Hi havia una vegada un osset que es deia Pau.
Al Pau li havien regalat una estel de colors molt bonica i com que aquell dia feia tant de sol va anar a jugar amb ella al bosc.
Mentre corria amb ella, de cop i volta el vent va fer volar l’estel.
Pau: Oh no! La meva estel de colors! No te’n vagis!
En Pau va perdre de vista l’estel i pel camí es va trobar amb el Lucas, un ós rentador molt eixerit.
Pau: Hola! Què has vist un estel volant per aquí?
Lucas: Sí! Anava en direcció al riu. Afanya’t! Que no l’agafaràs!
Pau: Moltes gràcies! Aniré molt ràpid!
En arribar al riu, en Pau va veure la seva estel.
Allà hi havia el Dani, un hipopòtam ben bufó.
Pau: La meva estel està a l’altre banda del riu, però no sé nadar…que hem podries ajudar?
Dani: I tant que sí! Jo sóc molt bon nedador! Agafa’t ben fort!
Dani l’ hipopòtam, va ajudar al Pau a creuar el riu i van anar junts a buscar l’estel de colors, que seguia volant ben lluny.
En Pau i en Dani van trobar l’estel de colors dalt d’un arbre, al costat d’un gran niu d’abelles.
Pau: Mira Dani! La meva estel! Pujaré a aquell tronc per agafar-la!
Dani: Vés en compte que hi ha abelles i et picaran!
Llavors el Pau va pujar al tronc i en agafar l’estel, una abella li va picar al cul.
Pau: Ai! Ai! Quin mal!
De seguida va baixar i va mullar al cul dins un aigüerol.
Pau: Pica! Pica! Encara tinc l’agulló!
Llavors el Dani, amb molta cura li va treure.
Abella 1: Perdona si t’he fet mal, pensava que volies treure’ns la mel i només volies agafar la teva estel de colors.
Abella 2: Us donarem una mica! És molt bona! Tasteu, tasteu!
Pau i Dani: Moltes gràcies! Està deliciosa!
Per fi el Pau tenia la seva estel de colors, i ben feliç podria seguir jugant amb el seu amic Dani i les abelles mentre menjava una mel boníssima!