Treball realitzat per:
Pau Perdices Cos
Dirigit per:
Juan Pedro Martín Vide
Grau en:
Enginyeria d’Obres Públiques
Barcelona, 23/09/2016
Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental
TR
EBA
LL F
INA
L D
E G
RA
U
Elements de pronòstic d’incisió i
acreció en rius Mediterranis
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis i
RESUM
Títol: Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Autor: Pau Perdices Cos
Tutor: Juan Pedro Martín Vide
Els rius de la conca del Besòs presenten les característiques pròpies dels rius torrencials:
conques de petites dimensions, una considerable pendent mitja i un règim de
precipitacions irregular, amb successos força intensos i de curta durada que originen
grans cabals punta força superiors als règims mitjos del rius. A tot això cal afegir la forta
pressió urbanística que exerceix l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que s’ha manifestat
àmpliament durant la segona meitat del segle XX com a conseqüència del moviment
migratori que ha experimentat la ciutat i les seves localitats pròximes.
En aquest període, ha augmentat notablement el grau d’impermeabilització del terreny
i s’han efectuat endegaments per a evitar inundacions i guanyar terreny. Aquestes
tendències urbanístiques augmenten els cabals que arriben al riu com a escolament
superficial i redueixen les fonts de sediment al·luvial i de rentat de la conca, alterant
l’equilibri del fons fluvial.
El present estudi pretén desenvolupar àmpliament el concepte de l’índex diacrònic, un
mètode per a quantificar el grau d’incisió o acreció potencialment produït per la pressió
humana en una conca. Aquest anàlisi es fa comparant la variació de les amplades de la
llera i la variació en els usos del sòl en dos instants de temps. Les èpoques en les que es
fa aquesta comparació són els anys 1956 i 2009 donat que es disposa dels mapes de
cobertes del sòl elaborats pel CREAF a partir d’orto-fotos d’aquells anys.
El mètode de l’índex diacrònic aporta resultats distribuïts geogràficament en una conca
d’un potencial desequilibri del fons fluvial amb tendència a la incisió o a la acreció.
Aquest desequilibri provocat per la pressió humana en un període temporal pot haver-
se manifestat si hi han hagut successos hidrològics que hagin activat notablement el
transport sòlid. Per aquest motiu, és complementen el resultats de l’índex diacrònic amb
un estudi històric del nombre i la magnitud de les avingudes que han circulat per cada
una de les conques en el període d’estudi i que han pogut modificar l’equilibri fluvial.
El resultat global és un anàlisi del grau de potencial desequilibri que provoca la pressió
humana en els diferents trams de cada riu de la conca del Besòs, amb la possibilitat,
donada la història hidrològica de cada conca, de que aquest potencial s’hagi manifestat
o que pel contrari pugui fer-ho en un futur.
Paraules clau: riu Besòs, índex diacrònic, pressió antròpica, evolució morfodinàmica,
desequilibri fluvial.
ii Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis iii
ABSTRACT
Title: Elements of prognosis of incision and accretion in Mediterranean rivers
Author: Pau Perdices Cos
Supervisor: Juan Pedro Martín Vide
Rivers of the Besòs basin present the own characteristics of torrential rivers: basins of
small dimensions, a considerable slope of the riverbed and an irregular rainfall regime,
with short lasted and intense events that originate peak flows quite upper to the average
regime of the rivers. To all this, it is necessary to add the strong urbanistic pressure that
exerts the Metropolitan Area of Barcelona, widely manifested during the second half of
the 20th century as a consequence of the migratory movement that has experienced the
city and its surroundings.
In this period, it has increased notably the waterproofing degree of the terrain and have
been built channelings to avoid floods and gain ground. These urbanistic trends increase
runoff flows and reduce the sources of alluvial and basin wash sediment, altering the
balance of the riverbed.
The present survey pretends to develop widely the concept of the diachronic index, a
method to quantify the degree of incision or accretion potentially produced by the
human pressure in a basin. This analysis is made comparing the variation of the riverbed
widths and the variation of the land uses in two instants of time. The period when is
made this comparison is the one between 1956 and 2009, as it is available the land uses
maps elaborated from ortophotos in these years.
The method of the diachronic index results in geographically distributed measures of a
potential disequilibrium of the riverbed with tendency to incision or accretion. This
disequilibrium caused by the human pressure in a temporary period may have been
evidenced if there have been hydrological events able to activate the solid transport. For
this reason, the diachronic index results are complimented with a historical analysis of
the number and magnitude of the events that have circulated on each one of the basins
during the survey period and that have been able to modify the fluvial balance.
The global result is an analysis of the potential disequilibrium degree caused by human
pressure in the different sections of each river of the Besòs basin, combined with the
possibility, given the hydrological history of each basin, that this potential have been
evidenced or oppositely can do it in a future.
Key words: Besos river, diachronic index, anthropic pressure, morphodynamic
evolution, riverbed disequilibrium.
iv Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis v
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS
Figura 1: Mapa de situació de la conca del Besòs dintre de Catalunya (racó inferior dret)
i mapa de relleu de la Conca. Elaboració pròpia mitjançant Google Earth. ...................... 1
Figura 2: Analogia de la balança de Lane sobre l’equilibri de fons fluvials. Font: (Martín
Vide 2002) .......................................................................................................................... 7
Figura 3: Conca del Besòs dividida en vuit conques secundaries (Mogent, Congost, Tenes,
Caldes, Ripoll, Sec, Sant Cugat i Besòs). Elaboració pròpia ............................................. 12
Figura 4: Coeficients d’escolament acceptats en l’actualitat. Font (Chow et al. 1988) .. 14
Figura 5: Mapa de cobertes del sòl els anys 1956 (esquerra) i 2009 (dreta) amb la seva
llegenda. Elaborada a partir del MCSC ............................................................................ 16
Figura 6: Usos del sòl en % l’any 1956 a les vuit conques secundaries i a la conca principal.
Elaboració pròpia. ............................................................................................................ 17
Figura 7: Usos del sòl en % l’any 2009 a les vuit conques secundaries i a la conca principal.
Elaboració pròpia ............................................................................................................. 18
Figura 8: Variació d’usos del sòl en % al període 1956-2009 a les vuit subconques i a la
conca principal. Elaboració pròpia. ................................................................................. 19
Figura 9: Mapes d’escolament potencial els anys 1956 (esquerra) i 2009 (dreta) amb la
seva llegenda. Elaboració pròpia. .................................................................................... 20
Figura 10: Augment en percentatge d’escolament potencial mig per a una precipitació
de període de retorn de 10 anys (blau) i 100 anys (taronja) entre els anys 1956 i 2009.
Elaboració pròpia ............................................................................................................. 21
Figura 11: Divisió en trams de la conca per al càlcul de l’índex diacrònic. Elaboració
pròpia. .............................................................................................................................. 22
Figura 12: : Variació de les amplades de llera a la conca del Besòs. Elaboració pròpia.. 23
Figura 13: Evolució de la amplada de la llera del Riu Congost a Montmeló. A la esquerra,
foto de 1956 amb la llera remarcada en color verd i a la dreta foto de 2009 amb la llera
en color magenta. Elaboració pròpia a partir d’orto-fotos de 1956 i 2009 .................... 24
Figura 14: Evolució de la amplada de la llera del Ripoll a Sabadell. A la esquerra, foto de
1956 amb la llera remarcada en color verd i a la dreta foto de 2009 amb la llera
remarcada en color magenta. Elaboració pròpia a partir d’orto-fotos de 1956 i 2009 .. 24
Figura 15: Variació en el cabal líquid d’escolament. Elaboració pròpia. ......................... 26
Figura 16: Variació en el potencial cabal sòlid a la Conca del Besòs. Elaboració pròpia.28
Figura 17: Resum dels paràmetres B, S, L que defineixen l’índex diacrònic. Elaboració
pròpia. .............................................................................................................................. 29
Figura 18: Representació gràfica dels valors de l’índex diacrònic a la conca del Besòs.
Elaboració pròpia. ............................................................................................................ 30
Figura 19: Estacions d’aforament a la conca del Besòs, marcades amb una creu vermella
les que no tenen dades prou fiables. Elaboració pròpia. ................................................. 33
Figura 20: La desembocadura del riu Besòs, fotografia realitzada després del seu
endegament. Font (Martín Vide 2015) ............................................................................ 36
Figura 21: Imatge aèria de la desembocadura del Besòs després de la construcció de
l’actual Parc Fluvial. Font Google Maps 3D ..................................................................... 37
vi Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Figura 22: Gràfic de relació entre cabals mitjos i instantanis per diferents autors. Font
(Lopez Bustos 1980) ........................................................................................................ 39
Figura 23: Corbes d’Heras i envoltant de màximes crescudes esperades (López Bustos)
per a rius torrencials de les conques internes de Catalunya. Font (Montalbán i Vergés
1994) ................................................................................................................................ 40
Figura 24: Gràfic àrea-cabal específic de les dades recopilades amb límits de la
classificació establerta (crescudes extraordinàries, regulars i menors). Elaboració pròpia.
......................................................................................................................................... 43
Figura 25: Imatge aèria del Riu Sec a Cerdanyola, totalment embotit a la trama urbana.
Font Google Maps 3D ...................................................................................................... 48
Figura 26: Pila del pont de la N-150 al seu pas per Cerdanyola, clar exemple de la erosió
generalitzada que pateix aquesta conca. ........................................................................ 59
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis vii
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1: Dades de població dels diferents municipis que pertanyen a la conca del Besòs.
Dades IDESCAT. .................................................................................................................. 2
Taula 2: Relació de categories d’usos del sòl en diferents versions del MCSC. Font: CREAF
......................................................................................................................................... 13
Taula 3: Classificació d’usos del sòl en graus d’escolament. Font (Grup Gama 2015) .... 15
Taula 4: Característiques de les estacions d’aforament de la conca. Font ACA ............. 34
Taula 5: Resultats dels paràmetres comparatius obtinguts de la classificació de crescudes
......................................................................................................................................... 44
Taula 6: Resum de resultats a la conca de la Riera de Sant Cugat .................................. 45
Taula 7: Resum de resultats a la conca del Riu Sec ......................................................... 47
Taula 8: Resum de resultats a la conca del Riu Ripoll ..................................................... 49
Taula 9: Resum de resultats a la conca de la Riera de Caldes ......................................... 51
Taula 10: Resum de resultats a la conca del Riu Tenes ................................................... 52
Taula 11: Resum de resultats a la conca del Riu Congost ............................................... 54
Taula 12: Resum de resultats a la conca del Riu Mogent ................................................ 56
Taula 13: Resum de resultats a la conca del Riu Besòs ................................................... 57
viii Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis ix
ÍNDEX
1. CONTEXT I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA ............................................................. 1
2. ANTECEDENTS ............................................................................................................ 5
3. OBJECTIUS .................................................................................................................. 6
4. BASE TEÒRICA DE L’ÍNDEX DIACRÒNIC ...................................................................... 7
5. FONTS D’INFORMACIÓ ............................................................................................. 11
6. ESTUDI D’USOS DEL SÒL (1956-2009) ...................................................................... 12
6.1. Metodologia ......................................................................................................... 12
6.2. Resultats ............................................................................................................... 16
7. ÍNDEX DIACRÒNIC .................................................................................................... 22
7.1. Variació de l’amplada de llera (B) ......................................................................... 23
7.2. Variació de cabal líquid (L) .................................................................................... 25
7.3. Variació de cabal sòlid (S) ..................................................................................... 27
7.4. Càlcul de l’índex diacrònic .................................................................................... 29
8. ESTUDI D’AVINGUDES (1956-2009) ......................................................................... 32
8.1. Recopilació de dades ............................................................................................ 32
8.2. Metodologia ......................................................................................................... 38
8.3. Resultats ............................................................................................................... 42
9. DISCUSSIÓ................................................................................................................. 45
10. CONCLUSIONS ...................................................................................................... 59
11. VIES DE FUTURA MILLORA DEL MÈTODE ............................................................. 61
12. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................... 62
ANNEXOS ......................................................................................................................... 64
ANNEX 1: TAULA DE RESULTATS DE L’ÍNDEX DIACRÒNIC ........................................... 65
ANNEX 2: TAULES DE DADES HIDROLÓGIQUES ........................................................... 69
x Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 1
1. CONTEXT I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA
Conca del riu Besós
La conca del Besòs té una superfície de 1020 km2 i transcorre principalment per la plana
del Vallés, emmarcada entre les serralades prelitoral i litoral.
El riu Besòs neix a Montmeló a la confluència dels rius Congost i Mogent, que recullen
les aigües del Montseny i de les Serres del Corredor i Marina respectivament. El seu curs,
de 17,7 km, avança per la plana del Vallés rebent pel marge dret els seus principals
afluents com són el Riu Tenes, la Riera de Caldes i el Riu Ripoll, que alhora rep les aigües
del Riu Sec i la Riera de Sant Cugat abans de desembocar al Mar Mediterrani a Sant Adrià
del Besòs formant un petit delta. Les subconques del Riu Tenes, Riera de Caldes, Riu
Ripoll i Riu Sec queden delimitades al nord amb el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt
i Serra de l’Obac, mentre que la riera de Sant Cugat rep les aigües de la cara septentrional
de la Serra de Collserola.
Figura 1: Mapa de situació de la conca del Besòs dintre de Catalunya (racó inferior dret) i mapa de relleu de la Conca. Elaboració pròpia mitjançant Google Earth.
La conca del Besòs, tot i ser de petites dimensions en comparació amb altres conques
presenta una gran varietat paisatgística que va des de zones rurals i boscoses amb gran
interès natural, com les serralades i zones altes de la conca, fins a la desembocadura
totalment integrada en la trama urbana de Barcelona, passant per la plana del Vallés en
constant evolució urbanística en els darrers temps.
2 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
La major part del territori de la conca pertany a les comarques del Vallés Occidental i
Vallés Oriental, a més d’ocupar una petita part del Barcelonès, Moianès, Osona i
Maresme. La població actual a la conca és al voltant del milió i mig d’habitants,
convertint-la en la conca més poblada de tot Catalunya. Els principals nuclis de població
de la conca formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona i es troben
majoritàriament a les parts baixes dels rius. La Taula 1 presenta les dades de població
als diferents municipis que formen la conca del Besòs; les conques amb una major
densitat de població són el tram final del Besòs, Ripoll i Sec.
Taula 1: Dades de població dels diferents municipis que pertanyen a la conca del Besòs. Dades IDESCAT.
Riu Besòs Riu Tenes
Polinyà 7676 Parets del V. 17632 Mollet del V. 52484 Lliça de Vall 6290 Martorelles 4922 Lliçà d'Amunt 14143 Sta. Maria de Martorelles 850 Sta. Eulalia de Ronçana 6802 Sant Fost de Campsentelles 8234 L’Ametlla del V. 7949 La Llagosta 13820 Bigues i Riells 8401 Santa Coloma 119717 Sant Quirze de Safaja 645 Barcelona (Sant Andreu i Nou Barris) 314872 Granera 77 Sant Adrià del Besòs 33761 Castellterçol 2375
556.336 habitants 64.314 habitants
5064,3 hab/km2 355,1 hab/km2
Riu Congost Riera de Caldes
Montmeló 8955 Santa Perpetua 25048 Granollers 60658 Palau de Plegamans 14070 Canovelles 16023 Caldes de Montbui 16885 Les Franqueses del V. 17660 Sentmenat 7870 La Garriga 14991 Gallifa 214 Cànoves i Samalús 2742 Sant Feliu de Codines 5702
Figaró- Montmany 1057 69.789 habitants
Sant Marti de Centelles 1001 640,0 hab/km2
Centelles 7209 Riu Ripoll + Riu Sec
Balenyà 3743 Sant Quirze 18462 Collsuspina 351 Matadepera 8616 Tona 7955 Badia del Vallés 13679 Seva 3370 Montcada 33453 Mallà 255 Ripollet 37088 Aiguafreda 2464 Barberà 31144 El Brull 252 Sabadell 206493 Tagamanent 308 Castellar del V. 23002
148.994 habitants Sant Llorenç de Savall 2402
670,2 hab/km2 374.339 habitants
Riu Mogent 2240,5 hab/km2
Montornès del V. 15509 Riera de Sant Cugat
Vallromanes 2283 Sant Cugat del Vallés 79253 Vilanova del V. 4654 Cerdanyola del Vallés 58747
La Roca del V. 10214 138.000 habitants
Llinars del V. 9035 2607,3 hab/km2
Vilalba Sasserra 636 TOTAL CONCA BESÒS
St. Antoni de Vilamajor 5444 1.403.568 habitants
St. Pere de Vilamajor 4021 1371,0 hab/km2
51.796 habitants
285,5 hab/km2
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 3
La historia de l’últim mig segle a la conca ha estat marcada per un gran augment de
població degut a moviments migratoris atrets pel desenvolupament i les possibilitats de
futur que oferia Barcelona. Aquest creixement demogràfic va ser acompanyat d’una
forta industrialització que va generar un potent creixement econòmic, anteposat a la
salvaguarda del medi ambient i de l’espai fluvial, fet que va dur al Riu Besòs a ser
considerat un dels rius més contaminats d’Europa a les acaballes de segle.
A continuació es destaquen els fets més remarcables, imposats per l’home, de l’evolució
de la conca del Besòs al llarg de les últimes dècades:
- La conca ha sofert un important canvi en els usos del sòl, marcat per
l’abandonament dels conreus que abundaven als anys 50, degut a la intensiva
urbanització i industrialització de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un altre
canvi característic a la conca del Besòs, com a gran part del territori català, ha
sigut la proliferació de les zones boscoses aprofitant els conreus abandonats,
factor que ha augmentat notablement el risc d’incendis forestals.
- Gran nombre d’obres i actuacions que afecten l’àrea al·luvial del riu definint el
seu traçat en planta, com canalitzacions urbanes, soterrament de rieres o obres
lineals paral·leles al riu.
- Gran nombre d’actuacions al llit del riu que afecten al perfil longitudinal com
travesses i costelles, guals de pas o ponts amb solera.
- Possibles extraccions incontrolades de material al·luvial del riu i les planes
al·luvials per a l’ús com a àrid de construcció.
És doncs un fet que l’activitat humana ha marcat notablement l’evolució de la conca
fluvial, imposant un traçat degut a les obres de defensa, variant els cabals d’aigua que
van a parar als cursos fluvials com a conseqüència de la impermeabilització del sòl que
provoca la urbanització i modificant el fons dels rius per la extracció de material al·luvial.
Aquets fets tenen una influència en la morfodinàmica fluvial, entenent aquesta com la
mobilitat de les formes fluvials (planta, seccions transversals i perfils longitudinals). Com
que la planta i les seccions transversals es poden considerar una característica imposada
en una conca tan urbanitzada, la morfodinàmica fluvial a la conca del Besòs es centra en
la mobilitat dels perfils longitudinals, és a dir, en el pendent dels cursos fluvials i les zones
d’incisió i acreció.
La incisió o erosió del llit del riu pot provocar problemes estructurals en les obres que es
troben a l’àrea al·luvial del riu com murs de defensa o piles de pont mentre que la acreció
o creixement del llit per sedimentació pot augmentar el nivell d’aigua de futures
inundacions i crescudes. És llavors un important factor de planificació fluvial el conèixer
i estimar aquets processos al llarg del temps.
4 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
El riu Besos i els seus afluents, com a molts dels rius Mediterranis, tenen un
comportament torrencial. Les característiques d’aquest comportament venen definides
per conques de petites dimensions combinades amb precipitacions intenses i de curta
durada que originen grans cabals punta força superiors als règims mitjos del rius amb
temps de concentració curts, transportant grans quantitats de sediment al·luvial que
modifiquen la morfologia dels cursos fluvials.
Com a conclusió introductòria, es podria definir la conca del riu Besòs com a una conca
extremadament poblada i afectada per l’activitat humana, responsable de definir el seu
traçat en planta, i que té unes condicions geogràfiques i meteorològiques que indueixen
als canvis. Aquet treball pretén contribuir en l’estudi i predicció de la morfodinàmica
fluvial, analitzant el cas concret del riu Besòs des d’un punt de vista diacrònic, és a dir,
tenint en compte l’evolució en el temps de fets i fenòmens provocats per l’activitat
humana en una conca fluvial.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 5
2. ANTECEDENTS
Aquest treball es planteja com a una continuació amb expectatives de millora i ampliació
de l‘estudi realitzat l’any 2011 anomenat Estudi morfodinàmic de la conca del Besòs,
elaborat per Sergi Capapé i Juan P. Martín Vide del Departament d’Enginyeria Hidràulica,
Marítima i Ambiental de la UPC. En aquest estudi es proposava un mètode de pronòstic
d’incisió i acreció mitjançant uns índex anomenats sincrònic i diacrònic i un altre mètode
d’estimació de la potencial transformació del llit al·luvial en el cas de retirada
d’estructures transversals. L’índex sincrònic proporciona un valor del potencial de
transport d’un riu degut a les seves característiques actuals, mentre que l’índex diacrònic
proporciona un valor de la pressió exercida sobre el riu en un determinat període
temporal.
El present estudi es centrarà en desenvolupar àmpliament el mètode de l’índex diacrònic
que té en compte:
1) la reducció de fonts de sediment degut a la pèrdua d’àrea al·luvial que genera
l’estretament de les lleres.
2) l’increment de cabal líquid degut al augment d’escolament superficial que produeix
els canvis en l’ús del sol que ha experimentat la conca. El canvi d’usos del sol també
modifica l’aportació de sediments procedents del rentat de la conca.
Una potencial millora per al treball és realitzar un estudi detallat dels canvis en els usos
del sòl, tenint en compte una gran varietat d’usos ja que en el treball primitiu només es
diferencia entre sòls urbans i sòls no urbans. Per a aquesta tasca s’utilitza una
metodologia com la que es fa servir en l’estudi anomenat Evolució de les inundacions a
l’Àrea Metropolitana de Barcelona des d’una perspectiva holística: passat, present i
futur, elaborat l’any 2015 pel Grup GAMA del Departament d’Astronomia i Meteorologia
de la UB, amb col·laboració de la UPC.
6 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
3. OBJECTIUS
Com s’ha comentat anteriorment, el principal propòsit d’aquest treball és millorar
l’eficàcia dels índex desenvolupats en l’estudi del 2011, ampliant els conceptes utilitzats
i afegint-ne de nous.
Aquet estudi es centrarà en l’índex diacrònic, és a dir en proporcionar un valor numèric
que expressi el potencial d’incisió o acreció en funció de la pressió antròpica exercida
sobre la conca del riu.
L’objectiu final d’aquest estudi és aportar més coneixement i anàlisis que porti a poder
desenvolupar mètodes predictors fiables del comportament fluvial tenint en compte les
modificacions fetes per l’home tant en el propi riu com en tota la conca. Predictors
fiables en aquet camp podrien arribar a aplicar-se en futurs plans urbanístics que
pretenguin preservar i restaurar els espais fluvials.
Objectius concrets
- Tenir en compte d’una forma més elaborada el canvi d’usos del sol. En l’estudi
precedent del 2011 tan sols es diferencia entre sols urbà i no urbà, pel que aquet
treball pretén tindre en compte una major varietat d’usos i els seus graus
d’escolament superficial associats.
- Augmentar la precisió del mètode predictiu gràcies a una divisió més acurada
amb major resolució de la conca que condueixi a resultats més detallats
localitzats al llarg dels diferents cursos fluvials.
- Dur a terme un treball de recerca històrica sobre les dades hidrològiques dels
successos extrems que han ocorregut a la conca en el període estudiat. L’objectiu
d’aquesta tasca és determinar els punts més afectats per crescudes per així
verificar si el potencial transformador predit amb el mètode diacrònic s’ha
desenvolupat total o parcialment en cada punt.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 7
4. BASE TEÒRICA DE L’ÍNDEX DIACRÒNIC
L’idea de l’índex diacrònic és la d’estimar el potencial transformador d’un riu provocat
pels canvis produïts en una conca en un cert període de temps. Aquest període serà el
comprés entre els anys 1956 i 2009, degut a les fonts d’informació disponibles (mapes
de cobertes del sòl realitzats pel CREAF a partir del vol americà de 1956 i de la orto-foto
del 2009). És un període força adequat per al propòsit marcat, donat que tant el Riu
Besòs i els seus afluents com tota la conca, han sofert força canvis i, alhora, episodis de
grans avingudes.
La base teòrica de l’índex diacrònic prové de la teoria d’equilibri dels fons fluvials, segons
la qual, l’estabilitat del fons depèn de l’equilibri en el temps de quatre factors: els cabals
sòlid (QS) i líquid QL), el pendent de la llera (i) i la mida de gra del material al·luvial (D).
Variacions d’aquests elements provocades per diferents factors produiran desequilibris
d’incisió o acreció del fons del riu.
El funcionament d’aquest fenomen es pot entendre visualment segons l’analogia de la
balança de Lane representada a la Figura 2. Els cabals sòlid i líquid es representen com
els pesos, i la mida del gra i el pendent com la longitud dels braços de la balança. La
variació d’un o més factors produirà que la balança es decanti cap a un o altre cantó, de
tal manera que la agulla marcarà si el canvi tendirà a la acreció o a la incisió. Augments
en el cabal líquid o el pendent i/o reduccions de la mida de gra o en el cabal sòlid
ocasionaran incisió; fenòmens contraris a aquests produiran acreció del fons.
Figura 2: Analogia de la balança de Lane sobre l’equilibri de fons fluvials. Font: (Martín Vide 2002)
8 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
La següent proporcionalitat (que es pot demostrar a partir de l’equació d’Einstein
Brown) proporciona una versió senzilla i quantitativa de la balança de Lane:
𝑞𝑠 ∗ 𝐷3
2⁄ ∝ 𝑞𝐿2 ∗ 𝑖2
O també, convertint els cabals unitaris a totals dividint-los per l’amplada de la llera (B) i
fent servir una constant c que fa complir la proporcionalitat:
𝑄𝑠
𝐵∗ 𝐷
32⁄ = 𝑐 ∗
𝑄𝐿2
𝐵2∗ 𝑖2 → 𝑄𝑠 ∗ 𝐷
32⁄ = 𝑐 ∗
𝑄𝐿2
𝐵∗ 𝑖2
Es vol obtenir una mesura del desequilibri causat pels canvis produïts en un període de
temps (1956-2009); per tant escriurem el quocient entre les dades dels diferents anys.
𝑄𝑠(09)
𝑄𝑠(56)∗
𝐷(09)3
2⁄
𝐷(56)3
2⁄=
𝑐 ∗𝑄𝐿(09)
2
𝑄𝐿(56)2
𝑐 ∗𝐵(09)
𝐵(56)
∗𝑖(09)
2
𝑖(56)2 →
𝑄𝑠(09)
𝑄𝑠(56)∗
𝐷(09)3
2⁄
𝐷(56)3
2⁄∗
𝐵(09)
𝐵(56)=
𝑄𝐿(09)2
𝑄𝐿(56)2 ∗
𝑖(09)2
𝑖(56)2
El potencial transformador del fons del riu es pot interpretar com el quocient entre els
pendents del 1956 i el 2009 que s’espera amb els canvis que ha sofert la conca i la llera
en el període analitzat. Es considera que la mida del gra d’una llera no varia al llarg del
temps (D09/D56 = 1). Operant resulta la següent equació:
𝑖(56)
𝑖(09)= (
𝐵(09)
𝐵(56))
−0.5
∗ (𝑄𝑠(09)
𝑄𝑠(56))
−0.5
∗𝑄𝐿(09)
𝑄𝐿(56)
Valors majors que 1 indiquen que la tendència del pendent era major l’any 1956 que al
2009 i que per tant, el pendent ha disminuït. Això es pot relacionar amb una tendència
a la incisió; valors menors que 1 indiquen el contrari i per tant acreció.
S’observa per tant que l’equilibri depèn de com han variat tres factors al llarg del temps:
- L’amplada de la llera (B): el creixement urbanístic del darrer mig segle ha tendit
a ocupar les lleres dels rius, i el Besòs n’és un gran exemple atesa la gran amplada de les
seves lleres respecte al cabal que hi circula normalment. Aquest fet ha provocat greus
danys materials i personals quan han esdevingut grans avingudes com la de l’any 1962.
Per a pal·liar aquests danys i mantenir el creixement urbanístic s’han construït en les
darreres dècades endegaments als nuclis urbans que usualment han tendit a estretir les
lleres.
El terme de variació de l’amplada de llera s’expressa com:
𝐵 =𝐵09
𝐵56
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 9
- El cabal líquid (QL): el comportament torrencial del riu Besòs fa que el cabal que
transporta depengui quasi totalment de les precipitacions, i per tant de l’escolament
superficial. En aquest factor tenen una gran importància els usos del sòl, ja que cada
tipus de terreny té associat una capacitat per a deixar infiltrar l’aigua o per a fer-la lliscar
superficialment fins a rierols, torrents i rius. L’any 1956, els conreus eren molt presents
a la conca, però degut al creixement urbanístic de l’àrea metropolitana, aquests s’han
convertit en bona part en àrea urbana. Les zones urbanitzades pràcticament no tenen
capacitat d’infiltració i tota la precipitació va a parar als cursos fluvials. Per tant, la
tendència a la impermeabilització de la conca esdevé en un augment del percentatge
d’aigua que va a parar als rius quan hi ha precipitacions.
El terme degut a la variació potencial del cabal líquid el calculem com el quocient de
les àrees de cada nivell d’escolament que es definiran més endavant multiplicades pel
seu corresponent coeficient d’escolament (C0):
𝐿 =𝑄𝐿(09)
𝑄𝐿(56)=
∑ 𝐴0(09) ∗ 𝐶060
∑ 𝐴0(56) ∗ 𝐶060
- El cabal sòlid (QS): el cabal sòlid que circula per un riu té dos orígens diferenciats,
com són el que aporta la pròpia llera al·luvial i el que aporta la conca arrossegat per
l’aigua de precipitació, també anomenat cabal de rentat. El primer depèn de l’amplada
al·luvial de la llera (B), i el segon dels usos del sòl a la conca. Considerant una reducció
majoritària de les lleres de la conca i que el terreny urbanitzat aporta una menor porció
de material de rentat que altres tipus de sòl, fa pensar que el potencial cabal sòlid al riu
s’ha reduït amb els canvis soferts al llarg dels anys.
Existeix un cert desconeixement d’aquest procés, i cal remarcar que s’utilitzen
hipòtesis i simplificacions importants.
Una és considerar tota l’amplada de la llera (de vora a vora si és natural i de mota a
mota si és canalitzada) com a al·luvial i per tant, capaç de contribuir al transport sòlid.
Aquesta hipòtesi vol dir que es menysprea l’acció limitant de la vegetació sobre
l’arrossegament de material al·luvial i per tant sobre tota la dinàmica fluvial analitzada.
A una secció natural, entre vora i vora hi ha la llera principal ocupada per l’aigua,
modelada pel cabal dominant (de baix període de retorn, entre 1.5 i 7 anys) i per això
amb poca presència de vegetació. En canvi, en una secció artificial de més capacitat
entre mota i mota, com que hi caben cabals d’avinguda d’alts períodes de retorn una
part de la secció no està mullada gairebé mai i pot haver prosperat molt més la
vegetació. A les seccions artificials d’endegaments urbans, a més, poden haver
disposicions contra l’arrossegament, com per exemple per defensar un parc urbà
(costelles o travesses enterrades, cas de Santa Coloma de Gramenet i Granollers). Per
tant, la hipòtesi d’amplada totalment al·luvial és especialment “sensible” en el cas de
seccions artificials (canalitzacions) i més encara urbanes.
10 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
En quant al transport de rentat, no es coneix amb exactitud quin percentatge és
d’aquest tipus en una conca i es considera un valor d’un 25 %. Tampoc es té informació
detallada de coeficients de transport de rentat en funció del tipus de sòl, pel que es
considerarà que només aporten sediment de rentat les àrees no urbanes (àrees 1,2,3 i
4 definides posteriorment a l’apartat d’usos del sòl). Per tant es menysprea la diferent
aportació de materials per part de diferents terrenys com a conreus i boscos i altres
factors, però s’obtindrà un valor qualitatiu de la disminució de potencial material
al·luvial.
El terme degut a la variació en el cabal sòlid es calcularà de la següent manera:
𝑆 =𝑄𝑆(09)
𝑄𝑆(56)=
0.75 ∗ 𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(09) + 0.25 ∗ (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4)(09)
0.75 ∗ 𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(56) + 0.25 ∗ (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4)(56)
Sent l’àrea al·luvial la amplada de la llera (B) en un tram multiplicada per la longitud
(L) d’aquell tram:
𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(09 𝑜 56) = 𝐵𝑡𝑟𝑎𝑚 ∗ 𝐿𝑡𝑟𝑎𝑚
La expressió final del potencial de desequilibri antròpic queda de la següent forma:
(1) =𝑖56
𝑖09= 𝐵−0.5 ∗ 𝑆−0.5 ∗ 𝐿
En la publicació predecessora a aquesta (Capapé 2011) es suggereix utilitzar també
diferents exponents en la expressió, donant menys importància a la reducció d’amplada
que a les fonts de sediment:
(2) =𝑖56
𝑖09= 𝐵−0.36 ∗ 𝑆−0.64 ∗ 𝐿
Definim l’índex diacrònic (ID) seguint el criteri de la publicació esmentada en l’anterior
paràgraf com a la mitja dels dos valors obtinguts aplicant diferents exponents i li restem
1, de manera que valors negatius indiquen acreció en un tram i valors positius incisió:
𝐼𝐷 =(1) + (2)
2− 1
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 11
5. FONTS D’INFORMACIÓ
INFORMACIÓ SIG
La informació bàsica necessària per l’anàlisi geogràfic de la conca prové de recursos que
diferents institucions públiques comparteixen a la xarxa.
La base cartogràfica, que inclou els límits de la conca i de les subconques i la xarxa
hidrogràfica principal i secundària és informació pública de la Agència Catalana de
l’Aigua (ACA). També es disposa de la base municipal i topogràfica de Catalunya, que es
pot trobar a la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i al Departament de
Territori de la Generalitat.
En quant a l’anàlisi dels canvis en els usos del sol, es fan a servir diferents edicions del
Mapa de Cobertes del Sol de Catalunya (MCSC) desenvolupats pel Centre de Recerca
Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Concretament, s’utilitza la quarta versió del
MCSC de l’any 2009 i la referent al vol americà de 1956 elaborada pel CREAF i la
Diputació de Barcelona.
Tota la informació geogràfica es processa mitjançant el software ArcGis 10.3.1 en format
Shape.
DADES HIDROLÒGIQUES
La informació relacionada amb la obtenció de dades hidrològiques s’ha obtingut a partir
de recerca bibliogràfica i de recursos en línia i en paper de la Agència Catalana de l’Aigua
i la antiga Junta d’Aigües. Part d’aquesta recerca bibliogràfica s’ha realitzat a l’Arxiu
Nacional de Catalunya i a l’Arxiu Central de l’Agència Catalana de l’Aigua.
SORTIDES DE CAMP
En el transcurs del treball s’han efectuat varies sortides de camp a diferents punts de la
conca del Besòs per a la familiarització amb el medi d’estudi.
12 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
6. ESTUDI D’USOS DEL SÒL (1956-2009)
El primer pas a realitzar per a calcular l’índex diacrònic d’una conca és realitzar un
complet estudi dels canvis dels usos del sòl en el període que es vulgui analitzar. En el
cas que ens ocupa el període és el comprés entre els anys 1956 i 2009, degut a que es
disposa dels Mapes de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) d’aquests anys, elaborats
pel grup d’estudi CREAF de la Universitat Autònoma de Barcelona. Concretament, el de
l’any 1956 està elaborat a partir del vol americà que es va realitzar per primer cop a
Espanya aquell any, per la qual cosa és la època més llunyana que es pot analitzar amb
aquestes eines. A continuació s’exposa la metodologia seguida en l’estudi i els resultats
obtinguts:
6.1. Metodologia
Per a dur a terme la visualització, processament i càlculs referents a aquet apartat s’ha
utilitzat el software ArcGis 10.3. Seguidament, s’especifica pas per pas la metodologia
que es durà a terme en l’anàlisi dels usos del sòl a la conca:
1. La informació necessària per a l’estudi es farà gràcies a les següents bases
cartogràfiques de les que es disposa: MCSC dels anys 1956 i 2009, municipis de
Catalunya, xarxa hidrogràfica principal i secundària i delimitacions de conques principals
i secundaries.
Figura 3: Conca del Besòs dividida en vuit conques secundaries (Mogent, Congost, Tenes, Caldes, Ripoll, Sec, Sant Cugat i Besòs). Elaboració pròpia
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 13
2. Per tal d’obtenir resultats ben localitzats geogràficament i així poder acotar
millor les zones que més canvis han sofert al llarg del temps, es divideix la conca principal
del Besòs en les vuit conques secundaries que formen els principals afluents,
representades a la Figura 3.
3. El MCSC disposa d’una llegenda jeràrquica que en la quarta edició té 5 nivells i
un subnivell, classificant l’ús del sol en fins a 241 categories per al nivell més complex.
Per a dur a terme els propòsits d’aquet estudi es tindrà en compte el nivell 2 de la
llegenda amb 25 categories diferents, suficients per a poder associar-hi coeficients
d’escolament raonables a posteriori. La següent taula mostra les categories en que es
divideixen els usos del sòl per a diferents edicions del mapa:
Taula 2: Relació de categories d’usos del sòl en diferents versions del MCSC. Font: CREAF
Nivell 1 (6 categories) Nivell 1F (11 categories) Nivell 2 (25 categories)
Aigües continentals Aigües continentals Aigües continentals
Terrenys forestals
Arbrat dens
Boscos densos (no de ribera)
Boscos densos de ribera
Plantacions de pollancres
Plantacions de plàtans
Arbrat clar
Boscos clars (no de ribera)
Boscos clars de ribera
Matollar Matollar
Aiguamolls Aiguamolls
Prats i herbassars Prats i herbassars
Improductiu natural
Roquissars Tarteres
Sòls nus forestals Platges
Glaceres i congestes
Conreus Conreus Conreus
Zones cremades Zones cremades Zones cremades
Mar Mar Mar
Improductiu artificial Improductiu artificial
Zones urbanitzades
Canals i basses agrícoles
Basses urbanes
Vies de comunicació
Zones esportives i lúdiques
Zones d'extracció minera
Sols nus urbans
14 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
4. Mitjançant eines SIG, es processaran les dades per a obtenir les superfícies
corresponents a cada tipus d’ús del sol en els mapes de 1956 i 2009, així com les
estadístiques dels canvis esdevinguts en aquest període. Aquets resultats s’obtindran
tant a nivell general de la conca del Besòs com a nivell de cada una de les vuit conques
secundaries esmentades anteriorment.
5. Per tal d’obtenir un resultat més visual i representar-lo gràficament, s’agruparan
les 24 categories d’us del sol en 7 categories d’escolament potencial (moll, permeable
alt, mig i baix i impermeable baix, mig i alt) de manera similar a com es fa en l’estudi
Evolució de les inundacions a l’àrea Metropolitana de Barcelona des d’una perspectiva
holística: passat, present i futur (2015). A cada grau d’escolament potencial del terreny
se li assignarà un coeficient d’escolament (Figura 4), seguint el criteri proposat al llibre
Applied Hydrology (Chow et al. 1988).
Figura 4: Coeficients d’escolament acceptats en l’actualitat. Font (Chow et al. 1988)
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 15
6. Assignant colors a cada nivell d’escolament mitjançant eines de processament
SIG s’obtindran mapes d’escorrentia potencial de la conca del Besòs, amb els graus
d’escolament definits a la Taula 3.
Taula 3: Classificació d’usos del sòl en graus d’escolament. Font (Grup Gama 2015)
7. El coeficient d’escolament és un percentatge de la quantitat d’aigua de pluja que
al caure circula per la superfície terrestre enlloc d’infiltrar-se al subsòl. Finalment, per a
obtenir un valor representatiu del coeficient d’escolament en un àrea determinada, es
calcula una mitja ponderada en funció de les àrees de cada tipus de coberta de sòl.
Aquest valor representa el percentatge d’aigua de pluja caiguda en un àrea amb
diferents tipus de coberta que circularia com a escolament superficial per a un període
de retorn determinat, i és d’utilitat per a comparar les diferents subconques en les dues
èpoques que es tenen en compte. La definició matemàtica d’aquet valor anomenat
escolament mig (Em) és:
𝐸𝑚 (𝑇)56 𝑜 09 =𝐶0(0) ∗ 𝐴0 + 𝐶0(1) ∗ 𝐴1 … + 𝑐0(𝑁) ∗ 𝐴𝑁
𝐴0 + 𝐴1 … + 𝐴𝑁
On A0, A1, A2, ... són les àrees de cada grau d’escolament anteriorment definits i C0 (0),
C0 (1), C0 (2), ... són els seus corresponents coeficients d’escolament per a un període de
retorn concret.
Classe Proposada Coeficient d'escolament (C0)
T5 T10 T50 T100 T500
6 Impermeable
Alt
Roquissars
0,78 0,82 0,91 0,96 1
Vies de comunicació
Glaceres i congestes
Tarteres
Zones d'extracció minera
Zones urbanitzades
5 Impermeable
Mig
Sòls nus urbans 0,43 0,45 0,52 0,55 0,62
Zones esportives i lúdiques
4 Impermeable
Baix
Sòls nus forestals 0,39 0,41 0,48 0,52 0,6
Zones cremades
3 Permeable Baix
Conreus
0,38 0,41 0,48 0,51 0,58 Plantacions de plàtans
Plantacions de pollancres
2 Permeable Mig Matollars
0,36 0,38 0,45 0,49 0,58 Prats i herbassars
1 Permeable Alt
Boscos densos de ribera
0,34 0,36 0,43 0,47 0,56 Boscos densos (no de ribera)
Boscos clars de ribera
Boscos clars (no de ribera)
0 Moll
Basses urbanes
0 0 0 0 0
Aigües continentals
Aiguamolls
Canals i basses agrícoles
Mar
Platges
16 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
6.2. Resultats
La Figura 5 està elaborada a partir del mapa de cobertes del sòl de Catalunya i s’hi poden
apreciar els usos del sòl a la conca del Besòs als anys 1956 i 2009. La classificació
utilitzada és la del nivell 1, amb només 7 categories, per a facilitar-ne la interpretació
visual, tot i que com es menciona anteriorment l’estudi es fa tenint en compte les 25
categories de la segona edició.
Figura 5: Mapa de cobertes del sòl els anys 1956 (esquerra) i 2009 (dreta) amb la seva llegenda. Elaborada a partir del MCSC
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 17
En el mapa del 1956 s’aprecia una dominància de terrenys dedicats a l’agricultura i el
conreu (color groc), un 40% de la conca. Un percentatge similar són boscos densos (color
verd), mentre que les zones urbanitzades (color vermell) l’any 1956 no arriben al 5%. La
distribució a nivell de subconques és similar a excepció de les del Sec i el Besòs, zones
on la urbanització arriba al voltant del 10% (Barcelona, Montcada, Santa Coloma, Sant
Quirze...) i l’àrea dedicada a conreus representa al voltant del 50%. En aquestes
subconques l’àrea forestal és significativament menor, ocupant al voltant del 20%.
Figura 6: Usos del sòl en % l’any 1956 a les vuit conques secundaries i a la conca principal. Elaboració pròpia.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
R. SantCugat
Riu Sec RiuRipoll
Riera deCaldes
RiuTenes
RiuCongost
RiuMogent
RiuBesós
CONCADEL
BESÓS
ÚS DEL SÒL (1956)Boscos densos (no de ribera) ConreusMatollars Vies de comunicacióZones urbanitzades Altres
18 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
El mapa del 2009 és notablement diferent al de 1956. Segueixen dominant els boscos
densos a la conca (color verd), que representen un 45% del total, seguits ara per les
zones urbanitzades (color vermell) que ocupen al voltant del 20% de la conca. Al 2009,
el terreny dedicat a la agricultura (color groc) és al voltant del 18%. Com al 1956, les
zones més urbanitzades i menys boscoses corresponen a les subconques del Sec i del
Besòs, amb un 50 i 40%, respectivament, d’àrea urbanitzada (zona urbanitzada i vies de
comunicació).
Figura 7: Usos del sòl en % l’any 2009 a les vuit conques secundaries i a la conca principal. Elaboració pròpia
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
R. SantCugat
Riu Sec RiuRipoll
Riera deCaldes
RiuTenes
RiuCongost
RiuMogent
RiuBesós
CONCADEL
BESÓS
ÚS DEL SÒL (2009)Boscos densos (no de ribera) ConreusMatollars Vies de comunicacióZones urbanitzades Altres
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 19
En el gràfic de la Figura 8 s’aprecien els canvis en els usos del sòl entre els anys 1956 i
2009. La tendència és clara; els camps de conreu s’han reduït notablement convertint-
se gairebé íntegrament en zona urbana, i en molt menor quantitat en matollars, prats i
herbassars. La conca que ha experimentat un canvi més notable en aquest període ha
sigut la del Riu Sec, mentre que en la que menys s’ha alterat l’ocupació del sòl ha sigut
la del riu Congost.
Figura 8: Variació d’usos del sòl en % al període 1956-2009 a les vuit subconques i a la conca principal. Elaboració pròpia.
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
VARIACIÓ 1956-2009
Boscos densos (no de ribera) Conreus
Matollars Vies de comunicació
Zones urbanitzades Altres
20 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
De l’estudi dels usos del sòl i posterior agrupament en nivells d’escolament potencial
se’n obtenen les següents representacions de la conca per als anys 1956 i 2009,
respectivament (Figura 9). Els colors calents representen zones d’alt potencial
escorrentiu com serien les zones urbanitzades, mentre que els colors freds representen
baixos potencials d’escolament deguts majoritàriament a terrenys forestals. L’evolució
és clara cap a un terreny força més impermeable degut a la desaparició de zones de
conreu i proliferació de terreny urbà.
Figura 9: Mapes d’escolament potencial els anys 1956 (esquerra) i 2009 (dreta) amb la seva llegenda. Elaboració pròpia.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 21
Als diferents nivells de permeabilitat del terreny se’ls assigna un coeficient d’escolament
com s’ha explicat en l’apartat de metodologia i es calcula la mitja ponderada d’àrees de
cada tipus de terreny amb els seus respectius coeficients d’escolament, obtenint així
valors representatius del percentatge d’aigua d’una precipitació que potencialment
circularia per la superfície de la conca en cada època.
Coneixent els valors d’escolament mig els anys 1956 i 2009 es pot calcular la variació
d’aquest paràmetre, és a dir en quin percentatge han augmentat els cabals circulants
com a escolament superficial. Els resultats d’aquet paràmetre comparatiu del total de la
conca i de cada conca secundària per a períodes de retorn de 10 i 100 anys es resumeix
per a la seva interpretació en el següent gràfic:
Figura 10: Augment en percentatge d’escolament potencial mig per a una precipitació de període de retorn de 10 anys (blau) i 100 anys (taronja) entre els anys 1956 i 2009. Elaboració pròpia
En el total de la conca del Besòs l’aigua circulant com a escolament superficial ha
augmentat al voltant d’un 8 % en el període comprés entre el 1956 i el 2009 com a
conseqüència dels canvis esdevinguts en els usos del sòl.
Tres subconques es troben per sobre de la mitja total de la conca (Riu Sec, Besòs i riera
de Sant Cugat), que alhora són també les conques més urbanitzades. En el cas del riu
Sec els cabals circulants com a escolament superficial han augmentat de l’ordre d’un 17
% respecte els cabals potencials per a una mateixa precipitació caiguda l’any 1956.
La conca del Congost és en la que es troba un valor més baix d’aquest paràmetre, però
per al correcte anàlisi d’aquet cal tenir en compte que el grau d’urbanització a la
capçalera del riu és força més baix que al tram mig i final de manera que cal relativitzar
aquest valor.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
TOTALCONCA
SANTCUGAT
SEC RIPOLL CALDES TENES CONGOST MOGENT BESÒS
22 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
7. ÍNDEX DIACRÒNIC
En l’apartat teòric hem definit el paràmetre anomenat com a índex diacrònic, que és una
mesura del potencial transformador de la morfologia d’un sistema fluvial en funció de la
pressió exercida a la conca i la llera en un període de temps determinat. El càlcul
d’aquest depèn de l’evolució en el temps de tres factors: l’amplada de les lleres i els
cabals líquid i sòlid.
El factor de l’amplada s’obté mitjançant una mesura directa d’aquesta en diferents
èpoques i el del cabal líquid depèn de la variació en l’escolament superficial, i per tant,
dels canvis en els usos del sòl. El factor de cabal sòlid d’origen a la llera depèn de
l’amplada d’aquesta mentre que el d’origen en el rentat de la conca ve determinat pels
canvis d’usos del sòl dels tipus de terreny que aporten material de rentat.
Per a aplicar el mètode proposat a una conca tenint en compte les característiques dels
diferents punts s’ha procedit de la següent manera; s’han dividit els cursos fluvials dels
diferents afluents en trams d’igual amplada, s’han obtingut les àrees de les conques
tributàries de cada tram (utilitzant els mapes de conques elementals de l’ACA) i s’ha fet
l’estudi de la variació en els canvis d’usos del sòl a cada tram. D’aquesta manera, s’obté
finalment un valor de l’índex diacrònic per a cada tram, permetent diagnosticar la
potencial incisió o acreció en zones concretes de la conca. La Figura 11 mostra la divisió
en trams que s’ha realitzat de la conca:
Figura 11: Divisió en trams de la conca per al càlcul de l’índex diacrònic. Elaboració pròpia.
A continuació es detalla l’obtenció de cada un dels factors esmentats anteriorment, el
càlcul de l’índex diacrònic i es valoren els resultats obtinguts:
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 23
7.1. Variació de l’amplada de llera (B)
El factor B és un indicador de la variació de les amplades de la llera entre els anys 1956 i
2009. Segons la definició del factor, valors majors que 1 signifiquen un eixamplament de
la llera i valors entre 0 i 1 un estretament:
𝐵 =𝐵09
𝐵56
Per a caracteritzar aquest valor es divideixen les conques en trams d’igual amplada de
llera, i aquestes amplades es mesuren a les orto-fotos de 1956 i 2009 mitjançant eines
SIG. Per a facilitar-ne la comparació es dibuixa un polígon resseguint l’àrea al·luvial al
2009 que després es projecta a sobre de la imatge de 1956, ja que la primera és més
senzilla de delimitar atès que gran part de la conca es troba canalitzada i que la qualitat
de la imatge és significativament millor.
La Figura 12 de la conca del Besòs mostra de forma gràfica la variació en l’amplada de la
llera en els diferents trams fluvials. Els colors vermell i taronja indiquen factors B menors
que 1 i per tant, estretament de les lleres, el color blau és per als trams que han
mantingut una amplada sense excessius canvis i el color verd per a trams en que la conca
ha sigut notablement eixamplada.
Figura 12: : Variació de les amplades de llera a la conca del Besòs. Elaboració pròpia.
24 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
La tendència general de la conca és a l’estretament de les lleres fluvials degut a les
canalitzacions realitzades als diferents nuclis de població. Donat que les zones amb
major grau d’urbanització coincideixen amb les parts baixes dels cursos fluvials,
l’estretament és major que en les capçaleres on pràcticament no ha variat l’amplada de
la llera en el període analitzat. El riu que més ha patit aquesta pressió ha sigut el Congost,
on les canalitzacions han reduït l’àrea al·luvial a menys de la meitat en alguns indrets,
com es mostra a la Figura 13.
Contràriament, altres zones de la conca han patit un eixamplament de la llera, com és el
cas sobretot del tram baix del Ripoll. Aquest va ser el riu més afectat per la recordada
avinguda de l’any 62, que va marcar un abans i un després de les maneres de fer. Fins
aquella data, i per tant l’any 1956, bona part de les lleres del riu estaven ocupades per
un important nombre de població, fet clau en el fatal balanç que va provocar el posterior
aiguat. Les actuacions dutes a terme fins a la actualitat han dotat el riu d’una major
amplada que la que es va assolir durant els anys 50. La Figura 14 mostra l’evolució de la
llera del Ripoll al seu pas per Sabadell:
Figura 13: Evolució de la amplada de la llera del Riu Congost a Montmeló. A la esquerra, foto de 1956 amb la llera remarcada en color verd i a la dreta foto de 2009 amb la llera en color magenta. Elaboració pròpia a partir d’orto-
fotos de 1956 i 2009
Figura 14: Evolució de la amplada de la llera del Ripoll a Sabadell. A la esquerra, foto de 1956 amb la llera remarcada en color verd i a la dreta foto de 2009 amb la llera remarcada en color magenta. Elaboració pròpia a partir d’orto-
fotos de 1956 i 2009
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 25
7.2. Variació de cabal líquid (L)
El factor de variació del cabal líquid depèn de com ha evolucionat l’ús del sòl en el
període analitzat. Donat que, com se’n desprèn de l’estudi d’usos del sòl, la tendència
generalitzada a tota la conca ha sigut a la impermeabilització del terreny provocada per
l’alt grau d’urbanització, els cabals líquids circulant com a escolament superficial són
potencialment majors en l’actualitat.
Per tant, aquest paràmetre es troba a partir de les àrees de cada tipus de terreny i dels
seus respectius coeficients d’escolament definits anteriorment. Valors majors que 1
d’aquest factor denoten augments potencials de cabals, com s’extreu de la definició del
factor:
𝐿 =𝑄𝐿(09)
𝑄𝐿(56)=
∑ 𝐴0(09) ∗ 𝐶060
∑ 𝐴0(56) ∗ 𝐶060
La Figura 15, a la pagina següent, mostra en una escala de verds el grau de variació en
els potencials cabals líquids d’escolament superficial que esdevé del càlcul proposat.
Tots els trams de la conca han esdevingut més impermeables, permetent per tant majors
cabals d’escolament superficial. Les conques on més es manifesta aquesta realitat són
la de la Riera de Sant Cugat, el tram baix del Riu Ripoll i, sobretot, el Riu Sec. En aquestes
zones es troben valors relativament alts respecte a altres zones que també han
experimentat un enorme augment del grau d’urbanització com podria ser Granollers al
tram baix del Riu Congost. Aquest fet es déu a que a les conques del Sec i de la Riera de
Sant Cugat s’ha urbanitzat a tota la conca, des de la capçalera fins a la desembocadura,
mentre que a les capçaleres dels altres rius, majoritàriament zones boscoses i
muntanyenques, s’ha mantingut un grau força similar d’urbanització.
Per a fer-se una idea del potencial augment de cabals líquids degut al canvi en els usos
del sòl es podria dir que el potencial cabal líquid d’una precipitació que podria circular
superficialment per la conca del Riu Sec degut a l’actual grau d’impermeabilització de la
conca és al voltant d’un 40 % major que a l’any 1956, a més de reduir-se el temps de
concentració de la precipitació. Aquets factors generen un perill pel que fa a possibles
inundacions i danys, i en relació al tema que ens ocupa, majors cabals líquids són un
factor potencialment incisiu de les lleres fluvials.
26 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Figura 15: Variació en el cabal líquid d’escolament. Elaboració pròpia.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 27
7.3. Variació de cabal sòlid (S)
El tercer paràmetre a definir abans de calcular l’índex diacrònic és la variació en el cabal
sòlid, que com s’ha mencionat en l’apartat teòric de l’índex diacrònic és el valor més
incert degut a l’actual coneixement del tema. Per a la estimació d’aquet valor s’han
efectuat diverses hipòtesis que simplifiquen el problema. La primera és considerar que
l’aportació de cabal sòlid prové en un 25 % de material de rentat de la conca i en un 75
% de la pròpia llera al·luvial, considerant aquesta com a activa en tota la seva amplada.
L’altra hipòtesi que cal tindre en compte és que les zones urbanes aporten un sediment
de rentat que es pot considerar negligible al comparar-lo amb el que aporten els terrenys
forestals i conreus, és a dir que només aporten sediment les superfícies de nivell 1, 2, 3,
4 i 5 definides a la Taula 3.
D’aquesta manera s’obté una expressió per al càlcul del cabal sòlid tal com:
𝑄𝑆 = 0.75 · 𝐴𝐴𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙 + 0,25 · (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4 + 𝐴5)
L’àrea al·luvial és el producte de les longituds dels trams en els que s’ha dividit la conca
per les seves corresponents amplades de llera, mentre que les àrees A1, A2, A3, A4 i A5
són les superfícies de terreny no urbà i, que per tant, aporten material fi de rentat a la
conca quan es produeixen precipitacions. Els subíndexs es corresponen amb l’agrupació
que s’ha fet en l’apartat d’escolament en que es classifica el terreny en 7 graus
d’escolament (Taula 3). L’expressió anterior no pretén ser una formula quantitativa pel
transport sòlid, sinó només una expressió funcional de la seva dependència de les àrees.
Com que l’expressió s’utilitzarà per fer el quocient S entre 1956 i 2009 el valor
quantitatiu es cancel·la entre numerador i denominador, quedant només la relació
funcional.
El paràmetre S de l’índex diacrònic depèn dels altres paràmetres analitzats
anteriorment. La variació en el transport de rentat a la conca dependrà dels canvis en
els usos del sòl i el transport de material de la llera dependrà de si aquesta ha sigut
estretida o eixamplada.
En relació al transport de rentat, degut a la proliferació d’àrea urbanitzada en detriment
majoritàriament de conreus, s’ha provocat una disminució del material fi que és
arrossegat al ploure, sent aquest fet característic en major o menor mesura a tota la
conca.
Pel que fa al material que aporta la llera, i sense tindre en compte factors com l’evolució
de la vegetació o l’existència d’obres a la llera que interfereixin en el transport sòlid,
aquet dependrà únicament de la variació que hagi sofert l’amplada al·luvial.
Amb les hipòtesis realitzades s’estima el factor S. Valors menors a la unitat denoten
reduccions en el potencial transport sòlid que té cada tram, tal i com s’extreu de la
definició del paràmetre:
𝑆 =𝑄𝑆(09)
𝑄𝑆(56)=
0.75 ∗ 𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(09) + 0.25 ∗ (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4)(09)
0.75 ∗ 𝐴𝑎𝑙·𝑙𝑢𝑣𝑖𝑎𝑙(56) + 0.25 ∗ (𝐴1 + 𝐴2 + 𝐴3 + 𝐴4)(56)
28 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
El següent mapa de la conca del Besòs mostra els resultats obtinguts del paràmetre de
variació del cabal sòlid (S) mitjançant cercles proporcionals a la disminució de cabal sòlid
potencial als diferents trams en que s’ha dividit prèviament la conca:
Figura 16: Variació en el potencial cabal sòlid a la Conca del Besòs. Elaboració pròpia.
Com s’aprecia a la Figura 16, les zones més afectades per la reducció dels cabals sòlids
són el Riu Sec, la Riera de Sant Cugat i els trams baixos del Ripoll i del Besòs. Aquest
resultat es déu a la suma del factor de massiva urbanització que redueix el material de
rentat de la conca més una petita disminució de les lleres en alguns trams.
El riu Congost al seu tram baix, tot i ser el riu que més ha patit l’estretament de la llera
no denota una notable reducció en els cabals sòlids. Això es déu a que la conca, que és
també la de major superfície, té molt terreny en capçalera que no ha patit un augment
en el grau d’urbanització i per tant aporta força sediment de rentat que compensa el
que es perd per la reducció de la llera en el tram final.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 29
7.4. Càlcul de l’índex diacrònic
Un cop calculats els valors de variació d’amplada de la llera (B), cabal líquid (L) i cabal
sòlid (S) a partir de l’anàlisi del canvi en els usos del sòl i d’amplada de la llera, es calcula
l’índex diacrònic tal i com s’havia definit prèviament:
(1) =𝑖56
𝑖09= 𝐵−0.5 ∗ 𝑆−0.5 ∗ 𝐿
(2) =𝑖56
𝑖09= 𝐵−0.36 ∗ 𝑆−0.64 ∗ 𝐿
𝐼𝐷 =(1) + (2)
2− 1
A les taules de l’annex 1 (pàg. 65) es recullen tots els valors obtinguts per a cada tram
de la conca i es representen gràficament a la Figura 17. Aquesta figura reuneix en una
mateixa imatge els paràmetres B, S i L calculats per a cada tram per a tenir una visió
global de tots els factors que afecten l’índex diacrònic i, per tant, a la potencial
transformació del fons fluvial.
Figura 17: Resum dels paràmetres B, S, L que defineixen l’índex diacrònic. Elaboració pròpia.
30 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Els valors obtinguts de l’índex diacrònic als diferents indrets de la conca del Besòs es
troben representats gràficament a la Figura 18 mitjançant una escala de colors en que
colors calents indiquen un valor elevat de l’índex (tendència a la incisió) i colors freds
valors propers a zero (equilibri del fons fluvial per factors antròpics).
Figura 18: Representació gràfica dels valors de l’índex diacrònic a la conca del Besòs. Elaboració pròpia.
Com s’ha comentat anteriorment, valors pròxims a cero denoten que no s’ha produït
cap desequilibri en la morfodinàmica fluvial. Aquest fet és evident a les capçaleres de
gairebé tots els rius, ja que en aquets indrets usualment boscosos i amb una baixa
densitat de població no s’ha variat l’amplada fluvial i el grau d’urbanització s’ha
mantingut gairebé constant. Hi ha indrets com els trams baixos del Ripoll i del Besòs que
degut a que les lleres al·luvials s’han eixamplat compensen el fet del notable augment
del grau d’urbanització i, per tant, de cabals líquids, obtenint-se valors baixos de
potencial transformació.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 31
Els punts de la conca on més evident és la tendència a la incisió deguda als canvis
produïts per l’activitat humana són el Riu Sec i el tram final del Congost al seu pas per
Granollers. El primer, tot i mantenir gairebé constant l’amplada de les lleres, ha patit el
major increment d’urbanització de tota la conca i a més, la conca del Sec es troba
altament urbanitzada en tota la seva superfície, també en capçalera. El cas de l’alt valor
del potencial incisiu del tram baix del Riu Congost és degut a la gran reducció que ha
patit l’amplada al·luvial al ser canalitzat el riu. A més, aquet fet implica que es redueix
notablement el sediment al·luvial disponible i que es redueix el cabal sòlid, factors que
propicien una tendència erosiva.
L’índex diacrònic podria prendre valors negatius en el cas de que els canvis produïts per
l’home induïssin a una potencial acreció dels fons fluvials. Aquest fet, però, és poc
probable degut a que el creixement humà acostuma a comportar augments en la
urbanització i endegaments fluvials que normalment treuen terreny al riu. Per tant,
mentre no es recuperin els espais fluvials i s’apliquin sistemes de drenatge per a reduir
els cabals d’escolament superficial, la tendència provocada per l’activitat humana als
cursos fluvials serà sempre cap a la erosió, havent de tractar amb els problemes que
aquesta origina.
32 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
8. ESTUDI D’AVINGUDES (1956-2009)
L’índex estudiat en aquest treball és una proposta d’estimació de la potencial
transformació del fons del riu com a conseqüència de les modificacions que han sofert
la conca i la llera del riu en un període de temps. És per tant, un indicatiu de la tendència
que hauria de seguir l’evolució del fons del riu, però aquesta transformació prevista pot
haver succeït total o parcialment en cada punt de la conca en funció de si en el període
analitzat han ocorregut successos de precipitacions que hagin generat cabals capaços
d’activar el transport sòlid i, per tant, generar les modificacions esperades tenint en
compte els paràmetres predictius estudiats.
Es per tant important a l’hora d’analitzar la fiabilitat d’aquestes propostes tenir un
coneixement ampli dels fenòmens hidrològics que han succeït en les darreres dècades
per a poder reconèixer les zones en les que més s’ha activat el transport sòlid i que,
conseqüentment, haurien de ser les més representatives de la transformació prevista.
Les fonts d’informació utilitzades en aquest apartat provenen de mesures reals
d’estacions d’aforament o d’estimacions i estudis de les grans avingudes que bé per la
inexistència o ineficàcia d’aforaments a la conca acostumen a ser les úniques dades
existents en aquestes ocasions.
Les tasques realitzades en aquest apartat es resumeixen en la recopilació de dades i
posterior anàlisi, definició de la metodologia per a la determinació dels esdeveniments
potencialment transformadors del fons i obtenció d’uns resultats representatius de la
historia hidrològica de la conca en el període analitzat.
8.1. Recopilació de dades
La principal font d’informació en la que es basa aquest apartat de l’estudi són les dades
obtingudes d’estacions d’aforament de la conca, recollides en els anuaris de l’antiga
Junta d’Aigües i en bases de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. La informació ha
sigut complementada gràcies a dades provinents de diferents estudis de les grans
avingudes i treballs en que s’han recopilat dades històriques per a diferents finalitats.
Finalment s’han estimat algunes dades a partir d’altres seguint mètodes proposats per
diferents autors, tal i com es detallarà en el posterior apartat de metodologia (pàg. 38).
El resultat final d’aquesta tasca de recopilació i posterior tractament de les dades són
les taules de l’annex 2 (pàg. 69), on s’hi detallen totes les dades obtingudes per a cada
estació d’aforament així com la font d’on provenen o, si és el cas, el mètode d’estimació
emprat.
A continuació s’exposa informació sobre les diferents estacions d’aforament rellevants
en aquest estudi i una cronologia i breu explicació dels fets més remarcables succeïts a
la conca en el període que és d’interès per al propòsit del treball (1956-2009).
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 33
Estacions d’aforament a la conca del Besòs
Les conques del Pirineu Oriental català, entre les quals es troba la conca del Besòs,
compten amb una xarxa d’estacions d’aforament que es va començar a instaurar a
principis del segle XX.
Figura 19: Estacions d’aforament a la conca del Besòs, marcades amb una creu vermella les que no tenen dades prou fiables. Elaboració pròpia.
D’estacions d’aforament n’hi ha de secció natural o artificial, amb o sense canal de
derivació i consistents en un limnígraf o limnímetre. Un limnímetre és una escala que
permet la lectura del nivell del riu i, amb mesures diàries, se’n poden deduir els cabals
mitjos diaris (QC). El limnígraf és un aparell més modern que permet conèixer els nivells
d’aigua en cada instant i, per tant, els cabals màxims instantanis (QCI) d’una crescuda. Es
poden interpretar aquests valors obtinguts de mesures directes com a una mesura del
cabal desaiguat per la avinguda en el cas del QC i l’abast de la crescuda en els seus
moments més crítics en el cas de QCI.
34 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
A la conca del Besòs existeixen o han existit les estacions d’aforament que apareixen a
la Taula 4, on també s’indica els anys en els que ha estat en servei la estació així com la
seva ubicació i principals característiques
Taula 4: Característiques de les estacions d’aforament de la conca. Font ACA
Estació Aforament
Conca Estació
Alçada Període de
funcionament Característiques
Santa Coloma
1024 km2 4 m 1970 - 1999
2003 - actualitat Limnímetre, secció
artificial Riu BESÒS
EA47
Montcada
220,9 km2 30 m 1966 - 1987
1990 - actualitat Limnígraf, secció
artificial Riu RIPOLL
EA44
Castellar del V.
66,5 km2 331 m 1995 - 2004
Riu RIPOLL
EA75
Sta. Perpetua
111,6 km2 56 m 1965 - actualitat Limnígraf, secció
artificial Riera CALDES
EA45
Lliçà de Vall
147,7 km2 75 m 1965 - actualitat Ø 67, 89, 90, 94,
95
Limnígraf, secció artificial
TENES
EA46
Montornès
175,2 km2 76 m 1965 - actualitat Limnígraf, secció
artificial MOGENT
EA35
Roca del V.
123 m 1912 - 1963
MOGENT
ETAP Cardedeu
La Garriga
154,6 km2 235 m 1924 - actualitat Limnígraf, secció
artificial CONGOST
EA37
Aiguafreda
35,1 km2 418 m 1931 - actualitat Limnígraf, secció artificial, canal complementari
AVENCÓ
EA17
Es pot apreciar que tot i existir alguna estació anterior, la gran majoria de la xarxa
d’aforament de la conca del Besòs es va desenvolupar després de la catastròfica
avinguda de l’any 1962.
En aquest estudi no s’utilitzen les dades de les estacions de Castellar del Vallès i de l’ETAP
de la Roca del Vallés perquè, a causa de les seves característiques de funcionament
històric, es considera que presenten una incertesa que recomana descartar-les.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 35
Grans avingudes i fets remarcables en el període (1956-2009)
Aquest apartat detalla breu i cronològicament les avingudes i fets més importants
esdevinguts en les darreres dècades (des del 1956) a la conca del Besòs. Aquets
esdeveniments són essencials per entendre la història i evolució de la conca del Besòs.
- Avinguda Setembre 1962
L’avinguda de 1962 és la més tristament recordada de la història a Catalunya. Una
intensa pluja va provocar desbordaments a les conques del Besòs i del Llobregat,
emportant-se barris sencers construïts a la llera dels rius i rieres i causant al voltant de
800 morts i grans danys materials. El principal agreujant de les conseqüències de les
riuades va ser l’ocupació de les lleres, fet que en reduïa notablement la capacitat
hidràulica i exposava a gran perill a un elevat nombre de persones i béns.
Diferents estudis posteriors han recopilat informació per a estimar els cabals que va
assolir la riuada, concloent que els cabals instantanis màxims assolits van ser d’uns 2300
m3/s a Santa Coloma i d’uns 1200 m3/s a Montcada.
La riuada de 1962 va marcar un punt d’inflexió en la planificació territorial i fluvial: es va
millorar la xarxa de recollida de dades hidrològiques i es van efectuar obres i actuacions
de cara a evitar i/o reduir els efectes de les avingudes.
La destrucció causada per la riuada va obligar a desplaçar la urbanització de les zones
perilloses i això va provocar que una riuada força semblant esdevinguda només dos
mesos després tingués unes conseqüències ínfimes en comparació amb la ocorreguda al
setembre.
- Avinguda Setembre 1971
Entre els dies 19 i 23 de Setembre es van produir uns episodis de pluges extraordinàries
a tot Catalunya que van provocar el desbordament de diferents rius al llarg de tot el
territori català. La zona més afectada va ser la conca del Llobregat i les comarques de
l’Empordà i el Gironès. Les riuades van causar un total de 14 morts a tot Catalunya i un
gran dany material, sobretot a la industria instal·lada als voltants del Llobregat.
La avinguda a la conca del Besòs no va ser especialment forta, tot i que en alguns punts
es van registrar cabals i dades pluviomètriques importants i van produir destrosses
materials a Mollet, Montcada i altres poblacions. Les actuacions efectuades després de
la riuada de l’any 1962 van evitar mals majors a la conca.
36 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
- Endegament del tram baix del Besòs (1975)
L’actuació més important realitzada com a conseqüència de la riuada de 1962 va ser
l’endegament del tram final del riu Besòs, des del seu pas per Santa Coloma fins a la seva
desembocadura. L’obra transformava l’original plana al·luvial d’uns 300 m d’amplada en
un canal d’avingudes de 130 m limitat per murs de gravetat d’uns 5 m d’alçada, amb una
capacitat de desguàs de 2400 m3/s. L’endegament va propiciar l’ocupació de terreny
abans al·luvial per infraestructures viaries i ferroviàries, a més d’una línia d’alta tensió
situada a dins de la llera d’avingudes.
Figura 20: La desembocadura del riu Besòs, fotografia realitzada després del seu endegament. Font (Martín Vide 2015)
- Avinguda Octubre 1994
L’Octubre de 1994 es va produir un episodi de pluges que va desencadenar una sèrie de
riuades a diferents punts de la geografia catalana, conegudes com la avinguda de Sant
Tomàs.
A nivell de la conca del Besòs cal destacar que la major intensitat de pluges va succeir a
la zona nord-occidental (conques del Caldes i del Tenes), la intensitat va ser mitjana a les
conques del Ripoll i del Congost i pràcticament no va afectar la conca del Mogent. Es van
registrar víctimes mortals a les conques més afectades i danys materials en diferents
punts.
- Parc Fluvial del Besòs (1999)
L’obra d’endegament del Besòs es va realitzar des d’un punt de vista hidràulic de
prevenció de les inundacions, i en aquest sentit va complir la seva funció. Es va crear una
barrera entre la ciutat i el riu, i amb el pas del temps es va anar deteriorant l’espai fluvial
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 37
fins a arribar a ser considerat el riu més contaminat d’Europa. A finals del segle XX es va
voler acabar amb aquesta problemàtica i de pas, guanyar noves zones d’esbarjo per a la
ciutadania. Això es va aconseguir amb la creació del Parc Fluvial del Besòs, que pretén
retornar una part de la naturalesa original del riu, restaurant la qualitat de les aigües i
evitant els riscos que produeixen les inundacions en una trama urbana que ha ocupat
terreny al·luvial gracies a l’endegament.
Les principals característiques de les actuacions dutes a terme són la instal·lació
d’aiguamolls que retenen nutrients d’aigües contaminades i eviten l’erosió dels marges
fluvials, la recuperació del traçat meandriforme a la part alta i la creació d’un parc urbà
amb un innovador sistema d’alarma i evacuació que permet guanyar un espai públic a la
zona en que el riu forma part de la trama urbana.
L’evolució de la relació dels espais fluvials dins de les ciutats ha seguit una transformació
similar a la del tram final del Besòs en altres indrets. En una època passada en que
prevalia el desenvolupament econòmic es tendia a efectuar solucions d’aïllament del riu
per a evitar els danys que aquest podia causar. Amb el pas del temps i la conscienciació
mediambiental s’ha tendit cap a solucions d’integració dels espais fluvials dintre de les
ciutats per al seu ús com a l’espai públic que són. Es troben altres exemples similars a la
mateixa conca del Besòs com la integració del Riu Ripoll a Sabadell.
Figura 21: Imatge aèria de la desembocadura del Besòs després de la construcció de l’actual Parc Fluvial. Font Google Maps 3D
Fonts: Revisió estudi hidràulic i hidrològic del projecte de remodelació de ribes i
adequació de la llera del Besòs a Santa Coloma (1994), Estudi hidrològic de la conca del
Besòs (1996), Restauración del rio Besos en Barcelona. Historia y lecciones aprendidas
(Martín Vide 2015).
38 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
8.2. Metodologia
L’objectiu d’aquest apartat de l’estudi és determinar si els cabals esdevinguts en el
període analitzat han activat el potencial desequilibri del fons del riu. Per tant, cal
conèixer com es comporta el transport sòlid per a poder determinar un “cabal frontera”
a partir del qual s’activa notablement aquest transport. Un cop conegut aquest cabal es
podrà comparar amb les dades reals o estimades dels diferents esdeveniments
ocorreguts, i així determinar les conques que més han patit la potencial transformació
predita.
Per a aconseguir els objectius es classificaran en tres nivells les avingudes:
extraordinàries, regulars i menors. Les dues primeres categories es consideren com a
successos transformadors del fons mentre que en les crescudes menors no s’espera una
transformació considerable.
El primer pas és la recopilació de dades de les diferents fonts esmentades anteriorment,
provinents d’estacions d’aforament i estudis de grans avingudes. Per aquest treball
s’han recopilat dades hidrològiques de dos tipus: cabals mitjos diaris (Qc) i cabals
instantanis (Qi), concretament els màxims anuals de cada tipus registrats a les diferents
estacions d’aforament.
La realitat de les estacions d’aforament en el període estudiat és que la continuïtat i
fiabilitat de les dades decreix en retrocedir en el temps degut a les eines emprades i als
períodes en que algunes estacions no han estat en funcionament per diverses raons. Pel
que fa als diferents estudis de les grans avingudes ocorregudes, proporcionen valors de
cabals màxims instantanis durant la crescuda estudiada i en algunes ocasions, diferents
publicacions proporcionen valors notablement diferenciats d’una mateixa avinguda.
Aquesta dispersió en les dades, proporciona un llistat d’avingudes màximes anuals
completada amb valors d’altres avingudes si hi ha hagut més d’un succés remarcable en
aquell any.
Per al propòsit d’aquest estudi d’analitzar el grau d’afectació de cada conca per pluges
potencialment transformadores dels fons fluvials, el més correcte seria disposar d’una
major sèrie de dades instantànies. Donat que el llistat d’avingudes és discontinu en
quant a valors mitjos diaris i instantanis, s’estimaran valors de cabals específics a partir
de cabals mitjans per a tenir-ne un llistat més complet.
Diversos autors han intentat establir mètodes empírics per a poder relacionar dades de
cabals mitjos diaris amb cabals màxims instantanis. Primer va ser Füller qui va proposar
un valor per a K= Qi/QC en funció de la superfície de la conca estudiada per a rius
americans. Més tard, els enginyers Gete i Oncins (1978) van proposar una fórmula
adaptada als rius d’Espanya, que en un altre estudi posterior (López Bustos 1980) es va
calibrar per a les conques del Pirineu Oriental. La Figura 22 mostra les corbes amb la
superfície de conca tributaria (en km2) a l’eix d’abscisses i el factor K (adimensional) a
l’eix d’ordenades obtingudes en els diferents estudis mencionats. Es pot apreciar com
als rius del Pirineu Oriental, entre els quals es troba el Besòs, els valors de K són majors
deguts a la naturalesa torrencial de les conques, de petites dimensions i sovint afectades
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 39
per pluges de poca durada i molta intensitat que generen cabals instantanis força
elevats.
Figura 22: Gràfic de relació entre cabals mitjos i instantanis per diferents autors. Font (Lopez Bustos 1980)
Utilitzant valors de K en funció de la superfície de la conca tributària de cada estació
d’aforament es poden estimar els valors que falten per a completar la sèrie de dades
obtinguda. El següent pas a seguir és establir els cabals frontera que separin els diferents
graus d’avinguda.
Tot i que hi poden haver diferents criteris, sembla que una avinguda és més perjudicial
quan aquesta afecta a una àrea gran que quant aquesta és menor. En aquest sentit, és
força útil des d’un punt de vista tècnic analitzar dades de cabals dividides per l’àrea de
la conca tributària per a poder comparar avingudes en diferents punts d’una mateixa
conca. Aquest paràmetre es coneix com a cabal específic (l/s/km2).
El mètode per a determinar la categoria de les avingudes es basarà en els gràfics
logarítmics publicats a Antecedentes para una historia de las avenidas en el Pirineo
Oriental (López Bustos 1980) en que s’estableixen a partir d’observacions l’envoltant de
màxims cabals esperats en funció de l’àrea de conca contribuent. Aquests gràfics van ser
complementats posteriorment per Rafael Heras estimant per a cada conca hidrològica
d’Espanya els cabals específics esperats en funció del període de retorn i de l’àrea de la
conca tributària. L’envoltant proposada per Bustos pràcticament coincideix amb la
proposada per Heras per a un període de retorn de 1000 anys per a rius torrencials.
40 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Per a les conques internes de Catalunya, entre les que es troba la del Besòs, es fa una
distinció entre conques torrencials i no torrencials. En la publicació de Antecedentes
para una historia de las avenidas en el Pirineo Oriental (López Bustos 1980) es considera
que la majoria de rius i estacions de les conques litorals tenen un comportament
torrencial, i només l’estació d’Aiguafreda a l’Alt Congost compleix les condicions per a
no ser considerada com a torrencial dintre de la conca estudiada.
L’envoltant de màximes crescudes esperades s’hauria de correspondre adequadament
amb els valors més elevats de les dades recopilades, però dintre d’aquestes també hi
haurà força valors corresponents a anys en que no han ocorregut crescudes
significatives, i que seran menors a les esperades pels períodes de retorn més baixos.
Per a fer-se una idea, una crescuda de període de retorn de 5 anys és aquella que
estadísticament només es superaria 10 vegades en una sèrie d’uns 50 anys com la
utilitzada en aquest treball. Sense aplicar criteris d’inici de transport sòlid a aquesta
divisió, l’envoltant de crescudes esperades per a un període de retorn de 5 anys que
proposa Heras (corba T5 d’ara en endavant) podria ser un criteri per a definir el cabal
frontera entre crescudes transformadores i no transformadores, però atenent a la
realitat del Besòs, establir que estadísticament només s’espera que unes 10 avingudes
Figura 23: Corbes d’Heras i envoltant de màximes crescudes esperades (López Bustos) per a rius torrencials de les conques internes de Catalunya. Font (Montalbán i Vergés 1994)
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 41
en els propers 50 anys provoquin un considerable canvi en la morfologia del riu seria
infravalorar la realitat. Atès aquest raonament, es defineix un límit entre el que es
consideren avingudes transformadores i no transformadores (menors) que englobi un
major nombre de successos que la corba T5.
Pel que fa als successos transformadors, és evident que no tots tenen el mateix efecte
en la morfologia fluvial, ja que algunes avingudes extremes generen grans fluxos de
material al·luvial i canvis molt significatius a les lleres. És per tant adient establir una
separació dins de les avingudes transformadores, i aquesta la marca la corba T5
comentada en el raonament de l’anterior paràgraf.
En conclusió, per a l’anàlisi de les dades hidrològiques recopilades, aquestes és
classifiquen en tres categories; crescudes no transformadores o menors, regulars i
extraordinàries. El límit entre les dues primeres el marca un criteri arbitrari adaptat a la
realitat de les dades i el límit entre avingudes regulars i extraordinàries ve donat per la
corba T5 proposada per Heras.
El pas final d’aquest apartat consisteix en analitzar els resultats obtinguts del tractament
de les dades. Per a aquesta tasca s’avaluen factors com el nombre de dades totals i de
cada tipus d’avinguda per a fer-se una idea de la ocurrència i factors com la separació
mitja respecte als límits de cada tipus d’avinguda per fer-se una idea global de la
magnitud.
42 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
8.3. Resultats
Un cop recopilada i analitzada tota la informació que s’ha trobat sobre la història
hidrològica del darrer mig segle a la conca del Besòs, es procedeix a l’anàlisi dels resultats
obtinguts.
El primer anàlisi va encarat a la coherència de les dades obtingudes, amb una major
atenció a les dades estimades. Com s’explica a les taules de l’annex 2 (pàg. 69), la majoria
de les dades provenen d’una informació proporcionada per l’Agència Catalana de
l’Aigua. Cal remarcar que coincideixen i amplien la informació recopilada amb
anterioritat a l’obtenció d’aquestes mitjançant una intensa recerca bibliogràfica a
publicacions com l’Anuari de Dades de la Junta d’Aigües (1995), la publicació
Antecedentes para una historia de las avenidas en los ríos del Pirineo Oriental (López
Bustos 1980), o a la tesina Evolución de un río meandriforme de gravas (Hernández
2010). Amb aquesta recerca també s’ha trobat informació relativa a hidrogrames i
pluviometries de crescudes singulars que podria ser útil per a confeccionar amb més
detall una historia de les avingudes a la conca del Besòs però no s’ha emprat en el
present treball donat que la tasca a realitzar no demanda tal precisió. Algunes de les
publicacions referides al punt anterior són la tesi doctoral Desenvolupament d’un model
hidrològic per incorporar informació del radar meteorològic: Aplicació operacional a la
conca del riu Besòs (Corral 2004) i Memorias del Trabajo realizado en el 71-72 para el
grupo de estudio de avenidas extraordinarias (Montalbán; Novoa 1972). Pel que fa a les
dades estimades n’hi ha de dos tipus: les recopilades d’estudis i les calculades a partir
de cabals mitjos diaris amb el coeficient K (explicat a l’apartat anterior de Metodologia).
És una empresa difícil analitzar la precisió d’aquestes estimacions. Les primeres,
provenen d’estudis que han d’haver sigut contrastats pels autors i altres tècnics, i en
moltes ocasions s’arriba a un criteri comú entre diferents estudis pel que fa a la
estimació d’una avinguda. Les estimacions realitzades amb el paràmetre K són una
manera d’augmentar el nombre de dades disponibles, ja que en retrocedir en el passat
en busca de dades es troben estacions que no tenien les eines per la recollida de cabals
instantanis i només es registraven dades mitges diàries. Fent un cop de vista a les
estimacions realitzades amb aquest mètode i comparant els valors amb dades reals a
una mateixa estació es pot observar que les dades mitges diàries i instantànies no
segueixen una relació lineal suficientment forta com per a confiar plenament en aquesta
estimació. Tot i això, el disposar d’una major sèrie de dades màximes instantànies
justifica l’acceptar aquestes dades, atesa baixa fiabilitat que també poden tenir algunes
dades del passat.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 43
L’anàlisi de les dades recopilades es basa en el gràfic logarítmic de la Figura 24, que
resumeix la classificació realitzada de les dades a les diferents estacions de la conca. A
l’eix d’abscisses s’hi representa l’àrea de conca tributària (en km2) i a l’eix d’ordenades
els cabals instantanis específics (en l/s/km2), és a dir, dades de cabals màxims instantanis
enregistrats en cada estació dividits per les seves respectives superfícies de conca
tributària.
Per a l’anàlisi dels resultats de la classificació es calculen dos paràmetres útils per a
comparar el nombre i la magnitud de les crescudes a les diferents estacions. El primer
és el nombre de crescudes de cada tipus i el percentatge respecte el total de dades. El
segon paràmetre és la separació de les dades respecte al cabal que marca la frontera
entre crescudes menors i regulars. Aquest últim és un valor que pot valer com a mínim
0 per a punts a la recta frontera i 1 per a punts a l’envoltant de màxims, de manera que
pot ser major que la unitat per als valors que sobrepassen l’envoltant. Finalment es
calcula la mitjana d’aquestes separacions fent el quocient entre sumatori de les
separacions de cada punt i el nombre de crescudes transformadores (extraordinàries i
regulars).
Figura 24: Gràfic àrea-cabal específic de les dades recopilades amb límits de la classificació establerta (crescudes extraordinàries, regulars i menors). Elaboració pròpia.
44 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
La Taula 5 resumeix les dades obtingudes de l’anàlisi i classificació de les crescudes:
Taula 5: Resultats dels paràmetres comparatius obtinguts de la classificació de crescudes
Santa Coloma
Montcada La
Garriga Aiguafreda
Lliçà de Vall
Santa Perpetua
Montornès
Conques Besòs Ripoll, Sec, Sant Cugat
Congost Avenco
(Congost) Tenes Caldes Mogent
Àrea (km2) 1024 220,9 154,6 35 147,7 116,6 175,2
Numero de dades 54 50 64 47 40 45 49
Dades nul·les 10 11 0 16 21 17 13
N extraordinàries 7 4 2 1 1 1 3
% extraordinàries 12,96% 8,00% 3,13% 2,13% 2,50% 2,22% 6,12%
N regulars 41 43 50 33 30 32 31
% regulars 75,93% 86,00% 78,13% 70,21% 75,00% 71,11% 63,27%
N menors 6 3 12 13 9 12 15
% menors 11,11% 6,00% 18,75% 27,66% 22,50% 26,67% 30,61%
Separació mitjana al cabal frontera
0,14 0,12 0,08 0,06 0,04 0,06 0,07
Les estacions que més afectades semblen haver estat per avingudes potencialment
transformadores (extraordinàries i regulars) semblen haver sigut la de Santa Coloma i la
de Montcada si ens fixem en que més del 90 % de les dades màximes recopilades queden
a dins d’aquesta classificació i, en segon lloc, si ens fixem en que la magnitud de les
avingudes, representada per la separació mitjana, és notablement més alta que per a la
resta d’estacions.
El nombre de crescudes transformadores és també significatiu d’aquest resultat; 48 a
Santa Coloma, 47 a Montcada i 52 a La Garriga en front de les altres quatre estacions
que en tenen entre 31 i 34.
La estació de Santa Coloma és representativa del tram baix del Besòs i per tant de tota
la conca, mentre que la de Montcada és representativa de les conques de la riera de
Sant Cugat, Riu Sec i Ripoll. Aquestes quatre conques són llavors les zones on més
s’hauria d’haver manifestat el potencial desequilibri, ja que a més la zona es correspon
també amb algunes de les zones que l’índex diacrònic prediu com a mes desfavorables.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 45
9. DISCUSSIÓ
En aquest apartat es discutirà detalladament per conques els valors dels paràmetres
obtinguts al llarg de tot l’estudi, valorant la transformació soferta en la morfodinàmica
del riu. Es segueix una metodologia similar en cada conca, analitzant primer la magnitud
de la pressió humana a partir de l’índex diacrònic per a després buscar-ne les causes en
els tres factors de que en depèn (B, S i L). Finalment es valora la possibilitat de que el
potencial predit s’hagi manifestat o ho pugui fer en un futur a partir dels resultats
obtinguts en l’estudi d’avingudes.
Per a una millor interpretació dels resultats obtinguts en cada conca, la discussió
s’acompanya de taules resum dels factors de la pressió antròpica (B, S i L), l’índex
diacrònic (ID) i l’estudi d’avingudes en cada conca. Els paràmetres definitoris de l’índex
diacrònic s’expressen, a més de amb els valors utilitzats per al càlcul, en tant per cent
per a afavorir la comprensió de les variacions experimentades en el període comprés
entre els anys 1956 i 2009. A les taules esmentades es presenten els resultats per a cada
tram en que s’han dividit les conques seguint un ordre d’aigües avall a aigües amunt de
manera que el tram 1 de cada riu correspon a la desembocadura.
Riera de Sant Cugat
La conca de la Riera de Sant Cugat recull les aigües de la cara septentrional de la serra
de Collserola. És una de les conques que ha experimentat una major crescuda de la
urbanització amb el fet característic que el principal nucli de població, Sant Cugat del
Vallés, no es troba a la desembocadura del riu com acostuma a passar a les altres
conques. Aquest fet provoca que la pressió humana es distribueixi d’una forma bastant
homogènia i això es denota en els valors obtinguts en el càlcul de l’índex diacrònic.
Taula 6: Resum de resultats a la conca de la Riera de Sant Cugat
TRAM Variació
Amplada (B) Variació Cabal
Líquid (L) Variació Cabal
Sòlid (S) Índex
Diacrònic (ID)
Tram 1 Montcada - Cerdanyola
0,88 (- 12 %) 1,24 (+24 %) 0,74 (-26 %) 0,56
Tram 2 Cerdanyola -
Montflorit 1,00 (0 %) 1,23 (+23 %) 0,75 (-25 %) 0,45
Tram 3 Montflorit - Sant
Cugat 1,06 (+ 6 %) 1,28 (+28 %) 0,70 (-30 %) 0,53
Tram 4 Capçalera 0,88 (-12 %) 1,20 (+20 %) 0,78 (-22 %) 0,47
Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera
Extraordinàries 4 8,0 %
0,12
Regulars 43 86,0 %
Menors 3 6,0 %
La variació d’amplada de lleres a la conca de la Riera de Sant Cugat no és un factor que
marqui l’alta tendència erosiva que indica l’ID ja que l’amplada de les lleres s’ha
46 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
mantingut pràcticament inalterada en el període d’estudi (variació màxima de 4 m en
una de les lleres més estretes per naturalesa).
Pel que fa a la variació en els cabals líquids d’escolament, la conca de la riera de Sant
Cugat és una de les que ha sofert un major augment (entre un 20 i un 28 % respecte
l’any 1956), només superada pel veí Riu Sec. El fet més característic respecte a la resta
de conques és la homogènia urbanització experimentada a tota la conca i especialment
en capçalera per la influència del principal nucli urbà, Sant Cugat del Vallès. Aquest fet
propicia a més la disminució en el sediment de rentat que alhora causa la disminució en
el total del cabal sòlid que rep la riera. La disminució de cabal sòlid a la conca és també
la segona més acusada del conjunt de la conca del Besòs després del Sec, i com els
anteriors paràmetres pren valors força semblants a tota la conca.
Cal tenir en compte, però, que la riera ha sigut soterrada al seu pas per Sant Cugat,
alteració que tindrà una influencia potencialment incisiva atès que segurament una
trampa de sediments interromp el cabal sòlid a l’entrada del soterrament i que les
velocitats a la sortida d’aquest seran més elevades que en una llera natural.
L’estudi d’avingudes no és representatiu d’aquesta conca ja que no hi ha cap estació
d’aforament ni dades de cap tipus d’aquesta conca en concret. Tot i això es prenen les
dades orientatives de l’estació del Ripoll a Montcada, situada a poca distancia de
l’aiguabarreig de la riera de Sant Cugat amb el Ripoll, que alhora porta també les aigües
del Riu Sec. Donant un cop d’ull als resultats en aquesta estació s’aprecia que és,
juntament amb la estació de Santa Coloma, una de les més afectades per les avingudes
en quant a nombre i a magnitud segons els paràmetres calculats per a l’anàlisi.
Com a conclusió, la pressió humana a la conca de la Riera de Sant Cugat té una clara
tendència erosiva amb la característica diferenciadora respecte a la resta de la conca del
Besòs de que aquesta es manifesta d’una manera homogènia a qualsevol punt de la
conca. Per a esbrinar si aquesta tendència ha disposat de successos per a que es
manifesti la tendència caldria complementar les dades foronòmiques amb pluviometries
o altres dades específiques de la conca, tot i que segons l’estació de Montcada, la zona
occidental de la conca del Besòs ha experimentat un important nombre se successos de
gran i mitja magnitud, factor detonant del potencial incisiu.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 47
Riu Sec
El Riu Sec neix al municipi de Matadepera, dins el parc natural de Sant Llorenç de Munt
i l’Obac. El tret més característic de la seva conca és el de ser la zona mes urbanitzada
de tota la conca del Besòs, transcorrent per les poblacions de Cerdanyola, Badia, Sant
Quirze, Sabadell i Matadepera. Les poblacions de la conca del Sec són les que més han
crescut durant el període d’estudi, i fins i tot alguna com Badia del Vallés va ser
construïda de zero als anys 70 per crear habitatge per al gran flux immigratori esdevingut
en aquells anys. La forta pressió humana sobre aquesta conca fa que el cabal del riu
oscil·li entre 35000 i 45000 m3/dia (400 i 500 l/s) tot i el seu nom, que té origen en que
en el passat en certes èpoques de l’any no hi circulava aigua.
Taula 7: Resum de resultats a la conca del Riu Sec
TRAM Variació
Amplada (B) Variació cabal
líquid (L) Variació cabal
sòlid (S) Índex
Diacrònic (ID)
Tram 1 Ripollet- Badia 0,80 (-20 %) 1,38 (+38 %) 0,56 (-44 %) 1,12
Tram 2 Badia- Sant Quirze 0,81 (-19 %) 1,37 (+37 %) 0,57 (-43 %) 1,07
Tram 3 Capçalera 1,00 (0 %) 1,24 (+24 %) 0,77 (-23 %) 0,44
Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera
Extraordinàries 4 8,0 %
0,12
Regulars 43 86,0 %
Menors 3 6,0 %
Sense cap mena de dubte, el Riu Sec és la conca més afectada per la pressió antròpica
en la època estudiada dins de la conca del Besòs, i així ho denoten els valors obtinguts
del paràmetre de l’índex diacrònic amb valors superiors a 1 entre la desembocadura a
Ripollet i Sant Quirze del Vallés. El tram de la capçalera, que transcorre principalment
pel municipi de Matadepera té un valor de potencial incisió que es podria definir com a
mig-baix en la comparació amb la resta de trams en que s’ha dividit la conca.
Comencem a analitzar les possibles causes d’aquests elevats valors parant compte en la
variació de l’amplada de les lleres. En els dos primers trams, la llera al·luvial s’ha vist
reduïda un 20 % respecte a la amplada de la que disposava l’any 1956, valor remarcable
però que no sobresurt respecte a altres subconques que s’han vist notablement més
afectades. L’amplada de la llera en el tram de la capçalera de la conca no s’ha vist
alterada en el període que es té en compte.
Els alts valors que s’obtenen del paràmetre diacrònic són el resultat de la intensiva
urbanització que ha patit aquesta conca, que en poques dècades ha vist com gairebé
desapareixen els conreus que ocupaven aquesta àrea convertint-se en terreny urbà i
importants vies de comunicació. El terreny urbà ocupava l’any 1956 al voltant d’un 10 %
de l’àrea de la conca i després de la creació de ciutats senceres per encabir la immigració
arribada a Catalunya als anys 60, la meitat de la conca és actualment terreny urbanitzat.
Aquest fet ha impermeabilitzat la conca provocant que els potencials cabals
48 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
d’escolament superficial augmentin de l’ordre d’un 40 % a la part baixa i un 25 % a la
capçalera de la conca. L’excepcional impermeabilització de la conca combinada amb una
considerable reducció de l’amplada de les lleres provoca també reduccions en les fonts
de sediment al·luvial i, per tant, una disminució del potencial cabal sòlid del mateix ordre
que les variacions de cabal líquid als diferents trams en que s’ha dividit la conca del Riu
Sec.
Pel que fa a l’estudi hidrològic, passa exactament igual que a la conca de la Riera de Sant
Cugat. Es pren com a representativa d’aquesta conca l’estació del Ripoll a Montcada, a
poca distancia de l’aiguabarreig del Riu Sec i el Ripoll a la població de Ripollet. D’aquesta
estació se’n extreuen les conclusions que el nombre d’avingudes i la magnitud d’aquetes
suggereixen que la potencial erosió ha disposat d’elements desencadenants, amb la
relativa incertesa de no poder localitzar de manera més precisa la distribució d’aquestes
avingudes entre les conques de la riera de Sant Cugat, el Sec i el Ripoll.
Com a conclusió, remarcar que la conca del Sec és la més afectada per la pressió
antròpica i sembla que la potencial incisió s’hauria d’haver manifestat. Per tant, el tram
baix de la conca entre Sant Quirze del Vallés i Ripollet és un indret idoni per a localitzar
evidències que justifiquin els resultats obtinguts amb l’índex diacrònic.
Figura 25: Imatge aèria del Riu Sec a Cerdanyola, totalment embotit a la trama urbana. Font Google Maps 3D
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 49
Riu Ripoll
El Ripoll neix a la serra de Granera, dintre del parc natural de Sant Llorenç de Munt, i
transcorre per poblacions com Castellar del Vallés i Sabadell fins a desembocar al riu
Besòs a la població de Montcada. És una de les arteries fluvials de la comarca i pendent
els anys del gran flux migratori que va rebre Barcelona, un gran nombre de persones es
van instal·lar a la seva conca, creant en molts casos barris sencers a les lleres del riu.
Aquest fet va provocar que la riuada de 1962 fos la més catastròfica que es recorda a la
conca del Besòs pel gran nombre de pèrdues personals i materials que es van produir
degut a la exposició que tenien els barris construïts a les immediacions fluvials. Com a
conseqüència d’aquest fet es va canviar dràsticament la manera de construir i es van
retornar les lleres al riu, de manera que en l’actualitat, hi ha trams amb més amplada
fluvial de la que es disposava l’any 1956.
Taula 8: Resum de resultats a la conca del Riu Ripoll
TRAM Variació
Amplada (B) Variació cabal
líquid (L) Variació cabal
sòlid (S) Índex
Diacrònic (ID)
Tram 1 Montcada-
Ripollet 0,95 (-5 %) 1,23 (+23 %) 0,74 (-26 %) 0,49
Tram 2 Ripollet - Barberà
del V. 1,35 (+35 %) 1,22 (+22 %) 0,76 (-24 %) 0,26
Tram 3 Barberà del V. -
Sabadell 1,44 (+44 %) 1,11 (+11 %) 0,88 (-12 %) 0,02
Tram 4 Sabadell - Sabadell
Nord 1,44 (+44 %) 1,10 (+10 %) 0,90 (-10 %) 0,01
Tram 5 Sabadell Nord -
Castellar 1,00 (0 %) 1,08 (+8 %) 0,92 (-8 %) 0,13
Tram 6 Capçalera 0,90 (-10 %) 1,05 (+5 %) 0,95 (-5 %) 0,14
Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera
Extraordinàries 4 8,0 %
0,12 Regulars 43 86,0 %
Menors 3 6,0 %
Els valors obtinguts de l’índex diacrònic relatius a la conca del Riu Ripoll, pròxims a zero
a bona part d’aquesta, denoten que la pressió antròpica no esdevé actualment un risc
per a la conservació de l’equilibri fluvial en aquest territori. Si més no, al tram entre
Ripollet i l’aiguabarreig amb el Besòs a Montcada s’ha obtingut un valor notablement
elevat, que es podria definir de nivell mig respecte als valors de la totalitat de la conca
del Besòs.
Com ja s’ha comentat, la política seguida en aquesta conca pel que fa a l’amplada de les
lleres ha tendit a eixamplar-les en trams on als anys 50 es trobaven força ocupades per
l’activitat humana. L’amplada del Ripoll s’ha mantingut en el seu tram alt on circula per
terreny rural i s’ha augmentat de l’ordre d’un 40 % des de Sabadell fins a Ripollet. L’únic
tram que no segueix l’evolució de la part baixa del riu és l’últim abans de la
50 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
desembocadura, des de Ripollet a Montcada. En aquest indret, el riu es troba encastat
a la trama urbana que formen aquestes ciutats dificultant un possible eixamplament, de
manera que l’amplada s’ha quedat pràcticament inalterada.
Tot i la recuperació de l’amplada, hi ha hagut un important increment de terreny urbà a
la part baixa de la conca que ha provocat augments de cabals d’escolament (de l’ordre
d’un 20 %) i disminució de cabals sòlids (de l’ordre d’un 25 %). L’increment de l’àrea
al·luvial al tram entre Barberà i Ripollet compensa aquest fet i s’obté un potencial
erosionant relativament baix, mentre que en el tram següent entre Ripollet i Montcada
que no ha patit increment de l’amplada al·luvial té un potencial més elevat. Aquest últim
tram té a més l’influencia dels cabals aportats per la riera de Sant Cugat i del Riu Sec, fet
que accentua més l’increment de terreny urbà i les seves conseqüències en aquest tram.
L’estació d’aforament de Montcada, situada a poca distancia de l’aiguabarreig amb el
Besòs, com s’ha comentat anteriorment és juntament amb l’estació de Santa Coloma
una de les que més episodis i de major magnitud ha experimentat en els darrers temps.
És força representativa del darrer tram ja que l’estació es troba a la sortida de la conca.
Si es disposes de més informació hidrològica relativa als trams alts dels tres principals
cursos fluvials que conflueixen en aquest punt es podria localitzar amb major precisió la
potencial incisió en els trams aigües amunt, però atès que la pressió antròpica usualment
es concentra aigües avall aquesta informació perd importància donat el propòsit del
present estudi.
En conclusió, només el darrer tram entre Barberà i Montcada té un conjunt de factors
de pressió antròpica que denotin una tendència a la incisió, i donada l’historia
hidrològica és probable que s’hagi manifestat en el terreny.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 51
Riera de Caldes
La riera de Caldes neix als peus del cingle de Gallifa, a 951 m d’altitud i transcorre entre
muntanyes fins la seva arribada a Caldes de Montbui, on s’eixampla al arribar a la plana
del Vallés. Des d’aquesta localitat fins a la seva desembocadura a Mollet la riera separa
les dues comarques del Vallés.
Taula 9: Resum de resultats a la conca de la Riera de Caldes
TRAM Variació
Amplada (B) Variació cabal
líquid (L) Variació cabal
sòlid (S) Índex
Diacrònic (ID)
Tram 1 La Llagosta - Santa
Perpetua 0,70 (-30 %) 1,15 (+15 %) 0,84 (-16 %) 0,49
Tram 2 Santa Perpetua-
Palau-Solità 0,87 (-13 %) 1,12 (+12 %) 0,87 (-13 %) 0,29
Tram 3 Palau-Solità -
Caldes de Montbui 1,07 (+7 %) 1,10 (+10 %) 0,90 (-10 %) 0,13
Tram 4 Capçalera 0,87 (-13 %) 1,04 (+4 %) 0,94 (-6 %) 0,15
Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera
Extraordinàries 1 2,2 %
0,06
Regulars 32 71,1 %
Menors 12 26,7 %
La riera de Caldes només mostra indicis de potencial desequilibri degut a factors
antròpics a l’últim tram abans de la desembocadura al Besòs, situat entre les poblacions
de Santa Perpetua de Mogoda i La Llagosta.
El tram en qüestió ha sofert una notable reducció en l’ample de la llera (un 30 %) degut
a l’endegament que s’ha executat per protegir el nucli de Santa Perpetua i el polígon
industrial de La Llagosta. Aquest és el valor més destacat de tot el càlcul de l’índex
diacrònic, ja que la variació en els cabals líquids i sòlids derivada del canvi en els usos del
sòl i la mencionada reducció de lleres no prenen valors destacables més enllà del evident
augment de terreny urbà, generalitzat a tota la conca del Besòs i que en el cas particular
de la conca de la riera de Caldes no pren un valor alarmant com en altres indrets. Tot i
això al tram final, el valor d’índex diacrònic marca un risc mig de tendència erosiva al
fons fluvial.
Pel que a la historia hidrològica el darrer mig segle, comentar que la conca és
caracteritzada per les dades preses a la estació de Santa Perpetua. Els valors obtinguts
assenyalen que la conca ha sigut la segona que menys ha sofert els efectes de les
avingudes per darrere del Tenes. Només un valor, el corresponent a l’avinguda de 1994,
és considerat segons la classificació establerta com a avinguda extraordinària, tot i que
l’estació no té registres anteriors a l’any 1965 i per tant omet alguna de les grans
avingudes sofertes a la conca com les que van ocórrer la tardor de 1962.
52 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Riu Tenes
El riu Tenes neix al municipi de Castellcir, al Moianès, i com la resta d’afluents del Besòs
passa en el seu transcurs de paisatges rurals i muntanyencs a la plana vallesana, on han
esdevingut grans nuclis sòcio-econòmics. Al arribar a Mollet del Vallès desemboca al Riu
Besòs.
Taula 10: Resum de resultats a la conca del Riu Tenes
TRAM Variació
Amplada (B) Variació cabal
líquid (L) Variació cabal
sòlid (S) Índex
Diacrònic (ID)
Tram 1 Mollet - Lliçà de
Vall Sud 0,75 (-25 %) 1,20 (+20 %) 0,81 (-19 %) 0,53
Tram 2 Lliçà de Vall Sud - Lliçà de Vall Nord
0,69 (-31 %) 1,16 (+16 %) 0,84 (-16 %) 0,50
Tram 3 Lliçà de Vall Nord -
Lliça d’Amunt 1,00 (0 %) 1,14 (+14 %) 0,87 (-13 %) 0,23
Tram 4 Lliçà d’Amunt - Bigues i Riells
0,90 (-10 %) 1,12 (+12 %) 0,87 (-13 %) 0,27
Tram 5 Capçalera 0,93 (-7 %) 1,08 (+8 %) 0,92 (-8 %) 0,17
Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera
Extraordinàries 1 2,5 %
0,04 Regulars 30 75,0 %
Menors 9 22,5 %
En els resultats de l’ID diacrònic al Riu Tenes s’observen valors mitjos de potencial incisió
al seu tram final. Els trams de la capçalera del riu fins a Lliçà de Vall no mostren valors
elevats de l’índex diacrònic ni variacions importants en el període analitzat en els factors
dels que en depèn, per el que l’anàlisi és centrarà en el tram meridional de la conca.
El desenvolupament social i industrial de poblacions com Mollet, Parets del Vallés, Lliçà
d’Amunt o Lliçà de Vall, situades a la vora del tram baix del Tenes, han afavorit la
tendència a la incisió d’aquest tram del riu. En les últimes dècades s’han instal·lat
polígons industrials i zones urbanes a les proximitats del riu, obligant a efectuar
endegaments que han reduït l’àrea al·luvial al voltant d’un 30 % en aquest tram.
El grau d’impermeabilització de la conca ha patit un cert augment bastant homogeni a
tots el trams. Aquest fet fa que els potencials cabals d’escolament hagin augmentat
entre un 10 i un 20 % als diferents trams i combinat amb la reducció de lleres en el tram
baix de la conca s’obtenen uns percentatges similars però en aquest cas de reducció de
fonts de sediment.
En relació amb l’estudi d’avingudes, per a caracteritzar aquesta conca s’agafen les dades
de l’estació de Lliçà de Vall. Es pot observar que segons els paràmetres definitoris de la
quantitat i magnitud dels fenòmens transformadors del fons fluvial, les dades d’aquesta
estació suggereixen que aquesta conca és la menys afectada. Només una avinguda, la
corresponent a la crescuda de Sant Tomás de 1994 entra dins dels paràmetres
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 53
d’avinguda extraordinària i el factor de separació mitjana de les dades respecte el cabal
frontera és la més baixa de tota la conca del Besòs. Cal remarcar que la sèrie de dades
no és massa extensa i manquen dades de fenòmens importants com l’avinguda de l’any
1962, raó per la qual els valors obtinguts podrien infravalorar la realitat.
Com a conclusió sobre la conca del Tenes, es pot remarcar que s’espera una tendència
incisiva al tram baix, entre Lliçà de Vall i l’aiguabarreig amb el Besòs a Mollet i que aquest
podria no haver-se manifestat per manca de fenòmens detonadors.
54 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Riu Congost
El Congost neix a les proximitats de la serra del Montseny i rep el nom degut al congost
que forma el curs fluvial al travessar la serralada prelitoral endinsant-se a la plana del
Vallés. Degut al pas estratègic que suposa entre les planes de Vic i del Vallés, aquest
congost ha estat solcat a més de pel propi pas de l’aigua pel pas de vies de comunicació.
Aigües avall, al entrar el riu a la plana vallesana, la llera s’ha vist afectada per l’activitat
constructiva i industrial, amb grans nuclis sòcio-econòmics com són les ciutats de
Granollers i Montmeló.
Taula 11: Resum de resultats a la conca del Riu Congost
TRAM Variació
Amplada (B) Variació cabal
líquid (L) Variació cabal
sòlid (S) Índex
Diacrònic (ID)
Tram 1 Montmeló - Circuit
de Catalunya 0,42 (-58 %) 1,11 (+11 %) 0,88 (-12 %) 0,74
Tram 2 Circuit de Cat. - Granollers Sud
0,34 (-66 %) 1,09 (+9 %) 0,89 (-11 %) 0,88
Tram 3 Granollers Sud - Granollers Nord
0,55 (-45 %) 1,08 (+8 %) 0,91 (-9 %) 0,48
Tram 4 Granollers Nord -
La Garriga Sud 0,44 (-56 %) 1,06 (+6 %) 0,92 (-8 %) 0,59
Tram 5 La Garriga Sud - La
Garriga 0,67 (-33 %) 1,05 (+5 %) 0,94 (-6 %) 0,29
Tram 6 Capçalera 0,86 (-14 %) 1,04 (+4 %) 0,95 (-5 %) 0,14
Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera
Extraordinàries 2 3,1 %
0,08
Regulars 50 78,1 %
Menors 12 18,75 %
Analitzant els valors obtinguts en el càlcul de l’índex diacrònic s’aprecia que la del
Congost és una de les conques més afectades per la potencial incisió que produeix la
pressió humana en una conca. Els resultats a capçalera poden ser considerats com que
el riu és troba en equilibri, però en el tram entre La Garriga i Granollers i sobretot, el
tram entre Granollers i l’aiguabarreig amb el Mogent denoten una clara tendència a la
incisió.
La principal causa d’aquest fort potencial erosiu és la reducció generalitzada que han
sofert les lleres de la conca com a conseqüència dels endegaments duts a terme per a
transformar àrea al·luvial en terreny urbà i vies de comunicació limítrofes als cursos
fluvials. La reducció de lleres és alarmant i en alguns indrets, l’amplada actual és només
una tercera part del que era l’any 1956.
El factor que compensa les desmesurades reduccions al·luvials són la variació en els
cabals líquids. La conca del Congost, la més extensa dins de la conca del Besòs, és la que
menys ha patit l’augment de la urbanització i per tant, del grau d’impermeabilització del
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 55
terreny. Per aquesta raó els valors de variació de cabals d’escolament superficial
resulten ser relativament baixos (menors a un 10 %) comparats amb els valors en altres
conques. La vasta àrea de terreny que té la conca en capçalera és una important font de
sediment que combinada amb el baix augment de terreny urbà evita una major
disminució de cabal sòlid, fet que també contribueix en no elevar els valors d’índex
diacrònic.
La conca del Congost és de les vuit que formen la conca del Besòs de la que es disposa
d’un major nombre de dades. Hi ha dues estacions d’aforament, una a la riera de
l’Avenco a Aiguafreda i una altra a La Garriga que tenen una extensa sèrie de dades,
anterior ambdues a l’any 1956. La primera és la única que no es troba en un curs de
comportament torrencial i no ha recollit en el darrer mig segle cap esdeveniment que
sigui considerat com a extraordinari. Els resultats a l’estació de La Garriga poden ser
considerats de caràcter mig.
Com a resum de la discussió a la Conca del Congost cal incidir en la potencial incisió que
provoca la gran reducció de les lleres. El fet de que la conca no hagi sofert un important
increment en el grau d’urbanització compensa en part el valor final d’índex diacrònic.
Malgrat que l’augment de terreny urbà no sigui remarcable, no cal oblidar que la conca
té importants nuclis urbans concentrats al tram baix del riu (Granollers, Montmeló...)
que poden aportar importants cabals d’escolament a aquest tram final accentuant els
efectes d’una potencial incisió.
56 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Riu Mogent
El riu Mogent recull les aigües de la cara septentrional de la Serra de Corredor i Marina,
tot i que alguns afluents provenen del massís del Montseny. En seu transcurs, el Mogent
travessa els municipis de Llinars del Vallès, Cardedeu, la Roca del Vallès, Vilanova del
Vallès i Montornès del Vallès, abans de trobar-se amb el Congost a les proximitats de
Montmeló, on l’aiguabarreig dels dos rius passa a anomenar-se riu Besòs.
Taula 12: Resum de resultats a la conca del Riu Mogent
TRAM Variació
Amplada (B) Variació cabal
líquid (L) Variació cabal
sòlid (S) Índex
Diacrònic (ID)
Tram 1 Montmeló - La
Roca del V. 0,75 (-25 %) 1,17 (+17 %) 0,83 (-17 %) 0,47
Tram 2 La Roca del V. -
Cardedeu 0,56 (-44 %) 1,16 (+16 %) 0,84 (-16 %) 0,65
Tram 3 Cardedeu - Llinars
del V. 1,00 (0 %) 1,20 (+20 %) 0,81 (-19 %) 0,35
Tram 4 Capçalera 0,86 (-14 %) 1,13 (+13 %) 0,88 (-12 %) 0,30
Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera
Extraordinàries 3 6,1 %
0,07 Regulars 31 63,3 %
Menors 15 30,6 %
La magnitud del potencial desequilibri en el fons fluvial (ID) d’aquesta conca pren valors
que es situen en un nivell intermedi respecte a altres valors de la conca, sent el tram
entre la Roca del Vallés i Cardedeu el més exposat.
L’alt valor d’índex diacrònic a l’indret comentat es déu principalment a una important
reducció de l’ample de llera, gairebé a la meitat de la que hi havia l’any 1956.
Els valors d’impermeabilització del sòl es troben en la línia de la majoria de conques,
amb augments d’entre un 10 i un 20 % dels cabals d’escolament superficial. Els resultats
de variació en el cabal sòlid aboquen també resultats dintre dels valors estàndards de la
resta de conques, amb reduccions en les fonts de sediment de material al·luvial i de
rentat de la conca d’entre un 10 i un 20 %.
L’estació representativa d’aquesta conca es troba a Montornès del Vallés i sobresurt de
la resta per ser la que més crescudes no transformadores del fons fluvial (crescudes
menors) ha experimentat. El fet del baix nombre de successos combinat amb un grau de
separació mitjana al cabal frontera considerablement menor al d’altres estacions indueix
a pensar que el potencial incisiu de grau mig que determina l’índex diacrònic podria no
haver-se manifestat d’una forma notable, per el que zones com el tram esmenat
anteriorment entre La Roca del Vallés i Cardedeu podrien experimentar en el futur
desequilibris en el fons fluvial.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 57
Riu Besòs
El riu Besòs neix de l’aiguabarreig dels rius Mogent i Congost a Montmeló, i va rebent
les aigües dels seus afluents a mesura que avança per la plana del Vallés al peu de la
serra de Marina. Al arribar a Montcada trenca la serra de Marina i entra al pla de
Barcelona per acabar desembocant al Mar Mediterrani a la localitat de Sant Adrià del
Besòs. És el riu amb el traçat més curt de tota la conca i travessa una de les zones més
poblades de Catalunya.
Taula 13: Resum de resultats a la conca del Riu Besòs
TRAM Variació
Amplada (B) Variació cabal
líquid (L) Variació cabal
sòlid (S) Índex
Diacrònic (ID)
Tram 1 Parc Fluvial 1,15 (+15 %) 1,18 (+18 %) 0,81 (-19 %) 0,26
Tram 2 Trinitat -
Montcada 0,79 (-21 %) 1,18 (+18 %) 0,81 (-19 %) 0,47
Tram 3 Montcada - La
Llagosta 0,57 (-43 %) 1,17 (+17 %) 0,83 (-17 %) 0,66
Tram 4 La Llagosta -
Mollet 0,69 (-31 %) 1,16 (+16 %) 0,83 (-17 %) 0,51
Tram 5 Mollet - Montmeló 1,00 (0 %) 1,14 (+14 %) 0,86 (-14 %) 0,24
Categoria Nombre % Separació mitjana al cabal frontera
Extraordinàries 7 13,0 %
0,14 Regulars 41 75,9 %
Menors 6 11,1 %
Els valors de l’índex diacrònic a la conca del Besòs aboquen resultats que sense ser dels
més preocupants del conjunt analitzat, han de ser analitzats amb cura per a una correcta
interpretació.
Partint del fet que la conca del Besòs és la més poblada i amb una major àrea de terreny
urbà estranya que els valors de variació de cabal líquid no siguin dels més elevats, tenint
en compte que és un dels indrets en els que més ha augmentat el grau
d’impermeabilització del sòl segons l’estudi d’usos del sòl. Això es déu a que la conca del
Besòs rep els cabals dels seus afluents al llarg del seu curt curs i, per tant, l’àrea de la
que en depèn la font de cabal d’escolament i de material de rentat no és només la
relativa a la subconca del Besòs sinó també a la de les altres conques secundàries que
es van unint. Aquest fet resulta en augments en els cabals d’escolament entre un 10 i un
20 %, valors força homogenis que van creixent a mesura que el riu s’endinsa a la zona
més poblada.
Pel que fa a la reducció generalitzada de cabals sòlids per raons de pressió antròpica,
aquesta pren valors també entre un 10 i un 20 %, sent més accentuada aigües avall.
El factor que determina en aquesta conca els valors finals de l’índex diacrònic és la
variació en l’amplada de les lleres. La construcció del Parc Fluvial del Besòs ha dotat
58 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
d’una major amplada el tram final del riu abans de la seva desembocadura i en el tram
inicial, després del naixement del riu a Montmeló fins a Mollet, s’ha respectat l’amplada
que posseïa el riu l’any 1956, mentre que als altres trams l’àrea al·luvial s’ha vist reduïda,
en especial al tram entre La Llagosta i Montcada. Aquestes variacions en les amplades
al·luvials són les variables que determinen la magnitud de la potencial incisió, de manera
que el tram comprès entre la Trinitat i Mollet té una potencial tendència a la incisió, en
especial el tram que ha patit una major reducció de l’amplada al·luvial.
L’estudi de la història hidrològica des de 1956 es basa en els resultats obtinguts a
l’estació d’aforament de Santa Coloma de Gramenet. En aquest indret, pròxim al final
de la conca, hi circulen aigües provinents de tota la conca d’estudi. Els valors observats
són els més alts en quant a nombre i magnitud de crescudes transformadores del fons
fluvial. Aquest fet sembla evident atès que una crescuda en qualsevol punt del total de
la conca serà enregistrada d’alguna forma en aquesta estació.
Els valors obtinguts en aquesta conca representativa de tota la zona d’estudi conclouen
en que la pressió antròpica que ha afectat a la conca en el període d’estudi pot haver
manifestat evidències de la potencial erosió que d’aquesta se’n deriva, amb major
incidència en el tram comprès entre les localitats de la Llagosta i Montcada.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 59
10. CONCLUSIONS
En aquest treball s’avalua la tendència a la incisió o acreció al riu Besòs i als seus
principals afluents produïda des d’un punt de vista diacrònic, és a dir, mesurant la
pressió exercida sobre el fons fluvial tenint en compte l’evolució de la conca al llarg del
temps.
L’índex emprat és una mesura de l’equilibri morfodinàmic del riu. Té en compte l’efecte
del canvi d’usos del sòl pel que fa a l’augment d’escolament i disminució de font de
sediment de rentat de la conca. També té en compte la reducció en l’amplada de les
lleres que han produït les canalitzacions.
La conca del Besòs ha sofert una urbanització intensiva en el darrer mig segle,
transformant el que en el passat eren majoritàriament camps de cultiu en zones
urbanes, i per tant contribuint notablement a la impermeabilització de la conca. Aquest
fet provoca majors cabals d’escolament i menor quantitat de material de rentat, dos
factors que decanten el fons fluvial cap a un desequilibri que tendeix a la incisió. La
tendència incisiva de la conca del Besòs és un fet palpable en alguns indrets de la conca,
com per exemple el Riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès (Figura 26).
Figura 26: Pila del pont de la N-150 al seu pas per Cerdanyola, clar exemple de la erosió generalitzada que pateix aquesta conca.
Les amplades de les lleres dels rius han sofert força canvis en el període analitzat.
Majoritàriament, la tendència de la urbanització és a estretir les lleres, però hi ha casos
de trams que no ha sigut així i en l’actualitat s’ha recuperat espai fluvial que abans
ocupava l’activitat humana. Gairebé tots els casos d’eixamplament de llera són deguts a
crescudes del riu que reclama el seu espai, obligant els ocupants a marxar.
60 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
El resultat fonamental del treball és la Figura 18, on es representen els valors obtinguts
de l’índex diacrònic als diferents trams de la xarxa hidrogràfica, i per tant un valor de la
tendència a la incisió o acreció. La pressió antròpica exercida sobre la conca del Besòs té
un efecte clarament erosionant de les lleres al·luvials, i així es denota en els resultats
obtinguts aplicant el mètode de l’índex diacrònic en que s’observa en tota la conca una
tendència a la incisió en major o menor mesura.
Tot i això, la pressió realitzada per l’activitat humana a la conca no serveix com a mètode
de predicció de transport sòlid, ja que només indica una tendència. Aquesta
transformació que el mètode prediu es pot haver presentat o no en funció de la capacitat
de transport de les diferents seccions i dels cabals esdevinguts en el temps analitzat. És
per aquest fet que per a que el mètode predictiu pugui arribar a ser representatiu de la
realitat el cal combinar amb un anàlisi de la historia d’avingudes que han afectat a la
conca per a definir en quin grau aquest potencial s’ha manifestat.
L’estudi d’avingudes que s’ha realitzat es pot resumir en la Figura 24, segons la qual es
classifiquen els cabals instantanis específics registrats en les diferents estacions
d’aforament de les que se’n disposa de dades fiables, en diferents graus d’avingudes,
transformadores o no del fons fluvial. És un anàlisi bastant primari però és suficient per
a establir uns criteris de comparació entre les diferents conques, obtenint valors fiables
del nombre i magnitud de successos que hagin fomentat el desequilibri al fons fluvial.
El mètode emprat per a determinar la tendència que seguirà l’evolució de la conca es
podria aplicar a altres conques de rius mediterranis, ja que el Besòs és un bon exemple
de riu torrencial força afectat per l’activitat humana. Pot arribar a ser una eina útil en
planificació urbana que pretengui tenir en compte els efectes de la urbanització per als
espais fluvials de cara a la preservació o recuperació dels espais fluvials.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 61
11. VIES DE FUTURA MILLORA DEL MÈTODE
El mètode tractat en aquest estudi és una eina per a definir el grau d’incisió o acreció
potencial que un fons fluvial experimenta en funció de la pressió antròpica exercida
sobre la llera i la conca. És una mesura prou acurada, útil per a comparar diferents punts
d’una o diferents conques, però hi ha una sèrie d’elements que es podrien desenvolupar
i/o afegir al mètode per a millorar els resultats obtinguts. Algunes d’aquestes propostes
de millora són les explicades a continuació:
- L’equilibri d’un riu és un paràmetre qualitatiu del que se’n coneixen els factors
dels que en depèn. Diversos autors fan interpretacions empíriques d’aquest
paràmetre per a obtenir-ne una equació quantitativa, com per exemple la
equació d’Einstein-Brown que és la base de l’índex diacrònic analitzat en aquest
treball. Una possible mesura de fiabilitat del mètode podria ser calcular-lo a
partir d’altres interpretacions empíriques de l’equilibri fluvial.
- En el càlcul de la variació de cabal sòlid es considera que un 25 % del material
prové del rentat de la conca i la resta, un 75 %, de la pròpia llera. Aquets són
valors orientatius que s’acostumen a prendre en enginyeria fluvial per falta d’un
coneixement més acurat. En quant al material de rentat de la conca, només es té
en compte la distinció entre terrenys urbans i no urbans com a origen d’aquesta
font de sediment. Per tant, quant en el futur s’estudiï més àmpliament el
transport sòlid es podran aplicar aquets coneixements a la part que pertoca del
càlcul de l’índex diacrònic.
- L’objectiu de l’estudi de canvis en els usos del sòl és associar a cada tipus de
terreny un factor d’escolament potencial i així trobar la variació en l’escolament
potencial entre les dues èpoques comparades. Aquest apartat del treball és força
precís, però es podria millorar tenint en compte a més de l’ús del sòl la pendent
del terreny, ja que aquest és un altre factor que afecta a l’escolament potencial.
- Utilitzar criteris de transport de fons en la classificació de les avingudes, més
concretament en la distinció que es fa d’avingudes transformadores i no
transformadores del fons fluvial. Per a realitzar aquesta millora és essencial tenir
coneixement de la granulometria, tipus de sediment, seccions i altres elements
de transport sòlid.
- Combinar els resultats de les tendències a la incisió amb estudis de transport
sòlid que tinguin en compte les característiques hidràuliques de les lleres i les
alteracions que provoquen elements com piles de pont o costelles.
62 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
12. BIBLIOGRAFIA
- Agència Catalana de l’Aigua, 2015; Planificació de l’espai fluvial de la conca del Besòs.
- CAPAPÈ S.; MARTÍN VIDE J. P., 2011; Estudi morfodinàmic de la conca del riu
Besòs. Barcelona, 2011.
- CHOW V. T., 1998; MAIDMENT D. R.; MAYS R. W.; Applied Hydrology. McGraw-
Hill. New York, 1988. ISBN 0-07-010810-2.
- CORRAL C., 2004; Desenvolupament d’un model hidrològic per incorporar
informació del radar meteorològic: Aplicació operacional a la conca del riu Besòs;
Tesi doctoral del programa d’Enginyeria Civil de la UPC. Barcelona, 2004.
- Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Junta d’Aigües. Anuari de Dades Hidrològiques 1987-88/1988-89/1989-90. Barcelona, 1995.
- GETE-ALONSO A.; ONCINS F. J., 1978; Avenidas máximas de los ríos españoles.
Revista de Obras Públicas, no. 3154, p. 115-129. ISSN 0034-8619. Madrid, febrero de 1978
- Grup GAMA. Departament d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de
Barcelona; Evolució de les inundacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona des
d’una perspectiva holística: passat, present i futur. Barcelona, 2015.
- HERNÁNDEZ J., 2010; Evolución de un río meandriforme de gravas. Tesina
d’especialitat, Escola T.S. Enginyers de Camins, C. i P., UPC. Barcelona, 2010.
- LÓPEZ BUSTOS A., 1980; Antecedentes para una historia de las avenidas en los
ríos del Pirineo Oriental. Revista de Obras Públicas, no. 3180, p. 369-383. ISSN
0034-8619. Madrid, mayo de 1980.
- MARTÍN VIDE, J. P., 2002; Ingeniería de ríos. Edicions UPC. Barcelona, 2002.
- MARTÍN VIDE, J. P., 2015; Restauración del rio Besos en Barcelona. Historia y lecciones aprendidas. Revista Ribagua, no. 2, p. 52-60. ISSN: 2386-3781. Barcelona, 2015.
- MONTALBÁN, F. i VERGÉS, R., 1994; Recomanacions sobre mètodes d’estimació d’avingudes màximes. Junta d’Aigües. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Barcelona, 1994.
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 63
- Ministerio de Obras Públicas, 1975; Proyecto de encauzamiento del Río Besos entre el cementerio de Santa Coloma y el Mar Mediterráneo
- TYPSA, 1994; Revisió estudi hidràulic i hidrològic del projecte de remodelació de ribes i adequació de la llera del Besòs a Santa Coloma.
- VILARO, F. i MARTÍN ARNAIZ, M., 1970; Los datos de la Cuenca piloto del Río Besós, base para el sistema de prevención de avenidas. Boletín de información del M.O.P. Madrid, 1970.
64 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
ANNEXOS
ÍNDEX D’ANNEXOS
- Annex 1: Taula de resultats de l’índex diacrònic
- Annex 2: Taules de dades hidrològiques
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 65
ANNEX 1: TAULA DE RESULTATS DE L’ÍNDEX DIACRÒNIC
ANY 1956 ANY 2009
RIU TRAM AMPLADA
(m)
ÀREA AL·LUVIAL
(km2) A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) AMPLADA
ÀREA AL·LUVIAL
A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) B S L (1) (2) ID
SANT CUGAT
0 - 2,1 33 0,07 0,00 25,18 5,13 19,26 0,07 0,03 3,27 29 0,06 0,01 27,18 4,96 3,26 0,19 1,23 16,11 0,88 0,74 1,24 1,54 1,57 0,56
2,1 - 4,8 21 0,06 0,00 24,42 4,57 18,39 0,05 0,03 2,86 21 0,06 0,01 26,37 4,63 3,25 0,17 1,21 14,69 1,00 0,75 1,23 1,42 1,48 0,45
4,8 - 8,8 16 0,06 0,00 15,56 3,26 16,50 0,02 0,02 2,58 17 0,07 0,01 16,81 3,90 2,66 0,13 1,16 13,28 1,06 0,70 1,28 1,48 1,57 0,53
8,8 - Cap. 8 0,06 0,00 12,29 1,58 6,35 0,00 0,02 1,87 7 0,05 0,01 12,64 1,65 0,61 0,05 0,74 6,41 0,88 0,78 1,20 1,46 1,49 0,47
SEC
0 - 3,6 30 0,11 0,00 13,22 4,81 27,78 0,04 0,47 5,85 24 0,09 0,06 11,34 3,65 7,89 0,36 2,42 26,47 0,80 0,56 1,38 2,06 2,17 1,12
3,6 - 9,5 26 0,15 0,00 13,12 4,67 26,20 0,02 0,46 5,02 21 0,12 0,06 11,33 3,49 7,83 0,34 2,35 24,11 0,81 0,57 1,37 2,02 2,12 1,07
9,5 - Cap. 10 0,16 0,00 7,82 1,44 7,24 0,01 0,01 0,65 10 0,16 0,00 6,75 1,81 3,53 0,12 0,39 4,57 1,00 0,77 1,24 1,42 1,47 0,44
RIPOLL
0 - 3,1 111 0,34 0,01 102,43 19,99 79,15 0,23 0,78 17,41 106 0,33 0,26 95,59 28,87 20,38 1,24 4,63 69,04 0,95 0,74 1,23 1,46 1,51 0,49
3,1 - 8,9 86 0,50 0,01 77,21 14,42 55,29 0,13 0,70 13,59 116 0,67 0,21 68,37 22,84 15,97 0,97 3,31 49,68 1,35 0,76 1,22 1,21 1,31 0,26
8,9 - 13,8 54 0,26 0,01 63,62 9,14 22,41 0,05 0,22 7,24 78 0,38 0,12 56,74 18,52 7,36 0,55 0,73 18,67 1,44 0,88 1,11 0,99 1,06 0,02
13,8 - 16 48 0,11 0,01 61,01 7,74 16,54 0,04 0,05 5,07 69 0,15 0,07 53,41 17,17 4,94 0,43 0,40 14,03 1,44 0,90 1,10 0,97 1,04 0,01
16 - 21,6 40 0,22 0,00 58,66 6,75 11,98 0,03 0,01 4,49 40 0,22 0,05 50,81 16,34 3,65 0,38 0,26 10,42 1,00 0,92 1,08 1,12 1,13 0,13
21,6 - Cap. 20 0,41 0,00 52,02 6,02 8,41 0,01 0,00 4,19 18 0,37 0,04 44,54 15,36 2,64 0,31 0,06 7,70 0,90 0,95 1,05 1,14 1,14 0,14
66 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
ANY 1956 ANY 2009
RIU TRAM AMPLADA
(m)
ÀREA AL·LUVIAL
(km2) A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) AMPLADA
ÀREA AL·LUVIAL
A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) B S L 1 2 ID
CALDES
0 - 4,1 86 0,35 0,00 46,25 11,24 48,22 0,33 0,03 2,98 60 0,25 0,07 53,42 11,09 22,89 0,54 1,23 19,80 0,70 0,84 1,15 1,51 1,47 0,49
4,1 - 9,1 45 0,23 0,00 46,15 10,59 41,72 0,22 0,03 2,68 39 0,20 0,07 53,34 10,41 20,44 0,47 1,22 15,44 0,87 0,87 1,12 1,29 1,29 0,29
9,1 - 15,2 27 0,16 0,00 32,60 7,29 22,72 0,06 0,03 1,90 29 0,18 0,05 37,67 6,94 10,38 0,27 0,94 8,35 1,07 0,90 1,10 1,12 1,14 0,13
15,2 - Cap. 15 0,23 0,00 28,90 6,82 12,68 0,06 0,02 1,46 13 0,20 0,04 34,51 5,89 4,58 0,23 0,56 4,11 0,87 0,94 1,04 1,15 1,14 0,15
TENES
0 - 4,6 92 0,42 0,01 87,59 12,06 76,21 0,31 0,02 4,90 69 0,32 0,11 85,44 20,92 34,19 0,55 1,25 39,24 0,75 0,81 1,20 1,54 1,52 0,53
4,6 - 5,5 59 0,05 0,01 80,31 11,35 60,73 0,17 0,02 3,82 41 0,04 0,11 79,68 19,07 28,49 0,48 0,74 28,42 0,69 0,84 1,16 1,52 1,48 0,50
5,5 - 8,3 40 0,11 0,01 77,07 11,22 53,44 0,14 0,02 3,62 40 0,11 0,11 78,15 18,23 26,01 0,45 0,53 22,62 1,00 0,87 1,14 1,22 1,24 0,23
8,3 - 15.7 31 0,23 0,01 75,49 10,92 47,28 0,11 0,01 3,41 28 0,21 0,10 76,35 17,25 22,34 0,40 0,48 20,31 0,90 0,87 1,12 1,27 1,27 0,27
15,7 - Cap. 14 0,37 0,01 66,37 10,45 28,27 0,08 0,01 2,55 13 0,34 0,08 68,54 15,61 11,61 0,31 0,32 11,26 0,93 0,92 1,08 1,17 1,17 0,17
CONGOST
0 - 3,2 244 0,78 0,03 106,90 26,04 78,32 0,70 0,04 10,29 102 0,33 0,32 121,21 18,16 44,25 0,87 2,63 34,88 0,42 0,88 1,11 1,83 1,65 0,74
3,2 - 6,8 244 0,88 0,02 106,46 25,31 72,51 0,64 0,04 9,94 82 0,30 0,30 120,86 17,39 42,69 0,87 1,64 31,18 0,34 0,89 1,09 2,00 1,75 0,88
6,8 - 9,1 140 0,32 0,02 106,39 24,35 67,39 0,55 0,03 8,60 77 0,18 0,28 120,67 16,78 40,56 0,85 1,54 26,65 0,55 0,91 1,08 1,53 1,43 0,48
9,1 - 14,4 163 0,86 0,02 105,10 23,93 59,40 0,55 0,03 7,56 71 0,38 0,26 119,72 16,13 37,84 0,78 1,41 20,44 0,44 0,92 1,06 1,67 1,51 0,59
14,4 - 16,9 30 0,07 0,02 93,93 22,66 41,53 0,46 0,03 6,58 20 0,05 0,19 108,32 14,82 24,87 0,63 1,06 15,32 0,67 0,94 1,05 1,32 1,26 0,29
16,9 - Cap. 28 0,97 0,02 88,23 22,00 35,64 0,46 0,03 5,82 24 0,84 0,17 101,63 13,97 22,33 0,61 1,02 12,45 0,86 0,95 1,04 1,15 1,13 0,14
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 67
Escolament superficial emprat per a cada tipus de terreny
Els coeficients d’escolament emprats corresponen a un període de retorn de 50 anys.
ANY 1956 ANY 2009
RIU TRAM AMPLADA
(m)
ÀREA AL·LUVIAL
(km2) A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) AMPLADA
ÀREA AL·LUVIAL
A (0) A (1) A (2) A (3) A (4) A (5) A (6) B S L 1 2 ID
MOGENT
0 - 7,7 80 0,62 0,00 90,33 9,60 76,40 0,55 0,05 4,49 60 0,46 0,23 92,23 12,55 39,15 0,71 2,35 34,19 0,75 0,83 1,17 1,48 1,46 0,47
7,7 - 13,7 71 0,43 0,00 69,82 6,89 51,29 0,33 0,05 3,34 40 0,24 0,21 68,41 8,53 29,16 0,47 1,15 23,80 0,56 0,84 1,16 1,69 1,60 0,65
13,7 - 18,5 30 0,14 0,00 38,83 3,15 26,81 0,14 0,04 1,72 30 0,14 0,04 36,41 3,71 15,15 0,18 0,35 14,86 1,00 0,81 1,20 1,33 1,37 0,35
18,5 - Cap. 14 0,14 0,00 25,37 2,11 11,56 0,06 0,01 0,62 12 0,12 0,03 25,12 2,36 6,71 0,08 0,11 5,31 0,86 0,88 1,13 1,30 1,29 0,30
BESÒS
0 - 5,9 110 0,65 0,11 460,09 94,33 411,63 2,67 2,57 52,23 126 0,74 1,43 474,63 108,97 180,01 4,45 13,54 241,28 1,15 0,81 1,18 1,23 1,30 0,26
5,9 - 9,2 161 0,53 0,05 459,50 90,61 405,53 2,54 1,14 45,78 127 0,42 1,21 474,08 106,18 179,98 4,40 12,99 226,91 0,79 0,81 1,18 1,48 1,47 0,47
9,2 - 12,8 208 0,75 0,04 351,80 66,29 323,20 2,23 0,17 26,99 118 0,42 0,89 373,32 72,60 159,34 3,05 8,27 153,85 0,57 0,83 1,17 1,70 1,61 0,66
12,8 - 16,3 151 0,53 0,04 296,03 51,27 250,30 1,75 0,13 22,15 104 0,36 0,75 310,95 56,28 124,35 2,27 6,58 121,07 0,69 0,83 1,16 1,53 1,49 0,51
16,3 - 18,3 115 0,23 0,03 197,89 35,89 156,60 1,29 0,09 15,04 115 0,23 0,58 214,02 30,97 83,66 1,59 5,06 70,95 1,00 0,86 1,14 1,23 1,26 0,24
Tipus de terreny segons escala d’escolament potencial
0 1 2 3 4 5 6
Coeficient d’escolament 0,00 0,36 0,38 0,41 0,41 0,45 0,82
68 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Llegenda
Tram: divisions de la xarxa fluvial en pk, sent pk 0 la desembocadura.
Amplada: mesura de l’ample de la llera.
Àrea al·luvial: producte de la longitud de tram per la seva corresponent amplada.
A(0): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a molls a la escala d’escolaments potencials.
A(1): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a permeable alt a la escala d’escolaments potencials.
A(2): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a permeable mig a la escala d’escolaments potencials.
A(3): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a permeable baix a la escala d’escolaments potencials.
A(4): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a impermeable baix a la escala d’escolaments potencials.
A(5): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a impermeable mig a la escala d’escolaments potencials.
A(6): Àrea corresponent a terrenys qualificats com a impermeable alt a la escala d’escolaments potencials.
B: paràmetre de variació de l’amplada de la llera.
S: paràmetre de variació del cabal sòlid. Aporten cabal sòlid de rentat els terrenys 1, 2, 3, 4 i 5, i material al·luvial provinent de l’àrea al·luvial que
es considera activa en la seva totalitat.
L: paràmetre de variació del cabal líquid
(1): índex diacrònic amb exponents de la forma (1) =𝑖56
𝑖09= 𝐵−0.5 ∗ 𝑆−0.5 ∗ 𝐿
(2): índex diacrònic amb exponents de la forma (1) =𝑖56
𝑖09= 𝐵−0.36 ∗ 𝑆−0.64 ∗ 𝐿
ID: valor final de l’índex diacrònic resultat de la mitja dels valors (1) i (2).
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 69
ANNEX 2: TAULES DE DADES HIDROLÓGIQUES
En aquest annex es presenten totes les dades recollides i utilitzades en l’estudi
d’avingudes. Hi ha una taula per a la historia hidrològica de cada una de les estacions
d’aforament que s’han tingut en compte: Santa Coloma de Gramenet (EA47), Montcada
(EA44), La Garriga (EA37), Aiguafreda (EA17), Montornès del Vallés (EA35), Lliça de Vall
(EA46) i Santa Perpetua (EA45). Les taules presenten cabals màxims diaris i instantanis
de cada any hidrològic des de 1956 fins a la actualitat amb les dates en que van succeir,
a més dels cabals específics en funció de l’àrea de conca tributària i els factors de
magnitud de cada crescuda i total de la estació en funció dels límits establerts.
La principal font d’on s’han extret les dades ha sigut a partir de les bases de dades de
l’Agència Catalana de l’Aigua, facilitades a partir d’una petició. La majoria d’aquestes
dades es corresponen amb les que es van recopilar amb anterioritat mentre es tramitava
la petició a l’agència mitjançant un treball de extensa consulta bibliogràfica.
Les dades s’han complementat amb estimacions de diferents tipus que es presenten a
la taula mitjançant la següent llegenda:
Valors provinents de mesures en les estacions d’aforament proporcionades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Valors estimats recollits a la publicació Antecedentes para una historia de las avenidas en los ríos del Pirineo Oriental (López Bustos 1980)
Valors de cabals instantanis estimats a partir de cabals mitjos seguint el criteri del factor K (López Bustos 1980)
Estimacions a altres estacions a partir de valors de l’estació de la Garriga (EA37), font extreta de Recomanacions sobre mètodes d’estimació d’avingudes màximes (Montalbán i Vergés 1994)
Els valors de la columna de cabals específics instantanis amb tipografia de lletra de color
vermell són valors d’avingudes classificades com a menors i que per tant, es considera
que no han tingut cap efecte en la modificació del fons fluvial.
70 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Estació ID Riu Conca estació
Coeficient K
Santa Coloma
EA - 47 Besòs 1024 km2 2
Cabals específics
Any hidrològic
QC (m3/s)
Data QC Qi
(m3/s) Data Qi
Qc (l/s/km2)
Qi (l/s/km2)
Separació a límit
1955-56
1956-57
1957-58
1958-59
1959-60
1960-61
1961-62 1170 25/09/1962 2345 25/09/1962 1142,6 2290,0 1,23
1962-63 936 01/11/1962 1872 01/11/1962 914,1 1828,1 0,98
1963-64
1964-65
1965-66 140 01/10/1965 280 01/10/1965 136,7 273,4 0,13
1966-67
1967-68
1968-69 118 05/04/1969 236 115,2 230,5 0,11
1969-70 40 20/10/1969 80 39,1 78,1 0,03
1970-71 38 01/10/1970 195 01/10/1970 37,1 190,4 0,09
53 01/04/1971 133 01/04/1971 51,8 129,9 0,05
107 23/09/1971 960 20/09/1971 104,5 937,5 0,49
1971-72 122 01/12/1971 244 01/12/1971 119,1 238,3 0,11
145 06/12/1971 290 141,6 283,2 0,14
1972-73 7 02/11/1972 14 6,8 13,7 0,00
1973-74 51 24/12/1973 116 01/09/1974 49,8 113,3 0,05
1974-75 63 01/09/1975 126 61,5 123,0 0,05
1975-76 46 12/09/1976 92 44,9 89,8 0,03
1976-77 70 07/01/1977 140 68,4 136,7 0,06
1977-78 30 22/10/1977 60 29,3 58,6 0,02
1978-79 98 23/01/1979 196 95,7 191,4 0,09
1979-80 34 27/10/1979 68 33,2 66,4 0,02
1980-81 8 03/09/1981 16 7,6 15,2 0,00
1981-82 121 17/02/1982 145 17/02/1982 118,2 141,6 0,06
1982-83 30 08/11/1982 40 08/11/1982 29,3 39,1 0,01
1983-84 97 10/11/1983 265 10/11/1983 94,7 258,8 0,12
1984-85 10 05/11/1984 20 9,8 19,5 0,00
1985-86 13 12/11/1985 26 12,7 25,4 0,00
1986-87 13 13/02/1987 27 13,0 26,0 0,00
1987-88 36 05/10/1987 72 35,2 70,3 0,02
1988-89 140 12/11/1988 280 136,7 273,4 0,13
1989-90 32 17/11/1989 64 31,3 62,5 0,02
1990-91 270 09/05/1991 540 263,7 527,3 0,27
1991-92 39 03/12/1991 115 03/12/1991 38,0 112,3 0,05
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 71
1992-93 29 30/04/1993 98 30/04/1993 28,3 95,7 0,04
1993-94 33 29/09/1994 272 29/09/1994 32,6 265,6 0,13
1994-95 207 10/10/1994 1150 10/10/1994 202,3 1123,0 0,59
1995-96 103 30/01/1996 220 16/12/1995 101,0 214,8 0,10
1996-97 233 08/12/1996 374 08/12/1996 227,1 365,2 0,18
1997-98 50 18/12/1997 220 16/12/1997 49,3 214,8 0,10
1998-99 28 16/09/1999 350 16/09/1999 27,5 341,8 0,17
1999-00 18 10/06/2000 143 20/10/1999 17,8 139,6 0,06
2000-01 23 23/12/2000 101 15/01/2001 22,3 98,6 0,04
2002 99 14/04/2002 96,7 0,04
2003 5 26/12/2003 4,9 0,00
2004 37 14/04/2004 36,0 0,004
2005 113 13/10/2005 110,2 0,04
2006 551 13/09/2006 537,8 0,28
2007 150 12/08/2007 146,0 0,06
2008 36 05/06/2008 35,0 0,00
2009 30 31/01/2009 29,5 0,00
2010 126 10/10/2010 123,3 0,05
2011 199 30/07/2011 194,8 0,09
2012 119 29/09/2012 116,2 0,05
2013 149 17/11/2013 145,5 0,06
2014 191 28/09/2014 186,0 0,09
2015 92 04/11/2015 89,8 0,03
2016 63 21/04/2016 61,4 0,02
SEPARACIÓ MITJANA
0,14
72 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Estació ID Riu Conca estació
Coeficient K
Montcada EA - 44 Ripoll 221 km2 2,5
Cabals específics
Any hidrològic
Qc (m3/s)
Data QC Qi
(m3/s) Data Qi
QC (l/s/km2)
Qi (l/s/km2)
Separació a límit
1955-56 31 29/03/1956 140,3 0,01
1956-57 24 27/04/1957 108,6 0,01
1957-58 9 16/10/1957 40,7 0,00
1958-59 76 17/10/1959 344,0 0,06
1959-60 72 16/12/1960 325,9 0,06
1960-61 76 01/10/1961 344,0 0,06
1961-62 475 25/09/1962 1234 25/09/1962 2150,3 5586,2 1,24
1962-63 350 01/11/1962 910 01/11/1962 1584,4 4119,5 0,91
1963-64
1964-65
1965-66 38 01/10/1965 110 01/10/1965 172,0 498,0 0,10
1966-67 7 15/10/1966 58 15/10/1966 31,7 262,6 0,04
1967-68 11 27/11/1967 91 27/11/1967 49,8 412,0 0,08
1968-69 18 05/03/1969 52 05/03/1969 81,5 235,4 0,04
1969-70 15 20/10/1969 128 20/10/1969 67,9 579,4 0,11
1970-71 42 23/09/1970 560 20/09/1971 190,1 2535,1 0,55
1971-72 35 06/12/1971 85 09/10/1971 158,4 384,8 0,07
1972-73 2 03/12/1972 61 22/09/1973 9,1 276,1 0,05
1973-74 13 24/12/1973 145 24/12/1973 58,9 656,4 0,13
1974-75 23 01/09/1975 108 01/09/1975 104,1 488,9 0,09
1975-76 12 12/09/1976 137 12/09/1976 54,3 620,2 0,12
1976-77 6 25/06/1977 155 25/06/1977 27,2 701,7 0,14
1977-78 13 04/09/1978 164 04/09/1978 58,9 742,4 0,15
1978-79 9 23/01/1979 29 23/01/1979 42,6 131,3 0,01
1979-80 6 25/02/1980 20 27/10/1979 28,1 90,5 0,00
1980-81 4 28/06/1981 15 26/06/1981 16,7 67,9 0,00
1981-82 8 17/02/1982 28 23/07/1982 38,0 126,8 0,01
1982-83 4 07/11/1982 20 08/11/1982 19,9 90,5 0,00
1983-84 10 15/03/1984 180 29/09/1984 46,2 814,8 0,17
1984-85 3 17/05/1985 42 30/07/1985 13,1 190,1 0,03
1985-86 7 12/11/1985 50 12/11/1985 33,0 226,3 0,03
1986-87 7 13/02/1987 25 30/07/1987 33,4 113,2 0,01
1987-88
1988-89
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 73
1989-90
1990-91
1991-92 19 12/12/1991 29 12/12/1991 83,7 131,3 0,01
1992-93 6 31/08/1993 14 19/05/1993 27,7 63,4 0,00
1993-94 6 28/09/1994 34 28/09/1994 28,2 153,9 0,02
1994-95 36 10/10/1994 187 10/10/1994 161,4 846,5 0,17
1995-96 24 30/01/1996 37 29/01/1996 107,3 167,5 0,02
1996-97 37 03/11/1997 266 03/11/1997 169,5 1204,2 0,25
1997-98 7 18/08/1998 32 18/08/1998 33,5 144,9 0,02
1998-99 11 03/12/1998 138 14/09/1999 48,7 624,7 0,12
1999-00 5 10/06/2000 36 04/01/2000 24,0 164,8 0,02
2000-01 4 23/12/2000 40 17/11/2001 16,8 180,5 0,02
2002 27 14/04/2002 123,9 0,01
2003 89 17/08/2003 402,8 0,07
2004 32 29/08/2004 145,7 0,02
2005 95 15/10/2005 432,3 0,08
2006 111 13/09/2006 501,0 0,10
2007 50 10/10/2007 227,2 0,03
2008 34 03/06/2008 153,2 0,02
2009 51 22/10/2009 231,5 0,04
2010 103 10/10/2010 466,5 0,09
2011 98 03/05/2011 441,7 0,08
2012
2013
2014
2015
2016
SEPARACIÓ MITJANA
0,12
74 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Estació ID Riu Conca estació
Coeficient K
La Garriga
EA - 37 Congost 154,6 km2 2,8
Cabals
específics
Any hidrològic
Qc (m3/s)
Data Qc Qi
(m3/s) Data Qi
Qc (m3/s)
Qi (m3/s)
Separació a límit
1955-56 8 29/03/1956 21 29/03/1956 51,1 135,8 0,01
1956-57 10 27/04/1957 16 27/04/1957 64,0 103,5 0,00
1957-58 4 16/10/1957 6 16/10/1957 23,3 38,8 0,00
1958-59 29 04/02/1959 51 30/09/1959 187,6 329,9 0,04
1959-60 12 17/10/1959 48 17/10/1959 77,6 310,5 0,04
1960-61 15 17/12/1960 51 16/12/1960 97,7 330,5 0,04
1961-62 36 06/10/1961 135 26/09/1962 232,9 873,2 0,14
30 25/09/1962 245 25/09/1962 194,0 1584,7 0,27
36 26/09/1962 135 26/09/1962 232,9 873,2 0,14
1962-63 51 07/11/1962 143 329,9 925,0 0,15
1963-64 41 06/11/1963 103 06/11/1963 265,2 666,2 0,10
1964-65 11 25/12/1964 39 06/11/1964 71,2 252,3 0,03
1965-66 23 15/10/1965 65 148,8 420,4 0,06
1966-67 3 15/10/1966 13 15/10/1966 19,4 84,1 0,00
1967-68 10 21/11/1967 15 21/11/1967 64,7 97,0 0,00
1968-69 52 07/04/1969 126 04/04/1969 336,4 815,0 0,13
1969-70 12 07/05/1970 30 07/05/1970 77,6 194,0 0,02
1970-71 25 02/05/1971 94 11/10/1970 161,7 608,0 0,09
1971-72 35 06/12/1971 69 06/12/1971 226,4 446,3 0,06
1972-73 1 04/08/1973 10 03/08/1973 6,5 64,7 0,00
1973-74 27 25/12/1973 64 25/12/1973 174,6 414,0 0,06
1974-75 17 01/09/1975 61 01/09/1975 110,0 394,6 0,06
1975-76 20 12/09/1976 116 12/09/1976 129,4 750,3 0,12
1976-77 20 18/05/1977 49 18/05/1977 129,4 316,9 0,04
1977-78 12 19/10/1977 27 22/10/1977 77,6 174,6 0,02
1978-79 17 23/01/1979 30 23/01/1979 108,7 194,0 0,02
1979-80 12 25/02/1980 31 24/02/1980 80,2 200,5 0,02
1980-81 4 27/06/1981 8 27/06/1981 27,8 51,7 0,00
1981-82 37 17/02/1982 60 17/02/1982 236,7 388,1 0,05
1982-83 19 08/11/1982 52 08/11/1982 121,6 336,4 0,04
1983-84 13 15/03/1984 44 29/09/1984 84,1 284,6 0,04
1984-85 17 17/05/1985 40 17/05/1985 110,0 258,7 0,03
1985-86 3 01/03/1986 7 12/11/1985 21,3 42,0 0,00
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 75
1986-87 7 14/10/1986 17 02/10/1986 42,1 110,0 0,00
1987-88 25 18/01/1988 62 16/05/1988 162,5 401,0 0,06
1988-89 19 12/11/1988 90 12/11/1988 123,4 582,1 0,09
1989-90 5 18/11/1989 8 18/11/1989 30,4 51,7 0,00
1990-91 25 09/05/1991 54 09/11/1990 162,4 349,3 0,05
1991-92 19 02/12/1991 37 09/09/1992 119,7 239,3 0,03
1992-93 6 24/09/1993 20 24/09/1993 41,5 129,4 0,01
1993-94 3 07/01/1994 10 29/09/1994 18,7 64,7 0,00
1994-95 237 10/10/1994 1077 10/10/1994 1535,3 6966,4 1,26
1995-96 11 16/12/1995 24 16/12/1995 69,0 155,2 0,01
1996-97 66 08/12/1996 126 08/12/1996 424,6 815,0 0,13
1997-98 25 18/12/1997 42 18/12/1997 164,8 271,7 0,03
1998-99 4 01/01/1999 19 15/09/1999 23,8 122,9 0,01
1999-00 1 13/11/1999 77 16/11/1999 7,1 498,1 0,07
2000-01 6 23/12/2000 22 23/12/2000 37,8 142,3 0,01
2001 112 22/02/2001 0,0 721,2 0,11
2002 23 10/12/2002 72 10/12/2002 146,8 468,0 0,07
2003 20 26/02/2003 96 26/02/2003 127,9 619,7 0,10
2004 5 31/03/2004 12 16/04/2004 30,9 77,9 0,00
2005 10 18/10/2005 62 18/10/2005 62,6 399,9 0,06
2006 20 29/01/2006 84 29/01/2006 126,7 540,1 0,08
2007 5 03/04/2007 10 03/04/2007 33,1 63,3 0,00
2008 10 02/11/2008 36 02/11/2008 62,2 235,8 0,03
2009 4 03/02/2009 11 21/10/2009 28,6 70,5 0,00
2010 5 13/05/2010 29 13/05/2010 29,7 190,6 0,02
2011 19 15/03/2011 58 15/03/2011 126,0 373,1 0,05
2012 2 01/05/2012 5 31/10/2012 10,4 35,0 0,00
2013 7 06/03/2013 15 06/03/2013 46,3 97,5 0,00
2014 96 30/11/2014 0,0 617,7 0,10
2015 77 03/11/2015 0,0 501,1 0,07
2016 3 21/04/2016 0,0 22,1 0,00
SEPARACIÓ MITJANA
0,08
76 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Estació ID Riu Conca estació
Coeficient K
Aiguafreda EA - 17 R. Avençò (Congost)
35,1 km2 3,8
Cabals
específics
Any hidrològic
Qc (m3/s)
Data Qc Qi
(m3/s) Data Qi
Qc (m3/s)
Qi (m3/s)
Separació a límit
1955-56 4 24/03/1956 9 24/03/1956 108,6 257,1 0,00
1956-57 4 15/06/1957 9 15/06/1957 122,9 257,1 0,00
1957-58 1 20/10/1957 2 20/10/1957 22,9 57,1 0,00
1958-59 15 04/02/1959 38 04/02/1959 417,1 1085,7 0,07
1959-60 7 26/03/1960 37 01/10/1959 200,0 1057,1 0,06
1960-61 11 16/12/1960 33 16/12/1960 308,6 948,6 0,06
1961-62 12 22/11/1961 42 22/11/1961 342,9 1200,0 0,08
9 25/09/1962 41 25/09/1962 257,1 1171,4 0,07
1962-63 26 07/11/1962 48 13/09/1963 742,9 1371,4 0,09
1963-64 17 06/11/1963 39 06/11/1963 485,7 1114,3 0,07
1964-65 7 24/12/1964 38 06/11/1964 200,0 1085,7 0,07
1965-66 4 25/10/1965 11 25/10/1965 114,3 314,3 0,01
1966-67 2 15/10/1966 4 15/10/1966 57,1 114,3 0,00
1967-68 6 21/11/1967 10 21/11/1967 171,4 285,7 0,00
1968-69 12 07/04/1969 40 04/04/1969 342,9 1142,9 0,07
1969-70 2 09/05/1970 8 07/05/1970 57,1 228,6 0,00
1970-71 5 23/04/1971 51 11/10/1970 142,9 1457,1 0,10
1971-72 13 06/12/1971 38 06/12/1971 371,4 1085,7 0,07
1972-73 1 28/12/1972 2 03/08/1973 20,0 57,1 0,00
1973-74 8 24/12/1973 34 21/03/1974 228,6 971,4 0,06
1974-75 7 01/09/1975 37 01/09/1975 200,0 1057,1 0,06
1975-76 9 12/09/1976 80 12/09/1976 257,1 2285,7 0,16
1976-77 5 19/05/1977 29 18/05/1977 142,9 828,6 0,05
1977-78 3 22/10/1977 7 18/10/1977 85,7 200,0 0,00
1978-79 4 20/01/1979 8 23/01/1979 108,6 237,1 0,00
1979-80 3 27/10/1979 7 25/02/1980 97,1 200,0 0,00
1980-81 2 27/06/1981 3 27/06/1981 48,6 71,4 0,00
1981-82 17 17/02/1982 41 17/01/1982 482,9 1171,4 0,07
1982-83 9 07/11/1982 36 07/11/1982 245,7 1028,6 0,06
1983-84 4 10/11/1983 10 10/11/1983 102,9 285,7 0,00
1984-85 3 17/05/1985 9 17/05/1985 94,3 257,1 0,00
1985-86 2 01/03/1986 2 01/03/1986 54,6 60,0 0,00
1986-87 3 14/10/1986 7 02/10/1986 97,1 200,0 0,00
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 77
1987-88 7 18/01/1988 9 10/10/1987 186,3 251,4 0,00
1988-89 6 12/11/1988 44 12/11/1988 171,4 1257,1 0,08
1989-90 1 21/05/1990 2 21/05/1990 37,1 42,9 0,00
1990-91 8 25/03/1991 21 25/03/1991 234,3 600,0 0,03
1991-92 10 02/12/1991 10 02/12/1991 282,6 285,7 0,00
1992-93 4 15/03/1993 6 24/09/1993 103,7 157,1 0,00
1993-94 3 21/09/1994 5 21/09/1994 97,1 142,9 0,00
1994-95 34 10/10/1994 99 10/10/1994 980,3 2828,6 0,20
1995-96 12 16/12/1995 39 16/12/1995 330,0 1114,3 0,07
1996-97 12 08/12/1996 29 08/12/1996 353,1 828,6 0,05
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002
2003
2004
2005
2006
2007 2 22/02/2007 8 57,1 217,1 0,00
2008 8 02/11/2008 30 228,6 868,6 0,05
2009 13 12/04/2009 49 368,6 1400,6 0,09
2010 5 12/10/2010 19 145,7 553,7 0,03
2011
2012
2013
2014
2015
2016
SEPARACIÓ MITJANA
0,06
78 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Estació ID Riu Conca estació
Coeficient K
Montornès del Vallés
EA - 35 Mogent 175,2 km2 2,7
Cabals específics
Any hidrològic
Qc (m3/s)
Data Qc Qi
(m3/s) Data Qi
Qc (m3/s)
Qi (m3/s)
Separació a límit
1955-56 23 29/03/1956 131,28 0,01
1956-57 18 27/04/1957 102,74 0,00
1957-58 7 16/10/1957 39,95 0,00
1958-59 57 17/10/1959 325,34 0,05
1959-60 54 16/12/1960 308,22 0,04
1960-61 61 06/10/1961 348,17 0,05
1961-62 125 25/09/1962 350 25/09/1962 713,5 1997,72 0,38
1962-63 120 01/11/1962 340 01/11/1962 684,9 1940,64 0,36
1963-64
1964-65
1965-66 29 15/10/1965 82 15/10/1965 165,5 468,04 0,08
1966-67 5 15/10/1966 12 15/10/1966 28,5 68,49 0,00
1967-68 7 27/11/1967 18 27/11/1967 40,0 102,74 0,00
1968-69 13 05/04/1969 41 07/04/1969 74,2 234,02 0,03
1969-70 7 20/10/1969 15 20/10/1969 40,0 85,62 0,00
1970-71 40 23/09/1971 420 20/09/1971 228,3 2397,26 0,45
1971-72 9 06/12/1971 35 06/12/1971 51,4 199,77 0,02
1972-73 3 02/11/1972 4 02/11/1972 17,1 22,83 0,00
1973-74 6 15/04/1974 90 15/04/1974 34,2 513,70 0,08
1974-75 7 01/09/1975 24 01/09/1975 40,0 136,99 0,01
1975-76 2 22/09/1976 6 22/09/1976 11,4 34,25 0,00
1976-77 19 07/01/1977 41 07/01/1977 108,4 234,02 0,03
1977-78 6 05/12/1977 18 05/12/1977 34,2 102,74 0,00
1978-79 30 23/01/1979 55 23/01/1979 168,4 313,93 0,04
1979-80 13 27/10/1979 27 27/10/1979 74,2 154,11 0,01
1980-81 2 29/06/1981 4 29/06/1981 12,0 19,98 0,00
1981-82 43 17/02/1982 96 23/07/1982 245,4 547,95 0,09
1982-83 10 08/11/1982 31 08/11/1982 57,1 176,94 0,02
1983-84 21 15/03/1984 100 14/03/1984 117,6 570,78 0,10
1984-85 30 17/05/1985 68 17/05/1985 171,2 388,13 0,06
1985-86 4 01/03/1986 5 12/11/1985 22,8 28,54 0,00
1986-87 7 14/10/1986 20 14/10/1986 38,8 114,16 0,01
1987-88
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 79
1988-89
1989-90
1990-91
1991-92
1992-93 18 03/12/1991 28 03/12/1991 99,9 159,82 0,01
1993-94 4 09/10/1992 8 09/10/1992 22,0 45,66 0,00
1994-95 2 30/09/1994 4 18/09/1994 10,9 22,83 0,00
1995-96
1996-97 3 29/04/1996 5 29/04/1996 14,6 28,54 0,00
1997-98 17 08/12/1996 35 15/10/1996 95,0 199,77 0,02
1998-99 10 28/01/1998 19 28/01/1998 56,1 108,45 0,00
1999-00 4 03/12/1998 16 03/12/1998 21,6 91,32 0,00
2000-01 2 28/04/2000 24 04/04/2000 9,2 136,99 0,01
2001-02 5 16/01/2001 33 15/03/2001 30,8 188,47 0,02
2002 18 10/12/2002 101,10 0,00
2003 70 27/02/2003 399,57 0,06
2004 6 30/03/2004 34,73 0,00
2005 8 02/08/2005 46,17 0,00
2006 141 13/09/2006 803,30 0,14
2007 6 03/04/2007 33,32 0,00
2008 10 05/06/2008 57,44 0,00
2009
2010 9 12/10/2010 52,62 0,00
2011 64 15/03/2011 363,49 0,05
2012 9 29/09/2012 50,26 0,00
2013 20 18/11/2013
2014 21 28/09/2014
2015 9 21/03/2015
2016 5 21/04/2016
SEPARACIÓ MITJANA
0,07
80 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Estació ID Riu Conca estació
Coeficient K
Lliçà de Vall
EA - 46 Tenes 147,7 km2 2,8
Cabals
específics
Any hidrològic
Qc (m3/s)
Data Qc Qi
(m3/s) Data Qi
Qc (m3/s)
Qi (m3/s)
Separació a límit
1955-56
1956-57
1957-58
1958-59
1959-60
1960-61
1961-62
1962-63
1963-64
1964-65
1965-66 2 13/05/1966 6 13,5 37,9 0,00
1966-67
1967-68
1968-69 20 08/04/1969 41 07/04/1969 135,4 277,6 0,03
1969-70 5 21/10/1969 14 33,9 94,8 0,00
1970-71 9 12/10/1970 104 20/09/1971 60,9 704,1 0,11
1971-72 17 06/12/1971 46 06/12/1971 115,1 311,4 0,04
1972-73 1 02/11/1972 9 08/09/1973 6,8 60,9 0,00
1973-74 4 24/12/1973 14 24/12/1973 27,1 94,8 0,00
1974-75 6 01/09/1975 46 01/09/1975 40,6 311,4 0,04
1975-76 7 12/09/1976 70 12/09/1976 47,4 473,9 0,07
1976-77 11 07/01/1977 22 07/01/1977 74,5 149,0 0,01
1977-78 4 19/10/1977 12 19/10/1977 27,1 81,2 0,00
1978-79 15 23/01/1979 27 23/01/1979 99,5 182,8 0,02
1979-80 10 27/10/1979 26 24/03/1980 65,0 176,0 0,01
1980-81 5 28/06/1981 8 27/06/1981 30,5 56,9 0,00
1981-82 18 17/02/1982 40 17/02/1982 121,9 270,8 0,03
1982-83 7 08/11/1982 24 08/11/1982 48,7 162,5 0,01
1983-84 11 15/03/1984 28 29/09/1984 71,1 189,6 0,02
1984-85 16 17/05/1985 35 17/05/1985 108,3 237,0 0,03
1985-86 2 12/11/1985 6 12/11/1985 14,9 40,6 0,00
1986-87 3 14/10/1986 11 14/10/1986 22,3 74,5 0,00
1987-88 11 19/01/1988 20 19/01/1988 76,5 135,4 0,01
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 81
1988-89
1989-90
1990-91
1991-92 4 03/12/1991 11 03/12/1991 24,4 74,5 0,00
1992-93 8 15/03/1993 13 29/04/1993 54,4 88,0 0,00
1993-94 9 05/09/1994 23 04/09/1994 61,5 155,7 0,01
1994-95 300 10/10/1994 2031,1 0,34
1995-96
1996-97 15 08/12/1996 27 06/12/1996 101,6 184,4 0,02
1997-98 11 18/12/1997 19 18/12/1997 73,0 127,0 0,01
1998-99 91 14/09/1999 0,0 613,7 0,09
1999-00 2 11/05/2000 14 10/06/2000 10,6 95,1 0,00
2000-01 4 25/12/2000 49 04/04/2001 25,1 332,8 0,04
2001-02 4 12/05/2002 61 10/12/2002 26,6 410,7 0,06
2002-03 14 26/02/2003 67 26/02/2003 98,1 455,9 0,06
2004 13 14/09/2004 87,5 0,00
2005 25 18/10/2005 169,6 0,01
2006 22 13/09/2006 151,9 0,01
2007 23 01/05/2007 155,9 0,01
2008 16 10/05/2008 107,6 0,00
2009 16 17/09/2009 105,4 0,00
2010 34 17/09/2010 232,4 0,02
2011 39 15/03/2011 263,7 0,03
2012
2013
2014
2015
2016
SEPARACIÓ MITJANA
0,04
82 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Estació ID Riu Conca estació
Coeficient K
Santa Perpetua
EA - 45 Caldes 147,7 km2 2,9
Cabals
específics
Any hidrològic
Qc (m3/s)
Data Qc Qi
(m3/s) Data Qi
Qc (m3/s)
Qi (m3/s)
Separació a límit
1955-56
1956-57
1957-58
1958-59
1959-60
1960-61
1961-62
1962-63
1963-64
1964-65
1965-66 22 16/10/1965 64 188,7 547,2 0,07
1966-67 1 11/01/1967 2 15/10/1966 8,6 17,2 0,00
1967-68 1 17/08/1968 3 8,6 24,9 0,00
1968-69 47 05/03/1969 131 05/03/1969 403,1 1123,5 0,16
1969-70 4 21/10/1969 8 21/10/1969 34,3 68,6 0,00
1970-71 6 11/10/1970 89 20/09/1971 51,5 763,3 0,10
1971-72 10 06/12/1971 51 09/10/1971 85,8 437,4 0,05
1972-73 3 08/09/1973 44 08/09/1973 25,7 377,4 0,04
1973-74 5 24/12/1973 18 24/12/1973 42,9 154,4 0,01
1974-75 5 01/09/1975 53 01/09/1975 42,9 454,5 0,05
1975-76 6 12/09/1976 57 12/09/1976 51,5 488,9 0,06
1976-77 6 04/05/1977 50 31/07/1977 51,5 428,8 0,05
1977-78 3 22/10/1977 7 22/10/1977 25,7 60,0 0,00
1978-79 11 23/01/1979 20 23/01/1979 96,9 171,5 0,01
1979-80 8 25/02/1980 20 24/02/1980 70,3 171,5 0,01
1980-81 1 28/06/1981 2 27/06/1981 7,7 17,2 0,00
1981-82 15 17/02/1982 26 01/04/1982 128,6 223,0 0,02
1982-83 2 08/11/1982 15 08/11/1982 18,9 128,6 0,00
1983-84 5 15/03/1984 21 29/09/1984 40,3 180,1 0,01
1984-85 2 17/05/1985 3 13/11/1984 14,6 25,7 0,00
1985-86 2 12/11/1985 7 12/11/1985 13,7 60,0 0,00
1986-87 2 04/02/1987 7 04/02/1987 15,6 60,0 0,00
1987-88 6 19/01/1988 14 04/10/1987 50,6 117,5 0,00
Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis 83
1988-89 23 12/11/1988 90 12/11/1988 197,3 771,9 0,10
1989-90
1990-91
1991-92 13 12/12/1991 17 24/01/1992 114,1 145,8 0,01
1992-93 13 30/04/1993 13 30/04/1993 110,3 111,5 0,00
1993-94 6 28/10/1993 16 29/09/1994 53,2 137,2 0,00
1994-95 63 10/10/1994 349 10/10/1994 541,0 2993,1 0,45
1995-96 20 30/01/1996 33 16/12/1995 173,8 283,0 0,03
1996-97 17 15/10/1996 109 28/10/1996 149,1 937,0 0,13
1997 13 16/12/1997 37 14/03/1997 113,0 317,2 0,03
1998 16 03/12/1998 40 03/12/1998 137,0 346,0 0,04
1999 18 20/10/1999 114 14/09/1999 153,4 975,6 0,13
2000 14 10/06/2000 43 10/06/2000 122,8 365,2 0,04
2001 15 16/11/2001 61 16/11/2001 131,0 519,7 0,06
2002 21 10/12/2002 79 06/05/2002 183,9 675,4 0,09
2003 4 26/02/2003 59 07/09/2003 30,8 506,9 0,06
2004 2 12/04/2004 23 30/03/2004 19,1 199,7 0,01
2005 5 15/10/2005 32 25/09/2005 40,9 272,7 0,03
2006 9 13/09/2006 31 13/09/2006 73,9 262,7 0,02
2007 3 03/04/2007 21 12/08/2007 24,1 176,8 0,01
2008 2 05/06/2008 7 05/06/2008 15,9 57,1 0,00
2009 2 01/02/2009 6 22/10/2009 15,7 51,3 0,00
2010 3 10/10/2010 7 17/09/2010 21,7 57,6 0,00
2011 6 15/03/2011 12 15/03/2011 48,9 101,4 0,00
2012
2013
2014
2015
2016
SEPARACIÓ MITJANA
0,06
84 Elements de pronòstic d’incisió i acreció en rius mediterranis
Top Related