6
1. Quina és la meva identitat?U
nit
at
1
La nostra identitat, la manera d’actuar o de dirles coses, ens fa diferents de la resta d’éssershumans.
• Creus que la nostra identitat ja estàdefinida quan naixem?• L’entorn influeix en la nostra persona-litat?• Podem decidir alguna cosa sobre elsnostres actes?• Sabries dir quins són els teus drets iels teus deures a l’escola?• Podries indicar quines són les tevesaportacions reals a la família?• Per què s’han d’imposar normes?
P e r c o m e n ç a r
…a identificar els trets de la teva iden-titat.…a desenvolupar les capacitats emo-cionals per saber prendre decisions.…a prendre consciència que el respec-te i el diàleg són la base per construirla nostra societat.…a comprendre el concepte d’èticaper viure i conviure.…a saber reconèixer els valors com amotors d’una conducta cívica.
A p r e n d r à s …
7
8
Un
ita
t 1
Un primer pas: entendre’m a mi mateix Conèixer la nostra identitat és un procés que dura tota
la vida. Saber reconèixer les nostres virtuts i habilitats
i acceptar i treballar en la millora de les nostres defi-
ciències forma part d’aquest procés de creixement.
Com a persones, ens construïm des de tres àmbits
diferents: la nostra herència genètica, el nostre entorn
social i cultural i les nostres decisions individuals.
Per tant, tots tenim trets que ens fan únics i som por-
tadors de capacitats que desenvolupem constantment.
La nostra herènciagenètica Molts d’aquests trets que ens
defineixen com a persona no
els decidim nosaltres i, així, tro-
bem que, de la mateixa mane-
ra que la nostra aparença física
ve determinada per l’herència
genètica, també naixem amb
unes característiques de tem-
perament i som nerviosos o
tranquils, extrovertits o intro-
vertits…
A c ti v i t a t s
1. Quins creus que són els trets que defineixen el teu temperament? Posa algun exem-ple de com reacciones davant d’una determinada situació: un examen, una baralla…
2. Explica alguna estratègia que hagis après per millorar les reaccions pròpies del teutemperament o que creus que podries posar en pràctica.
QUI SÓC?
COM VULL SER?COM SÓC?
9
La família i l’entorn També és important la influència
que té sobre el desenvolupa-
ment de la nostra identitat l’en-
torn social i cultural en el qual
ens desenvolupem com a per-
sones. El lloc d’on som, les tra-
dicions i costums, l’escola, els
amics i les amigues ens acom-
panyen en el nostre procés de
creixement i exerceixen una
constant influència sobre nosal-
tres.
La família, tant la més prope-
ra com la resta de l’entorn fami-
liar, és el primer i més important
element educador i modelador
de la nostra personalitat.
Nosaltres escollim Malgrat els nostres trets físics o temperamentals i les
influències que hem rebut del nostre entorn, cal recor-
dar que la nostra elecció personal té un paper fona-
mental en la definició de la nostra identitat i la nostra
personalitat.
A c ti v i t a t s
3. Redacta una definició de com creus que ets i decom t’agradaria ser.
4. Quines coses creus que hauries de canviar del teutemperament per arribar a ser tal i com t’agradaria?
Jo, els altres i el bé comú
La felicitat no és solament un sentiment que podem tro-
bar dins nostre sempre que vulguem sinó, més aviat, un
conjunt de situacions i sensacions que sovint compartim
amb altres persones del nostre entorn. Per això és molt
important saber que és amb les persones amb qui hau-
ràs de construir la teva felicitat i també la dels altres.
La llibertat tampoc no significa fer el que un vulgui i
quan vulgui, s’ha de fer servir amb responsabilitat i sa-
bent que mai no podem construir la nostra llibertat
negant la dels altres.
Cal treballar per un bé comú, una convivència per a
tots, per tal de fer el lloc on vivim més just i solidari.
La família i jo Ben segur que dins la teva família, en algun moment,
has volgut reclamar més drets o t’agradaria que et dei-
xessin fer el que volguessis. Segurament els pares, o els
adults amb qui convius, t’hauran respost dient que pri-
mer has de demostrar la teva responsabilitat facilitant la
convivència familiar i col·laborant en diverses tasques,
que fan de l’espai on vius un lloc habitable i agradable.
10
Un
ita
t 1
Fixa’t en algunes de les tasques que pots fer:
Has de tenir molt en compte que no totes les famí-
lies són idèntiques en la seva estructura i organitza-
ció. Les normes de convivència poden ser diferents
en una o altra família, però en qualsevol dels models
que puguin existir sempre tens el dret de sentir-te ben
tractat, cuidat i de ser acollit amb respecte.
11
A c ti v i t a t s
5. Col·labores en les tas-ques de casa? En quines?Explica en què consistei-xen.
EEssttuuddiiaarr. Recorda que la tevaprincipal responsabilitat és lad’aprendre. Aprofita per estu-diar o fer els deures de l’escolasense que ningú de la famíliat’hagi d’estar al damunt recor-dant-t’ho.
CCoommppaarrttiirr. Els teus objectes i elsque són comuns a tots, com latelevisió, l’equip de música o l’or-dinador, s’han de saber com-partir i no sempre els podràsutilitzar quan vulguis i comvulguis. Viure és compartir i nosolament tenir.
EEnnddrreeççaarr ll’’eessppaaii. Ajudar a man-tenir tots els espais de la casaendreçats és una tasca comuna,però ets especialment responsablede tenir cura de les teves coses i de l’habitació on dorms.
CCoommuunniiccaarr--ssee. No podríem viure
en família si no ens comuniqués-
sim les idees, interessos, desitjos,
sentiments… Si parlem de com
ens sentim per dintre ens serà a
tots més fàcil solucionar els con-
flictes que puguin aparèixer en
la convivència diària.
CCooooppeerraarr eenn lleess ttaassqquueess ddoommèèss--ttiiqquueess seguint les orientacionsque els adults t’indiquin, comara anar a comprar, parartaula i desparar-la, encarre-gar-te de la brossa, deixar laroba bruta al seu lloc, tenircura de les plantes o animals, sien teniu…
12
Un
ita
t 1
L’escola i jo L’escola o, més endavant, l’institut, són llocs on passes moltes hores i on aprens a rela-
cionar-te amb gent molt diversa, que té idees i actituds diferents de les teves. Aquesta
convivència és un exemple del que passa en la resta de la societat i has de saber quins
són els drets que han de respectar-te i també els que tens el deure de respectar als
altres.
Aquí tens un exemple de drets i responsabilitats
especialment pensats en clau de l’escola i l’institut, però
que són també vàlids per actuar en societat.
Tant a l’escola com en la societat, tens dret a ser ben
tractat i això vol dir que:
Cal avisar els mestres o educadors si algun dels teus
drets no és respectat.
Totes les persones tenim el deure i l’obligació de
tractar bé els altres; tant a l’escola com en la societat
tens les responsabilitats següents:
• Ningú no t’ha de maltractar físicament.
• Ningú no t’ha d’amenaçar.
• Ningú no t’ha de prendre coses que siguin teves.
• Ningú no t’ha d’insultar, ni burlar-se, ni riure’s de tu.
• Ningú no ha d’escampar rumors falsos sobre tu.
• Ningú no t’ha d’excloure del grup.
• No has de maltractar físicament ningú.
• No has d’amenaçar ningú.
• No has de prendre les coses dels altres.
• No has d’insultar, burlar-te o riure’t de ningú.
• No has d’escampar rumors falsos sobre altres
persones.
• No has d’excloure ningú del grup.
Totes lespersones mereixenun respecte.
Recorda-ho
A c ti v i t a t s
6. Què és el que etmolesta més de les per-sones? Tria dues actitudsi explica-les.
7. Què valores més deles persones? Escull duesactituds i explica-les.(1, 2) Text adaptat de Tractem-nos bé. Guia per als alumnes de Pri-
mària. Jordi Collell i Carme Escudé.
1
2
L’ètica i els valors per viure i conviureDes de sempre, els humans hem considerat que hi ha bones i males conductes i opinem
sobre les accions que veiem al nostre voltant. Les diferents cultures del món s’han plantejat,
de manera reflexiva i ordenada, com ens hem de comportar i per què hem de fer-ho d’una
manera o d’una altra, és per això que hi ha diferents costums i normes per fer les coses com
cal i no a tot arreu es pensa de la mateixa manera.
La reflexió èticaA vegades, tenim problemes per decidir què hem de fer
i com ens hem de comportar per fer front a situacions
complicades. Hem de tenir molt en compte que les
nostres accions i decisions tenen conseqüències en
els altres i en nosaltres mateixos; el que fem avui
afecta el nostre demà.
La reflexió ètica ens ha d’ajudar a trobar les conduc-
tes més adequades per fer compatible la nostra felicitat
i la dels altres donant per bona la dita d’«allò que no
vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú». D’aques-
ta manera podem dir que, per conviure, hi ha uns
mínims ètics que tothom ha de respectar amb criteris de
llibertat, igualtat, justícia i respecte per la diferència.
13
La paraulaètica ve del grecethos, que significa‘costum’, i estudiales coses que estanben fetes o malfetes determinantcom cal actuar encada cas.
Recorda-ho
Els valors Els valors són els criteris de decisió que utilitzem per
actuar; actuem d’una manera o d’una altra en funció
dels nostres valors. Per conèixer els nostres valors hem
d’analitzar la nostra conducta i observar si sempre ens
comportem seguint el mateix criteri, o bé ens compor-
tem de manera diferent i actuem de manera incoherent.
Les societats i les persones tenim valors explícits,
que són els que podem identificar clarament i oberta-
ment com la solidaritat, la democràcia, la llibertat, la pau,
etc. Però també tenim valors ocults, que ens costen
d’acceptar, tot i que sovint actuem sota els seus criteris:
el consumisme, la competitivitat ferotge, el racisme, etc.
14
Un
ita
t 1
A c ti v i t a t s
8. Explica amb les teves paraules què és l’ètica.
9. Anomena alguns valors explícits i alguns valorsocults que són presents en la nostra societat.
I ara…
Els Bancs d’Aliments
Actualment els Bancs d’Aliments són entitats d’arreu del món amb una mateixa finali-
tat: fer arribar aliments a les persones del Quart Món, que és com en diem de les per-
sones més desfavorides de les societats més riques. Aquests grups, amb rendes molt
baixes o nul·les, són presents, principalment, a les ciutats del món occidental, on les
grans diferències socials fan aparèixer bosses de pobresa i de marginació.
Com va néixer el primer Banc d’Aliments?
John Van Hengel, un jubilat nord-americà, va observar com cada vegada hi havia més
persones marginades que demanaven assistència per poder viure.
Un dia, una mare de nou fills li va explicar que anava a primera hora de la matina-
da a recollir els aliments que queien dels camions que es descarregaven en uns super-
mercats. A Van Hengel se li va acudir de parlar amb els responsables dels supermer-
cats per organitzar, amb un grup de voluntaris, la recollida dels aliments sobrants que
normalment acabaven a l’abocador i, així, poder-los repartir entre els més necessitats.
D’aquesta manera, gràcies a la col·laboració dels responsables de les empreses, del
voluntariat i de donacions particulars, el 1967 va néixer a Phoenix (Arizona, Estats
Units) el St. Mary’s Food Bank, el primer Banc d’Aliments del món.
15
16
Activitat col·lectiva
El racó del savi
Formeu grups de quatre o cinc alumnes i trieu un valor que voleu que sigui present
en la vostra vida quotidiana, principalment a l’aula.
Feu un mural amb la informació següent:
– Definiu el valor que heu triat.
– Digueu quines actituds i quins valors són contraris al valor que heu escollit.
EXPLICAR CONTES ÉS UN ART MOLT ANTIC COMÚ A TOTES LES CULTURES DEL MÓN. ELS
CONTES ENS PERMETEN CONÈIXER MOLTS TRETS DE LA NOSTRA IDENTITAT INDIVIDUAL I
COL·LECTIVA. EL CONTEXT EN EL QUAL ES DESENVOLUPEN I ELS TRETS DELS SEUS PER-
SONATGES REFLECTEIXEN ELS CONDICIONANTS EXTERNS ALS QUALS ESTAN SOTMESOS,
AIXÍ COM ELS SEUS DESITJOS, AMBICIONS I
VALORS PERSONALS. D’AQUESTA MANERA,
CONÈIXER ELS RELATS TRADICIONALS D’ALTRES
CULTURES ENS PERMET ADONAR-NOS DE LA
COMPLEXITAT I LA DIVERSITAT DE LA VIDA
HUMANA I CONTRIBUEIX AL RESPECTE I LA
TOLERÀNCIA MÚTUA ENTRE CULTURES.
www.espaibarcanova.cat
Si vols saber-ne més:
Un
ita
t 1
LA CAPUTXETA VERMELLA
17
1. Fes una llista de coses que poden influir en el desenvolupament de la teva per-
sonalitat.
2. Creus que pots fer alguna cosa per decidir com vols o no vols ser? Explica-ho.
3. Quines creus que són les principals aportacions de la teva família en la teva
vida? Què voldries aportar tu com a agraïment?
4. Quines formes de participació i de cooperació coneixes, dins del grup classe,
per tal que hi hagi bona convivència?
5. En l’elecció de delegats, dins la teva participació ciutadana a la classe, quines
aptituds creus que hauria de tenir el futur delegat?
6. Escriu tres exemples de conductes que et semblin clarament censurables, tres
exemples de conductes clarament bones i tres que et semblin dubtoses o con-
tradictòries.
Després, parleu-ne entre tota la classe i fixeu-vos si ha estat fàcil o difícil posar-
vos d’acord en quines són les conductes bones i les dolentes.
He
ap
rè
s..
.
TRACTEM BÉ
ELS ALTRES…
Top Related