CARLES SALVADOR I GIMENO
1893-1955
“Defensar la cultura particular, peculiar de cada poble, és com es pot arribar
a defensar la cultura general, universal “
Naix al barri del
Carme, València
en 1893,
Els seus pares
Ramón i Maria.
La mare teixia
mocadors de vellut,
i el pare tenia un
xicotet taller de
fusteria.
Ben prompte
començà a ajudar el
pare en el seu ofici.
Un dia va caure un bac
trencant-se el braç,va
deixar d’ajudar a son
pare.
Com que era molt sabut
, la seua família va
decidir que estudiara
per a ser mestre .
En 1911 va rebre el
títol de mestre i era
ja un nacionalista
convençut i disposat
a treballar pel
redreçament
nacional dels
valencians
La seua primera plaça
de mestre va ser a
Aielo de Malferit (la
vall d’Albaida) i
després, va obtindre
la plaça a la Pobla de
Benifassà ( baix
Maestrat) .
A l’any següent es
traslladà a Benassal.
En Benassal feia la vida d’un veí més ,entrant en contacte
amb els benassalencs i els seus costums.
En Benassal realitzà una gran tasca d’orientació pedagògica
i cultural.
En 1918 es va casar amb
Sofia Monferrer i Beltran,
Tingué dos fills, Carles i
Sofia.
Com a docent, va seguir una
evolució clara per tal
d’adaptar- se a la renovació
en l’ensenyament, seguint els
pedagogs més avançats, cosa
que posà en pràctica a l’escola
de Benassal.
Va lluitar per la renovació
del sistema educatiu.
En 1933 participà en la I
setmana Cultural
Valenciana. Allí s’hi
trobaren els mestres
valencians preocupats per
l’educació.
Van organitzar la colònia
escolar de Sant Pau
d’Albocàsser on rebien
classes d’història natural
a l’aire lliure, practicaven
el vocabulari d’animals i
plantes autòctones, feien
excursions …
Aquesta colònia fou un gran èxit, però es traslladà a
València i aquesta experiència no tingué continuïtat.
Redactà unes normes
d’ortografia que serviren de
fonament per a l’elaboració
de les Normes de Castelló,
que les signaren en 1932.
Carles Salvador era un dels
signants. Ell s’encarregà de
redactar els tractats
gramaticals i de divulgar la
seua normativa.
En 1934 tornà a
València, de mestre a
Benimaclet.
Ja en la capital li era
molt més fàcil formar
part de la vida cultural,
assitia a tertúlies,
col·laborava en
revistes, periòdics…
Es dedicà en cos i ànima a tasques culturals,
pedagògiques i nacionalistes.
1933: Vocabulari ortogràfic valencià.
1934 Tractat d’ortografia valenciana
1935: Morfologia valenciana
1935: Qüestions de llenguatge
S’encarregà d'elaborar els textos del curs de
Lo Rat Penat.
Gramàtic
Durant la postguerra,
com molts mestres ,
va tenir problemes
per a portar a terme
bé el seu treball.
Però tot va acabar, i tornà de mestre a la
seua escola de Benimaclet, arribant a ser el
seu director.
En 1955, després d'assistir a la fi del
curs, moria a Benimaclet.
Carles Salvador conreà tots els gèneres. De tots els camps en
què treballà el més extens és el de la poesia.
• 1912 comença a publicar en setmanaris.
•1915 s’edita la seua primera novel·la “Pecat d’amor”
•1921 el manifest Pro Associació Protectora de l’Ensenyança
Valenciana.
•Col·labora intensament en la premsa.
• Poesia: 1923: Plàstic1929: Vermell en to major.1930: Rosa dels vents 1934: El bes als llavis- Després de la guerra civil, aquesta poesia es torna més austera i tradicional.
. Obra narrativa: 1920 La dragomana dels déus. 1920: L'artista de la Valltorta1930 : Barbaflorida professor.
. Assaigs: 1928: Elogi de la prosa. 1929: Elogi del xiprer.1939: Elogi del camp. 1937: Elogi de la vagància
Al llarg de la seua vida va tindre alguns reconeixements, entre altres:
-1934: Premi de l’ajuntament de València.
- 1936: és nomenat director de número del centre de cultura
valenciana.
-1937: membre de la secció de Filologia de d'Institut d’Estudis
Valencians i professor encarregat de la Càtedra de valencià de
d'institut d’idiomes de la Universitat de València.
-1937: li demanen que siga jurat qualificador en els premis musicals
del País Valencià.
-1949: membre de la comissió patrocinadora per a l’edició del
diccionari català-valencià-balear.
-1954, es nomenat cronista de Benassal.
-Etc…
Són molts els reconeixements que se li han ofert després de la mort.
Alguns:
- Millor llibre en vers de caràcter no històric “ Antologia vers i prosa”
-Li dediquen carrers.
-Li fan monuments
-Es funda el centre Carles Salvador, per l’ensenyament de l’Idioma.
-Alguns col·legis reben el seu nom:
1979 a Castellò de la Plana.
1984 a València.
1980 a Barxeta, el nostre poble.
“He dedicat les hores més intenses
a l'infantil i clar ensenyament
i he procurat als xics amples defenses
per a una vida sana i independent»
Oda als meus seixanta anys.
Carles Salvador.
CEIP Carles salvador Barxeta
Adaptació del conte «Carles Salvador i Gimeno»
Editorial Denes
Top Related