DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES ARTÍSTIQUES
AMB LA UTILITZACIÓ DIDÀCTICA DE LA PISSARRA DIGITAL
INTERACTIVA I DE L'ENTORN COL·LABORATIU "MOODLE"
La realització d'aquest treball ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4699 de 17.8.2006), durant el curs escolar 2006-2007.
Autora: Àngels Martínez Badia Tutor: Dr. Carles Dorado Perea, Professor del Departament. de Pedagogia Aplicada de la Facultat de Ciències de l’ Educació de la UAB.
Aquest treball ha estat possible gràcies a l’ajut i
la comprensió de la meva família, a la
col·laboració dels alumnes i professors que
m’han acompanyat en el procés de recerca i a
l’encertada orientació del tutor de l’estudi.
Àngels Martinez Badia
ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 1. ÍNDEX DE CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ 4
1.1. Antecedents del tema objecte de l’estudi 5
1.2. Explicació del tema i marc de referència 7
1.3. Objectius i resultats proposats 10
1.3.1. Finalitat de la recerca 10
1.3.2. Objectius 10
1.3.3. Hipòtesis o preguntes que respondrà la recerca 11
1.3.4. Resultats i aplicacions esperades 12
2. TREBALL DUT A TERME 13
2.1. Pla de treball (compliment) 13
2.1.1. Contingut del 1r. Seguiment, a data de 20-10-06. 14
2.1.2. Comentaris al 2n. Seguiment, a data del 28-2-07. 16
2.1.3. Comentaris als Informes de progrés. 17
2.2. Metodologia emprada 18
2.2.1. Tècniques i instruments de recollida d’informació i anàlisi de dades. 19
2.2.2.. Pla de treball 20
2.3. Descripció de l’estudi 21
2.3.1. Planificació de la recerca 21
2.3.2. Coordinació amb els Seminaris de Visual i Plàstica. 22 2.3.3. Preparació de la infraestructura tecnològica. 22 2.3.4. Disseny i experimentació de les activitats didàctiques 23 2.3.5. Disseny i aplicació dels instruments de recollida de dades 26
2.3.6. Altres tasques realitzades 27 2.4. Descripció dels recursos utilitzats (de qualsevol tipus) 28 3. RESULTATS OBTINGUTS 29
3.1. Presentació dels resultats obtinguts. 29
3.1.1. Espai virtual col·laboratiu mod’Arts 29
3.1.2. Perfil dels participants 32
3.1.3. Valoració general de les activitats TIC 42
3.1.4. Utilització de la PDI i valoració de les activitats a l’aula 48
3.1.5. Utilització del mod’Arts i valoració de les activitats associades 51
3.2. Anàlisi dels resultats. 55
3.2.1. Sobre els participats en l’experiència 55
3.2.2. Sobre la integració de les TIC en l’educació artística a partir de la realització d’activitats didàctiques.
57
4. CONCLUSIONS: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions de la recerca, tant des del punt de vista de la matèria objecte del treball de llicència com des de la pràctica docent en els centres d’ensenyament.
61
2
5. RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS. 64
Annex 1: Informes de progrés 65
Annex 2: Qüestionaris dels alumnes 73
Annex 3: Enquestes dels professors 78
5. BIBLIOGRAFIA 85
2. ÍNDEX D’ ESQUEMES, GRÀFICS I TAULES
Esquema 1: Competències bàsiques 8
Taula 1: Temporització del pla de treball indicat al projecte inicial 13
Esquema 2: Sequència didàctica clàssica 18
Taula 2: Continguts treballats amb suport TIC per nivells, matèries i tipologia 25
Gràfic 1: Distribució d’alumnes per Centres i nivells 32
Gràfic 2: Global sexe dels alumnes % 33
Gràfic 3: Edat i sexes per nivells 33
Gràfic 4: Global repetidors en % 34
Gràfic 5: Repetidors per nivells 34
Gràfic 6: Modalitat dels alumnes de Batxillerat i procedència 35
Gràfic 7: Interès futur dels alumnes de 2n Cicle d’ESO 35
Gràfic 8: Familiaritat amb l’ordinador 36
Gràfic 9: On utilitzen l’ordinador 36 Gràfic 10: Disponibilitat i utilització de l’ordinador 37
Gràfic 11: Disponibilitat i utilització d’altres aparells 38
Gràfic 12: Freqüència de connexió 38
Gràfic 13: Utilització d’internet 39
Gràfic 14: Descàrregues 40
Gràfic 15: Hores setmanals de connexió per tipus d’activitat 40
Gràfic 16: Consultes a internet per estudiar 41
Gràfic 17: Dedicació setmanal a l’estudi per Internet en hores 41
Gràfic 18: Agrupacions d’alumnes 43
Gràfic 19: Sexe per agupacions 44
Gràfic 20: Els agrada estudiar? 44
Taula 3: Aprovar o suspendre en % 45
Gràfic 21: Aprovar o suspendre (número de matèries) 45
Gràfic 22: Repetició d’algun curs 46
Gràfic 23: Hores d’estudi / setmana i utilitzen l’oridnador 46
Gràfic 24: Alumnes amb Internet a casa, adreça electrònica, i blog o web 47
3
Gràfic 25: PDI - Valoració global (% per aspectes individuals) 48
Gràfic 26: PDI - Valoració mijta conjunta (ESO i BATX) 49
Gràfic 27: PDI - Valoració mitja ESO per aspectes i agrupacions 49
Gràfic 28: PDI - Valoració mitja BTX per aspectes i agrupacions 50
Gràfic 29: Moodle - Valoració global (% per aspectes individuals) 51
Gràfic 30: Moodle - Valoració mitja conjunta (ESO i BATX) 52
Gràfic 31: Moodle - Valoració ESO mitja per aspectes i agrupacions 52
Gràfic 32: Moodle - Valoració mitja BTX per aspectes i agrupacions 53
Gràfic 33: Valoració sobre l’ús de l’espai virtual mod’Arts 54
4
1. INTRODUCCIÓ
El treball “Desenvolupament de competències artístiques amb la utilització didàctica de la
pissarra digital interactiva i de l'entorn col·laboratiu Moodle” ha estat realitzat durant el curs
2006-2007 gràcies a una llicència d’estudis concedida pel Departament d'Educació i
Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4699 de 17.8.2006) i respon a
inquietuds personals i d’ interès professional que venen de lluny.
Des de fa anys, en alguns Seminaris d’ Educació Visual i Plàstica dels instituts estem utilitzant,
per la preparació de les classes i en el treball a l'aula amb alumnes, el que abans en dèiem "les
noves tecnologies" ( NTT). Aquest terme, simplement designava l'ús de maquinari i software
educatiu en activitats puntuals amb ordinadors, normalment a l'única Aula d'Informàtica dels
centres, on calia fer cua per obtenir hora. La primera experiència es remunta a quan impartíem
una optativa al BUP que posteriorment es va concretar en un Crèdit Variable tipificat de
l’Ensenyament Secundari Obligatori, el "Dibuix assistit per ordinador" ( DAO). Actualment, i
com exemple d’introducció de les TIC recollida en la programació, juntament amb els meus
companys de l’ IES Can Planas de Barberà del Vallès, dediquem un 20% de l’horari lectiu de la
matèria de Dibuix Tècnic de Batxillerat a pràctiques amb AutoCad.
Sabem que no tots els integrants del sistema educatiu senten la necessitat d’ implicar-se
activament en aquesta integració de les TIC, però molts professionals, hem defensat aquesta
causa en el desenvolupament de la pràctica docent. Per a poder-ho fer hem accedit a molts
cursos de formació contínua específics - tan presencials com telemàtics - amb continguts
susceptibles de ser aplicats en el currículum, tan de la matèria d’Educació Visual i Plàstica de
l’ESO, com en el de les matèries del Batxillerat d’Arts, des de la implantació d’aquesta
modalitat. Però la bona disposició del professorat i les ganes de fer-ho no són suficients, entre
tots cal resoldre el com, i la recerca és un camí per esbrinar-ho.
Una altra motivació important per engegar el projecte previ i portar endavant aquest estudi, ha
estat formar part des de l’any 2004 del grup de recerca DiM, “Didàctica i Multimèdia”, promogut
pel Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat de Ciències de l’Educació de la
Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit pel Dr. Pere Marquès.
5
1.1. Antecedents del tema objecte de l’estudi
Ja és difícil trobar referències d’investigació sobre la didàctica de l’educació artística, sobretot
en ensenyaments de nivell no universitari, però respecte al grau d’incidència que sobre aquesta
pugui haver tingut la incorporació de les TIC, les ressenyes són pràcticament inexistents.
Un referent per als professors d’aquest àmbit va ser el treball realitzat per la professora
Montserrat Planella sobre el Batxillerat d’Arts, durant una llicència d’estudis del curs 2003-04,
que va encetar una recerca estimulant sobre l’Educació Artística en el marc de l’Ensenyament
Secundari, post- obligatori en aquest cas. És pot veure a www.xtec.es/~mplanel4
Darrerament s'ha anat incorporant més i més tecnologia en el món educatiu, tan en quantitat
com en qualitat i diversificació. El Departament d'Ensenyament, des de la implantació
generalitzada d'Internet, està efectuant importants actuacions d’infraestructura i dotacions en la
majoria de centres que haurien de fer possible la incorporació de les TIC en el treball diari a les
aules i permetre experimentar de veritat els materials, eines i recursos ja disponibles per certs
nivells, àrees i matèries. Però dins de l’actual sistema d’ensenyament, encara estem lluny de la
introducció majoritària de la pissarra digital interactiva a les classes i de l’existència d’una
plataforma col·laborativa, preparada per a ser utilitzada pel professorat d’una manera fàcil i
immediata, comptant amb el suport necessari.
La investigació existent sobre la Pissarra Digital Interactiva, és incipient. El grup DiM–UAB, en
col·laboració amb altres institucions i patrocinadors, és pioner en recerca i innovació sobre
aquest tema. S’han portat a terme experiències pilot i per tan existeixen resultats previs que
avalen, si més no parcialment, la bondat de la pissarra digital en el procés d’ ensenyament-
aprenentatge.
Tots els detalls es troben relacionats al portal
http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pissarra.htm
Actualment hi ha en marxa la investigació PDI PRODEL - Promethean, a la qual hem pogut
accedir com Centre col·laborador. Les condicions en que s’està desenvolupant estan descrites
a http://dewey.uab.es/pmarques/dim/promethean/investigacion.htm
També cal mencionar la influència sobre el present estudi de la línia d’investigació coordinada
pel Dr. Carles Dorado “Disseny i creació d’ objectes d’ aprenentatge per a PDIp ”, o pissarra
digital interactiva portàtil, que va constituir-se dins del grup DiM-UAB, segons consta a
http://dewey.uab.es/pmarques/dim/dimPDPI.rtf
6
Pel que fa a la introducció de l’entorn col·laboratiu Moodle a l’ensenyament secundari, val a dir
que és molt recent. Des de fa alguns anys, la plataforma Moodle s’utilitza al nostre país
bàsicament per a distribució de cursos telemàtics a distància, havent-hi algunes universitats
que disposen del seu propi campus virtual amb aquest sistema. Però sobre l’ús de Moodle a
secundària en situacions semi-presencials i presencials a l’aula, que és l’aspecte que ens
interessa explorar, de moment no es troben estudis previs ni experiències publicades.
Existeixen comunitats d’usuaris de Moodle per tot el món en multitud d’idiomes, que serveixen
per compartir inquietuds, experiències i donar-se suport mutu. Qualsevol es pot registrar al lloc
web oficial del projecte http://moodle.org i començar a gaudir de les seves prestacions. D’altra
banda, els professors amb identificador de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, XTEC,
també poden sol·licitar un espai web on instal·lar el Moodle si volen utilitzar-lo per a la seva
pràctica docent, accedint a http://www.xtec.net/at_usuari/gestusu/identificacio/php/index.htm
Per tot l’exposat, ens adonem que existeix una manca real d’informació respecte al grau
d’incidència, si n’hi ha hagut, que sobre l’educació artística pot haver tingut la incorporació de
recursos TIC - com són la PDI i el Moodle -, en el procés d’ ensenyament–aprenentatge a les
aules, i aquesta ja és una raó suficient per a plantejar fer la recerca.
7
1.2. Explicació del tema i marc de referència
La societat actual demanda, cada vegada més, persones amb bona formació bàsica més o
menys específica i, al mateix temps, adaptables a un perfil polivalent. Aquesta situació general
també és aplicable dins el ventall creixent d’activitats relacionades amb el món de l’art.
Tan si els joves s’incorporen al món laboral com si accedeixen als estudis de grau superior, ja
no n’hi ha prou amb demostrar bones capacitats i haver adquirit suficients habilitats i
coneixements en les matèries del currículum. Per tant, l’Educació Artística que reben els
estudiants a l’ensenyament secundari, un cop superat aquest, els ha de permetre haver assolit
unes competències determinades que, a més de la desitjada alfabetització digital per a tota la
població que incloguin també experiència en el camp de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) i dels mitjans audiovisuals (MAV). Adquirir aquestes competències és una
veritable necessitat que justifica la finalitat objecte del present estudi.
Deixant de banda la familiaritat amb que una part creixent de la població fa un ús lúdic
d’algunes tecnologies com el mòbils multimèdia, els videojocs, els xats o els jocs en línia per
Internet, les aules dels centres d’ensenyament on els alumnes i els professors convivim moltes
hores, són un bon lloc per desenvolupar plegats habilitats TIC de forma globalitzada, tot
desplegant el currículum específic de cada matèria.
En el nostre cas ens referim concretament a la matèria d’ Educació Visual i Plàstica del 1r i 2n
Cicle d’ ESO i també a les matèries de modalitat del Batxillerat d’Arts.
En el títol del treball ja es fa referència al desenvolupament de competències artístiques i la
seva relació amb les pròpies de l’àmbit TIC.
El concepte de competència està definit en el recent Decret de 2007 pel qual es regula
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria i s’estableixen les
competències bàsiques ( Esquema 1, pàg. 8 ) com a marc de referència curricular. Ve definit
així: “Competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal
i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats
a diferents sabers…”
D’altra banda, quan consultem els currículums, s’especifiquen les competències pròpies de
cada matèria, així com la seva connexió amb d’altres i les aportacions de cada una al conjunt
de competències bàsiques de l’educació obligatòria.
8
En la matèria d’Educació visual i plàstica, tal com consta en el Decret 143/2007 DOGC núm.
4915, els continguts desenvolupen directament les competències comunicatives, tan l’artística i
cultural com la audiovisual. Però la importància que adquireixen en el currículum els continguts
relatius a l’entorn audiovisual i multimèdia, amb la utilització dels recursos TIC, també atorga a
aquesta matèria una gran incidència en l’adquisició de la competència digital i del tractament de
la informació, dins de les competències bàsiques de caire metodològic.
Esquema 1: Competències bàsiques. (extret de “decret_eso_%20difusio.pdf”)
Si ens remetem a la publicació del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu del
Departament d'Ensenyament al 2003, sobre “Relació de competències bàsiques“, s’aprecia una
subdivisió per àmbits, entre els que es troben l’àmbit genèric de l’educació artística i també
l’àmbit de les TIC. Cal destacar el redactat de la competència núm.11 de l’educació artística,
que diu textualment, ”Apreciar la utilitat de les noves tecnologies aplicades a la creativitat
artística”. Pel que fa a l’àmbit de les TIC, l’informe subratlla que la integració de les TIC en el
conjunt d’eines educatives permet la millora dels processos d’ensenyament–aprenentatge i
9
posa èmfasi en que les TIC són un instrument que facilita la formació permanent al llarg de tota
la vida.
Per tot això i per tal d’aglutinar la majoria de recursos TIC disponibles, l’estudi contempla
centrar-se en l’experimentació de la Pissarra Digital Interactiva i de l’entorn col·laboratiu
Moodle. Les raons d’haver escollit aquests dos recursos concrets es basen en el fet que els
considerem complementaris:
- Amb una Pissarra Digital Interactiva tot és projectable ( amb el plus de connexió a Internet,
tauleta i teclat sense fils ), inclòs l’entorn virtual creat expressament per a efectuar aquesta
recerca.
- Des d’ un entorn d'aprenentatge Moodle tot és accessible des de l’ordinador: intranet, Internet
( webs, portals, wikis, weblogs. ), correu electrònic, missatgeria instantània, xats, fòrums,
vídeos, materials multimèdia ...
Respecte a la tria de l’entorn col·laboratiu Moodle, s’ha fet bàsicament per dues raons. La
primera és que està basat en programari lliure de codi obert que tothom es pot instal·lar i
millorar si en sap prou, amb tots els avantatges que això comporta. La segona és que el pilar
de la filosofia “moodleiana” és un model pedagògic fonamentat en el corrent que s’anomena
Constructivisme Social. Aquest moviment manté el punt de vista que la gent construeix
activament nous coneixements a mida que interactua amb el seu entorn i fa extensives les
seves idees a un grup social de forma col·laborativa. Un enfocament d’aquesta mena ens ha
semblat molt adient per a l’alumnat de l’etapa de secundària, immers en l’adolescència, la fase
vital construccionista per excel·lència.
10
1.3. Objectius i resultats proposats.
1.3.1. Finalitat de la recerca
El propòsit de l’estudi efectuat és:
- Incidir en la millora del procés d’ensenyament–aprenentatge de l’educació artística,
mitjançant la integració de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, concretades
en la utilització didàctica de la Pissarra Digital Interactiva i de l’entorn col·laboratiu Moodle en
l’etapa de Secundària.
1.3.2. Objectius
L’objectiu general del treball és:
- Integrar la utilització didàctica de la PDI i de l’entorn Moodle com elements clau d’innovació
pedagògica per a la millora del procés d’ensenyament–aprenentatge a l’àmbit de l’educació
artística en els Centres de Secundària.
Els objectius concrets són:
- Impulsar entre el professorat i alumnat dels ensenyaments artístics a Secundària l'ús educatiu
i pedagògic de les TIC a l'aula de forma habitual en la majoria de matèries.
- Promoure la innovació didàctica.
- Aconseguir que l’aplicació didàctica de la PDI conjuntament amb l’entorn Moodle esdevingui
un motor generador de motivació per a tots.
- Fomentar la col·laboració entre els participants en l’experiència, alumnes, professores i
professors que, voluntàriament - ni que sigui amb diferents graus d'implicació - han de
possibilitar obtenir resultats de l'estudi, un cop portades a terme les activitats concretes amb els
alumnes dels respectius Centres.
- Permetre optimitzar l’ús de les dotacions existents als Centres i adequar millor les aules
específiques amb la infraestructura necessària per incrementar la utilització de les TIC entre els
professors i estudiants de secundaria, en el procés diari d'ensenyament -aprenentatge.
11
1.3.3. Hipòtesis o preguntes que respondrà la recerca.
A nivell general:
- La integració de recursos TIC millorarà la qualitat de la educació artística, els resultats del
procés d’ensenyament–aprenentatge i afavorirà la motivació i l’ interès de professors i alumnes
en el desenvolupament de la seva tasca.
Concretant una mica més:
- L’ús de la PDI fomentarà la innovació didàctica entre el professorat.
- La utilització PDI també facilitarà als alumnes l’exposició de treballs en grup a la resta de c
companys en totes les matèries, al permetre la projecció a gran format.
- L’ús didàctic de la PDI incidirà positivament en el cas d’ exposicions de continguts
conceptuals a grups d’alumnes nombrosos, especialment en les matèries de Visual i Plàstica,
Dibuix Tècnic i Història de l’Art.
- Una utilització adequada de la plataforma Moodle en sessions presencials a l’aula
augmentarà l’autonomia dels alumnes en el desenvolupament de les tasques a realitzar.
- El treball individual i en petits grups de persones amb l’entorn virtual millorarà el rendiment en
la majoria de matèries, especialment en activitats pràctiques realitzades amb l’ordinador a
l’aula en les matèries de modalitat del Batxillerat.
- Un bon d’ús de l’entorn col·laboratiu possibilitarà realitzar activitats molt dirigides i d’auto–
aprenentatge , siguin de consulta, reforç o ampliació, tan a l’escola com des de casa i les
famílies que ho desitgin podran fer-ne un seguiment.
- Evidentment, la hipòtesi nul·la es pot donar en cas que en el transcurs de la recerca no
s’obtinguin resultats suficients que avalin les hipòtesis plantejades.
12
1.3.4. Resultats i aplicacions esperades
En primer lloc, s’espera poder extreure conclusions que confirmin la hipòtesi plantejada.
La recerca efectuada també ha de permetre esbrinar i deixar constància tan dels avantatges
com dels problemes que pugui comportar aquest procés d'integració TIC en el currículum de
les diferents matèries de l’educació artística a l’ensenyament secundari, per tal que es pugui
continuar aprofundint en aquesta línia.
Les dades obtingudes sobre els indicadors qualitatius i quantitatius extrets dels qüestionaris de
valoració de les activitats portades a terme amb suport TIC han de contribuir a encetar un
procés d’avaluació sobre la seva integració en l’ensenyament–aprenentatge, dins l’àmbit de
l’educació artística.
Es contempla igualment un pla de difusió i explotació dels resultats obtinguts a tots nivells, així
com dels objectes d’aprenentatge, activitats didàctiques preparades i materials creats durant
l’experimentació.
El més adequat per a la difusió, donat el caire de l’estudi, serà la utilització preferent del
campus virtual creat expressament per dur a terme l’experiència, el mod’Arts, que a partir del
moment en que es presenti aquesta memòria i es doni per acabat el període de llicència,
deixarà de ser un espai restringit i passarà a permetre l’accés lliure a les persones que es
registrin degudament.
També es preveu realitzar una presentació o ponència sobre el contingut del treball en futures
Jornades del grup DiM–UAB i no es descarta fer més endavant una comunicació escrita o
article en alguna revista especialitzada.
13
2. TREBALL DUT A TERME
2.1. Pla de treball (compliment )
Inicialment, la planificació temporal de les activitats, amb la previsió de calendari, que es va
incloure en el projecte aprovat al seu dia i que formen part de la recerca efectuada, era la
següent:
Activitats Set Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul
Planificació de la recerca. ■ ■
Coordinació amb els Seminaris ViP. ■ ■ ■ ■ ■
Preparació de la infraestructura tecnològica.
■ ■ ■ ■
Preparació dels materials didàctics. ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
Disseny dels instruments de mesura mesura
■ ■
Experimentació dels materials didàctics. ■ ■ ■ ■
Recollida de dades. ■ ■ ■ ■ ■
Memòria de la llicència. ■ ■
Observacions:
Els símbols ■ situats en les columnes es refereixen a les dues quinzenes de cada mes. Els símbols en vermell ■ indiquen activitats presencials amb la PDI. El quadres ombrejats en gris indiquen utilització del entorn col·laboratiu “moodle” entre el novembre i
el juny, en les files corresponents a algunes activitats.
Taula 1: Temporització del pla de treball indicat al projecte inicial
Al mes de Setembre es van realitzar, per part del Departament d’Educació, les reunions
pertinents per rebre les instruccions a tenir en compte a l’hora de portar a terme la llicència
d’estudis. Posteriorment, durant la 1ª quinzena d’octubre, es va impartir a l’ICE de la Universitat
de Barcelona un curs presencial sobre” Recerca Educativa”, al qual vaig assistir.
14
Així és que la primera activitat, Planificació de la recerca, o detall del treball a realitzar durant
el període de llicència d’estudis i la recerca pròpiament dita, va començar efectivament a partir
de la segona setmana d’octubre de 2006.
El desenvolupament de la majoria de tasques desglossades, corresponents a cada grup
d’activitats de la primera columna, s’expliquen més endavant, a l’apartat 2.3. Descripció de
l’estudi, de la present memòria.
Les variacions respecte a les previsions inicials del Pla de Treball, són més de forma que de
contingut i es refereixen, principalment, a adequacions i retocs de calendari per corregir els
endarreriments que s’havien produït. Únicament pel que fa a l’apartat de Recollida de dades,
s’ha fet un canvi de plantejament per raons operatives, consistent en agrupar la recollida
massiva de dades en dos moments, a l’inici i al final de l’experiència en cada institut, i no abans
i després de cada intervenció puntual amb cada grup d’ alumnes com s’havia contemplat.
Pel que fa a l’elaboració de la Memòria de la llicència, en realitat s’ha perllongat fins a finals de
setembre, doncs quasi la totalitat del juliol va estar dedicada a l’aprofundiment d’estudis
mitjançant cursos de formació telemàtica de l’Escola virtual d’estiu Espiral 2007.
En conjunt, el compliment del Pla de treball en les qüestions relatives a les tasques incloses en
les activitats ja esmentades, ha quedat reflectit a les Reunions de seguiment efectuades
presencialment per tècnics del Departament d’Educació i en els Informes de progrés que
signats pel tutor de la recerca, Dr. Carles Dorado Perea, s’han presentat amb la periodicitat
requerida. Juntament a la present memòria es lliura l’ Informe final de supervisió.
A continuació s’inclou un extracte del contingut de les presentacions utilitzades per fer
l’exposició oral pública de l’estat del treball dut a terme en cada període, així com comentaris
als Informes de progrés lliurats, que es poden consultar als annexos de la memòria en el seu
format original.
2.1.1. Contingut del 1r. Seguiment, a data de 20-10-06.
La presentació de diapositives preparada per al 1r. Seguiment de finals d’Octubre recull dos
aspectes:
1. Resum del projecte aprovat:
�Context i àmbit de l’estudi a efectuar.
15
Es destaca la relació de la recerca amb la línia d’investigació “Disseny i creació d’ objectes
d’aprenentatge amb la PD portàtil interactiva”, depenent del grup “Didàctica i Multimèdia” de la
UAB. També s’informa dels Centres públics de Secundària que es preveu participin en la
recerca, que són els instituts IES Ferran Casablancas, IES Sabadell i l’ IES Can Planas
�Propòsit de la recerca
Millorar el procés d’ensenyament–aprenentatge de l’educació artística en l’etapa de Secundària
mitjançant la integració de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.
Elements que interactuen:
- Agents personals: Implicació activa d’alumnes i professors
- Integració de les TIC: Eines i recursos didàctics i tecnològics complementaris, la PDI i el
Moodle
- Didàctica de l’ Ed. Artística: Activitats relacionades amb els continguts de les matèries
�Metodologia i Pla de treball
S’ utilitzarà una metodologia que promogui la transformació del model clàssic de seqüència
didàctica i fomenti la col·laboració de tots els participants, estant centrada en el disseny
d’activitats que integren les TIC i s’experimenten a l’aula. Inclou la valoració de l’estat inicial i
l’evolució del procés en cada Centre. La recollida i anàlisi de dades es basa en indicadors
qualitatius i qualitatius. El pla de treball que es va presentar és el de la Taula 1 de la pàg. 13
�Resultats i Aplicacions esperades
Poder extreure conclusions que confirmin la hipòtesi plantejada, a saber:
- La integració de recursos TIC, concretats en la utilització didàctica de la PDI i l’entorn Moodle,
millorarà la qualitat de la educació artística, els resultats del procés d’ensenyament–
aprenentatge i afavorirà la motivació i l’ interès de professors i alumnes en el desenvolupament
de la seva tasca.
- Deixar constància del procés d'integració TIC en l’educació artística, per tal que es pugui
continuar aprofundint en aquesta línia després d’una adequada difusió dels resultats obtinguts,
així com dels objectes d’aprenentatge, activitats i materials utilitzats i creats durant
l’experimentació.
2. Les TIC implicades en el projecte
�Pissarrra digital interactiva
16
- Definició i tipus. Propostes didàctiques
http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/guia2.htm
- Exemples d’ús i bones pràctiques
http://mem.uab.es/videos/ , http://www.pangea.org/dim/neopissarra.wmv
- Aplicació al projecte: Demostració pràctica del software associat a la PDI
�Entorn virtual Moodle
- Característiques, manuals i formació:
http://moodle.org/course/view.php?id=39 , http://www.xtec.net/%7Ejqueralt/elearning_amb_moodle/index.htm
- Exemples d’utilització:
Personal docent, http://phobos.xtec.cat/imartin6/moodle/
Associació d’ensenyants, http://www.abrasol.com/moodle61/
- Aplicació al projecte:
Construcció de l’espai virtual al servidor de la XTEC, http://phobos.xtec.cat/amarti29/moodle/
2.1.2. Comentaris al 2n. Seguiment, a data de 28-2-07.
La presentació de diapositives preparada per al 2n. Seguiment de finals de Febrer, recull un
resum del desenvolupament de la llicència pròpiament dita. Segueix l’esquema de la primera
presentació i consta de dues parts:
- Primera: S’incideix en detallar l’àmbit d’estudi i el desenvolupament del pla de treball amb la
corresponent temporització, i en com es va produint la materialització d’alguns aspectes
metodològics concrets, com per exemple el disseny de les activitats i materials o la recollida de
dades inicials.
- Segona: S’aprofundeix en els progressos efectuats en torn de la PDI i el Moodle i s’inclouen
algunes demostracions pràctiques i d’exemples d’Objectes d’aprenentatge generats amb el
software associat a la PDI, així com exemples de creació i edició de continguts en línia, en el
cas de la plataforma Moodle.
17
2.1.3. Comentaris als Informes de progrés. ( Annex 1)
- 1r. Informe de progrés, del 28-2-07.
Pel que fa al 1r. Informe de progrés, hi queden recollits des del calendari de reunions amb la
persona supervisora del treball, fins la confirmació dels objectius i temporització inicial de la
recerca, així com les tècniques emprades i la descripció de les tasques del pla de treball
portades a terme fins aleshores. Especifica també la relació de materials didàctics ja elaborats
o en fase d’elaboració i els estudis fets o previstos, relacionats amb la llicència. Per acabar,
inclou un apartat d’observacions.
- 2n. Informe de progrés, del 30-5-07.
Té una estructura similar a l’altre, i bàsicament pretén deixar constància de les possibles
adequacions fetes respecte del primer informe. Repassa l’estat de la feina pel que fa a les
fases ja desenvolupades o no de la recerca, sobre la relació de materials confeccionats i
estudis realitzats o pendents. Inclou un espai on fer constar els canvis metodològics efectuats,
si és el cas, i un últim punt per deixar constància les observacions pertinents.
18
2.2. Metodologia emprada
La metodologia s’ha fixat tenint com a referent les fases del model de seqüència didàctica
clàssica presents en qualsevol procés d’ensenyament–aprenentatge.
Tal com es veu a l’esquema adjunt, a la primera fase hi ha un percentatge molt alt d’intervenció
activa del professor durant l’exposició dels conceptes, mentre l’alumne adopta una actitud
receptiva però no activa. A la segona fase el nivells de participació del professor i de l’alumne
tendeixen a igualar-se des del moment en que la mediació del professor dona pas a la
intervenció del alumne i planteja la seva implicació en aplicacions pràctiques concretes sobre
els conceptes o procediments exposats. A la tercera i última fase hi ha la tendència a donar-se
la situació inversa a la primera fase, produint-se la prevalença d’un grau d’autonomia quasi total
per part del alumne.
Esquema 2: Seqüència didàctica clàssica
Aquesta seqüència típica d’un procés d’ensenyament–aprenentatge queda modificada quan
s’utilitza en l’àmbit de l’educació artística, que per les seves pròpies característiques
intrínseques comporta un component elevat de treball procedimental i creatiu a nivell
experimental per part dels alumnes. Les columnes corresponents a les tres fases tenen
intervals desiguals i creixents en amplitud de la fase 1 a la 3.
A nivell d’aplicació didàctica, la metodologia triada per portar a terme les diferents activitats i
tasques que més endavant es detallen està pensada per transformar la seqüència didàctica en
un procés menys compartimentat i més equilibrat entre els agents implicats.
En definitiva, es pretén aplicar una metodologia que promogui la col·laboració de tots els
participants i que estigui centrada en el disseny d’activitats didàctiques que integren les TIC i
s’experimenten a l’aula.
Professor
Fase 1 Fase 2 Fase 3
Alumne
19
Es parteix dels supòsits següents:
- L’ús de la PDI incidirà fonamentalment en les fases 1 i 2 de la seqüència, tot ajudant a
desdibuixar la línia que les separa.
- La utilització l’entorn col·laboratiu Moodle potenciarà les fases 3 i 2 de l’altre extrem, ajudant
als usuaris a guanyar proactivitat i autonomia, fent que també es dilueixi la línia divisòria entre
aquestes dues fases.
- Tant els professors com els alumnes, usuaris tots d’aquestes aplicacions, s’implicaran d’una
forma més equilibrada i cooperativa en el transcurs de totes les fases del procés.
En general s’ha utilitzat una metodologia de recerca de tipus exploratori, mitjançant l’aplicació
de l’ús didàctic dels materials i recursos dissenyats per portar a terme l’estudi, que ha
comportat la seva experimentació en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels continguts
propis de l’educació artística en l’etapa de l’ensenyament secundari, en els centres participants
en l’experiència.
2.2.1. Tècniques i instruments de recollida d’informació i anàlisi de dades.
Les tècniques més utilitzades durant el procés de la recerca han estat:
- La observació directe, en la mida que ha estat possible, durant l’experimentació de les
activitats didàctiques a les aules.
- Assistència a Reunions del Seminari de Visual i plàstica dels centres.
- Entrevistes personals amb el professorat participant, integrants dels Seminaris de Visual i
plàstica i també amb els Coordinadors d’Informàtica dels centres.
- Qüestionaris i enquestes passats als alumnes participants en l’experiència.
- Informes interns d’activitat de l’entorn virtual mod’Arts
- Consulta de referències bibliogràfiques i cerca de recursos, majoritàriament a Internet
20
Es contempla efectuar una anàlisi de les dades obtingudes del tipus descriptiu quantitatiu.
Pel que fa al tractament de les dades de tipus estadístic obtingudes a partir dels qüestionaris,
s’han processat mitjançant un full de càlcul. Així hem obtingut fàcilment, tan els corresponents
comptatges, mitges o percentatges, com les representacions gràfiques que la pròpia aplicació
facilita. L’assistent de taules dinàmiques que inclou també permet fer creuaments de dades, el
que sempre pot ser interessant de cara a la interpretació dels resultats.
2.2.2. Pla de treball.
El pla de treball, finalment s’ha estructurat en base a diferents actuacions circumscrites als
àmbits següents:
- Planificació de la recerca i disseny de les diferents tasques a desenvolupar.
- Execució i /o experimentació de cada tasca o aspecte en concret.
- Recollida d’informació i dades.
- Processament de dades, anàlisi i valoració dels resultats obtinguts.
- Redacció de la memòria de la Llicència d’estudis.
La temporització del pla de treball i el desenvolupament de les tasques queda reflectida als
capítols anterior, 2.1. Pla de treball (compliment) i posterior, 2.3. Descripció de l’estudi,
respectivament.
21
2.3. Descripció de l’estudi
Per a la descripció de l’estudi ens anirà bé ubicar-nos en els àmbits acabats de mencionar al
Pla de Treball i anar-los repassant.
Sobre la redacció de la memòria de la llicència d’estudis ja s’han fet els comentaris pertinents a
l’apartat 2.1. Tot el que fa referència al processament de dades, anàlisi i valoració dels resultats
obtinguts, a banda del que ja s’ha avançat a l’apartat 2.2.1., es troba inclòs al proper capítol
3.Resultats Obtinguts.
2.3.1. Planificació de la recerca
Pel que fa a la planificació, es contemplen una sèrie de tasques a realitzar en primer lloc:
− Com pas previ a la preparació de la infraestructura tecnològica que permeti l’experimentació
de materials didàctics amb la utilització d’un entorn virtual i la pissarra digital interactiva, cal
fer la comprovació dels elements a utilitzar en els diferents centres: aules específiques,
ordinadors disponibles, programari, projectors i pantalles... i fer la previsió de com resoldre
les mancances observades.
− Programar les reunions i actuacions de coordinació amb els Seminaris de Visual i Plàstica
dels Centres col·laboradors.
− Decidir quins són els materials didàctics a assajar posteriorment en les diferents matèries i
nivells. Cercar, catalogar i classificar els materials existents de poder ser utilitzats i definir
quins cal adaptar, crear o preparar.
− Definir les dades d’interès a recollir sobre els participants en l’experiència i els indicadors a
valorar sobre les activitats didàctiques i el seu desenvolupament.
El desenvolupament posterior de les tasques derivades ha estat com tot seguit s’explica.
.
22
2.3.2. Coordinació amb els Seminaris de Visual i Plàstica.
És important destacar que hi ha hagut una coordinació continuada al llarg del curs.
En cada Centre col·laborador es va efectuar una reunió informativa a principi de curs per
exposar els detalls de les actuacions susceptibles de dur a la pràctica, tan pel que fa a Pissarra
Digital com les referides a l'entorn virtual d'aprenentatge que es va crear expressament per dur
a terme la recerca.
Un cop resolts els dubtes que es van plantejar i després de preveure el suport necessari que
caldria en cada cas, en les setmanes posteriors es va establir en quin nivell, matèria i grup
d'alumnes s'efectuaria la primera activitat experimental, a càrrec del professor/-a que va tenir
disponibilitat per encetar el tema.
Hi va haver una altra tanda de Reunions de Seminari a cada institut, un cop realitzada la
primera de les activitats amb alumnes programada en cada cas. Va ser el moment en que, els
professors que encara no ho havien fet, es van registrar a l’entorn col·laboratiu Moodle, que ja
estava en funcionament.
La resta de tasques de coordinació es van fer particularment amb cada professor o professora,
prèviament a cada activitat didàctica a experimentar.
2.3.3. Preparació de la infraestructura tecnològica.
En primer lloc es va procedir a la descàrrega i/o instal·lació del software necessari per a iniciar
el disseny d’activitats amb PDI i la posada en marxa de l’espai virtual.
Una tauleta digital InterWrite, amb el corresponent software associat a la PDI portàtil, va ser
facilitada per el Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat de Ciències de l’Educació
de la UAB.
La pissarra digital interactiva que es va utilitzar quan va estar disponible, en el mes de maig, ja
en la última fase l’experimentació, és Promethean i el software associat, l’ActivStudio2.
Les dues aplicacions anteriors es van instal·lar també a l’ordinador portàtil facilitat per l’IES Can
Planas per a l’experimentació de la recerca, i va ser utilitzat en les aules i Centres que no
23
tenien l’equipament necessari, per tal de no donar feina addicional als Coordinadors
d’Informàtica i per comoditat pròpia.
A continuació, un cop superades les dificultats que va comportar allotjar el Moodle al servidor
de la XTEC, es van configurar les variables de l’entorn com ens va convenir per portar a terme
la nostra recerca. El següent pas va ser fer la comprovació del correcte funcionament de
l’aplicació i procedir a iniciar el disseny de l’estructura del lloc.
El disseny de l’espai, que s’ha batejat com mod’Arts, jugant amb el començament de les
paraules “moodle” i modalitat del batxillerat d’Arts, així com els continguts amb que ha estat
dotat s’explicarà més endavant, dins l’apartat corresponent a 3.1. Presentació dels resultats
obtinguts del capítol 3.
2.3.4. Disseny i experimentació de les activitats didàctiques
Per el disseny de les activitats didàctiques, tal com s’indica a la metodologia, es prioritza la
intervenció d’una elevada integració de les TIC en el seu desenvolupament.
Un cop definits els temes a tractar amb el professorat participant a l’estudi, es va començar la
cerca de materials adients amb format electrònic a Internet per contemplar la seva utilització i
en quins termes. Es va efectuar una cerca generalitzada, però sobretot centrada en materials
publicats als portals de la XTEC i l’Edu365 que ja acostumen estar en català.
A la matèria d’Educació Visual i plàstica s’han treballat els següents continguts amb suport TIC:
- A segon d’ESO: El color
- A tercer d’ESO: Sistemes de representació ( Bàsic)
- A quart d’ESO: El color, La composició i Sistemes de representació
Els continguts de la matèria de Dibuix Tècnic treballats a Batxillerat són:
- Sistemes de representació ( Ampliació)
- Pràctiques de dibuix als ordinadors amb AutoCad
24
A la matèria de Tècniques d’expressió gràfico–plàstica de 1r i en la presentació pública dels
Treballs de Recerca de 2n de batxillerat, els alumnes també van utilitzar la PD o la PDI per a
l’exposició dels seus treballs.
Aquestes activitats didàctiques, han estat realitzades amb ordinadors connectats o no al
mod’Arts o amb la utilització de la PD( I ), o de les dues maneres, complementant-se en
alguns casos.
Val a dir que sobre de l’experimentació als centres tenim el testimoni de fotografies preses i
vídeos enregistrats durant algunes activitats didàctiques que, tot i que no s’han processat com
dades, deixen constància del seu desenvolupament. Al material videogràfic, un cop editat, s’hi
podrà accedir des d’enllaços situats als cursos corresponents de l’espai virtual.
La utilització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació ( TIC ) en el procés
d’aprenentatge d’alguns continguts de les matèries esmentades més amunt s’han desenvolupat
de la manera detallada a la taula 2.
Les correspondències entre les activitats i codis emprats són :
SR: Sistemes de Representació
CL: Color
EC: Estructures compositives
DT: Dibuix tècnic
CAD: Pràctiques Dibuix tècnic semi – presencial
TG: Tècniques gràfiques
TR: Treball de recerca
m’A: Presentació de l’espai virtual als alumnes
En el transcurs de la recerca s’ha procurar oferir als professors el suport i assessorament
necessari, abans i durant les activitats desenvolupades, per tal de garantir que l'experimentació
sigui un valor afegit i no comporti en cap moment distorsió del ritme habitual de les classes.
Durant el procés també s’ha vetllat perquè les actuacions fetes s’emmarquin en l'estil anomenat
com "de bones pràctiques docents".
25
N IES Matèria Niv (*) H/s Tema Codi Tipus Continguts
1 CP Ed.Visual-Plàstica
2 ESO
B 1 El Color CL Presentació diapos en PDI
Fonaments del Color
2 CP Ed.Visual-Plàstica
2 ESO
C 1 El Color CL Photoshop + mod’Arts
Escales de tons i valors
3 CP Ed.Visual-Plàstica
2 ESO
D 2 El Color CL Photoshop + mod’Arts
Contrast/ harmonia
4 FC Ed.Visual-Plàstica
3 ESO
A 1 Sistemes de Representació
SR Curs mod’Arts
5 FC Ed.Visual-Plàstica
3 ESO
D 2/3 Sistemes de Representació
SR Curs mod’Arts
6 FC Ed.Visual-Plàstica
3 ESO
D 2/6 Sistemes de Representació
SR Curs mod’Arts
7 CP Ed.Visual-Plàstica
4 ESO
D 2 Sistemes de Representació
SR Curs mod’Arts
8 CP Ed.Visual-Plàstica
4 ESO
B 1 El Color CL Presentació diapos en PDI
Teoria del Color
9 CP Ed.Visual-Plàstica
4 ESO
B 1 La composició EC Presentació diapos en PDI
Estructures compositives
10 CP Ed.Visual-Plàstica
4 ESO
D 1 Perfil i Valoració curs
m’A Registre i enviar correu
11 SB Dibuix Tècnic
1 Batx
A 1 Sistemes Representació
SR mod’Arts en PD
12 SB Dibuix Tècnic
1 Batx
D 2 Sistemes Representació
SR Curs mod’Arts
13 SB Dibuix Tècnic
1 Batx
B 1 Perfil i Valoració curs
SR Tauleta PDIP
14 CP Dibuix Tècnic
1 Batx
A 1 Pràctiques DT CAD mod’Arts/ curs SR en PD
15 CP Dibuix Tècnic
1 Batx
D 2/12 Pràctiques DT CAD Curs mod’Arts
16 CP Tècniques Exp. GP
1 Batx
B 2 Exposició de tema/grups
TG Presentació en PDI
Avantguardes del s. XX
17 CP Treballs de Recerca
2 Batx
0.5 Tema treballat
TR Defensa pública en PD
Presentació oral amb projecció d’imatges o vídeo
(*) Lloc i condicions: A. Aula de classe amb ordinador, projector i pantalla B. Aula de Dibuix, utilitzant la pissarra digital interactiva ( PDI ) C. Ordinadors de l’aula d’infografia o d’informàtica D. Aula d’ordinadors, connectats a l’espai virtual mod’Arts ___________ E. Des de l’ordinador de casa connectat a Internet ( activitat lliure )
Taula 2 – Continguts treballats amb suport TIC per nivells, matèries i tipologia
26
2.3.5. Disseny i aplicació dels instruments de recollida de dades
La informació sobre l’observació directe de les activitats precedeix de les anotacions fetes in
situ al moment de produir-se. També disposem de les fitxes de registre de les entrevistes amb
els professors dels diferents centres i de les actes de Reunions de Seminari a les que s’ha
assistit.
Els instruments de mesura s’han dissenyat en funció de les dades que en cada cas es volien
aconseguir. Els models de qüestionari passats als alumnes estan a l’Annex 2 i l’enquesta per
als professors a l’ Annex 3.
Per a l’estudi de la població en que l’estudi es circumscriu, els estudiants d’ensenyament
secundari de Catalunya que cursen educació artística, s’ha confeccionat un Qüestionari Inicial
que faciliti dades sobre el perfil general d’aquest alumnat. En un primer bloc hi trobem les
dades personals i acadèmiques. A continuació hi ha tot el referit a la utilització de la tecnologia,
centrada principalment en l’ordinador, però també en d’altres aparells. L’últim apartat es
refereix a la relació dels alumnes amb Internet i la seva incidència sobre l’oci.
El qüestionari inicial s’ha passat al conjunt d’estudiants de matèries de l’àmbit de l’educació
artística de varis centres que conformen una mostra intencionada, no aleatòria, formada pels
grups d’alumnes de 7 professors de 3 instituts, que voluntàriament s’han avingut a participar en
la recerca efectuada.
Pel que fa a la valoració de les activitats realitzades en l’entorn col·laboratiu i amb la utilització
de la PDI a l’aula, el Qüestionari de valoració recull bàsicament dades complementàries al
qüestionari inicial i variables de satisfacció sobre qualitats de l’aprenentatge. S’ha passat a
l’alumnat participant en l’estudi al finalitzar l’experiència, independentment del número
d’activitats que havien portat a terme, amb l’excepció de dos grups–classe de centres diferents
als que no va ser possible fer-ho a temps abans de la finalització de les classes lectives del
curs.
Els aspectes o ítems que s’ha demanat a l’alumnat que valori - sempre respecte al que fan
habitualment a classe -, tan per la PDI com el Moodle són sobre les ganes/ interès suscitat per
l’activitat i la seva percepció sobre l’aprenentatge obtingut. En la PDI s’els pregunta també per
l’atenció i la comprensió, i en el Moodle sobre el grau de dificultat constatat i el gust per portar a
terme les activitats desenvolupades.
27
L’ Enquesta per als professors participants en la recerca aporta informació sobre:
- Dades dels professors, com l’especialitat i anys d’experiència docent, el nivell de formació en
TIC aplicades a l’educació i si existeix experiència prèvia en la seva integració en estratègies
d’ensenyament–aprenentatge, així com la metodologia aplicada habitualment a les classes.
També es pregunta sobre si la infraestructura del Centre s’estima adient per atendre aquest
tipus d’activitats.
- Dades sobre el perfil dels grup d’alumnes participants i la seva resposta davant la innovació
d’integrar les TIC a l’aula.
- Dades sobre l’opinió, observacions i avantatges o problemàtica detectada ( respecte a la
metodologia habitual ) sobre l’ús de l’espai virtual mod’Arts i la Pissarra Digital Interactiva, així
com sobre les activitats didàctiques experimentades amb ambdues i el grau de suport obtingut
per la persona que ha portat a terme la recerca en el transcurs de l’experimentació.
2.3.6. Altres tasques realitzades
Per a poder tirar endavant tot el relacionat amb el desenvolupament de la Llicència d’estudis he
realitzat els següents estudis i cursos de formació:
- Curs presencial de 30 h. sobre “Recerca Educativa”, impartit per l’ ICE de la Universitat de
Barcelona, a l’octubre de 2006.
- Curs presencial “Didàctica i creació de WebQuest”, impartit per Carme Barba I Sebastià
Capella del 6/2/2007 al 27/3/2007 ( 20 hores – 8 sessions ) al CEIP Roureda, de Sabadell.
- Participant als Seminaris de formació del projecte d’ investigació Promethean–DiM sobre PD
Interactiva, http://dewey.uab.es/pmarques/dim/promethean/investigacion.htm
- Curs presencial “ Escritura creativa” ( 24 hores – 12 sessions ), impartit per Raimon Samsó
- Cursos Telemàtics d’ Escoles d’estiu Espiral 2007 ( 20 hores ):
“Moodle avançat”, impartit per Josep Ramon Planas
“Edició de vídeo digital”, impartit per Pau Nadal.
28
2.4. Descripció dels recursos utilitzats ( de qualsevol tipus)
Principalment s’han utilitzat recursos d’Internet, ja sigui en el seu format original, amb connexió
directe al lloc web en qüestió, o bé a través d’enllaços des dels continguts dels cursos
disponibles a l’espai mod’Arts, que podríem considerar com un macro–recurs.
Sobre l’espai virtual hi ha més detalls al capítol 3. Resultats obtinguts.
L’entorn virtual també integra els recursos i materials elaborats pels professors participants en
la recerca. Alguns provenen d’adequacions fetes a materials didàctics o activitats ja existents, ,
que s’han modificat o adaptat i d’altres són de nova creació.
Exemples de recursos de nova creació són :
- Les presentacions sobre Fonaments del Color i Estructures compositives, per a la PDI.
- Exercicis en línia per al curs de Sistemes de representació del mod’Arts
- El contingut íntegre del curs de mod’Arts Pràctiques de Dibuix Tècnic amb AutoCad, amb
inclusió de vídeo – tutorials i Objectes d’aprenentatge confeccionats amb el software de la
PDIp.
29
3. RESULTATS OBTINGUTS
3.1. Presentació dels resultats obtinguts
S’han obtingut resultats a diferents nivells. Tenim l’entorn col·laboratiu mod’Arts que en si
mateix representa un resultat, fruit d’una dedicació important i continuada des de la seva
creació.
També hi ha hagut una labor extensa pel que fa a la recollida i processament de dades, que ha
possibilitat disposar d’una descripció força exhaustiva sobre el perfil dels participants en
l’experiència, així com obtenir les seves valoracions personals sobre les activitats didàctiques
realitzades integrant les TIC i utilitzant l’entorn mod’Arts i la pissarra digital.
3.1.1. Espai virtual mod’Arts
Es pot accedir a l’espai des de l’adreça http://phobos.xtec.net/amarti29/moodle/ . L’estructura i
disseny de l’espai són dinàmics i això permet una transformació constant, així com la
incorporació de nous continguts a mida que passa el temps.
De les múltiples funcionalitats que la plataforma permet, s’han triat les que es consideren més
bàsiques i efectives, prioritzant les d’ús més intuïtiu i senzill, per tal que la manca d’experiència
en la utilització d’un entorn virtual d’aprenentatge no comporti dificultats en el desenvolupament
de les activitats proposades.
S’han previst vàries categories de cursos, que és la denominació que reben tan una unitat
didàctica monotemàtica com un curs més extens i és una manera de compartimentar l’espai, en
aules que poden gestionar diferents professors impartint continguts diversos. Les categories de
cursos disponibles en aquests moments són:
1. Visual i Plàstica ESO:
2. Batxillerat Artístic
3. Recursos
4. Formació del Professorat
5. Recerca Educativa
El detall de cursos creats en cada una s’aprecien a les captures de pantalla següents:
30
Des de l'entorn virtual, a part dels continguts dels cursos, a mida que es van omplint, tots els
integrants de la comunitat virtual poden accedir a les diferents experiències que es van fent, ja
siguin tasques concretes dissenyades per algun professor o Seminari i treballs d’alumnes, com
clips de vídeo corresponents a la gravació de temes exposats en un grup classe amb la PDI,
fotografies, vídeos... És pot treballar en col·laboració i també es disposa de fòrum i xat per
compartir experiències o fer consultes.
La manera de saber com funciona de veritat és experimentar-ho. Només cal registrar-se al lloc,
inscriure’s en algun curs i començar a navegar i participar. Pròximament també es podrà entrar
com persona convidada.
A continuació podem veure, a tall d’exemple, l’aspecte que presenten les pàgines inicials dels
cursos d’ Imatge digital i Sistemes de Representació.
31
32
3.1.2. Perfil dels participants
Les dades que tot seguit es presenten, separadament per cada un dels apartats o blocs
estudiats, s’han extret del buidat del Qüestionari Inicial passat als alumnes participants en
l’experiència que ha estat contestat per una mostra de 145 alumnes de secundària de diferents
nivells i de tres Centres diferents: l’IES Can Planas de Barberà del Vallès, l’IES Sabadell i l’IES
Ferran Casablancas, ambdós últims de Sabadell.
DADES PERSONALS I ACADÈMIQUES
La distribució d’alumnes per Centres i nivells està representada al Gràfic 1. El gruix d’alumnes
cursen la matèria d’Educació Visual i Plàstica del Segon Cicle d’ESO, essent majoria, 67
alumnes, els de 4t d’ESO de l’IES Can Planas. Pel que fa al total general per Centres,
participen un 4,8% d’alumnes del IES Sabadell, un 22,8% d’alumnes de l’IES Ferrán
Casablancas i 72,4% de l’IES Can Planas.
Alumnes per nivells i centres
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
Nivells
Nu
m.
d'a
lum
nes
IES Can Planas 20 0 67 18 105
IES F. Casablancas 0 33 0 0 33
IES Sabadell 0 0 0 7 7
2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BTX Total general
Gràfic 1 - Distribució d’alumnes per Centres i nivells
33
Pel que fa als sexes, al Gràfic 2, expressat en percentatge, s’aprecia que hi ha gairebé
el doble de nois que de noies.
Si atenem a les edats dels alumnes,
al Gràfic 3, veiem que oscil·len entre
els 13 i 20 anys. Amb la distribució
d’edats per nivells i sexe, també es
fa palès que, exceptuant a 3r d’ESO
en que hi ha majoria de noies i a 2n
en que estan equilibrats, en els
altres dos nivells hi ha un predomini
de nois sobre les noies, sobretot a 4t
d’ESO d’on provenen la majoria dels
alumnes participants.
Gràfic 2 - Global sexe dels alumnes en %
Edat i Sexe per Nivells
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
Noia Noi Noia Noi Noia Noi Noia Noi
2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BTX
Nivells i Sexe
Nu
m. d
'alu
mn
es 20
18
17
16
15
14
13
Suma de N
edat
Gràfic 3 - Edat i sexes per nivell
Sexe dels alumnes
Noia35,9%
Noi64,1%
34
Si considerem el grau d’èxit en els
estudis globalment, Gràfic 4, hi ha un 75
% dels alumnes que tenen un bon
rendiment acadèmic i no han repetit mai
cap curs, mentre un 25 % ho han fet
alguna vegada. El detall d’alumnes per
nivells en funció de si han repetit o no,
quan i quantes vegades ho han fet,
està expressat al Gràfic 5.
Gràfic 4 - Global repetidors en %
Repetidors per nivells
0
10
20
30
40
50
60
Mai Algun cop Mai Algun cop Mai Algun cop Mai Algun cop
2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BTX
Detall en funció de si han repetit o no
Nu
m. d
'alu
mn
es
Més d'un curs
Un curs anterior
Curs actual
Mai
Suma de N
repetir
Gràfic 5 - Repetidors per nivells
També tenim, Gràfic 6, dades referides al número d’alumnes de 1er de Batxillerat que
cursen Dibuix Tècnic per modalitats. Un 40% cursen el Batxillerat Tecnològic i un 60%
l’Artístic. Pel que fa a la procedència, s’aprecia que alguns, més en l’artístic que en el
tecnològic, provenen d’un altre Centre, mentre en els alumnes d’ESO no tenim cap
registre de mobilitat.
% de Repetidors
No repetidors75,2%
Repetidors24,8%
35
Modalitat de Batxillerat i procedència dels alumnes
98
6
2
0
2
4
6
8
10
12
14
16
Artístic Tecnològic
Modalitat
Nu
m. d
'alu
mn
es
Altre centre
Mateix centre
Suma de N
Procedència
Gràfic 6 - Modalitat dels alumnes de Batxillerat i procedència
Sobre la intenció futura manifestada
pels alumnes de 2n cicle d’ESO, hi ha
un interès majoritari en continuar els
estudis, amb preferència del
Batxillerat, el 58%, sobre els Cicles
Formatius, el 36%. Només un 6% es
decanta per la incorporació al món
laboral.
Gràfic 7 - Interès futur dels alumnes de 2n Cicle d’ ESO
Interès futur alumnes segon cicle ESO
tria Batx58%
tria CicleF36%
tria Lab6%
36
SOBRE L’ORDINADOR I ALTRES APARELLS
El alumnes manifesten tenir un grau de
familiaritat amb l’ús del ordinador força
elevat, dons quasi la meitat es considera
bastant familiaritzat i un 40% s’identifica
com molt.
Gràfic 8 - Familiaritat amb l'ordinador
El lloc on utilitzen habitualment l’ordinador,
Gràfic 9, queda circumscrit, gairebé
exclusivament, a casa seva, 96,6%. En
comparació, altres llocs com l’institut, la
biblioteca o casa d’amics i familiars són
quasi despreciables. Molts pocs l’utilitzen
en un lloc diferent de casa seva.
Gràfic 9 - On utilitzen l'ordinador
Familiaritat amb l'ordinador
Gens0,0%
Poc10,5%
Bastant49,0%
Molt40,6%
On utilitzen l'ordinador
96,6
3,40,7
4,1
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
casa institut biblioteca altres llocs
Per
centa
tge
37
Aquesta dada enllaça amb el fet de que un 98% dels alumnes afirmen disposar
d’ordinador a casa seva , amb una quota d’ús exclusiu del 45,5%, tal com s’aprecia en
el Gràfic 10.
També disposen de connexió a Internet a casa un 87,5% del alumnat, i un 63% té
instal·lada una webcam a l’ordinador.
Pel que fa a la utilització de software, un 61,8% maneja programes d’edició gràfica i un
61,6% de vídeo i/o so. Un 91,5% contesta afirmativament a la pregunta sobre si saben
gravar un CD/DVD.
Disponibilitat i utilització de l' ordinador
98,6
45,5
87,5
63,0 61,8
52,8
91,5
1,4
54,5
12,5
37,0 38,2
47,2
8,5
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
Ordinador a casa Ús exclusiu Connexió ainternet
Webcam Progames Gràfics Prog Video/Só Gravar CD/DVD
Per
cen
tatg
e
Si
No
Gràfic 10 - Disponibilitat i utilització de l' ordinador
En el Gràfic 11, podem visualitzar l’apartat de consum d’altres aparells. Les estrelles
són el mòbil i el reproductor de música mp3, amb un 94,4% i 95,1%, respectivament,
seguits d’aprop per la camera de fotos digital, un 85,3%. Un 77,5% també disposa de
memòria flash USB i un 51,4% de camera de video. Preguntats sobre si transfereixen
les fotos o clips de vídeo a l’ordinador, un 84,4% respon afirmativament.
38
Disponibilitat i utilització d' altres aparells
94,4
77,5
95,1
85,3
51,4
84,4
5,6
22,5
4,9
14,7
48,6
15,6
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
Mòbil Memòria flash Reproductor mp3 Càmera fotos Càmera video Descàrregues USBCàmeres/ordinador
Per
cen
tatg
e
Serie1
Serie2
Gràfic 11 - Disponibilitat i utilització d' altres aparells
SOBRE INTERNET
Sobre la freqüència de connexió a
Internet, Gràfic 12, una majoria, 71%
es connecta quasi cada dia, contra un
12% que no ho fa quasi mai, o el 17%
que hi accedeixen 2-3 dies a la
setmana.
Gràfic 12 - Freqüència de connexió
Freqüència de connexió
2-3 dies/setmana17%
Quasi Mai12%
Quasi cada dia71%
39
Quant a l’ús d’Internet, al Gràfic 13 veiem que un 92,2% de l’alumnat disposa d’una
adreça de correu electrònic i un 46,5% té un blog o web personal.
Pel que fa a activitats, la preferida és la missatgeria instantània tipus messenger, amb
un 94,4% d’usuaris habituals, molt per sobre de la participació en xat i/o fòrums, de un
62,5%, o videoconferències, el 30,7%.
Les descàrregues des de Internet a l’ordinador també ocupen un lloc destacat amb un
87,3%.
Utilització d' Internet
92,2
46,5
94,4
62,5
30,7
87,3
7,8
53,5
5,6
37,5
69,3
12,7
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
e-mail Blog o pweb Msn instantànea Xats / Fòrums Videoconferència Descàrregues
Per
cen
tatg
e
Si
No
Gràfic 13 - Utilització d' Internet
El detall de descàrregues que acostumen a efectuar des de Internet apareix al Gràfic
14, on s’aprecia un predomini clar de la música, el 87,6%, sobre altres conceptes, tot i
que els vídeos, un 65,5% i el programes, ell 57,9%, també tenen força adeptes.
40
Descàrregues
57,9
87,6
47,6
65,5
14,5
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
programes música imatges videos altres
Per
cen
tatg
e
Gràfic 14 - Descàrregues
Si tenim en compte el número
d’hores setmanals de connexió a
Internet en funció de la activitat,
representat al Gràfic 15,
l’entreteniment s’emporta el tall
més gran del pastís amb 9,5
hores, mentre que l’estudi es
queda en 3,3 hores setmanals.
Gràfic 15 - Hores setmanals de connexió per tipus d' activitat
En el moment d’estudiar, un 65% de les consultes les fan a webs generals i un 22% a
diccionaris o enciclopèdies on-line, tal com apareix al Gràfic 16.
Hores setmanals de connexió per tipus d' activitat
Estudi; 3,3
Entreteniment; 9,5
Altres; 1,0
41
La dedicació al estudi per Internet,
en h/ setmanals es situa
majoritàriament en la franja de 1-5
hores. Al Gràfic 17 veiem com
aquesta columna representa el
62,8% del alumnes i, curiosament,
les franges immediates anterior i
posterior dibuixen una figura
simètrica, entre un 10-11%
d’alumnes que diuen dedicar zero
hores o bé de 6 a 10 hores a
l’estudi connectats a Internet.
Gràfic 16 - Consultes a Internet per estudiar
Dedicació setmanal a l' estudi per Internet
9,011,0
62,8
10,3
5,5
1,4
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
No es connecta 0 hores 1 a 5 hores 6 a 10 hores 11 a 15 hores més de 15 hores
Nº d'hores / setmana
Per
cen
tatg
e
Gràfic 17 - Dedicació setmanal a l' estudi per Internet en hores
Consultes a Internet per estudiar
webs generals66%
diccionaris i enciclopèdies 22%
altres12%
42
3.1.3. Valoració general de les activitats TIC
Les dades següents estan extretes de l’apartat de Dades complementaries al
qüestionari inicial, incloses en el Qüestionari de valoració. Aquestes, donat l’anonimat
de les respostes, haurien de corroborar el perfil dels alumnes obtingut al 1er
qüestionari, matisar-lo i permetre fer alguna comparació més endavant.
La valoració ha estat contestada per un total de 124 alumnes de la mostra inicial de
145 i s’ha recollit un cop acabada l’última de les activitats dutes a terme en cada
Centre.
Per fer el buidat de les dades s’ha tingut en compte la tipologia del grup–classe , nivell i
activitat didàctica experimentada pels participants, a partir de la qual s’han determinat
per afinitat les agrupacions d’alumnes que apareixen al Gràfic 18.
Al Gràfic 19, tenim la representació gràfica corresponent al sexe dels alumnes en funció
de les agrupacions definides. En el Gràfic 20 queda recollit, per agrupacions, si als
alumnes els agrada o no estudiar.
Les dades sobre la variable aprovar o suspendre un determinat número de matèries es
veuen en el Gràfic 21 i s’acompanyen de la taula 4 expressades en percentatges.
En el Gràfic 22, també per agrupacions, tenim si han repetit o no algun curs.
El Gràfic 23, mostra les hores setmanals de dedicació a l’estudi i quantes dediquen a
estudiar utilitzant exclusivament l’ordinador.
Finalment, en el Gràfic 24 podem veure, sempre per agrupacions, el percentatge
d’alumnes que disposen d’Internat a casa, d’adreça electrònica i de blog o web
personal.
43
Agrupacions d' alumnes
0
5
10
15
20
25
30
35
2n CP 3r D FC 3r G FC 4r A i D CP 4r C CP B1 1 CP B1 2 CP B1 SB
Nom de les Agrupacions
Nº
d'a
lum
nes
IES Sabadell - BTX Primer Dibuix Tècnic
IES F Casablancas - ESO Tercer G
IES F Casablancas - ESO Tercer D
IES Can Planas - BTX Primer Dibuix Tècnic
IES Can Planas - ESO Quart D2
IES Can Planas - ESO Quart D1
IES Can Planas - ESO Quart C
IES Can Planas - ESO Quart A2
IES Can Planas - ESO Quart A1
IES Can Planas - ESO Segon B
Suma de N
ies
nivell-grup
Gràfic 18 - Agrupacions d' alumnes
44
Sexe per Agrupacions
0
5
10
15
20
25
30
2n CP 3r D FC 3r G FC 4r A i D CP 4r C CP B1 1 CP B1 2 CP B1 SB
Agrupacions
Nú
m. d
'alu
mn
es
Noia
Noi
Suma de N
sexe
Gràfic 19 - Sexe per agrupacions
Els agrada estudiar?
0
5
10
15
20
25
30
35
2n CP 3r D FC 3r G FC 4r A i D CP 4r C CP B1 1 CP B1 2 CP B1 SB
Agrupacions
Nú
m. d
' alu
mn
es
No
Si
noC
Suma de N
estudiar?
Gràfic 20 - Els agrada estudiar?
45
Aprovar o suspendre / número de matèries
0
2
4
6
8
10
12
14
16
2n CP 3r D FC 3r G FC 4r A i D CP 4r C CP B1 1 CP B1 2 CP B1 SB
Agrupacions
Nú
m. d
'alu
mn
es
Cap
1 ó 2
de 3 a 5
més de 5
Suma de N
suspens?
Agrupacions
Cap
1 ó 2
de 3 a 5
més de 5
2n CP 33,3 50,0 5,6 11,1 3r D FC 36,4 27,3 36,4 0,0 3r G FC 29,2 37,5 25,0 8,3 4r A i D CP 45,5 24,2 27,3 3,0 4r C CP 7,1 50,0 42,9 0,0 B1 1 CP 22,2 22,2 44,4 11,1 B1 2 CP 30,0 60,0 10,0 0,0 B1 SB 50,0 0,0 25,0 25,0 Total general % 32,5 35,8 26,0 5,7
Taula 3: Aprovar o suspendre en %
Gràfic 21 – Aprovar o suspendre (un número de matèries)
46
Gràfic 22 - Repetició d' algun curs
Hores d'estudi / setmana per agrupacions
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
2n CP 3r D FC 3r G FC 4r A i D CP 4r C CP B1 1 CP B1 2 CP B1 SB
Agrupacions
Ho
res
hores d' estudi
estudi amb ordinador
Gràfic 23 – Hores d’estudi / setmana i utilitzen l’ordinador
47
Alumnes amb Internet a casa, adreça electrònica i blog o web personal
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
2n CP 3r D FC 3r G FC 4r A i D CP 4r C CP B1 1 CP B1 2 CP B1 SB
Agrupacions
Per
cen
tatg
e
Internet a casa
Adreça electrònica
Blog/web personal
Gràfic 24 - Alumnes amb Internet a casa, adreça electrònica i blog o web personal
48
3.1.4. Utilització de la PDI i valoració de les activitats a l’aula
Al Gràfic 25 està representada la valoració global sobre la PDI en el conjunt d’aspectes tinguts
en compte. La sensació dels alumnes sobre el nivell d’atenció a classe, l’interès, la comprensió
del tema explicat i el grau d’aprenentatge obtingut amb la PDI indica una percepció general
favorable, superior al treball amb el sistema tradicional. Aquesta valoració positiva la fan un
total d’alumnes situat entre el 41% i el 50% Només un percentatge d’alumnes situat entre el 7 i
el 12%, depenent del aspecte, la valora negativament, comparant amb el sistema habitual.
PDI - Valoració global
5
34 4
78
5
3
48
45
42
45
37
38
4342
4
67 7
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
atenció comprensió interès aprenentatge
Aspectes
Per
cen
tatg
e molt menysmenys
igual
mésmolt més
Gràfic 25 - Valoració global ( % per aspectes individuals)
En el Gràfic 26 s’aprecia la mitja ponderada per cada un dels aspectes valorats. Tenim les
xifres globals, en negreta, i el detall corresponent als estudiants d’ESO i Batxillerat en columnes
separades.
La mitja ponderada s’ha calculat assignant a cada nivell de valoració (molt menys, menys,
igual, més, molt més) els valors -2, -1, 0, +1, +2, respectivament.
49
PDI - Valoració mitja conjunta ( ESO i BATX )
0,28
0,36
0,430,44
0,28
0,38
0,43
0,52
0,30
0,26
0,39
0,13
0,00
0,10
0,20
0,30
0,40
0,50
0,60
0,70
atenció comprensió interès aprenentatge
Aspectes
Mit
ja p
on
der
ada
( d
e -2
a +
2 )
Tots ( ESO + BTX)ESO Global PDI
BTX Global PDI
Gràfic 26 - Valoració mitja conjunta ( ESO i BATX )
Si aprofundim en l’estudi, obtenim el detall de les valoracions per a cada ítem en funció de la
agrupació d’alumnes, tan d’ESO com de Batxillerat. Gràfics 27 i 28, respectivament.
PDI - ESO Valoració mitja per aspectes i agrupacions
0,28
0,38
0,43
0,52
0,73
0,91
1,18
0,73
0,09
0,04
0,57
0,43
0,23
0,39
0,10
0,350,36 0,36
0,57
0,71
0,28
0,50
0,28
0,63
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
atenció comprensió interès aprenentatge
Aspectes
Mit
ja p
on
der
ada
de
-2 a
+2
ESO GlobalPDI 3r D FC / SR
3r G FC / SR
4r A i D CP /EC4r C CP / EC -CL2n CP / CL
Gràfic 27 - ESO Valoració mitja per aspectes i agrupacions
50
PDI - BTX Valoració mitja per aspectes i agrupacions
0,30
0,26
0,39
0,13
0,00
0,25
0,00
0,50
0,22
0,11
0,33
0,00
0,50
0,40
0,60
0,10
0,00
0,10
0,20
0,30
0,40
0,50
0,60
0,70
atenció comprensió interès aprenentatge
Aspectes
Mit
ja p
on
der
ada
-2 a
+2
BTX Global PDI
B1 SB / SR
B1 1 CP / DT
B1 2 CP / CAD
Gràfic 28 – BTX Valoració mitja per aspectes i agrupacions
Comentaris dels alumnes.
Els corresponents comentaris i suggeriments dels alumnes a la pregunta oberta plantejada
sobre la PDI en el qüestionari de valoració, els tractarem directament a l’apartat 3.2. Anàlisi
dels Resultats.
51
3.1.5 Utilització del mod’Arts i valoració de les activitats associades.
En el cas de la valoració de les activitats fetes amb el mod’Arts als ordinadors, respecte als
indicadors estudiats per a la PDI, s’han mantingut l’interès (ganes) i l’aprenentatge i s’han
introduït dues preguntes, una sobre si els ha agradat i l’altre sobre el grau de dificultat per
portar a terme la feina encomanada.
Les dades presentades als Gràfics 29 a 32 segueixen el mateix plantejament fet per els Gràfics
25 a 28 corresponents a la PDI, acabats de comentats.
Cal destacar que en l’aspecte dificultat (*) la valoració va a l’inrevés que en el altres
indicadors: és considera positiu que valorin “menys difícil” que les activitats habituals. També
en els resultats ponderats, un valor inferior a zero voldrà dir menys dificultat.
Gràfic 29 - Valoració global ( % per aspectes individuals)
52
Moodle - Valoració mitja conjunta ( ESO i BATX )
0,36
0,42
-0,12
0,470,45
0,490,53
0,00
0,10
-0,38
0,24
-0,06
-0,50
-0,40
-0,30
-0,20
-0,10
0,00
0,10
0,20
0,30
0,40
0,50
0,60
0,70
0,80
agradar ganes dificultat (*) aprenentatge
Aspectes
Mit
ja p
on
der
ada
de
-2 a
+2
Total (ESO+BATX)
ESO Global Moodle
BTX Global Moodle
Gràfic 30 - Valoració mitja conjunta ( ESO i BATX )
Moodle - Valoració ESO agrupacions
0,450,49
-0,06
0,53
1,45
1,09
-0,55
0,55
0,14
0,29 0,29
0,480,42
0,48
-0,13
0,48
0,25 0,25
0,38 0,380,33
0,50
-0,22
0,72
-0,70
-0,50
-0,30
-0,10
0,10
0,30
0,50
0,70
0,90
1,10
1,30
1,50
agradar ganes dificultat aprenentatge
Aspectes
Mit
ja p
on
der
ada
de
-2 a
+2
ESO Global Moodle
SR / 3r D FC
SR / 3r G FC
SR / 4r A i D CP
RegSR /CL 4r C CP
CL 2n CP
Gràfic 31 - Valoració ESO mitja per aspectes i agrupacions
53
Moodle - Valoració BATX agrupacions
0,00
0,10
-0,38
0,24
-0,50
0,00
-1,00
0,25
-0,13 -0,13
0,00 0,00
0,33 0,33
-0,44
0,44
-1,20
-1,00
-0,80
-0,60
-0,40
-0,20
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
agradar ganes dificultat aprenentatge
Aspectes
Mit
ja p
on
der
ada
de
-2 a
+2
BTX Global Moodle
B1 SR
B1 DT
B1 CAD
Gràfic 32 - Valoració mitja BTX per aspectes i agrupacions
En el cas de les activitats amb mod’Arts hem obtingut unes dades addicionals basades en
preguntes Si/No i representades, per cada una de les agrupacions, al Gràfic 33. Es refereixen
a si els alumnes necessitàvem coneixements previs, si havien fet alguna activitat similar, si els
havia resultat còmode la navegació pel lloc web mod’Arts, si es connectarien a proposta dels
professors/-res i si estaven disposats a repetir l’experiència.
Comentaris oberts dels alumnes.
També en el cas de l’entorn mod’Arts, la pregunta oberta plantejada als alumnes amb el
corresponents comentaris i suggeriments obtinguts els tractarem directament a l’apartat
3.2. Anàlisi dels Resultats.
54
Moodle - Valoració sobre l' ús de l'espai virtual mod'Arts
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
Et falten coneixementsprevis?
Ho havies provat abans? Navegació còmode? Et connectaries aproposta profes?
Repetiries l'experiència?
Preguntes formulades
Per
cen
tatg
e d
e re
spo
stes
SI
2n CP
3r D FC
3r G FC
4r A i D CP
4r C CP
B1 1 CP
B1 2 CP
B1 SB
Promig
Gràfic 33 - Valoració sobre l' ús de l'espai virtual mod'Arts
55
3.2. Anàlisi dels resultats
Procedirem a tractar les dades obtingudes en els diferents apartats per separat.
3.2.1. Sobre els participants en l’experiència
ALUMNES
Les dades disponibles sobre els alumnes dibuixen un conjunt d’alumnes amb els següents trets
distintius:
- Hi ha gairebé el doble de nois que de noies.
- Un 75 % dels alumnes tenen un bon rendiment acadèmic i no han repetit mai.
- Hi ha un interès majoritari en continuar els estudis per part dels alumnes de 2n cicle d’ESO,
amb preferència pel Batxillerat.
- La mostra d’alumnes de Batxillerat es reparteix entre un 60% a la modalitat d’arts i un 40% al
batxillerat tecnològic.
- Tenen un grau de familiaritat amb l’ús del ordinador força elevat
- Un 96,6%.utilitzen habitualment l’ordinador, gairebé exclusivament a casa seva.
- Un 98% dels alumnes disposen d’ordinador a casa, amb una quota d’ús exclusiu del 45,5%.
Un 63% té instal·lada una webcam.
- El 62% maneja programes d’edició gràfica, de vídeo i/o so.
- Un 91,5% contesta afirmativament a la pregunta sobre si saben gravar un CD/DVD.
- Tenen connexió a Internet a casa un 87,5% .
- El 71% d’alumnes es connecta cada dia.
- Un 92% disposa d’una adreça de correu electrònic.
- El 94% utilitzen habitualment la missatgeria instantània tipus “messenger”.
- Les descàrregues des de Internet a l’ordinador també ocupen un lloc destacat amb un 87,3% i
un predomini clar de la música sobre d’altres conceptes.
56
- En número d’hores setmanals de connexió a Internet en funció de la activitat, dediquen una
mitja de 9,5 hores a l’entreteniment i de 3,3 hores a l’estudi.
- Les consultes a l’hora d’estudiar les fan en webs generals efectuant cerques amb Google,
bàsicament i a diccionaris o enciclopèdies on – line tipus Wikipedia o Encarta.
A partir de les dades anteriors es desprèn que els alumnes tenen una gran familiaritat en l’ús
del ordinador i una accessibilitat quasi total a Internet, però els utilitzen fonamentalment per a
l’entreteniment. Caldria veure com aprofitar aquesta facilitat per incorporar-la al treball en
l’àmbit escolar.
PROFESSORS
Els professors participants, 7 en total, són docents experimentats que porten dedicats a
l’ensenyament una mitja de 15 anys ( d’entre 8 i 31 anys).
La procedència pel que fa a l’àmbit de formació és variada, la majoria són llicenciats en Belles
Arts, però d’especialitats diferents: pintura, imatge i disseny. També hi ha un Arquitecte i una
llicenciada en Història de l’Art.
El nivell de formació en TIC i en experiència de l’ús de estratègies d’ensenyament–
aprenentatge que les integren, està entre bàsic i mig, però tots hi estan interessats.
En la metodologia emprada habitualment a classe, coincideixen en un sistema força tradicional
amb intervencions puntuals amb TIC, sobretot pel que fa a l’ESO.
En canvi, a les matèries del batxillerat artístic la integració de les TIC està molt més
incorporada al dia a dia de les diferents matèries de modalitat.
A l’annex 3 trobem, a tall d’exemple, algunes de les enquestes contestades pels professors,
transcrites textualment.
57
3.2.2. Sobre la integració de les TIC en l’educació artística a partir de la realització
d’activitats didàctiques.
Respecte a la metodologia habitual de classe, les valoracions que els alumnes han fet, són les
que a continuació s’indiquen, per a PDI i Moodle.
PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA
- Entre el 41% i el 50% l’han apreciat més favorablement que utilitzar el sistema habitual.
- Les mitges ponderades globals de tota la mostra (Gràfic 26) ens permeten comparar els
diferents conceptes valorats: 0,28 en atenció; 0,36 en comprensió; 0,43 en interès i 0,44 en
aprenentatge. És destacable, la valoració en positiu de tots els ítems, particularment en el
casos de interès i aprenentatge.
- La comparació entre la valoració feta pels alumnes d’ESO i Batxillerat és molt equilibrada pel
que fa a l’atenció i l’interès. En cavi, en la comprensió i, sobretot, en l’aprenentatge, la valoració
feta pels els alumnes d’ESO és molt més positiva que la dels alumnes de batxillerat.
- En les diferents agrupacions d’alumnes d’ESO, destaca extraordinàriament la percepció
positiva en tots els ítems, sobretot pel que fa a l’interès, de l’agrupació 3rD FC/SR que
correspon a un grup classe amb adaptació curricular. En canvi, l’agrupació 3rG FC/SR, un grup
heterogeni estàndard, la seva valoració en atenció i comprensió, tot i ser superior a zero, està
molt per sota de la mitja.
- En quan a Batxillerat destaca la valoració per sobre de la mitja que fa l’agrupació B1-2
CP/CAD, sobretot en atenció, comprensió i interès, no tan en aprenentatge. També és curiós el
resultat de la agrupació B1 SB/SR que dona una mitja ponderada de 0,5 en aprenentatge i de
zero en atenció i interès.
Comentaris dels alumnes:
A continuació transcrivim entre cometes els comentaris literals buidats dels qüestionaris de
valoració, senyalant dins de parèntesis el numero d’alumnes que els han fet:
Alguns alumnes (24) diuen, simplement, que “està bé” o “està molt bé”.
58
Segurament perquè: “és veu millor” (14), “té qualitat d’imatge” (5) “permet accedir a imatges i
exemples d’Internet” (4).
(4) diuen que “és millor que la classe normal”. Altres expliciten:
“Entretingut i/o divertit” (15), probablement perquè, “no hi ha tanta explicació”(1), “no és tant
pesat” (1), “la classe passa més ràpid” (1), “més interactiu” (2).
“Més fàcil d’entendre” o “facilita l’aprenentatge” (10) i “facilita l’atenció” (4).
“Més còmode, pràctic, no és perd temps” (9)
“Interessant, atractiu” (7) i “nou” (5).
El que (10) ressaltin que “l’hem utilitzat poc”, també ho podem prendre com una mostra
d’interès.
També tenen sentit els comentaris:
“Més senzill pels professors, poden portar la classe més ben preparada” (3)
I no van gaire desencaminats quan diuen que:
“Els profes no saben fer anar el software” (5)
Finalment, (18) dels (145) que han participat no han fet cap comentari.
MOODLE
- Globalment, entre el 46% i el 48% l’han apreciat més favorablement que el sistema habitual.
en agradar, ganes i aprenentatge. El 36 % l’han trobat menys o molt menys difícil.
- Les mitges ponderades globals de tota la mostra (Gràfic 30) ens permeten comparar els
diferents conceptes valorats: 0,36 en agradar; 0,42 en ganes; - 0,12 en dificultat (*) i 0,47 en
aprenentatge. Tenint en compte que, com ja hem explicat abans, la valoració de l’aspecte
dificultat va al inrevés que els altres indicadors, la percepció per a totes les variables ha estat
positiva.
59
- Els alumnes d’ESO i Batxillerat valoren els diferents ítems de manera contraria. Mentre els
d’ESO destaquen favorablement agradar, ganes i aprenentatge, els de Batxillerat posen
l’accent en que els ha resultat més fàcil/menys difícil realitzar les activitats proposades.
- En les diferents agrupacions d’alumnes d’ESO, destaca un altra vegada la percepció molt
positiva en tots els items, excepte en aprenentatge que està en línia amb la resta, feta per
l’agrupació 3rD FC/SR,
- En quan a Batxillerat destaca, igual que en la PDI, la valoració per sobre de la mitja de tots
els aspectes que fa l’agrupació B1-2 CP/CAD. També és curiós el resultat de la agrupació B1
SB/SR que dona una mitja ponderada de -1,00 en dificultat (ho troben molt fàcil) i, en canvi,
valoren negativament, l’ aspecte agradar.
Comentaris dels alumnes:
A continuació, com abans, destaquem entre cometes els comentaris lliures literals recollits,
senyalant dins de parèntesis el numero d’alumnes que els han fet:
En aquest cas pocs és queden en el simple “ha estat bé” (2) o “m’ha agradat” (3).
La majoria expliciten una mica més: “entretingut”, “divertit”, “no avorrit”, “diferent” (29)
I altres encara més: “m’agrada treballar amb l’ordinador” (5)
O bé que els han agradat les activitats pràctiques(3).
També, alguns ho troben “millor que la rutina de les classes normals” (9)
És pot destacar que, a diferència de la PDI, aquí surten alguns comentaris en negatiu. En el
cas dels alumnes d’ ESO:
Uns de concrets referits a l’experiència: “No m’ha agradat” o “avorrit” (9).
I uns altres generals “no m’agrada aprendre” o “no m’agrada el dibuix” o “tinc millors coses que
fer” (8).
Els alumnes d’un grup de batxillerat, aprofiten (5) per reclamar més suport per part del
professor que tenien a classe habitualment.
També, respecte a la PDI, augmenta el nombre dels que no fan cap comentari: (24) del total
(124).
60
RESPECTE A LES EINES TIC I LES ACTIVITATS DESENVOLUPADES
Comentaris dels professors/-res:
En general, destaquen:
- Encara que els alumnes parteixen d’un nivell de familiaritat desigual amb els mitjans
telemàtics emprats ( més alt en el cas de batxillerat ), s’hi adapten amb força familiaritat.
- L’aprofitament del espai mod’Arts en tot el seu potencial requereix un important nivell de
aprenentatge autònom per part dels alumnes, i són pocs els que tenen aquesta capacitat
d’autogestió. (inclosos els de batxillerat). “Pocs van ser els que és van connectar des de casa”.
- Si bé el desenvolupament de materials per a mod’Arts és molt incipient, no sols algunes de
les activitats experimentals van atraure molt als alumnes, sinó que van resultar útils per
ensenyar conceptes de geometria del espai, difícils de transmetre en una classe amb als
mitjans convencionals.
- La PDI és percep com una eina molt potent per complementar a les activitats didàctiques
realitzades en l’espai virtual.
- Constaten que als alumnes els resulta atractiu sortir de l’aula habitual per fer activitats
diferents de les classes convencionals.
- La dotació d’infraestructura dels centres en general es considera adequada. De totes
maneres, alguns professors/-res reclamen més suport en la posada en marxa i el manteniment
del equipament, per evitar el desànim quan les eines no funcionen o deixen de funcionar.
- A batxillerat facilita la integració de les TIC el tenir un aula d’Infografia, específica de
modalitat, i la possibilitat de fer desdoblaments del grup d’alumnes algunes hores a la setmana.
- Una de les raons que dificulten incorporar activitats TIC que suposin ús d’ordinadors als grups
d’ESO, és que són molt nombrosos i habitualment no es disposa d’ordinadors suficients per ser
utilitzats de manera simultània per tots els alumnes.
Per finalitzar, destacar un comentari, coincident amb la percepció dels alumnes:
- “Els grups més receptius (en la utilització de mod’Arts a l’aula) eren els que tenien més
dificultat d’aprenentatge”.
61
4. Conclusions: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions de la
recerca, tant des del punt de vista de la matèria objecte del treball de llicència
com des de la pràctica docent en els centres d’ensenyament
En primer lloc cal deixar clar que la recerca portada a terme, tan per les condicions ja descrites
sobre les característiques de la mostra dels participants, com pel número de persones que la
integren ( 145 alumnes i 7 professors ), no permet en absolut extreure conclusions que es
puguin extrapolar a altres realitats diferents de l’entorn objecte de l’estudi.
Assentada aquesta base, les generalitzacions que podem fer d’ara en endavant, s’hauran
d’entendre dins d’aquest marc acotat. Cal remarcar també que les conclusions extretes de la
recerca efectuada sobre les intervencions didàctiques emprades, en el marc de la
infraestructura pròpia de cada centre educatiu on s’han aplicat, s’ha d’entendre que tenen una
validesa interna per si mateixes.
Respecte a la finalitat de la recerca i els objectius que ens havíem marcat, en funció dels
resultats obtinguts presentats al capítol 3, hem de concloure que, com a mínim, la hipòtesi
nul·la no s’ha donat.
L’anàlisi dels resultats obtinguts, relacionats amb les hipòtesis plantejades inicialment al punt
1.3.3. ens permet arribar a una sèrie de conclusions que enumerem tot seguit:
- La hipòtesi general plantejada es fonamentava en que es produiria una millora en la qualitat
de l’educació artística, del procés d’ensenyament–aprenentatge i de la motivació de professors
i alumnes. Si ens centrem en las paraules clau, aprenentatge i motivació tenim moltes dades
que abonen conclusions positives al respecte.
- L’aprenentatge és un dels aspectes valorats pels alumnes en la recerca. Tot i que partim
d’una sensació subjectiva personal, no contrastada amb proves objectives de constatació real
d’augment de l’aprenentatge, les dades disponibles (Gràfics 25 i 26 per a la PDI i Gràfics 29 i
30 per a Moodle) ens diuen que els alumnes tenen la sensació de que, en comparació amb el
sistema tradicional o habitual, aprenen més amb les activitats didàctiques portades a terme tan
amb la PDI com el Moodle.
- Amb la motivació, associada amb els aspectes valorats interès (PDI) i ganes (Moodle), podem
dir també, que tant PDI com Moodle tenen una aportació significativa.
62
- Les possibles raons per un millor aprenentatge i motivació les aporten els propis alumnes amb
els seus comentaris lliures: “és més entretingut i/o divertit”, “es veu millor”, “més fàcil
d’entendre” (en el cas de la PDI) i “més entretingut / divertit / diferent”, “millor que la rutina de
les classes normals” (en el cas de Moodle).
- És molt remarcable que els efectes positius observats, tan en la PDI com en el Moodle, des
del punt de vista dels alumnes i també dels professors, s’amplifica en el cas de grups
d’alumnes de reforç. Pensem que valdria la pena aprofundir en la investigació en aquest punt
en el futur immediat.
Respecte a les hipòtesis concretes derivades de la general, constatem que en el cas de la
PD(I):
- Efectivament, l’ús de la PDI a l‘aula fomenta la innovació didàctica entre el professorat. Durant
la recerca s’han produït, per part dels professors participants, una sèrie de recursos i materials
didàctics de nova creació. La qual cosa ha de redundar en benefici de la qualitat de la educació
artística.
- La utilització didàctica de la pissarra digital ha tingut una incidència positiva sobre el procés d’
ensenyament–aprenentatge. Durant l’experimentació efectuada amb grups nombrosos
d’alumnes de Visual i plàstica i Dibuix tècnic de 1r de Batxillerat, s’ha comprovat la seva bondat
pel que fa a l’exposició de continguts conceptuals.
En el cas de l’entorn Moodle, s’ha comprovat:
- Aquest entorn ha possibilitat iniciar el desenvolupament d’activitats més autònomes als
ordinadors, a nivell individual i per parelles, sobretot entre els alumnes de batxillerat. De totes
maneres, en el moment d’aplicar un model semi–presencial hi ha hagut dificultats, segurament
degudes a la pròpia falta d’experiència sobre aquest tema.
- En dos grup d’ESO d’adaptació curricular, la utilització de l’entorn virtual de forma presencial a
l’aula, amb suport del professor, ha estat engrescadora i molt ben acceptada.
- Sobre les expectatives de connexió dels alumnes des de casa no han donat els resultats
esperats, suposem que per falta d’un hàbit que potser caldria potenciar i educar. Caldrà
explotar el fet que els alumnes semblen disposats a repetir l’experiència realitzant més
activitats connectats a l’espai mod’Arts i també es mostren receptius a fer-ho des de casa si
els professors els hi proposessin, tal com es veu al Gràfic 33, de la pàg. 54
63
Per acabar, uns suggeriments de cara al futur:
- Caldria incentivar d’alguna manera, a nivell oficial, la creació de materials didàctics adaptats
en formats TIC per les matèries curriculars de l’àmbit de l’educació artística. Pensem que la
innovació didàctica, sovint depèn massa del voluntarisme del professorat.
Previsiblement, la pissarra digital s’anirà implantant a les aules i caldria disposar de recursos,
formació i suport tècnic des del primer moment. Que no passi com de vegades...., que potser
tindrem PDI a l’aula, però no sabrem amb què fer-la servir ni com funciona.
- Seria bo aprofitar l’existència del campus mod’Arts per donar-li una continuïtat, implicant a
professors i alumnes de Centres d’arreu de Catalunya interessats en el treball col·laboratiu
dins l’àmbit de l’Educació Artística.
Amb el temps podria, fins i tot, esdevenir un campus virtual per cursar la modalitat del
Batxillerat d’Arts de una manera semi–presencial, donat que aquesta modalitat no s’imparteix
en la majoria de centres de secundària. Segurament que l’edat i grau d’autonomia dels
alumnes del tram de l’ensenyament post–obligatori que estesin prou motivats, ho permetria.
64
ANNEXOS
65
ANNEX 1
Informes de Progrés
66
PRIMER INFORME DE PROGRÉS
LLICÈNCIES RETRIBUÏDES 2006/2007 MODALITAT A
Nom: Àngels
Cognoms: Martínez Badia
1.- Objectiu de la recerca.
• ¿Heu trobat alguna dificultat insuperable que us hagi obligat a fer modificacions en aquest projecte?
Sí No
• Detalleu-les, si s’escau:
Únicament ressenyar que en un dels 3 instituts només es farà alguna activitat puntual amb una professora, donat que la composició del Seminari de Visual i Plàstica ha canviat respecte el curs anterior, quan es va agafar el compromís de participar en el projecte.
2.- Temporització.
• Les fases del vostre projecte de treball, segueixen el calendari previst?
Sí No del tot
• Nova temporització, si s’escau:
Existeix un endarreriment d’un mes i mig, aproximadament.
No tinc previst refer el pla de treball, però sí anar reajustant el calendari previst per guanyar temps en lo possible. Intentaré fer alguna activitat més amb alumnes al tercer trimestre, a compte del que no s’ha pogut fer en el primer, com estava programat.
x
x
67
3.- Descripció de la recerca.
Feu una breu presentació dels resultats obtinguts fins el moment d’ara (febrer de 2007)
- Engegar l’espai http://phobos.xtec.net/amarti29/moodle/, dotar-lo de continguts i efectuar la inscripció interna dels participants.
- Recollida de dades: Qüestionari inicial per alumnes i professors.
- Desenvolupament d’una activitat (de vàries sessions) amb alumnes amb l’entorn Moodle i una altra amb pissarra digital, en 2 dels tres instituts.
Detalleu, si és el cas, les tècniques (qüestionaris, observació, entrevistes ...) emprades en la vostra recerca
- Recollida de dades a través d’enquestes o qüestionaris i per observació directa d’algunes activitats, amb presa de fotos ien registrament de video en ocasions.
Si el vostre projecte contempla l’elaboració de materials, feu-ne una relació.
• Materials ja elaborats:
- Estructura i disseny de l’entorn col·laboratiu mod’Arts, tan pel que fa a cursos com usuaris.
- Continguts dels cursos Sistemas de Representació i Pràctiques de dibuix tècnic amb Autocad
• Materials en fase d’elaboració:
- Continguts dels diferents cursos integrats en l’entorn col·laboratiu mod’Arts.
- Cerca contínua i catalogació de recursos a internet
- Videotutorials i Objectes d’aprenetatge per a ús en pissarra digital interactiva, fixa i portàtil.
- Actualització de la web docent http://www.xtec.net/~amarti29/ , lligada amb l’inici d’ un espai per la publicació de video, ja sol·licitat i concedit per el servei de la Xtec rtsp://video.xtec.cat/amarti29/
68
4.- Estudis.
Si el vostre projecte de llicència implica l’assistència a cursos de formació, indiqueu quins són els estudis en curs i quins ja heu acabat.
• Estudis ja realitzats:
- Autoformació en Moodle, davant la impossibilitat d’accedir al curs telemàtic D136, Entorns virtuals d'aprenentatge: Moodle, per manca de places disponibles.
- Curs presencial de 30 h. sobre “Recerca Educativa”, impartit per l’ ICE de la Universitat de Barcelona a l’octubre de 2006.
• Estudis en curs o previstos:
- Realitzant el curs presencial “Didàctica i creació de WebQuest”, impartit per Carme Barba I Sebastià Capella del 6/2/2007 al 27/3/2007 ( 20 hores - 8 sessions ) de 18:00h a 20:30h al CEIP Roureda, de Sabadell. - Participant als Seminaris de formació del projecte d’ investigació Promethean–DiM sobre PD Interactiva, http://dewey.uab.es/pmarques/dim/promethean/investigacion.htm
5.- Calendari de les reunions amb la persona supervisora.
• Indiqueu-nos el nombre de sessions de treball que heu mantingut amb el vostre supervisor o supervisora
Nombre de sessions
• Aquestes sessions de treball són periòdiques o esporàdiques?
Periòdiques Esporàdiques
5
X
69
• En cas de ser periòdiques, indiqueu-nos la periodicitat.
- Mensual
• Descripció de la metodologia emprada en aquestes reunions.
- Comentari del avenços i de les dificultats trobades durant l’últim període.
- Consulta i resolució de les qüestions problemàtiques que hagin surgit des de l’ última reunió i que no s’han pogut plantejar o resoldre per email.
- Planificació de les properes accions a desenvolupar.
6.- Observacions.
• Afegiu aquelles consideracions que cregueu importants i que no hagueu comunicat anteriorment:
1. Hi ha dificultats per contactar amb els professors col·laboradors de la recerca i posar-se d’acord sobre continguts i dates. Aquest contacte continuat és necessari per coordinar les activitats que es volen fer amb els alumnes dels diferents Centres, però el dia a dia dels instituts és molt absorbent i marca la disponibilitat de les persones i del espais a utilitzar per portar-les a la pràctica.
2. El temps invertit en solucionar els aspectes del punt anterior disminueix el ritme de cerca, adequació i elaboració de materials didàctics.
Vist i plau de Signatura de la/el
la supervisora o supervisor docent amb llicència retribuïda
Dr. Carles Dorado Perea Àngels Martínez Badia
Data: 21 de febrer de 2007
70
Segon informe de progrés1. Modalitat A Nom: ÀNGELS Cognoms: MARTINEZ BADIA
LLICÈNCIES RETRIBUÏDES 2006/2007
1.- Descripció del treball realitzat fins al moment de la presentació d’aquest informe de progrés.
- Participació en les activitats de Formació que es detallen a l’apartat 5 del present informe
- Disseny i desenvolupament de les activitats acordades amb els professors de les diferents matèries i Centres durant el present curs acadèmic.
- Elaboració dels materials descrits a l’apartat corresponent.
- Buidat dels qüestionaris inicials de professors i alumnes participants en la recerca
2.- Adequació del treball al projecte revisat a la reunió de seguiment de febrer de 2007.
- No s’han fet adeqüacions especials respecte al pla de treball revisat al primer informe de progrés.
3. - Recerca:
3.1. Fases ja desenvolupades
- Planificació detallada del projecte i coordinació amb els seminaris de Visual i Plàstica dels 3 Centres implicats. - Preparació de la infraestructura tecnològica necessària per desenvolupar les activitats previstes.
1 Aquest segon informe de progrés cal fer-lo arribar a l’adreça postal següent: Departament d’Educació, Subdirecció General de
Formació Permanent i Recursos Pedagògics. Via Augusta 202-226, 2ª planta sector B. 08021 Barcelona.
71
- Preparació i experimentació dels material didàctics en l’entorn moodle i a la PDI
- Registre i recollida de dades de tots els processos involucrats en la recerca.
3.2. Fases que us queden per desenvolupar
- La recollida de dades finals o valoracions de les activitats de classe acabarà la setmana vinent. - Processament de les dades extretes del propi entorn moodle.
- Anàlisi i interpretació de les dades recollides per tots els mitjans utilitzats durant el procés de recerca - Redacció de la memòria final on consti tot el treball fet, els resultats obtinguts així com la seva difusió. _______________________________________________________________________________________
4.- Materials.
En cas que el vostre projecte de treball tingui prevista l’elaboració de material, feu-ne una relació.
4.1. Materials ja elaborats:
- Els ja indicats a l’informe de progrés del febrer.
- Continguts dels cursos del mod’Arts “ El Color a la Pintura” i “ Dibuix Tècnic”, amb integració de diversos vídeotutorials creats amb software per la PDI.
- Actualització de la web docent
4.2. Materials en fase d’elaboració:
- Els ja indicats a l’informe de progrés del febrer.
- Incorporació de continguts als diferents cursos integrats en l’entorn col·laboratiu no esmentats anteriorment
- Webquest sobre “El color”
72
- Creació de rotafolis sobre diferents temes per a ús en pissarra digital interactiva
- Edició dels vídeos sobre les activitats realitzades amb alumnes i penjar-los al Vixtec
_______________________________________________________________________________________
5.- Estudis.
Si el vostre projecte de llicència implica l’assistència a cursos de formació, indiqueu quins són els estudis en curs i quins ja heu acabat.
5.1. Estudis ja realitzats (curs o assignatures):
- Els ja indicats a l’informe de progrés del febrer.
- Curs presencial “Didàctica i creació de WebQuest” al CEIP Roureda, de Sabadell
- Seminaris 1 i 2 de formació del “Projecte d’ investigació Promethean–DiM sobre PD Interactiva” al Col.legi Escolàpies - La Inmaculada, de El Masnou
5.2. Estudis en curs o previstos (curs o assignatures):
- Introducció a l’ Art teràpia - Ascensió Moreno, Universitat Internacional de Catalunya
- Curs Telemàtic per determinar d’ Escoles d’estiu 2007.
6.- Calendari de reunions amb el/la supervisor/a.
6.1. ¿Hi ha modificacions en la periodicitat de les reunions de seguiment que manteniu amb el vostre supervisor/a, respecte a la que consta en el primer informe de progrés?
Sí No X
73
En cas afirmatiu, detalleu la nova temporització.
_______________________________________________________________________________________
6.2. ¿Hi ha modificacions en la metodologia emprada en aquestes reunions, respecte a la que consta en el primer informe de progrés?
Sí No X
En cas afirmatiu, detalleu la nova metodologia.
_______________________________________________________________________________________
7.- Observacions.
Afegiu aquelles consideracions que cregueu importants i no hagueu comunicat anteriorment:
- Els objectius principals de la llicència de desenvolupar i experimentar materials didàctics a les classes en l’entorn moodle i amb la pissarrra digital portàtil i recollir la seva incidència en el procés d’ensenyament–aprenentatge s’han anat complint segons el programa previst.
- Com afegit al projecte desenvolupat a la llicència, des del gener del present curs, tan l’IES Can Planas com l’IES Sabadell formen part de l'experimentació DIM-Promethean sobre l’us de la PD Interactiva a classe a nivell nacional. Ens havíem fet l’ expectativa d’utilitzar les pissarres i comprovar la resposta dels alumnes, complementant així les dades de la llicència, però no ha estat possible degut a que no s’han instal·lat fins el març i han començat a estar operatives al maig, i encara ara donen alguns problemes tècnics.
Data: 30 de maig de 2007
vist-i-plau Docent amb
La/el supervisor/a llicència retribuida
Dr. Carles Dorado Perea Àngels Martínez Badia
74
ANNEX 2
Qüestionaris dels alumnes
75
Qüestionari Inicial - ALUMNES DADES PERSONALS
Nom i Cognoms (*) Data naixement
Dades Opcionals (*)
Alumne de l’ IES □ Can Planas □ F. Casablancas □ Sabadell □ __________
Has repetit curs? □ Mai □ L’ actual □ Fa temps Quin?
El curs passat ja estudiaves en aquest Centre? □Si □ No
Si vens d’ un altre Centre, és del mateix municipi? □ Si □No
Ara estàs fent 1 2 3 4 ESO 1 2 BTX Tens _ _ anys ♀ Noia □ ♂ Noi □
Si estàs cursant 4t d’ ESO, has decidit què faràs el curs vinent?
□ Batxillerat, modalitat ___________
□ Cicle FGM de ______________
□ Incorporació al món laboral.
Per quins motius? ______________ _____________________________
Si estàs cursant Batxillerat, indica la modalitat:
□ Humanístic □ Científic □ Social
□ Artístic □ Tecnològic □ __________ Si us plau, anota per ordre de prioritat els factors que vas tenir en compte per triar la teva opció:
1. ___________________________________________
2. ___________________________________________
3. SOBRE L’ORDINADOR - Estàs familiaritzat amb l’ús de l’ordinador?
□ Gens □ Poc □ Bastant □ Molt
- On acostumes a utilitzar-lo habitualment?
□ A casa □ A l ’institut □ A la biblioteca □ A _?__________
- Tens ordinador a casa? □ Si □ No Amb ús □ exclusiu Amb ús □ compartit
Amb connexió a internet? □ Si □ No Amb webcam? □ Si □ No
- Utilitzes programes de dibuix o de retoc d’imatges? □ Si □ No
- Quins són aquests programes? ___________________________________________________
- Utilitzes programes d’ edició de vídeo o so? □ Si □ No - Quins programes? _____________________________________________________________
- Saps crear i gravar un CD o un DVD? □ Si □ No
76
ALTRES APARELLS
- Quins aparells tens?
Mòbil? □ Si □ No Memòria USB □ Si □ No Reproductor de música? □ Si □ No
Càmera de fotos □ Si □ No Càmera de vídeo digital? □ Si □ No
- Et descarregues les fotos o clips de vídeo de la càmera o el mòbil a l’ordinador? □ Si □ No INTERNET - Et connectes a internet ?
□ Quasi tots els dies □ 2-3 dies/setmana □ Quasi Mai
- Tens alguna adreça de correu electrònic activa que utilitzis regularment? □ Si □ No
- Tens algun blog o pàgina web personal? □ Si □ No
- Fas servir la missatgeria instantània, tipus “Messenger”? □ Si □ No
- Has participat en xats o fòrums? □ Si □ No En alguna videoconferència? □ Si □ No
- Acostumes a fer descàrregues? □ Si □ No Digues què acostumes a baixar-te?
□ Programes □ Música □ Imatges □ Vídeos □ ?______________ - Per fer els treballs escolars, on fas les consultes?
□ webs □ diccionaris on-line □ ?______________ □ ?______________
Recomanes visitar algun lloc? ______________________________________________ - Quantes hores/setmana estàs connectat aproximadament, en funció de l’ activitat?
Estudi o feina h. Entreteniment h. ?__________ h. Suma total h/s
OCI
Enumera activitats que acostumes a fer en el temps lliure, per ordre de dedicació en temps i col·locant-les en la columna adient.
Relacionades amb l’ús de pantalles, internet, imatge i so digital, televisió... No relacionades amb els conceptes anteriors
1. 1.
2. 2.
3. 3.
Nota: Les dades facilitades al present qüestionari són confidencials i només s’utilitzaran a efectes estadístics. Gràcies per la teva col·laboració.
77
L’objectiu d’aquesta enquesta és saber la opinió que t’has format sobre la utilització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en el procés d’aprenentatge d’alguns continguts de la matèria de <nom matèria>. Et donem les gràcies per la teva col·laboració.
DADES COMPLEMENTÀRIES: Nom o Cognoms: ( Opcional ) ______________________________
Any de naixement:_______ ♂ Noi □ ♀ Noia □
2 3 4 ESO Grup: _______ □ F. Casablancas □ Can Planas □ Sabadell
T’agrada estudiar? □Si □ No Si has repetit algun curs, digues quins:______________
En un trimestre qualsevol acostumes a aprovar
totes les matèries? □Si □ No
En suspens
1-2 □
En suspens
3-5 □
En suspens
més de 5 □
Fora de l’ institut quantes hores a la setmana dediques a l’estudi ? _____ h. Tens connexió a internet a casa? □Si □ No
Quantes hs./ setmana utilitzes l’ordinador exclusivament per fer les tasques escolars? _____ h.
Tens adreça de correu electrònic? □Si □ No ( Opcional ) _____________________ @ ______________
Tens un blog o una web personal? □Si □ No ( Opcional )
http://www. ___________________________
- ACTIVITAT AMB LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA ( PDI = ordinador connectat a internet + software específic + projector i pissarra especial) Què destacaries sobre la utilització de la PDI a classe per treballar alguns continguts ( X ) de
la matèria <nom matèria > ?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
....................................
VALORA els següents aspectes de l’activitat desenvolupada, respecte al que fas habitualment a classe.
Posa una X a la columna adient
Molt menys
Menys ( - )
Igual ( = )
Més (+)
Molt més
1 El teu nivell d’atenció durant l’exposició del tema ha estat.....
2 Els continguts explicats a classe els has entès.....................
3 El teu grau d’ interès pel tema desenvolupat ha estat...........
4 Consideres que amb la pissarra digital has après ................
78
- ACTIVITAT AMB ORDINADORS, CONNECTATS A L’AULA VIRTUAL mod’Arts Quines impressions destacaries sobre aquesta activitat pràctica sobre <NOM ACTIVITAT> de
la matèria de <NOM MATÈRIA> ?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
VALORA els següents aspectes de l’activitat desenvolupada, respecte al que es fas habitualment a classe.
Posa una X a la columna adient
Molt menys
Menys ( - )
Igual ( = )
Més (+)
Molt més
1 Fer els exercicis proposats t’ha agradat................................
2 Les teves ganes de participar en l’activitat han estat............
3 El grau de dificultat al fer la feina t’ha resultat......................
4 Consideres que amb aquest sistema has après....................
5
Et sembla que calen uns coneixements sobre ordinadors, programes o Internet que no tenies
per poder fer les pràctiques seguint la guia del curs del mod’Arts? □Si □ No
Havies provat aquest manera de treballar anteriorment? □Si □ No
La navegació pel lloc web et resulta còmoda? □Si □ No Et connectaries des de casa (o biblioteca ) per fer consultes i activitats de reforç o ampliació si
els professors t’ho proposessin? □Si □ No
T’agradaria repetir aquesta experiència més sovint? □Si □ No Perquè?..............................
.........................................................................................................................................................
SUGGERIMENTS :
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
79
ANNEX 3
Enquestes dels professors
80
MODEL D’ ENQUESTA ALS PROFESSORS
Any de naixement : Nom:
Anys d’experiència docent:
Llicenciatura i Especialitat:
Centre de treball:
Per les 2 preguntes següents, contesta amb el número que indiqui la resposta escollida, entre aquestes:
(1) Molt bàsic;
(2) Bàsic
(3) Mig
(4) Avançat
a) Nivell de formació en Tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC ) aplicats a l’educació?
b) Tenies experiència prèvia en l’ús d’estratègies d’ensenyament – aprenentatge que integren les TIC a l’aula?
- Indica quina és la metodologia emprada habitualment en les teves classes:
- Descriu el perfil dels grups d’alumnes amb qui has portat a terme l’experiència:
Grup:
Grup:
- Opinió, observacions i avantatges o problemàtica detectada, respecte a la metodologia habitual, sobre:
a) L’ús de l’espai mod’Arts:
b) Les activitats didàctiques experimentades amb l’espai mod’Arts:
c) L’ús de la Pissarra Digital (interactiva):
d) Les activitats didàctiques experimentades amb la PDI:
e) La infraestructura del Centre per atendre aquest tipus d’activitats:
f) La resposta del alumnes davant la innovació d’integrar les TIC a l’aula:
g) El grau de suport obtingut per la persona que ha portat a terme la recerca en el transcurs de l’experimentació
- Altres suggeriments que vulguis afegir:
T’ agrairíem qualsevol comentari que pugui ajudar a millorar algun aspecte de l’ús de les TIC a classe:
81
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
NOM: ( IES Can Planas )
Any de naixement: 1958
Anys d’experiència docent: 18 anys
Llicenciatura i Especialitat: Belles Arts / Imatge
Per les 2 preguntes següents, contesta amb el número que indiqui la resposta escollida, entre aquestes:
(5) Molt bàsic;
(6) Bàsic
(7) Mig
(8) Avançat
c) Nivell de formació en Tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC ) aplicats a l’educació? 3
d) Tenies experiència prèvia en l’ús d’estratègies d’ensenyament – aprenentatge que integren les TIC a l’aula? 4
- Indica quina és la metodologia emprada habitualment en les teves classes:
En Batxillerat Artístic hi ha matèries, com Infografia, Imatge o Autocad, en què ensenyem el funcionament dels diferents programes infogràfics bàsics (Photoshop, Flash, Dreamweaver, Freehand, Illustrator, Studio 8 i Autocad), i altres en què l’apliquem (Fonaments del Disseny, Dibuix Tècnic, Imatge).Això implica una metodologia interactiva que proporcioni als alumnes la possibilitat de disposar dels materials d’autoaprenentatge en qualsevol moment i situació. De moment, això és possible sempre que treballin a l’aula, però encara falta desenvolupar i esprémer les opcions que ens ofereix la connectivitat on line (l’entorn moodle, per exemple)
A l’ESO, la veritat és que, a banda d’experiències puntuals i de pràctiques telemàtiques amb la interfície moodle, esmentada abans, la metodologia és molt tradicional. Estem a l’espera de poder aplicar els nous recursos que ens ofereix la PDI, si els problemes tècnics ens ho permeten.
- Descriu el perfil dels grups d’alumnes amb qui has portat a terme l’experiència:
Grup: 4 ESO, són grups amb un nivell molt desigual de familiaritat amb el mitjans telemàtics i de relació am l’entorn virtual, però que s’hi adapten amb força facilitat. No estan acostumats però a realitzar un treball autogestionat i de participació.
Grup Batxillerat: Tenen més capacitat d’adaptació que els anteriors, però comparteixen la falta de capacitat per organitzar el seu treball de manera flexible i amb la possibilitat de treballar des de casa.
- Opinió, observacions i avantatges o problemàtica detectada, respecte a la metodologia habitual, sobre:
a) L’ús de l’espai mod’Arts:
Els avantatges de l’espai mod’Arts queden explicitats en els apartats anteriors: possibilitat de fer un aprenentatge interactiu, flexible, tutoritzat i d’autogestió per una banda, i
82
oportunitat d’accedir a materials i processos informatius i cognoscitius de forma pràcticament il·limitada.
b) Les activitats didàctiques experimentades amb l’espai mod’Arts:
Penso que estem en una fase incipient, en relació al treball en entorns virtuals i espero que les activitats vagin guanyant progressivament interactivitat i profunditat de continguts, més enllà del seu caire lúdic.
c) L’ús de la Pissarra Digital (interactiva):
L’hem fet servir molt poc, per problemes ben prosaics, de tipus tècnic. No hem anat més enllà de provar les seves aplicacions més bàsiques, però és evident que és una eina molt potent, complementària a les activitats virtuals descrites a dalt.
d) Les activitats didàctiques experimentades amb la PDI:
Les activitats realitzades ens han permès entreveure les possibilitats d’aquesta aplicació tecnològica. Puntualment han resultat interessants, però falta perspectiva i un ús més sistemàtic i racionalitzat per treure conclusions.
e) La infraestructura del Centre per atendre aquest tipus d’activitats:
En comparació amb altres centres, no ens podem queixar de la infraestructura, a banda dels problemes típics que comporten aquestes eines, amb un alt component tecnològic. Jo remarcaria que quan es parla de les TIC es considera la dotació del maquinari però es descuida de forma greu la qüestió del seu manteniment i actualització; les eines potents esdevenen inoperants si els problemes tècnics quotidians són enfarfegadors (aquesta és una qüestió general).
f) La resposta del alumnes davant la innovació d’integrar les TIC a l’aula:
Els alumnes accepten i interioritzen de forma absolutament natural la utilització de les TIC. Altra cosa és que s’adaptin a les formes de treball autogestionat que possibiliten. Segurament això és una qüestió de temps i que els professionals (els professors i els programadors educatius) tinguin clar per a què les necessiten, els alumnes, aquestes potencialitats.
El grau de suport obtingut per la persona que ha portat a terme la recerca en el transcurs de l’experimentació
La persona responsable de la recerca ha mostrat una disponibilitat completa i no ha escatimat esforços per tirar endavant el projecte.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
83
NOM: ( IES Ferran Casablancas )
Any de naixement::12-02-1963
Anys d’experiència docent:12 anys
Llicenciatura i Especialitat: Arquitectura
Per les 2 preguntes següents, contesta amb el número que indiqui la resposta escollida, entre aquestes:
(9) Molt bàsic;
(10) Bàsic
(11) Mig
(12) Avançat
g) Nivell de formació en Tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC ) aplicats a l’educació?(2)
h) Tenies experiència prèvia en l’ús d’estratègies d’ensenyament – aprenentatge que integren les TIC a l’aula?(2)
- Indica quina és la metodologia emprada habitualment en les teves classes:
1. Classes tradicionals (pissarra, explicació, lliurament exercicis amb suport paper (dibuix tècnic).
2. Ús de projector, materials en Power point, vídeo, accés Internet. Demanada exercicis per via telemàtica i correccions i comentaris amb l’ús del correu electrònic (fonaments del disseny)
3. Explicacions en l’aula tradicional, classes puntuals a l’aula d’infografia amb materials trets amb accés a Internet, DVD o vídeo. (ViP 3r ESO)
- Descriu el perfil dels grups d’alumnes amb qui has portat a terme l’experiència:
Grup:3r ESO, grups amb alumnes amb capacitats d’estudi i aprenentatge autònom. (poques sessions)
Grup: 3r ESO, grup d’alumnes amb grans mancances d’aprenentatge i poca autonomia. (van fer varies sessions)
- Opinió, observacions i avantatges o problemàtica detectada, respecte a la metodologia habitual, sobre:
a) L’ús de l’espai mod’Arts: Els alumnes han de mostrar un grau alt d’autonomia i interès per fer-ne ús. De tots els alumnes que van tenir l’experiència tutoritzada a classe, pocs ho van intentar des de casa.
b) Les activitats didàctiques experimentades amb l’espai mod’Arts: Puntualment algunes activitats experimentals, molt procedimentals van atraure molt als alumnes. Algunes visualitzacions dels sistemes de representació tenen gran utilitat per il·lustrar conceptes de la geometria de l’espai que a la classe tradicional són dificultosos.
c) L’ús de la Pissarra Digital (interactiva): No la van fer servir com a tal. L’ús de la tauleta respecte el teclat de l’ordinador no presenta grans avantatges.
d) Les activitats didàctiques experimentades amb la PDI: No la van fer servir com a tal.
84
e) La infraestructura del Centre per atendre aquest tipus d’activitats: Fem servir un aula especial (infografia). Tenim un aula per cada nivell educatiu al centre amb un equip informàtic amb projector i accés a Internet. No tenim cap PDI.
f) La resposta del alumnes davant la innovació d’integrar les TIC a l’aula: Els resulta atractiu sortit de la classe convencional. Els grups més receptius eren aquells que presentaven més dificultats d’aprenentatge. Va ser una sorpresa. Segurament s’adonaven que el seu avanç en la capacitat de fer coses era més gran.
El grau de suport obtingut per la persona que ha portat a terme la recerca en el transcurs de l’experimentació: Important i pacient. Va ser complicat organitzar l’activitat amb els grups del centre i sempre va donar facilitats i suport per fer coses.
- Altres suggeriments que vulguis afegir:
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
85
6. BIBLIOGRAFIA
Educació a l’ensenyament secundari: - Educació Visual i Plàstica - ESO: http://www.xtec.net/estudis/eso/04_Doc_curriculum/07_visual_plastica_eso.pdf - Matèries del Batxillerat d’Arts: http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/07_dibuix_artistic.pdf http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/11_imatge.pdf http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/09_fonament_disseny.pdf http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/12_tecniques_expressio.pdf http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/13_volum.pdf Dibuix Tècnic: http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/08_dibuix_tecnic.pdf http://www.edebedigital.com/recursos/docs/proyectos/26.doc Història de l’Art: http://www.xtec.net/estudis/batxillerat/01_doc_bat/02_arts/10_historia_art.pdf http://www.edebedigital.com/recursos/docs/proyectos/472.doc -Montserrat Planella: Llicència d’estudis 2002 www.xtec.es/~mplanel4 Tecnologies de la Informació i la Comunicació ( TIC ): - Roberto Canales Reyes: “Estudio de opinión y necesidades formativas de profesores, en el uso e integración curricular de las tic, para sustentar una propuesta de formación orientada a la innovación didáctica de aula”. http://tronador.ulagos.cl/pagacad/educacion/RobertoCanales/inf_edu.htm - Associació d’ensenyants d’Informàtica de Catalunya: Resultats de l'enquesta: “Sobre la realitat de les TIC als Centres Educatius catalans” : www.aeic.es
- Nicholas Burbules: "Los jóvenes saben más que sus maestros"
· ARCHIVO - CULTURA Miércoles 8 de agosto de 2007 - Actas del XII Congreso Nacional de Modelos de Investigación Educativa: Investigación en Innovación Educativa Colección: Documentos congresuales/12 servicio de publicaciones - Universidad de La Laguna, 2005
86
Pissarra Digital i PD Interactiva: -Llibres en format PDF: http://dewey.uab.es/pmarques/docs/pizarradigital.pdf http://www.juntadeandalucia.es/averroes/publicaciones/nntt/TIC_como_agentes_innovacion.pdf - Portal de la PD: http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pissarra.htm - Recerca: “La Pissarra Digital a Catalunya 10/01/05” http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/recercat.htm
- La pissarra digital interactiva (PDI): avantatges i problemàtiques (27/08/05) http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pizinteractiva2.htm - Investigación: "La pizarra digital interactiva Smart" http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/es/SMART.htm - Investigación Promethean: http://dewey.uab.es/pmarques/dim/promethean/investigacion.htm - Interwrite: http://www.artigraf.com/InterWrite/demo_videos.htm Entorn “Moodle”: - Articles al núm. 13, 14 i 15 de Linux Magazine en format PDF: http://www.linux-magazine.es/issue/13/Educacion.pdf 01/07/06, 2001721 bytes http://www.linux-magazine.es/issue/14/Educacion.pdf 02/07/06, 2539599 bytes http://www.linux-magazine.es/issue/15/Educacion.pdf 03/12/06, 2218802 bytes - Using Moodle (Paperback) by Jason Cole O'Reilly Media, Inc.; 1 edition (July 25, 2005) http://www.amazon.com/gp/product/0596008635/qid=1147083152/sr=1-1/ref=sr_1_1/002-4761434-0680041?s=books&v=glance&n=283155
“Book Description Developed by an extremely active open source community, Moodle is a sophisticated course management system that's ideal for creating dynamic online learning communities and for supplementing face-to-face learning ……”
Traducció-resum lliure: Desenvolupada per una comunitat de font obert extremadament activa, Moodle es un sofisticat sistma de gestió de cursos que es ideal per crear comunitats de aprenentatge dinámic online y per complementar l’aprenetatge cara a cara. Utilitzat en més de 115 paisos y en més de 60 idiomes, Moodle por escalar des de un únic site professor fins a una universistat de 40,000 estudiants. Els professors que utilitzen moodle tenen accés a un ventall de eines potents com tasques, forums, diaris, concursos, enquestes, xats, y tallers. Using Moodle es un manual entenedor que explica com treballa el sistema, amb un munt d’exemples i bones pràctiques per utilitzar-lo…
- Interessant exemple d’utilització didàctica a Secundària: http://phobos.xtec.cat/imartin6/moodle/
Top Related