IDENTIFICACIÓ
Catàleg d
el Patrim
oni H
istòri c d
'Andratx
PÀGINA 1 de 6
1 LOCALITZACIÓ
CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat
2
GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental
www.elements-arq.com
561EP
REF CADASTRAL.
CODI. 561EPNOM. Àrea de marjades Son Mas
ADREÇA. Avinguda de la cúria-Carrer Pere Seriol- Camí de son Xina
CODI POSTAL. 07150
S'hauran de protegir les marjades, així com els elements etnològics associats a aquests camps marjats.
ELEMENTS PROTEGITS
TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell
GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible
ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica
TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental
Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica
3
POLÍGON. 7PARCEL·LA.
Àrea de marjades Son MasBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral
COORDENADES UTM. Pt. Central Son Mas: 450559.68 , 4380865.90Pt. Central Son Curt: 450795.88 , 4380947.37
AUTORIA. CRONOLOGIA. s.XIII-XIX
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
DESCRIPCIÓ
ESTIL. Àrea de Marjades
OBSERVACIONS.
DESCRIPCIÓ.
L'àrea de marjades de Son Mas situada al costat est del nucli urbà d'Andratx es troba inserida dins una unitat més amplia que engloba des de Sa Font fins a Son Simó i comprèn els camps marjats situats al voltant del nucli de població d’Andratx. La delimitació ve establerta per la línia de carenes del puig de Morella, puig d’en Tonet, puig Cornador i serra de Garrafa. Es tracta d’una àrea fortament influenciada pel modelat fluvial, ja que en ella conflueixen els torrents de sa Coma Freda, sa Coma Calenta i altres cursos menys importants. La influència urbana és també palesa amb la progressiva expansió del nucli urbà i el constant augment de residències (permanents o secundàries) dins sòl rústic. Dins aquesta àrea troba la zona coneguda com Son Mas, singular pel fet de constituir un conjunt de marges de gran qualitat tècnica. Aquests marges constitueixen una mostra de destresa tècnica, actualment els ben conservats s’han integrat en la zona enjardinada de la casa consistorial, la resta es veuen afectats per l’obertura de vials. La singularitat ve donada pels paredats quasi enqueixelats coronats amb rasant i de traçat rectilini o angular, així com la presencia d’una sínia i una era que segueixen també les pautes del paredat dels marges. La majoria d'elles realitzats a principis del segle XX amb les reformes de les cases de possessió de Son Mas encarregades pel nou propietari Antoni Ferragut i Mulet. Al costat inferior del carrer Pere Seriol, encara es conserven parts d'aquest conjunt de marjades sense alterar.
UrbàUrbanitzable
RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres
4
www.elements-arq.com
HISTÒRIA.El municipi d'Andratx, al igual que els altres municipis ubicats a la Serra de Tramuntana, conserva una gran part de la superfície marjada i representa un percentatge significatiu del seu territori. Concretament, el nostre municipi comte amb uns 28 km² de superfície marjada que representa el 34 % del total de la seva extensió. Situades entre els 5 i els 875 metres sobre el nivell de la mar, es concentren majoritàriament a les valls i comes properes als nuclis de població, encara que trobam espais de marjades dins zones muntanyoses i litorals relacionades amb les explotacions de roters. La documentació històrica i arqueològica ens indica l'existència d'aquests espais marjats des d'època medieval amb un augment considerable amb la instal·lació de roters a les zones més marginals des del segle XVII-XVIII. Tradicionalment, el marjament es dedicava al conreu arbori i herbaci de secà, si bé a les ribes dels torrents més importants existia una zona de reguiu, abastida per nombroses fonts documentades des de l'època islàmica. Altres marjaments es troben en relació tant amb la regulació o l'aprofitament dels recursos hídrics com amb l'explotació dels recursos naturals. El règim de propietat tradicional fou la gran possessió (Son Fortuny, s’Alqueria, Son Castell, Son Orlandis...), encara que des del segle XVI es començà a segregar parcel·les més petites d'aquests grans espais (alqueria El Port), donant com a resultat espais de rafals o petites explotacions rústiques amb la seva peculiar tipologia de marjades. Al llarg del XIX com a resultat de la inversió en terres dels emigrants andritxols i qualque indiano es procedir a modificar grans àrees de marjades
(Son Mas) quedant com a resultat uns paredats quasi enqueixelats coronats amb rasants i de traçat rectilini o angular. Tenim constància que les marjades de Son Mas corresponen a un mateix moment de construcció i a un mateix mestre marger.
Catàleg del Patrim
oni Històric d'Andratx
PÀGINA 2 de 6
Sòl rústic comú
BIBLIOGRAFIA.
·A.A.V.V. (1997). La Pedra en sec. Obra, Paisatge i patrimoni. IV Congrés Internacional de la Construcció de Pedra en Sec. Palma: Consell Insular de Mallorca.·A.A.V.V. (1999). Catàleg i anàlisi dels camps marjats del terme d’Andratx. Palma de Mallorca. Ed. Consell Insular de Mallorca. Fodesma.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.
·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades d´estudis locals d´Andratx. Palma: Ajuntament d´Andratx.
·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.
Rústic protegit
AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)
561EPÀrea de marjades Son MasBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral
Catàleg d
el Patrim
oni H
istòri c d
'AndratxINTERVENCIONS PREFERENTS.
Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest conjunt. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest conjunt. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen les marjades i la resta d'elements relacionats. Protegir l'entorn més immediat.
DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6
INTERVENCIONS ADMISSIBLES.
Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es
permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius
establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi
caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà
preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions
adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,
cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de
bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.
OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc
www.elements-arq.com
PÀGINA 3 de 6
5 ESTAT DE CONSERVACIÓ
DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna
DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna
DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna
DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna
DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna
DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna
DELS ESPAIS COMUNS
BóDolentMitjàRuïna
DE L'ENTORN
BóDolentMitjàRuïna
ENTORNS DE PROTECCIÓ
L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la
fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de
protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització
del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la
geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.
561EPÀrea de marjades Son MasBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral
TIPUS
INTERVENCIONS (data)7
www.elements-arq.com
ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres
PROTECCIÓ9
USOS8
OBSERVACIONS.
CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ
Integral
2014
TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic
ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat
Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial
RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública
OBSERVACIONS.
OBSERVACIONS.
Catàleg del Patrim
oni Històric d'Andratx
PÀGINA 4 de 6
ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.
561EPÀrea de marjades Son MasBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral
Catàleg d
el Patrim
oni H
istòri c d
'Andratx
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10
www.elements-arq.com
PÀGINA 5 de 6
561EPÀrea de marjades Son MasBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11
www.elements-arq.com
Catàleg del Patrim
oni Històric d'Andratx
PÀGINA 6 de 6
561EPÀrea de marjades Son MasBéns d'Interès Paisatgístics.XIII-XXProtecció. Integral
Top Related