Gui
es tu
ríst
ique
s de
Cat
alun
yaC
amin
s de
l bis
be i
abat
Olib
a - D
e M
onts
erra
t a S
ant M
artí
del C
anig
ó
Camins del bisbe i abat OlibaDe Montserrat a Sant Martí del Canigó
Agència Catalanade Turisme
Generalitat de CatalunyaDepartament d’empresa i ocupació
Camins del bisbe i abat Oliba
de mOntserrat a sant martí del Canigó
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i Ocupació
© GeneralitatdeCatalunya Departamentd’EmpresaiOcupació DireccióGeneraldeTurisme
Editatper:AgènciaCatalanadeTurismeText:AraLlibres,s.c.c.l.Realització:AraLlibres,s.c.c.l.Maquetació:Ātona,S.L./gamaslCartografia:FerranRuiz
Crèditsdelesil·lustracions:AgeFotostock(pàgines29,108)Aisa(pàgines12,13,15,22,25,102)ArtArchive(pàgines16,19)ConsorcideTurismePaisatgesdelTer(pàgina62)Corbis(pàgina20)CordonPress(pàgina24)Departamentd'EmpresaiOcupació/DireccióGeneraldeTurisme/AgènciaCatalanadeTurisme(pàgina80);AntoniAnguera(pàgina54);JaumeBalanyà(pàgina76);Bedmar(pàgina40);KimCastells(pàgina78);FrancescGomà(pàgines38,84);RamonManent(pàgina72);CarmeMarsaliRafaDomínguez(pàgina42,50);ImagenM.A.S(pàgines18,21,26,66);JordiNieva(pàgina68);JordiPareto(pàgines52,86);JordiTrullàs(pàgina44);ToniVidal(pàgines17,106)V.Fabre(pàgina100)JordiFolch(pàgines4,27,56,58,88,92,96)Highres(pàgines28,31)CecíliaLorenzo(pàgina64)BaltasarMoros(pàgina94)AntoniPrat(pàgina60)JosepRenalias(pàgina98)Prisma(pàgina10)Firofoto(pàgina46)
Índex
Presentació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
EscenarisdelavidadelbisbeiabatOliba. . . . . . . . . . . . . 9
RereelspassosdelbisbeiabatOliba . . . . . . . . . . . . . 10
Catalunyaengestació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Oliba,elprimercatalàuniversal . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Oliba,comte.SobiràdeBergaiRipoll . . . . . . . . . . . . . 17
Oliba,monjo.Ellliuramentalmónespiritual. . . . . . . . 21
Oliba,bisbe.Elcompromísamblapau . . . . . . . . . . . . 25
CaminsdelbisbeiabatOliba. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
DeMontserrataVic.Primeraetapa . . . . . . . . . . . . . . 36
DeVicaSantJoandelesAbadesses.Segonaetapa . . . . 48
DeTavertetaSantJoandelesAbadesses.Variantdelasegonaetapa. . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
DeSantJoandelesAbadessesalesBassesdePuigsec.Terceraetapa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Delcolld’AresaSantMartídelCanigó.Quartaetapa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
RutadelbisbeiabatOlibaencotxe. . . . . . . . . . . . . . 104
Informacióturística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Campanar del monestir
de Santa Maria de Ripoll
Presentació. Oliba, una ruta mil·lenària que segueix les passes d’un català universalLaguiaqueteniua lesmansusconvidaa ferunviatgea laCatalunyadel’anymilatravésdelafiguragegantinad’Oliba,comte,abatibisbe,figuradetallaeuropeaiprotagonistadestacatdelnaixementdeCatalunyaal’edatmitjana.UnapersonalitatquevadesplegarlasevaobraimmensaaambdóscostatsdelsPirineusorientals,tantperlasevacondiciódenoblecompelfetd’esdevenirabatdelsmonestirsdeCuixàideRipoll,bisbedeVicifundadordelmonestirdeMontserrat.
Desdelpuntdevistaadministratiu, laguiaéselresultatdeldesplegamentdelprojecteInterreg«Oliba,fundadord’Europa»,finançatper laUnióEuropea i impulsatpelConsorciRipollèsDesenvolupament(queactuacomacapdefiladelprojecte),laGeneralitatdeCatalunya,atravésde laDireccióGeneraldeTurisme,elConsellGeneraldelsPirineusOrientalsil’AssociacióCulturaldeCuixà.Laguiaformaparttambédelacol·leccióGuiesTurístiquesdeCatalunya, impulsadaper laDireccióGeneraldeTurismedelaGeneralitatdeCatalunya,enelmarcdelaqualesvapublicar,l’any2008,unaprimeraediciód’aquestamateixa
5
Camins del bisbe i abat Oliba
guiaambmotiudelacommemoraciódelaproclamaciód’OlibacomaabatdeRipoll.
Lapresentpublicacióuspermetrecórrerelsprincipalsescenarisdelavidail’obrad’OlibasituatsaambdóscostatsdelsPirineus,ifaduespropostesderecorregut:unaprimerarutaapeu,atravésd’unsenderqueuneixMontserratambCuixà iSantMartídelCanigó,iunasegonaencotxe,travessantcarreteresconvencionals.Entotsdoscasosel recorregutuspermetràconèixer igaudird’algunsdelsindrets,paisatgesimonumentsmésrepresentatiusdelpatrimonimaterialiimmaterialdelsanticscomtatscatalans.
Peraquivulguidesplaçar-seencotxe,laguiacontéunapropostade ruta circularMontserrat–Cuixà,queenllaçaelsprincipalscentresd’interèssituatsauncostatial’altredelafronterapirinencarelacionatsambOliba,coméselcasdeCamprodon,SantJoandelesAbadesses,RipolliVic,amblacatedralielMuseuEpiscopal,alcostatmeridional,obéd’Elna,PradaiTolugesalseptentrional.Larutapermetconèixerunsllocs,unsmonumentsiunesobresd’artquevancaracteritzarelnaixementdeCatalunyaiquevanmarcarlanostrapersonalitatcomapobleenelcontextibèricieuropeu.
D’altrabanda,laguiacontélesindicacionsbàsiquesperseguirlarutasenderistaqueuneixMontserratambSantMiqueldeCuixàiSantMartídelCanigó,oviceversa.EstractadelarutasenderistaCaminsdelbisbeiabatOliba,queestàenprocésdeserhomologadacomasenderdegranrecorregutGR-151eneltramcomprèsentreelmonestirdeMontserratielColld’Ares(Molló),travessantlescomarquesdelBages,OsonaielRipollès.Unsenderquetranscorreperparatgesd’ungranvalornaturalipaisatgísticid’unabellesaexcepcional,queesdevenentambéfitesemblemàtiquesde lageografiacatalana,comsónelmassísilamuntanyadeMontserratielcimdelCanigó.Larutaestàconvenientmentsenyalitzadaireforçadaambpanellsinterpretatiusquesituenelcaminantenelcontextdeltempsd’Oliba.
Laguiausproposa,doncs,ferunviatgeal’edatmitjanaatravésdelavidail’obrad’Oliba,personalitatcatalanaquevadeixarunapetjaprofundaenlahistòriaeuropea,eninstituirlapauitrevadeDéu,promulgadaperprimercopa l’assemblea reunidaaToluges(Rosselló)l’any1027.Assembleaqueperprimeravegadaposavaunlímitrealalpoderil·limitat,lesarbitrarietatsilesviolènciesdelfeudalisme.
6
QuanneixOliba,Catalunya,oparlantambméspropietat,elscomtatscatalans,erenunaterradefronteraqueformavapart,cadacopmésnominalment,delregnedelsfrancs,unterritoriqueromaniatossudamentfidelalacasadeCarlemanyisotal’amenaçaconstantdel’encaratemiblecalifatdeCòrdova.Peròalmateixtempseraelllocdetrobadaentreunsudislàmicqueatresoraelsaberdel’antiguitat,alquals’afegeixenelsnousconeixementsquehasabutadquirir,unaflorentcomunitatjuevaambcontactesatotelmóniunacristiandatcadacopmésseguradesimateixa.Ienelcord’aquestpetitpaísquenaixiahihaelmonestirdeRipoll,unprestigióscenobionvapassartresanysdelasevavidaGerbertd’Orlhac,quevaserPapal’any1000ambelnomdeSilvestreII.D’aquestmonestir,Olibaenvaserelegitabatl’any1008,imoltpoctempsdesprésvaassolirtambél’abadiatdeCuixà.
Apartird’aquellmomentl’activitatd’Olibaseràincessant:vaserbisbedeVicel1017,fundaelmonestirdeMontserratieldeSantMiqueldeFluvià(AltEmpordà),organitzaoreformaelsmonestirsdeSantMartídelCanigó(Conflent),SantPerede laPortella(Berguedà)iSantFeliudeGuíxols(BaixEmpordà).Constructordetemples,impulsalesobresdelesbasíliquesdeRipolliVic,onrestaenpeuelsuperbcampanarromànicdelacatedralvigatanaqueportaelseunom.LasevamàéspresentenllocstandiversoscomSantPeredeRodes (AltEmpordà), laTossadeMontbui(Anoia),SantVicençdeCardona(Bages)ilesseusdeGironaiManresa.MentreOlibaimpulsadecisivamentelromànicllombardaCatalunya,elqualhaestatconsideratlaprimeracristal·litzaciód’unartnacionalcatalà,al’scriptoriumdeRipollestradueixenobresde l’antiguitatclàssicaqueesconvertiranencòdexdereferènciaatotal’Europacristiana.
Totaixòquedarecollitenaquestaguia,queusproposaviatjaralsllocsdeCatalunyaqueforenescenariprincipaldelavidad’Oliba.Unaguiaqueuspermetràrememorarl’ambientdelaCatalunyadel’any1000atravésdelpoderdeseducciódelsseuspersonatgeshistòricsielseusmonuments,totplegatimmersenl’impressionantescenaridelspaisatgesdelaCatalunyaVella,desdelConflentielRossellófinsalesmarquesdelLlobregatil’Anoia.LaDireccióGeneraldeTurismeusconvida,doncs,aendinsar-vosiagaudird’aquestaguiaquerepassaunperíodesignificatiudelanostrahistòriaipermetconèixeralgunsdelselementsmésdestacatsdelpatrimonimaterialiimmaterialdeCatalunya.
7
Camins del bisbe i abat Oliba
esCenaris de la vida
del bisbe i abat Oliba
Rere els passos del bisbe i abat OlibaMilanysdesprésdelseunomenamentcomaabatdelsmonestirsdeSantaMariadeRipolliSantMiqueldeCuixà,volemconvidarellectora fer un itinerari per la vida d’Oliba (971–1046), des del seunaixementfinsalasevamort,seguintelspassosqueelduguerenarecórrerincomptablesvegadeslageografiad’aquellaCatalunyaincipient.Així,podràaproximar-seicopsarlaimportànciad’aquestafiguraperalsquevisquerenlasevaèpoca,benconvulsairica,percert,peròtambéconèixerl’empremtaquedeixàiqueenshaarribatfinsalsnostresdies,sobretotpelquefaal’artromàniccatalà.
Elseguitd’indretsqueusconvidemadescobrirtenenunarelaciódirectaamblavidadelbisbeiabatOliba,desdelsllocsmajorsja citats (Besalú, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Vic oMontserrat) fins a lamultituddepetits pobles, parròquies illogaretsquevaarribaravisitar,desdelsseusdominispirinencsiprepirinencs(Conflent,Cerdanya,Berguedà,OsonaiRipollès)finsalamarcadel’Anoia,onpodemadmirarlesmagnífiquesesglésiesdelaTossadeMontbuiideTous.Enunscasosseguireml’Olibanoble,filligermàdenoblesdelamésaltanissagacatalana;end’altres,l’Olibapacificadoriimpulsordelesassembleesdepauitreva.Finalment,seguireml’Olibainfatigableviatgericonstructor
Elsescenarisdel’abatElsCaminsdelbisbeiabatOlibapermetenconèixerl’Olibainfanti
adolescentpassejantperlaviladeBesalúigaudintdel’entornruraldels
poblesdelBerguedà.Descobrirl’Olibamonjoiabat,visitantRipoll,
indretques’hamerescuteltítoldebressoldeCatalunya,ifruirdels
monestirsdeSantMiqueldeCuixàide
SantMartídelCanigóidelseupaisatge,
alaCatalunyaNord,elterritoriqueva
veurenéixerlanissagacomtalcatalana.
I finalment, conèixer l’Oliba bisbe
deixant-se embolcallar pels aires
medievals que encara perduren en
ciutats ipoblescomVic, la seudel
bisbat, SantJoande lesAbadesses,
Ullastret(BaixEmpordà),Montserrat,
CardonaoToluges,entrealtresllocs.
10
Església de Sant Pere, Ullastret
i renovadordemonestirs,esglésies icatedrals;undelsgransimpulsorsdel’artromàniccatalà,quepodemconsiderarcomelprimerembriód’unveritableartnacional.Totsaquests llocss’ordenenenaquesta guiadesdel puntde vista cronològic,determinatperlamateixabiografiad’Oliba.
Així,sibéatravésd’aquestarutafareuunrecorregutordenatsegonsuncritericronològic,enlarutapersonalquevosaltresmateixosuspodeudissenyar,usproposemunaordenacióenquèelscriterisgeogràfics id’accessibilitatusmarquin l’ordredelesvisites.Ambaquestapublicació, iper tantdesd’aquestaperspectivadivulgativa,esperempoderaportarunelementméspercommemorarelmil·lenarid’OlibacomaabatdeRipoll i
Principalsescenarisdelavidadel’abatOliba
Barcelona
MARMEDITERRÀNIA
CardonaVic(bisbe-1017)
Besalú
Toluges
Manresa
Berga
riu Se
gre
riu Ebre
riu Ter
riu Arieja
OCCITÀNIA
Sant Miquel de Cuixà(abat-1008)Sant Martí del Canigó
(abat-1008)
Montserrat
Ullastret
N
0 50 km
Sant Joan deles AbadessesRipoll
(abat-1008)
RomaCatalunya VellaTerres sarraïnesLímit Catalunya l’any 1000 Límits actuals
Principals escenarisde la vida de l’Abat Oliba
AL-ANDALUS
11
Camins del bisbe i abat Oliba
Cuixà,quehacontribuïtnoarevalorarlafigurad’Oliba,quesemprehaestatvalorada,sinóagaudirdelseullegat,especialmentpelquefaal’artromànic.
Elnostreprotagonista,filld’OlibaCabretaiErmengarda,comtesdeCerdanya,vanéixerl’any971enunadelesfamíliesmésimportantsdelaCatalunyad’aquellaèpoca.Amésd’exercirdecomtedeBesalúiRipoll,OlibavaesdevenirabatdeRipoll,SantMiqueldeCuixàiSantMartídelCanigó.L’any1017vasernomenatbisbedeVici,vuitanysdesprés,vafundarl’abadiabenedictinadeMontserrat.Lasevainfluènciasobreelscomtatscatalansvaserenorme.
Catalunya en gestacióEntreelsanys713 i726,unapartdelterritoridelqueavuiésCatalunyavaserocupadapelsmusulmans.Lasevaconquestavasignificarlafidelregnevisigòticd’Hispàniaielnaixementd’Al-Andalus,ambcapitalenunaCòrdovaquefinsitotmiravad’expandirelsseusdominismésenllàdelsPirineus.Davantd’això,capal’any759,CarlemanyvadirigirelsexèrcitsfrancsverslareconquestadelaSeptimània,elRosselló,laCerdanyaielConflent,establintunaprimerafronteraenlalíniadelsPirineusilacapitalaTolosa.ElseufillLluíselPietósvacontinuarlasevatascaexpandint-secapal
L’any 800, el papa Lleó III va coronar
Carlemany, el rei de l’Imperi carolingi, com
a emperador d’Occident
12
sudiincorporantelsterritorisdel’AltEmpordà,Girona,l’AltUrgell,lesterresdeVic,elPallarsilaRibagorça,finsaarribarel801aBarcelona.D’aquestamaneravaquedardefinidauna terradefrontera,laMarcaHispànica,ques’interposavaentrel’Imperifrancield’Al-Andalus,iquevaserorganitzadaencomtats:Rosselló,Cerdanya,Urgell,Girona,Empúries,Barcelona,PallarsiRibagorça.ÉselqueavuiesconeixcomaCatalunyaVella.
Territori de fronteraLaCatalunyaVellanoeraunaunitatpolítica,peròsíquesemblaquehihaviauncertsentitdegoverncol·lectiuentreelsmembresdelafamíliacomtal.Alasegonameitatdelseglex,però,undelsnétsde
NeixenelscomtatscatalansElsprimerscomtesencarregatsdegovernarelsterritorisdelaCatalunya
Vellavansernoblesvisigotsdesignatspelreifranc,totiquelescontínues
disputesentreellsvanportarLluís
elPietósaretirar-loslaconfiança
iadonarelpoderamembresde
l’aristocràcia franca. En van ser
excepcióSunifred,comted’Urgell-
CerdanyaideBarcelona-Girona,i
elseufillGuifré,membresd’una
famíliaindígenadelConflentfidela
lamonarquiafranca.
Totesprecipitàquanl’emperador
moríel840.Lestensionsinternes
(revoltes de nobles) i externes
(invasionsnormandesimusulmanes)abocarenl’imperiaunacrisique
noméstresanysdesprésprovocàlasevadissolucióendiferentsregnes.
Mentrestant,a laMarca,Guifré IelPelósvasabergovernaramb
fermesa.VarepoblarlesterresdeVicquehavienquedatabandonades
iconvertidesenunflancvulnerableencasd’atacmusulmà,ivaferel
mateixalBerguedà,elRipollèsielBages.Amés,esguanyàlaconfiança
delajerarquiaeclesiàsticafundantelsmonestirsdeRipolliSantJoande
lesAbadesses.
Guifrémorí l’any 897 defensant les fronteres contra una ràtzia
musulmana,itotiqueelsseusfillsihereusvancontinuarreconeixent
elsmonarquescarolingisfinsalseglex,elcertésqueelsseusdominis
jaerenindependents.ÉsperaixòqueGuifréesconsideraelfundador
delllinatgedelscomtesdeBarcelona,queesvaestendrefinsalamortdel
reiMartíl’Humàel1410.
13
Camins del bisbe i abat Oliba
La mort del comte Guifré I el Pelós en
una pintura d’Antonio de Béjar
GuifréelPelós,BorrellII,comtedeBarcelona,GironaiOsona,s’erigícomacomtepreeminent.Ell,perexemple,eraquinegociavaambCòrdovaelstractatsdepauielstributsquecaliapagar.Iapartird’ellidelseufillRamonBorrell,elscomtatsqueesquedavensensehereuvancomençaraquedarincorporatsaldeBarcelona.Borrellfinsitotvaintentartrencarambladependènciadel’Esglésiacatalanadel’arquebisbatdeNarbona,darrervincleefectiuambeldifuntImpericarolingi.L’assassinatdelbisbeAtódeVicvafrustrarelseuprojecte,peròtotiaixíalgunsmonestirs,comSantMiqueldeCuixàoSantPeredeRodes,vanpassaradependredirectamentdelpapat.
Eltrencamentdefinitiuamblamonarquiafrancavaarribarel985,quanAlmansorvasaquejaridestruirBarcelona.Lamancad’ajut
Elscomtatscatalansl’any1000
Barcelona
MARMEDITERRÀNIA
Graus
Àger
Balaguer
Cervera
Tarragona
Lleida
Barbastre
Tremp
Cardona
la Seud’Urgell
Vic Girona
Peralada
Besalú
Castellód’Empúries
Castellrosselló
Manresa
URGELL
ANDORRAROSSELLÓ
BESALÚBER
GA
EMPÚRIESRoda
Ponts
Sort
Montmagastre
OSONA
RIPOLLBerga
riu Se
gre
riu Ebre
riu Ter
riu Arieja
CAPCIR
BARCELONA
M AN R ESA
G IRONA
CERDAN YA VALLESPI RCONFLENT
PALLAR SR I BAGORÇA
Línia màxima d’avançcristià vers l’any 1000Límit de comtats
N
0 50 km
Casal de BarcelonaCasal d’UrgellCasal de CerdanyaCasal de BesalúCasal d’Empúries-RossellóCasal de PallarsCasal de Ribagorça
Comtats catalans
OCCITÀNIA
AL-ANDALUS
Lafisonomiadel’actualCatalunyaesvacomençaraperfilardurantelsseglesxixi,quanelscomtatsvananarguanyantterrenysobrelesterresmusulmanes.Aquests indretsvan ser repoblats iorganitzatspera ladefensa,davantl’amenaçadepossiblesatacssarraïns.
14
rebutvaportarelcomteanorenovareljuramentdefidelitatenverselreifranci,amés,aencetarunapolíticarepressivacontralesterresmusulmanesdelsud,alesqualsvanimposartributsqueajudarenalressorgimenteconòmiccatalà.Aquellany,doncs,vasuposarunveritablerenaixementperalcasalcomtal:Catalunyapassava de ser un territori de frontera abandonat pels seusprotectorsfrancs iatemoritdavantelsveïnssarraïnsaserunterritoriconqueridoriexpansiuqueencaranoesdiriaCatalunya(aquestnomapareixeràperprimercopalLiber Maiolichinus,escritpocdesprésdel’any1115),peròquejaevidenciavaunaidentitataredósd’unamateixallenguaiunacertaunitatpolítica.
Oliba, el primer català universalEnaquestcontextderecuperaciópolíticaieconòmicaapareixOliba,figuracabdalperentendreelcanviculturalisocialdelnoupaísquees forjavaaleshores.Les fontsqueesconservensobreell sónescasses:eldiplomatari,quereculltotaladocumentaciórelativaalpersonatge;lasevapròpiaobraliterària,enquès’inclouelseupoema«LloançaalmonestirdeRipoll»,il’encíclicamortuòria.Suficient,entotcas,perconstruirunrelatbiogràficqueensacostialasevapersonalitatialseullegat.
Pergamí firmat per Oliba l’any 1042 en
què es fa efectiva una donació de terres
al monestir de Santa Maria de Ripoll
15
Camins del bisbe i abat Oliba
Un infant d’alt llinatgeOlibavanéixeraBesalú l’any971enelsid’unafamíliaque,ennoméstresgeneracions,haviaaconseguitl’hegemonia als comtats centralscatalans:Urgell,Cerdanya,Besalú,Osona,Manresa iGirona.Tercerfilldelmatrimonid’OlibaCabretaiErmengarda,comtes
En aquesta miniatura de les Cantigues
d’AlfonsXelSavi, els conqueridors
musulmans condueixen un grup de
cristians com a esclaus
LadestrucciódeBarcelonaElsaqueigdeBarcelonaperAlmansor,
l'any 985, va accelerar el procés
d’independització dels comtats
catalans.Semblaquel’esdeveniment
vadeixar unaprofundaempremta
sobre Oliba quan era adolescent,
igualcomlafugidatresanysméstard
delseupare,elqual,tementperla
sortdelasevaànima,marxàambun
monjoquehaviaconegutaCuixàcap
almonestir italiàdeMontecassino
perportarunavidacontemplativa.
Al llarg del segle x es van
produir diverses ràtzies
marítimes musulmanes contra
els comtats catalans
16
deCerdanya,elsseusgermansgranserenBernatTallaferrodeBesalúiGuifréIIdeCerdanya,mentrequeelpetit,Berenguer,vaserbisbed’Elna.Tambéhihaviaunagermanagran,Adelaida,iunagermanastra,Ingilberga.
Totiquenohihanotíciessobrelaformacióacadèmicad’Oliba,semblaraonablesuposarqueestudiàalmonestirdeRipoll.Delquenohihadubteésque,d’unamaneraounaaltra,deviaaprendreelsrudimentsdelseufuturcàrreccomtal,iésaixícomenundocumentdel’any983eltrobemconfirmantunalouorègimdepropietatdebénsimmoblesafavordelmonestirdeSantaMariadeSerrateix.
Oliba, comte. Sobirà de Berga i RipollD’ençàdeladesapariciódelseuparel’any988,OlibavaexercircomacomtedeBergaiRipolldurantcatorzeanys,fins
L’any 1008 els benedictins van
elegir Oliba abat del monestir de
Santa Maria de Ripoll
17
Camins del bisbe i abat Oliba
quevaentraraformarpartdelacomunitatmonàsticadeRipollel1002.Ésadir,delsdissetalstrenta-unanys.Compassaal’èpocadelasevainfantesa,hihamoltesmancancesdocumentalsperreconstruirfidelmentlasevabiografia.Totiaixí,sabemqueaquest va serunperíodecaracteritzatperuna relació forçaestretaamblasevamare,Ermengarda,ambquivacompartirlasobiraniasobrelatotalitatdelsseuscomtats.D’aquestamanerasemblaques’acompliaeldesigexpressatalseutestamentperOlibaCabreta.Elfet,però,dedonaralamarelacocomtalitattrencavaamblatradicióque,marcadapelcodidelleisvisigòtiques,establialadivisiódelpatrimonipaternentreelsdiversosfillsnascutsdelmatrimoni,mentrequeladonas’haviadeconformarambl’anomenada«dècima»,eldretsobreunadesenapartdelsbénsdelseumarit.Entotcas,elfetésindicatiudelprotagonismequelesdonestenienalescasescomtalscatalanes,tantenelsaferspolíticscomenelseclesiàstics.
D’aquesta etapa s’ha conservat notícia de tres episodisparticularmentindicatiusdeltipusdetasquesqueduienatermeels nobles. El primer va succeirl’any990,ivaserladonacióperpartd’ErmengardaiOlibad’unalou
Ermita romànica de Santa Maria de
Serrateix, del segle x
18
alcomtatdeBerga,auntalOriol.Aquestsemblaquehaviaestatelseupropietari,ielfetderetornar-liquelcomqueeraseufapensar en les sostraccions il·lícites queOlibaCabreta haviapracticatanysenrereialesqualselsseushereusintentaven,doncs,posarremei.
Elsegonfetésundecretd’excomuniódictatpelbisbed’UrgellcontraalgunsdelsvassallsdelacasadeCerdanya,lapitjorpenaqueespodiaimposarauncristià,atèsquesuposaval’expulsiódelacomunitatdecreients.Lacausasemblal’apropiacióindegudadelesesglésiesdiocesanesdetotelterritorideBergaiCerdanyaperpartdelafamíliaOlibal’any993.Totiaixò,elcàstignovaafectarelscomtes,sinónomésdosdelsseusconsellers,ArnauiRadulf.
Eltercerepisodi,benbénoméstestimonial,enssituaOlibaambelsseusgermansilasevamareenl’actad’elecciódel’abatEimildeSantaMariadeSerrateix. En pocs mesos de diferència, Oliba va ser
escollit abat pels monjos de Ripoll
i pels de Sant Miquel de Cuixà
19
Camins del bisbe i abat Oliba
Giovanni Sodoma: Sant Benet i els seus monjos al refectori (abadia de
Monteoliveto Maggiore, Siena)
Oliba, monjo. El lliurament al món espiritualL’any1002,elcomteOlibaanunciàlasevadisposicióaentraraformarpartdelacomunitatbenedictinadeSantaMariadeRipoll.Deguésertotaunasorpresa,jaquehabitualmentlesfamíliesdelanoblesadedicavenundelsseusfillsmenorsalacarreraeclesiàstica.IenelcasdelsOliba,vaserelgermàpetit,Berenguer,bisbed’Elnadesdelsvint-i-unanys,quivacontinuarlatradició.Tampocnoerainfreqüentqueunnobleesfesmonjoalafidelasevavidaperredimirelsseuspecats.Peròqueuncomtejoveienlaplenituddelasevaetapadegoverndonésaquestpasdeguésobtar.Icapdocumentdelsqueenshanarribatnoensdónalaclauperentendreaquestpas.Potservaserunactevocacional?Elquesíensconstaésquealsdarrersanysdelasevaetapacomtal,Olibavaferdonaciód’algunsalousdelasevapropietatadiversesesglésies.
UncopOlibavaprendreelsvotsambtrenta-unanys,elsseusgermansvanentrarenpossessiódelsseustítols:BernatesquedàambeldecomtedelRipollèsiGuifréambeldecomtedelBerguedà.
Reformador de la vida monàsticaL’agostdel1002,Olibaesposàlacogullabenedictinai,forad’unaal·lusióunanydesprésaladonaciódelarestad’alousqueencaraposseïa, no se sap res dels seusprimerscincanysaRipoll.Podem Claustre del monestir de Ripoll
21
Camins del bisbe i abat Oliba
suposar,però,queeraunapersonamoltbenvaloradaperlacomunitat,atèsque l’any1008elvanescollirabatuncopvamorirl’abatSeniofré.Ipocsmesosdesprés,elsmonjosdeSantMiqueldeCuixàtambéelvanescollircapdelasevacomunitat.
Serabatnoeraunatascafàcil.Quiexerciaaquestcàrrechaviadeserunapersonad’untarannàmoltparticular:fortaperdefensarelsdretsdelseumonestirialavegadapaternalperalacomunitat.Iprecisamentcomunpare,elquehaviadefereracorregir,ajudariensenyarelsseusmonjosaperfeccionarelseuestildevidaiaestarmésapropdeDéu.
AixíhovaentendreOliba,qui,comaabat,vapromoureunavidamonàsticaméssevera i respectuosaambelsvotsdelqueelsmonjoshavienfet,enespecialeldepobresaicastedat,segonselsprincipisdelaregladesantBenet.AviatelmonestirdeSantMartídelCanigóesvaafegiraaquestacomunitatinovaserl’únic,jaquelacreixentfamadel’abatidelseuestildegovernvaferquetambéelsdeSantFeliudeGuíxolsiSantSadurnídeTavèrnoless’hiafegissin.
El vicusausunae medieval: el pont
romànic i la catedral de Vic
22
Unadelestasquesprincipalsd’Olibavaserladedefensarelsbénseclesiàsticsdelesrapinyessenyorials.Iaixòhovafermitjançantduesvies.Perunabanda,l’aproximacióaRoma.Així,l’any1011fourebutalVaticà,onobtinguébutllesdelpapaSergiIVperalsseusmonestirs,deformaqueaquestsquedavensotalaproteccióimmediatadelpapat.Unaagressiócontraunmonestir,doncs,esconvertiaaixíenunatemptatcontralamateixaautoritatpapal.Enunasegonalíniad’acció,Olibavaportaratermel’emissiódecensuresd’excomuniócontratotsaquellsquedepredessinelsbénsmonàstics.
Amésdetotaixò,l’abattambés’encarregàdelsrudimentsdelasevafeina,comlaconsagraciódelmonestirdeSantMartídelCanigó.
Ripoll, capdavanter d’EuropaPels volts de l’any 1000 Catalunya va esdevenir una zonaprivilegiadagràciesalsintercanviscomercialsiculturalsentreelsmonscristiàimusulmà.Laciènciaàraberaenaquellaèpocacapdavantera, ielsmonestirscatalans lavanacollirals seusestudis,detalmaneraquel’any967,quanelmonjoGerbertd’Orlhac,futurpapaSilvestreII,vavolerestudiarelquadrivium(corpus d’estudis que incloïa l’aritmètica, l’astronomia, lageometria i lamúsica),vaanaraVic iaRipoll,onobtinguéconeixementsmatemàticsdesconegutsalarestad’Europa.ElsdeMontserratiSantMiqueldeCuixàvanseraltresescriptorisinfluentsirespectatsarreu,totiqueelmés
Aquesta Bíblia formava part del fons de
la biblioteca de Ripoll, una de les més
importants de l’Europa del segle xi
23
Camins del bisbe i abat Oliba
Pantocràtor, il·lustració medieval anònima
destacatvasereldeRipoll.Comque era una fundació comtal,gaudiadenombrosesdonacionsquefeienqueelsmonjosnos’haguessindepreocupardelasevasubsistènciaiespoguessindedicaral’estudi.Atravésd’aquestcenobi,elementscomlanumeracióàrabielconceptedel zero o instruments coml’astrolabiesvandifondrepertotelcontinent.
Però Ripoll no acollia nomésciència. La sevabiblioteca,amb246manuscrits,eraunadelesmésriques del continent i reunia tottipusd’obressobrelitúrgia,clàssics
detradicióllatina,treballsdesantIsidordeSevilla...Laxifrapotsemblar-nospetitaavuidia,peròs’hadetenirencomptequeal’èpocaunllibreeraunarticled’autènticluxe.Valguicomaexempleque l’any1044dosvolumsd’unagramàticadel llatíPrisciàvanserintercanviatsnimésnimenysqueperunacasaiuncampalcomtatdeBarcelona.Iaixòquenotenienil·lustracions...Treballscomlesbíbliesil·lustradesproduïdesal’escriptorideRipoll,delesqualsse’nconservendues(ladeSantPeredeRodes,conservadaalaBibliotecaNacionaldeParís,iladeFarfa,alaBibliotecaVaticana),sónautènticstresorsartístics.Totaixòparladelaimportànciad’aquestcenobique,fundatperGuifréIelPelós,vaconèixerambOlibacomaabatundelsmomentsàlgidsdelasevahistòria.
Oliba, bisbe. El compromís amb la pauElsetembredel1107,Olibafouelegitbisbed’OsonaensubstituciódelfinatbisbeBorrell,idesdelcomençamentdelseubisbatvahaverdeferfrontatemesrellevantsperalavidadelasevacomunitat.UndelsmésimportantsvaserelqueesvatrobaraSantJoande lesAbadesses,undelsmonestirs femeninsmésimportantsdel’època.VasercreatunsegleabansperGuifréIelPelós,elqualvadonarl’abadiatalasevafillapetita,Emma.Enpoctemps,elcenobiesvaconvertirenundelsmésricsdetotsels
Un capitell del claustre del monestir
de Sant Miquel de Cuixà
25
Camins del bisbe i abat Oliba
comtatscatalans.PeròtotcanviàquanBernatTallaferro,comtedeBesalúigermàd’Oliba,acusàl’abadessailesmongesdetenirunaconductadeshonesta.Lasituaciós’agreujavaencaraméssiesconsideraqueaquellaabadessaeraIngilberga,lagermanastradelcomteidelbisbe.
NohasobreviscutcapdocumentqueensinformidelaveritatonodelesacusacionscontraIngilberga,peròsíquesabemqueBernatiOlibavanviatjarfinsaRomaperpresentarelcasdavantdelmateixpapaBenetVII.Elresultatvaserundecrettaxatiu,pled’expressionscom«meretriusdeVenus»,queobligàlesmongesaabandonarelconventivaferques’hiinstal·lessinhomes.ElfilldeBernat,Guifré,envasernomenatabat.
BernatvaaconseguirtambélacreaciódelbisbatdeBesalú,totiqueaquestvatenirunavidabenefímera—tresanys—iesvaextingiramblavidamateixadelcomte,elqualel1120vamorirofegatalRoine.AquestapèrduavaafectarmoltOliba,totilesmoltesdiferències,decaràcteripolítiques,queelsseparaven.Al’encíclicaquelivadedicar,perexemple,l’anomena«príncepiparedelapàtria»iafegeixquefou«baróvercatòlic,insigneenbondat,elprimerenpietat,durenlesarmes,belldecos,benplantat,alt,eloqüentenelparlar,d’admirableenginy»...,entrealtreselogis.Lasevatombaestrobaavuial’esglésiadeSantaMariadeRipoll.
Sant Joan de les Abadesses era un dels
grans monestirs femenins d’Europa i un
dels més rics dels comtats catalans
26
LadeSantJoandelesAbadessesnovaser,però,l’únicasituacióespinosaalaqualesvahaverd’enfrontarelbisbeOliba.UnaaltravaserelpletqueenfrontavaErmessenda,víduadeRamonBorrell,comtedeBarcelona,ambelcomteHugd’Empúriesacausadelapropietatd’unalouaUllastret.Bonaamigad’Oliba,aquivaajudardecisivamentaportaralbisbat,lacomtessavareclamarlasevaactuaciócomamediadorenaquestaferlegal.Quanesvaferel judici, els jutges vandeclarar Ermessenda coma legítimapropietàriadel’alou,decisióqueHugnovaacceptar,ifinsitotvaocuparmilitarmentUllastret.Olibahivahaverd’intervenirdenou,ifinalmentelconflicteesvapoderresoldrepositivamentperalsinteressosdelacomtessa.
La catedral de Sant Pere de VicAldarrertramdelasevavida,Olibaimpulsàlaconstrucciódelanovaseudelbisbatd’Osona,lacatedraldeSantPeredeVic,fetquemarcalaculminaciódelasevaobraconstructiva.
Vicvaesdevenircapitaldecomtatiseudeladiòcesid’Osonaalsegleix,arrandelareconquestairepoblacióportadaaterme
per Guifré I el Pelós davant delssarraïns.Atesalasituaciófronterera
27
Camins del bisbe i abat Oliba
Façana de la catedral de Vic
del’enclavament,lasevacatedralesvafersegonscriterisdeprovisionalitat,iésaixòelquevacanviarOliba, tot aixecant unedifici sòlid que vaperdurarfinsalseglexviii,quanesvaenderrocarperconstruir una nova seud’estil neoclàssic. Esconserven,però,l’esveltcampanard’estilromànicllombardilacripta,ambelsseuscapitellsd’estilcalifal.
La fundació de MontserratLacatedraldeVicnovaserl’únicafundacióquevaportaratermeOliba.QuaneraabatdeRipoll,vafundarunmonestirbenedictíenunaesglésiaquejaexistiaalsegleix:SantaMaria.IhovaferenunamuntanyaquehaviaestatreconqueridaperGuifréIelPelósversl’any875ifoudonadaalmonestirdeRipollel888.EstractavadeMontserrat,unalouquecompreniaquatreermites:SantaMaria,SantIscle,SantMartíiSantPeredeMonistrol.Alafidelseglexhihaviaencaraduesermitesmés,SantaCecíliaiSantMiquel.
Amblafundaciódelmonestiralseucostatel1025,SantaMariaprenguélaprimaciadavantlarestad’ermites.Durantmoltdetemps,elsseusermitans imonjosdevienobediènciaal’abatdeRipoll,atèsqueMontserratvaobtenirlasevaindependènciael1409,quanvaquedarsubjectadirectamentalpapat.
Montserrat,però,provocàunadisputaentreOlibaielCasaldeBarcelona,ques’haviaapropiatdelamuntanyailesermitesileshaviadonadesal’abatCesari.El1011,OlibalesvareclamarsenseèxitperaRipoll,iquanvasernomenatbisbed’Osonahovaintentardenou. I aquestavegada,el1022, lacomtessaErmessenda iBerenguerRamonIlivandonarlaraó.VaseraleshoresquanOlibahivaenviarmonjosdeRipollperfundarunnoucenobi,elqueencaraavuiésl’abadiadeMontserrat.
Terra de fronteraComabisbe,Olibaportàatermelasevatascaenunadiòcesifronterera, ja que els regnes sarraïns vorejaven el curs delLlobregat. El territori conquerit era insegur i Manresa, per
Pintura miniada extreta
d’un manuscrit medieval
28
exemple,vaquedarcompletamentdestruïdael1003desprésd’unaràtziadelcabdillmusulmàAbd-al-Malik.Larespostadelscomtesvaserfortificarlalíniadelriu,i,enaquestatasca,Olibahiparticipàmoltactivament,jaqueconstruícastellsalafronteradetotelseubisbat,desdeCalaffinsaMontbuiidesdeTousfinsaQueralt.
Inotansolsaixò,sinóqueapartirdel1020Olibas’implicàenlareconstrucciódeManresa.Novaviureperveurelaciutatacabada,peròpocdespréstornavaaserunaciutatactivairellevantquenosolamentdisposavad’unanovaesglésia,sinóquetambéteniaunacanònica.
UnanyabanselbisbevaferquelcomdesemblantaCardona,quetambéhaviapatitlesescomesesmusulmanes.VaserellquivaaconsellarelcomteBermon,vescomted’Osona,derestaurarlacanònicadeSantVicenç,quehaviaestatdestruïda.
La pau i treva de Déu ElsprofundscanvisqueesproduïrenaCatalunyaalfinaldelseglexvanincidirenlaforjad’unanovaestructurasocialquedonàllocalfeudalisme.Entreel1020iel1030,laviolènciafeudals’instal·là Claustre del monestir de Montserrat
29
Camins del bisbe i abat Oliba
alpaís,ambelsdiferentsllinatgesnoblesquelluitavenentresiperfer-seamblesterresdelsaltres.Perpoderferfrontalesdespesesdelaguerra,cadacopméselssenyorss’apropiavendelsexcedentsdelcampiabusavendelspagesos,fentservirelseupoderdecoerciómilitar.Elspagesoslliuresd’abansdel’any1000vanesdevenirserfsiforenobligatsahabitarelmasialliurarpartdelasevaproduccióifeinaalnoble,apagartributsicensos,ifinsitotaformarpartdelasevahostencasdeguerra.Lesterresquetreballaven,abansalouslliures,vanpassarsovintasertambépropietatdelsnobles.
Sibél’Esglésiaactuavamoltscopscomelsgrannoblesfeudals,tambélessevespropietatsvanserobjectedelarapinyasenyorial.Aquestasituaciód’espolicontinuverselspagesosielsclerguesnovadeixarindiferentOliba,elqualvaplantejarunaestratègia:lacreaciódelainstituciódelapauitrevadeDéu,quepretenialimitarlaviolènciafeudal.LapaudeDéueraeldretderefugiquel’Esglésiaoferiadinsdeltempleilessagreres.LatrevadeDéu,en canvi, prohibia les accions bèl·liques durant un tempsdeterminat.Laviolaciód’aquestsprecepteserapecat,ilapenapodiaserl’excomunió.L’any1022,durantunsínodeaElna,OlibavaproposarlatrevadeDéu,propostaquevaserratificadacincanysméstardaToluges.Latrevaconcretavaquenoespodiaferviolènciaentreeldissabtealvespre iel finaldeldiumenge,perpermetreatothomassistiralsoficisreligiosos.Méstard,alsínodecelebrataVicl’any1033sotaladirecciód’Oliba,latrevas’estenguédedijousadiumenge.
El pare espiritual de CatalunyaDesprésd’anysdedicataenfortirelpaperespiritual,econòmiciculturaldel’EsglésiaaCatalunya,elbisbeiabatOlibamoríel1046al’edatdesetanta-cincanys.LasevamortsucceímentreestrobavadevisitaalmonestirdeCuixà,ivasersentidacomunapèrduaimportantíssimaperlesdiversescomunitatsqueregia.Eldolvasergeneralitzat,comhotestimonial’encíclicaelaboradapelsmonjosdeRipoll,enquèesparlad’Olibacomd’unveritableguia.Almenysnoranta-dos cenobis europeusenviarenel seusentimentdecondol.
Avui,milanysdesprés,OlibaésconsideratundelsparesespiritualsdeCatalunya,undelsinspiradorsdeldretcatalà,l’introductoriimpulsordel’artromàniciundelspredecessorsdelsprocessosdepacificaciósocialidemediacióentrepoders.És,doncs,unafiguraclaudinslahistòriailaculturacatalanesieuropees.Elprimercatalàuniversal.
30
Europa,dedolEncíclicamortuòriaelaboradaperlacomunitatdemonjosdeRipoll:
«Teníem i l’hem perdut, un bisbe i un abat de benaventurada memòria,
pare de tota la pàtria, dom Oliba, desitjable de faç i de nom, la dolça
afabilitat del qual i l’afectuosa paternitat de tal manera amb ell
aglutinaren les nostres ànimes, que més car ens era que la nostra
mateixa vida i, després de Déu, no hi havia cosa que a son afecte ens
fos preferida. Aquest, doncs, per començar des de son origen, en
nobilíssim bressol fou nat i en sang gloriosa per sos majors fou
engendrat. Ell d’ençà de la seva més tendra minyonia erudit de lletres
divinals, per dret hereditari obtingué el principat de la seva pàtria,
gloriosíssimament el regí i encara l’ornà amb la glòria mundanal
escadussera i amb el guany de moltíssimes honres. Però, tocat del
divinal Esperit, renuncià a les obres del segle i, essent encara molt jove,
milità sota l’imperi de l’abat, segons la regla del pare sant Benet, en
el monestir de la gloriosa Verge Maria (Ripoll). Mentrestant, passant,
gairebé a un mateix temps, els dos abats
dels dits cenobis (Ripoll i Cuixà), per
aclamació de tots els germans, jatsia
que hi repugnàs, rebé la doble cura i
regiment. Una volta que fou elegit,
envers de tots es mostra equànime i de
paraula ensenyà les obres de la vida
santa i amb l’exemple la mostrà.
Amplificà així mateix l’estament de les
esglésies amb la doctrina de la saviesa,
i amb l’admirable estructura dels
edificis i amb la glòria de variats ornaments conquerí per a elles gran
honra. I quan morí el bisbe de la regió (Ausona), per avinença de
clergues i dels barons de tota la bisbalia, i per elecció magnífica dels
prínceps, i per ordinació cuitosíssima de diversos prelats, fou sublimat
a la càtedra pontifícia. Res no afluixà el rigor de la primera continència,
ans a sos súbdits donà exemple d’humilitat i de paciència i de tota bona
obra. Ell, finalment, com de bons costums fos poderosament abellit i
per l’afecte d’una caritat exímia fos a tothom amable, previngut de
malaltia en aquest cenobi del gloriós arcàngel sant Miquel (Cuixà) i
arribat a la suprema darreria, comanà al senyor la ramada a ell
confiada. I d’aquesta manera, a presència de molts miserablement
desconhortats i en plant corfosos, als tres dies de les claendes de
novembre, en dia dijous, quan ja tombava l’hora nona, emigrà d’aquesta
present vida; i amb la seva mort a nosaltres ens deixà plant inenarrable
i plor ben amargós».
Miniatura medieval
31
Camins del bisbe i abat Oliba
Camins del bisbe i abat Oliba
Camins del bisbe i abat OlibaLa ruta que es presenta amb el nom de Camins del bisbe i abat Oliba està pensada per fer a peu i té com a fil conductor la vida del bisbe i abat Oliba. L’itinerari, que segueix els senders de petit i gran recorregut i altres camins locals, ens permet conèixer la importància d’Oliba en el procés de vertebració de la Catalunya interior i alhora descobrir el paisatge, l’arquitectura, la gastronomia, la cultura i la tradició vinculades a les comarques que integren el recorregut. La ruta va des del monestir de Montserrat fins al monestir de Sant Martí del Canigó, a la Catalunya Nord. Està organitzada en quatre grans etapes i una variant, formades per itineraris més curts, de 15 a 25 quilòmetres de distància.
monestir de Montserrat
riu Llobrega t
riu Ter
pantà de Sau
serra Cavallera
serrat de l ’Auró
Vic
Tavertet
Sant Joan de les Abadesses
Basses de Puigsec
monestir de Sant Martí del Canigó
Manresa
Navarcles
Artés
l’Estany
Folgueroles
Casserres
Vilanova de Sau
Santa Maria de Corcó
Sant Pere de Torelló
Santa Maria de Besora
La Farga de Bebié
Ripoll
Rupit
collada de Bracons
Vidrà
Vallfogona de Ripollès
Camprodon
Molló
Cornellà de Conflent
Prats de Mollóla Presta
Arles
VallestàviaTaurinyà
10 km
de mOntserrat a viC
Primera etaPa
El primer tram de la ruta proposada com a Camins del bisbe i abat Oliba o GR-151 uneix dos espais d’una gran significació en la vida del nostre protagonista i en la història de la mateixa Catalunya altmedieval, com són el monestir de Santa Maria de Montserrat, fundat pel mateix Oliba, i la ciutat de Vic, de la qual va ser bisbe. I no tan sols això, sinó que aquesta ruta segueix estrictament una altra via d’alt contingut espiritual com és el camí de Sant Jaume. Així com aquest camí compostel·là presenta una tipologia de senyalització únicament vertical (pals amb banderes), la proposta que efectuem aquí es farà mitjançant l’homologació com a GR i el seu reforç amb marques de pintura i senyalització horitzontal.
El fet d’unir el monestir de Montserrat com a bressol de la cultura catalana i la ciutat de Vic és un factor importantíssim en un camí que pretén recuperar les velles vies de comunicació entre els pobles, tan utilitzades en l’antiguitat i oblidades en els nostres dies. D’aquesta manera, podrem veure amb ulls nous localitats tan emblemàtiques com Manresa, Navarcles o l’Estany, sense oblidar monuments romànics de la importància del monestir de Sant Benet de Bages. Però el GR-151 no solament és una gran eina de descoberta del territori per al visitant llunyà, sinó que també es configura com un nexe d’unió entre els habitants de les zones per les quals transcorre.
La ruta, en definitiva, està pensada perquè tothom hi pugui desenvolupar les seves inquietuds esportives, excursionistes i culturals en la seva justa mesura, amb informació acurada respecte el camí, els desnivells i les distàncies perquè el vianant pugui decidir sobre la marxa, la composició i l’estratègia més escaients en les seves etapes.
ResumdeltramDistància: 86,03 km
Jornades: 3
Etapes: 5 (de mig dia)
Durada acumulada: 21 hores
Ascensió acumulada: 1.793 m
Descens acumulat: 2.042 m
Desnivell sortida-arribada: −242 m
Desnivell màxim: 720 m
Pendent mínim: −40,8 %
Pendent màxim: 35,9 %
• Del monestir de Montserrat a Manresa
• De Manresa a Navarcles • De Navarcles a Artés • D’Artés a l’Estany • De l’Estany a Vic
riu Llobrega t
riera
Gav
arresa
riu Congost
2 km
l’Estany
Vic
monestir de Montserrat
Manresa
Navarcles
ArtésMoià
Monistrol de Montserrat
Tona
Avinyó
p l a n a d e V i c
38
Del monestir de Montserrat a Manresa
Esfadifícilimaginarunllocmillorimésemblemàtic que la muntanya i elmonestirdeMontserratpercomençarlarutaqueensportaràpelsindretsquevanmarcar la vida del bisbe i abatOliba.Tot i lesvicissituds idiversesreformesperlesqualshapassatl’abadiadeSantaMariadeMontserratalllargdelssegles,lafigurad’Olibahaestatsempreunreferentperalacomunitat.Hiperduralavocacióculturalqueellvaimplantar,iquehafetqueMontserratesdevinguiunreferentinexcusabledelaculturacatalana.
LasortidadesdelmonestirdeMontserratésrealmentesplèndida,notansolspelquerepresentaelseusimbolismeculturalolasevaubicacióal cordelParcNaturaldelmateixnom, sinóperquèproporcionaalcaminantunacotaaltadesortida,demaneraqueelcamíquese’nderivaéspuramentdedescens.
Abans,però,dedeixaraquestamàgicamuntanyaenssortiràalpasunaltremonestir,eldeSantBenet,encaraavuihabitatperuna comunitat de mongesbenedictines. L’edifici ésmodern, però el seu estilintenta recrear el romànic.Jaalaplana,deixemenrereMoni s t ro l i a r r ibem aCastellgalí, una localitat elnomdelaqualrecordaunade
L’empremtadelbisbeiabatLapresènciad’OlibaplanasobretotMontserrat.Inotansolsperla
sevaestàtua,obradel1933fetaperManuelXuclà,quedominalaplaça
queportaelseunom.TambéperlaregladesantBenet,quevadonar
alsmonjosqueesvaninstal·laraquíiqueencaraavuimarcalavida
diàriadelacomunitat.
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:20,53kmAltura màxima:761mAltura mínima:202mAscensió acumulada:602mDesnivell sortida-arribada: −513m
Monestir de Montserrat
39
lesmoltesfortalesesaixecadesalalíniadelCardeneridelLlobregatperdefensaraquestesterresdelesescomesessarraïnes.LaproperaparadaseràjaManresa.
Camins del bisbe i abat Oliba
750
700
650
600
550
500
450
400
350
300
250
200
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 16
Sant Cristòfol de Castellbell
font del Monjos
Castellgalí
De la muntanya a la plana
el Pont de Vilomara
Sant Vicenç de Castellet
Castellgalí
Sant Salvadorde Guardiola
Monistrol de Montserrat
monestir de Montserrat
Manresa
Castellbelli el Vilar
Sant Cristòfol de Castellbell
C-55
C-37
C-16
A-2C-58
riu Llobrega t
riu Cardene
r
riera de Marganell
1 km
40
De Manresa a Navarcles
Olibavaserunapersonalitatquevadeixarunaprofundaempremta a Manresa.Vaserellquilavatornarala vida, després que unaràtziasarraïnaladestruísl’any1003.Elgransímbold’aquellareconstruccióvaser la Seu,queelbisbe iabatvacomençaraaixecarel1020.Malauradament,iaixò serà una constant alllargdelnostrerecorregut,
d’aquellacatedralnoquedaavuibenbéres,jaquealseglexivvasersubstituïdaperl’actualbasílicagòtica,concebudapelmateixgeniquevaferSantaMariadelMaraBarcelona,BerenguerdeMontagut.
Unpasseigpelscarrersestretsiirregularsdelbarrianticmanresàenstransportaranfàcilmentalavilamedievaldelsseglesxiiiixiv,sempreamblaSeucomareferent.Perapreciarrestesdel’èpocad’Olibahauremd’anaralMuseuComarcal,al’ArxiuCapitularialMuseuHistòricdelaSeu,ontrobaremunaimportantcol·lecciódepecesdelsseglesx, xi ixii,entrelesqualsdestacal’anomenatCrist de Manresa,delseglexii.
DeixantManresaenrere,elnostrecamícontinuaendireccióa Navarcles. En aquest punt, la ruta és dolça i planera, ipredominantmentsegueixelcursdelsriusicanalsqueirriguenelterritori,comelLlobregat.Al’èpocadelbisbeiabateraunaterradefrontera,onlesfreqüentsincursionssarraïnesvanobligarelsnobles,iOlibaentreells,afortificarelterritori.
JaarribantaNavarclesens trobemambunade les joiesdelromànicdelacomarcadelBages,elmonestirdeSantBenet.Voltats d’una vegetacióexuberant, l’església i elclaustre actuals van serconstruïtsalseglexii,desprésque una ràtzia musulmanaacabésambl’edificiprimitiu.Si parem atenció, però, enpodremveurealgunscapitells
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:11,670kmAltura màxima:301mAltura mínima:214mAscensió acumulada:114mDesnivell sortida-arribada: −8m
La Seu de Manresa
41
quevanserreaprofitatsalclaustre.Uncopvisitataquestconjuntíntimimàgic,nomésensrestaràferentradaaNavarcles,tottravessantelseuhistòricpontvell,delseglexviii.
Camins del bisbe i abat Oliba
300
295
290285
280
275
270
265
260
255
250
245
240235
230
225
220
215
Distància en km
Altu
ra e
n m
8642 10
Viladordis
Ulls del Llobregat
Sant Benet
Terra de frontera
el Pont de Vilomara
Sant Fruitós de Bages
Viladordis
monestir de Sant Benet
Mare de Déu de la Salut
Manresa
Navarcles
C-55
C-25
C-16
N-141
BV-1224
riu Cardener
riu Ll
obregat
riera de Mura
500 m
42
De Navarcles a Artés
Aquesttercertramdelarutanoofereixcapdificultat.Hihatemps,doncs,devisitaramb calma la població deNavarcles,l’origendelaqualesremuntaal’any940.Lacapella romànica de SantBartomeu, del segle xii iedificada sobre les restesd’una vil·la romana, és eltestimonimésanticqueesconservadelasevahistòria,tot i que el seu símbold’identitatméspreuatéselcampanar de l’església deSant Valentí, del final delsegle xvii. I res millor per
descansarqueelparcdelLlac,unracódefrescorinaturaquecontrastaamblasequedatdelcamífetfinsaleshores.
Desd’aquí,uncamíplaneriunaexcursiórelaxadaentreconreusdesecàiàreesdepiensacompanyaràalllargdelanostrarutacapaArtés.Situadaal’extremorientaldelpladelBages,enlaconcadelarieraGavarresaidelseuafluent,larieradeMalrubí,aquestapoblacióvinícolaencaraconservaunfortlligamamblestradicionsdelaterrailasevacultura.LesfestesdeSantJoan(el24dejuny)ilafestadelaVerema(elprimercapdesetmanad’octubre),oladenominaciód’origenPladeBagesaixíenshodemostren.PeròArtésésmoltmésquevi.Éstambéuntrosd’història,comhoconfirmaelfetquesiguiunadelesprimerespoblacionsdelacomarcadelBageselnomdelaqualapareixenundocumentescrit,enconcretenunadonacióreialambdatadel24dejunydel’any889.Elsrepobladorsquellavorss’hivanestabliresvantrobarambunpuigonromaniendempeusunafortalesa d’origen romano-visigòtic i una esglésiapaleocristiana del segle viavuidesaparegudes,peròqueens parlen d’una ocupacióhumanaqueesremuntamoltmésenrereeneltempsqueaquelladata.Ilamillorprova
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:9,370kmAltura màxima:365mAltura mínima:223mAscensió acumulada:139mDesnivell sortida-arribada:84m
El pont vell de Navarcles
43
d’aixòéseljacimentdeMatacans:unagranvil·lafundadaentreelssegles iii i ii aC que permet estudiar el nivell assolit per laromanitzacióalaCatalunyacentral.
Camins del bisbe i abat Oliba
La plana del Bages
Viladecavallsde Calders
el Pont de Cabrianes
les Torres
Can Vila
Can Tàpies
Sant Salvadorde Canadell
pol. industrial
Artés
Navarcles
N-141
C-25
C-16
BV-4512
BV-451
500 m
riera de Calders
riu Llobregat
300
310
320
330
340
350
360
290
280
270
260
250
240
Distància en km
Altu
ra e
n m
8642
font de la Mina
torrent de les Tàpies
parc del LLac
44
D’Artés a l’Estany
Aquest tramde la rutaensintrodueixdepleenl’autènticcordeCatalunya.UnaterraquetantelcomteGuifréIelPelóscoml’abatOlibaesvanesforçararepoblaridefensaruncopreconqueridademansdel’islam.Elcamípresentaun constant desnivell depujadaitranscorreentrelespinedesipasturesdelBages.Lanaturaésprecisamentelprincipal atractiu d’aquesttram,ibéquehosabenelsbuscadorsdebolets,elsquals,deseguidaquecomençalatemporada,s’apropenaaquestscaminsalarecercaderovellons.
Arribats a l’Estany comprovarem que l’esforç paga la pena,sobretotperlacontemplaciódelmonestirdeSantaMaria,undelstresorsdel’estilromàniccatalàalvoltantdelqualvaanarcreixentlapoblació.Elcenobiesvafundarel1080,totiquebenbéunsegleabans,l’any990,jaestéconstànciad’unadonaciófetapelnobleSendreddeGurbd’unaesglésiaalbisbatdeVic.Unbisbatque,vint-i-setanysméstard,estariaencapçalatpelnostreOliba.
ElmonestirvaserfundatpelscanongesdesantAgustíivaserconsagratel1133pelbisbedeTarragona,santOleguer;eldeVic,Ramon,ieldeGirona,Berenguer,enunacerimòniaquedeguéseresplendorosa.L’edificibés’hoval.Sobretotpelseuclaustredecolumnesdoblesiambunasèriede72capitellsambescenesbíbliquesiprofanes,motiusvegetalsiheràldics.Elseuestilausteriprimitiuesmantéal’església,totilarestauraciódutaatermeel 1451de les seves voltes i del campanar,destruïtsperunterratrèmoltresanysabans.
Però no s’esgoten aquí elsatractius d’una poblacióque convida a la passejadatranquil·la.N’hihad’altres,comaraelmuseu,d’onsobresurtuna creu processional delseglexiv;lamina,delseglexvi,
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:23,200kmAltura màxima:921mAltura mínima:320mAscensió acumulada:713mDesnivell sortida-arribada:560m
Claustre de Santa Maria de l’Estany
45
construïdaperbuidarl’estanyquedónanomalapoblacióiqueerafontdetottipusdemalalties;ielcarrerFoscodelsMonjos,quesemblanohavercanviatgensdesdel’edatmitjana.
Camins del bisbe i abat Oliba
El cor de Catalunya
Calders
Avinyó
Urbissol
Sant Joan d’Oló
Santa Maria d’Oló
Montví de Baix
capella deSant Miquel
Artés
l’Estany
MoiàN-141c
C-25
B-431
B-431 C-59
1.500 m
650
700
750
800
850
900
600
500
500
450
400
350
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 12 16 204
Vilarnau
molí de Clapers
serrat de Torigues
Sant Miquel
46
De l’Estany a Vic
L’etapadel’EstanyaVicésunaconnexió natural entre duescontrades ben diferents, peròagermanadesperlaproximitat.Elcamítranscorrepelsbellsparatgesdel Moianès, farcits de pi i onl’apariciódelamarga,elroureil’alzina dóna personalitat a unterritoriallisatperlespasturesielsconreus de les masies. DeixemenrereelsecàdelcordeCatalunyaperendinsar-nosenelscampsverdsd’OsonaielRipollès.
UncopsuperatelpaisatgequetravessaelsboscosdelMoianès,laruta,totaelladesuauperfildescendent,arribaaSantaEulàliadeRiuprimer,elsorígensdelaqualesremuntenalfinaldelsegleix.Segons la documentació,l’abatOlibavaconsagrarlasevaesglésiael1041.L’edificiqueespotveureavui,però,ésbàsicamentdelseglexvii.Somjaenmigdelpaisatgeamablede la plana i és així comarribemaSentfores,alterme
LacatedraldeSantPeredeVicUnaesculturaenbronzedeManuelCusachsrecordaOlibaalaplaçaque
portaelseunom.Vicrethomenatgeaixíaquifouundelsseusgrans
artífexs.Iésque,aldarrertramdelasevavida,elbisbeiabatva
impulsarlaconstrucciódelanovaseudelbisbatd’Osona,lacatedralde
SantPeredeVic,quealallargaserialaculminaciódelasevaobra
constructiva.L’edificiromànicvaserenderrocatalseglexviiiperbastir
l’actual,d’estilneoclàssic,peròafortunadamentse’nvanconservardos
elementsquesuggereixencomd’esplendorosadeviaserlaconstrucció
original:lacriptadetresnausambcapitellsd’estilcalifalisobretotel
campanard’estil llombard i46metresd’alçada.La sevavisitaés
inexcusable,comtambéladelMuseuEpiscopaldeVic,quedisposad’una
importantíssimacol·lecciód’artreligióscatalàmedievaliensdóna
unaideadelpoderdelbisbatidelessevespossessions.
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:20,440kmAltura màxima:894mAltura mínima:485mAscensió acumulada:105mDesnivell sortida-arribada:-392m
Escultura de bronze de Manuel Cusachs
47
municipal de Vic, on es conserven traces d’un antic castelldocumentatalsegleix.ElproperpasésferlanostraentradaaVic,laciutatdelaqualOlibavasernomenatbisbeel1017.
Camins del bisbe i abat Oliba
Paisatges del Moianès
Santa Eulàlia de Riuprimer
Sentfores
Malla
Muntanyola
Vic
l’Estany
Tona
C-25
N-141c
C-17
C-59
BV-4317
BV-4316
1.500 m
riu Meder
rier
a de
Mun
tany
ola
riera de Sant Joa
n
500
550
600
650
700
750
800
850
Distància en km
Altu
ra e
n m
8642 10 12 14 16 18 20
Puigcarbó
font Supieres
Aliberch de Baix
Riuprimer
Sentfores
ResumdeltramDistància: 116 km
Jornades: 6
Etapes: 10
Durada acumulada: 30 hores
Ascensió acumulada: 5.003 m
Desnivell sortida-arribada: 280 m
Altura màxima: 1.212 m
Altura mínima: 398 m
de viC a sant JOan de les abadesses
segOna etaPa
Aquesta segona part de la ruta rere les passes de l’abat Oliba ens portarà a creuar el cor de Catalunya. L’interès paisatgístic augmenta a mesura que ens endinsem en la plana de Vic i la comarca d’Osona i ens apropem al Ripollès, alhora que caminar per aquesta via ens permetrà gaudir de pobles d’indubtable encant d’una manera directa i viscuda. Pels seus museus, mercats, esglésies i vida al carrer, Vic és una ciutat que dóna molt de si i que conjuga d’una forma inigualable el respecte per la seva història amb la modernitat. Però un cop deixem enrere la capital osonenca, el camí serà tota una invitació a descobrir una Catalunya que moltes vegades oblidem, però que és bàsica per a entendre la nostra cultura: una Catalunya rural, arrelada a la terra des de la nit dels temps. Folgueroles, bressol de mossèn Cinto Verdaguer, el gran cantor d’aquestes contrades, n’és un exemple.
Però tota la ruta està plena de llocs per descobrir. Passarem també per l’Espai Natural Guilleries, el pantà de Sau, les gorgues de la Foradada o la vall del Ges, i travessarem pobles que semblen una fotografia d’època com Tavertet o Sant Pere de Torelló, a la vegada que visitarem monuments que van néixer als temps del bisbe Oliba, tot i que no sempre per la seva iniciativa, com el monestir de Sant Pere de Casserres o el santuari de Bellmunt. Tot fins a arribar a Ripoll, que gràcies al seu monestir de Santa Maria és un dels centres on es va forjar l’esperit del nostre país. Va ser allà on va començar l’aventura d’Oliba, on va renunciar a la seva vida com a dirigent laic per dedicar-se a la religió i, a través d’ella, contribuir decisivament a transformar el seu poble i a donar-li un lloc en la història. L’arribada a Ripoll, com després al monestir germà de Sant Joan de les Abadesses, serà sens dubte un dels moments culminants d’aquesta ruta.
• De Vic a Folgueroles
• De Folgueroles a Casserres
• De Casserres a Vilanova de Sau
• De Vilanova de Sau a Tavertet
• De Tavertet a l’Esquirol
• De l’Esquirol a Sant Pere de Torelló
• De Sant Pere de Torelló a Santa Maria de Besora
• De Santa Maria de Besora a la Farga de Bebié
• De la Farga de Bebié a Ripoll
• De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses
Vic
Folgueroles
Sant Julià de Vilatorta
Cantonigròs
Vidrà
Olot
Montesquiu
Tavèrmoles
Casserres
Vilanova de Sau
Tavertet
Santa Maria de Corcó
Sant Pere de Torelló
Santa Maria de Besora
la Farga de Bebié
Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
pantà de Sau
Puigsacalm
riu Ter
serra de Bellmunt
serra de Auró
serra de Bufadors
serra de Milany
2 km
L’Esquirol
50
De Vic a Folgueroles
AmésdelavisitaalacatedralielMuseuEpiscopal,Vicésunaciutatquedónamoltdesi.Noméscalapropar-sealaplaçaMajorelsdimartsodissabtesalmatípercomprovarlavigènciadelseumercatsetmanalque,encaraquemodernitzat,mostralapervivènciaatravésdelsseglesdel’esperitcomercialvigatà.InoparlemjadelMercatMedievalqueenvaeixelscarrersdelavilaaldesembreambproductesd’artesania,menjarsalfoc,pastissos,trobadorsiteatre.Peròlarutahadecontinuar.Ihofaambunaetapaqueabandonaunaciutatque,totiquecarregadad’història,nodeixadesermodernaiactiva,perendinsar-seenelmónruraldelesmasies,anticsmolinsiconreus.Enaquesttram,lapresènciad’Olibanos’esvaeix,peròcomparteixprotagonismeambunaaltra figuracabdaldelanostraculturacomésladelpoetaJacintVerdaguer.
Elcamídeixaenrerelacapitald’Osonapelpontmedievald’enBruguerisegueixlarutadelsMolinsdeCalldetenes,marcadaperpontsipassosquepermetenobservartotunseguitdecanalsirecs,basses, fonts i altres elements d’arquitectura hidràulica quepermetienaprofitartotelcabald’aiguadeltorrentdeSantMartí.L’esglésiaromànicadeSantMartídeRiudeperes,delaqualhihaconstànciajal’any949,ésundelstestimonisdel’èpocad’Olibaqueenssortiranalpas.Peròéslanaturalaveritableprotagonistad’aquestaetapa,ambindretscoml’espainaturaldelesGuilleries-Savassonaambelseupaisatgedominatperboscoscentreeuropeusimediterranis,isingularitzatpercingleresderocanua,oelparcdelesSetFonts,alcostatdeltorrentdeSantJuliàisotales ruïnes de l’antic casalfortalesadelsBellpuig.ElnuclimodernistadeSantJuliàdeVilatortaenssituajabenbéa
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:10.710mAltura màxima:601mAltura mínima:466mAscensió acumulada:128mDesnivell sortida-arribada:65m
Plaça Major o del Mercadal de Vic
51
lesportesdeltermedeFolgueroles,bressoldemossènCinto,qui,ambobrescomCanigó(1886),vadonaraccentsèpicsidellegendaalstempsd’Oliba.
Camins del bisbe i abat Oliba
La plana de Vic
Sant Martíde Riudeperes
el Pujol
la Calvaria
pol. industrial Malloles
Sant Roc
Calldetenes
Sant Juliàde Vilatorta
Folgueroles
C-25
N-141d
N-141d
B-520
BV-5202
500 m
torrent de Sant Martí
riera de Folguero les
Vic
pont d’enBruguer
475
500
525
550
575
600
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 10642
pont d’en Bruguer
Calldetenes
Sant Roc
molí de la Calvaria
52
De Folgueroles a Casserres
ElnuclianticdeFolguerolesesformàalvoltantdel’esglésiadeSantaMaria,documentada jael 967, i que barreja l’estilromànic llombard del seuabsisiunapartdelanauilaportalada,ambelbarroctardàque marca la seva fesomiaactual.L’ermitadeSantJordi,delseglexv,imoltmésenrereen el temps, el Casol dePuigcastellet, amb les sevesrestes d’un poblat ibèricfortificatdelsegle iiiaC,oeldolmendePuigseslloses,datatentreel2100iel1500aC,ensparlend’unterritoriquehaconegutpresènciahumanadesdelamésremotanitdelstemps.Peròsihiharesquefaciespecialaquestmunicipi,éslacasaonel17demaigde1845vanéixerJacintVerdaguer,transformadaavuienmuseu.Ambl’aspectedecasadepobletradicionalbenpreservada,s’hiconservenelementsqueevoquenlavidaquotidianadelpoetailapervivènciadelasevaobra.ElsmésinteressatsenlafiguradeVerdaguerpodrantambéaprofitaralgunadelesvisitesorganitzadespelmuseuqueapropen als indretsmés verdaguerians de Folgueroles, coml’ermitadelaMaredeDéudelaDamuntilessevesrodalies.
Ambl’ecodelsversosdel’autordeCanigó iL’Atlàntidamoltpresents,reprenemelcamíqueensportaràfinsaCasserres.MereixunabreuparadaTavèrnoles,unmunicipiqueconservaenelseuterritoriquatreconstruccionsromàniquesdereconegutvalorhistòriciarquitectònic.Sónl’esglésiadeSantEstevedeTavèrnoles,documentadajal’any981,totiquel’edificiactualdatadel1070;l’esglésiadeSantPeredeSavassona;lacapelladeSantaMariad’Ardola,datadael1064iavuienruïnes,il’ermitadeSantFeliuetdeSavassona,d’estil mossàrab i un delspocs exemples que hansobreviscutiqueensinformende com era l’arquitecturacatalana a l’època de larepoblaciócristiana.Així,ambla contemplació d’aquests
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:11.510mAltura màxima: 640mAltura mínima: 435mAscensió acumulada: 545mDesnivell sortida-arribada:−70m
Monument a Jacint Verdaguer,
Folgueroles
53
vestigismedievalsfarementradaaCasserres,onelromànictrobaunadelessevesplasmacionsmésmagnífiquesalnostrepaís:elmonestirdeSantPere.
Camins del bisbe i abat Oliba
440
640
600
560
520
480
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 10642
Sant Esteve
Savassona
ermita de la Damunt
Escenaris verdaguerians
Roda de Ter
Tavèrnoles
el Roquet
Fussimanya
Sant Esteve Savassona
Folgueroles
Casserres
N-141d
C-153
BV-5213
1.000 m
pantà de Sau
torrent de l’Infern
riera de Tavèrnoles
riu Ter
riera de Folgueroles
54
De Casserres a Vilanova de Sau
La seva situació en unextrem de la carena deCasserresisobreelmeandrequeelriuTerdibuixaabansd’abandonarlaplanadeVicésjaimpressionant.IésquealmonestirdeSantPeredeCasserres la natura i lahistòria s’ajunten perdonar vida a un conjuntextraordinari.Ialanaturailahistòriaencarahauríemd’afegirlallegenda,jaquesegonsdiuunatradiciómoltantiga, un infant de lanissagadelsCardona,tresdiesdesprésdenéixer,vacomençaraparlarivaexplicarquemoririaalstrentadiesdevidaiqueelseucoshaviadesercol·locatsobreunamulaienterratallàonl’animals’aturés.Nocaldirqueaquellllocvaserelmateixons’aixecaaquestmonestir,queencaraconservalesrestesd’unnenperdonarmésversemblançaalavelladita...Siguiveritatono,elquesípodemconfirmarésque van ser elsmonjos de l’orde de sant Benet els primershabitantsd’aquestsmursallàcapamitjanseglexi,totiquehihaconstànciad’unaesglésiajaal’any972.
CalcontinuarcamícapaVilanovadeSauenlaquesensdubteésunadelesmésbellesetapesd’aquestrecorregutrerelespassesdel’abatOliba,atèsquetranscorrepercaminsanticsquedesprenenunsentimentdeterritori,deculturaidepermanència.Elseudesnivellésnotable,peròambl’afegitdelcingleenestatpurilapossibilitatdegaudirdel’espectacularitatdelspaisatges,amblesvistesdelriuTeridelpantàdeSauambl’esglésiadeSantRomàdeSau,delseglexiifamosaperserlaquesempresurtalesnotíciesper mostrar el nivell de lasequera al nostre país. Aixíarribem a Vilanova de Sau,una localitat marcada pelpantàdesqueaquest es vainaugurarel1962,peròqueofereixtambéaltresatractius.Per exemple, al seu Museu
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:9.365mAltura màxima:771mAltura mínima:483mAscensió acumulada:490mDesnivell sortida-arribada:86m
Monestir de Sant Pere de Casserres
55
Arqueològic,quepresentapecestrobadesalsjacimentsdelCastell,elCingleVermellielRocdelMigdia,datadesdesdelpaleolíticinferiorfinsal’edatdelbronze-ferro.
Camins del bisbe i abat Oliba
500
750
700
650
600
550
Distància en km
Altu
ra e
n m
8642
Baucells
font del Llop
puig del Far
Guilloteres
Els meandres del Ter i el pantà de Sau
Roda de Ter
Tavèrnoles
el Roquet
Fussimanya
FolguerolesVilanova de Sau
Casserres
N-141d
C-153
BV-5213
1.000 m
pantà de Sau
torrent de l’Infern
riera de Tavèrnoles
riu Ter
església de Sant Romà
parador de Sau
puig del Far
56
De Vilanova de Sau a Tavertet
LarutadeVilanovadeSauaTavertetésbreu,unadesenadequilòmetres,peròextraordinàriaenl’aspectepaisatgístic.D’unabanda,encreuarlavallenssorprendràlavisiódelagrancingleraque separaelCollsacabrade lesGuilleries comsid’ungranmonumentnaturalestractés.Del’altra,desprésd’unaascensióperlacingleradeltotmuntanyenca,admiraremlavallielpantàdeSau,enclavatsalmelicdelacontrada.
ArribaremaixíaTavertet,unapoblacióquepresumeixdetenirl’aireméspurdetotCatalunya.Inoméscaladmirarlesmuntanyesielsboscosquel’envoltenpercopsarqueelsseushabitantsnovangensdesencaminats.Formatperquarantacasesbastidesentreelsseglesxvii ixviii,elseunucliurbàhaestatdeclaratBéd’InterèsCultural,peròelseuatractiuhistòricnos’esgotaaquí,jaqueTavertetconservatambéungensmenyspreablepatrimonimedieval,començantperl’esglésiadeSantCristòfol,construïdaalseglexiperòmoltreformadaalseglexvi,iladeSantMiqueldeSorerols,tambédelseglexiiundelsmillorsexemplesd’artromànicaOsona,ques’aixecaenunturóproperalesrestesdelcastell.Atotaixòencaras’hand’afegiralgunescapellessituadesalsaforesdelapoblació,comSantBartomeuSesgorgues, Sant Corneli iSantaCília,aquestagairebéen ruïnes. A l’atractiu delpatrimoni artístic i històrics’hi ha de sumar, però, unentornnaturalquenodeixaràindiferentningúiqueproposa
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:10.008mAltura màxima:881mAltura mínima:398mAscensió acumulada:663mDesnivell sortida-arribada:297m
Els cingles de Tavertet
57
formacionstanespectacularscomelscinglesdeTavertet,lesparetsdelsqualss’enlairen400metrespersobredelpantàdeSauitenenunaverticalitatde200metres.
Camins del bisbe i abat Oliba
440
480
520
560
600
640
680
720
760
800
840
880
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 10642
mas Francesc
pantà de Sau
pla del Castell
Cingleres amb vistes
pla del Castell
puig del FarSant Romàde Sau
Tavertet
Vilanova de Sau
N-141d
BV-52071.000 m
pantà de Sau
torr
ent d
e M
oran
riu Ter
riera Major
riera de Palà
58
De Tavertet a l’EsquirolL’etapa que uneixTavertetambelpobletdel’EsquiroltranscorrealllargdelescingleresdelCollsacabraiofereixunesvistesespectacularsdelmassísdelMontsenyisobretotdelesGuilleries.En dies de bonança, odesprésd’unaventada,finsitotespotobservarelmardesdelmiradordeplaBoixer.Persobredelsnostrescapsnoseràdifícil tampoc divisarausrapinyaires,ialllargdelcamíéspossibleque
trobemvaquespasturantalsprats,visionsqueensparlendelaCatalunyamésrural.
UncopdeixemenrerelacingleraenfilemfagedesamuntfinsalpobletdeCantonigròs,conegutarreupelsseusproducteslocalsipelFestival InternacionaldeMúsicaquetélloccadaany, latercerasetmanadejuliol,iquereuneixconjuntsqueportenelmillordelseufolklore.Pagalapenaferunaparadaenaquestpetitpoblenascutel1565alvoltantdelamasiadecanToniGrosirespirarunamicadelasevapauitranquil·litatabansd’enfilarcapaunade lesmeravellesnaturalsd’aquests indrets,a laqualarribaremseguintelcursdelarieradelesGorgues.Labaixada,sinuosa iaèriaenalgunstrams,ensabocaràaaquestcapricinatural,elsaltd’aiguadelaForadada,elnomdelqualderivadelforatquepresentaunadelesparets.
Laproperaparadaseràjaelmunicipidel’Esquirol,originatalsegle xvalcamíqueuniaOlotambVic,totiquejaal’èpocad’Olibaelterritorimostravaocupacióhumanaal’entorndel castell de Cabrera, delsegle x, i de les esglésiescoetànies de Sant Martí iCorcó.Totiquel’Esquirolhacrescutmolt enels darrersanys a causa sobretot del
Resum de l’etapa
Distància recorreguda: 16.126mAltura màxima: 1.180mAltura mínima: 673mAscensió acumulada:621mDesnivell sortida-arribada: −172m
Salt d’aigua a la Foradada
59
turismedemuntanya,ésunllocidealperdescansarirecuperarforcesdecaraalesnovesetapes.Noenva,l’origendel’actualpoblacióvaserunhostalperacaminants.
Camins del bisbe i abat Oliba
1.180
1.120
1.060
1.000
940
880
820
760
700
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 1610 12 14642
torrent de l’Abeurador
pla Boixer
el Perer
font del Faig
Cantonigròs
font de les Fontiques
Cingles, fagedes i gorgs
riera
de les
Gorgues
Cantonigròs
Santa Mariade Corcó
Tavertet
C-153
BV-5207
1.000 m
cingle de l’Avenc
Rocallarga
puig Urri
pedró de Rajols
pla Boixer
riera de Palà
torre
nt de
l’Abe
urad
or
60
De l’Esquirol a Sant Pere de Torelló
Aquestaetapa,totiquenogairellarga,uneixduescontradesbendiferenciadesialhoraagermanadesperlacomarcad’Osona.Alaprimerapodremdescobrirlariquesadelcantósolellambboscosderoureialzina,mentrequealasegona,mésaviatabrigadaenl’obaga,enstrobaremambunavegetacióméspropensaalaribera,onhiabundenelsfaigs.ArribaremaixíaSantPeredeTorelló,lacapitalcomarcaldelatorneriadefusta,abansartesanaliavuimésindustrialitzada.Noméscalferunamiradaalsboscosqueenvoltenelnucliurbàperentendreelperquèdelaimportànciaqueaquestoficihatingutentreelsseushabitants.Iésquequatrecinquenespartsdeltermemunicipalsónbosc.
ElpatrimoninaturalésprecisamentelgrantresordeSantPeredeTorelló,ambjoiescomelsaltdelMolí,unsaltd’aiguadelriuFornéssituatdinslaboscúriaidevisitaobligada,ilafagedadelaGrevolosa,declaradad’InterèsLocaliambfaigsquearribena fermés d’1metre de diàmetre i 30 d’alçada. Qualsevold’aquestsespaisjamereixunaescapada,perònohemd’oblidarperaixòelpatrimonihistòricqueconservaelmunicipiiquepresentalacaracterísticadeconfondre’s d’una manerainigualable amb el mateixpaisatge.Perexemple,éselcasdelesrestesdelcastelldeCurull,alaserradelmateix
Resum de l’etapa
Distància recorreguda: 11.286mAltura màxima:813mAltura mínima: 560mAscensió acumulada:240mDesnivell sortida-arribada:−85m
Fageda de la Grevolosa, a Sant Pere de Torelló
61
nom.Unafortalesaque,amblesdeTorelló,saReganyada(avuisotaelsantuarideBellmunt)ilaVinyeta,ensparlad’aquellaèpocamedievalenlaqualvaviureelnostrebisbeiabat.
Camins del bisbe i abat Oliba
800
750
700
650
600
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 10642
coll de Boix
Puigborriana
la Cavorca
Fornés
Morelles
font de la Riera
El regne del faig
Puigborriana
la Cavorca
Sant Pere de Torelló
Santa Maria de Corcó
C-37
C-153
BV-5224
1.000 m
serra del Feu
riu Ges
riu Fornés
62
De Sant Pere de Torelló a Santa Maria de Besora
Aquestaetapaésdeclarcairemuntanyenc, amb moltdesnivelltantdepujadacomde baixada. L’ascensió aNostraSenyoradeBellmunt,unsantuaridelqualjahihareferènciesdocumentals alcomençamentdelseglexiii,éstotunclàssic,tantperlabellesadelpaisatgecomperla del seu sender, primercarener idesprésenfiladís.Però el gran premi sónles vistes absolutament
privilegiadesqueofereixdesdelasevasituació,a1.246metresd’alçària:Montserrat,elturódel’Home,elPuigmal,laplanadeVicsotaunmardeboiraal’hivern...Tots’obredavantdelsnostresadmiratsulls;noenva,aquestindrettéfamadeserelmiradordeCatalunya.
LabaixadacapalBisaurarecorreunaevocadorabagaambunbellsaltd’aiguaalfinal.Arribemaixíaunterritorimoltespecial,degranvalorecològiciambunapresènciahumanadesempremoltvinculadaalsusosdelaterra.Ambmésdemilanysd’història,elsseuspetitspoblesconvidenaunapassejadatranquil·la.ÉselcasdeSantaMariadeBesora,elnostrefinald’etapa.Peròabansd’arribar-hipodremapropar-nosalmolídeMir,constituïtpertresedificacions gairebé en ruïnes però que conserven encaramecanismespropisdelsanticsmolinsfarinersd’aigua.Moltapropseu,aunstrentametres,elsaltd’aiguadelMirreclamatambélanostraatenció.
ArribemaixíaSantaMariadeBesora,unavilademasosicasespairalscentenariscomelsdeClarellaiXicoi,amblessevesamplesgaleriesicapellesadossadesdedicadesrespectivamentalRoseriasantFerriol.L’esglésiaparroquialdeSantaMariaesremuntaalseglexviii,peròelmunicipitétambéunapetita
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:11.513mAltura màxima:1.212mAltura mínima:610mAscensió acumulada:842mDesnivell sortida-arribada:251m
Santuari de Nostra Senyora de Bellmunt
63
ermitapreromànica,dedicadaasantMoí,quevaserconstruïdaalfinaldelseglexiqueformavapartdelapropietatdelcastelldeMontesquiu.
Camins del bisbe i abat Oliba
1.200
1.140
1.080
1.020
960
900
840
780
720
660
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 10642
pedró de la Verge de Montserrat
font del Pinyol
salt del Mir font dels Cirers
Mare de Déu de Bellmunt
Les joies de Bisaura
Mare de Déude Bellmunt
salt del Mir
coll d’Hi era de massa
El Noguer
El Mir
Vidrà
Sant Pere de Torelló
Santa Mariade Besora
C-153
BV-5227
1.000 m
serra de Bel lmunt
serra de la Cogulera
riera de les Dous
riera
de
la Foradada
torrent del Pujol
64
De Santa Maria de Besora a la Farga de BebiéLabellesad’aquestaetapalalocalitzemenlatroballadelscastells,sobretotelde Besora, conegut jal’any875,quanelcomteGuifré I el Pelós cedí almonestir de Sant Joande les Abadesses lesparròquiesdeSantaMariai Sant Quirze de BesoracomadotdelasevafillaEmma. Malauradament,lafortalesa,emplaçadaa1.092 metres d’altitud,estàenruïnes,igualquelaprimitivaparròquiadeSantaMaria,consagradal’any898apeticiódeladitafilladelcomte,llavorsabadessa.
La restadel tram finsa laFargadeBebiénoofereix gairedificultatitéeldescenscomaprotagonista,atèsquevolemretrobarelTer.Al llargdelcamíensendinsaremalParcdelCastelldeMontesquiu,que,ambunaextensióde546hectàrees,haestatdeclaratEspaid’InterèsNatural.Hitrobaremrouredesi pinedes de gran valor entre les quals destaquen algunesantiguesmasiesquehanestatrehabilitadesperdesenvoluparactivitatspedagògiques.Elcastellquedónanomaaquestindretbémereixunavisita.ÉsmésmodernqueeldeBesora (elsprimerstestimonisdocumentalsdatendel1285)iromantambéenunmillorestatdeconservació,seguramentperquèmentreaquestcompliaunafunciónetamentmilitar,eldeMontesquiuvaserconcebutcomaresidènciadelssenyorsfeudals,d’aquíqueelseuaspectesiguiméspropid’unacasafortificadaqued’unaveritablefortalesa.
ArribaremaixíalaFargadeBebié, una de les moltescolònies tèxtils sorgides alfinal del segle xix en plenaefervescènciadelarevolucióindustrial a Catalunya.Aquesta colònia industrial
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:8.309mAltura màxima:957mAltura mínima:578mAscensió acumulada:330mDesnivell sortida-arribada:−246m
Castell de Montesquiu, a prop de la Farga de Bebié
65
estàrepartidaentreelstermesmunicipalsdeMontesquiuilesLloses. Avui la seva visita permet conèixer com era la vidad’industrialsitreballadorsalsseglesxixixx.
Camins del bisbe i abat Oliba
950
900
850
800
750
700
650
600
Distància en km
Altu
ra e
n m
8642
castell de Besora
font del Revell
castell de Montesquiu
veïnat del Solell
Castells entre boscos
castell de Montesquiu
castell de Besora
Santa Mariade Besora
Montesquiu
la Farga de Bebié
C-17
BV-5227
500 m
serrat de la Rovira
pla del Revel l
riera de la Solana
torrent de les Dous
riu Ter
66
De la Farga de Bebié a Ripoll
Aquesttramdelnostrerecorregutenstornaràaendinsarenl’edatmitjanamésautènticaiensconduiràaunterritoriquel’abatOlibavacontribuiraforjariaconvertirenelbressoldeCatalunya.Elcamíuneixlacomarcad’OsonaambladelRipollèsatravésdelaserradelsBufadorsilaserradeSovelles,dosparatgesrovelloners que encara traspuen autènticatradiciódepagès.FaremaixílanostraentradaalavilacomtaldeRipoll.Durantcatorzeanys,Olibaenvaserelcomte;desdel1002,monjodelmonestir,i,sisanysméstard,abat.
Ripoll,doncs,ésundelsllocsmésemblemàticsdelavidadelbisbeabat,ielmonestirdeSantaMarian’éselcor.VaserGuifréIelPelós,latombadelqualesconservaal’església,quiva
fundarl’any879aquestcenobi,peròvaserOlibaquilivadonarungranimpulsienvafernotansolsunimportantcentrereligiós,sinótambéeconòmici cultural. Per descobriraquestadarrera faceta, resmillorquevisitarl’exposiciópermanent Scriptorium,gràciesalaqual,d’unamanera
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:16.510mAltura màxima:856mAltura mínima:604mAscensió acumulada:859mDesnivell sortida-arribada:81m
LaBíbliadepedraSialgunacosafaespecialiúnicelmonestirdeSantaMariadeRipoll
davantd’altrescenobisromànicséslaportadadepedraquedónaaccés
al’església.Realitzadaamitjanseglexii,destacaperlasevaprofusai
barroca decoració escultòrica que, en set franges horitzontals,
desenvolupa escenes sagrades i al·legòriques, amb la figura del
Pantocràtor,elCristenmajestat,envoltatdelssímbolsdelsquatre
evangelistesielsvint-i-quatrevellsdel’Apocalipsipresidinttotel
conjunt.Malauradament,elseuestatdeconservacióésprecariperla
baixaqualitatdelapedra ielsbruscoscanvisdetemperaturade
lazona,iésperaixòques’hahagutdeprotegirambvidre.Totiaixò,la
sevacontemplacióésd’aquellesquedeixenempremta.
Portada romànica del monestir
de Santa Maria de Ripoll
67
didàcticaiactiva,podremconèixerelprocésdeproduccióicòpiademanuscritsquevaferdeRipollundelscentresdesabermésimportantsd’Europa.
Camins del bisbe i abat Oliba
850
800
750
700
650
600
Distància en km
Altu
ra e
n m
8 10 12 14 16642
Sant Moí
riera de Llaés
coll Maranyic masia del Roig
masiaTerrades
Terra de comtes i abats
Sant Moí
monestir de Ripoll
Sant Bernabéde les Tenes
Ordina
puig del Roig
coll Maranyic
les Terrades
la Farga de Bebié
Ripoll
C-17
C-26
N-260
1.500 m
serra de Bufadors
serra de Sovelles
riu Ter
solells del Roig
riera deVallfogona riera de Llaés
serrat de l ’Auró
68
De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses
Id’un llocestretament lligata lavidad’Oliba, allà on va començar a dur atermelasevavocacióreligiosacomésRipoll,aunaltretambémoltcarregatdesignificacióespiritualcomésSantJoandelesAbadesses.Aquestaseràladestinaciód’unaetapaquetranscorreatravésdel’anomenadaRutadelFerroielCarbó,unaViaVerdaquesegueixl’antictraçatdelferrocarrilminerquetransportavaelcarbófinsalsgranscentressiderúrgics.Iésquetotaaquestazonavaserundelsviversmésimportantsd’aquellmineralfòssil,indispensableperalfuncionamentdefàbriques i factoriesdevapor.Avuitotaaquella indústriahadesaparegut,peròaquestaviaenspermetrecordarlarellevànciaquevatenirenelpassat.
Arribarem així a Sant Joan de lesAbadesses,unavilaestretamentlligadaalmonestirdelmateixnom,fundatel887
perGuifréIelPelós,lafilladelqual,Emma,envaserl’abadessa.Al’èpocavaserundelspoquíssimscenobisfemeninsdetotalaPenínsula(hauremd’esperarmésdemigsegleperquèsen’obríunaltreaBarcelona),ienpoctempsvaadquirirgranimportànciaipoder.Potserperaixòlesmongesvanacabarsentexpulsadesl’any1017perobradelgermàd’Oliba,BernatTallaferro,ielseullocvaserocupatpercomunitatsd’agustiniansibenedictins.
Delprimitiuconjuntmonàsticavuinose’nconservares.L’estructuramésantigaquehasobreviscutalpasdeltempsésl’esglésiadeSantJoan,delseglexii,lacapçaleradelaqual,ambungranabsiscentralenvoltatd’absidiolesi dos absis més laterals,configuraunavolumetriamoltinteressant,únicaaCatalunyaideclarainfluènciafrancesa.Noobstantaixò,lagranjoiadelmonestirnorauenlasevaarquitectura,sinóenelgrup
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:9.841mAltura màxima:830mAltura mínima:688mAscensió acumulada:285mDesnivell sortida-arribada:73m
Claustre del monestir de Sant Joan
de les Abadesses
69
escultòricdeldavallamentdelacreu,delseglexiii,conegutcomaSantíssimMisteri,unaobramestradetransicióentreelsestilsarquitectònicsromànicigòtic.
Camins del bisbe i abat Oliba
800
825
750
775
725
700
Distància en km
Altu
ra e
n m
8642
Via Verda
masia Guillotmas Molí
font del Poll
De monestir a monestir
monestir de Ripoll
Sant Bernabéde les Tenes
la Plana
Ogassa
colònia Jordana
el Guillot
Sant Joan de les Abadesses
Ripoll
C-17
C-26
GI-5211
GI-521
N-260
1.000 m
riu Ter
riu Ter
ser ra d e C os ta l l is a
serra del Bo ix
serra Caval le r a
serrat del Pollastre
riera de les Carboneres
riera de Rodonella
torre
nt d
’Oliv
a
torrent Plansesaigües
de tavertet a sant JOan de les abadesses
variant de la segOna etaPa
Un cop arribats a Tavertet hi ha la possibilitat d’anar fins a Sant Joan de les Abadesses per una variant no menys atractiva, tant en l’aspecte paisatgístic com en l’artístic, històric i fins i tot gastronòmic. Això sí, aquesta variant és una alternativa adreçada sobretot a aquells caminants més experts, ja que, especialment a partir de Rupit, en aquest tram la ruta passa per llocs més deshabitats i es fa més dura, més muntanyenca, amb fites com el coll de Bracons o els cingles de Collsacabra. Del que no hi ha cap dubte és que l’esforç que cal invertir compensa a bastament, tenint en compte la bellesa d’aquests indrets, dels seus paisatges, vistes i vestigis històrics. Rupit només és una prova, potser la més coneguda, d’això, però cal també esmentar espais naturals com la serra de Cabrera o altres localitats, com Vidrà o Vallfogona. Aquí, en aquesta darrera població, l’austera i ben preservada església de Sant Julià ens prepararà ja per als tresors romànics que veurem a Sant Joan de les Abadesses.
ResumdeltramJornades: 3
Etapes: 5 (de mig dia)
Durada acumulada: 15 hores
Distància recorreguda: 54,40 km
Altura màxima: 1.530 m
Altura mínima: 770 m
Desnivell acumulat aproximat: +1.870 m / −1.970 m
Tavertet
Rupit
coll de Bracons
Santa Maria de Corcó
Olot
Santa Maria de BesoraVidrà
Vallfogona de Ripollès
Sant Joan de les Abadesses
serra dels Llancers
riu Ter
serra de Milany
Puigsacalm
serrat de Colomer
2 km
• De Tavertet a Rupit
• De Rupit a coll de Bracons
• De coll de Bracons a Vidrà
• De Vidrà a Vallfogona de Ripollès
• De Vallfogona de Ripollès a Sant Joan de les Abadesses
72
De Tavertet a Rupit
Elprimertramd’aquestavariantenscondueixcapaun dels pobles ambmésencantdetotCatalunya:Rupit.Entotalsónbenbé8quilòmetres iunparelld’horesdecaminadaquetenentotselsingredientsper seduir caminants iexcursionistes per lesimpressionantsvistesqueofereix la cinglera, lesantiguesmasies que vansorgintalllargdelcamíiuna vegetació dominadaperrouredesmil·lenàries.TotperarribaraRupit,unrepresentantperfectedel’arquitectura de pobledemuntanya del nostre
paísiambunagastronomiareconegudaperlaqualitatdelsseusproductes:embotits,formatges,confituresolicors.
Abansd’arribar,però,veuremamàdretaSantJoandeFàbregues,unaantigaparròquiajadocumentadal’any968.Totiqueavuihaperdutlasevasignificacióreligiosa,jaqueesfaservircomacasadecolònies,pagalapenadesviar-seunamicaiapropar-s’hiperveure la qualitat de la seva arquitectura romànica, encaraperceptibleal’absis,totielscanvissofertsalllargdelahistòria,comelterratrèmolquealseglexvenfonsàalgunsdelsseusarcs.Iarasí,japodemencaminar-nosdirectamentaRupitientrar-hiatravésdelseucèlebrepontpenjant,construïtel1945iqueaccentuaencaraméslasensaciód’introduir-nosenunindretaïllatimàgic.Iéscert,atèsquepocspoblesdelanostrageografiahanconservatambtantacurael seu aspecte tradicional.Aquímanalapedra,lapedradelpaisatgecircumdantilapedraquebasteixlescases.De l’època d’Oliba quedenrestes d’un castell,mentrequel’esglésiadeSantMiquel,
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:7.764mAltura màxima:1.105mAltura mínima:846mAscensió acumulada:402mDesnivell sortida-arribada:−18m
Rupit
73
totiqueelseuorigenesremuntaalseglexiii,ésnetamentbarroca,igualquel’ermitadeSantaMagdalena,del1660.Peròelmillordetotésl’homogeneïtatdelconjunt,miraculosamentpreservada.
Camins del bisbe i abat Oliba
850
900
950
1.000
1.050
1.100
Distància en km
Altu
ra e
n m
76531 42
Collsavenc
torrent de l’Abeurador
l’Avenc
pla Boixermasia de Rajols
Pobles amb encant
l’Avenc
Rajols
Tavertet
Rupit
C-153
BV-5207
BV-5208750 m
cingle de l’Ave
nc
pla Boixer
torrent de l’ Abeuradortorrent del G
osgàs
riera de Rupit
74
De Rupit al coll de BraconsApartirdeRupit,elcamíestornamésexigentidur,mésmuntanyenc,totpassantpelpassatgedeCollsacabrafinsaarribaraPruit,unconjuntde masos unificat quecomparteixmunicipidesdel1977ambRupit,ique,sobred’uncarenar,a950metresd’altitud,conservalesruïnesdel’esglésiadeSantAndreu,originàriament romànicaperò destruïda arran del’infaust terratrèmol del1427.
ElnostrerecorregutcontinuapelcolldelBramfinsaanara parar al santuari de la
MaredeDéudeCabrera,unbonpuntperaturar-nosigaudird’unesvistesextraordinàriesdelaplanadeVic.Noenvaelsantuari,construïtalseglexviidesprésquel’edificiprimigenis’ensorrésdurantelterratrèmoldelseglexv,s’aixecaenuncingleagairebé1.300metresd’alçada.Sinecessitemreposarforces,elconjuntallotjaavuiunrestaurant,itotiquenomésespotarribaraquíapeu,seràboreservarabansoarribarmoltd’horapertrobarlloc.L’espaiqueenvoltaaquestaantigacasad’ermitansésidíl·licisónmoltselsques’apropenfinsaquípergaudir-ne.
Toca continuar fent via, i el nostre següent objectiu serà jal’església de Sant Julià de Cabrera, parròquia del municipidel’Esquirol-SantaMariadeCorcó,unveïnatforçadispersalspeusdelaserradeCabrera.SantJuliàdatadel1050,encaraqued’aquellaèpocanomésenconservaelsabsis.Elsismedelqualjahemparlatvadeixartambéaquílasevatristaempremta.L’objectiudel’etapaquedaaprop.ÉselcolldeBracons,a1.132metresd’altitud, un dels punts departidaperpujaralPuigsacalm(1.515metres), la divisòrianaturalentrelaplanadeVic
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:17.880mAltura màxima:1.182mAltura mínima:825mAscensió acumulada:959mDesnivell sortida-arribada:281m
La serra de Cabrera
75
ilavalld’enBas,jaalaGarrotxa.Tanmateix,noseràpasaquestalanostradestinació,sinóquehauremdecontinuartotbaixantcapaVidrà.
Camins del bisbe i abat Oliba
850
900
950
1.000
1.050
1.100
1.150
Distància en km
Altu
ra e
n m
166 12 148 1042
torrent del Pinós
Pruit
masia del Bosc
masia del Sangles
coll del Bram
Sant Julià de Cabrera
bosc de la Grevolosa
El Collsacabra i la serra de Cabrera
coll de Bracons
els Hostaletsd’en Bas
Cantonigròs
Pruit
el Prat de la Vola
el Campanar
el Collell
Sant Juliàde Cabrera
Santa Mariade Corcó
Rupit
C-153
C-153
BV-5207
BV-5224
1.500 m
Collsacabra
serra de Mateus
serra de Cabrera
serra dels Llancers
torrent de Serramala
riu Fornès
76
Del coll de Bracons a Vidrà
LarestadelajornadajaésdedescensfinsaVidrà,excepciófetadelcurttramdepujadafinsalcolldeSantBartomeuilaremuntadadesdelGesfinsaVidrà.Demicaenmica,ensendinsemenelterritoridelBisaura,unespaidegranvalorecològic;noenvalameitatdelasevasuperfície(52quilòmetresquadrats)estàinclosaen l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-SantaMagdalenaiPuigsacalm-Bellmunt,ibenbé5quilòmetresquadratsméssóndins l’Espaid’InterèsNaturaldelParcdelCastelldeMontesquiu.
Així,idesprésdetravessarelpontdelMolísobreelriuGes,femlanostraentradaaVidrà.Venintd’unaetapadepuramuntanya,l’encísd’aquestalocalitatconvidaatastar-hilasevaviandaiapassejar-hiunxic.EstàvoltadaperlesmuntanyesdelPrepirineualnord(serradeMilanyiSantaMagdalena)iperlaSerraladaTransversalalsud-est(ambcimscomelPuigsacalm,elpuigCurull,elpuigTosell,elpuigdelsLlopsielpuigdelesÀguiles).Ambtemps,isieldiaacompanya,desd’algundelsseuscimsfinsitotespodencontemplarindretstansuggestiuscomlabadiadeRosesielPedraforca.Itotenvoltatperprats,rouredesifagedes.
Elpaisatge,sensdubte,éselprincipal atractiudeVidrà.Perònoperaixòhauremdedeixard’apropar-nosaalgunesde les ermites romàniquesdisseminades pel municipi,comaraSantaMargaridadeCabagès, Santa Magdalena
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:10.220mAltura màxima:1.328mAltura mínima:880mAscensió acumulada:527mDesnivell sortida-arribada:−152m
Excursionistes pujant pels cingles del Puigsacalm
77
deCambrilsiSantBartomeudeCovildases,perfectamentintegrades,comlesnomenysantiguesmasies,enunpaisatgequepodriaserl’escenariperfectedequalsevolllegendafabulosa.
Camins del bisbe i abat Oliba
900
1.000
1.200
1.100
1.300
Distància en km
Altu
ra e
n m
6 97531 8 1042
roca del Corb
Sant Bartomeu
ermita deCovildases masia de La Canal
Vila Vella
Romànic entre roures
coll de Bracons
Vila Vella
Casadamunt
les Lloses
La Canal
Sant Bartomeu
ermita de Covildases
font Tornadissa
Bracons
Vidrà
BV-5224
BV-5227 500 m
col l de Sant Bartomeu
serra de Curul l
rierol de Vila Vella
riera de Sant Bartomeu
torr
ent d
e les
Fon
ts
78
De Vidrà a Vallfogona de RipollèsTot i que Vidrà convidaa estar-s’hi temps, calcontinuar la nostra ruta ienfilar per un camí quede mica en mica aniràrevelanttotelseucaràctermuntanyenc i arribarà alacotamàximadetota larutadesdeVic.Elspaisatgesverdsilesgransvistesestangarantides,peròlaviaestàtambécarregadad’història,atès que tant la poblacióque deixem enrere comla nostra dest inac ió,VallfogonadeRipollès,vanestar sota el domini delspoderosos senyors de
Milanydesdelseglexi.LesrestesdelseucastellpatrimonialseranprecisamentundelsmonumentsquepodremveureaVallfogona.
Enaquestaetapacanviemdecomarca,d’OsonaalRipollès,ideprovíncia,deBarcelonaaGirona,peròcontinuemalamateixaterra,compartintlahistòriaiadmirantaquestbellpaisatge.
Totpassantperl’anticpontdelseglexiv,arribemdeseguidaaVallfogona,unalocalitatquehapreservatelseucormedievalambtresorscoml’esglésiadeSantJulià,aixecadajaalseglex.Elpasdeltemps,enformadeterratrèmols i llamps,nol’hatractadagairebé,peròencaraéspossiblepercebreaquellaausteritat i senzillesa pròpies de l’arquitectura d’aquestesterres.Alsseuspeuscridal’atencióelComunidor,unaantigaconstruccióqueserviaperbeneireltempsiconjurarelsmalsesperits...D’èpocaromànicaquedenigualmentelcampanardel’esglésiadelaMaredeDéudelPòpulielCastell,tambéconegut com La Sala, unpoderós edifici de plantarectangularqueelssenyorsdeMilanyvanconstruircomaresidència.Elseuveritablecastell, en el sentit de
Masia pairal del Cavaller de Vidrà
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:11.910mAltura màxima:1.530mAltura mínima:880mAscensió acumulada:902mDesnivell sortida-arribada:−39m
79
fortalesa,quedaforadelnucliurbà.Malauradament,untrosdemurd’unatorreirestesd’unacambradevoltaapuntadaéstotelqueavuienresta.
Camins del bisbe i abat Oliba
900
1.000
1.200
1.100
1.300
1.400
1.500
Distància en km
Altu
ra e
n m
6 8 1042
Palou Xic
coll de l’Home Mort
castell de Milany
pont medieval
puig de l’Obiol
Els dominis dels Milany
Palou Xic
castell de Milany
Vidrà
Vallfogona de RipollèsN-260
1.000 m
serra de Milany
col l de C
ris tòfol
col l de l
’Home M
ort
puig de l’Obiol
torrent d el Tor na l l
torrent de les F on ts
r i e r a de M
i lany
80
De Vallfogona de Ripollès a Sant Joan de les Abadesses
Des de Vallfogona deRipollès,enpocmenysd’unparell d’hores podremsuperarsensecapentrebancels6quilòmetresqueensseparen de Sant Joan delesAbadesses,unavilaonaquesta variant acaba is’uneixa laviaprincipal.L’etapa,amés,enlasevamajorpartésdedescens.ElpaisatgequeenssurtalpasensindicaquesomdeplealacomarcadelRipollès,peròtambéensparlad’història,d’una presència humanaconstantenaquestesterreson es va forjar la cultura
catalana.Unapresènciaqueprenformaividaenelreguitzelldecamins,masiesiplanesantigamentcultivades.
ÉsaixícomfemlanostraentradaalavalldeSantJoan,unindretjahabitat,segonselstestimonisqueenshaprocuratl’arqueologia,fa200.000anys.Seria,però,lafundaciódelmonestirdeSantJoandelesAbadessesperGuifréIelPelós,alsegleix,elquedonariaaaquestpoblamentunnuclientorndelqualestablir-se.Encaraavui,mésd’unmil·lennidesprés,l’anticconventcontinuaessentelcord’aquestaencantadorapoblació.Jaenparlemala«RutadeRipollaSantJoandelesAbadesses»,peròseriainjustquedar-senomésambaquestmagneedificiinovisitaraltresespaisquetambéensparlend’aspectesde lavidadelssantjoanins.Perexemple,l’Ecomuseuobertenelquevaserelmolífarinerdelmonestir,quevaestarenúsfinsaladècadadel1960iqueavuifuncionacomuncentred’interpretació delsmolinshidràulics ide l’ecosistemafluvial.Isivolemcuriositats,alaplaçadel’AbadessaEmmatrobaremunafontdedicada
Paisatge de Vallfogona de Ripollès
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:6.125mAltura màxima:1.120mAltura mínima:770mAscensió acumulada:277mDesnivell sortida-arribada:-170m
81
pelpoblemexicàalcompositorsantjoaníJaumeNunóiRoca,autordelamúsicadel’himnenacionald’aquestpaís.SantJoan,doncs,hotétotpergarantirunabonaestada.
Camins del bisbe i abat Oliba
800
850
900
950
1.000
1.050
1.100
Distància en km
Altu
ra e
n m
61 53 42
coll de les fonts de l’Orri
can Jombi
font de les Llances
les Llances
A les portes del Ripollès
can Jombi
les Llances
Vallfogona de Ripollès
Sant Joan de les Abadesses
N-260
C-26
GI-521
750 m
serrat de Sent igosa
serrat de Colomer
serrat del Pol lastreserra de Puig d’Estela
Bac de Caramelles
riera d’ Arç amala
tor r
ent
d’O
l iba
r i u Ter
col l de les fonts de l ’Orri
ResumdeltramDistància: 39,56 km
Jornades: 2
Etapes: 3 (de mig dia)
Durada acumulada: 10 hores
Ascensió acumulada: 1.912 m
Descens acumulat: 1.042 m
Desnivell sortida-arribada: 851 m
Desnivell màxim: 858 m
Guany: 850 m
Pendent màxim: 28,4 %
Pendent mínim: −27,7 %
de sant JOan de les abadesses
a les basses de PuigseC
terCera etaPa
El tercer tram de la ruta dels Camins del bisbe i abat Oliba o GR-151 uneix Sant Joan de les Abadesses amb la frontera francesa. La via és aquí essencialment muntanyenca, amb pobles que han conservat les seves tradicions més ancestrals i un art romànic de primeríssim nivell. La ruta permet visitar nuclis de població d’indubtable valor arquitectònic, com és el cas de Sant Joan de les Abadesses amb el seu monestir, en el qual podrem trobar una joia escultòrica com el Santíssim Misteri, el Palau Abacial i l’espectacular pont Vell d’estil gòtic sobre el riu Ter. Que la ruta era transitada a l’antiguitat ho podrem comprovar a Sant Pau de Segúries, una vila moderna però que conserva restes d’una via empedrada ja pels romans. Sant Pere de Camprodon serà una altra de les visites culminants d’aquest tram, de la mateixa manera que Molló, amb la seva església de Santa Cecília, del segle xii.
El pas per antics nuclis rurals com Freixenet, Favars, Grells, Fabert o el mateix Espinavell, conegut per la seva Tria de Mulats de cada mes d’octubre, fa de la ruta proposada un nexe d’unió entre l’excursionisme, la cultura, la tradició i la descoberta dels racons més insòlits i a vegades desconeguts de les contrades pirinenques. Així fins a arribar a la frontera amb França, una frontera que no existia a l’època de l’abat Oliba i que nosaltres travessarem per seguir redescobrint la seva fascinant història.
les Basses de Puigsec
Sant Pau de Segúries
Freixenet de Dalt
Graells
riu Ter
serra Caval lera
col l d’Ares
serrat de la Perdiu
Sant Joan de les Abadesses
Camprodon
Molló
5 km
• De Sant Joan de les Abadesses a Camprodon
• De Camprodon a Molló
• De Molló a les Basses de Puigsec
84
De Sant Joan de les Abadesses a CamprodonL’etapaqueuneixSantJoandelesAbadessesiCamprodonéstranquil·laisensegairesdesnivellsnipassoscomplicats.Alcontrari,totapassapercamps i conreus quemostren lapervivènciadelapagesiaalRipollès.Ameitatdecamí,però,trobaremelmunicipideSant Pau de Segúries,l’origendelqualjaestàdocumentatalsegle ix,totiqueavuinoquedaresd’aquellaèpoca.Enl’actualitatésunalocalitatmodernaquehatingutungrandesenvolupamentgràciesalaindústriaielturismedeneu.
ArribaremaixíaCamprodon,unavilacrescudaalvoltantdelmonestirdeSantPereique,gràciesalcomerçiavuialturisme,hagauditd'unagranprosperitat,totihaverpatittambédosgransincendisalsseglesxv ixviii iunsaqueigdurantlaGuerradelsSegadors,el1654.Tot iaixò, laciutatsemprehaaconseguitaixecar-se i reinventar-se, sobretot al segle xix, quan es vaconvertirenundelscentresd’estiueigméspreuatsperl’altaburgesia,quecercavaenaquestsindretsrefugidelacalordeBarcelona.Elsseusparcselegants,ambfontscomlesdeSantPatllari,laFontNovaolaMaredelaFontensónunaprova.
PeròCamprodonéstambéunavilaquehaaconseguitconservarelseupatrimonihistòric,entreelqualsobresurtprecisamentelmonestirdeSantPere,aixecatamitjanseglexperGuifréIIdeBesalú,nétdeGuifréelPelós.Interessantéstambél’esglésiade Santa Maria i la sevaoriginalbarrejad’estils,desdelromànicfinsalbarroc.Enuna de les seves capelleslaterals es pot admirar unmagnífic reliquiari d’argentamblesrestesdesantPatllari.Tot i que, segurament, el
El pont Nou de Camprodon
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:18,370kmAltura màxima:974mAltura mínima:964mAscensió acumulada:560mDesnivell sortida-arribada:175m
85
monumentmésvaluósdeCamprodonéselseupontNou,que,totielnom,enrealitatésmoltantic,jaquelasevaconstruccióesremuntaalseglexii,ambintervencionsalsseglesxviixvii.
Camins del bisbe i abat Oliba
780
800
820
840
860
880
920
900
940
960
Distància en km
Altu
ra e
n m
16 182 4 6 10 12 148
molí de Malatosca
rierol del Muig
Fàbrica del Marquès
Sant Pau de Segúries
A la vora del Ter
Sant Pau de Segúries
Sant Joan de les Abadesses
Camprodon
750 m
serra dels Pelats
serra del Pla de la Guaitada
S E R R A C A VA L L E R A
Ogassa
la Batllia
Can Gorra
Can Peric
riu Ter
rierol del Muig
C-26
C-38
C-153
86
De Camprodon a Molló
El camí que puja deCamprodon a Mol lóproposaunviatgeperdosuniversoscompletamentdiferents,desdelcomerçd’una ciutat moderna iactivafinsa l’austeritatdelavidadelcamp.Ésuncamí,doncs,delaplanaalamuntanya,del’enllosatdelscarrersalverddelsprats pirinencs. El puntmés alt de l’etapa jasuperaels1.300metresieldesnivellquecalvèncernoéspaspocacosa,peròlabellesadetotplegatfaque l’esforç compensisensecapmenadedubte.Igual que e l premid’arribaraunavilacomMolló, on el patrimoni
romànics’haconservattantcomlesllegendesdebruixesifadesqueenvoltenlamuntanyadelCanigó.
Abansd’arribaraMolló,però,passarempelveïnatdeFavars,originàriamentconstituïtperunseguitd’anticsmasoscomCanMoi,CanPorquéoLaTorredelSitjar,peròqueavuihacrescutmoltcomaespaidesegonesresidències.Iarasí,femlanostraentradaaMolló,unadelescontradesambméshistòriadetotelPirineu;noenva,jaceltesiromansvanferd’aquestavallunaterradepas.Noobstantaixò,elprimerregistredocumentalqueenshaarribatdelapoblaciódatadel’any936,quanpertanyiaalmonestirdeRipoll.Unamicaposterioreneltemps,delseglexii,ésl’esglésiadeSantaCecília,un edifici d’una sola naucobertaambvoltadecanóiamblasobrietatornamentaltípica de l’arquitecturaromànica llombarda. Tot iaixí,algunselementsresultensorprenents,isino,fixem-nos
El poble de Molló, a la vall de Camprodon
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:10,770kmAltura màxima:1.357mAltura mínima:946mAscensió acumulada:588mDesnivell sortida-arribada:236m
87
enlesfiguresd’animalsmonstruososqueornenlapartsuperiordelaportada.Nopodemdeixard’admirartampocl’elegantcampanardecincpisosadossatal’edifici.
Camins del bisbe i abat Oliba
1.000
1.050
1.100
1.150
1.200
1.250
1.300
1.350
Distància en km
Altu
ra e
n m
2 4 6 108
la Gironella
Freixenet de Dalt
Favars
el Bertran
De la plana a la muntanya
Molló
Camprodon750 m
serra de Queralbs
Freixenet de Dalt
Favars
El Bertran
El Guillot
La Gironella
Can Moi
riu Ter riu Ritortell
C-38
GIV-5223
GIV-5264
riu Ritort
torrent de l’Avellaneda
torrent de Teixoneres
rier a
de
F aitú
s
88
De Molló a les Basses de Puigsec
LafronteraambFrançanoquedagairellunyicapallàensencaminemtotdeixantenrereMolló.Elcamíqueseguiméspuramentpirinenc,depastor,voltatdepratscomunalsutilitzatsalllargdelsseglesperalimentarelbestiardelspoblesdelavall.Laprovamésevidentlatrobaremalveïnatd’Espinavell.Escalonatenunvessantal’esquerradelRitort,s’hiconservenencaralestradicionsramaderesdelavall.EnconcretlarepresentadaperlapopularTriadeMulats,unafiradecavallsl’origendelaqualesperdmoltllunyeneltempsiquecada13d’octubres’organitzaaprofitantqueelsanimalsquehanpassatl’estiupasturantalspratsdemuntanyabaixenalpobleperpassar-hil’hivern.Elsveïnsesreuneixenpercomprarivendrecavallsenunagranplanaques’esténalafaldadelveïnat,lesPlanes.NopodemdeixarEspinavellsensevisitarl’esglésiadelaMaredeDéudelesNeus,delseglexvii,nitampoclesrestesd’unaantigafargaqueaprofitavalesaigüesdelRitort.
LarutacontinuafinsalveïnatdeFabert,unadotzenadecasessituadesentreelserratdelesMoreresieltorrentdeFabert.Elcamíascendeixmentreensapropaa la frontera amb França.Finalment,arribaremalcimdeles Basses de Puigsec, unamuntanya de 1.634 metresd’alçada.AquíacabalapartcatalanadelarutadelbisbeiabatOliba.Desd’aquestpunt,
Església romànica de Santa Cecília, a Molló
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:10,050kmAltura màxima:1.622mAltura mínima:1.182mAscensió acumulada:761mDesnivell sortida-arribada:440m
89
ipercontinuarlarutaal’altrabandadelafrontera,calanarfinsalcolld’Ares,puntd’inicidelarutafrancesa.S’hiarribaatravésd’unapistaenbonestatde3kmdellargària.
Camins del bisbe i abat Oliba
1.200
1.300
1.400
1.500
1.600
Distància en km
Altu
ra e
n m
2 4 6 108
torrent de la Font de l’Espatllat
Graells
Ritort Espinavell
Fabert
la Rodonella
Camí a la frontera
Molló750 m
serr
at d
e la
Per
diu
serr
at d
e Sa
nt J
oan
Espinavell
Fabert
Graells
C-38
GIV-5225to
rren
t de l
a Ginestosa
torre
nt de
Fab
ert
riu Ritort
torrent de la Font de l’Espatllat
cl ot de Sant Benet
les Dous
bac de S
at Pere
plans del Graell
puig de les Basses
ResumdeltramDistància: 108,9 km
Jornades: 8 (de mig dia)
Etapes: 6
Durada acumulada: 22 hores
Ascensió acumulada: 7.834 m
Descens acumulat: 8.284 m
Desnivell sortida-arribada: −450 m
Desnivell màxim: 2.489 m
Pendent màxim: 27 %
Pendent mínim: 11 %
del COll d’ares a sant martí del Canigó
Quarta etaPa
El quart i darrer tram de la ruta dels Camins del bisbe i abat Oliba discorre per terres que des de la signatura del tractat dels Pirineus el 1659 són sota sobirania de França. El camí que enfilarem segueix en bona part del seu traçat l’antiga Ruta del Ferro, que tant va fer per la riquesa d’aquestes contrades, tot travessant algunes localitats històriques que conserven ben preservada la seva arquitectura romànica, com Prats de Molló, Arles, Vallestàvia o Cornellà de Conflent. La gran protagonista del nostre recorregut, però, serà la muntanya del Canigó, un cim mític i poblat de llegendes que van captivar i fins i tot atemorir la gent de l’època que va viure el bisbe i abat Oliba. Se’n va fer ressò un altre bon coneixedor d’aquesta ruta, Jacint Verdaguer, el qual, captivat per la bellesa d’aquests paratges, la va plasmar en el seu poema Canigó. Els seus personatges, el comte Bernat Tallaferro i la fada Flordeneu, sens dubte ens vindran a la memòria mentre seguim el nostre camí.
Com a meta i colofó trobarem dos dels exemples que millor ens parlen del geni constructiu d’Oliba i de l’impuls cultural, espiritual i artístic que va donar al nostre país. Són les abadies benedictines de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó. Amb elles clourem aquesta aventura a peu que va començar en un altre monestir benedictí, el de Santa Maria de Montserrat, i que ens ha permès redescobrir un personatge cabdal de la nostra història.
Cornellà de Conflent
Prats de Molló
el Tec
Sant Llorenç de Cerdans
la Bastida
Fillols
Vernet
Casteil
Valmanya
Vallestàvia
Taurinyà
monestir de Sant Miquel de Cuixà
monestir de Sant Martí del Canigó
coll d’Ares
el Te
c
C a n i g ó
eelllTTeTeT
ccc
Arles
5 km
• Del coll d’Ares a Prats de Molló
• De Prats de Molló a Arles
• D’Arles a Vallestàvia
• De Vallestàvia a Taurinyà
• De Taurinyà a Cornellà de Conflent
• De Cornellà de Conflent a Sant Martí del Canigó
92
Del coll d’Ares a Prats de Molló
Elpuntdepartidadelaprimeraetapafrancesaéselcolld’Ares.Elcamíaquíéstotdebaixadaperunadelestantesviesque,alesacaballesdelaGuerraCivilEspanyola,vantravessarmilersdepersonesquefugiendelesrepresàliesdel’exèrcitdelgeneralFranco.Pocdesprésdepassarelcolld’ArespodemveurelesruïnesdelacapelladeSantaMargaridaielseuhospici,delseglexiii,iundelspocsexemplesd’hospicisdemuntanyamedievalsques’hanconservatalaregió.
AbansdeferlanostraentradaaPratsdeMollópassemperBanysd’ArlesiPalaldà,unalocalitatquejaenèpocaromana,comdónaaentendreelseunom,erafamosapelsseusbanystermals.Pocqueda,però,quetestimoniïaquellpassatenl’animadaiturísticaciutatd’avui,forad’unaestàtuadeVergeromànicarescatadadel’esglésiaparroquial del segle xii, destruïda el 1870 en el procésdereurbanitzaciódelavila.Entotcas,Banysésunllocperfecteperdescansardesprésdetantsdiesdecaminada.Sienstrobemencaraambforces,PratsdeMollónoquedaja lluny.Allà,al finald’aquestaprimeraetapaperterres franceses, sí que hitrobaremunpatrimoniculturalihistòricbenpreservat,atèsqueal’edatmitjanalalocalitatvagaudirdeltítoldereial.Ho
A la part alta de Prats de Molló s’alça l’església de les Santes Justa i Rufina
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:10kmAltura màxima:1.519mAltura mínima:731mAscensió acumulada:117mDesnivell sortida-arribada:779m
93
certifical’esglésiadelesSantesJustaiRufina,bastidaalsegleix,totiquerefetaalsseglesxiiiixviisensequecapintervencióhagipogutesborrarelseuaireromànic.
Camins del bisbe i abat Oliba
500
750
1.750
1.000
1.250
1.500
2.000
Distància en km
Altu
ra e
n m
2 4 6 8 10
coll d’Ares
Prats de Molló
Pels camins de l’exili
Prats de Molló
500 mC-38
D-115
D-115
D-115a
coll d'Ares
riu C
anid
ell
Santa Margarida
94
De Prats de Molló a Arles
Estem al cor delVallespir i, a partird’ara,hemd'anarambmolta cura, ja queestem immersos enterritori dels simiots.Que qui són aquests?Doncs uns temibleséssersambcosdelleóicap de mico queatemorien aquestescontrades. Diu latradicióquel’arribadade les relíquies delssants Abdó i Senénportades per l’abatArnulfelsvaespantar
persempre,peròtotiaixícalnoconfiar-seiestarentotmomental’aguait.Llegendesapart,elquesís’apreciaaquíéselcanvidesonoritats,decolorsdeleslocalitats...ContinuemalaCatalunyahistòrica,peròaratots’expressagairebésempreenfrancès.
LanostrarutatravessalavallindustrialdelVallespir.Ésuntramdemitjamuntanyaquenopresentacapdificultatniesforç.Podematurar-nosunmomentaMontferrer,ontrobaremunanovamostradelromànicenaquestescontradespirinenquesal’esglésiadelaVergedel’Assumpció,construïdaentreelsseglesxi ixiii,i,alnorddelapoblació,alesruïnesd’unvellcastellmedieval.
IésaixícomfinalmentfemlanostraentradaaArles,unapoblaciónascudaiformadaal’entorndelmonestirdeSantaMariad’Arles,unamagníficaconstruccióque,amblasevaelegància,grandesaimagnitudensanunciaelsgransmonestirsbastitsperOlibaquevisitaremaviat.
Però l’interès d’Arles nos’esgotaenelseupatrimonicultural.Nopodemdeixarlapoblaciósensedesviar-nosfinsalagorjadelaFou.Diuenqueés la gorjamés estreta delmón,ipossiblementésveritat,atèsquehihatramsenquè
Claustre de l’abadia de Santa Maria d’Arles
Resum de l’etapa
Distància recorreguda: 27,6kmAltura màxima:1.417mAltura mínima:291mAscensió acumulada:1.502mDesnivell sortida-arribada:−473m
95
l’ampladaésnomésd’1metre.Lasevallargàriade2quilòmetresielsseus150metresdeprofunditatfandelasevavisitatotaunaexperiènciaquenooblidaremmai.
Camins del bisbe i abat Oliba
500
250
1.250
750
1.000
1.500
Distància en km
Altu
ra e
n m
4 16 20 248 12
Montferrer
Arles
Prats de Molló
A peu pel Vallespir
Prats de Molló
Arles
Sant Llorenç de Cerdans
1000 m
D-115D-3
el Tec
Montferrer
El Tec
torrent de la Foutorrent de la Comalada
96
D’Arles a Vallestàvia
AquesttrampassapelCanigó,lamuntanyasagradaimàgicaquevacantarmossènCintoVerdaguerenelseupoemahomònim.Elsmésmuntanyencsiagosaratspodranferaquestapartenduesetapes,jaquelapresènciadelrefugidelsCortaletspermetferunaaturadaiatacarelcimdelaPicadelCanigó,a2.784metresd’alçada.
Nosaltres,però,noensdesviemdelnostrecamí,queensportaperl’anomenada Ruta del Ferro, nom gens estrany si es té enconsideraciólariquesanaturald’aquestescontradesilaquantitatdeminesd’aquestmineralques’hitroben,entrelesqualsdestaquenlesdeBatera,laComailaPinosa.Larutapermetvorejaraquestesminestotsuperantunsquantsrefugis.D’aquestaformadeixaremenrerelavalldelTecperendinsar-nosalavalldelTet,quemarcal’eixdelacomarcadelConflent.Femaixí lanostraentradaaVallestàvia,unalocalitatquealseglexvaserdonadaperuntalLeudevial’abadiadeSantMiqueldeCuixà.D’aquellaremotaèpocanoenquedacaptestimonivisible,peròsíd’altrestambémedievals,comelpontsobreelriuLentillà,afluentdelTet,olatorredel’antic castell del segle xiii, que ha esdevingut el campanardel’esglésiadeSantAndreu,aquestadelseglexvii.Peròelseugrantresorés lanaturaque l’envolta; no en va,Vallestàvia està situada a600metres d’altitud, totaenvoltadadeboscosderoures,faigsiavets,ialpeudecrestes
El Canigó, un dels cims més emblemàtics de Catalunya
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:29,2kmAltura màxima:1.749mAltura mínima:287mAscensió acumulada:2.489mDesnivell sortida-arribada: 356m
97
quevanpujantfinsatocarels1.700metresd’alçària.Unbonassortimentdecaminspermetdescobrir la varietatdels seuspaisatges,senseoblidarlespasturesdelCanigó.
Camins del bisbe i abat Oliba
500
2.000
1.000
1.500
Distància en km
Altu
ra e
n m
4 16 20 24 288 12
Valmanya
Arles
Vallestàvia
A l’ombra de la muntanya sagrada
Arles
Vallestàvia
1.000 m
D-15
D-43
D-13
D-618
riu Te
c
Valmanya
Cortsaví
Taulis
Sant Marçal
Prunet iBellpuig
La Bastida
Canigó
98
De Vallestàvia a Taurinyà
Aquestaetapaensportaràaundelsllocsemblemàticsdelavidadel’abatOlibacoméslaviladeTaurinyà.ElpuntdepartidaésVallestàvia,unatranquil·lapoblacióalcordelConflent,regadapelLentillà,afluentdelTet.Abansd’emprendrelamarxa,visitemelpontmedievalilatorredel’anticcastell,datadaalseglexiii,queactualmenthaesdevingutelcampanardel’església.SortimdelapoblacióseguintlaRutadelFerro,ditaaixíperlesminesdeferroquehihaviaenaquestracódelaCatalunyaNord.Vallestàviahaviaestatun importantcentreproductorde ferro.Ara, lesactivitatsprincipalssónlapiscicultura,lacriadebestiar—sobretotovelles,cabresivaques—ielturisme.
Lesnostrespassesenfilenperl’últimapartdelaRutadelFerroiensportenfinsaTaurinyà,unavilaque,comnopodiaserd’altramanera,pertanyiaalmonestirbenedictídeSantMiqueldeCuixà,quevisitaremenl’etapasegüent.Lavisitaal’esglésiadeSantFructuós,originàriadelseglexiornadaambunbellcampanarromànic,bépagalapena.Lesfinestresd’aquestboniccampanar,de18metresd’altura,estandecoradesambmotiusvegetalsozoomorfs,entreelsqualshihauncapdetoroqueseguramentesrefereixalnomdelpoble.Abans de marxar tambémereixunavisitalacapelladeSantValentídeCorts,onvaviure com a eremita santRomuald de Ravenna, el
L’església de Sant Fructuós de Taurinyà
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:15,7kmAltura màxima:1.285mAltura mínima:539mAscensió acumulada:1.400mDesnivell sortida-arribada: −45m
99
mateixquevaconvèncerelcomteOlibaCabreta,elpared’Oliba,dedeixar-hototimarxarfinsalmonestiritaliàdeMontecassinoperaprendreelshàbits.
Camins del bisbe i abat Oliba
La Ruta del Ferro
Vallestàvia
Valmanya
mas Malet
monestir de Sant Miquel de Cuixà
Taurinyà
1.000 m
D-27
D-13
torrent de La Llitera
riu Fillols
torren
t d
e L
lec
500
1.000
1.250
750
1.500
Distància en km
Altu
ra e
n m
42 6 10 148 12
Clara
Taurinyà
mas Malet
Vallestàvia
100
De Taurinyà a Cornellà de Conflent
EstemapuntjadeferlanostraentradaaCuixà.IlafaremperuncamíquebaixadesdeTaurinyà.Arribem així a aquesta abadiafundadal’any879sotalaprotecciódelafamíliacomtaldeCerdanyaiConflent.Vaser,però,l’abatGarí(965-988)quilavaconvertirenuncentre espiritual i cultural deprimer ordre, tasca que vacontinuarifinsitotsuperarOlibadesqueesvaconvertirenelseuabatl’any1009.Sotaelseuimpuls,
esvaconstruirundeambulatorialvoltantdelpresbiteriambtresabsidioles,unadelesquals,lacentral,vaserretiradaalseglexviiiperconstruir-hilacapellad’adoraciódelaMaredeDéu.Nocontentambaixò,Olibavaferaixecaruncimboridamuntl’altarmajorivaedificarlacriptadelaNativitat,debasecirculariambungruixutpilarcentralonesvenerava la imatgede laMaredeDéudelPessebre,lacapelladelaTrinitatielsdoscampanarsllombards,delsqualsse’nconservanomésun.ComaMontserrat,total’ambicióconstructivad’Olibaesdeixasentirencaraambforçaenaquestsmurs.Iprovadel’orgullquesentiaOlibaperlasevafeina,ésqueallàvamoririallàvadecidirserenterratel1046.
Encaraamblamagnificènciadel’abadiadeSantMiqueldeCuixàal’esperit,continuemelnostreviatgeendireccióaCornellàdeConflent.VaseraquíonelscomtesdeCerdanyavanestablirlasevacapitald’estiual’èpocadeGuifréIelPelós,iaixívacontinuarfinsalseglexi.D’aquelltempsdatenlesruïnesdelcastell.CornellàdeConflent,però,vacomençaraguanyarenimportànciaiprosperitatuncops’hivanestablirelsmonjosdel’ordedesantAgustí,quehivanfundarunmonestir,delqualse’nconserval’església,amblatorred’estilllombardielsmursnordisuddelseglexi,ilafaçanailacapçaleradelseglexii.
Uncoparribatsaaquestpunt,pagalapenaferunaescapadafinsalaveïnaVilafrancadeConflent.Lavilavaserfundadal’any1090pelcomteGuillemRamondeCerdanya,totique
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:14,6kmAltura màxima:818mAltura mínima:438mAscensió acumulada:801mDesnivell sortida-arribada: 4m
Monestir romànic de Sant Miquel de Cuixà
101
elseuaspecteactualdatadelseglexvii,quanelsfrancesoslavanfortificarperimpedirqualsevolintentdereconquestadelacoronaespanyola.
Camins del bisbe i abat Oliba
400
600
800
1.000
Distància en km
Altu
ra e
n m
42 6 10 148 12
Taurinyà Cornellà de Conflent
Al cor del Conflent
Cornellà de Conflent
Vilafranca de Conflent
Fillols
monestir de Sant Miquel de Cuixà
Taurinyà
1.000 m
D-116
D-47
D-27
D-27
riu Fillols
102
De Cornellà de Conflent a Sant Martí del Canigó
Som ja a la darrera etapad’aquestarutaquesegueixlespassesdel’abatOliba.SensedeixarmailafaldadelCanigó,voregemelcastelldeVerneti passem per la capellafunerària de Sant Martí elVell,onpodemferunpetitdescans. Arribarem així al’abadia de Sant Martí delCanigó.Amésde1.000metresd’alturaisobreunpicrocós,totaquíimpressional’ànim.Somdavantd’unaconjuncióúnica,comtambéesprodueixaSantPeredeRodes,d’espainatural i arquitectura,desimbiosientre l’obradelanaturai ladel’home.Ésaixí que, a causa de les
particularitatsdelterreny,elconjuntabacialesreparteixenquatre nivells diferents i dóna lloc a algunes singularitatsarquitectòniques.Com,perexemple,el fetquehihagiduesesglésiesubicadesennivellsdiferents, l’unaabacial i l’altral’esglésiadelacripta,queserveixdebasedelaprimera,ambcolumnes que suporten el seu pes. Aquestes particularitatsdefineixenfinsitotlafesomiadelclaustre,deformatrapezoïdalinoquadrada,commanavalatradició.Alazonanordd’aquestespaitrobaremduestombesexcavadesdirectamentsobrelaroca,corresponentsaGuifréIIdeCerdanya,germàd’Oliba,ilasevasegonaesposa,Elisabeth.Idominanttotelconjunt,uncampanarqueesvaacabardeconstruirl’any1026iqueconstavadequatreplantes,totiquealseglexvun terratrèmol destruí lasuperior.
El llocésúnic,peròtambépodremgaudirdelanatura,amb espectacles com lescascades del Cadí, una
Monestir de Sant Martí del Canigó
Resum de l’etapa
Distància recorreguda:11,8kmAltura màxima:1.351mAltura mínima:554mAscensió acumulada:1.525mDesnivell sortida-arribada: 487m
103
curiositatnaturalqueespotdescobrirsortintdelpobleendireccióalcolldeJou.UnamagníficaformadecloureunarutaqueenshapermèsdescobrirlaCatalunyad’ahiridesempre.
Camins del bisbe i abat Oliba
La falda del Canigó
Sant Martí del Canigó1.000 m
D-27
D-47
D-116
riu Fillols
riu Cadí
Cornellà de Conflent
Vernet
Castell
Fillols
500
1.000
1.250
750
1.500
Distància en km
Altu
ra e
n m
42 6 108
Cornellà de Conflent
Castell
Sant Martí del Canigó
Recorregut:Monestir de Montserrat – monestir de Sant Miquel de Cuixà: 197 km
Monestir de Sant Miquel de Cuixà – monestir de Montserrat: 430 km
ruta del bisbe i abat Oliba en COtxe
No tothom gaudeix de l’estat de forma adequat o disposa del temps necessari per superar les etapes a peu que hem proposat als capítols anteriors. I no obstant això, són molts els que desitjarien conèixer una mica millor l’interior del nostre país i com aquells trets ja mil·lenaris de l’època d’Oliba perviuen en el seu paisatge, en els seus monuments o fins i tot en la idiosincràsia de la seva gent. Per a aquests hi ha una ruta alternativa amb cotxe, amb l’avantatge que cobreix les mateixes destinacions que el camí a peu, i n’afegeix algunes altres no menys interessants i cabdals en la biografia i l’obra del nostre protagonista, com poden ser Besalú, el seu bressol; Cardona, que ell va ajudar a reconstruir; Toluges, on es va declarar la pau i treva, o Elna, de la qual va ser bisbe el seu germà.
Com a origen i final s’ha escollit la muntanya sagrada de Montserrat, tan lligada no tan sols a la figura d’Oliba, sinó també a la història d’aquella Catalunya que de mica en mica anava prenent forma als segles x i xi.
Berga
Puigcerdà
Cornellà de Conflent
Manresa
l'Estany
Vic
Vinçà Toluges
ElnaPrada
Arles
Prats de Molló Molló
Besalú Ripoll
Camprodon
Sant Pau de Segúries Sant Joan de les Abadesses
10 kmmonestir de Montserrat
Sant Benet de Bages
monestir de Sant Miquel de Cuixà
monestir de Sant Martí del Canigó
Toluges Toluges Toluges Toluges Toluges Toluges Toluges Toluges
ElnaElnaElnaElnaElna
Perpinyà
• Del monestir de Montserrat al monestir de Sant Miquel de Cuixà
• Del monestir de Sant Miquel de Cuixà al monestir de Montserrat
106
Del monestir de Montserrat al monestir de Sant Miquel de Cuixà
Larutaapeuilarutaambcotxecomparteixenunmateixpuntdepartença:elmonestirbenedictídeSantaMariadeMontserrat.Iéslògicquesiguiaixí,jaqueestractad’unadelesfundacionsquevaferOlibaidelesqualsvaserabat.Desd’aquíenfilaremcapaManresa,onvisitaremlasevaSeu,bastidasobrel’esglésiaqueel nostre protagonista vacomençaraaixecardesprésqueels sarraïnsdestruïssin la vilal’any1003.
També a Cardona, següentetapadelanostraruta,Olibaesvainvolucrarenlareconstrucciódelavila.Sotalasevainspiració,
elvescomteBermond’Osonavareconstruirlacol·legiatadeSantVicenç,encaraavuiunadelesobresmésrepresentativesdelromàniccatalàperlasevasenzillesaiconcisióconstructives,abandade la sevamonumentalitat iaquellmarcatcaràcterdefensiucomprensible,atesaladestruccióquelavilavapatirtambéel1003.Juntamentambelcastell,residènciadelacortvescomtal,elcentrehistòricamblessevescasespairalsi lesmines de sal fa que l’estada a Cardona sigui especialmentatractivaiprofitosa.
EnfilemaracapalBerguedà.EljoveOlibavasercomted’aquestesterres,itotiquelesfontsqueenshanpervingutaclareixenbenpocaquestaetapaprimerenca,recomanemferunapetitarutaperaquestanticcomtat.Així,Serrateixpotserundelsnostresprimersobjectius.Allà hi ha l’església romànicade l’anticmonestirbenedictídeSantaMariadeSerrateix, a la consagracióde la qual assistí el joveOliba.Mésendavant,alnuclide Guardiola de Berguedà,trobarem un altre exemplei n te re s san t d ’e sg lé s i a
Recorregut
MonestirdeMontserrat–Manresa–Cardona–Berga–Puigcerdà-CornellàdeConflent–monestirdeSantMiqueldeCuixà
Imatge del castell i la col·legiata de Sant
Vicenç de Cardona
107
romànicavinculadaalavidadelnostreprotagonista,comésladeSantLlorenç,consagradael983.InoconvétampocmarxarsenseferunaparadaaAviàperveurelesesglésiesdeSantaMariad’AviàideSantVicençd’Obiols,aquestadarreradonadaperGuifréIelPelósalmonestirdeRipoll.
SomjaapropdelPirineu,itottravessantPuigcerdàilapetitalocalitatdeLlíviafemlanostraentradaaFrança,sempreendirecció a Cornellà de Conflent i sempre acompanyats pelmajestuósCanigó.Alfinaldelcamí,lesgransabadiesdeSantMartídelCanigóiSantMiqueldeCuixàenspermetranadmirar,uncopmés,elgeniconstructiud’Oliba.
Camins del bisbe i abat Oliba
D’abadia a abadia
Manresa
Cardona
Berga
Puigcerdà
Cornellà de Conflent Vilafranca de Conflent
Puig-reig
Bagà
Ripoll
Torelló
Vic
Tona
Granollers
la Garriga
Terrassa
Sabadell Mataró
Tordera
Vidreres
Girona
Figueres
la Jonquera
BagesPrada
Planoles
Andorra la Vella
Navàs
Sallent
Gironella
Solsona
10 km
C-16
C-16
C-32
N-II
C-17
C-17
N-152
N-116
C-25
C-26
C-25
C-58
C-25
A2
AP-7
AP-7
A-9
monestir de Montserrat
monestir de Sant Miquel de Cuixà
108
Del monestir de Sant Miquel de Cuixà al monestir de Montserrat
Desprésd’havercontemplatabastamentelmonestirdeSantMiqueldeCuixà,elllocescollitperOlibaperalseudescans etern, la segonapartd’aquestavariantambcotxeproposatornarcapaMontserrat,peròperuncamídiferent. Encara a França,recorreremllocsambtantahistòria i cultura com elpriorat de Santa Maria deSerrabona,queconservaunamagnífica tribuna feta pel
mateixequipdepicapedrersquevatreballaraCuixà.OPradadeConflent,fundadaperGuifréIelPelósirefugidecatalanstanil·lustrescomelvioloncel·listaicompositorPauCasalsiellingüistaPompeuFabra.Lasegüentparada la faremaPerpinyà,onnopodremdeixardevisitarl’anomenatpalaudelsReisdeMallorca,d’estilgòtic.UnamicaméscapalsudenssurtalpasElna,d’onvaserbisbeBerenguer,elgermàpetitd’Oliba.Lasevamagníficacatedralromànicadelseglexdónafedelaimportànciad’aquestaseu,capitaleclesiàsticadelRossellódesdel’any568finsal1602.
UncoparribatsaArles,unadelesprimerescolòniesromanesforadelapenínsulaItàlica,comtestimoniaelseuesplèndidamfiteatredelsegle i,agafaremunadesviaciópervisitarlaviladeToluges.Allà,enalgunpunt indeterminat,esvadura termeel1027l’assembleadepauitreva,presididaperOliba.
Tocaferja lanostraentradaaCatalunyaper lacomarcadelRipollès.Uncopenunlloctanrelacionatamblabiografiad’OlibacoméselmonestirdeSantJoandelesAbadesses,ensdesviaremmomentàniamentdelnostrecamíperanaraBesalú,laciutaton
Recorregut
MonestirdeSantMiqueldeCuixà–monestirdeSantMartídelCanigó–Pra-da–Vinçà–Toluges–Perpinyà-Elna–Arles–PratsdeMolló–Molló–Cam-prodon–SantPaudeSegúries–SantJoandelesAbadesses–Besalú–Ripoll–Vic–l’Estany–SantBenetdeBages–Manresa–monestirdeMontserrat
La vila de Besalú, amb el pont medieval
en primer pla
109
vanéixerivapassarlasevainfànciaiadolescènciaelnostrebisbeiabat.Encaraavuiespotcaminarperalgunsdelscarreronsquerecorriaquaneraunnyec,comelcarrerTallaferro.Olibateniasetanysquanesvafundarl’esglésiadeSantPere,quedurantseglesvaserunaimportantdestinacióperalspelegrins.Itambéelgranpontdesetarcadesassentatsobrelespedresnaturalsdelriufoucomençatalseutemps.
UncopderetornaSantJoandelesAbadessesbaixaremfinsaRipollpervisitarelmonestirdeSantaMaria,ellloconOlibavaprendreelshàbits.Lacontemplaciódelasevaportaladaromànica,tot i quemolt deteriorada pel pas del temps i l’acció delselements,nodeixaràd’admirar-nos.
LavisitaalacatedraldeVic,delaqualOlibavaserbisbedurantunsquantsanys,ensdeixajaalesportesdeManresaiMontserrat,iniciifinald’aquestaruta.
Camins del bisbe i abat Oliba
Tornada a Catalunya
110
Informació turística
OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A BARCELONA PALAU ROBERTPg.deGràcia,10708008BarcelonaTel.932388091/02/03www.gencat.cat/probert
BARCELONA - PLAÇA DE CATALUNYAPl.deCatalunya,17soterrani08002BarcelonaTel.807117222www.barcelonaturisme.com
BARCELONA - SANTS ESTACIÓPl.PaïsosCatalanss/n-vestíbuldel’estaciódeSants08014BarcelonaTel.807117222www.barcelonaturisme.com
AEROPORT DE BARCELONA OFICINES DE TURISME DE CATALUNYATERMINALSAIB08820ElPratdeLlobregatTel.934784704/934780565www.catalunya.com
OFICINA DE TURISME DE BERGAÀngels,708600BergaTel.938211384www.ajberga.cat
OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BERGUEDÀC-16,km96,208600BergaTel.938221500www.elbergueda.cat
OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE BESALÚPl.delaLlibertat,117850BesalúTel.972591240www.besalu.net
OFICINA DE TURISME DE LA BISBAL D’EMPORDÀL’Aigüeta,1717100laBisbald’EmpordàTel.972645500www.visitalabisbal.cat
OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE CAMPRODONC-38kmPk9,60017867CamprodonTel.972740936www.valldecamprodon.org
OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICA DE CARDONA Av.delRastrillo,s/n08261CardonaTel.938692798www.cardona.cat
OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A GIRONAJoanMaragall,217002GironaTel.872975975www.catalunya.com
OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A L’AEROPORT DE GIRONA17185Vilobíd’OnyarTel.972614475www.catalunya.com
OFICINES DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDAEdilSaturnino,1(davantestacióLleidaPirineus)25007LleidaTel.973248840
TuródelaSeuVella-EdificiCanonja25001LleidaTel.973238446www.catalunya.com
111
Camins del bisbe i abat Oliba
OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ DE MANRESA ViadeSt.Ignasi,4008241ManresaTel.938784090www.manresaturisme.cat
OFICINA DE TURISME DE MONTSERRAT08199MonestirdeMontserratTel.938777777www.montserrratvisita.cat
OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPl.AbatOliba,s/n17500RipollTel.972702351www.ajripoll.org
OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSESPl.del’Abadia,917860SantJoandelesAbadessesTel.972720599www.santjoandelesabadesses.com
OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONAFortuny,443001TarragonaTel.977233415www.catalunya.com
OFICINA DE TURISME DE VIC Ciutat,408500VicTel.938862091www.victurisme.cat
MUSEU EPISCOPAL DE VIC PlaçaBisbeOliba,308500VicTel.938869360www.museuepiscopalvic.com
FRANÇAPRATS DE MOLLÓOficinadeTurismePlaçadelFiral66230PratsdeMollólaPrestaTel.0(033)468397083
ARLES DE TECOficinadeTurismeElPalauApartatdeCorreus2766150ArlesdeTecTel.0(033)468391199
VINÇÀOficinadeTurismeCanigó-Fenolledès9,PlaçaBernardAlart66320VinçàTel.0(033)468970438
VERNET-LES BAINS2,carrerdelaCapellaF-66820VernetTel.0(033)4.68.05.55.35.www.vernet-les-bains.fr
ABADIA DE SANT MIQUEL DE CUIXÀ66500CodaletTel.0(033)468961535
ABADIA DE SANT MARTÍ DEL CANIGÓ66820CastellTél.0(033)468055003
PERPINYÀ COMITÈ DEPARTAMENTAL DE TURISME DELS PIRINEUS ORIENTALSAv.delesPalmeres,16BP8054066005PerpinyàTel.0(033)468515253http://www.cdt-66.com
PERPINYÀ DIRECCIÓ DE PATRIMONI I CATALANITAT DEL CONSELL GENERALCasadelaCatalanitat,delaCulturaidelPatrimoniC/delBastióSantDomènec,1166000PerpinyàTel.0(033)468082930
www.gencat.cat/empresaiocupacio
Top Related