílt rem hanc pe- nitus conficere, atque pro caufae dignírate & fcicntiarum omnium decore omní eloqnentia exornare ? Hinc fcilicet fuus honos conftabit Pliilofopliorum placitis , Prndentum fcitis , Cliriftianorum dogmatis : liinc Schola barbarie omni depulfa in fui amorem Adolefcentes, Philofophos , M cdicos, lurifpe- ritos , Theologos illuftrior efficiec atque converter. Quod fi qui ex eo ordi­ne fuerint , qui naufeare fortafs’ s videantur id quod ignorant , meminerint Adolefcentes quod Phaedrus iam dixerar, eos fcilicet ftultifsimos , ut fape- re putarentur , coelum ipfnm vituperaturos. Sed abeant homines ifti , & per fummam fraudem aboleri poife fibi perfuadcant ea , quibus ipfi carent, bc- narum artium ornamenta , unde Valentiae dignitas , unde noftrae Civitatis fplendor , unde Chriftianae Rellglonis praefidlum ac firmamentum conftitui- tur. Errant profefto , vehemcnter errant fi in hac urbe perantiquo omnis elegantiae domicilio per hos cuniculos ab Adolefcentibus oprimo ingenio praeditis confecrarifque feverioribus ftudiis amoenlores Mufas abducere ten- tant. Habent enim Adolefcentes ipfi plurimos quos Valentiae intueantur clarifsimos v iro s, cum fcientiarum , rum omni litterarum genere ornaros, qui ad fingulas facultares ftudia Larinae elegantiae & Humanitatis adiun- xere ; quorum iudicio pcrverfas iftorum , qui Andabatarum more obfcuri & fine luminc pugnare velie vldcntur , opiniones reiicere poifunr ad Garaman- tas. Habent Archiepifcopum fapientifsimum ante oculos, qui inter difficUli- ma Ecclefiae negoria honeftlfsimas Utreras patrocinio fuo fovet arque munì- ficenrifsime amplificar : ut omittam fuperiori memoria Valentinos & multum Jitreratos , & imprimis do£tos Ludovicum Vives , lohannem Perpinianum, Villegas , Martinum Alonenfem , Mignanam roto orbe celeberrimos. Inde enim vero qui ad iftorum normam in graviores difciplinas incubuerint, & Reipublicae bono confulent, & Patriae ornamento erunt, cum eloquentes, cum facundi fint, & ad difterendum de omnibus rebus qu^s animo perce- perunt paratifsimi : cum contra nihil fir fperandum ab i ì s , qui aur barbare loqu i, aut omnino elingues & muti eife debeant, quantumyis in Schola- ftico pulverc fuerint penitus comminuti. Neque enim fapere dicendus eft, qui aut rationem diCtis reddere nefciat , aut fe fcire alter non fc ia t , fic- uti Lucrctius & luvenalis acure cecinerunr. O miferrimam homìnum condi- tionem tot impenfis atque vigiliis quaefiram , aut ftipitcs obmutefcanr , aut garruli loquantur ! Temeritatis fune poenas merito luunt im periti, quod pul- cherrìmas difciplinas illotis manibus contredare non erubefcant. Quae a me fummatim difta volo non infulrandi aut quemquam ergo laceflendi, fed ut publicac bonarum litterarum caufae confulercm , animofque veftros contra il- liberales Larii obtreftatores confirmarem : unde quoque optimorum ftudiorum necefsiras fplendìde pateret, aut ipfa vobis acrius ampledenda proponeretur. Jam vero qua ratione res Latina publice conftituenda fit , ut hinc beata quaedam afñuentia in cereras facultares iugiter diffundatur , hoc opus eft, hic labor piane herculeus. Ego vero initio confidenrer aio , diutìus quam quod vulgo fieri folct immorandum efle in his ftudiis perficiendis , cum in expediendo argumento maxime difficili & implicato non fit nifi admo- dum lente feftinandum. Nam quanti aeftimatis , Auditores , hoc quod eft Latine & eleganter loqui ? Quantae molis putatis Rempublicam Latinam con- dere , aut eius linguae myfteriis pcrfefte initlari ? Legendi funt Gramma­tici , perdifcendi Poetae , recognofcendi Oratores , pervolutandi Hiftorici, omnefque ad unum Larinae linguae Au£tores nocturna & diurna manu ver- Ìàndi , atque exempla bonae elocutionis inde pafsim repetirá in fuccujn & fangutnem noftrum convertenda. Grammatica ipfa Latin a, vera fcilicer, non exiguis praeccptionum finibus comprehenditur , fed per omnes difciplinas longc lateque pervagatur j cum niliil in Poctis tam obfcurum f i t , quod ip­

fa

Page 24: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

vilifa non dilucidçt , nihil in Hiftorîcis tam implexum , quod ipla non expé­diât , nihil in Philofophis tam difficile , quod ipfa non inrerpretetur. M.-igna profedo funt haec , fine quibus ftare ncqiût fcientia perfeda Latinae Îin- guae ; fed multo ampUora funt ilia , quod qui eleganter dicere debeat, non modo verba calleat oportet omnium dîfciplinarum , fed & res ipfas in uni- verfum omnes , quas oratione fua omplificet & exornet. Deus immortalis, quam magnum eft Grammaticum agere , hoc eft Philologum & Criticum, quam fmgulare , qunm paucorum hominum , eorumque dodifsimorum ! Qnis in pofterum arbitrabitur curftim linguae Latinae , & Humanitatis brevi trium , aut fiimmum quatuor annorum curriculo fuis numeris abfolvi pofle, aut pro d’gnitate terminari ab iis praefertim , qui praetextam non exuerunt? Maturine ingenio erunt infantes vix duodecim annorum ad res altifsimas , iongc a fenfibus remotas , ab omni fere commercio humano abftradas , divinifque per- fimiles, percipiendas aut diiudicandas? Apage ordinem iftum praepofterum. Semina fcientiarum cum lade nutricis exfugant pueri : fed Via & ratione progrediantur : fimul cum litteris Latinis Graecae etiam litterae quantum fieri poteft coniungantur , ut vocabulorum origo , locucîonis indMes altius mente reponantur : accedat Latino noftro totius antiquitatis Hîftoria ; pri- fcae Fabulae inveftîgandae , fitus terrarum atque locorum diverfi ftudio Geo- graphiae explorandi , ratio temporum , quantum fas fit , calculo Chrono- logico ineunda , percipienda Geometria , Arhhmctica. Haec funt fcientia­rum omnium femtna , quibus fi recentes puerorum animi induftria imbuan- tur , ad feveriores omnes difciplinas pcrcipiend.ts Via vere regia contendenti inde etenim aditus ad Philofophiam cererarum artium Parentem , inde ad lus univerfum , turn Civile , turn Ponrificium ianua ; inde ad Theologiam fcientiarum omnium Principem atque Reginam ingreffus^; inde denique via aperitur amplifsima ad omnes artes , omnefque difciplinas compendio ac una iìmul erudire comparandas. Frudus hic eft uberrimus , atque copiofifsimus ftudiorum Hberalium Humanitatis & linguae Latinae. Hae funt egreelae dores elegantine Romanae , qiiibus excellere videnturprae ceteris quotqnor Larii Reg­no municipes fe dederunt. Quid fi mox ad manfiietiores quoque Mufas fefe con- vertant, velintque in intimes facrofque Poetarum recciTus penetrare , atque divinam eorum artcmnon modo interpretati, verum etiam exerccre, verfufque etiam fúndete ? Quid fi operam poftrcmo r.-\^crx Eloquentiae ? Tam late patet campus hic , ut infinitus propemodum videatur ; nec exitum ullum inveniret oratio mea , fi omnia , quae ibi continentur, in medium afferre deberet.

Utinam vero , Adolefcentes , d’gniras haec eadem elegantiae Latinae, quam vobis hadenus dcmonftravì , ánimos veftros ìmpellat, infiammet , at­que corripiat ; de egregia fiquidem ac generofa Ìndole veftra fpero , ut quo maior eft atque difficilior ars illa bene Latineque loquendi , eo malori vi ad eam adipifcendam nervis omnibus contendatis : neque id folum fpero, fed & magnifice confido , quod ingenia veftra natura fua nobilifsima fint, & ad omnem eruditionem & fcientiam percìpiendam divinitus comparata. Praefertim cum hic vobìs conftituatur beatifsimum Latii regnum , ubi difci- plinae artefque univerfae renoventur , floreant , vigeant. Hic arcem novam ornaverit Mufarum omnium fapientiaeque Archiepifcopus ncfter , iuventutis atque eruditionis optimus Parens, Hinc dcmum Dialcdica petenda , hinc Phyfica , hinc lurifprudentia , hinc Medicina , hinc Theologia. Eo enim fi ordine ftudia veftra conftituatis , atque Latinae linguae elegantia Scholarum Piarum praefidio , LatÌnaque Eloquentia hic iam Valentiae quafi in Regno de cetero dominentur ; de omni eruditione ac dodrina civiras haec noftra fiorentifsima non folum gloriati poterit ; fed inter litteratas etiam Europae, Hifpaniaeque Academias , quantum coeli amoenitate , tantum dodrinae glo­ria principatum fibi iure fuo vindicabir.

D 1 X I .Ihs. Imprimafiir. Imprimafe.

Mayor a l , V.G, Vargas,

Page 25: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la
Page 26: y :ivdadun.unav.edu/bitstream/10171/30703/1/FA.141.008_24.pdf · efpecie de Metro, que ocurra, y de las partes, que le componen> como también para dar prueba de fu prontitud en la

AIJEOACIOt