3. Canvi climàtic
3. Canvi climàtic3.1 Introducció al canvi climàtic
Què és el clima. Causes del canvi climàtic; l’efecte hivernacleCanvis atmosfèrics observats a les Illes Balears (1960-2010)
3.2 Models i projeccions pel segle XXICom es simula el clima de les properes dècades; escenaris climàticsCanvis a nivell global
3 3 R lt t d l i l i i (M M dit à i )
Canvis a nivell globalCanvis (atmosfèrics) per a les Illes Balears
3.3 Resultats de les simulacions marines (Mar Mediterrània)Temperatura, Salinitat, Corrents marinsNivell de la marOnatge
3.4 Resum
3.5 Discussió: volem/podem mitigar d’alguna manera el canvi climàtic?
3.1 Introducció al canvi climàtic• Què és el clima
El clima: una distribució de probabilitatsro
babi
litat
20
15
10
16 17 18 19 20 21 22 23 24Valors
P
Clima
16 17 18 19 20 21 22 23 24
5
0
Canvi climàtic mixt
dPr
obab
ilitt
d
Una mitjana anòmala durant un mes d’un any concret, no és canvi
16 17 18 19 20 21 22 23 24 Valors
Clima anterior Nou clima16 17 18 19 20 21 22 23 24
Una mitjana anòmala durant un mes d un any concret, no és canvi climàtic. La concentració d’anomalies importants durant els darrers anys o dècades, sí indica canvi climàtic
Temperatures mitjanes mensuals registrades a l’aeroport d’Eivissa
Canvis en la temperatura mitjana registrats durant el segle XX
El clima ha sofert canvis alllarg de la història degut a causes naturals diverses;causes naturals diverses; els períodes glacials/inter-glacials per exemple, són deg ts a can is en l’òrbitadeguts a canvis en l’òrbita de la Terra...
... però els canvis mai havien estat tan ràpids com ara
• Causes del canvi climàtic
Des de la revolució industrial (segle XIX) la humanitat ha llençat a l’atmosfera una granllençat a l atmosfera una granquantitat de gasos generatsper la crema de combustiblesfòssils (i en menor mesurafòssils (i, en menor mesura, per la ramaderia intensiva).
Só l t “Són el anomenats “gasos d’efecte hivernacle”.
• L’efecte hivernacle
A dia d’avui no hi ha dubte(més enllà de postures nocientífiques interessades) que les emissions de gasos que es e ss o s de gasosd’efecte hivernacle són lacausa del canvi climàtic.
• Canvis atmosfèrics observats a les Illes Balears
Temperatures al conjunt dels tres aeroport de Balears
18,0
18,5
16,5
17,0
17,5
AnyLineal (Any)
15,0
15,5
16,0
73 75 77 79 81 83 85 87 89 91 93 95 97 99 01 03 05 07 09 1
197
197
197
197
198
198
198
198
198
199
199
199
199
199
200
200
200
200
200
201
Illes BalearsAnomalies de precipitació
40,0
60,0
80,0
p p
-40,0
-20,0
0,0
20,0
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
-80,0
-60,0
Illes Balears Lineal (Illes Balears)
3.2 Models i projeccions pel segle XXI
• Com es simula el clima de les properes dècades: els models numèrics
SIMULACIÓ RE-ANÀLISIclima actual
Els re-anàlisis empren un forçament atmosfèric basat enobservacions i el seu objectiu és esbrinar fins a quin punt elmodel d’oceà reprodueix la resposta observada. Períodesimulat: 1960-2000.simulat: 1960 2000.
SIMULACIÓLes simulacions de control empren un forçament atmosfè-ric basat en les concentracions actuals de gasos d’efectehi l ò i l b i t tSIMULACIÓ
DE CONTROLemissions
actuals
hivernacle però sense incloure observacions; per tant nocorresponen a cap any/ dècada en particular. El seuobjectiu és avaluar la representativitat dels resultats per alclima actual en termes estadístics. Aquests són elsres ltats q e es compararan amb els escenaris f t rs per aactuals resultats que es compararan amb els escenaris futurs per aquantificar els canvis. Període simulat: 1960-2000.
SIMU ACIÓEls escenaris empren una configuració idèntica a la de les
SIMULACIÓ D’ESCENARIS
FUTURSemissions suposades
Els escenaris empren una configuració idèntica a la de lessimulacions de control, però la concentració de gasosd’efecte hivernacle és la que correspon a cada escenari defutur. Igual que per als controls, els resultats s’hand’interpretar també en termes estadístics. Període simulat:emissions suposades p2000-2100.
Escenaris contemplats: • A1B: suposa un Mon globalitzat amb una economia i una• A1B: suposa un Mon globalitzat amb una economia i una
tecnologia que creixen molt ràpidament. Va ser considerat com el més probable, però la realitat l’ha superat de llargsuperat de llarg...
• B1: Similar a l’A1B, però amb major pes dels serveis i decisions més globals. Era el més optimista dels tres.A2 P i t d l bl ió i• A2: Pressuposa un gran creixement de la població i una lenta globalització de les decisions. Era el més pessimista en el seu dia i també ha estat superat.
Emissions i concentracions de gasos d’efecte hivernacle per a cadascun dels escenaris.
• Canvis a nivell global
Dispersió entre models:
Hivern
Canvi de temperatura previst per al període 2071-2100per al període 2071-2100
respecte al període 1961-1990; escenari A2.
Estiu
Hivern
Canvi de precipitació previst per al període 2071-2100per al període 2071-2100
respecte al període 1961-1990; escenari A2.
Estiu
• Canvis (atmosfèrics) a les Illes Balears
3.3 Resultats de les simulacions marines
El projecte “Escenarios”: Encàrrec d’AEMET i Puertos del Estado per obtenir un conjunt d’escenaris
Dominis separats per a la Mediterrània
marins regionalitzats per a totes les costes espanyoles.
Dominis separats per a la Mediterrània Occidental i l’Atlàntic Nord per a l’onatge.
Domini de les simulacions baroclines (Temp, Sal, Corrents marins i nivell de la mar).
Temperatura superficial del mar (SST): ‘estat present’
Valor mitjà de SST (ºC)
durant els períodes p
consignats1990-2004 1961-2000
Tendències SST (ºC/dec)
durant els períodes
consignats1990-2004 1961-2000
Temperatura del mar: projeccions futures
La temperatura mitjana (3D) de la Mediterrània augmentaria entre [+0.9 , +1.4°C], mentre que la temperatura superficial augmentaria entre [+2.0 , +3.5°C].
p p j
Els valors depenen de l’escenari considerat a partir de 2070. Els valors també depenen bastant del model emprat
NM8-A2-AR4 NM8-A2-AR3 NM8-A2-test NM8-A2-AR4 NM8-A1B-AR4 NM8-B1-AR4NM8 A2 AR4 NM8 A2 AR3 NM8 A2 test NM8 A2 AR4 NM8 A1B AR4 NM8 B1 AR4
SST (ºC) - ARPEGE SST (ºC) - ARPEGE
Dif è i d SST i j ( C) 2020 20 0 i 1961 1990 ( ) i 20 0 2100Diferències de SST mitjana (oC) entre 2020-2050 i 1961-1990 (esquerra) i entre 2070-2100 i 1961-1990 (dreta) per a las simulacions A2-ARP4, A1B-ARP4 y B1-ARP4.
Canvis en els extrems de temperatura (onades de calor):
2 8
3 0S a te ll i te S S T in N W M e d
temperatura (onades de calor):
2 0
2 2
2 4
2 6
1 9 8 5 1 9 9 0 1 9 9 5 2 0 0 0 2 0 0 5 2 0 1 01 4
1 6
1 8
2 0
24
26
28
30
18
20
22
24
Tendèncials estacionals i anuals de SST (ºC/yr)
1985 1990 1995 2000 2005 201014
16
Impacte de l’augment de la Impacte de l augment de la temperatura mitjana: migració i/o substitució d’espècies
Efectes antropogènics, no CCEfectes antropogènics + CC
Impacte dels extrems: mortalitat de les praderies de Posidònia
Efectes antropogènicsEfectes antropogènics eliminats el 2030, no CC
Efectes antropogènics eliminats el 2030 + CC
Salinitat superficial de la mar (SSS): ‘estat present’:
Valor mitjà de SSS (psu)
durant els períodes p
Consignats. 1990-2004 1961-2000
Tendències SSS (psu/any)
durant els períodes
consignats 1990-2004 1961-2000
Salinitat: projeccions futures
La salinitat mitjana (3D) augmentaria entre [+0.3, +0.5], mentre que la salinitat superficial augmentaria entre [+0.5, +0.9]
Els valors depenen de l’escenari sobre tot a partir de 2070 Els valors depenen de l escenari sobre tot a partir de 2070 També depenen de la configuració del model regional (Atl+R+B) I sobre tot, els valors depenen de les condicions de contorn laterals
NM8-A2-AR4 NM8-A2-AR3 NM8-A2-test NM8-A2-AR4 NM8-A1B-AR4 NM8-B1-AR4NM8-A2-AR4 NM8-A2-AR3 NM8-A2-test NM8-A2-AR4 NM8-A1B-AR4 NM8-B1-AR4
SSS (psu) - ARPEGE SSS (psu) - ARPEGE
Els valors de la salinitat de la Mediterrània depenen molt de la salinitat de l’Atlàntic proper. Alguns models mostren una forta disminució de la salinitat a l’Atlàntic, fins el punt que arriba a cancel·lar l’efecte de l’augment del dèficit hídric i provoca una disminució de la salinitat a la g pMediterrània .
ECHAM5HADLEY l ECHAM5HADLEY-low
Anomalia de salinitat (2026-2050 vs 1971-2000)Anomalia de salinitat (2026 2050 vs. 1971 2000)
Corrents marins: ‘estat present’:
Valors mitjansdel mòdul (m/s)del mòdul (m/s)i direcció dels
corrents marins superficials
durant els perío-durant els períodes consignats 1990-2004 1961-2000
Tendències del mòdul dels
corrents marins superficialssuperficials
(m/s/any) durantels períodes
consignats 1990-2004 1961-2000
Corrents marins: projeccions futures
Valors mitjansdel mòdul (m/s)del mòdul (m/s)
i direcció dels corrents marins
superficials durant el període p
2001-2050
Tendències del mòdul dels corrents marins superficialsmarins superficials
(m/s/dec) durantel període 2001-2050
Nivell de la mar (règim mitjà i extrems): estat ‘present’
1960 1993 1960 1993
Reconstrucció del nivell total: t dè i ( / )tendències (mm/any) durant el període 1945-2000
Nivell del mar: projeccions futures
A1B - ECHAMA1B - HADLEY-low
A1B - ECHAMA1B - HADLEY-low
Desgel de 1.2 mm/yr (IPCC AR4)
A2 ARPEGE A2 ARPEGE
Desgel de 4.2 mm/yr (estimes més recents)
A2- ARPEGE A2- ARPEGE
Onatge: ‘estat present’
Valors estacionalsmitjans de l’altura
d’ona significant (m)calculats per el períodecalculats per el període
1960-2000.
Onatge: projeccions futures:
Lleugera disminucióde l’altura d’ona, més
d l t d imarcada a la tardor i hivern (<9% a tota la conca, <3% a la major part de la conca).
T dè i t i l iTendències estacionals i anual d’altura ona significant (cm/any) obtingudes a partir
de diferents simulacions (totes per a l’escenari A1B)(totes per a l’escenari A1B).
Les zones on les tendències no són significatives
estadísticament s’han difuminatdifuminat.
Combinació de nivell de la mar i onatge: impactes
En termes d’impactes, el canvi principal no és que les ones siguin més grans, sinó que vindran superposades sobre un nivell del mar més elevat Això pot causar problemes importants a ports i altresmés elevat. Això pot causar problemes importants a ports i altres defenses costaneres, així com augmentar les cotes d’inundació
Inundació de molls deguda al vessament d’aigua per damunt d’un espigó de protecció en funció de l’altura de les ones (per un portespigó de protecció en funció de l altura de les ones (per un port concret). Es contempla el moment actual i quan el nivell del mar sigui més amunt que ara.
Delta de l’Ebre. Nov. 2001
20 cm
+ 35-40 cm vent+ 10 m ona
3.4 Resum
A dia d’avui no hi ha dubte (més enllà de postures no científiques interessades) que les emissions de gasos d’efecte hivernacle són lacausa del canvi climàticcausa del canvi climàtic.
El canvi climàtic no és un futurible, és ja una realitat.
El canvi climàtic és irreversible: encara que a partir de demà es deixés d’emetre gasos d’efecte hivernacle, aquests seguirien a l’atmosfera durant centenars d’anysdurant centenars d anys.
Això no implica que no s’hagin de fer esforços per retallar emissions.Com més prest es limitin, més petits seran els canvis. p , p
Si bé hi ha incerteses en aspectes puntuals i en la magnitud exacte, tot indica que el clima de la Terra serà, en conjunt, significativament
més calent durant aquest segle XXI. A les Illes Balears l’escalfament seria d’entre 2 i 4 ºC cap a 2100, depenent de l’escenari considerat.
Les projeccions mostren també una disminució de la pluja d’entre el Les projeccions mostren també una disminució de la pluja d entre el 10 i el 20% cap al 2100, tot i que aquesta variable està sotmesa a més incertesa.
Totes les projeccions mostren que la Mar Mediterrània del segle XXI serà també més calenta (fins a 3 5ºC la temperatura superficial i 1 5ºCserà també més calenta (fins a 3.5 C la temperatura superficial i 1.5 C per al conjunt de la columna d’aigua al 2100).
A tenir en compte: l’augment dels extrems de temperatura pot ser
Totes les projeccions mostren un augment del dèficit hídric de la conca.
p g p ppitjor que l’augment de la mitjana per a alguns ecosistemes.
o es es p ojecc o s os e u aug e de dè c d c de a co caEn principi això s’hauria de traduir en un augment de la salinitat, però a dia d’avui no es pot assegurar...
El nivell de la mar seria entre 50 i 80 cm més amunt al 2100, però la magnitud exacte depèn molt del desgel, i sobre aquest encara hi ha incerteses considerablesincerteses considerables...
Els extrems de nivell de la mar canviaran molt poc (tret de l’augment derivat de la pujada del nivell mitjà).p j j )
Tan el règim mitjà com el règim extremal d’onatge també canviaran poc. El canvi principal vindrà donat pel fet que les ones estaran superposades a un nivell del mar més alt, i això pot provocar problemes importants a ports i altres defenses costaneres.
3.6 Discussió
La nostra responsabilitat i la dels governs: 1er mon i 3er mon
Què estam disposats a fer per mitigar el canvi climàtic...
Top Related