AUSIAS MARCH
Lectura del poema
Presentació de l’autor (vida, obra i filosofia)
Definició de la mètrica
Gènere i to
Resum
Identificació i anàlisis de recursos
Valoració personal
Bibliografia
Colguen les gents ab alegria festes,lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant, interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyadesd’altre que mi en son contínuu plant.
Cascú requer e vol a son semblant,per ço no em plau la pràctica dels vius:
d’imaginar mon estat són esquius,sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,en mon esguard no és malauirat,car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetgee per tots temps brota la carn de nou,e en son menjar aquell ocell mai clou,pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,car és un verm qui romp la mia pensa,altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompresinó ab ço que d’haver se defensa.
E, si la mort no em dugués tal ofensa,fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vistalo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginarlos meus desigs no poder-se complir,e, si em cové mon derrer jorn finier,seran donats térmens a ben amar.
E, si en lo cel Déu me vol allogar,part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai ditque d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercèmor l’ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departresi ferm cregués que us dolríeu de se.
Llir entre cards, vós sabeu e jo séque es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,no fareu molt que hi doneu plena fe.
29.10.1458 Testament
Mort 1459 a València.
1419, armat cavaller, per expedició.
Fill de poeta Jaume March
1425. Deixa la vida militar
1450 s’estableix a València . Mor la 2ª muller.
Intervé les incursions bèl·liques i Cmapanyescontra pirates nord-africans.
1437 Casa ambIsabel Martorell
1443 casa ambJoana Escorna
1397 NeixGandia
· Reflexió moral : Cants moral
Poesía “filosòfica”
· Reflexió d’amor: Cants d’amor
Poesía íntima : Poesia del “jo”
Poesía de la sinceritat: Expressió dura.
Recursos trobadoresca: · Ús del senyal com a firma.
· Recursos d’imatge i imaginació
Amor : tema predominant.
Teoritzatció
Doble natura huamana
El cos tendeix a l’amor sensual
L’espirit es dirigeix a l’amor intel·lectual
L’amor és qüestió d’ordre moral
Dignificació
L’amor és un camí de perfecció personal
L’amor espiritual ha de controlar el sensual
L’amor és un combat entre el bé i el mal
Colguen les gents ab alegria festes, Alloant a Déu, entremesclant deports, B
places, carrers e delitables horts Bsien cercats ab recont de grans gestes, A
e vaja jo los sepulcres cercant, Cinterrogant ànimes infernades, D
e respondran, car no són companyades Dd’altre que mi en son contínuu plant. C
...
...
Llir entre cards, vós sabeu e jo séque es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,no fareu molt que hi doneu plena fe.
Tornada
Format per 6 estrofes de 8 versos, escrits en art major. Es pot apreciar una cesura de 4+6
Poesia lírica
Expressa un sentiment intens o una profunda reflexió .
Manifestació d’experiència de l’autor.
Deriva de “lyra” (grec) que denota l’ instrument musical Lira. Adjectiu “líric” apareix al S.XV fent esment a la poesia grega antiga que era cantada i distingida d’aquesta manera de la poesia dramàtica.S.XVI es defineix con una forma d’expressió més subjectiva
Dolor Motiu del dolor
1a estrofa : Parla de divertiment de
la gent durant les festes.
2a estrofa : Ell defuig aquesta
companyia perquè el veuen com una cosa diferent i no l’entenen
3a estrofa: Parla d’un corc dins
deu que el va devorant mica en mica i eternament.
4t estrofa : Explica perquè no tem l’ arribada de la mort.
5ª estrofa: Demana que si ell mort , ella plori i es senti culpable per haver-lo ignorat.
Tornada: Assegura que pot morir d’amor i demana a la dama que el salvi
Estrofa I: Antítesis entre dos comportaments
L’alegria i la diversió
de la gent en dies de
festa
Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant
El turment de les
ànimes en pena
Estrofa II: Aforisme aristotèlic
[...]
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.
Proverbi no argumentat
aïllat d’algun tractat
d’Aristòtil
Aforisme en forma de
metàfora, que explica
que el seu dolor es
incurable.
Estrofes II i III: Comparacions
[...]
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge
[...]
Considera el seu dolorsuperior al del rei de Xipre,presoner d’un heretge.
Iguala el seu dolor al càstigetern del gegant Tici, a quiun voltor se li menja cadadia el fetge
Estrofa III: Metàfora clímax, al·literació i metonímia
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,car és un verm qui ROMP la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de ROMPRE,
e llur treball no es porà ENTERROMPRE
sinó ab ço que d’haver se defensa.
METÀFORA:
identifica el seu dolor amb dos
corcs que se’l mengen per dins
METONÍMIA:
· Ment = amor espiritual
· Cor = amor carnal
AL·LIERACIÓ:
Repetició del so
romp-rompre-enterrompre
Estrofa IV: Hipèrboles i perífrasis
E, si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finier,
seran donats térmens a ben amar.
PERÍFRASI que fa referència
a la seva pròpia mort
Hipèrboles i megalomania
eròtica; explica que si ell mor,
el món perdrà un gran amant.
Estrofa V: Més perífrasis, més metàfores
E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor l’ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.
METÀFORA:
March s’identifica amb un
cristià màrtir innocent, i a
l’estimada amb una dama
trobadoresca
PERÍFRASIS:
Altre cop per expressar la
mort
La tornada: El senyal
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.
CONNOTACIONS:
La considera diferent i millor
a la resta, pues es comparable
a una flor de llir entre cards i
ortigues.
SENYAL per referir-se a l’estimada.
Elements positius Elements negatius
Rima i sons
LLIBRES:
- Petjada 1, Llengua i literatura de Batxillerat (Ed.TEIDE )
WEBS:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0156267http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March
http://ausiasmarc.wordpress.com/2009/02/08/primera-obra-colguen-les-gents-ab-alegria-festes/
Top Related