CINC RELIGIONS CONVIUEN A SANT CUGAT EN BONA HARMONIA PERÒ AMB INDIFERÈNCIA PÀGINES 3 A7
Divendres. 6 de uiriemhre de l'J')S OS4CANT01N3
El "diari" de Sant Cugat SUMARI
Les Planes demana millores urbanístiques,
sanitàries i de serveis en el Consell de Districte
Pàgina í
El 63% dels ciutadans protegiria tot els espais de Sant Cugat que encara
no s'han urbanitzat Pàgina 14
Les O N G demanen que Sant Cugat es mobilitzi per pal·liar els efectes de
l'huracà Mitch Pàgina 19
El Pat í Hoquei Sant Cugat "A" , imbatible,
continua liderant la taula classificatòria
Pàgina 34
L'Esbar t es t renarà Terra Baixa al
Teatre-Auditori el pròxim mes de març
Pàgina 43
per
en la compra de
LLENYA o
CARBÓ a la benzinera
4 Griful Oil, S.L. ServdE«ució
L
Núm. 261 Any 17
225 ptes.
La Festa de Tardor reivindica la
importància de les associacions veïnals
El debat d'aquest vespre, les paradetes de diumenge i el lliurament de premis de la Marxa seran alguns dels actes destacats
Pàgina 20
Elglamour d'altres èpoques ha quedat nduït a una estructura patètica plena de brutícia. FOTO: XAVI LARROSA
Pàgina 16
Les restes del Casino de la
Floresta, font de conflictes
Després d'anys de queixes, rAjuntament comença a elaborar informes per trobar-hi una solució
AmM$H^/JBKBK&Fo~$~ínclott^l suplement juveTuTSecundèria i la fitxa 3 del col·lec-
cionable Collserola pels 4 cantons
PERQUÈ CREDO SA... DONA-LI PA
ES NATURAL!!
VALLÈS PA, S. A.
Monestir, 58-60 08190 Sant Cugat del Vallès
EL NOSTRE PA DE CADA DIA
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
MODA I N F A N T I L
NENS: 15% en tots els articles i de regal
una bonica gorra (per una compra superior a 3.000ptes.)
Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.
t i ( í. %
son DISON Estilistes i Perruquers :
Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica
Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un l()9r de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un \5r/c de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!
L A C A R
LA CARPA: Consumicions gratuïtes
Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.
FUNDACIÓ ANTONI TAPIES. SELECCIÓ DE LA COL·LECCIÓ PERMANENT DEL GRAN ARTISTA BARCELONÍ. FINS AL 30 DE NOVEMBRE. Els subscriptors podeu anar-hi gratuitament. Podeu recollir les vostres entrades a la redacció.
KLSFJt \ \ OV»
CINES A: Sessions golfes de franc
Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.
GrifulOil,s.L. Servei Estació
GRIFUL OIL, S.L.:
Atractius descomptes en benzina
Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.
HORARI Dissabtes a les 22.30 h i diumenges a les 19
h. al Casal de Cultura de Valldoreix. El grup de Teatre Espiral organitza la 5a.
Mostra de Teatre a Valldoreix. El proper dissabte dia 31 i diumenge 1 la companyia Teatre Espiral representarà "Teatre Breu". Els primers subscriptors del setmanari tenen l'entrada
gratuïta. Cal passar a recollir les entrades a la redacció.
lexid<K>ptica ÒPTICA TEXIDÓ
Examen visual gratuït
Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.
També podeu trobar interessants descomptes a Òptiques Texidó, Esports Sant Cugat, Ega mobles, Veterinos, Mascota Perruqueria Taboada, Deriva editorial, Escola de Música Montserrat Calduch
r _x Voldria fer-me Subscriptor d-ELS n CANTONS i rebre
gratuïtament el carnet d E L C L U B D E L S U B S C R I P T O R
Tel Nom Adreça Ciutat Data de naixement Professió Banc/Caixa Cte, corrent
Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/ Sant Antoni, 15, baixos o al fax 589 20 91
Informació 589 62 82
EIS4CANTONS
^ ^ ^ ^ » M El tema de la
hetmana Divendres, fi de iiovemhre íit IWH
R e l i g i o n s a S a n í C u g a t
Creences que conviuen cada dia Hi ha una divisió d'opinions sobre la salut de les religions a la ciutat
Ingredients: 51.157 habitants. Preparació: Se n'agafen un bon feix, que són catòlics, i es divideix els que queden entre testimonis de Jehovà, protestants i islàmics. Es barreja tot amb monestirs, esglésies, locals i mesquites d'altres ciutats i al final hi afegim paraules de teòlegs, sociòlegs, capellans i representan ts de cada una d 'aques tes religions. S'ha de deixar reposar durant se
gles, dècades i anys fins que sigui del tot compacte. Passat el temps s'intenta amassar i donar-li forma ecumènica, integradora, aconseguint harmonia entre tots els ingredients. Un cop a taula el respecte és l'amfitrió, la tolerància és el comensal i els ganivets, forquilles i culleres, el pont entre un í altre. Es tracta d'un producte entre dolç i salat, àcid i agre, ple de grànuls de colors.
GLÒRIA FRANCOLÍ
-Sant Cugat -
La major part dels santcuga-tencs creients són catòlics. I també n'hi ha que no creuen en cap religió. Davant el desencant de tot un teòleg i la il·lusió d'un catòlic practicant creient i convençut, també trobem qui va a missa per obligació, qui només s'hi presenta en dies importants i qui visita l'església quan fa la comunió, es confirma o bé es casa. Durant segles i segles la religió ha estat la base de moltes civilitzacions. El poder que fins fa menys d'un segle deten-taven els eclesiàstics ara el conserven només en uns sectors de la societat.
El pare Borràs, teòleg del Centre Borja, explica la pèrdua d'aquesta primacia constatant que "al costat de l'església catòlica i cristiana hi ha 10.000 succedanis més, com ara les oracions orientals i tot un món de grups de rock, cine i bicicleta que fan competència deslleial a una església que actualment no sap transmetre les riqueses de l'evangeli".
D'altra banda, els que durant molt temps no han combregat amb el que predicava l'església catòlica cristiana, i aquí parlem de creients d'altres religions, des de fa més de 20 anys ja tenen les seves conviccions legalitzades. L'exemple el trobem en la FEDERE, federació d'en
titats religioses evangelistes que va començar a tractar amb l'Estat a partir de 1976, fet que ha facilitat a tots aquests grups poder ser conseqüents amb les seves creences sense haver d'amagar-se. Davant d'aquesta panoràmica
el pare Borràs assegura que en aquests moments s'està vivint "la situació més difícil de les religions occidentals". Es mostra sorprès per la força de convicció amb què s'actua des del món islàmic i lamenta la falta de seguretat en la majoria dels catòlics cristians. El teòleg, tot i amb això, recorda l'existència de diferents grups dins els catòlics compromesos del tot, però "minoritaris".
L<>s principals re practicades a la
QUINA | 0UANTS RELIGIÓ? CREIENTS? j
ligions ciutat
QHES REUNEIXEN?
CATÒLICA A LA OEMARCACÍÓ TEftïUTOÏtlÀL SÒfí
MONESTIR! ALTRES Í^JfíTS DELS BARRIS
\ QTÍTAT ,' TgSTflVÍGMiS
DE JEHOVA ENTRE io$ 1150 (^SmlútftspaiA, 11
\ PROTESTANT UN CENTENAR CfcNTSE SOÉtJA
EVAhíOtUCA ' VmmtwmrEm &¥®>VmmmA,6
ISLÀMICA TítENTA-UN
FROtTOREs'
Una practicant convençuda, d'altra banda, no combrega gens amb aquestes idees i es mostra convençuda de la força que en aquests moments té la religió a la ciutat. Segons ella, hi ha mol-tíssima activitat i gent molt compromesa amb l'església i amb les seves creences. Sigui com si
gui, arreu se senten cants ecumènics, de convivència entre totes aquestes manifestacions religioses. El pare Borràs assegura que l'únic ecumenis-me vàlid és "el camí cap a una unitat que no és uniformitat" i potser aquí és on comencen les discrepàncies.
4 Setmana ELS 4CANITJNS Dnrmlm. 6 de novembre de i 998
E v a n g è l i c s
Es una església iibeitn u tothom i plena de gent, amb molta alegria i empenti/ E: X.L.
Els primers evangèlics de Sant Cugat fa 2 0 anys que
practiquen les seves creences G. F.
- Saat Cugat •
La primera església no catòlica que va instal·lar-se al terme municipal de Sant Cugat van ser els evangèlics. Durant 2 anys aquesta comuni ta t religiosa es reunia a la Floresta, però ja en fa 18 que es t roben al mig del nucli urbà, a la plaça Pep Ventura n ú m . 6, al bell mig de la ciutat.
"El fet de ser els primers -expl ica Una H e r b a g c , a c t u a l pastora d ' aques t m o v i m e n t -volia dir q u e d ins el nos t re moviment podia unir-s'hi tothom que no combregués amb l ' e s g l é s i a ca tò l i c a . A m b el t emps s'han creat altres organ i t z a c i o n s del nos t r e e s t i l , però nosaltres ja ens hem quedat amb el nom".
Aques ta església la conformen 32 m e m b r e s adu l t s als quals cal sumar els amics, fills i s impat i tzants de la congregació. Sant Cugat és la ciutat on es reuneixen els seguidors d'aquesta religió, però gairebé tots viuen als districtes de la
ciutat o a Rubí . l ' na Herbagc, pastora i també llicenciada en teologia, explica que les se-ves funcions - e s refereix al culte r e l ig iós - són d 'oració espontània, tothom hi participa. Durant els primers 45 minuts s ' es tudia la Bíblia i a con t i nuació vénen els comentaris i preguntes dels assistents". Els avangèlics neguen l 'existència d'un ésser que sigui mitjancer entre D é u i el poble i CQns ideren q u e t o t h o m és prou vàlid per in terpre tar la Bíblia per el l m a t e i x . Tot i amb això, l 'estudi d 'aquest llibre sagrat dura 9 anys. durant els quals les persones més exper tes in terpre ten segons els seus estudis què volen dir les paraules de Déu . L'Església no catòlica més an
tiga de Sant Cugat celebrarà el seu aniversari el proper 29 de novembre . Els actes previstos pe r festejar a q u e s t e s dues dècades de reunió són obe r t s a t o t h o m i cons ta ran d ' u n a c e r i m ò n i a " p l e n a de música i poesia , com les de Nadal".
ANOAUJÜTl N.s 71
5/ Ué. cteseà Se c|in:;ctesp;p|p|l
J\? :firipçipméMÈ £;j^^mQi.4 convenir, màïtes y v/ernes,
Camino de la Cruz, 5 Tel. 589 16 74
08190 SANT CUGAT DEL VALIES Tel. y Fax Oficina 589 41 35
I s l à m i c s
Sant Cugat és de les ciutats de la comarca amb menys musulmans Vallès Sense Fronteres els agrupa però no és un lloc de culte
G. F. - Sant Cugat -
La població musulmana que viu a Sant Cugat està formada riomés per M) immigrants. Els mahometans que treballen a Sant Cugat, però, són més nombrosos. Tot i que a la ciutat no hi ha cap seu per a aquest grup religiós, sí que existeix l'associació Vallès Sense Fronteres, entitat que agrupa els immigrants de la ciutat, entre els quals trob e m el co l · l ec t iu m u s u l m à . Aquesta fundació va crear-se per ajudar a solucionar els problemes jurídics amb què es trobaven a q u e s t s q u a n a r r ibaven aquí. Ara les activitats de Vallès Sense Fronteres se centren a facilitar l'intercanvi cultural. Yones Amtía, representant d'aquesta associació, explica que l ' ú n i c a m e s q u i t a a m b q u è compten els islamistes de Sant Cugat es troba fora de la ciutat: "És impossible q u e p u g u e m construir una mesquita a Sant Cugat perquè som molt pocs els que hi vivim. Per poder resar en
una mesquita hem de traslladar-nos a Rubí". Aquest centre de cul te va inaugurar-se fa cinc anys, a partir dels donatius recollits en t re els creients d'aq u e s t a re l ig ió q u e v iuen al Vallès. Yones Amtia explicava que ara el centre se'ls ha fet petit i que s'han traslladat a una altra casa de Rubí. Aquest ha-
Els deures islàmics
són difícils de
complir fora del
país d'origen
bitatge van comprar-lo fa un any i, tot i que encara estan recollint diners per reformar-lo, ja l'han utilitzat en més d 'una ocasió. Els principis bàsics dels islamistes són visitar la Meca, tenir caritat, creure i al mateix temps tenir fe en el profeta i en les paraules de Déu, i per últim resar 5 cops al dia :"Per a nosaltres
v iure aquí es una mica problemàtic -explica Yones Amtía-, ja que les 5 pregàries diàries que al nostre país faríem en hores concretes, aquí Ics hem de fer totes seguides perquè no podem parar la jornada laboral". El Ramadà és un altre dels preceptes que els islamistes han de complir, es t iguin o no al seu país: "Durant el mes que hem de dejunar, a les nostres terres hi ha un ambient que ajuda a complir bé. Aquí, en canvi, nosaltres hem de conviure amb persones q u e m e n g e n , fumen i beuen i això fa encara més difícil el compliment dels nostres deures". Segons explica Yones Amtía el sentit principal del Ramadà és "la solidaritat amb la gent que passa gana, un exercici per la igualtat". La persona més respectada i volguda en una congregació islàmica és l'Imam, l 'encarregat de la mesqui ta i l'encarregat de vetllar pel manteniment de les bones relacions entre els diferents membres d'aquest col·lectiu religiós.
•**»»»<
T e s t i m o n i s de J e h o v à
Els testimonis de Jehovà són la segona religió més seguida a Sant Cugat
Aquest grup religiós està en actiu durant tota la setmana
G.F. - Sant Cugat -
"El testimoni és qui parla, qui està disposat a fer una predicació pública del que diu la Bíblia". Amb aquestes paraules Jordi Garcés, un dels caps de les 25 famílies que formen part dels testimonis de Jehovà de Sant Cugat, explica què vol dir anar de porta a porta ben vestit i amb una carpeta plena de llibres i revistes que informen sobre temes d'àmbit social amb resposta bíblica. Aquest col·lectiu es reuneix a la seva sala del regne situada al carrer Santa Joaquima, núm. 1, per contrastar amb els altres testimonis el que s'explica a la Bíblia. Amb el reclam "Conegui la seva Bíblia, per vostè pot ser un llibre obert" acosten les Escriptures a tothom que hi tingui interès: cada dimarts al vespre fan un estudi bíblic per saber com ha d'influir la religió en la seva vida. Els dijous els aspirants a oradors tenen classe. Fan un curs d'oratòria basat en temes bíblics i a continua-
Aquest col·lectiu predica tamtxa les escoles públiques i privades de la ciutat. F.:X. L.
ció fan demostracions pràctiques del coneixement bíblic. La reunió de tots els membres es fa diumenge a la tarda. Per ser Testimonis de Jehovà cal estudiar, tenir fe en les e n s e n y a n c e s i voler-les proclamar. "Nosaltres acceptem tot tipus de persones si es penedeixen dels seus pecats
i dediquen part del seu temps a l'oració personal". Els creients no es bategen fins que són adults. El matrimoni format per Jordi Garcés i Dolors Reys, testimonis, asseguren que dins d'una família tothom pot prendre la seva decisió: "a casa no obliguem ningú a ser de cap manera".
ELS/GWTONS ü,ve»dres,6 de novembre de 1998 Setmana
C a t ò l i c s
El catolicisme és per a la majoria dels santcugatencs "la religió"
Els caps de setmana es diuen les misses amb més participació
G.F. - Saat Cugat -
"A la parròquia de Sant Cugat hi ha molta vida", explica m o s s è n G a b r i e l , d e s t i n a t a Sant Cugat des de fa més de 20 anys. Els dies de cada dia els fidels t enen la possibilitat d'anar a missa a les 9 del matí i a les 8 del vespre. A la del matí hi va una mitjana de 80 persones, i a la del vespre potse r m e n y s : " C a l t e n i r e n compte que a la ciutat hi ha altres llocs de culte on t ambé hi va molta gent; els jesuï tes , les franciscanes..." Els caps de setmana, però, són
els dies en què el Mones t i r es tà més p le . La missa amb més participació és la dels diumenges a un quart de 2, animada pels joves. Aquesta missa es diferencia de la que es fa a les 12 del migdia, també amb molta assistència, on trobem cants més clàssics. Com ja és de suposar, per Nadal el Mones t i r s ' omp le de gom a gom, tant durant la missa del gall com mentre es diu la missa prèvia a la qual assisteixen famílies amb nens pet i ts . Davant la pregunta de com és el c a t ò l i c d e S a n t C u g a t , mossèn Gabriel explica que hi ha tants t ipus de catòlics com
P r o t e s t a n t s
El nou edifici dels Baptistes estarà fet a
principis d'estiu G. F.
-Sao* Cugat-
D i u m e n g e passat l 'església protestant instal·lada a Sant Cugat des de fa quatre anys va posar la primera pedra del que serà la seva nova seu, un edifici de 350 metres quadrats que comptarà amb una església, unes oficines i un espai que segurament es convertirà en un jardí d'infants obert a tots els nens de la ciutat. Des de fa 22 anys, primer a Barcelona i després des d'una sala del Centre Borja de Sant Cugat , aquest col·lectiu protestant (i emfasitzen el nom per evitar confusions, per donar un sentit més europeu a la paraula que els defineix) es reuneix per practicar els seus tres c o n c e p t e s de Reforma: Sola Gràcia, Sola Fe i Sola Escriptura. Josep Monells és el pastor d 'aquesta comunitat integrada en el consel l mund ia l d'esglésies i dirigent del moviment cristià interconfessional del sud d'Europa. Com a teò
leg i persona que ha estudiat la Bíblia durant quaranta anys, explica cada un d ' aques t s conc e p t e s de R e f o r m a : "A d i ferència del ca to l ic i sme, on l 'home ha de guanyar-se la salvació, Sola Gràcia explica el salvament de l 'home per la voluntat de Déu. Sola Fe vol dir que ens apropem a la gràcia i als béns de Déu a partir del convenciment en les nostres creences. Sola escriptura implica la no acceptació de l'autoritat Papal. Creiem en la Paraula de Déu inspirada en l'esperit Sant i la responsabilitat de l 'home davant de Déu" . Els baptistes van decidir instal·lar-se al Vallès perquè un bona part de les 25 famíl ies m e m b r e s v iuen en aquesta comarca. Susanna Pellicer, del servei de premsa, considera que "Valldoreix és un lloc de futur adequat a les nostres possibilitats". "Si ens intal·lem aquí -ara parla Josep Monel ls-estem segurs que podrem oferir a la ciutat el nostre voluntarisme, els nostres consells. D'al-
tipus de santcugatencs. "I això s'ha de matisar, no podem provocar malentesos". El primer grup que diferencia mossèn Gabriel està format pels santcugatencs de sempre , persones que en altres t e m p s havien viscut amb dependènc ia tant espÍTitual com temporal respecte el Monestir: "Els monestirs naixien pobres però davant l ' exempla r i t a t i el respecte que els tenia el poble, el centre religiós acabava enriquint-se molt. Tenint tantes te r res i p rop ie t a t s passaven gran part del seu temps organitzant aquestes possessions i es convert ien en un focus de civilització molt important que marcava les fites d ' expans ió del país. Aques t pes no deu h a v e r d e i x a t d ' i n f l u i r e n creients del poble a l'hora de viure la fe".
En segon lloc parlaríem de les p e r s o n e s q u e van a r r ibar a Sant Cugat a principis i mitjans de segle, sobretot andalusos, murcians i extremenvs:
El Monestir és el centre de culte catòlic més important de la ciutat. FOTO: X.L.
"Aquest sector va adaptar-se al poble tot i que al principi tenien dificultats amb la llengua i els costums. Malgrat que conserven la seva religiositat i c o n t i n u e n e s s e n t m o l t creients, potser pel seu desarrelament no pract iquen amb gaire assiduïtat, t ambé vénen poc a missa". El tercer grup, segons mossèn Gabriel, el formen les últ imes persones que han començat a viure a Sant C u g a t , q u e per m o t i u s sociològics s 'han traslladat a la c iu ta t . Un sector i m p o r t a n t d ' aques t tercer grup són els estrangers. "Els catòlics d 'aquest grup estan més avesats
a participar act ivament en les coses de la comuni ta t . Bona part dels ca t equ i s t e s sur ten d 'aquest grup". Amb la màxima precisió i amb les paraules molt pensades i m e s u r a d e s m o s s è n G a b r i e l acaba assegurant que "les simplificacions són odioses . D e fet, a l'església s'hi troba força gen t de tots aques t s g rups" . Es destacable dins la comunitat catòlica santeugatenca el grup de joves que fa 25 anys que funciona. Són una important part de l 'Església catòlica de la ciutat, que dinamitzen i apor ten creat ivi ta t al si d 'aquesta institució.
Xqueita olna u> sulKemitHMià ti ptiitti
tra banda", n o s a l t r e s e s t e m oberts a tota persona que per convicció vulgui formar part del nostre grup". L'acceptació de la fe cristiana de manera personal i voluntària un cop s'és adult és el requisit bàsic per ser protestant baptista. En un altre moment Josep Monells parla del
dels donatiu, diL aeienh. FOIX). ()./{.
"nou naixement de l 'esperit" com a "acte de conversió". Segons aquest teòleg, "Jesús envia l 'Esperit Sant als creiencs per capacitar-los a viure. Aquesta persona de la Trinitat només ve al cor de l ' individu q u a n aquest creu en Crist. Jus t en aquest momen t la persona ja
s'ha convertit, ja és creient" . Tot baptista tindrà unes prioritats diferents a la resta de la societat, entre les quals Monells destaca l'administració econòmica: "Els creients, com més anys porten, més nivell econòmic tenen. Això passa perquè un dels principis protestants és gastar menys del que es guanya. Tot forma part del nostre canvi de valors". Les esglésies protestants normalment tenen una gran capacitat econòmica perquè han d'autofinançar-se. "La nostra principal font d'ingressos -explica Susanna Pellicer- són els donatius i les ofrenes voluntàries i regulars dels membres" .
L ' e sg lés ia b a p t i s t a és d e mocràtica perquè la seva autoritat radica en l'assemblea. El pastor pot ensenyar, orientar, guiar, consolar, ajudar, però sempre tenint en compte que al final, conclou el pastor de l'església protestant de Valldore ix , "cadascú ha de d o n a r comptes d'ell mateix".
Gel Gasoil Llenya
Premsa calefacció Butà
Gelats Carbó 7d93m4656
Grifful Oil, s. L. Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O
AL CENTRE DE SANT CUGAT
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa
Entrepans
Congelats
Gelats
Accessoris
Setmana ELS4 CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998
Joan Estruch. Sociòleg especialitzat en religions
"La situació actual de la religió és confusa, ja que ningú ho té clar"
G. F. - Sant Cugat -
Joan Kstruch es catedràtic de lu Universitat Autònoma de Barcelona i resident a Mira-Sol; és. dones, la persona més indicada per aclarir alguns dels dubtes al voltant del seguiment de la religió a la ciutat. Les seves respostes són pausades i concretes. Fa honor a la bona fama que té com a catedràtic especialitzat en sociologia de la religió. —Podria descriure"!!* el pano
rama religiós waiitcngatenc? -A la ciutat hi ha la mateixa si
tuació que a la majoria de Ics poblacions de C a t a l u n y a : una presència molt important i visible a través d'edificis arquitectònics de la tradició hegemònica, el catolicisme, i al mateix temps existeixen petits grups minoritaris com ara evangelistes, musulmans i testimonis de Jehovà. Tots conviuen harmoniosament però també amb indiferència. Actualment gairebé ningú no es preocupa, neguiteja i menys s'obsessiona per veure què fa el del costat. La nostra situació avui es caracteritza per la confusió. Ningú té les coses clares.
-Hi ha certs grups religiosos a la ciutat que no desperten massa simpaties...
-Normalment quan una persona parla a m b qua lsevol de ls creients d'altres religions s'adona que són bones persones. Les etiquetes solen posar-les individus que no han tractat mai amb
cap d'aquests seguidors. Ks molt possible que mai no hagin volgut mantenir una conversa amb ells. També cal tenir en compte que alguns dels creients d'altres religions viuen en unes circumstàncies enormement difícils que no els deixen reivindicar ni el més mínim respecte per Ics seves costums i tradicions. I és que el que no coneixem sol ser vist amb mals ulls.
El que no es pot fer
és dir que la gent
és menys religiosa
que abans
-Podem pensar que la religió està en crisi? -Si parlem de la institució Es
glésia Catòlica, efectivament està passant per uns mals moments. Allò que hi ha al darrere és una crisi de les expressions de la religiositat. N o hi ha prou instruments ni elements per poder-ne parlar amb seguretat. Hi ha una crisi de les expressions tradicionals. Moltes estan canviant i també n'apareixen de noves.
-Aquesta situació és normal? -Tendim a pensar que el pano
rama religiós és a tot arreu com aquí. I la veritat és que estem una mica equivocats, una situació com la nostra no és tant la norma. Es més aviat l'excepció. A la majoria dels països del món el factor reli
giós està molt més present a la vida de les societats que a casa nostra, on vivim la religió amb més privacitat, en la intimitat.
Al Sant Cugat de l'any Z(M\ per exemple, hi ha un tant per cent de la població que no creu en el deu de la tradició cristiana.El catolicisme, per alguns, és l'única forma visible de religiositat, però no n'esgota totes les expressions. El que no es pot fer és dir que la gent és menys religiosa ara que abans.
—Hi ha persones que asseguren no creure en cap déu ni pertànyer a cap religió. Com explicaria aquest convenciment? - J o crec que en molts casos
aquesta persona diu que es desentén de la religió catòlica que culturalment ha heretat.
- N o estem parlant d'ateisme? -E l fet que una persona no cre
gui en la figura d'una determinada divinitat, suposem del déu de la tradició cristiana, no vol dir automàticament que aquesta persona no sigui religiosa.
- C o m e x p l i c a r i a , doncs, que una persona pugui ser atea i rel ig iosa al mate ix temps? -Contestaré amb un
exemple. El Budisme és originalment una religió atea, sense déu. Els seguidors d'aquest ?;~ pensament religiós, per tant, eren persones atees però practicants d'una religió. Això no treu que a les variants posteriors del budis-
Joan Estruch, sociòleg mirasolenc me sí apareguin figures de la divinitat. -Una religió atea, doncs, és
una religió sense déu? - H i ha moltes societats que te
nien la seva religió i en què no hi
Que una persona no cregui en
la figura d'una divinitat
no vol dir que aquesta
persona no sigui religiosa
havia res que poguéssim anomenar ni que s'acostés a allò que nosaltres anomenen déu. Podia haver-hi esperits, tòtems o forces no
especialitzat en religions. F.:X.L. naturals amb domini sobre l'home però que no eren Déu ni cap divinitat.
—Pot diferenciar-nos les religions de les sectes? - L a religió és un concepte que
engloba qualsevol de les tradicions religioses que hi ha hagut en les diferents societats al llarg de la història. Secta dóna nom a un determinat model d'organització religiosa diferent a l'església. La di-ferència, per tant , es tà en t r e església i secta. Secta tradicionalment s'ha reservat per designar un determinat tipus de realitzacions religioses que hi ha hagut en les diferents societats al llarg de la història. Ara la secta és un mot despectiu, per insultar.
E l s ' l CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Setmana
L ' e n q u e s t a
A Sant Cugat es respecta la pluralitat religiosa?
- Sant Cugat -La carta dels drets humans diu que tot ésser humà té el dret de practicar
lliurement la seva religió. La Constitució Espanyola també reconeix implícitament aquest dret, però el nostre és un país majoritàriament catòlic, ja siguem practicants o no. Altres pràctiques religioses són quasi sempre minoritàries, i moltes vegades mal enteses i ignorades. Des de fa un temps al nostre poble hi trobem assentades altres pràctiques religioses. Moltes, ,
les diguem-ne conegudes i properes. Les protestants d'una o altra tendència, són ben admeses. Altres, més llunyanes, són ignorades o suportades amb una certa ironia fàcil. Però, som realment tolerants? Sabem ser respectuosos amb les pràctiques religioses dels altres? O, més clarament, contractaríem com a dependenta d'una botiga una noia que es cobrís amb un chadort Permetríem que complís amb el Sàbat un treballador permutant la seva festa de diumenge per dissabte? Aquesta és la qüestió. / M.S.
ANNA ORTIZ
25 ANYS
DEPENDENTA
"En el fons no es respecta prou l'opció religiosa de les persones. És fàcil dir que sí, però en el fons s'hauria de respectar molt més."
PILAR ROLDÀN
5 4 ANY'S
ECONOMISTA
"Segons quina és la que practiques, sí que es respecta totalment, però de vegades el respecte a determinada religió es barreja amb el racisme, i no es respecta del tot."
JAUME ALONSO
50 ANYS
ENGINYER TÈCNIC
"Crec que es respecta qualsevol religió i la pluralitat de cultes, i no es fa gaire esment de la religió de cada un."
JORDI LLASERA
50 ANYS
COMERÇ
"Al nostre poble es respecta la religió de cada persona i la seva pràctica. Ningú no pregunta què ets o què practiques com a religió; això és respectar la pluralitat religiosa."
LOURDES CORBELLA
32 ANYS
PROEESSORA
"Crec que no es pot dir ni que es respecti ni que no es respecti. Més aviat es va fent, sense mullar-se massa en el tema."
SÍLVIA SANCHO
26 ANYS
FORNERA
"Crec que sí que es respecta, però, la veritat, no tinc massa informació sobre el tema i no sé si algú té problemes per practicar la seva religió."
ISABEL CLAVIJO
25 ANYS
FORNERA
"No tothom respecta les idees religioses dels altres i existeix una certa intolerància. Faria falta més tolerància, respecte i comprensió per a tothom."
EVKLIA GÓMEZ
29 ANYS
AUXILIAR DENTISTA
"Crec que existeix una llibertat total. Cadascú té la religió que vol, i ningú no es fica en allò que fan els altres."
JORDI CASAS
44 ANYS
ADMINISTRATIU
"Hi ha una gran tolerància, i el millor exemple sóc jo, que sóc ateu però no practicant, ja que no faig mai proselitisme."
IMMA PUEYO
50 ANYS
PROFESSORA
"Jo crec que hi ha tolerància religiosa; hi ha pocs problemes, i desconec quines religions es practiquen a Sant Cugat."
moBiüaRi S A N T C U G A
El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar
-p ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.
V-/
EIS 4 CANTONS
8 Política
Divendres. 6 de novembre de Í99H
D i s t r i c t e s
Les Planes i Can Casullera reprenen les reivindicacions
Els dos barris insisteixen en les mancances que pateixen El Consell de Districte de les Planes i la Junta de Veïns de Valldoreix han estat escenari aquesta setmana de la denúncia per part dels veïns d'un llistat de mancances, algunes de les quals ja han esdevingut habituals. Les Planes va viure dilluns una dura sessió de discussió entre associacions i Ajuntament de les prioritats que demana el districte en l'àmbit urbanístic, sanitari i de serveis. L'aprovació provi
sional del Pla Especial de Reforma Interior (PERD, que podria produir-se en un període aproximat de quatre mesos, podria solucionar bona part de les reivindicacions. Per la seva banda, els veïns del sector de Can Casullera van capitalitzar dijous passat el torn de precs i preguntes al ple de l'EMD de Valldoreix per reclamar millores en el servei de recollida d'escombraries i enllumenat públic.
ALBKRT BAI.ANZA
- Sant Cugat -
Els veïns associats de les Planes i representats al nou Consell de Districte a través de l'APV les Planes i l'APV Can Borrull van considerar insuficients les últimes actuacions d'arranjament del camí de Can Flor, les millores a la plaça de la Creu d'en Blau o les reformes del Centre Cívic i van reiterar el tracte desigual que reben respecte a la resta de ciutadans de Sant Cugat. Amb especial incidència sobre els pressupostos i les actuacions previstes i no executades, els veïns van mostrar-se contundents a l'hora de reclamar actuacions urbanístiques "de
simple manteniment del barri" a través d'una brigada permanent d'obres i serveis. Segons el president de l'AVP les Planes, José Manuel Cayuelas, "només que hi haguessin les dues persones que se 'ns van prometre, aquest barri estaria net com una pa t ena" . Per la seva banda, el president de l'AV Can Borrull, Lluís Mestres, va posar especial èmfasi en la sanitat del barri amb la implantació de clavegueram a totes les cases i la neteja de la riera, "que més aviat ara és
ElPERldeles Planes podria
rebre raprovació provisional en un termini de quatre
mesos
una claveguera". El llistat de greuges, però, va
seguir amb la manca d'enllumenat públic i de transport regular. En una discussió que en alguns moments va adquirir un
to agre, els veïns van adreçar-se al p res ident del consell, Xavier Cortès, per demanar-li "poder de decisió i diners per invertir" amb actuacions amb data de principi i final. No obstant
això, en el que sí van coincidir els veïns i l'Ajuntament va ser en l'esperança que el PERI solucionarà moltes de les quei-
M e d i a c i ó
Recoder integra la delegació de
Kofi Annan al Sàhara Occidental La missió diplomàtica ha d'intercedir sobre el cens
El consell de les Planes va reviure les demandes veïnals. FOTO: X.LARROSA
xes. Cortès va assegurar que, després que es resolguin les 26 al·legacions presentades, es redactarà el pla perquè se sotmeti a una aprovació provisional. "Podríem estar parlant de quatre mesos", va afegir. La Direcció General d'Urbanisme tindrà l'última paraula.
Llums a Can Casullera
En un signe similar, l'AV Can Casullera de Valldoreix fixarà aviat una reunió amb els responsables d'urbanisme i serveis de l'EMD per estudiar les mancances del seu sector. Aquesta concòrdia, però, queda lluny de la realitat que es va viure al ple. Els veïns van remarcar la necessitat d'enllumenat públic en diversos trams de la urbanització, però també van barrejar les seves demandes amb dures desqualificacions respecte a l'actuació dels responsables de l'EMD.
El portaveu dels veïns, An
dreu Muniz, va criticar també el funcionament de la recollida d'escombraries o del servei de neteja. El pres ident de l 'EMD, Jaume Sanmartí, va admetre que "potser sí que cal controlar més les empreses concessionàries, però les hores de dedicació de Paraira són inqüestionables i té tota la meva confiança. Sanmartí va recordar que, quan CiU va assumir la presidència de l'Entitat el 1995, "vam trobar moltes zones per urbanitzar, entre elles Can Casullera, i ara ja ho està".
Altres demandes veïnals van tornar a posar sobre la taula el problema de Correus, que a Valldoreix implica rebre la correspondència un cop per setmana. Malgrat les propostes de mobilitzacions d'alguns veïns, Sanmartí va confiar que la carta que s'ha enviat a la direcció general de Correus tingui una resposta que limiti el problema.
A. B.
Fil diputat i candidat oficiós de CiU a l'alcaldia de Sant Cugat, Lluís Recoder, acompanyarà el pròxim dia 12 el secretari general de l 'ONU, Kofi Annan, en la seva visita als campaments de refugiats del Sàhara Occidental a Tin-duf (Algèria) per solucionar les desavinences sobre el referèndum per l'autodeterminació. Recoder ha estat sol·lic i ta t , en t r e a l t r es , per la secretaria general del Front Polisario per intercedir novament entre sahrauís i marroquins sobre els problemes de
confecció del cens de votants. Rabat vol que quatre tribus (unes 70.000 persones) siguin identificades com a sahrauís i el Front Polisario s'hi oposa raonant que no tenen relació amb el Sàhara Occidental, ni tan sols van ser esmentades en el cens de 1974 elaborat per l'Administració colonial espanyola, basc de l'actual cens.
Amb l'evidència de la nova suspensió del referèndum, previst per al 7 de desembre, el dirigent nacionalista s'ha mostrat partidari de fer "un cop de força" per celebrar la consulta al més aviat possible i evitar que s'entri en el que Recoder visitarà Ttndufper desencallar el procés de pau al SàL·ra. FOTO:X. L
ha qualificat com a "fase de desesperació". Segons Recoder, si la missió de l'ONU es resolgués amb èxit , el referèndum per l'autodeterminació podria fer-se en un termini màxim de quatre mesos i no caldria esperar l'estiu de 1999, la nova data que ha anunciat el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. La delegació estatal, inte
grada per representants polítics i socials, es reunirà amb Kofi Annan dijous que ve al matí. La visita de Nacions Unides a Tinduf completarà la gira que ha fet el seu secretari general pel Marroc, Tunis, Algèria i Mauritània.
ELS /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Política
P a r t i t s
UDC dissenya a Sabadell el programa marc de les municipals Sant Cugat va aportar els seus models de descentralització
Recasens in nin.nu cl'pndi muniiipnl di Salnulell nUnm de('IX'. l·OTO.X.I..
A. B. - Sant Cugat -
Els càrrecs electes d ' U D C a l 'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Recasens, Jordi Farrés i Xavier Cortès, van assistir dissabte a Sabadell a la jornada de política municipal convocada pel partit amb vista a establir un programa marc per a les eleccions
municipals. L'aplicació del principi de subsidiaritat per donar més poder als consistoris o l'establiment de nous sistemes de participació van ser alguns dels temes de reflexió en les ponències presentades. En aquest últim punt, Sant Cugat va aportar l 'experiència dels consells de districte o del model d 'entitat municipal descentralitzada com
a eines vàlides per a municipis com Cerdanyola respecte al nucli de Bellaterra. L'escenari de la trobada va tenir com a element afegit la discussió sobre el pacte municipal, ja que precisament Sabadell ha assistit darrerament al vet de C D C sobre el fins ara candidat Jordi Casas a repetir, tot i que el cap de llista seguirà sent de C D C .
CDC inicia un cicle de tertúlies amb Ainaud de Lasarte
A. B. - Sant Cugat -
La secció local de C D C ha programat fins a final d 'any un cicle de cafès-tertúlia amb la voluntat d 'apropar el partit al ciutadà amb temes que puguin suscitar l ' in terès general. El pr imer dels convidats serà acpiest dil luns l 'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, que versarà sobre Ics relacions his tòr iques entre Cata lunya i Espanya en basc a les seves obres recents l-'. I llibre negre de Catalunya. De Felip Va l'AHC. o Ministres catalans a Madrid, que han estat impor tan t s èx i t s ed i to r ia l s . Quinze dies després arribarà cl torn del comissionat per la societat de la informació, Miquel Puig, que parlarà de l 'efecte de les noves tecnologies en la vida quotidiana. Les xerrades del mes de desembre encara es t roben penden t s de c o n f i r m a c i ó , p e r ò ja s ' ha apuntat el tema de la solidaritat i la cooperació com una de les qües t ions que poden ser objecte de debat entre els assistents. Totes les xerrades es faran al restaurant El Me-són a partir de les 10 del vespre i aniran precedides d 'una breu presentació de! convidat a càrrec del d iputat santeuga-tenc Lluís Recoder.
Aquest cicle coincideix amb la inaugurac ió de l local d e C D C a la Plana de l 'Hosp i tal, després de les reformes que ha acollit els últ ims mesos. Segons la pres identa de la secció local de C D C , Montserrat Rumbau, la intenció del partit és convertir el local en un punt de trobada, "molt a l'estil dels batzoki del P N B al País Basc".
EIS 4 CANTONS
10 Opinió
J ^ ^ _ Divendres, 6 de novembre de 199H
ELS CArYTOiNS Sc tn i j n j n indc|>cndcnt de Sant Cng j t del \ j l l é s
Cons*!! d*Administració Ramon (»rJu (president)
Jt>sc[i M. í j h r cn /u , l'c re l·.squcr'.la i Xavier Fornells t editor delegat)
D i r e c t o r a Aura Costa
Redacció Tema i l r la ttetmaiia: ( i l u r i j l ' r jncolf ; Polí t ica/ Economia: Albert Rj | jn/ .J:
K i i tor i i /O i i in ió : \ u r j i l o i t j . Stx-ii-lat: Iolanda Pàmies, ( i u l l u ra : J<iiep Maria Miró;
K»|Kirl»: \ l e \ I-ope/. Kíui in^rt i f ïa i t - iH ju^ la : M'imsc Sjnt ,
Soh. l - r i ta t : M..iiKa Heirul.e; I >i-tr i . !.•-: A I K U I). l ïuj i Vianr ia Rius
Comercial \ n n j Jn jnn l j
Consell Editorial KjmiMi ( i r j u (preMdvnt)
liísep M ( I jbrert/o i \ K ep resident.) Vktur Alexandre. I* u n u > ( arh... Jordi (iasas,
\ a a i \ C a M a i n e r . Albert | )e Pablo, l'ere |-\<|uerdj, \ a \ i c i lornel ls . Kristian Herl>ol/lieiiner.
Rovell l 'edm. Ramon 1 W , l.hns Pum. Kmi l i Rcfte. Mana Snl·irJ. P.un Soler. Josep A leixid.. .
Joan ' l ' i r inv i . Jusep M Sans Irave. Joan TrovJno, Jaume Tur i ju , (lector Vall. Núria /übaU
Aura ( W a (se i fe t j r i j )
Subscripcions I,ama Mnnter
F o t o g r a f i a XaM U n m . i
Disseny i maqumtmció í i i ' imiu Jurado
Correcció \ k a r Masllnrens
R..tir Impressió
i p r e - ' V 7 J i 4 n f i S 'is
D i s t r i b u c i ó M j i l m n \'.illes S L ï e l . .SíW.J.Wl
Dipòsit I c i u l · G M l l S - ' »
•n-s-i i IIK.Iiiirni Li >OJ <>p)iin'> ei) cK rilidiiuls. V.h jrtn.lt! MRIUM cxprcHcn l'optmA ticb M I »
(•) A C P C """"• 'i'"El! *<:""™" ~'" teu rKtcujnjmcnl
C J i J I a n a de la Premsa Comarca l
E d i t o r i a l
ry so* tan 10 hm UFasnnn
Salti* Distribució ú'ELS 4 CANTONS als subscr iptors
No és una pel·lícula, però ho sembla Són diverses les pel·lícules
que reflecteixen una de les problemàtiques socials
més esteses en aquest final de segle: la de moltes persones marginades o marginals que ni viuen ni deixen viure. Però els veïns del carrer Casino de la Floresta no han de pagar les 725 pessetes que val el cinema per conèixer aquesta realitat, donat que la tenen a la vora de casa.
I és que l'edifici del Casino. que durant molts anys va ser cl Casal del districte, és cada dia més un edifici en ruïnes que en els darrers quatre anys ha estat ocupat (amb c, no amb k) per moltes persones que molesten els veïns amb la seva actitud as
socia!. I és que en aquest temps s'hi han produït situacions tan increïbles com reals. Un exemple flagrant es va donar fa mig any, quan una dona va sortir a mitjanit amb el cap obert. I és que les baralles, segons expliquen els veïns, són habituals entre els habitants que van poblant l'antic Casino. La casa és propietat de l'A
juntament, però des que la va adquirir, a principis dels anys vuitanta, està abandonada esperant que se li trobi un ús públic. És evident que la situació del districte no és la mateixa ara, amb dos espais municipals, que fa uns anys, però mentre se li busca una utilitat l'edifici es
va degradant amb el pas del temps i de les persones que més que cuidar-lo l'han destruït encara més. L'estat ruïnós en què es troba és un perill per a tot-. hom, ja que s'hi pot entrar sense problema, donat que no hi ha cap tanca que ho eviti. De fet, ja hi ha hagut algun nen que ha entrat i ha caigut.
És evident que cal una solució i que l'Ajuntament actuï amb urgència. És cert que des del consistori ja han assegurat que s'estan fent estudis sobre la situació en què es trobal'edifici i el terreny, però mentrestant el perill continua. Alguns veïns demanen tan sols una tanca que impedeixi el pas. I després ja
es buscarà la solució definitiva per un problema tan complex. I és que a més de l'estat ruïnós i la quantitat de porqueria de l'interior, els matolls dels jardins, barrejats amb els vidres de les ampolles, comporten un risc d'incendi. D'altra banda, la via del tren
passa per sota del Casal i els veïns es pregunten què passaria si un dia s'enfonsés l'edificació. I si en aquell moment passés el ferrocarril? Seria una veritable catàstrofe. I no és ciència ficció donat l'estat en què es troba la casa i que entre el túnel del tren i el terra del Casal només hi ha un metre i mig de distància.
Sempre quedaran estaques
Diu Lluís Llaeh que sempre hi haurà estaques per les quals
lluitar. De la mateixa manera, els organitzadors de la Festa de Tardor asseguren que sempre hi ha motius que fan mobilitzar la població per reclamar als seus representants, per molt que hagin estat es
collits democràticament, unes necessitats que s'han de satisfer. I la Festa de Tardor d'en
guany vol reivindicar la necessitat del teixit associatiu, sobretot de les associacions de veïns i dels consells de districte. Ara que s'han recuperat, és el moment de co
mençar-los a rendibilitzar. És cert que Sant Cugat es
caracteritza per ser una ciutat amb una forta presència d'entitats i associacions, però en algunes els falta força, encara que no voluntat.
La Festa de Tardor és un bon motiu, doncs, per conèixer aquesta realitat i partici
par-ne d'una manera lúdica. A partir d'avui, un seguit d'actes organitzats per aquestes entitats ompliran els carrers de la ciutat. Però serà diumenge, amb l'estol de para-detes omplint els jardins del Monestir, quan els ciutadans podran conèixer el teixit associatiu de la ciutat.
Ei l e c t o r s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials
o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,
i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Hem de dir Adéu
És sabut de tothom que l'Esplai Pica-Roca de la Parròquia de Sant Pere porta més de 10 anys oferint un servei d'educació en el lleure al nostre poble, i per ell han passat incomptables infants, pares, monitors i col·laboradors. S'han engegat molts projectes i s'han defensat moltes utopies, des de la gratuïtat al vo-luntariat i, amb un esperit emprenedor i de lluita, reconegut per la majoria de ciutadans del poble, l'equip de monitors d'aquest esplai comuniquem que, a causa de diferències ideològiques i educatives entre el projecte educatiu presentat per l'equip i els projectes i les idees que es presenten des de la Parròquia de Sant Pere, i sempre amb la intenció de ser coherents, sincers i continuar defensant la nostra idea sobre el tipus d'educació que subjectivament considerem correcta, ens veiem impossibilitats de continuar la nostra tasca educativa dins el
centre; fet pel qual, de manera lliure i independent tots els monitors hem dimitit, suspenent així totes les activitats del centre. Volem evitar els malentesos, co
mentaris i judicis que per naturalesa comporta una decisió d'aquest tipus, així que romandrem oberts a qualsevol pregunta que se'ns vulgui fer. També demanem disculpes a tots els pares per les molèsties que això ha suposat i per la tristesa causada; i agraïm profundament totes les trucades, paraules i gestos de suport que hem rebut per part de tots ells. Gràcies per tanta confiança, per tanta estima, per la preocupació i per haver demostrat tanta comprensió. Un agraïment especial a
mossèn Blai per la seva comprensió i per l'interès demostrat A tota la parròquia per la confiança que ens ha donat durant tants anys. Als nostres nens, que són l'únic motiu real de la nostra decisió, un fort petó, vosaltres sempre heu estat els més forts. I a tu, Ernest una forta abraçada. Nosaltres continuarem la nostra
tasca, ben segur, amb l'únic objectiu de canviar una mica les coses. En algun altre lloc lluitarem per un futur millor. Sempre ho hem fet i en els nostres cors quedaran sempre aquests anys, el nostre esplai, estimat per sempre més./ EQUIP DE MONITORS DE L'ESPLAI PICA-ROCA (Sant Cugat)
Carta a l'equip de govern
Donem al govern de la ciutat cues de pansa, els farem un favor. Reiteradament hem estat en contacte amb l'Ajuntament per donar a conèixer la nostra visió dels problemes que considerem més urgents del Parc Central i alhora recollir les seves opinions i compromisos amb l'objectiu de resoldre els més urgents.
El 25.5.98 vam ser rebuts per l'alcalde, a qui vam fer arribar els temes més punyents que ens afecten: la velocitat de circulació pels nostres carrers i el vandalisme que es genera les nits del cap de setmana. El dia 7.9.98 el mateix alcalde va ve-
JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A
BELLS
•w
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17'Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANTCUGAT
nir acompanyat del senyor Recasens a verificar les nostres denúncies i mancances, i es va responsabilitzar personalment de la resolució d'algunes d'elles. Respecte al tema més greu, el de l'excés de velocitat, va prendre el particular compromís de fer-nos arribar al més aviat possible un croquis de la solució previsible, amb l'objectiu de comentar-lo per dur-lo a la pràctica al més aviat possible.
Suposem que la intensa problemàtica municipal (Torre Negra, T-GV) esta dificultant que coses tan senzilles siguin ateses. Creiem que la importància urbanística i humana del Parc Central mereixen una atenció per part de l'Ajuntament molt superior a la que presten. Seguir com estem després de tres trobades amb l'alcalde només provoca una sensació de profund malestar i una progressiva pèrdua de confiança en les promeses del nostre Ajuntament/JUAN SEGURA i MARIBEL MOSCARDÓ (Sant Cugat).
ELS /CAIVroNS Divendres, 6 de novembre de 1998 Opinió 11
La l l o t j a
Mort i comunitat MOMSKRRAI Rl'MBAr
F a poc vaig assistir a un en te r rament en un poble de l'interior de Ca
talunya q u e no arriba als tres mi l h a b i t a n t s . E m va sorprendre moltíssim tot el ritus que vaig presenciar . Vaig t e nir la sensació q u e assistia a una cerimònia ancestral , a un ritus que al llarg de segles i segles s 'havia anat ce lebran t de la mateixa manera , q u e el cr is t ianisme va adaptar i se ' l va fer seu , p e r ò q u e es re munta i es perd en la foscor del t emps .
La mort en un poble relativ a m e n t pet i t no fa tanta por ni té la fredor que té a la ciutat. La comuni ta t hi assisteix en pes , part icipa de l r i tus , i acomiada el m e m b r e que els ha abandona t . Hi ha un sent iment col·lectiu molt important . La mort no és un fet aïllat i i ncomprens ib l e , és un e s d e v e n i m e n t q u e la comunitat assumeix, li fa front, el fa seu, s 'acompanya el difunt, a q u e s t ha d e i x a t d ' e x i s t i r , però la comuni ta t cont inua i es r e g e n e r a . T ' a d o n e s q u e formes part d ' un cicle vital, hi t ens el teu lloc, el teu pa
per, formes part d 'una col·lectivitat, quan de ixes d'existir , tots hi són presen ts , tots t 'a-
Tenim la sort que,
enmig de tanta
deshumanització,
Sant Cugat, en
ocasions, és capaç
encara de retrobar
la categoria de poble
companyen i e t d iuen l 'últ im adéu. El cicle continua, la comuni ta t es pe rpe tua .
El mort és a casa, acompanyat pels familiars. Quan s'ha d 'anar a l 'església, un cotxe porta el taüt ; darrere els familiars col·locats per es t r ic te ordre de parent iu . A l'arribar a l 'església el capellà rep la comit iva i es d iuen unes oracions, aleshores s 'entra a l 'interior del t e m p l e , que ja està ple amb tota la gent del poble
que han pogut assistir-hi; els q u e no p o d e n , cl dia abans han pogut anar al vespre al rosari. Se celebra cl ritus religiós a companva t de mol ts cants. Els homes estan a l 'esquerra del t emple , les dones a la dreta. En acabar, es dóna el condol als familiars, els homes als h o m e s , les d o n e s a les d o n e s . Un c o p fora d e l 'església, els familiars i els amics més íntims es dirigeix e n a p e u cap al p e t i t c e m e n t i r i , dal t d ' u n tu ró des d 'on pots veure tot el poble . Allà, a l 'entrada, els familiars donen l 'úl t im adéu , emocionats, en t re pregàries i paraules de comiat; després només silenci.
El professor Aracil, ca tedràtic de sociologia de la U n i versi ta t de València, ha t re t un llibre t i tulat La mort Humana, on exposa o denunc ia el fet q u e la nostra socie ta t visqui d ' e s q u e n a a la mor t . La mort no es vol, no la vol ningú, s ' intenta ocultar o dissimular, "la mort agafa l 'home modern , ens agafa, més desprevinguts que mai" , segons el professor. L ' in tent de se
parar la vida de la mort deb i lita la comuni ta t i els vincles de solidaritat entre els homes q u e la c o n s t i t u e i x e n . " D a vant la mort, només la col·lectivitat garanteix la perv ivèn-cia de l 'individu a través de la memòr ia . Per això, els r i tus funeraris que ara a n e m de i xant de banda han es ta t tradic ionalment tan impor tants :
La mort, en un
poble relativament
petit, no fa tanta
por ni té la fredor
que té a la ciutat.
La comunitat
participia del ritus.
pe rquè són una forma de recone ixement cap a la persona q u e se 'n va i alhora un acte de c o m p r o m í s pe r pa r t de l grup q u e es queda de cont i nuar e n d a v a n t " . Però e s t e m
en un moment que la col·lectivitat té cada vegada menys importància, s'ha imposat un ind iv idua l i sme acèrr im q u e ens porta cap a la d e s h u m a nització de la nostra societat . Els tanatoris resu l ten freds i impersonals, i les presses amb què vivim el dia a dia són presents fins i tot en les cer imònies, tant cr is t ianes com laiques .
Tenim la sort que , enmig de t a n t a d e s h u m a n i t z a c i ó , la nostra ciutat, Sant Cugat , en s e g o n s q u i n e s oca s ions , és capaç encara de re t robar la categoria de poble , passant el Monest i r a ser un lloc de cohesió o un referent per a la comuni ta t .
Quan t ' a d o n e s q u e encara sobreviuen ritus on la col·lectivitat o la comuni ta t m a n t e nen el seu rol, r espec te dels seus membres , i on les presses no e x i s t e i x e n , m a l g r a t que només ho trobis en pet i tes c o m u n i t a t s de l ' in ter ior del nostre país, et reconforta i alhora et fa qües t iona r sobre quin futur ens espera tant en l 'àmbit individual com en l 'àmbit col · lect iu.
El S e v e r i en T i t o
V \o V_T S€* LBS OfcW».
ffeR^ AQUEST* |
PLhC*
ESTft CAiewT
J
_____ _______
El p o r x o
Pactes contra natura
Vivim a l'època dels pactes. Petits o grans. Polítics o econòmics. Personals o pro
fessionals. Quasi totes les disputes
0 qüestions es resolen amb pactes. Tu me dat una cosa amee io ti do una cosa a te, diu una cançoneta popular que es podia escoltar a la pel·lícula Camtssel italià, estrenada a principis dels anys 50 amb la Sophia Loren en un paper secundari. Tu em dones una cosa a mi i jo et dono una cosa a tu. Ara tot es negocia i tot es pacta.
1 una gran majoria de vegades s'arriba a compromisos que atenten contra totes les conviccions personals, socials o fins i tot contra la llei o la justícia. Arribar a pactar és sempre arribar a una situació de compromís que quasi mai contenta les parts i que a vegades provoca situacions esgarrifoses. El pitjor és que ens anem acostumant als pactes i la societat està desvaloritzanc massa valors tradicionals que semblaven immutables.
Les transicions d'un règim totalitari a una democràcia s'han assolit normalment a partir de pactes que no tenen res a veure amb la justícia.
FONTCOBERTA
Els crims de tot tipus dels dicatdors i les seves corts d'honor han estat perdonats o oblidats, justificats per buscar situacions pacífiques, com s'ha pogut veure a Espanya o a Xile. Hi ha dictadors que viuen en exilis daurats del que han robat al seu poble. D'altres ho fan sense cap mena de rubor al seu propi país o tenen el títol de senador vitalici en una, dita, democràcia. Esgarrifa veure que Pi-nochet pot ser alliberat pels britànics per raons humanitàries o per una suposada immunitat diplomàtica. Això és la justícia? Aquest pot ser el resultat d'uns pactes polítics? Incomprensible.
Un criminal denuncia els seus antics companys a canvi del perdó dels seus propis crims, siguin els que siguin. Se'l perdona, se l'amaga i moltes vegades se li passa una pensió milionària. Els premis artístics (cinema, teatre, televisió...) quasi mai no acontenten ningú i es concedeixen no a les millors obres, sinó a aquelles que pacten els jurats. Ara sembla que es pot signar un acord de pau amb ETA i caldrà veure quin serà el pacte final. De moment
sembla que l'Estat ( és a dir, el poble espanyol) es farà càrrec de les indemnitzacions de 60.000 milions de ptes. que els condemnats havien de pagar als familiars de les víctimes. Què vindrà després? IU renuncia a la seva ideologia de sempre i s'alia amb un partit de dretes com el PP per aconseguir beneficis en determinats ajuntaments, i tothom tan content. Què deuen pensar els qui creien en el comunisme?
El sostre dels pactes s'ha demostrat que és infinit, que no n'hi ha cap. El pitjor de tot és que els acords els decideixen sempre minories que diuen que actuen representant les majories que els han votat. I és cert. Però, com conèixer a fons la gent que votem? Com saber que són honestos i no actuen només per interessos personals? Els vots no es donen sempre per mèrits ni per idearis polítics, sinó principalment per l'a-tractiu personal dels candidats. Vivim en una societat on les aparences compten més que les realitats. I de la qual s'aprofiten principalment aquells que pacten en nom nostre. Cal anar amb compte.
12 Opinió ELS /GMVroNS Divendres, 6 de novembre de 1998
El campanar
Dotze anys de viure d'esquena a Collserola IAI ME BUSQUETS
E l proper diumenge dia 8 de novembre se celebra el Dia d e Co l l se ro la
1998. El lema d'enguany és "Un món per descobrir". El programa proposat per a aquest dia consta de diversos itineraris a peu i const i tueixen una invitació a descobrir racons desconeguts de la serra o a revisitar-los tot participant en algunes de les activitats lúdiques i d'animació previstes. I per a nosaltres esdevé una ocasió per reflexionar sobre les atípiques relacions del nostre Ajuntament amb el Parc.
Malgrat que Sant Cugat és el municipi vallesà amb major superfície a Collserola i que en el seu territori es troben alguns dels indrets de major interès ecològic i paisatgístic de la serra, els darrers dotze anys, de govern municipal de O U , presidit per
Joan Aymerich, el nostre Ajuntament no ha estat integrat en l'òrgan gestor del Parc, el Patronat de Collserola, on sí que hi són la resta de municipis amb territori a la serra, amb independència de la composició política dels respectius equips de govern municipals.
EI resultat d'aquests 12 anys són del tot negatius per a Sant Cugat. La nostra ciutat, per au-toexclusió, no ha pogut ser protagonista de cap de les iniciatives importants que el Patronat ha engegat a l'àmbit del Parc. El municipi que hauria de ser la porta natural del Collserola des de la comarca del Vallès, institucionalment viu d'esquenes a Collserola. Afortunadament, Sant Cugat s'ha pogut beneficiar dels serveis que el Patronat de Collserola presta al conjunt del Parc
i que han representat per al nostre municipi una inversió econòmica de més de 130 milions de pessetes en conceptes com ara l'arranjament de camins, la repoblació forestal, la neteja de les àrees de freqüentació, e t c , però ni la solidaritat responsable de la resta de municipis membres del Patronat de Collserola amb Sant Cugat, ni les lloables iniciatives de la societat civil santeuga-tenca envers el Parc, poden exi-mir de r e s p o n s a b i l i t a t t r es equips de govern successius de CIU amb Aymerich al capdavant.
La iniciativa engegada per Esquerra Republicana de Catalunya, quan aquest grup formava part de l'equip de Govern municipal (1995-1998), de signar un conveni entre l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el Patro
nat de Collserola va fracassar perquè a última hora l'acalde de Sant Cugat no va signar, davant la perplexitat de totes les persones que havien participat en el procés de negociació del conveni, i després d'haver-s'hi compromès en diverses ocasions, en el Ple municipal, davant de tots els grups polítics del consistori.
Sens dubte, sigui quina sigui la força o forces polítiques que regeixin el consistori municipal la propera legislatura municipal, una de les tasques que hauran d'emprendre amb urgència serà la rectificació de la política municipal envers Collserola i la recuperació del protagonisme que, en el conjunt de municipis del Parc, Sant Cugat ha d'exercir.
Jaume Busquets és geògraf i exregidord'ERC a VAjuntament
El s o t e r r a n i
Patologia política SEBASTIÀ B E N E T
La majoria d'oficis exposen els seus practicants a deformacions qualificades de
"professionals". El músic, el bomber, el mestre i el paleta, per dur una vida normalitzada han d'evitar de veure el món només a través dels sons, dels incendis, de l'escola o de l'argamassa. El polític no és pas una excepció, si bé la seva deformació professional només es manifesta amb tota la seva gravetat quan accedeix al poder.
És quan el polític -regidor, alcalde, diputat, senador, e t c - assoleix una altra dimensió, i la realitat que vivim els mortals es va allunyant progressivament de la seva percepció. El polític ja no pot veure pels seus ulls i escoltar per mitjà de les seves orelles. El seu món és dels expedients, de les estadístiques, dels pactes, dels discursos, de l'alta burocràcia, i dels informes sectorials dels seus assessors que, si bé cada un d'ells pot ser cert, del conjunt en pot sortir una imatge global allunyada
de la realitat. El polític es veu obligat a tenir cura de la seva imatge. Ha de procurar estar bé amb tots els que poden ajudar-lo a mantenir-se en el poder, principalment amb els poderosos prohoms del seu propi partit i amb els principals mitjans de comunicació. La seva aparició a la televisió ha de sovintejar. Les seves inauguracions han de ser divulgades oportunament, sobretot quan s'acosten les eleccions. De vegades, condescendent, accedeix a rebre comissions de ciutadans benin-tencionats, testimonis de problemes reals que el polític hauria de solucionar. El polític en pren nota amatent, els acomiada amb copets a l'esquena, i corre a ocupar-se d'una qüestió més urgent. I si li demanen una subvenció, la resposta sempre és la mateixa: "Ja m'agradaria, ja, però no hi ha diners!", mentre es dediquen milers de milions a fer teatres nacionals i a construir un teatre d'òpera o eixamplar les voreres,
probablement el proper polític farà estrènyer. Els ciutadans som capaços d'entendre que el poder ha de buscar l'equilibri entre qüestions d'entitat diversa; entenem que hi ha d'haver museus i teatres, però és preocupant que els polítics no tinguin clares les prioritats de la seva acció.
Això pot semblar una caricatura, però no ho és. El polític pot actuar de bona fe, amb sinceritat. És la deformació professional la culpable de la seva actitud que l'arriba a incapacitar per copsar la realitat, i llavors l'exercici del poder esdevé un joc virtual, en el qual els ciutadans hi fem un paper marginal. Entre una realitat greu que ell no ha vist, i un estudi sociològic la lògica del polític ha de fer més cas a l'estudi.
Vull creure que si els nostres polítics coneguessin sense intermediaris els gravíssims problemes que afecten milers dels nostres ciutadans, prendrien mesures per alleujar-los, però els manquen ca
nals per aproximar-se a la realitat, amb el risc que arribi un moment en el qual la realitat sigui una molèstia que ens cal evitar.
El futur del país és massa important per deixar-lo en mans dels polítics que, un cop elegits amb els nostres vots, solen esdevenir - amb les excepcions de rigor- incapaços d'assumir els problemes reals. La democràcia -fins ara- és el sistema polític menys dolent, però redueix la participació dels ciutadans al dret de vot, i durant les legislatures no se'ls facilita el contacte ni el control dels que han estat elegist els seus representants.
On són aquelles associacions de veïns que van ajudar tant en el trànsit a la democràcia? On són aquells intel·lectuals que estaven al costat del poble? Els polítics són conscients que estan al servei de tots els ciutadans? Massa vegades donen peu a sospitar tot el contrari.
Sebastià Benet és membre de Justícia i Pau
XXX
Rumbs (II) ÀLVAR MASLLORENÇ
W. A. Mitgutsch ho deia en una novel·la, Joc de bastons, editada al nostre país ja fa uns quants anys: calen ben bé tres generacions per canviar els esquemes mentals i de funcionament de les persones; i en aquest cas ella també situa la seva problemàtica en l'afer de la situació/alliberament de la dona, en l'assumpció de nous rols...
De fet, des de les primeres dones que van començar a formular les teories després anomenades feministes han passat, sobradament, les tres generacions. Però, essent més realistes, a casa nostra això encara no s'ha produït i som tot just al bell mig del procés; amb l'afegit que l'altra meitat de la humanitat sembla que no vulgui donar-se, sovint, per al·ludida. Els mitjans (genèricament), penso que ja fa temps que ens venen una nova imatge de dona: agressiva, tot terreny (com a la realitat), sovint dura quan triomfa perquè ha de superar més obstacles que els seus competidors masculins i (error), els emula: en definitiva, sovint el que se'ns ven és una imatge masculinitzada de certes dones, i això és el que hem de combatre. La dona pot assolir qualsevol lloc en l'escala social, professional, e t c , perquè hauria de comptar amb les mateixes oportunitats que l'home, però aportant l'especificitat que dóna el bagatge de lluita incansable pels seus drets i d'espolsar-se del damunt l'opressió i el sotmetiment. I, especialment, penso que poden aportar aquesta més gran capacitat d'em-patia que les caracteritza i que fóra bo que ens encomanessin. Tant de bo!
A partir d'aquí, i amb la voluntat (que s'educa), potser serà més senzill assumir la igualtat real de drets i deures, no únicament en l'àmbit domèstic (on sovint el 50% no s'aconsegueix i on, amb tot, la logística sovint continua essent encara patrimoni femení), sinó en qualsevol dels àmbits que conformen l'esfera humana. I la societat la canviem tots i cadascun de nosaltres, des de les llars, les empreses... canviant sense por els mals costums heretats.
MO ACONSEGUEIXO ENTÉN- ••• QUAN ELS INTENTO DRE'M AMB ELS MEUS FILLS !! EXPUCAR-LIS EL QUE VAREN
LLUITAR DE JOVES. I EL QUE VàREM "REBRE" PER ACONSEGUIR LA DEMOCRÀCIA, EMDIUEN QUE NO ELS DONI LA "PALLISSA"..
...PER A ELLS SÓC UN INSOLIDARl PERQUÈ NO ESTIC A CAP ONG...
MO T'AMOÏNIS HOME» ... QUE ARA ELS TOCA A ELLS FER LA SEVA REVOLUCIÓ !!
\ ...Sí, PERÒ LA DIFERENCIA ÉS QUE NOSALTRES REIVINDICÀVEM IGUAtTAT \ LUBfcRTAT» EN CANVI ELLS. ES PENSEN QUE NOMÉS AMB SOLIDARITAT SOLUCIONARAN TOTS ELS POBLEMES DE LA HUMANITAT !!
&S4CAINTON3 Divendres. 6 de novembre de 1998 Opinió 13
A grans t r e t s
Antoni Pérez Lenergia indeturable
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del president del Patí Hoquei Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
i -1
ceri o.
^QiM^-^
U n caràcter dinàmic, emprenedor, enèrgic, positiu, són conse
qüènc ie s d 'un po tenc ia l energètic elevat i d'una ment pràctica, que són els dos elements que defineixen a la perfecció aquest santeugatenc. Antoni Pérez és un home
amb una facilitat innata per comunicar perquè és capaç de transmetre els seus sentiments a tot allò que realitza. Es participatiu i mostra el seu entusiasme cap a tot allò que empren, sabent transmetre aquest entusiasme a les persones que conformen el seu entorn.
Té capacitat de lideratge; no passa desapercebut, un fet del qual n'és plenament conscient i que, a més, li encanta. Això pot fer que en algun moment es mostri un xic impositiu o
absorbent en el seu afany de participar o col·laborar amb els altres.
Els sentiments i les relacions són motivacions importants en la seva escala de valors. Li agrada protegir, també conduir i per què no... manar.
El seu elevat potencia l energètic li dóna capacitat per atendre molts temes a la vegada, podent desbordar els col·laboradors que volen seguir el seu ritme.
Resumint, es tracta d'una persona que pot impactar, arrasar i desbordar.
Amh la col·laboradó.
CCIPT SELECCIÓ - FORMACIÓ
Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel 93 451 04 39" - Fax 93 451 73 96
R e t r a t d e 1 C e n t r e C u l t u r a l P
ep T
ugue
s
V erdi, diuen, tenia un record especial ^ ^ ^ J 6 co
ordi
nada
per
de la seva òpera egípcia: ^ ^ ^ | ^ ^ ^ ^ H A braçats a les fosques de la masmorra Se
cc
l i i n una plaça gran i deserta de Milà, ^ ^ ^ J entrada la matinada, ^ ^ ^ |
m % %' j j j ^ ^ H H 1 lcielsi apte, de sobte un cel monu-
: ^ ^ ^ B mental
SX ecordava com creuava un noi, ar- ^ ^ ^ J ni an t-se ^ ^ ^ | esplegat davant de Radamés i Aïda
D e coratge, tot xiulant la "Marxa ^ ^ H Triomfal" d'Aïda. ^ H
^ ^ ^ ^ H J\ mneris els mira, impotent, ferida més ^ ^ ^ ^ H que de mort, de vida.
1 ncrèdul, Giuseppe somriu davant ^ ^ ^ | l'immillorable homenatge. ^ ^ ^ H
OS i CANTONS
14 Entoni
Diveridn'S, 6 de novembre de 1V9S
Enquesta
Un 63% de la població està a favor de protegir els espais no urbanitzats En canvi, l de cada 4 enquestats és partidari de construir-hi
Ai RA COSTA
L'enquesta que Yïlavveb Sant Cugat ha elaborat aquesta setmana posa de relleu que un 63% de la població creu que s'hauria d'engegar un procés per protegir tots els espais de Sant ('ugat que encara no estan urbanitzats. D'acord amb aquesta postura. Can Solà o Yescon/cll a Collserola, Mas Fuster, Can Barba i Can Domènech a Valldoreix, el sector del polígon de (lan Sant Joan, i la Floresta i les Planes haurien de preservar-se de tota actuació urbanística i mantenir-se com a espais naturals protegits. Des del Grup de Natura del Club Mun
tanyenc Sant Cugat, Kristian Her-bolzheimer ha fet una valoració molt positiva d'aquests resultats: "L'aclaparadora majoria que es decanta per la protecció dels espais és un indicador clar de la saturació de la gent davant la urbani tzació con s t an t . Aques t s resultats realment reflecteixen el que es palpa a la societat civil". Tot i així. Herbolzheimer ha volgut trencar una llança a favor de la racionalització a l'hora de planificar el creixement de la ciutat: "Jo potser hauria optat per la resposta que demana assessorament als ecologistes, perquè penso que no es tracta tant de protegir absolutament tots els terrenys com d'ordenar el creixement de la ciu
tat, d'establir uns límits i planificar l'expansió urbanística".
Una opinió que potser comparteixen gran part dels ciutadans que s'han decantat per l'opció contrària. I és que un 25% dels enquestats s'ha mostrat a favor de la urbanització d'aquestes àrees. "En certa manera aquesta resposta és lògica", ha dit l'ecologista santeugatenc. "Pretendre que ja no es construeixi res més no té massa senti t , t en in t en compte la pressió constructora que hi ha." Herbolzheimer assegura que el grup de Natura no està massa preocupat per aquest col·lectiu perquè consideren la possibilitat que emmarqui aquella gent que està a favor d'una ur-
QVÈ CAL FER AMB ELS D A R R E R S ESPAIS N O
URBANITZATS D E SANT CUGAT?
Urbanitzar- los
Protci ;ir-los
Assessorament
grups ecologistes
N o ac tuar si els
p romotors no
s ' in te ressen
Hi ha altres
p r o b l e m e s m é s
impor tan t s
63%
0%
3%
FONT: VILAWEB SANT CUGAT
banització planificada, "un extrem al que no ens oposem", ha matisat.
I ,luny d'aquests dos pols es toba un 7% de la població que optaria per demanar assessorament als gnips ecologistes i un 3% dels ciutadans que considera que a Sant cugat hi ha altres problemes molt
més importants a resoldre. Cal constatar que ningú no ha optat per la tercera opció que presentàvem: no prendre cap decisió respecte a les àrees no urbanitzades fins que un promotor immobiliari s'hi interessi, una opció amb la qual cap dels ciutadans s'ha sentit identificada.
Residus
S'instal·laran dos nous contenidors de
recollida d'oli vegetal ,\. (..
El nombre de contenidors de recollida d'oli a Sant C Àigat es veurà incrementat en breu amb dos nous receptacles. L'Ajuntament encara no ha determinat on s'u-bicaran, però els bons resultats que s'estan obtenint en aquest camp han impulsat els seus responsables a ampliar aquest servei. Actualment ia ciutat ja disposa de 66 punts de recollida d'oli de cuina -45 instal·lats en bars i restaurants, 17 en escoles, i 4 repartits entre els mercats municipals i dos comerços de la ciutat- a través dels quals s'han recuperat 35.215 litres d'oli vegetaldes, de gener a octubre d'enguany .
La potenciació d'aquest servei
no rau només en l'ampliació del nombre de contenidors. D'acord amb el programa Residu Mínim, impulsat des del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius ((ÜEPA), l'Ajuntament ha signat un conveni amb l'empresa Eco Oil per garantir que la recollida d'oli es faci puntualment i en el temps establert, i que l'ús que es doni a aquest producte serà el recomanat pels experts. Després que un informe elaborat per la facultat de veterinària de la UAB desaconsellés la utilització d'aquest oli per a l'elaboració de pinsos per a animals, ara el seu ús es restringirà a la fabricació de sabó i cosmètics.
A Sant Cugat, Eco Oil recull l'oli dipositat en els contenidors de recollida selectiva i hi aplica un tractament de neteja i depuració.
Actualment Sant Cugat disposa de 66 El resultat és un oli net que es ven a fàbriques de Portugal, on el reutilitzen per fer-ne sabó natural, i a companyies del nord d'Europa en les quals fabriquen productes cosmètics. "És una llàstima que la matèria primera que recollim aquí no la puguin reutilitzat també les companyies catalanes", es lamenta la responsable del
punts de rendhda d'oli FOTO. X. I..
CERA, Imma Casajoana. I és que a Catalunya només existeix una petita empresa familiar, ubicada aTortosa, que elabora sabons ar-tesanals prenent com a base oli reutilitzat. Segons Casajoana, el motiu segurament és la poca demanda que hi ha d'aquest producte: "En aquest país el sabó natural està en desús i és una pena
petquè suposa la reutilització d'una matèria, i perquè és un producte natural que, per tant, és menys agressiu i contaminant".
La contaminació precisament és un factor important a l'hora de sensibilitzar la població perquè col·labori més activament en la recollida selectiva de productes com l'oli de cuina. I és que si aquest producte no es recupera i es llança per les vies més habituals, pot arribar a provocar efectes molt negatius. Un clar exemple es dóna quan aquest oli arriba barrejat amb l'aigua a les plantes depuradores. Segons explica la química santeugatenca Mercè Baldi, la base de la depuració de l'aigua és la transferència d'oxigen a aquesta, fet que facilita la creació d'uns bacteris que es mengen la brutícia. Un cop eliminada, els bacteris són separats i l'aigua tot-na a estar neta. "Però si amb l'aigua hi ha arribat barrejat oli, la trasnmissió de l'oxigen al reactor biològic disminueix i aleshores cal més energia i el procés es complica molt".
•
CATALONIA C E R À M I C
Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0
;C1 -VISITI / LAMES ORAN
EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció
U S /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Entorn 15
I n s t a l · l a c i o n s
El Mercat de Torre Blanca ensenyarà la nova cara al juny de l'any vinent
Els veïns esperen que l'ampliació incrementi la vida a la zona Al mercat de Torre Blanca es viu aquests dies una realitat que s'escapa de l'habitual. Al quotidià sarau que es produeix en unes instal·lacions d'aquest tipus s'hi ha afegi t e l soroll de les
A.C. - Sant Cugat -
Els plànols són damunt la taula des de fa temps, i d'una setmana ençà s'han començat a materialitzar en forma de maó i ciment que s'apila per construir una nova cara al mercat de Torre Blanca. Els treballs d'ampliació donaran per fi una façana comercial al Pla del Vinyet, i és que l'actuació bàsica d'aquest projecte és la construcció d'un edifici adosat al mercat -que donarà la cara al Centre Cultural-que constarà de soterrani, planta baixa i un altell. En aquest edifici s'hi construiran set locals comercials que s'instal·laran en la planta baixa i l'altell. Al soterrani s'hi instal·laran les cambres frigorífiques, les estacions transformadores i el moll de descàrrega. Els responsables del projecte han garantit que, per contra del que alguns veïns creien, el nou edifici no superarà l'alçada de l'actual mercat. De fet, la composició arquitectònica de les noves instal·lacions s'adequarà a la de l'edifici principal, reproduint les línies de disseny simple que imperen en l'estructura original.
La segona àrea d'actuació se situa en el carrer Elies Rogent,
màquines excavadores, el traginar dels obrers tot el dia amunt i avall i els comentaris de clients i botiguers que es miren amb expectació l'ampliació del mercat. Tots reconeixen que calia una
remodelació de les instal·lacions però el fantasma de la competònca plana sobre alguns comerços que esperen, amb incertesa, l'impacte que tindrà la creació de mes locals comercials a la zona.
Ris botiguers del mercat havien demanat l'ampliació de les instal·lacions en diverses ocasions. FOTO: XAV1 LARROSA.
que es convertirà en zona per a vinants amb pas de vehicles exclusiu per als veïns i el transport de mercaderies. Això significa que l'accés a l'aparcament del mercat s'haurà de fer exclusivament per l'avinguda Torre Blanca. Al vessant del mercat que dóna a Elies Rogent també s'ampliarà la porxada per poder-hi encabir nous comerços. En total, el mercat veurà in
crementada la seva superfície en 3.130 irr, una millora substancial de les instal·lacions que
s'ha pressupostat en 325 milions de pessetes. El termini d'execució s'ha fixat en una mitjana de 8 mesos, fet que situa la inauguració de la nova cara del mercat cap al juny de l'any vinent.
Els treballadors han començat amb força les obres d'ampliació. Des de la setmana passada s'ha tallat el trànsit al carrer Elies Rogent i tot l'entorn del mercat es troba pràcticament aixecat. L'inici dels treballs ha despertat algunes suspicàcies entre els comerciants de la zona.
Mentre que els botiguers del mercat veuen amb molt bons ulls l'ampliació que demanaven, els propietaris d'alguns dels comerços dels carrers adjacents tenen encara alguns dubtes: "Trobo molt bé que millorin aquesta zona, que la facin més bonica, però em procupen els comerços nous que s'han de construir. Si s'instal·len més bars potser no en podrem viure tots", ha dit Alícia Bogunyà, propietària del bar Kebab, situat al carrer Elies Rogent.
La promoció dels itineraris a peu centraran el dia de Collserola
A.C. • Sant Cagat -
El Patronat de Collserola celebra aquest diumenge el dia de la serralada amb tot un munt d'activitats adreçades a promocionar les passejades per Collserola per conèixer i poder gaudir millor d'aquest entorn. Sota el lema Mou-te pel parc a peu, durant tot el matí es faran diverses activitats lúdiques i d'animació al voltant de les quatre àrees de lleure de què disposa el parc: la de Santa Creu d'Olorda, la de La Salut de Sant Feliu, la de Santa Maria de Vallvidrera i la de Can Coll. Des de les deu del matí i fins a les dues del migdia es faran sortides guiades que recorreran diversos itineraris per la serralada. "L'objectiu -afirma Marià Martí, director gerent del Parc- és fomentar les passejades a peu perquè són la forma menys agressiva i alhora la que permet contactar més amb la natura i els valors d'aquest paratge".
Durant aquesta jornada és previst presentar el llibre A peu per Collserola, un volum editat pel Patronat que recull tot un seguit d'itineraris a través dels quals es pot conèixer el parc. En referència a Sant Cugat, Marià Martí ha destacat el gran paper que desenvolupa el Club Muntanyenc Sant Cugat en la promoció del respecte i el coneixement de Collserola, però ha lamentat la manca de bona sintonia amb l'Ajuntament.
Refugis
Casetes
Pèrgoles
Tanques
Tarimes
Bancs
Mobles de fusta
tropical
Pàrquings
Pals rodons
Planxes perfilades i
ranxeres
Sorrals i casetes
per a nens...
Complements de fusta tractada per
aljardí
Productes I N D U B R U C , S.A.
Ctra. Sant Cugat a Rubí -
Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 Fax93 674 79 16
Apartat de Correus 403 SANT CUGAT DEL V.
EIS4CAN1WS
Societat 16 Divendres, 6 de novembre de 1998
Problemes socials
El que en el seu temps v/t ser un magnífic ediftci, ara s'ha convertit en mm petita selva urbana. FOTO: X. l.ARROSA El temps i les pe/sones s'han encarregat de destruir I'edificació. F: X. I ARRÒSA
Porqueria entre les ruïnes del Casino U estat en què es troba Vantic Casal de la Floresta no agrada als veïns
Tot i ser una estructura en ruïnes, encara manté l'aire i l 'esperit que devia tenir en altre temps. Ja no s'hi celebren festes familiars ni els nens poden jugar-hi a futbol sala perquè els esbarzers s'han convertit en els amos i senyors dels jardins, i les pedres que encara no han caigut no parlen pre
cisament de diversió i bon temps, sinó de la fosca realitat d'unes persones a qui, segurament, els costa força riure. L'edifici del Casino, que durant motts anys va ser el Casal de la Floresta, és ara una estructura ruïnosa i un cau de rates habitat, a temporades, per persones que alteren la con
vivència ciutadana, segons expliquen els veïns. Gent vinguda d 'arreu, de Barcelona, de Dinamarca, d'Alemanya... fa la seva estada en aquesta casa propietat de l'Ajuntament que fa gairebé vint anys que està abandonada. Ara bé, molts d'ells passen la tarda a la plaça de l'Estació abans d'anar-hi a
dormir, segons expliquen alguns veïns. Després d'anys de queixes, l 'actual govern municipal manifesta la voluntat de posar-hi una solució i vetllar per la seguretat ciutadana i la salubritat de l'entorn. I és que les històries que conten els veïns sobre aquesta casa són dignes del millor cinema social.
IOLANDA PÀMIKS
Casos de sobredosi, baralles amb navalles, una dona amb el cap obert, rates de la mida d'un conill... són els exemples més bèsties que expliquen els veïns sobre una realitat que, des de fa uns quatre anys, molesta molts flo-restans. El Casino és un edifici dels anys 20 que durant molt temps va fer la funció de Casal del districte; en aquells temps, s'hi feia cinema, els nens jugaven a futbol sala, les famílies hi anaven a sopar... segons explica el Julio, que juntament amb ia Margarita va encarregar-se del Casal des de l'any 65 fins a principis dels vuitanta. "Llavors era una societat, un casal familiar parroquial, com es deia en aquell temps", recorda, mentre assegura amb tristesa que ara evita passar-hi pel davant "perquè em cau l'ànima als peus". I és que ja no queda res del que va ser, ni els tres billars, ni la taula de ping-pong, ni cl futbolí, ni les 14 taules perquè la gent hi sopés o hi fes la partida, ni les butaques per a 150 persones de l'altra sala. Tot ha mort. Només resta l'estructura, que és de ferro, amb les
parets, les escales i el que devia ser la barra del bar. La resta, s'ha d'intuir o, millor encara, imaginar. I és que després que el Julio i la Margarita haguessin de deixar el Casal, no pas per voluntat pròpia, segons explica, va començar el que molts qualifiquen com l'època de decadència. Després d'un curt període de transició, el govern socialista, que en
Mercè Arànega: "Fa
quatre anys que visc
aquí i això és un niu
de porqueria"
aquell moment governava a l'Ajuntament, va comprar l'edifici per habilitar-lo com a espai públic. Gairebé 20 anys després continua sense ús.
L'actual equip de govern, però, segons comenta Xavier Cortés, regidor de Descentralització, ja ha començat a treballar en aquest tema després que un veí fes explícita la seva queixa en el darrer Consell de Districte. "Cal prendre
una solució contundent per resoldre aquest problema", assegura Cortés, i per aquest motiu s'està elaborant un informe per valorar l'estat en què es troba la zona; d'una banda, cal saber quina és la realitat de les persones que viuen al Casal i, de l'altra, cal un estudi de la seguretat de l'entorn, dels perills d'incendi, de la sa lubr i ta t . . . "Un cop t ingui aquests informes, l'Ajuntament actuarà" en conseqüència, manifesta. I explica que fins aquest moment no s'havia fet res perquè no se sabia massa quin ús donar a aquest edifici, donat que la Floresta ja té dos equipaments municipals. Ara, però, Cortés es mostra convençut que és prioritari solucionar els problemes que causa als veïns l'estat del Casino i el comportament de les persones que hi viuen esporàdicament, abans de decidir què fer amb l'edifici.
Quan la realitat supera la ficció
I és que no cal veure Trainspot-ting, ni Barrio ni El fam del'sitr per conèixer la realitat del quart món, la d'uns joves que viuen al marge de la societat. Tan sols cal passe
jar-se pels volts del carrer Casino. "Fa mig any, una dona va sortir despullada amb el cap partit a demanar ajuda a uns veïns", recorden la Mercè Arànega i altres veïns de la zona. I l'actriu es mostra indignada en afirmar que "fa quatre anys que visc aquí i això és un niu de porqueria". Tant ella com la resta de persones que coneixen aquesta realitat deixen
LAjuntament assegtira
que ja estudia restat de
rentorn i la realitat
dels qui hi viuen
molt clar que els individus que viuen al Casino "no són okupes, tant de bo, potser aleshores ho arreglarien", assegura un veí, sinó gent problemàtica que es punxa davant dels altres, que és capaç de cremar el matalàs en el qual un altre dorm només per venjança... "Jo he vist un senyor i una senyora en pilotes corrent per la terrassa, un senyor amb una navalla per intentar tirar-ne un altre
a baix i una senyora amb un cinturó per obrir-li el cap a un altre, fins que ho va aconseguir", recorda un veí. I també tenen en ment quan la policia es va endur unes 25 persones de la casa. A més, es queixen que amb la quantitat de porqueria que hi ha dintre de l'edifici, les rates campen per tota la zona i hi ha qui recorda que "quan en portava 30 de mortes, vaig cansar-me de posar verí".
Tant l'Associació de Veïns, la de Propietaris i Veïns de la Floresta com alguns habitants de la zona reclamen una solució urgent, "jo només demano que ho tanquin perquè no s'hi pugui entrar i que posin una aixeta i un inodor", comenta un veí. I és que els nens entren a explorar el que hi ha a la casa i algun ja ha caigut, o ha baixat a la via, que passa per sota mateix de l'edifici. "Si cau, s'acaben les comunicacions de tren amb Terrassa i Sabadell, i esperem que en aquell moment no passi el ferrocarril per sota, perquè pot ser una catàstrofe", reflexiona un veí, qui explica que entre el sostre del túnel i el terra del Casino tan sols hi ha un metre i mig de distància.
ELS4CAIVIWB Divendres, 6 de novembre 1998 Societat 17
Tradicions
Sant Cugat celebra la Castanyada amb festes als districtes i al centre
La canalla és la gran protagonista de la jornada
L'arribada de l'u de novembre generalment sempre és sinònim de fred. una temperatura que s'intenta disminuir amb l'escalfor de les castanyes i els moniatos calents, la proximitat d'amics i familiars i la gresca que es fa prenent com a excusa una festa sobre la que no hi ha unanimitat pel que fa als seus orígens. Els canvis climàtics han volgut que el novembre d'en
guany ens revés amb temperatures més agradables però no per això s'ha prescindit dels altres elements. Sant Cugat en ple s'ha escalfat mans i panxa amb els centenars de castanyes que s'han cuit arreu del municipi. Festa, bon menjar i alegria han estat els protagonistes de totes les celebracions que s'han organitzat als districtes i al centre de la ciutat.
VICTÒRIA RÍOS
- Sant Cugat -
A les Planes van ballar fins ben entrada la matinada. E: OSCAR BENITO
Hi ha moltes versions sobre l'origen de la festa de la castanyada i ningú no sap del cert quin és l'inici d 'aquesta tradició tan popular. Hi ha qui diu que ve de l'època dels romans, quan es creia que l 'ànima dels morts emprenia un gran viatge cap a l'altre món i per això calia enterrar-los amb aliments. D ' a l t r e s , pe rò , c r e u e n q u e aquesta festa és molt més propera, que ve de quan els camp a n e r s h a v i e n d e toca r les c a m p a n e s d u r a n t la ni t de "Tots Sants" i les seves famílies els portaven menjar perquè passessin la nit. Sigui com
C e l e b r a c i o n s
El cementiri de Sant Cugat ple
de roses la Diada de Tots Sants
A L Í C I A . D . B U J .
- Sant Cugat -
El cementiri de Sant Cugat va vestir-se de flors diumenge per celebrar un any més la Diada de Tots Sants. Més de cinquanta mil persones, procedents d 'arreu de Catalunya, van visitar aquest cap de setmana els seus familiars difunts en un dia q u e any rere any atrau més gen t de to tes les edats perquè "cada vegada hi ha més morts, sobretot gent jove", declara Pedró Lora, un dels encarregats del cementiri municipal.
La gran afluència de públic al cementiri contrasta amb l'opinió dels propietaris de les flo-risteries de Sant Cugat , que van coincidir a destacar que la Diada de l'I de novembre no és un dia especialment dur de feina perquè cada vegada es venen menys flors. "La tradició de Tots Sants s'ha anat perdent. Els rams de flors que es feien amb magnòlies i altres tipus de flors s'han substituït per
Prop de cinquata mil persones visiten el cementiri per Tots Sants E: X. L.
les roses", afirma Agustí Clo-fen, de la botiga Flors i plantes del Vallès. I és que aquest any la flor més venuda ha estat precisament la rosa, a més dels crisantems, i altres tipus de flors com els clavells.
Prop de quatre-centes perso
nes van poder acostar-se fins al cementiri de Sant Cugat gràcies al servei especial de transport urbà que, com cada any, l 'Ajuntament de Sant Cugat va posar en marxa el passat 30 d'octubre i fins al diumenge, dia 1, a la tarda...
AI centre, els nens van quedar-se sense espectacle però van atipar-se. E: 0. BEN/TO
sigui, la celebració ha arribat fins a nosaltres, amb les castanyes, els moniatos i els panellets: Després cadascú fa la festa a la seva manera,menjant, beven t i ballant, l ' impor tan t és passar-s'ho al millor possib le . I, p r e c i s a m e n t , és a m b aquesta intenció que enguany cada distr icte de Sant Cuga t ha celebrat la seva pròpia festa, esforçant-se a fer passar una bona es tona a pe t i t s , joves i grans.
D 'aques ta manera, a les Planes la festa va comença r de bon matí amb una gimcana per als més petits. A la tarda, però, és quan els menu t s s 'ho van passar més bé, a m b la companyia de carrer "Xip-Xap" i el seu espectacle de cançons i bal larugues. Nino , coordinador del Cen t re Cívic, destaca que "abans ja havíem fet altres cast a n y a d e s , pe rò mai h a v í e m aconseguit portar un grup tan professional com aques t" .
Els que aquest any no s 'han diverti t tant són els nens i nenes de Sant Cugat cen t re . Els més de dos-cents menuts concentrats amb els seus pares a la plaça Oc tav ià van h a v e r d e conformar-se només a m b les castanyes, ja que es va haver de suspendre l 'actuació, perquè la companyia infantil "Toc de Xarel·lo" no es va presentar. Manuel Turón, tècnic de cultura de l 'Ajuntament, diu que no s 'havien trobat mai en una
situació semblant , però explica que es van conf i rmar les sospites: "un dels components del grup, baixant de Girona, va tenir un accident de trànsit, però en aquell moment no ens van poder avisar". De totes maneres, afegeix, "els nens es van quedar jugant i van poder menjar castanyes i els pares sembla q u e ho van comprendre bé" .
A la Floresta, en canvi, la festa va quedar molt lluïda. L'espectacle va començar a la tarda amb l 'exhibició de dansa con temporàn ia , a càrrec del grup del districte "Nicot ina-Alquitrà". En acabar, el grup " M o è b i u s " va r e p r o d u i r cançons de pop i de rock, diver t in t i fent ballar a tota la gent que es va concentrar a les pistes de la Floresta.
A Mira-sol els avis van ser els protagonistes. Van començar amb un original sopar al Casal de Cultura, en el que cadascú s'havia de portar la seva pròpia carmanyola de casa. Això sí, les castanyes, les begudes i els panellets els posava el Casal. I, després de l 'àpat xou, varietats i ball fins ben entrada la matinada.
Sigui com sigui t o t h o m va procurar divertir-se, passar una bona estona i atipar-se de castanyes i ce lebrar una de les festes més t rad ic iona lsde la tardor.
m
« >&mm yh A L U / V I I I M I i V I D R E
EXPOSICIÓ i VENDA: • Reparacions
PI. Ajuntament • Persianes C/ Xerrk, 2 • Canvi vidres Tel. 93 675 29 02 . C/Valldoreix, 53 Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Tel. 93 590 00 25
^m . k Q Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS
^
Rius i Taulet 2, Pral. 1 * - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
18 Societat ELS4CArVn*B Divendres, 6 de novembre 1998
E n t i t a t s
El sopar benèfic anual d'ASDI arriba a la divuitena edició
Mònica Huguet i Elsa Anka presentaran la subhasta
AI.BKRTBAI.ANZA
L'associació de disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat, ASDI, celebra aquest dissabte el sopar benèfic anual, que enguany ja arriba a la divui tena edició des que l 'enti tat va ser c r e a d a l ' a n y 1977. Per commemorar aquesta majoria d'edat, Tacte gastronòmic i social tornarà a cent ra r -se enguany en la subhasta, els ben e f i c i s d e la q u a l a n i r a n destinats a donar els últims retocs a la nova seu de l 'entitat a Val ldoreix , i n a u g u r a d a cl passat mes de gener.
La subhasta d'enguany comptarà com a mestres de cerimònies amb la col·laboració de la periodista Mònica Huguet i de la model Elsa Anka, totes dues santçugatenques, i a més. tornarà a nodrir-se d'objectes d'artistes i de joieries locals, que hi han col.-laborat desinteressadament. Un passi de models completarà la vetllada.
A superar les xifres del 9 7
Les aportacions de l'any passat van acumular gairebé 700 regals per a un públic que va superar les 300 persones. Kls responsables de l'organització
confien que la present edició superi les 275 persones que van trobar-se a l 'Hotel-Escola C a m p u s de Bellaterra, escenari tradicional de les vetllades anuals d 'ASDI.
L'associació de disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat va néixer fa 17 anys gràcies a la voluntat d 'un grup de pares amb fills disminuïts i des d 'aleshores, ha consolidat diverses activitats com els tallers de se tmana , els esplais dels dissabtes, la piscina o les activitats per als pares. L'associació ha vist reconeguda la seva tasca amb un premi de la Fundació Caixa de Sabadell .
C e r t a m e n
Comença la votació per escollir
els Santcugatencs de PAny Enguany també es poden proposar candidats per internet
i. p. - Sant Cugat -
Tothom qui ho vulgui ja pot votar als S a n t c u g a t e n c s de l 'Any o m p l i n t Ics b u t l l e t e s que es publ iquen a partir d'aquesta setmana a Els 4 Cantons i al Tot Sant Cugat , o bé t r u c a n t al c o n t e s t a d o r automàtic de Ràdio Sant Cugat, al n ú m e r o °o 675 15 88. A més, també s'ofereix la possibilitat de votar a través d' in-ternet , gràcies a Vilaweb Sant Cugat .
M ari bel Cayuelas, directora de Ràdio Sant Cugat, explica que al programa maga/.ín La Revista dedicarà un espai diari a informar els ciutadans sobre aquest tema i els posarà al dia de les votacions. I és que , com cada any, a més dels candidats escollits per l'associació Amics de la Ràdio, els ciut a d a n s p o d e n fer les s eves propostes, i quan un candidat tingui deu votacions, el jurat - fo rmat pels guanyadors de l 'any passat , m e m b r e s dels
Joan Auladellva ser el guanyador de l'any passat. FOTO: XAVIIARROSA
Amics de la Ràdio i de l 'A- didats. j u n t a m e n t - t ambé passarà a considerar-lo.
Per la seva banda , Ramon Grau, president d'Amics de la Ràdio - en t i t a t que organitza els p remis - , encoratja tots els santcugatencs a proposar can-
Un cop escollits els guanyadors, la gala de celebració es farà el proper 20 de desembre al Teatre-Auditori i hi actuarà la C o t t o n C l u b Big Band i l 'Escola de Dansa de Laura Esteve.
Elsa Anka serà una de les presentadores de la subhasta. FOTO: X. L.
E d u c a c i ó
Hèctor Vall és nomenat rector del Pontifici
Institut Oriental de Roma i. p.
- Sant Cugat -
El pare Hèctor Vall - m e m bre del Consell Editorial d'aq u e s t s e t m a n a r i - ha e s t a t molts anys al C e n t r e Borja, però des de finals de se tembre ha hagut de fixar la seva residència a Roma, ja que ha estat nomenat rector del Pontifici I n s t i t u t Or i en t a l d 'a ques ta ciutat. "L'any passat em van convidar a fer un curs d ' ecumenisme a la Pontifícia U n i v e r s i t a t G r e g o r i a n a de Roma i després el pare general em va citar per parlar del nomenament" , explica. Des prés de les pert inents del iberacions, el passat 25 de se tembre va prendre possessió del càrrec i des d 'aleshores ja comença a treballar en aquest centre que aplega dues facultats, la de Teologia Oriental i la d 'Es tud i de Dret Canònic O r i e n t a l - a q u e s t a da r r e ra , única al món.
El pare Hèctor Vall comenta que aquesta primera trobada ha e s t a t i n t e n s a p e r q u è el Pontifici Inst i tut Oriental és un c e n t r e p e t i t - q u e l ' any passat va rebre 430 a lumnes- , motiu pel qual "el rector no és una persona que estigui per sobre, sinó a prop de tothom". Al c e n t r e , Hèc to r Vall té la missió de fomentar els contactes, viatjar i conèixer diferents llocs, en t re altres activitats.
GAS 011 Ports gratuïts
Tel. 93 580 77 62 <z? >*\ ^ > * \Ss<\
Contestador les 24 h E S M | Distribuïdor oficial
ELS4C4TYTOÏNS Divendres, 6 de novembre 1998 Societat 19
S a n i t a t
El Centre de Dia per a Malalts d'Alzheimer ja és una realitat
Les instal·lacions es troben a la seu local de Creu Roja
IOLANDA PÀMIES
"Encara em sembla mentida que pugui ser una realitat, perquè hem estat tres anys anant darrere de poder fer aquest centre", manifesta emocionada Rosa Ribes, presidenta de la Coordinadora Cavis que, juntament amb Creu Roja, gestiona el Centre de Dia per a Malalts d'Alz-heimer que s'ha posat en marxa a la ciutat.
Es tracta d'un local amb capacitat per acollir entre 10 i 15 pacients i, segons explica la psicòloga del centre, Eugènia Hervàs, compta amb dos neuròlegs, una
psicòloga, dues cuidadores i una assistenta social, més tots els voluntaris de Cavis. Aquestes persones intentaran ajudar els malalts fent-los realitzar diverses activitats perquè arribin a casa a la nit cansats, ja que "el fet d'estar asseguts en un sofà tot el dia fa que a l'hora d'anar a dormir no agafin el son i tinguin problemes nocturns, mentre que si durant el dia estan estimulats, poden dormir molt millor", explica Hervàs.
El centre s'ha ubicat a la seu local de Creu Roja, i Enric Gómez, representant d'aquesta entitat, comenta que "està perfectament integrat en la dinàmica de fun
cionament de l'assemblea, a més, a Creu Roja portem molt temps treballant amb aquest col·lectiu de gent gran i considerem molt important aquesta atenció a les persones grans i a les seves famílies". Precisament per atendre aquests familiars, el centre també oferirà sessions informatives i grups d'autoajuda un cop al mes. En aquest sentit, Elena Munoz, neuròloga, recorda que "la família ha de ser conscient del dèficit que presenten els pacients i que el que aprenen al centre de dia després ho han de dur a la pràctica a casa", i afegeix que és molt important que se sentin útils.
S o l i d a r i t a t
Els efectes de l'huracà Mitch centren la
campanya de Creu Roja i. p.
El nombre de desapareguts i de morts no paren d'augmentar. Els efectes són devastadors i han arrasat l'Amèrica Central. Per aquest motiu, les principals ONG i entitats que treballen en tasques de solidaritat s'han mogut ràpidament per recaptar diners i dur-los a aquests països. Creu Roja és una de les que ràpidament ha mogut fitxa, i la secció local d'aquesta entitat demana també el suport de tots els santcugatencs.
Després de la primera actuació urgent, cal avaluar els danys i pensar en la reconstrucció dels països, tant
dels habitatges com dels cultius o equipaments. Per això calen diners i, per a aquesta finalitat, Creu Roja ha obert els comptes corrents següents: Banco Bilbao-Vizcaya 0182-2370-46-0010022227 Caja Madrid 2038-1500-71-6000002275 La Caixa 2100-0600-85-0201960066 Banco Central-Hispano 0049-0001-53-2110022225 Banco Espanol de Crédito 0030-1292-05-0002222271 Banco Popular Espanol 0075-0001-89-0600222267 Banco de Santander 0085-0615-09-0000009292
Cooperac i o
L'ONG Ceiro de Guatemala ja ha rebut els
diners del 0 , 7 % santcugatenc
La zona on es fa el projecte també ha sofert els efectes de l'huracà i. p.
- Sant Cugat -
La ONG Ceiro de Guatemala ja té els tres milions corresponents al 0,7% santcugatenc, segons explica Karin Herbol-zeimer, membre de l'ONG que s'encarrega d'aquest projecte a casa nostra, el grup Baula. Els diners es destinaran, com estava previst inicialment, a un projecte de formació de promotors entre les comunitats indígenes, tot i que l'huracà Mitch està causant molts estralls a la regió. De fet, Herbolzeimer explica que els missatges que li envien parlen de moltes inun
dacions i d'un avanç molt ràpid del còlera. Per aquest motiu, el Movimiento Tzukkim-pop -que coordina els diners del 0,7% pel projecte formatiu- va començar dimecres tallers per prevenir i controlar el còlera i s'ha adherit a la Comi-sion Nacional para la Reduc-ción de Desastres.
Els beneficiaris directes dels 3 milions santcugatencs seran les 20 comunitats on viuen els 50 promotors, i els indirectes els 97.843 habitants que viuen als sis municipis que engloben aquestes comunitats, situats a l'Altiplà Occidental de Guatemala.
Les noies aprenen algunes qüestions bàsiques pe sobreviure. FOTO: CEDIDA
El director del Maragall se'n va al Japó
i. p. Cugat-
El director de l'escola Maragall, Ismael Lecina, ha marxat aquesta setmana al Japó on assisteix, durant 15 dies, a un programa tipus fòrum internacional d'educació. L'objectiu bàsic d'aquesta estada és conèixer com és el sistema educatiu en aquest país. Es tracta d'un fòrum organitzat per una fundació japonesa i el Ministeri d'Educació d'aquest país.
Lecina va tenir aquesta oportunitat gràcies als intercanvis entre l'escola Maragall i l'escola japonesa de Sant Cugat; amb motiu d'aquestes trobades, va conèixer el cònsul del Japó, qui li va fer aquesta proposta.
Premis *-&.!
Civism
Generalitat de Catalunya
XVII Premi Serra i Moret per a obres i treballs sobre civisme
còmic/assaig/treball pedagògic/guió de curtmetratge
XIII Premis Jaume Ciurana a l'actuació juvenil natura/societat
IV Premi Civisme als mitjans de comunicació ràdio/televisió/premsa
:É#?Éi;'
20 Societat ELS4CAIVroi>S Divendres, 6 de novembre 1998
Carme Talleda. Membre de la Comissió de la Festa de Tardor
"Ceix de la festa és reivindicar la necessitat del teixit associatiu"
i.p.
Carme Talleda és una de les persones que millor coneix la Festa de Tardor, ja que forma part de la comissió organitzadora. Per aquest motiu, ens en parla àmpliament.
- Quina és l'essència d'una Festa de Tardor? - Es va plantejar fa 23 anys per reivindicar la necessitat d'associar-se i d'expressar alguna cosa. Malgrat que després entrem en les llibertats democràtiques, aquesta necessitat de reivindicar i participar d'una manera molt fona en el teixit democràtic continua essent l'essència de la Festa de Tardor.
- Amb el temps, deu haver canviat bastant aquesta essència? - Sí, als primers anys es reivindicava una cosa tan senzilla com la ro-tulació dels carrers en català. Però sempre hi ha coses que fan mobilitzar la població o reclamar als seus representants unes necessitats que s'han de satisfer.
- 1 enguany, amb el lema 'Parlem de barrí, districte, poble i ciutat', què es vol reivindicar?
- 1 A necessitat del teixit associatiu, en aquest cas els consells de districte o les associacions de veïns. L'Ajuntament té els seus papers però també hem de ser nosaltres, des d'aquestes institucions tan properes al ciutadà, que li hem de plantejar les necessitats més directes. O sigui que és una eina de treball democràtic i de participació impor-tantíssim; és per això que l'eix de la Festa de Tardor és reivindicar la necessitat del teixit associatiu.
- I com es concreta en els actes? - D'una banda en el debat, en el qual parlarem del paper avui d'aquest teixit associatiu a Sant Cugat També ho pot representar la cercavila perquè hi participen entitats del centre i la Banda de Música de les Planes.
- 1 el pregoner? - També. Enguany és el Josep Maria Àngel, que és un representant molt viu i directe de l'Associació de Veïns de Mira-sol i un home amb una vida pública molt intensa, que va ser regidor de l'Ajuntament, bé que a l'oposició.
- També hi ha un homenatge a Lorca.
- Dissabte tenim un recital Lorca molt important. Estem en el seu aniversari, tots sabem el que representa i ens hem volgut sumar als homenatges que se li reten.
- Crida l'atenció la lectura d'un manifest contra les ETT, que no entra massa en la línia. - En absolut Fins i tot podem dir que és una excepció. Normalment
Carme Talleda convoca tothom a la Festa. FOTO: XAVILARROSA
cap entitat havia pujat a llegir un manifest però l'assemblea d'entitats ha decidit que es faci. No havia passat mai. - Enguany s'allarga uns dies més. - Sí, no és la primera vegada, i esperem que no sigui l'última. S'ha fet perquè hi havia molts actes. El calendari ha estat pactat una mica entre tots per no solapar-nos. I que de manera continuada, però tam-
_ poc apretada, tothom pugui estar als actes sense perdre-se'n cap. - Què més es podria destacar? - Els balls de l'Esbart i del Grup Mediterrània, que han treballat amb molt bona harmonia i m'agradaria que quedés constància que dins el marc de la Festa de Tardor han tingut una bona entesa.
C e l e b r a c i o n s
L'Arnau Cadell aconsegueix 2 2 6 . 1 2 8 salutacions
LI ES podria entrar al Llibre Guinness i. p.
- Sant Cugat -
Els professors del centre buscaven la participació dels 700 a l u m n e s i l ' o r i g i n a l i t a t en aquesta primera celebració del curs. I ho van aconseguir, perquè hi va haver un total de 673 persones, entre alumnes i professors, que van voler participar en l'acte. Enmig d'un ambient festiu, l'Arnau Cadell va aconsegu i r un rècord G u i n n e s s : 226.128 salutacions s imul tànies. Ara, però, caldrà esperar que els acceptin el rècord, perquè com explicava el director del centre, Jordi Beltran, "moltes persones envien fites aconseguides al rècord Gu innes i
després no els les seleccionen". Per la seva banda, la t inen t
d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va remarcar que "ens ha sembla t q u e era important assistir a un acte com aquest que té un missatge darrere, que no és només un acte lúdic per celebrar la festa de la castanyada, sinó que també és innovador i ha involucrat tot el centre" i afegeix que "darrere hi ha tota una planificació i una motivació dels alumnes que ha fet que hi hagués aquesta assistència tan massiva, que és difícil".
I de fet és cert que la majoria d 'a lumnes va participar i gaudir d ' a q u e s t a festa, tot i els dubtes que van tenir els orga-
Gairebé 700 persones van participaren la festa. FOTO: XAVI LARROSA
nitzadors de tirar-la endavant, "perquè ens preocupava que la gen t hi posés in terès , voluntat i ganes".
Si bé alguns alumnes remarcaven la importància d'evitar-se les c l a s ses e n pa r t i c ipa r en aquest acte, la majoria posava
sió aconseguir un rècord Guinness per a l'Arnau Cadell. I n'hi havia que també confessaven que tindrien "malsons, perquè ens han picat moltes mans i al final fa mal, jo ja les tinc vermelles". Ara bé, l 'ambient que es respirava era de festa i d i -
de relleu que els feia força il·lu- versió.
Empresonat per abusar del seu nebot
i .p.
José D. G., de 41 anys i veí de Sant Cugat ha ingressat a presó acusat d'un delicte contra la llibertat sexual del seu nebot d'l 1 anys. L'home vivia amb la seva germana i els quatre fills d'aquesta, de 21, 20,11 i 5 anys fins al passat mes de setembre, quan la dona va observar uns "toca-ments libidinosos" al seu fill i el va expulsar de casa. Tot i que el menor no volia explicar res, amb l'ajuda de la psicòloga de l'escola el nen va confessar. Segons sembla, des que tenia 8 anys, el nen era masturbat i masturbava el seu oncle, arribant a la penetració anal. L'home comprava el silenci del nen amb caramels i diners.
* * * * *
SANT C\m ESPORTS Rbla.delCeller /23·Tel.936747215
PI. QuatreCantons/s/n·Tel. 936743081
Compra - venta de anügdedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteres
c/Margant.6
T^JÜfï.61 H TORRE La Floresta
U S 4 CANTONS
Gll iU T A I Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat
Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès
e-mail secretaria Fundació: secretarla9stcugat.org organització Congrés: congres0s1cugat.org
web: http://stcugat.oro/
¥ '*
Serem el centre metropolità? Redacció
El present i el futur de la ciutat va centrar, un cop més, el Congrés de la Ciutat. En aquest cas, però, el tema principal, tant de la taula rodona com de la conferència prèvia, era el territori, analitzat des de diverses vessants. L'ecòleg urbà Salvador Rueda va oferir als assistents una conferència sobre l'evolució del model de ciutat, en la qual va acabar destacant que Sant Cugat té l'aspiració de convertir-se en el centre de la regió metropolitana. En la seva xerrada, aquest ecòleg urbà,
responsable de l'exposició La ciutat sostenible al CCCB, va manifestar que Sant Cugat ocupa un espai privilegiat dins de la regió i és l'espai més ben comunicat de Catalunya. Un dels primers exemples d'aquest fet és, va comentar, que el TGV passi per la ciutat. Sigui quin sigui el futur, Rueda va ex
plicar als assistents que les nostres ciu
tats actuals estan basades en el model anglosaxó, que arrenca del concepte de ciutat-jardí. Els tres factors que defineixen aquest model són l'automòbil i la casa unifamiliar aïllada, d'una banda -que permeten flexibilitat i autonomia-i les hipoteques, que faciliten l'accés a aquests nous estils de vida. Aquest model s'instal·la a la regió metropolitana i
En els darrers trenta anys,
a la regió metropolitana
s'ha ocupat més sòl urbà
que en els 2.000 anteriors
trenca amb el de ciutat mediterrània pels volts dels anys 70; fet que provoca el pas del municipi compacte que hi havia fins aleshores a un altre dividit segons les funcions i els usos -els polígons indus
trials estan en una zona i els campus universitaris en una altra, per exemple-; es tracta d'un model que requereix automòbil i més ús d'energia.
Les xifres que va aportar sobre l'esclat d'ocupació del territori són força significatives: "Des dels 70 fins a principis dels 90, a la regió metropolitana de Barcelona s'ha ocupat més sòl urbà que en els 2.000 anys anteriors". Ara bé, davant d'aquesta realitat, Rueda es preguntava si aquest tipus de ciutat és més o menys sostenible que la dels models anteriors. També la mobilitat va ser un tema in
teressant que va sortir en aquesta segona sessió del Congrés de la Ciutat. En aquest cas, però, l'encarregat de donar la informació sobre aquest tema va ser Miquel Llevat, director general dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, qui va remarcar la importància de "concentrar-se en la millora de la mobilitat de Sant Cugat". I és que la ciutat ocupa el tercer lloc en el rànquing de viatges in-termunicipals, rere Martorell i Parets,
segons una enquesta de mobilitat de l'any 96. D'aquesta manera, cada dia es fan 25.100 viatges entre Sant Cugat i Barcelona. Per la seva banda, Ramon Albareda, di
rector del Vallès de Sorea, va aportar algunes dades de consum d'aigua tan curioses com les següents: d'una banda, que en els darrers 30 anys aquest consum s'ha multiplicat per deu i el número d'a-
if Cada dia es fan 25.100 viatges entre Sant Cugat
i Barcelona, utilitzant el
ferrocarril o el
vehicle privat
bonats, per cinc; i de l'altra, que un 10% dels abonats consumeix el 59% de l'aigua de Sant Cugat.
Agustí Jové, vocal d'Ordenació del Territori del Col·legi d'Economistes de Catalunya, va recordar que l'actual PGM de 1976, que regeix l'expansió de l'àrea metropolitana, va representar en la seva època una conquesta important de les forces progressistes molt acceptat popularment. D'altra banda, va recordar que Sant Cugat és on hi havia més sòl de tota l'àrea metropolitana i per això és lògic el creixement que ha experimentat; ara bé, també va posar de relleu que el sòl residencial està pràcticament esgotat i "la clau del futur no és com creixerem sinó quina serà la qualitat que oferirà la ciutat", una qualitat que passa per arreglar la zona antiga i resoldre les barreres de connexió amb els barris.
Per la seva banda, el representant de l'associació ecologista Adenc, Daniel Ciscar, va apostar per mantenir l'actual repartiment del territori, dividit un terç per a terreny urbà, un terç per a agrícola i un terç per a forestal.
la Caixa7
Aquesta Entitat dóna suport al Congrés de la Ciutat
Al Nucli antic de Sant Cugat: C. Santiago Rusihol, 1-3 i C. Francesc Moragas, 3
Al Sector estació: C. Valldoreix, 75 i Rbla. Ribatallada, 20
Al Barri del Monestir: Ctra. de Cerdanyola, 18
A Valldoreix: Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 57
EIS4CAl\TO]>S
S39BVR£flK9Spr«8HÍ
Num. 5 oclubre de 1998
Preservar el territori, el repte de la ciutat del futur
La darrera sessió aconseguí captivar el públic. Tan bon punt començar la conferència de Salvador Rueda, que oferí una reflexió global, interessà tothom perquè tocà aspectes de la vida quotidiana i que tenen transcendència a l'hora de determinar la manera de fer les nostres ciutats i d'ocupar el territori.
Afirmà que els factors cabdals per entendre el nostre model d 'ús del territori són tres: l 'automòbil , aquest artefacte que permet escurçar distàncies i temps; després, la casa unifamiliar aïllada, que és adaptable a les necessitats canviants; i, finalment, les hipoteques, mecanisme econòmic que permet accedir al model actual d'ocupació territorial.
En els darrers 20 anys l 'ocupació del territori a la regió metropolitana, ha passat de 20.000 hectàrees a 46.000. Ha augmentat la complexitat de la ciutat, però alhora s'han fet grans sectors amb usos molt homogenis. S'han separat tant les funcions, que es precisen medis mecànics per anar d'un lloc a l'altre, i el transport públic no ho pot suportar. I és precisament el transport el que consumeix més energia, i encara va en augment. Així, l 'ordenació del territori és cabdal per a la sostenibilitat energètica.
Des del públic s'apuntà que cal repensar com s'usa el cotxe i quin tipus de cotxe, i també que hi ha una correlació entre el model de ciutat extensa i la qualitat de vida. Respecte d'això, es reflexionà
que no es pot relacionar la qualitat de vida -que és una percepció subjectiva, apreciable mitjançant enquestes^- amb la sostenibilitat -que tracta de factors objectius, mesurables-.
Es van presentar 12 comunicacions que tractaven temes com el model santcugatenc, el TGV, la ciutat extensa; vàries d'elles amb reflexions sobre els paràmetres del futur Parc Rural de la Torre Negra; sobre la relació entre la millora de les comunicacions i el creixement urbà; els condicionaments que introdueix el cotxe en el model territorial; una que qüestiona que Sant Cugat sigui avantguarda; Sant Cugat cap a una ciutat estructuralment madura i oberta; el creixement harmònic amb les infraestructures i els equipaments; un diàleg amable, divertit i interessant amb un santcugatenc sorpresa; i per fi una sobre el fet que Sant Cugat viu d'esquena a Collserola. Totes elles, aportacions valuoses que val la pena llegir-les a poc a poc. Les podeu trobar ja a la web de la fundació: http://st- cugat.org
A la taula rodona, Agustí Jové situà el creixement en un context de reflexió econòmica. No es pot basar la sostenibilitat -entesa com l'equilibri entre la competitivitat i el respecte a la natura- en el creixement, ja que quan deixem de créixer no sabrem sortir-nos-en. Miquel Llevat diferencià entre accessibilitat i mobilitat, i mostrà com el creixement és
Els ponents de la taula rodona sobre ciutat i territori, durant el debat. FOTO: OSCAR BENITO
en funció dels canvis en l'accessibilitat. Proposà que cal millorar la mobilitat per poder treure profit de la immillorable accessibilitat de Sant Cugat. Ramon Alba-reda centrà la seva intervenció en infraes t ruc tu res i se rve is p renent com a exemple el subministrament de l 'aigua. Acabà dient que en deu o dotze anys no hi hauria prou aigua, i cal plantejar el transvasament de l'Ebre o del Roine. Daniel Ciscar reivindicà el Vallès com a àmbit del model territorial. Els ciutadans demanen, cada cop més, qualitat de vida, i això inclou un respecte a la natura, tot considerant l'element econòmic. El debat fou interessant, però semblà curt. Es va discutir el valor de la ciutat compacta; s'apuntà que retrobar el concepte
de barri podria aportar solucions... Un fort al·legat fent veure que estem competint amb altres àrees metropolitanes europees i no amb les ciutats de la nostra àrea; que l 'estació del TGV a Sant Cugat suposaria un tràfec de 20 o 30 milions de passatgers a l'any i hauríem de fer una nova xarxa cap a Barcelona. Es constatà que a Sant Cugat hi ha ciutadans que estan disposats a pagar més per la qualitat, i això fa una ciutat excloent. I s'acabà amb una visió optimista sobre com el municipi pot contribuir a actualitzar el model, fent-lo més representatiu de la voluntat ciutadana: per això cal promoure i estimular la participació.
Joan Gaya, coordinador de la sessió
L'associació de comerciants, una necessitat
Formar-se o conformar-se? Protestar o reaccionar? Només hi ha un camí possible per ser competi t iu. Part icularment, considero que el comerç de Sant Cugat ho té molt clar: formar-se i reaccionar.
Sant Cugat gaudeix d 'un bon nombre d ' es tab l iments tradicionals que, en molt pocs anys, s'ha hagut d 'adaptar a un considerable salt quan t i t a t iu , pel que fa a la població, i quali tatiu, pel que fa referència a les exigències d 'aques ts nous consumidors, apostant per la qualitat i el servei.
Sant Cugat també ha vist, en només quatre anys, com s'instal·laven molt a prop seu superfícies mitjanes: ac tua lment en ten im qua t re al cen t re urbà, i més r ecen tmen t , i t ambé dins del seu t e rme munic ipa l , una gran àrea amb una atract iva i suggerent oferta.
Amb aquest nou mapa comercial, el ventall de possibil i tats que es presenta davant del consumidor ha canviat substancialment i conceptualment, i ha fet que el comerç de sempre, el petit comerç, ha hagut d'iniciar accions no tan sols portes endins , treballant per la qualitat i el servei, sinó també fent servir una eina fins ara poc utilitzada, com és l 'associacionisme.
A Catalunya hi ha actualment 500 associacions de comerciants. A algunes, els seus 800 anys d 'existència les fa ser del tot emblemàt iques , i de la resta, de més recent creació, un bon nombre encara hauria de començar a projectar-se cap a una trans
formació tant en les seves estructures internes com en el t ipus de servei que donen als seus associats. Actualment, els resulta insuficient el seu paper en gestions sobre qüest ions laborals o fiscals, o d'assessors en temes jurídics, així com la seva actuació com a interlocutors davant les administracions o com a suport moral en els problemes del dia a dia.
l ' na associació, podem dir ja del segle XXI, a un pas de l 'en-tradade la moneda única, quan els canvis per al comerç són tan grans i constants, ha de ser molt mes que tot el que s'ha expressat fins ara. Ha de ser forta i gran econòmicament, ha de ser capaç de poder ser autònoma per poder contractar professionals que siguin útils per als seus socis. l ' na associació ha de poder assessorar els seus membres sobre com transformar els seus establ iments per poder arribar millor i més ràpidament a les necessi ta ts dels seus c l ients . Ha de poder facilitar la sortida amb dignitat a aquells que , per edat
o manca de continuïtat familiar, no poden fer front al procés d'adaptació a les noves situacions. En definitiva, parlem d 'una associació VIVA i amb suficients recursos econòmics i humans . A la nostra ciutat hi es tem treballant amb entusiasme, però
encara manquen associats. H e m de ser molts més per aconseguir una sola veu, la veu del comerç de Sant Cugat.
Jaume Tubau és president de Sant Cugat Comerç
"El comerç
tradicional ha
d'apostar per la
qualitat i el servei"
'Hem de ser molts
més comerciants
per aconseguir
una sola veu "
"Els establiments
s'han d'adaptar a
les exigències dels
nous consumidors "
OS 4 CANTONS
Núm. 5 octubre de 1998
L antena
La guitza Pel que m'han dit, aquests del
Congrés estan disposats a fer la guitza. Ara que estem aconseguint un creixement urbanístic com mai no s'havia vist - a base de cases adosades, grans jardins per mantenir i vials d'un traçat exquisit-, i estem programant l 'abocament de la ciutat sobre la B-30, resulta que ens diuen que això no es porta. Que cal construir ciutats compactes, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment a l'àrea mediterrània.
Resulta que, a més de representar un estalvi en el consum del sòl, té avantatges de caràcter mediambiental, de millora de la mob i l i t a t i d ' e s t a l v i energètic. Això sí, sembla que hi ha un cert acord en què Sant Cugat pot constituir en un futur proper el melic de la regió metropolitana. Un detall per als amants de les dades: el 10% dels abonats consumeix el 59% de l'aigua, la qual cosa vol dir, sense cap mena de dubte, que entre nosaltres també tenim les persones més netes de l'entorn metropolità.
Oleguer Bardissa
Programa fssio (13 de mni ' inhre
a les 20.00 li. >
Conferència:
Gremis, esbarts i ateneus: biologia
afiüativa en teixits urbans
ADOLF TOBENA, Psiquiatre. Catedràtic de la UAB.
Taula rodona:
L'associacionisme FREDERIC RODA. Director
de la Universitat de la Pau.
• La comunicació XAVIER FORNELLS. Exdi-
rector de Ràdio Sant Cugat.
- El comerç JAUME TUBAU. Comer
ciant. President de Sant Cugat Comerç.
• Fantàstics nouvinguts! XAVIER LABORDA. Pro
fessor de lingüística de la UB.
• La gent gran MONTSERRAT CAMINAL.
Psicòloga experta en gent gran.
Moderador: J. F. MOTA, Historiador
Sessió patrocinada per:
INDUBRUC, S. A.
L r e n t r e v i s t a
Xavier Fornells. President de la Fundació de la Ràdio i Televisió Locals de Catalunya.
"En la comunicació local s'ha d'anar cap a un cert pacte polític"
MARIA PILA - ' - ,
Xavier Fornells, avui director de la Fundació de la Ràdio i la Televisió Locals de Catalunya, ha estat el professional que al llarg de deu anys va consolidar els mitjans de comunicació locals a Sant Cugat. Gironí de Celrà, diu d'ell mateix: "era un nouvingut. Això sempre m'ha fet molta gràcia, perquè durant aquests anys, nascuts a Sant Cugat, n'he conegut tres". Espectador privilegiat de la transformació sostinguda de la ciutat, "estic molt content -comenta— d'haver assistit a tots aquests gran canvis d'una comu-niitat".
-Els mitjans de comunicació locals són elements de cohesió d'una col·lectivitat? - Un col·lectiu, una ciutat, si no té capacitat
per crear mitjans de comunicació propis deixarà de ser-ho o serà una altra cosa. Sense comunicació no existirien els vincles perquè una comunitat es defineixi com a tal. Sense mitjans de comunicació una comunitat seria una agregació de gent en un espai i un temps, sense relació. Els mitjans de comunicació fan créixer i millorar la interrelació.
- Durant l'etapa Fornells a Sant Cugat es van consolidar els mitjans de comunicació. Alhora, vas ser cap del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament, director de l'OAMCIC, director de Ràdio Sant Cugat i coeditor d'/sfe 4 Cantons. Ho vas fer tot i ho vas ser tot des d'una posició privilegiada.
- En algun moment em van coincidir algunes coses, fet que em va provocar una dislèxia complicada. En el darrers deu anys, el meu paper va tenir com objectiu prioritari consolidar els mitjans. Crear una possibilitat de comunicació local al nostre municipi, a partir de coses tan simples com conèixer les fonts, fer-les sortir. Crear en la societat santcugatenca de les empreses, dels partits polítics, del comerç, la necessitat de comunicar el que fan. Quan vaig arribar a la ràdio, es feia un informatiu diari de cinc minuts, on es deia demà s'inaugura una exposició, avui s'ha inaugurat una exposició i ahir es va inaugurar una exposició. Si ho miro des de la perspectiva de fa deu anys, i contemplo el volum d'informació que genera la societat santcugatenca, n'estic molt content. Però no vull monopolitzar aquest procés, en el qual hi han intervingut molts factors i molta gent, des d'estudiants a altres més professionals. Avui és més senzill perquè hi ha canals i crear aquests canals en el món local és molt complicat, perquè costa que la gent cregui en ells.
- El final d'aquesta etapa va resultar conflictiva, poc plural i fins i tot un xic sectària per a una sèrie de gent Penso en El gall del Monestir.
- Era un programa d'opinió, un programa meu, de signatura. Jo diria que hi havia tanta pluralitat com a Hora 25. A qui més va molestar, sobretot, és a alguns sectors polítics del Partit Popular amb qui vam tenir processos judicials que es van acabar perquè les denúncies que ens van fer no van sortir, i amb algun polític molt concret amb qui ho vam estar discutint. Però no tinc aquesta impressió general de la societat santcugatenca.
Xavier Fornells. FOTOGRAFIA: XAVILARROSA.
Perfil • \ , i \ ier Fornells i S;Ï IV57 i. llicenciat on f vciMUti Autònoma de li. (ÓÓ7 \a SLT director ò: cap dol (iabineí de Prem Entre PW2 i I sH>7 I in i r d'Administració de PIOI
gai S.L., empresa odií' •< Diivoionamhé de l'OA Autònom Municipal de formació Ciutadana de S dnrani eh mateixos atv ser membre de la Junta I diu)de la i ederacióC al IevisioI.iH.als. El 199N de la Fundació de la Rai cals de Catalunya, on • Granados, fundació ptv patró Joan Aymerich. *
i. (Celrà. (inoia I.isoíia |XT la l'ni rectoria. De F>S(I
IvAlio Sant Cuuat -i de l'Ajímianieit icmbrc del Cunse :KI Locat Sant C'L I d'/•.'/.v 4 ('dlllim:
MnCi'Organhm < 'omunicaeió i li aü Cugat del Vallc-.-. Fans al 1W7 \ iiícelivai. secció Í; ilana tic Ràdio i li. > nomenat tii reett
ïstitució de Jo; la de la qual n'< al de do Sant C
-Tenies els mitjans i això vol dir influència. - Evidentment, i exercíem la influència en tot
el que l'havíem d'exercir. No amago el cap sota l'ala. Penso que s'han fet coses molt importants des dels mitjans per activar processos. Un d'ells va ser el pacte amb Vicenç Fisas per parlar amb normalitat del que era Vallès Sense Fronteres, es van dinamitzar tots els processos de solidaritat amb Bòsnia, amb el Zaire. El foment de la societat civil a través dels mitjans era vital i encare continua sent-ho. Penso que s'hauria de fer molt més per integrar la gent que acaba d'aterrar a Sant Cugat.
- Sense el diners de l'Ajuntament s'hauria pogut fer, tot això?
- Els diners de l'Ajuntament han intervingut bàsicament a la ràdio, quan es va municipalitzar d'acord amb la llei del 91. Era una absoluta bestiesa. Quan al país teníem empreses de comunicació locals sorgides de la societat civil, es va forçar que fossin públiques. Ja veurem el que passa amb aquesta llei, crec que la volen canviar. Però han sorgit noves coses, hi ha corresponsa-lies de mitjans generals o comarcals, que és un
fet molt important per a la imatge exterior de la ciutat. Nosaltres ho vam fomentar molt. És cert que la ràdio és un viver des d'on han sorgit contactes amb empreses de comunicació perquè periodistes de l'emissora fessin de corresponsals i més tard s'integressin en aquells mitjans. Per El gall del Monestir hi van passar 25 persones, i ara totes són professionals: Susanna Griso està a Antena 3, Natàlia Guimares és corresponsal de COM-Ràdio a Madrid, Nacho Orovio és responsable de Ciudades a La Vanguardia, també n'hi ha a la Cadena Ser. N'estic satisfet.
- La teva direcció de la Fundació de la Ràdio i la Televisió Locals de Catalunya és con-tinuista?
- Es absolutament rupturista amb l'etapa Granados. L'experiència de deu anys en un micro-espai com Sant Cugat l'he traslladada a un espai més gran que és tot el país. La Fundació és un instrument per reflexionar, però no és l'instrument des d'on actuar. He plantejat la creació de nous instruments que espero que funcionin el mes que ve. Es tracta del Consorci Local i Comarcal de Comunicació, participat per les tres diputacions, ajuntaments i consells comarcals, per donar cobertura institucional a Intercatalonia, una empresa de serveis de comunicció local, des d'on no pensem tenir una actitud intervencionista com ha fet COM-Ràdio respecte a les emissores municipals, que les ha uniformades i els ha fet perdre la producció pròpia en els moments de major audiència. Nosaltres tractarem de fer una agència de notícies locals. És una necessitat històrica. No farem producció, sinó que ajudarem a la producció dels mitjans. Un altre punt bàsic és crear un servei de compres, per centralitzar la compra de paper, vídeos, i una central publicitària. I per últim, fomentar estudis i anàlisis del món de la comunicació local.
- Ets molt crític amb COM-Ràdio. - Crec que en el camp de la comunicació lo
cal s'ha d'anar a un cert pacte polític. S'ha arribat a una divisió bastant absurda que ja ve de la Federació de Municipis. El món local ha estat bipolar i penso que hauríem d'anar-lo relligant en tot el que s'estigui d'acord. No té sentit que si a a una ràdio municipal d'un partit o d'un altre partit li ofereixen cintes a bon preu això sigui una discussió política.
24 Societat Í 1 S /CAIVrffl>S Divendres. 6 de novembre de 199H
La r a d i o g r a f i a
CASAL DE LA GENT GRAN DE SANT CUGAT
El Casal de la Gent Gran és
una de les entitats de Sant Cugat més grans i amb més socis, ja que passa dels
dos milers d'afiliats
Entitat: Casal de la Gent Gran Sant Cugat. Anyde fundació: 1982. Socis : 2.000. Seu: Carrer Santa Rosa, s/n.
Dos locals per a un Casal MONTSE SANT
Va ser pels volts dels anys 82-83 que l'ajuntament va crear un Casal per a la Gent Gran perquè el col·lectiu d'ancians de Sant Cugat tingués un lloc per reunir-se i fer activitats. El local es va ubicar sota la plaça del Rei, sobre el local de la Policia Nacional. Durant molt de temps el local va funcionar d'allò més bé, ple d'activitats i amb un gran nombre de socis. Però el local tenia alguns in
convenients d'estructura i d'ubicació que, amb el temps, es van anar fent més greus. Per accedir-hi s'havia de pujar unes
escales molt pronunciades i empipadores, sobretot per a gent gran i amb certes dificultats per moure's; a més, l'edifici tenia moltes goteres i cada cop que plovia allò semblava una dutxa. Les deficiències de l'indret eren prou importants com per plantejar-se la recerca d'un nou lloc per al local; però, és clar, un nou local és car i pot ser prou difícil de trobar. La sort va fer que mentre tot això passava la Generalitat es plantegés la necessitat de fer una residència geriàtrica a Sant Cugat, i buscava terrenys adients. L'ajuntament va signar un conveni per a la cessió d'uns terrenys
per edificar la Residència Santa Rosa, i la Generalitat es comprometia a acollir a la planta baixa de l'edifici el Casal de la Gent Gran i ajudar en la gestió de l'entitat; aviat el projecte va ser una realitat. El nou edifici va ser inaugurat
i el Casal es va traslladar a les noves instal·lacions, molt àmplies i amb sales d'ús divers, des d'una petita biblioteca fins a aules polivalents, i un bonic jardí amb dues pistes de pe-tanca. Tot un canvi comparat amb l'antic local.
Des de llavors, i ja fa més de dotze anys, els socis del Casal i les activitats que es programen han experimentat un gran crei
xement fins a arribar actualment a tenir més de 2.000 socis: això fa del Casal una de les entitats més grans de Sant Cugat. El calendari d'activitats és ple i molt intens; a més d'oferir un bon grapat de serveis als seus socis, com poden ser el servei de barberia i perruqueria, el gabinet de podologia, classes de gimnàstica, servei de control de la pressió arterial, sala de jocs, servei de bar, tallers de tota mena, a més de tot això, deia, hi ha un grup de gent plena d'energia que organitza una mica de tot: festes, trobades diverses i totes aquelles activitats que es puguin trobar en un Casal d'aquesta mena.
ELS IGVNTONS Drcendres, 6 de novembre de 1V9H Societat 25
La r a d i o g r a f i a
CASAL DE LA GENT GRAN DE SANT CUGAT
Una gent gran, però molt activa M. S.
- SaatCwsat-
El Casal també té un grup de coral, que ha aconseguit una gran professionalitat, un grup de teatre que munta petites obres, i un xou amb un ventall d'actuacions prou variat. El grup de costura és el que elabora les disfresses necessàries per a aquests grups, i la fira i la venda de manualitats els dóna el suport econòmic per comprar el material.
El calendari d'activitats del Casal és farcit de tota mena d'activitats i de festes. La gent gran saben ballar, tenen ganes de fer-ho, i no se n'estan d'organitzar
balls amb música en viu sempre que poden, per poder gaudir de la seva afició. Però no tan sols fan balls, també organitzen sortides i excursions amb regularitat i fan tota mena de festes. Les activitats anuals del Casal
comprenen activitats molt variades, des d'una representació dels Pastorets o un pessebre vivent, que aquest any es plantegen que siguin els mítics de Folch i Torres, fins a desfilades de disfresses per Carnestoltes; des de llibres i roses per Sant Jordi, fins a una gran revetlla de Sant Joan, i concurs de coques i concerts de corals, i "El Ball del Jubilat", que se celebra amb el patrocini de l'ajuntament i està
presidit pel senyor alcalde els dies de la Festa Major de Sant Cugat; des de festes especials, com ara aniversaris de casament d'alguns dels socis, fins a la castanyada.
Però la Festa amb majúscules, la que marca les activitats del Casal, és la Setmana de la Gent Gran. Aquesta és una setmana de fes
tes, actes i activitatsque esdevé una mena de Festa Major del Casal. Acostuma a fer-se l'última setmana d'octubre, i per portar-la a bon fi la junta i els organitzadors treballen de valent. Des de setembre comencen les reunions i trobades per establir horaris i per contactar amb altres
grups que vinguin a actuar. Aquest any s'ha donat una marcada preferència a l'assistència d'altres grups de Sant Cugat, Mira-sol i Valldoreix. S'organitzen tornejos i exposicions, i fan que tot estigui a punt i surti rodó durant les grans jornades. El dissabte abans de la festa
un grup de senyores i senyors s'afanyen a decorar la sala gran i tot el local. Enguany el motiu de la decoració eren banderoles fetes de paper de seda, i durant més de sis hores de feina intensa les col·laboradores es van afanyar amb tisores, cola i llargs cordills per retallar banderoles de colors i muntar-les en llargues filades, mentre els homes, en
filats dalt d'escales, penjaven les llargues tires de colors de les parets. Als matins, tornejos de cartes,
dòmino, petanca, escacs. A la tarda, actuacions de les corals, tant la pròpia com les d'altres centres, i actuacions dels xous de Mira-sol, Rubí, del mateix Casal. Enguany, com a novetat, han organitzat un concurs de balls de saló al qual es van presentar 16 parelles. Els guanyadors van ser Josep Solé i Dolors Sanvel, Joan Dupaso i Pepita García i Víctor Martín i Paquita Molina. Com a gran final, el diumenge, es procedí al lliurament de trofeigs i guardons als participants.
26 Societat Q S /CAIMONS Dnrvdres. 6 de , nbredel99S
L A S E T M A N A EN IMATGES
CELEBRAR LA CASTANYADA A SANT CUGAT N'hi ha hagut per a tots els gustos: de calentes, de grans,
d'insulses, de perdudes i de gaudides. Tants tipus de castanyes com de festes de la castanyada s'han celebrat aquest cap de
setmana a Sant Cugat. Els que s'han passejat una estona per cada una diuen que a la Floresta la festa va ser de les més
lluïdes. A l'altra cara de la moneda, els prop de 200 nens que van reunir-se a la plaça Octavià i que van haver de conformar-se amb la menja, ja que el grup d'animació no va presentar-se.
Pàgina: 17. Foto: OSCAR BENITO
JOVES ARTISTES SOBRADAMENT PREPARATS Quatre nens de Sant Cugat han tornat a demostrar aquests dies que l'art no entén d edats.
Amb edats tant curtes que en alguns casos amb prou feines arriba als 7 anys, aquestes criatures L·n aconseguit que les seves il·lustracions apareguin en les postals de Nadal que vendrà Mans Unides. Són l'August Villamayor, el Gerard CL·laux, la Sandra Vives i la
Clàudia Anís. A tots ells, moltes felicitats i també a l'Arnau Marí, l'Adrià Codina, la Tània Fernàndez, l'Albert Sànchez i laMtriam Gallego, que han obtingut eh accèssits del concurs.
Pàgina: 46. Foto: XAVILARROSA
VINE AL MERCAT, REINA, ARA ÉS MÉS GRAN Aquest podria ser el nou lema del mercat de Torre Blanca on, aquests dies, s'han iniciat les obres d'ampliació. Les
instal·lacions creixeran en 3.130 m2 dins els quals es crearan nous comerços. El projecte, a més, contempla fer per a
vianants el carrer Elies Rogent, un nou pas cap a aquell model de ciutat amb un nucli preferent per al vianant i uns
serveis importants. Més comerç, més vida. Pàgina: 15. Foto: XAVI LARROSA
f >
Ifc* Jt-2'
ARRIBA MERCADONA La cadena valenciana de supermercats Mercadona ha aterrat aquesta setmana
a la nostra ciutat obrint un gran centre comercial. El negoci sembla que ha engegat amb bon peu, ja que ha registrat una bona afluència de públic durant els primers dies d'obertura. Expectació per part dels seus propietaris per veure la sortida que tindrà el negoci i també dels comerciants locals que no saben com
els influenciarà. Pàgina: 29. Foto: XAVI LARROSA
P f:
^-.
ELS /C-WTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Societat 27
L A S E T M A N A EN IMATGES
CALFREDS A LA FLORESTA Són els que provoca la terrible situació en què es troba Vantic casino que hi havia en aquest districte. Després de molts anys que fos tancat, l'edifici s'ha deteriorat
fins a un extrem impensable, no tan sols pel que fa a la seva estructura, sinó per la gent que actualment acull. Baralles a altes hores de la matinada, ferits d'arma
blanca, drogues, festes apocalíptiques... Els veïns n'estan tips i hi ha qui parla d'un autèntic cau de males
persones que qualsevol dia faran una bestiesa. Una situació que cal solucionar ja.
Pàgina: 16. Foto: XAVILARROSA
UN ALTRE CONSELL DE DISTRICTE TENS Els veïns de les Planes van celebrar aquesta setmana el primer Consell de Districte després d'un any d'aturada d'aquest organisme. Els vells fantasmes van sorgirà la llum novament en una sessió tensa en la qual els veïns van reclamar millores urbanístiques, sanitàries i en
l'àmbit dels serveis. El PERI del districte, que podria aprovar-se inicialment en un termini de 4 mesos, va capitalitzar bona part de la discussió, encara que també va haver-hi temps per debatre altres temes conflictius. De fet, aquest òrgan es va constituir
precisament per a això, per intentar solucionar el que no funciona als districtes.
Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA
SALUDAR-SE 226,129 VEGADES És el que han fet 673 alumnes i professors de l'institut Arnau Cadell de Sant Cugat. L'objectiu era aconseguir entrar al llibre Guinness dels Rècords i, com es diu en
un conegut programa de televisió, la prova va ser superada! Els adolescents, acompanyats dels seus mestres, es van saludar simultàniament 226.129
vegades. Perquè després diguin que els joves d'avui en dia són freds i tancats!
Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA
ELS 4 CANTONS
Economia 28 Divendres, 30 d'octubre de 1998
L a b o r a l
Els portaveus sindicals avalen el contracte a temps parcial
FA govern ha acceptat 'per evitar una tardor calenta' Els representants dels dos sindicats majori taris a Sant Cugat, UGT i CC.OO.. han valorat en clau posit iva l 'acord per regular el contracte estable a temps parcial. La negociació, que va tancar-se divendres i va ser rati f icada dimarts per les executives sindicals, ha passat per moments difíci ls a causa de la proposta del Govern sobre les hores extra, fet que finalment s'ha reconduït amb l'establiment d'hores complementàries
amb determinades l imitacions. La nova normativa estableix que una jornada a temps parcial ha de representar el 77% de la jornada completa com a màxim. Els portaveus d'UGT i CC.OO., en aquest sentit, han aplaudit la mesura que fa alhora computables els dies de descans i faci l i ta la suma d'hores mínimes dels treballadors per accedir a l'atur i a la jubi lació. L'acord, però, no ha rebut encara el beneplàcit dels empresaris.
Al.KKR'l ÍVU.AN/A
Kl portaveu d ' l 'GT, Ferran C.ahe/uelo. s'ha mostrat especialment satisfet per les característiques finals de l'acord, ja que una se tmana abans el sindicat va estar a punt de trencar les negociacions per la postura del Govern sobre les hores extra. "Kls límits de les hores complementàries preserven els drets de voluntarietat i temperen les decisions discrecionals de l'empresari". Aquesta nova tipologia d'hores extra són un coixí del qual disposarà l'empresari per adaptar
la producció a les necessitats del mercat. Les limitacions, però. es redueixen al 15% de les hores establertes en el contracte i hi ha la possibilitat d'ampliar-les fins al 30% a t ravés de la negociació col·lectiva. La distribució, en lloc d'anual, serà trimestral. Segons Cabezuelo, aquests tres mesos impedeixen que l'empresari opti per l'acumulació, que no podrà superar en cap cas el 30% si en l'anterior trimestre no s'utilitzen. "Els representants dels sindicats", assegura el dirigent d'UGT, "han tingut la vista de regular la situació dels treballadors esporàdics".
^Disseny Ordinador
c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a
D I S S E N Y A S S I S T I T
U O O L N / Tel. 93 589 78 86 w w ' — SANT CUGAT DEL VALLÈS
Centre Col·laborador Dapt. Treball / Servei Català de Col·locació
casa com si DO VYD
vetllant per la se** llar g-$f.
S I S T E M E S DE
S E G U R E T A T -:
{Servat Av. Alfon* Soto, 30-T^. 93 519 tf 99-Sont Cu^ot cW VoH**
Francesc Garcia, de ( XUX)., ha posat èmfasi en la protecció que es contempla per a maternitat o la nova ordenació del contracte dels treballadors fixos discontinus. Més cautelós s'ha mostrat a l'hora d'advertir que la implantació del nou contracte "no serà molt ràpida" i no s'obtindran re-
4 * * l'i/nirií (lisp/iidr/i un tonmide (/iiejiih nin iinmi\ upitvntti ,1,v ,Vf; l-OJO V /..
sultats fins al juliol de 1999. El cord per part del Govern a evi-desmarcament de la patronal, segons Garcia, pot ser temporal: "fins que no aconsegueixin alguna cosa, no l'acceptaran". "Volien la liberalització i això era in-nacceptable", ha criticat. Kls dos portaveus sindicals han
raonat alhora l'acceptació de l'a-
tar una tardor calenta en qüestions ara per ara bloquejades com l'increment de la protecció de la desocupació. "No els interessa tenir mobilitzacions. No volen passar la prova de foc de VEspanti va bkri\ ha conclòs el portaveu de CC.OO.
D i s t r i c t e s
Valldoreix aprova la congelació de la majoria d'ordenances fiscals
A.B.
L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix congelarà la majoria de les ordenances fiscals i n ' incrementarà el 2,1% de la resta d'acord amb l'índex de Preus al Consum (IPC). Aquesta és la principal conclusió resultant de l'aprovació en la junta de veïns de dijous passat de l'aprovació provisional de les ordenances per a l'exercici de 1999. L'acord, que va rebre el vot contrari del PSC i l'abstenció del PP, serà ratificat en el pròxim ple del mes de novembre de l 'Ajuntament de Sant Cugat. Segons la Junta de Veïns de l 'EMD, les ordenances fiscals que reg i s t ren un i n c r e m e n t de l'IPC són: taxes per expedició de documents, per entrada de vehicles, per obertura de sondatges o rases, per ocupació de terreny públic amb mercaderies o amb taules i cadires amb finalitat lucrativa i per instal·lació de quios
cos o parades ambulants. Les que es mantenen amb
un increment zero són: les taxes per llicències i serveis urbanístics, per llicència d'obertura d'establiments, per serveis especials per a espectacles o transports, per instal·lacions i activitats publicitàries en domini públic i instal·lacions municipals, per
La majoria de preus públics s'adapten a la
llei i es tractaran com a taxes
ús privat de la Casa de Cultura, per l'ús de la piscina o per la prestació del servei d'escolarització i menjador de l'Escola Bressol. Enguany la novetat és que la majoria dels preus públics han hagut d'adequar-se i modificar la seva nomenclatura i a partir d'ara seran tractats com a taxes.
El president de l 'EMD de Valldoreix, Jaume Sanmartí, va destacar que les taxes que més es tracten al districte són les de caire cultural, com la cessió de locals, tallers i pistes esportives. "En la majoria hem optat per congelar-les com l'any passat", va assegurar.
PSC i PP discrepen
La vocal del PSC, Carme Pérez, va justificar el seu vot en contra per la derogació de la taxa d'escombraries, des del moment que no s'ha debatut com es desenvoluparà el servei en un futur: "no s'hauria de deixar per sempre a Sant Cugat, on la prestació és molt deficient". Pérez també va advertir que cal fer un seguiment en la recollida selectiva i va mostrar-se preocupada per la planta de reciclatge.- El vocal del Partit Popular, Panta-león de Miguel, va limitar-se a abstenir-se en la votació, cosa que ha fet aprovar les ordenances fiscals amb els únics vots de CiU.
ELS4CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Economia 29
C o n s u m
Sant Cugat Comerç vol impulsar la venda electrònica wpas a pas'
Lassociació de comerciants s'integra al projecte LASPI A.B.
L'associació de comerciants Sant Cugat Comerç ha començat a sondejar els seus afiliats sobre la informatització del seu establiment amb vista a una futura implantació de la venda electrònica. Segons la consulta, feta a una trentena d'associats, un 63% disposa d'ordinador per a la venda dels seus productes a la botiga, però la xifra dels qui venen a través d'Internet encara és ins igni f icant . La setmana passada dos representants de Sant Cugat Comerç van participar a l'Ajun
tament en una reunió de la comissió bilateral entre empreses i administració, que segueix la implantació del projec te LASPI r e fe ren t als punts d'informació telemàti-ca. Segons el president de SCC, Jaume Tubau, aquesta comissió va mostrar-se molt interessada en l'entrada dels comerciants en el projecte per impulsar la venda electrònica: "són els primers interessats a comptar amb el comerç, però nosaltres hem de sondejar els associats i implantar-ho pas a pas". Tubau ha precisat que el comerç de Sant Cugat es caracteritza per la seva arrel tradicional, i enca
ra es mira el comerç virtual d 'una manera molt "embrionària". Tot i així, el president de Sant Cugat Comerç ha assegurat que aquest pot ser "un servei més, que segurament incrementarà la venda". Alguns estudis pronostiquen que Internet proporcionarà l'any 2006 el 20% de les vendes totals. Les experiències de comerç
virtual ja compten amb una experiència a la comarca, concretament a Terrassa, on un grup de botiguers han creat La Rambla Centre Comercial Virtual, que aplega 14 establiments de sectors diversos, des de la floristeria a la farmà-
I'/i venda de productes per •Internetencara està por mnmlidada a Catalunya. FOTO: X. /..
eia passant per la papereria. En l'àmbit nacional, la direcció general de Comerç de la Generalitat, que dirigeix el santeugatenc Joan Antoni Solans, estudia l 'obertura de vint cen t re s comerc ia ls electrònics el 1999. En aquest
sentit ja s'ha signat un conveni amb la multinacional Hewlett Packard, Microsoft, Telefònica i diverses entitats bancàries per facilitar l'entrada de petites i mitjanes empreses amb una rebaixa de costos.
Comerç
Merr/idoii/i hn garantit que els preus per compra ghbales reduiran en un 25% en relació als preus de Vilaró. FOTO: XA VI I.ARR OSA.
Mercadona viu el primer cap de
setmana amb una bona afluència La cadena distribuirà des del Vallès a tot Catalunya
A. B. - Sant Cugat -
La cadena valenciana de supermercats de proximitat , Mercadona, ja ha obert les seves portes a Sant Cugat en el local que abans ocupava l'empresa Supermercats Vilaró al Celler Centre. Després que el centre fos inaugurat divendres passat, el supermercat ja va registrar una important af luència de c l ien ts durant el dissabte. Mercadona ha integrat els
treballadors contractats per l'empresa familiar santeuga-tenca i ha incrementat el sou en alguns casos per respectar els mínims de la cadena. Pa
ral·lelament, hi ha un programa de formació de coordinadors de zona i de personal per marcar les directrius de gestió de l'empresa.
El Vallès, centre logístic
Després d'assumir l'I d'octubre la gestió del Grup Pac-ker i de Vilaró, Mercadona va obrir aquest divendres un total de set centres a la comarca (4 a Terrassa, 1 a Sant Cugat, 1 a Barberà i 1 a Rubí) i preveu completar aquesta primera fase d ' implantació al Vallès amb l'obertura de sis centres més (3 a Terrassa i 3 a Sabadell). Els centres renovats es nodriran d'un magat-
zen de 13.000 metres quadrats a Terrassa, des d'on es repartiran les mercaderies a tots els establiments que la cadena té a Catalunya. Segons la direcció de Mercadona, el Vallès es configura així com "el futur centre logístic de Catalunya" per a Mercadona. Acabades les obres d'arranjament del nou magatzem, el p r imer servei de mercaderia des de la comarca als establiments es farà el dia 16; el període actual d'interi-natge en el subministrament es cobreix des de València. L'arribada de Mercadona al Vallès es complementarà amb anuncis publicitaris en premsa, ràdio i televisió.
A u t o m ò b i l s
La venda de vehicles s'incrementa un 3 0 , 2 % entre gener i setembre
A. B. -Sant Cugat-
El parc automobilístic de Sant Cugat continua creixent a raó d'un centenar llarg de vehicles cada mes. gràcies a la bonança econòmica i els plans de descompte de l'administració. Si el segon trimestre va revelar un avantatge de deu punts de Sant Cugat respecte a la comarca (30,3% vs 19,4%), el tercer trimestre ha suposat una consolidació de xifres a l'alça sobretot en l'àmbit del Vallès (30,2% vs 22,9%). Aquestes dades traslladades al conjunt de la demarcació de Barcelona encara resulten més sorprenents, ja que la mitjana total se situa al 16,3%. Les dades de venda entre gener i setembre facilitades pel Gremi de Venedors de Vehicles de Barcelona mostren un increment del 30,2% al municipi amb un total de 1.525 unitats venudes. Al mateix període de l'any passat Sant Cugat havia venut 1.171 cotxes. A rebuf del municipi, poblacions de demografia similar com Rubí i Cerdanyola també han registrat augments considerables (33,7% i 20%), però els números absoluts encara se situen per sota.
La disputa entre les marques al municipi segueix dominada per Seat, que continua beneficiant-se del valor segur del
model Ibiza. i s'afiança en el primer lloc amb 193 vehicles venuts en els primers nou mesos. A una distància prudencial, Renault, Volkswagen i Opel batallen pel segon lloc amb una mitjana de 160 cotxes facturats. De la resta de la classificació. Sant Cugat manté les seves especificitats de venda amb el sisè lloc de Citroen (tercera en el rànquing comarcal), la setena posició d'Audi i la poca implantació de Ford. Els santeugatencs i els vallesans en general continuen confiant en els cotxes de fabricació estatal. Dels gairebé 20.000 cotxes venuts, dos de cada tres han sortit de les factories espanyoles.
Selecc ió de Personal
Especialitzats en Empresa i Comerç
Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.
PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail [email protected]
30 Economia L·LS /CANTONS Divendm. 6 de novembre de 1998
LES EMPRESES: LA TIENDA DE BAHUT Es veterana en la recerca de moble antic i no s'arronsa davant les demandes més inversemblants, però tot just fa mi any va decidir obrir la liotiga com a mostra del que fa al taller de restauració i com a exposició de les possibilitats de combinar rústica i decoració. Aquesta madrilenya establerta a Sant Cugat s'ha acostumat a canviar les seves vacances per trobar petits tresors |>er tota la geografia ibèrica.
Marta Pérez-Navarro. Propietària
Els santeugatencs saben bé què volen per a la decoració de casa seva"
AI.UK ui B A L . W Z À
- Sant Cugat -
- l ' n n o m c e r t a m e n t or ig i nal . -S í , Bahut és una tipologia
de l món tic la r e s t a u r a c i ó f rancès i en conc re t és una pc^a que es posava als baguls a numera de teu lada pe rquè l'aigua no s 'estanqués si queia a sobre . B u s c à v e m un nom dins ilel món de la restauració que fos diferent, sonor i curt. Bahut ha esdevingut un concep te que explica tot el que fem: recerca de peces, taller de restauració i venda.
- L ' o r i g e n és f rancès , p e r ò les provis ions us a r r i b e n de tot a r r e u . -Viatgem molt i no ens hem
centrat en un producte determinat. Ten im moble popular d'arreu de l'Estat, objectes petits d 'ar tesania com les teles àrabs de CJrazaiema, ceràmica popular basca, l à m p a d e s de València... A banda, també estem recuperant els teixits naturals de Por tugal , França o Galícia.
—No sou , d o n c s , ni una botiga de d e c o r a c i ó ni un antiquari.
- P r e t e n e m posar tota l 'estima que cadascú posaria per decorar la seva llar, i així oferim els productes i els serveis. Ara, sempre estem oberts a qualse
vol idea i demanda dels clients: hi ha qui busca determinades peces de moble antic i anem p r e n e n t nota . Cient que vol una còmoda antiga o que vol regalar e s p e l m e s per Nadal . N o som t a m p o c an t i qua r i s , perquè no tot el que tenim és antic. És una mica barreja de tot.
—En a q u e s t a t a s c a d e r e c e r c a , t e n i u a lguna esp ina c l a v a d a p e r a lgun o b j e c t e q u e no h a g u e u t r o b a t mai?
- É s dificilíssim el problema de la televisió. Si la casa té mobles clàssics, el client vol tapar la televisió o la cadena de música perquè faci joc. Adaptar un moble d 'antiquari a la te levis ió t amb é topa a m b la mida: són te lev i s ions grans, que necess i ten profunditat i que d eman en amagar els cables. També tenim dificultats amb les taule tes de nit, perq u è t r o b a r - n e dues iguals i en bon estat és difícil.
—El c l i e n t d e S a n t C u g a t és m é s p u n y e t e r e n l e s p e t i cions?
- E n g e n e r a l són persones que saben molt bé el que busquen per a la decoració de casa seva. T e n e n unes idees, o amb alguna cosa
Marta IVin-S'avarro admet que el dient està cada cop més informat. FOTO: X. L.
que han vist, i solen tenir una s'informa. Se surt més, es viat-idea bastant clara del que volen. Després encara vénen a dir-te que bonic que ha quedat allò que els has trobat. Són
gent amb conei-
"No perquè tinguis x e m e n t de cau-
una peça rústica has de condicionar
tota la casa"
sa. —Esperàveu
q u e la gent con e g u é s t a n t el q u e d e m a n a o potser ha ajudat
;„,, , t a m b é a q u e s t a m o d a p e l s o b
j ec t e s rúst ics? - H o m e , ara hi ha molts més
mitjans d'informació i també moltes publicacions, i la gent
ja més, les mateixes converses amb amics i gent que té una segona residència per donar cabuda a aquestes peces. Sí que c r e i a q u e p o d i a e n c a i x a r aquest t ipus de gènere amb la gent: hi ha rústic, però també tenim complements de decoració anglesos o francesos.
- E l p r o b l e m a per al cl ient é s q u e q u a n c o m e n c e s a c o m p r a r peces d'un estil j a has d ' a d e q u a r tota la casa, no?
-Segons quines peces no condicionen tant. Aquí tenim peces molt versàtils, com les vit r i n e s , q u e p o d e n c o n t e n i r
joguines, llibres, cristalleria... I per exemple , portes i laterals de moltes vitrines són antics i la resta és nou. No perquè tinguis una peça així has de condicionar tota la casa. De fet, poques cases tenen totes les peces rúst iques, si no és una masia al c a m p , que convida més a això. Els complements també juguen a unificar: si és més victorià, més francès, més italià...
- H a s comentat que el que es veu a la Tienda de Bahut surt de Bahut Restauradores . Parla 'm una mica d 'aques t àmbit més in tern . -Vam néixer com un taller de
restauració de moble. Buscàvem peces, les restauràvem i les veníem. També agafàvem encàrrecs de particulars. Quan vam obrir la botiga per afegir al moble algun element de decoració vam continuar amb la recerca de mobles i amb els encàrrecs. i vam ampliar a la restauració de pintures.
- H e u nota t la competènc ia en l 'o fe r ta que fan les anomenades botigues ecologistes?
- N o crec que cap botiga sigui competència pel fet d'oferir un producte similar al teu. És més oferta per a una gran demanda. És un altre tipus de moble, no tothom decora amb el mateix gust: hi ha qui li agrada el rústic, altres que trien la decoració anglesa o l'avantguarda i el disseny. Per a aquest vental l tan ampl i ha d 'haver -h i una oferta rica.
—I aquí a Sant Cugat? . -Ten im coses semblants a establiments com Mercantic, però aquí in tentem combinar la decoració amb els complements. Cadascú té el seu estil, allà tot és antic i aquí tenim coses comple tament noves. És molt bo que cadascú tingui el seu estil.
O F E R T A DEE T R E B A L L
B E Q U E S , AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS
Convocatòria de r( d*Alemanya, DAAD, curso* GGetnea
For&ny, ftocM41&ft1$t,
Convocatòriadel Ministeri d'Assumptes Exteriors, Direcció General de Relacions Culturals, DAAD, de Beques per a estudis i treballs de recerca a universitats alemanyes i altres escoles superiors durant l'any 1999/2000. Sol·licituds: fins al 13 de novembre de 1998, al carrer Atocha, núm. 3, 28012 Madrid. Telèfon: 91.379.97.00/97.62. Fax: 91.531.93.66/98.64.
Corwocalòffa de fi
desembre de i$88V & \ núm. 8,28010,1 Fax: 91.31ÍL21.G4.
Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors. Direcció General de Relacions Culturals, DAAD, de Beques curtes 1999 per a joves investigadors. Sol·licituds: fins al 13 de novembre de 198, al carrer Atocha, núm. 3, 28012 Madrid. Telèfon: 91.379.97.00/97.62. Fax: 91 531.93.66/98.64.
Noguera. Novembre de «S», 4,08002,
Convocatòria de l'Ambaixada d'Alemanya, DAAD - IAESTE, de places per fer practiques a empreses alemanyes, 1999. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al carrer Camino de la Vera, núm. 14, 46022 València. Telèfon: 96.387.77.20. Fax: 96.387.79.06.
viatges cTesliKSs afl&ffe$àMca Federal *'' ara i
Sol·ÍCÈtuds·.finsai 17 d» novembre de 1998, per avta^e* entre abril, maig o juay de 189®, fins et 15 <te1eJ3rerde
setembre de 1999. Fins al W<tetm$&É& 1999, per a viatges entre ocfcÉWfc: , ' < novembre o desembre de 1939; f%» fif 18 d'agost de 1999, per a viaígea'eotre gener, febre o març del 2000, Al * Fortuny, núm. 8,28010, Madrid I 91.310.21.04.
£*#.-
Convocatòria de la Fundació Juan Esplugues, de Beca per al Programa de Formació Farmacològica. Sol·licituds: fins al 1 de març de 1999, a la Universitat de València, Facultat de Medicina i Odontologia, Av. Blasco Ibànez, núm. 15, 46010, València. Telèfon: 96.386.46.25. Fax: 96.386.46.25.
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES
Cerdanyola del Vaftèe; Constitució de Fern|M»aatenceria tktmti Cerdanyola, Si . Objecte social: i» vemfe aidetaHdètoMipusde,pecesde llenceria, complements d'aquesta, ela. $QRME núm, 2G6fi27'1G»g$ , „ ' -
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Promociones y Construcciones Altaneí, SL. Objecte social, la adquisició per qualsevol títol
intervius de finques o drets reals, de totes classes, etc. (BORME núm. 206/27-10-98)
,emctesde í.Joos de taula, etc.
Rubí: Constitució de l'empresa Rubí Tèxtil Hogar, SL. Objecte social: la comercialització i venda de productes tèxtils per la llar, etc. (BORME núm. 206/27-10-98)
l r 1 « S ^ ^ fSOflMS mirn.
v10*S8>
Rubí: Constitució de l'empresa Rubí Tèxtil Hogar, SL. Objecte social: la comercialització i venda de productes tèxtils per la llar, etc. (BORME núm. 206/27-10-98)
DEP Selecció d'Informació Oficial
Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació
FONS SOCIAL
EUROPEU
En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari ael Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per ia qual s'interessa.
Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet
http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei
Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa
Empresa metal·lúrgica de Terrassa cerca FRESAOOfVA
Edat: de 26 8 30 anys. Carnet 81 i vehicle propi (cotxe o moto). ResMencfealVsllèsOccid·ntal. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000
SO MFCMUNATtCSAQUES amb coneixements de Cobof
FP2(informàlica)acàbacl»r«ny 1998. No tenírexperífcncía en e{ sector. Contracte efl practiques de 6 mesos. Sou brutanuaS aproximat 1.500.000 Munídpi: Barcelona.
pyfriy»?
PROFESSOR/A DETAST OE VINS per a centre de formació d"adulrs
Experiència en ia docència, vatorabte. Mrtjatornada (dedillunsadtjousde I6ha 19b) Contracte per obra o servei. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Ref:18W«T
Empresa de fabricacióde porte* de PVC i alumini cerca
DELINEANT/A PROJECTISTA Edat: de 258 45 anys. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).
t W : 184382 Empresa metal·lúrgica de Terrassa cerca
PEÓ ESPEdALISTA EN TORN CMC Edat: de 21 a 40 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al Vanes Occidental Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2 000.000
Rel: 18802»
Empresa d'exportació de Terrassa cerca SECRÍTARVA«ACOIr«RCIAl.
Edat: de 25 a35 anys FP2 o equivalent i 1 any d'experíenda en el sector. Alemany, francès í anglès. Carnet B1. Residència ai VaSes Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000
Hef: 188888
PROFESSOR/A DE GESTIÓ D'EMPRESES per a centre de (ormacio d'adults
Formació: llicenciatura o díptomaturaen ciències econdmtquesoempresarials. Experiència en la docència, valorable. Mitja jornada (de dilluns a dijous de 16ha19h). Sou brut snual aproximat: 2.000.000 Municipi Vielha (Vaf d'Aran)
Rf:18S569 OPERARVARtAEUECmtCtSTA
Edat: de 18 a 45 anys. FP1 (electrònica). 2anys d'experiència en el sector. Residència a la Cerdanya Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.700.000 Municipi: Puigcerdà
H f f : 1 8 4 f »
Empresa d'informàtica de SabadeS cerca T E C H T C / A D - A P U C A C I O M B
Edat: de 18 a 36 anys. 1 any d'expeòència·n·í sector. Coneixements d'entorn Dosi Windows. Carnet B1. ResidèncíaalVaB*s Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000
Re«: 188227 Err^resao* serveis informàttes de Sarcetona
«aFORMATIC/A Edatmlnima: 4*anys. 3anysd'experièncía. Coneixements d'AS 400, Unix, Oracle. Cobol, C++1 entorn gràfic Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat 3.000.000
Ret: 184388
PROFESSOR/AD'rNFORMÀTICA per a centre de formació d'adiAs
Formació: tfksertcíatutaoíSplomaturaen informàtica otelecomunlcacions. Experiència en la docència, valorable. Mitja jornada (de 17ha20h). Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Vic(Osona).
Ref:185B82
XOFER/A Edat: de 30 a 40 anys. Osoalde laamb lOam^d'experienoiaen conducció. de camions de 16 tones. Nocions de mecànica. Contracte de 12 mesos Sou anual brut aproximat: 2 648.997 Municipi: Barcelona.
Ref: 185848 CONSERGE DE NIT
per a feines de vigilància, neteja i manteniment Edat: de 25 a 66 anys. Horari nocturn <de 22h a 6h) Sou brut anual aproximat: 2000.000 Municipi: Arbúcies (Selva).
Rei: 186800 FRESADOR/A
per a empresa de mecanitzats Edat: d» 27 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet 81 Residència al Baix Uobregat. Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Olesa de Montserrat.
Ret: 188818 MECANIC/AW8TAL-LADOR/A
D'AIRE CONDtCrOKAT Edat de 25 a 50 anys. Oficial de 1a 1 any d'experiència. Contracte de 3 mesos. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Municipi: L'Hospitalet de Uobregat (Barcelonès).
Ref: 186828 . PROGRAMADOR/A DE CNC
Edat de 20 a 35 anys. Formació: FP2 (màquineselnas). 1 any d'experiència en programactóClmatron. Anojès o alemany, valorabtes. Carnet B1 i vehicle propi. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Abrera (Baix Uobregat).
Ret: 188878
PALETA Edat de 25 a 50 anys. Experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Municipi: 8anyotes{Plade rEstany).
Ref: 182080
PROFESSOR/A DE TÈCNIQUES D'ATENCIÓ AL CLIENT
per a centre de formació d'adults de Vic Experiència en la docència, valorable. Estudis superiors i/o tècnics, valorable. Mitja jornada (de ditkinsad%Mtsde16ha 19h). Sou brut anual aproximat 2 000.000
Ret-, 188783
2PALETES Edat de 30 a 40 anys. Oficial de 1a 3 anys d'experiència en rehabilitació integrali obra nova Contracte per obra o servei. Sou brut anual aproximat: 2.S49.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 188868 ENCARREGAT/ADA D'OBRA URBANA per a empresa de construcció de Barcelona
2 anys d'experiència en el sector. Jornada completa. Contracte de 3 mesos, amb posterior conversió a indefinit Sou brut anual aproximat 2.582.000
Ref: 186728 PALETA
Edat: de 20 a 65 anys. Oficia! de 1a CametBl. Residència al Baix Ebre Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2 200 000 Municipi: Tortosa.
RBf:174S62
Empresa detabrícació de tendaísdeSabadeifc RESPONSABLE OEPRODUCCtÒ
Edat de 28 a 37 anys. Formació: FP2o·ojuwal·nt 1 anyd'experiència en el sector CametBl. Re«ic*ncia ai Vallès Occidental. Sou brut anual aproximat 2.500.000
Ref: 186061
COMERCIAL pera empresa det sector publicitari
Edat de23a45anys. 1 any d'experiència CametBl ívetifeteoropi, Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat: 2 200.000 MurtcM: Banyoles (FiaderEstany)
Ref; 18887» COMERCIAL
paraindústria electrònica Edat: de 23 a 30 anys. Uícenaaturaen«sica,c*)fTnícaobiotogi*. Anglès parlat i escrit i nocions de francès. Coneixements de Word. Accesi Excel. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Esfjtugueso^Uobregat(Baix Llobregat)
Ref: 188182 2COMERClAL8D,EXPORTACIÓ
per a comerç a l'engróe de peix de Terrassa Edat. de 30 a 40 anys. Nivell superior d'alemanyid'anglès 1 any d'experiència en ei sector. CametBl. ResidènciaalVallèsOccidenla!. Sou brut anual aproximat: 2 000.000
Ref: 188020 ASSESSOR/A COMERCIAL
Es farà càrrec de la venda de cursos d'anglès. Edat: de 23 » 55 anys. Coneíxernented'anglès.yalorables. Vehicle propi. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat 2.800,000 Municipi: Pufgcerdà(Cerdarrya).
Ref: 180382
PROFESSOR/A OE TÈCNIQUES D'ATENCIÓ ALCUENT
Experiènciaen la docència, valorable. Estudis tècnics i/o superiors, valorabtes. Mitja jornada (dedilluns adgoutde 16n s 19h). Sou brut anual aproxjmat2.000.000 Municipi: Puigcerdà (Cerdanya).
Ref: 188882
SOLDADOR/A Edat: de 25 a 50 anys. Oficia) de 2a amb 1 any d'experiència en rus del suport pef tallar. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anuat aproximat: 2.100.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 182841 SOLDADOR/A
per a empresa de mecanitzats de Rubi Edat de20a30anys. 1 any d'experiència en el sector. Residència al Vallès Occidental. Jomadacompteta. Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.920000
Ref: 188381
ivjuítrtes ;!'•:>! gudos i i. FLEQUER/A
Edat de 18 a 50 anys CametBl. contracte tnaeimn. Sou brut anual aproximat 2 100.000 Municipi: Guissona (Segarra).
RBf:1Wa74 ,
FERRER/A Residència a la comarca d'Osona. Jornada completa. , Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Centelles.
Ref:176S59
ENCARREGAT/AOADE SECCIÓ Edat:de25a45anys. Enginyeria tècnica (mecànicaotèxtii). Jomao3íntensiv3(matins). Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 1888»* Indústries 9r.1fii.jues
MAQUINISTA DE FOTOCOMPOSICIÓ
Sou brut anual aproximat: 3 000.000
Municipi; Ce rvera (Segarra).
Ref: 183019
VIGILANT D'OBRES PÚBLIQUES
Edat: de 25 a 45 anys.
Coneixements de francès i anglès.
Sou brut anual aproximat: 2.000.000
Municipi: Girona.
gèftlJJSJB
AJUDANT/A DE CUINA Edat màxima: 45 anys. Experiè neta en el sector Allótjamenta càrrec de rempresa Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Comarca: Urgell.
Ref: 184341
AJUDANT/AOE CUINA Edat: de 20 a 45 anys. 3 anys d'experiència en el sector. Altotjamentecàrrecde l'empresa Sou brut anual aproximat 2 100.000 Municipi: Bellpuig (Urgell).
Ref: 188136
ENGINYER/A DE TELECOMUNICACIONS Experiència en xarxes (IANA/VAN), NT. Noven, Internet, Intranet, PC's, hardware i software de comunicacions, i bon nivell d'anglès. CametBl ivehtcie propi Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcetona.
Ref: 185767
AJUDANT/A DE MUNTADOR/A DE MOBLES Edat: de 20 3 40 anys. Experiència en el sector. CametBl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Girona.
Ref: 188665
Empresa de comerç de carburants de Terrassa cerca
EXPENEDOR/A DE BENZINA Edat: de 18 a 22 anys. CametBl. Residència al Vallés Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000
Ref: 186438 Serveis Í I la comuni ta t i personals
ESTILISTA Edat de 22 a 27 anys.
Sou brut anual aproximat: 1.900.000 Municipi: Girona.
SANT CUGAT j * Ajuntament de | | f l Sant Cugat del Vallès
CAMBRER
Per a Restaurant situat a Sant Cugat del Vallès. Amb capacitat per atendre menjador de 60 places l a carta"
Home. Imprescindible carnet de manipulador d'aliments. Jornada per toms amb horari de 12 a 16,15 i de 20 a 00,30
Contracte indefinit. Retribució: 135.000 netes per 14 pagues.
DEPENDENTA A BARCELONA
Per a empresa d'articles de la llar situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, motivada per la decoració
Entre 25 i 45 anys. Es valorarà experiència.
Horari de dilluns a divendres mitja jornada, de 4,30 a 8 h. Dissabte de 10 a 13,30 i de 5 a 8. Contracte temporal.
Retribució: 70.000 per 14 pagues
OFICIAL DE FUSTERIA METÀL·LICA
Per a ETT situada a Rubí i a Sant Cugat Amb experiència i coneixement del sector. Entre 25 i 40 anys.
Valorable vehicle propi encara que no prescinddible. Jornada de 8 horeò al dia amb inici a les 8.00 am. Possibilitat d hores extres.
Contracte per obra Q servei. Retribució: 135.000 netes al mes
15 MANIPULADORES Per a ETT amb contracte a Barberà de! Vallès.
Sense formació especifica per a tasques vàries com a operaries Dones sense edat específica.
Es valorarà la tenença de vehtete per transport individual fins al Hoc de treball.
Possibilitat de diferents toms intensius. Contracte óe 6 mesos. Retribució. 90.000 netes mensuals.
MOSSO MAGATZEM PER CAP DE SETMANA
Per Empresa de serveis situada amb contracte a Sant Cugat del Vallès. Home entre 20 i 30 anys. Divendres de 17 a 23 hores Dissabte de 10 a 22 hores Contracte dd 6 m6Sos Retribució: 30.000 brutes. Posibilital de guanyar 7.200 mensuals amb hores extres
ASSISTÈNCIA A PERSONA AMB DISMINUCIÓ
Per a Empresa de serveis situada amb contracte a Sant Cugat del Vallès. Formació com a trebeJadora familiar de geroatría o dinica. Dona entre 29 i 50 anys. La persona a assistir és totalment autònoma. Horari: de 21 hores mensuals amb tres tardes per la setmana. Contracte per obra i servei. Retribució: 550 ptes netes hora.
Servei d'Ocupació Municipal
l · l Ajuntament de fgjpSant Cugat del Valle»
Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del
Club d ' O c u p a c i ó , truca'ns.
Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia
SOM (Servei d'Ocupació Municipal)
Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès
Tel.: 93 589 18 17 i també el 010
EIS J CANTONS
Classificats guia
pràctica
ADVOCATS
• E U L À L I A P I N Y O L
R I B A S
Manel Farrés, 15 D
93 6 7 4 44 69
• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54
ALIMENTACIÓ
• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 29 29 93 589 35 35
• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82
ANTENES PARABÒLIQUES
•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47
ARQUITECTURA
• J O R D I M E R C A D É
Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 908 49 45 19
• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93675 1115
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Rlbatallada31 B3 4r 1a 93 6 7 5 * 8 03
• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 4 4 * 1
• JORDI CUFj BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0*
• J O R D I F R O N T O N S
Av. R i u s i T a u l e t , 13
93 589 4147
• MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria, 38 3' 2" 93 58930 65
• M ' DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93589 3 0 6 5
• RAMON SASTRE Escola d'Arqurtectu-ra Pere Serra s/n 93 40* 7880
• ARXIU GAVlN 93674 25 70
• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 9 3 5 8 9 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788
ASSEGURANCES • D.G. DASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93675 42 03
• J.G. ASSOCIATS
PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 * 2
• MEDIFIATC Segura de assistència medica Rbla. del Celler. 25. 9358934 68
ASSESSORIES
• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 589 83 66
• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés. 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9
AUTOESCOLES
• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes. 32 9 3 5 8 9 4 * 7 *
AUTOMÒBILS
•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0
• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 S785 93 00
BELLES ARTS
•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674084»
•CUGART Tarant de IB Bomba, 14 9 3 6 7 4 4 3 9 0
BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9
93 674 OS 53
•CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 1 5 0 9
• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7
CARNISSERIES
•MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 676 30 68
• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 8 8 * 4 * 8
•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 * 6 0
•TUBAU La Torre, 14 9 3 6 7 4 * 2 8 »
•PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CaBUo, 4 9 3 6 7 4 6 5 0 0
M • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 4 8
CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 9 3 5 8 9 5 4 4 3
COPISTERIES
• A R P A L I
Valldoreix ,45
93674 9602 •COPISTERIÀ THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42 • C O P Y - G R A F I C
C a n M a t a s . 8.
93675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73
93674 74 49
CONSTRUCCIONS
•BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 676 32 67 Fax. 93 675 32 09 e-mok belsconxxiQnexo.es • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 936740603 936755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rioc/1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 4 9
CRISTALLERIES
• G A L V A N Y
Alfons Sala. 2 9
93 674 »3 98
DECORACIÓ
• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas. 4
93674 3 8 9 2
ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91
93675 25 02
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLEN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol. 49 93 674 06 57 •VILAR ELECTROLLAR, S.A. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*
ENSENYAMENT
•COAP VHIà, 22 9 3 5 8 9 2 * *5
ÀGORA
Tel WStWimi ' l FAX <ij 674 2-i W> OHIWSaniCutM!
• L ' A C A D È M I A
Balmes, 39 9367544 58 • MUSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo. 20 93 589 2 8 * 9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 0 3 8 * • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 58922 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 0* • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 15 . _
ESCOLA THAU SANT
CUGAT ESCOLA THAU SANTCUGAT.
UÍSDELSJAXrs FINS ALS I6AUYS.
ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT
I MENJADOR
• TALLERS D INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4*2 »939 936749435
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674*4 53 • G I M N À S E S C O L A
S A N T C U G A T
Elisenda, 11
• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 5* • SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons s/n 93674 3 0 8 1 • SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 6 7 4 9 8 6 2 • UESC Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0
• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 9 3 6 7 4 0 3 0 6 • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 93674 0 * 7 4
FERRETERIES
• E L PONT Girona, 3 9 3 6 7 5 0 * 7 5 •EUROPA Alfons Sala, 24 93675 5260
FLORISTERIES
• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 * 3 8 * 9 3 6 7 5 * 8 2 0 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3 • R O S A M . S E G U R A
Sta. Mar ia , 8
93 589 64 75
• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 * 5 4 6
• LA UONESA Valldoreix, 79 93674 07 7*
F0T0GRAFIA.VIDEO
• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 79 68 • J . L L A M A S
Valldoreix, 14
93674 0393 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74
•FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 6 9 9 6 7 4 8 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Cami de la Creu, 14 -baixos 1 a 93 589 4753_
• C U I N E S J . D Í A Z
Rbla. del Celler, 17
TALLERS DE RELAT I
iGUIOaNEMATOGRAFlC
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882 • J. MIRET Mercat de Torreblan
ca, parada 1 -42 93 675 53 53
HERBOLARIS DIETÈTICA • G E R D
Plaça Pere San, 9
93 674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53
HIDROCULTIUS • H I D R O F L O R
Av. Joan Borràs, 54.
Valldoreix
93 674 75 98
U'l! • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 58900 45 • HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674 83 85 • H Í P I C A S E V E R I N Ó
Pg. Calado, 12
93 674 1140
IMMOBILIÀRIES
•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93589 45 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 03 07
• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 72 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74
3 Fincas
Sant Cugat Aimi'UN'hi,.',»: i/c IJIÍIUS
A PI
COMPRAS
VENTAS
ALQUILERES
VALORACIONES
ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 34 Tel. 93 674 08 91
INFORMÀTICA
• A P P L E C E N T E R
Plaça Unió. 3
93 58933 00 • P R O G R A M
A C C É S
Rambla Can Mora, 18
93 675*556 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 93 5 8 9 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 58^3300 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla.Celler,29L.1 935906*96 • K M T I E N D A S
Xerric, 27
9 3 5 9 0 0 3 2 0
INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 9 3 6 7 4 5 8 6 2 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 9 3 6 7 5 4 7 57
JARDINERIES • G A R D E N
R O C A M O R A
Uaceres , 12
93674 36 94
JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 _ • J O G U I N E S N I N S
Villa, 9
93 674*3 96
MIMI
•AUGUET Santiago RusirV>l,40 93 67458 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 9 9 4 0 •SPADÀ Balmes, 39 -1 r dta. 93 58955 49 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7*
fil • ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0* 74
LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 9 3 5 8 9 2 0 1 8 • C A S A L D'AVÍS D E
LA FLORESTA
Pearson, 36
93 589 78 00 93 589 78 60 _ • C A S A L D'AVIS D E
LES P L A N E S
936755*05
•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor.l 2 - Nau 3 93 675 5 * 0 8
• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 31 • M E S M A R C S
Enric Granados, 15
93 589*4 29
MATALASSERES
•SOLSONA Alfons Sala, 10
93 58932 89
MAT, CONSTRUCCIÓ
• A P Rius i Taulet, 27
93674 0 5 0 L • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107
93 674 *4 90
MISSATGERS
• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11
9 3 6 7 5 * 0 * *
MERCERIES
• L A PERLA
Major, 3
93 674 0* 38
MOBLES DECORACIÓ
• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 9 3 5 8 9 2 2 3 2 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2
9 3 5 8 9 0 0 * 4 • MAJIK Sant Jordi, 29
9358902 66
MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. RaguB, 9-19 9 3 5 8 9 0 0 2 3
MODA CONFECCIÓ
•ARWENBOUTIQUE Efes Rogent, 52 93589 6 * 6 3 • BENETTON Santa Maria, 21 93674 8 5 0 2 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 9 3 6 7 5 0 2 6 7 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 9 3 6 7 4 * 4 8 2
• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU
Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5
Santiago Rusinyol, 46
93 6 7 5 * 2 99
ilrtíil: •MOTOS ÀLVAREZ
Sant Domènech,28
93 674 06 38
•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 . 9 3 5 8 9 2 8 4 8 •T.M.G. TaMers Borrell 6 Te* I Fax
•T.M.G. Exposició I vendes
Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3
•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Satei18-20
936754757
•RANQO10 Pous, 13 - local 1 93 675 57 55 •VALLÈS NET SantRamcn,4 93 6 7 4 8 9 * 8
OBJ. REGAL FESTA
• R O T T O
Santjoro5,32
935890605 • L A FESTA
Santiago Rusftol, 8
93 6753304 • O N A Major, 18 93675592* MAVI
Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3
93 67504 54
l,l:l:IWMIIlil« • CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93589 0 *5 * • D4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 9 3 6 7 4 6 5 9 8 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 0507 • P R O M U S A
Av. Torreblanca, 2-8
93 589*732 •SERRALLEMA T E RRA I COMAS CB. Mozarta Barcelona 9 3 2 * 8 * 9 9 6
ÒPTIQUES
• T E X I D Ó Ò P T I C A
Sant Jordi, 3 0
935894495
PASTISSERIES • S A L V A T
PAPELERIES •PAPELERIALUFA.
C ( V a · d o r e i x , 2 3
9a 59a 61.19
PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Vila, 6
93674 0 3 * 6
PERRUQUERIES
• A N A
Cami de la Creu 14
Baixos. H. convenidas
935893589 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 •FORMAS Efes Rogent, 18 A 9 3 6 7 5 4 0 0 6 •LOURDES Mones* 33, entresol 4 93 6 7 4 4 0 2 6 •NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Depilaciones, ümpieza
St Llorenç, 7 93674 6288 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 9 3 5 8 9 4 7 * * •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5785 • D t S O N E S n U S T E S
M a t o r e L 1 2
935895657
PESCA SALADA
I LLEGUM •SALUMS
Sant Antoni. 50 936745752
PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 9 3 5 8 9 8 * 2 9 9 0 8 9 9 6 3 8 *
•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 6 8 4 7 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10
935892529
POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5
9 3 6 7 5 * 3 8 9
INSTAL·LACIONS •HSTALACtONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn Ontor Verdaguer, 18. 9 3 5 8 9 2 6 3 8 • MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 9 3 6 7 4 6 0 5 8
REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Sent Domènec 10-baixos 9 3 5 8 9 2 3 7*
ROBA INFANTIL
• C U C A R R Ó
Santiago Rusütol, 3 0
936745580 • N E N S
Endevafada.12
9358964*6
ROBA PER ALA LLAR
• FALGUERA Vte,1 9 3 8 7 5 2 4 0 *
•PERYBEN Valldoreix, 4547 93 674 5335 93 6 7 4 5 * 0 4
SABATERIES
• R E P A R A C I O N S D E
C A L Ç A T I CÒPIES D E
C L A U S
93 674 00 14 •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas,6 9 3 6 7 5 3 2 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 93 674 9097 • T A T E R S
Sant Antoni, 62
93 67555 06
SEGURETAT
•AUX-VYD Alfons Sala, 50 93 5 8 9 * 7 9 9
TALLERS MECÀNICS
• TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 6 7 4 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 9 1 6 7 4 6 3 6 2 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 93 6 7 4 5 3 0 *
TELEFONIA
•AIR TELECOM
Telefonia i
cornunicadons
Carretera de
Cerdanyola, 49 9 3 5 8 9 8 7 0 2
TINTORERIES •TtnORERIASANT
CUGAT
Sant Antoni, 1 9 3 6 7 4 * * 8 2
•TINTORERIA SANT
CUGAT Santiago Rusfbl, 35 93 6741*83 •TNTORERIASANT CUGAT
RHa. Rfcatateda, 34 936752228
•TINTORERIA SANT
CUGAT
Alfons Sala,2 93 6744* 67
TRANSPORTS
•ASSOCIACIÓ
RADIO TAXI 93589 44 22 93675 5 * 5 *
VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93 6746945 Tel. urgències 908 8 9 8 * 3 6 93674 6145 • LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 * 3 0 5 • MASKOTA Villa, 5 93 675 0 * 5 2
• VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7 * 4 *
•USSIATOURS Plana Hospital, 10 93 5 8 9 6 * 5 0 Fax 93 589 59 65
XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 *
ELS4CANTONS Classificats
nu i ità 1 o l B À R A R E N A S A N K S A
• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 112 m2. 4 hab.(1 suite), 2 banos, amplio salón -comedor. cocina-office, tot exterior, armarios y focos empotrados, calef.gas natural, pàrking, solo 6 vecinos. última planta baja con jardín de 92 m2. Alquiler: Desde 95.000. ptas. 935894566
• PISOS A ESTRENAR
Coll-Favà. 3 y 4 habitaciones, 2 banos, catefacción, gas,
parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona
comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas mes.
93589 45 66
O I P I S O S -GRAN OFERTA EN ALQUILERES :
-Pisos de 3 hab. desde 75.000 ptas/mes con o sin muebles
-Pisos. Adosadas y Unifamiliares de Alto Standing.
GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES
-123 m2 útiles. tza. 13 m2. 4 hab. bano+aseo, sol T/D, A/E catelacciòn, pàrking, zona comunitària y piscina: 32 Mill 1!
- Floresta, unif. 500 m2, solar, una planta (posible ampliación), sol T/D: 18 Mul!!
ALTO STANDING || GRANDES OCASIONES II
"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !
93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I U C A S S A N T C U G A T
VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un bano. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93 674 08 97-• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, salon-comedor de 45 m2, cocina-office, 2 banos completos. Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y Dista de basguet. Precio: 32,5 Mill. 93 674 08 97 « AVINGUDA PLA DEL V1NYET ,_, , Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con chtmenea-hogar, cocina-off ice, 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97 •AVDA.PLA DEL V1NYET-SAN7A TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garaqe para dos coches. Jardfn privado y comunitario con pisçina.MUY SOLEADAY B\_EN ACONDICIONADA
• P* VALLDOREIX Casa individual de 300 m2. Estilo inglés . Consta de 6 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón, comedor codna-offlce, 4 baftos completos. Estudio. Bodega, trastero, càmara frigorífica. Habitación de piancha, etc. Garage para dos coches. Jardín de 400 rn2 MUCHO SOL / V l S T A PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 Mill 83674 06 97
• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superficie de 1.245 m2 Vistas a todo ei Vallès. Precio: 20 MHL 936740887 ALQUILERES • JUNTO ESTACIÓN -Piso amueblado en alquile, de 75 m2, 3 hab., calefacción y ascensor. REFORMÀDÓ. AMUEEÍLADO CON TODO DETALLE, EN PERFECTO ESTADO. Todos los servicios de alta. Precio: 70.000 ptas/mes -Piso en alquiler sltuado en c/Murillo, sin muebles. Consta de 3 hab. terractta. Precio: 49.000 ptas/mes. Servicios de alta. -Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Sala, de 120 m2, 4 hab., 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Prego: 80.00i> ptas/me». comunidad incluida.
ase* nxjarFwn. Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 barios completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario. Precio: 80.000 ptas/mes, comunidad incluida 936740897
Precio: 50 Mill. 93 674 08 97
• JUNTO bSTACHJM Local en alquiler, situado en calte Valldoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptas/mes „ _ ^ _ OfroTocal en c/uerona de 132 nï? ütiles. PrecTo: 150.000 ptas/mes
U E S G I R O N E L L A • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL „ n 5 dormitorios, amplio comedor -salón, cpcina-office, 2 comc-letos, terraza. estudio, jardín 400m2. REFORMADO MUCHÀ LUZ Y SOL. 37.000.000 Ptas. 936747254
•ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salón con parquet. cocina-office, lavadero, 2 barios completos. amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 91674 72 54
• ZONA RESIDENCIAL „ „ . 3 dormitorios, comedor-salon 30 m2, cocina, lavadero. 2 banos completos, armarios empotrados. terraza,jae'açcioa Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VISTAS. 21.000.000 Ras. 93674 7254
• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armanos, comedor-salon. cocina--fficé, 2 banos completos, calefacción terraza Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ptas. 93 674 72 54
• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón,. cocina-office, lavadero, 2 barios, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ras. 93 674 7254' • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios. comedor-salón. ncocina. bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93674 7254
• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón. cocina-office, 2 barios completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. « 6 7 4 7254
• PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDÍN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 barios completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254
PISOS
• Junto estación, Reformado, sup.65 m2, comedor.cocina, 3
dormitorios, 1 bano, buen estado. Precio: 12.600.000 Mill
936753355.
• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente refcrmado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc. Precio: 9.500.000
936753355.
•TOTALMENTE REFORMADO, superficie 80 m2. comedor.
cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bano, aluminio, climat., vistas
Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000
936753355.
• Zona tranquiia, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con
armarios empotrados, 2 barios, terraza 15 m2, calef. todo ext.
2 arios de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infantil, piscina
comunitària Precio: 30.500.000
93675 3355.
• San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón
comedor 37 m2,cocina offíce.4 hab., 2 barios, cale
•MIRASOL Torre de 100 m2 const., solar 390 m2, TOTALMENTE REFORMADA, salón con chimenea, cocina, 3 h. 1 b., calefac., buenos acabados, admite ampliación, 27'825 mill. 93675 33 55. E- 737
• SOLAR, ZONA ARCHIVO Superfície 600 m2, llano, vistas. calles asfaltadas, luz, agua, gas y telf.,apiedeparcela, 31 5 mill. 93 675 33 55. E-731
•ADOSADA Et Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h.. 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, PlBaqL51,5Mill.93675_3355.e-598
• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c Amplia zona de lavado y piancha, salón-comedor con chimenea. cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac. perfectisimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55. £-564
• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., caile asfaltada, luz, agua, gas y tetf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 33 55. £-682
Ò R G A N •ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 barios, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 93 674 32 06
• RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 barios, 1 aseo, gran terraza, 132 m2.2 pk.. arm. empot. 36,5 Mill. 93 674 3208
• ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 barios, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket. Precio : 26 Mil. 93674 3208
• COLL FAVA Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 barios, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mill 936743208
• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bafio, 1 as. con ducha, sal-comedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 936743208
O F E R T E S • DIPLOMADA DONA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen DELF (Institut Francès) 93580 7288
ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6r15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.
• MONTSENY, 18 Uogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 72 08
• LLICENCIADA FA CLASSES DE LLATÍ, GREC, CATALÀ I CASTELLA. També repàs d' E.S.O. Núria 93 674 23 12
• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 barios, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardín comunitario, piscina. 21 Mill. 93 674 3208
• PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, sal-comedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. 93674 3208 _._
•TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salón-comedor/cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mul 936743208
•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 barios, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill. 936743208
•LA FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bafto, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza. 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 83 6743208
D E M A N D E S
• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 50rrV lloguer baix. 93 SB9 €4 16 (matins)
• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93 675 14 53
• PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / fes. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12.
• AMPURIA BRAVA 1a línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Res. P/Setmana. 539 7758 96-97245 42 57
• ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA s'ofereix per fer de cangur tardes i nits
BLANCA 93 6 7 4 » 28
Arròs de conill econòmic COL·LABORA : M. Àngels Quadras
Ingredients : -1/2 quilo d'arròs -1/2 conill - farina, sal, llorer i julivert - cansalada viada - pèsols - ceba, tomàquet, alls, pebrot verd
Preparació: En una cassola de fang amb oli d'oliva se sofregeix el pebrot verd i la ceba tallada a trossos regulars. A mig fer hi posem una tira gruixuda de cansalada viada tallada i la daurem pels dos costats. Retirem tots els ingredients i deixem el suc a la cassola. Després posarem una mica més d'oli a la cassola, tallarem el conill a trossos, el salarem i després d'untar-lo amb una mica de llard el posarem a la cassola. Quan estigui gairebé cuit, hi afegirem els ingredients que abans hem retirat, més dos alls a rodanxetes, llorer, dos o tres mongetes "la perona" sense fils i tallades. Després escaldarem tomàquets naturals per treure'ls la pell, els tirarem-a la cassola juntament amb un polsim de farina ben desfeta. Cinc minuts més tard hi sofregirem l'arròs i seguidament hi afegirem l'aigua bullint. Finalment, afegirem el julivert i un all petit triturat. Posarem dos cullerades soperes de pèsols cuits i taparem la cassola amb un drap, deixant-la reposar dos minuts abans de servir.
Consell: Aquesta cassola d'arròs és ideal per a principiants i per als estudiants que s'han independitzat de la família. Pocs diners i molta vitamina.
US 4 CANTONS
34 Divendres, 6 de novembre de 1998
H o q u e i p a t i n s
El Patí Hoquei "A" és el nou líder en vèncer a Sant Feliu
Lluís Sànchez: "Si volem Fascens no podem deixar de ser líders " El Pati Hoquei Sant Cugat "A" ha iniciat la temporada molt conscient de quins son els seus objectius per a aquesta temporada. L'ascens és la principal fita d'un
Al.KX LÓI 'E/
- Sant Cugat -
Kls dos equips sèniors del Patí Hoquei Sant Cugat continuen oferint la seva candidatura al tan desitjat ascens a Primera Catalana. Després de la disputa de les quatre primeres jornades, el primer equip lidera el grup tercer amb 7 punts, mentre que el segon, que també competeix en categoria júnior, és segon a la taula també amb 7 punts. Dissabte passat, el PH Sant Cugat "A" va fer-se amb la primera posició en imposar-se a la pista del Sant Feliu de (iodincs per 3 gols a 5. En aquest \DC \a debutar en la present temporada Alex Costa, que va donar finalment la victòria al seu equip en transformar els dos últims gols del xoc. Aquest resultat, conjuntament amb la desfeta del (laldes a Santa Perpètua, ha facilitat que l'equip santeu-gatenc abandoni el tercer lloc a la classificació i passi a encapçalar el primer lloc en solitari. Dels quatre enfrontaments que aquest equip ha disputat fins al moment, dos han estat triomfs davant equips que ara mateix són a la part alta de la taula: Sant Feliu de (lodines i Santa Perpètua. Per a l'entrenador Lluís Sànchez, el Caldes, el Folgueroles i el Santa Perpètua són els principals adversaris dels santeugatencs per assolir l'ascens. El tècnic ha oblidat ja l'ensopegada que va patir l'equip en la primera jornada, que va acabar empatant amb el Santa Isabel, un conjunt que tan sols ha sumat aquest punt en tota la lliga, i ha destacat que "hem do-
equip que ara mateix lidera en solitari la taula ctassnlcatòria i que encara no coneix la derrota en la present campanya. El segon equip sènior de l'entitat és segon a la
taula i està demostrant que també pot ser un ferm candidat al títol. D'altra banda, esta previst que el proper 24 de novembre comenci l'Escola d'Entrenadors.
Elr integrants del sMer * del PN Sant Cugat sen líders de Segeni Catalana. Fete: XAVI LARROSA
nat la cara en els partitsdifícils".
Cap a l'ascens
No oblidem que per a aquesta temporada el cos directiu i tècnic del PH Sant Cugat s'ha fixat l 'objectiu de pujar el pr imer equip a Primera Catalana. Lluís Sànchez, màxim responsable dels dos equips sèniors, ha explicat que "si volem l'ascens, hem de ser líders i no deixar aquesta posició. ( 'rec que podem aconseguir-ho".
El calendari que ha d'afrontar a partir d'ara el primer equip és força curiós. Les tres següents jornades són "en teoria assequibles", com ha definit Sanehez.
L'equip santeugatenc ha de rebre aquest diumenge un mal classificat Sant Joan i ha de visitar les pistes del Laietà i el Cerdanyola, dos conjunts també mal classificats. A continuació, el PH Sant Cugat "A" rebrà el Folgueroles i visitarà la pista del Caldes , dos conjunts que són a dalt de la taula. En el xoc de diumenge al pavelló municipal, Sànchez ha convocat per primer cop Ricard Benito.
L'escola d'Entrenadors
El proper dimarts 24 de novembre està previst que s'iniciï per segon any consecutiu l'Escola d'Entrenadors. un projecte destinat a jugadors juvenils, júniors i sèniors
amb l'objectiu que es formin com a entrenadors. Antoni Pérez, president del club, ha explicat que "després de l'enriquidora experiència de la passada temporada, esperem que torni a ser tot un èxit". En l'actualitat, alguns d'aquests futurs tècnics dirigeixen alguns equips de base.
Dilluns van finalitzar les revisions mèdiques que el club ha fet passar a tots els jugadors de l'entitat que entren en competició.
Quant a l'Escola, fa dos dijous va iniciar-se una nova iniciativa d'aquesta entitat: una escola de porters d'iniciació a l'hoquei. Aquest cap de setmana, el PH
Sant (lugat participarà un any més en els actes de la Festa Major.
P a t i n a t g e
L'EPA munta un campionat de conjunts al pavelló
À.L.
L'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat (EPA) organitza diumenge un campionat de conjunts, que tindrà lloc al pavelló municipal de Sant Cugat a partir de les cinc de la tarda. Al campionat, establert en diverses cat egor i e s , hi p r e n d r a n part conjunts de diversos punts de Catalunya i comptarà amb un jurat format per personalitats de diferents àmbits com l'esport, l'espectacle o la cultura. Aquesta prova té el suport de la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge Artístic i la participació és oberta a patinadors federats o no. / A. L.
R u g b i
El Sant Cugat perd amb un Primera
- Perpinyà / Sant Cugat -
El sènior del CR Sant Cugat-Júnior va perdre diumenge a Tarragona per 49 a 0 en el primer partit d'una fase preliminar on els dos primers classificats militaran a Segona Catalana i l'últim ho farà a tercera. Cal recordar que el Tarragona és un equip que aquesta temporada ha renunciat a jugar a Primera Catalana. Diumenge al matí, el conjunt santeugatenc rebrà el Martorell. D'altra banda, els equips aleví, infantil i cadet del club van participar diumenge a Perpinyà en el Torneig Jep Des-claux, organitzat per l'USAP. Els equips santeugatencs es van enfrontat a clubs de rugbi molt experimentats. /A.L.
ÍS CENTRE DE LA IMATGE
NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10.
FINS A 30x45 EN NOMÉS
1 HORA
A**SKX OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de
££2Qf£2 en rodets de 135mm (el rodet tradicional)
o un P7»^y7»l en APS.
A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor labo
ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor
qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el
més nou en tecnologia fotogràfica:
L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)
*Fmi*tiai!4w«ai«3·K¥' nliíiiii J% T NOU E-MAIL: [email protected]
PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS -ïl
ELS /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Esports 35
Hoquei herba
Contundent derrota del Júnior femení davant un Terrassa letal Les santcugatenques no accedeixen al liderat en perdre per 1 gol a 6
El Club Deportiu Terrassa va impedir diumenge que l'equip femení del Júnior li robés el liderat i va golejar-les per 1 gol a 6 en un partit molt mal jugat
AI.KX LÓPEZ
- Sant Cugat -
per part de les locals. Així, el Júnior, que aquest cap de setmana es desplaça a Madrid per jugar al camp del San Pablo Valdeluz, ocupa en aquests mo
ments la quarta posició a la taula clas-sificatòria, però manté intactes les seves possibilitats d'aconseguir el primer lloc que ostenta el CD Terrassa.
L'equip femení del Júnior no ha aconseguit fer-se amb el liderat després de la disputa de la quarta jornada de la Divisió d'Honor en caure estrepitosament amb el Club Deportiu Terrassa a Sant Cugat per un contundent 1 gol a 6. Amb aquest resultat del tot inesperat, el conjunt blau-i-negre abandona la segona posició a la taula i ara és quart, però empatat a 4 punts amb el segon i el tercer, la Reial Societat i el San Pablo Valdeluz. pròxim rival del Júnior. Malgrat tot, l'entrenadora-juga-dora de l'equip santcugatenc explica que "el resultat no és just perquè sí que van mostrar-se superiors, però no per derrotar-nos així". Olivé s'ha queixat de la mentalitat de les seves jugadores i ha apuntat que van saltar sobre el terreny de joc "amb conformisme i creient-se d'entrada inferiors al CD Terrassa". Núria Olivé ha recalcat que simplement el Júnior "no va tenir el seu dia" i ha matisat que entre un equip i l'altre "no hi ha tanta diferència".
L'entrcnadora-jugadora del Júnior creu que ara mateix el més important és "oblidar el partit i preparar el xoc d'aquest cap de
L'cqmp feiMfli fel Jvmtr va ciure diiMMnge «Mk el CD terrissa. Foto: DSCM BENITO
setmana a Madrid amb el san Pablo Valdeluz". Olivé no creu que la desfeta de diumenge passat "hagi d'afectar l'equip". El rival de les santcugatenques ocupa la tercera posició a la taula amb un balanç de dues victòries i dos empats, així que encara no ha perdut cap partit. Per a aquest enfronta
ment, Núria Olivé recupera Natàlia Maragall, que per motius professionals no va jugar l'últim xoc del campionat. La màxima responsable del primer equip femení ha reconegut que "serà un partit molt complicat perquè aquest és un dels equips més forts de la Divisió d'Honor".
Els nois, a Ruïna
L'equip masculí del Júnior ha participat a Roma en cl Torneig Eurohoquei, on ha acabat en la tercera posició en imposar-se a la Roma per 1 gol a 0. Aquest campionat ha servit de preparació amb vista a la lliga.
Futbol
Llonch podrà jugar després de 15 partits de sanció
A.L. - Sant Cugat -
El jugador del Sant Cugat Esport, Marc Llonch, ja ha complert els quinze partits de sanció que li van caure a finals de la t emporada passada. Sis d 'aquests partits els va complir la passada temporada, i nou en la present campanya. El lateral esquerre santcugatenc ha declarat sentir-se "molt i l · lusionat" i "amb ganes d'entrar a l 'equip". L'acció que va provocar que Marc Llonch fos apartat tants mesos dels terrenys de joc va tenir lloc la temporada passada al camp de l'Olot. En una jugada polèmica, els jugadors vermell-i-negre van envoltar un dels li-niers per discutir-li una decisió arbitral i Llonch va abaixar el braç de l'auxiliar tot dient-li: ;Per què has aixecat el banderí? Segons el santcugatenc, "no va ser cap agressió" i per això "esperava que em treiessin alguns partits". Marc Llonch ha explicat que "tots els recursos que he enviat no han servit per a res" i ha afirmat que "el que m'ha sabut més greu ha estat el ressò. Mai m'havien sancionat i ha estat molt dur encaixar-ho".
Després d'emparar a l gol al municipal diumenge amb el Ripollet, el Sant Cugat Esport, desè a la taula amb 11 punts, visita el camp del Palafrugell, tercer amb 17. Bruno i Pujol són baixa per a aquest xoc.
Golf
Amatraín guanya el català al Club de Golf Sant Cugat
El local Ivó Giner, vuitè, es classifica com a millor català A.L.
- Sant Cugat -
El basc afincat a Màlaga Fran-cisco Javier Amatraín, número 28 de l'Ordre del Mèrit Espanyol, és el nou campió de la 18a edició del Campionat de Catalunya de golf per a jugadors professionals que va acabar diumenge a les instal·lacions del Club de Golf Sant Cugat, el club organitzador. El campió, que va fer saltar la sorpresa, va fer un total de 199 cops sota el par i va superar així altres jugadors amb molta més experiència, jugadors que participen habitualment en els tornejos del Circuit Europeu Professional (PGA Eu-ropean Tour). El torneig, pun-tuable per al circuit de l'APG (As
sociació de Professionals del Golf) estatal, va comptar amb la presència del millors jugadors catalans i estatals del moment. Qui no va ser-hi present va ser el castellonenc Sergio García, de 19 anys, vencedor en l'última edició. El jugador santcugatenc més ben classificat va ser Ivó Giner, que va acabar en la vuitena posició final de més de cent jugadors, i va ser el català millor classificat, amb 205 cops sota el par. Ricard Martínez, gerent del CG Sant Cugat, ha fet una valoració de les tres jornades de què ha constat el campionat que per tercer any consecutiu s'ha celebrat al municipi: "El balanç és molt positiu, tots els jugadors s'han mostrat encantats de l'organització i això ens fa estar satis
fets". Martínez també ha ressaltat "el nivell dels participants i l'ambient de poble que s'ha viscut a les nostres instal·lacions. Prop de 1.000 persones van passar per les instal·lacions santcugatenques. Martínez també ha avançat la voluntat del club degà del golf català de recuperar l 'Open del Vallès.
Giner, a l'Escola
El santcugatenc Ivó Giner participarà a Cadis del 18 al 23 de novembre en el Torneig Escola per intentar no perdre la targeta europea. Amb aquesta, serà la segona vegada que pren part a l'Eu-rope Tour Quality School Finals. Giner té possibilitats de no perdre la targeta europea. •SCMKNIll
36 Esports U S /CATVroiNS Divendres. 6 de novembre de 199S
V o l e i b o l
El CV Sant Cugat, quart, rep el líder, el Winterthur Barcelona
El club que dirigeix Carles Castro presenta tots els seus equips dissabte El líder de Primera Nacional, el Winterthur
Barcelona, visita dissabte a la tarda el pa
velló de voleibol de Sant Cugat a Valldo
reix per enfrontar-se al C V Sant Cugat.
AI.KX I.oi'i-:/.
- Sant Cugat-
1-11 sènior femení del (A" Sant (lugat. quart classificat, rep dissabte .i la tarda el líder de Primera Nacional, el Winterthur Barcelona, després de vèncer la passada jornada l'Hortons per 1 set a 3, amb parcials de 15-12. 13-15, 5-15 i 1 1-15. Amb aquesta victòria. el conjunt santcugatenc, que va ha\ er de superar el primer set del xoc en contra, ocupa la quarta posició a la taula i ara ha d'afrontar tres jornades que l 'entrenador santcugatenc Zoran Nikolovski no s'atreveix a qualificar de "decisives, però sí "d'importants". Dissabte, a les sis de la tarda, el sènior femení rep el Winterthur Barcelona, la propera jornada visitarà l'Illa Jordi de (lastelló i després el Sant Martí, tres equips que ara mateix ocupen respectivament les tres primeres posicions a la taula. Segons Nikolovski , el seu equip ha de jugar "una lligueta part icular" amb aques t s tres equips per començar a definir els dos primers llocs que donen accés a disputar elplay-off d'ascens a Divisió d'Honor. Abans d'afrontar aquests tres compromisos de lliga tan importants, el tècnic croata del (IV Sant (lugat s'ha
Aquest equip, que ocupa la quarta posi
ció a la taula, s'ha fixat l'objectiu de vèn
cer aquest partit i apropar-se així al lide
rat. A partir d'ara, les santeugatenques
han de jugar tres partits consecutius da
vant els tres primers classificats. Niko
lovski vol que el seu conjunt guanyi, com
a mínim, dos d'aquests enfrontaments.
El sènior femení del CV Sant Cwjat esperi denrar ei mmerihw detura. FUIU: DSGM R M I I I
marcat el seu propi objectiu. "Hem de guanyar dos d'aquests tres partits", ha declarat Nikolovski.
ITn equip experimentat
Malgrat que el Winterthur Barcelona és, sens dubte , un dels
equips més forts d'aquest grup de Primera Nacional, l'entrenador santcugatenc ha declarat que "esportivament, respecto el Winterthur abans i després del partit, però no durant". Nikolovski ha detallat que "són jugadores amb molta experiència en aquesta categoria". Però Niko lovsk i , com
sempre, confia de totes totes en jes seves jugadores, i afirma que "si lluitem en totes les jugades podem guanyar aquest enfrontament". Per a aquest xoc, el tècnic podrà disposar de totes les jugadores del primer equip.
Dissabte, el club santcugatenc presenta tots els equips.
F u t b o l s a l a
Quinoà reconeix, per pr imer cop, que "l 'ascens és cada cop més dif íci l"
- Sant Cugat -
Després d'encaixar una clara derrota al pavelló municipal amb l'Alfa 5 per 0 gols a 7, l'entrenador del Winterthur Sant Cugat, José Luis Quinoà, ha reconegut per primera vegada aquesta temporada que "l'ascens és cada cop més difícil". A la classificació, l'equip vermell-i-negre és novè de setze equips amb 8 punts, a vuit dels tres primers classificats: Alfa 5, Frutas Martín i Èpic Versalles. Quinoa s'ha tornat a queixar de l'actitud dels seus jugadors. "L'actitud és totalment passiva i tampoc tenen esperit de sacrifici", ha dit el tècnic. "Queden 24 partits i el que no podem fer és llançar la tovallola, però si no donem el mi
llor de nosaltres no hi ha res a fer i crec que els jugadors no ho estan donant tot". En l'últim partit de lliga va debutar Isaac Tití, la darrera incorporació, i també ho va fer Jorge Granado, que encara no havia jugat cap minut amb el FS Sant Cugat.
El conjunt vermell-i-negre visita demà a la tarda la pista del Vilassar de Mar, sisè a la taula amb 10 punts. El Vilassar de Mar és exequip de plata. "Pitjor no ho podem fer", ha declarat l'entrenador, que espera una reacció aviat dels seus homes. A més, Quinoà ha explicat que parteix de la base que "podem guanyar qualsevol equip del nostre g rup" . Per a aquest enfrontament, José Luis Quinoà només presenta el dubte de Xavi Batet. /A.L.
B à s q u e t
Joan Rama continua sent "optimista" respecte l 'ascens de categoria
- Sant Cugat -
L'equip masculí de bàsquet de la [ TE Sant (lugat va aconseguir dissabte la segona victòria a la lliga, segona consecutiva a la Sala escolar, en derrotar el Sant Jordi de Rubí per 78 punts a 67. Amb aquest triomf, però, el conjunt santcugatenc no abandona la part baixa de la taula i és quart per la cua amb un balanç de dues victòries i quatre derrotes. D'aquesta manera, la UE Sant Cugat s'allunya de les primeres posicions a la classificació i no ocupa els vuit primers llocs que aquesta temporada donen l'accés directe a Primera Catalana. Segons el tècnic local Joan Rama, "aquest fet no em preocupa perquè encara que
da molta lliga per endavant". A més Rama ha apuntat que "continuo sent optimista perquè considero que tenim equip per ser entre aquests vuit primers conjunts". Sobre el partit del passat cap de setmana, el tècnic ha assegurat que "si sempre defensem amb la mateixa intensitat, tenim suficient capacitat tècnica per anotar cada partit 80 punts". El conjunt santcugatenc provarà de mantenir a partir d'aquest diumenge amb un triomf "una línia de regularitat" que el porti a escalar posicions. El conjunt vermell-i-negre, sense baixes, visita la pista del Centre Catòlic a l'Hospitalet amb l'objectiu "de guanyar per fi un partit fora de casa".
El sènior femení també va vèncer i és segon a la taula. /À.L.
R í t m i c a
El júnior del CM Sant Cugat, al català
A.L.
- Saut Cugat -
L'equip júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat participa demà a Girona en el Campionat de Ca ta lunya per equ ips de gimnàstica rítmica esportiva, després de superar el Campionat Comarcal sent l'únic representant en aquesta categoria. El Comarcal va tenir lloc dissabte al CAR de Sant Cugat. Els tres conjunts que prendran part al català -Nàstic de Tarragona, Patrícia de Lleida i CM Sant Cugat- també s'han classificat directament per al Campionat d 'Espanya que tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de desembre a Saragossa, ja que es classifiquen els tres primers equips.
E s c a l è x t r i c
S'estrena un Escalèxtric a la Floresta
L'Associació Esportiva i Cultural de La Floresta (AEC) presentarà oficialment diumenge a les dotze del matí el nou circuit d'escalèxtric de l'entitat amb la presència de Xavier Cortés, regidor de descentralització de l'Ajuntament. A Pacte, els organitzadors d ' a q u e s t a iniciat iva explicaran quins són els objectius que s'han marcat amb la creació d'aquest escalèxtric. /A.L.
Ta e - k wo FI do
Castaneda ha de passar pel quiròfan
La tae-kwondista santeugaten-ca Eriça Castaneda haurà de passar en breu pel quiròfan, ja que l'hauran d'operar d'un trencament del menisc extern. Aquesta lesió, que l'apartarà dels entrenaments entre quinze dies i un mes, l'obligarà a no prendre part al Ciutat de Barcelona que se celebrarà els dies 28 i 29. Després de l'operació haurà de fer la pertinent rehabilitació, que no l'impedirà participar al Campionat de Catalunya al gener. /À.L.
EIS /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Esports 37
Handbol
Jordi Tomàs: "Ens trobem en un moment difícil • i
La UE SantCugat, quart per la cua, ha perdut els últims tres partits L'equip d 'handbol d e la UE
Sant Cugat va encaixar diu
menge al pavelló municipal la
tercera derrota consecutiva a
Ai.EX L Ó P E Z
- Sant Cugat-
"Ens trobem en un moment difícil. Les coses no ens estan sortint gens bé i els jugadors s'estan posant nerviosos. No aconseguim trobar la manera de canviar tot això i s'ha de trobar com més aviat millor. Com més triguem, més difícil serà". Jordi Tomàs, segon entrenador de l'equip d'handbol de la L E Sant Cugat, s'ha mostrat així de preocupat després d'encaixar la tercera derrota consecutiva al campionat, un cop disputades les sis primeres jornades del grup C de Primera Nacional . Tomàs creu que on l'equip falla més és "en el joc i en la mentalitat. De totes maneres, els jugadors podrien donar més del que estan fent". L'equip vermell-i-ne-gre va ensopegar diumenge a casa davant el Sant Esteve Sesrovires per 33 gols a 38, i ocupa ara mateix l'onzena posició amb 4 punts de catorze equips, però curiosament és tan sols a quatre punts de la cinquena posició, que defensa el GEiEG amb 8 punts. Classificar-se entre els cinc primers és el segon objectiu que s'ha establert el conjunt santeugatenc aquesta temporada. El primer és el de mantenir la categoria.
la ffiga en caure davant el Sant
Esteve Sesrovires per 3 3 gols
a 3 8 . Jordi Tomàs, segon tèc
nic santeugatenc, ha passat
balanç a la situació del con
junt vermell-i-negre i ha apun
tat que la reacció del seu equip
no es pot fer esperar. Armand
Mora podria debutar aquest
cap de setmana després d'ar
rossegar una lesió a l'espadla
al llarg de sis mesos.
U K Sant Caaat iw «a paa>f amb el Sait Estava Sesravires al aavelli municipal. FOTO: ÉSCM BENITO
U objectiu, el mateix
Els darrers resultats negatius que ha encaixat l'equip no ha fet variar els plantejaments inicials de la UE Sant Cugat. Al respecte, Tomàs ha assegurat que "no ens hem replantejat els nostres objectius" i ha matisat que "la lliga és molt
llarga i tenim molt clar que podem guanyar qualsevol adversari". La mà dreta de Joan Sancho ha apuntat que no creu que el problema sigui que el seu equip encara no s'hagi adaptat a la categoria, sinó que "ens està costant més del que inicialment ens pensàvem". El segon entrenador ha re
conegut, però, que es una situació estranya", després que als últims anys la L E Sant Cugat hagi perdut molt pocs partits.
Armand Mora, que per primera vegada aquesta temporada entra en una convocatòria, després de sis mesos de recuperació de l'espatlla, torna a l 'equip.
Futbol sala
L'Olímpyc, a sumar el primer triomf a la lliga
À.L. - Sant Cugat -
Amb l'empat de l'Olímpyc de la Floresta a C Castelldefels amb el Català-Babar a 2 gols, l'equip que entrena Àngel Ruiz es ara avant-penúltim amb tres punts. Dissabte a la tarda, els florestans reben al pavelló munic ipa l el Ripollet, últim classificat que encara no ha puntuat a la lliga. /A.I,.
Natació
El CIM Sant Cugat puja a or
- Sant Cugat -
El Club Natació Sant Cugat militarà la propera temporada a la categoria d'or després d'imposar-se al Campionat de Catalunya per equips de més de 35 anys. A la final, que es va disputar al nostre municipi, el C N Sant Cugat va vèncer el Mollet per 5 punts a 2. Per arribar a la final, va superar els següents conjunts: Sant Boi, C D Terrassa i Platja d'Aro. Els jugadors que han assolit aquest títol són: Joan Bel, Lluís Guaita, José Maria Piza. Joan Antoni Olivé, Xavier Prunero i Francesc Ferrer. /A.L.
ARI Casal dels Infants del Raval
Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte:
62-2500027078
Amnistia Internacional Entitat: 2013-
Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:
70-0200417948
Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)
Entitat: 2013-Caixa de Catalunya
Oficina: 0100 Núm. compte:
57-0200662441
Intermón Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 0765 Núm. compte:
81-0200111128
Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 3200 Núm. compte:
91-2500001851
Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013-
Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:
09-0200046502
Metges Sense Fronteres Entitat: 0182-
Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701
Unicef Entitat: 0081 -
Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:
22-0001382541
Col.labora-hi!
38 Esports ELS í CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998
F U T B O L
Primera Catalana
Barceloiieta-P»lafri4geJl~~».,.t-0
Júpiter-Masnou...
Igualada-VaHs...,.„>..„...„.l·.t.m(M>
Oioí-Gramenet .-.3-2
Cornetlà-Rubí. 2-\
Peretada-Girona. .2-1
Tremp-Granollers... ......0-0
Manresa-Prat. ...w.......„..3-l
Guíxob-L'Ho8pitaba.^.„...,.mi-I
Sant Cugat-RipoBet. M «**> P) « K «• oc oe HM» . O t K m t 9 7 1 1 1 » * U
M n a o u V 5 i t t S 5 t «
P í b t f u s e l t 9 5 i i 50 5 t ï
C o n t i n 9 i 2 2 H 10 17
Perctada 9 í ï i l i * 16
KUÍM>I> V 5 t .1 l i !ií l ' i
Ifcujlada V 4 l 4 1» (t l i
l'rar V i 1 % l i 13 12
S a m C u t w t ' I 3 3 ) I I ) 1 2 1 2
Vill- I i > t 14 17 t i
U a n u n c t 9 1 i 4 14 14 t t
f rMw. lk r s >i : 4 1 1.1 1 4 l l i
Jupiícr X 2 4 2 7 lli 19
Mul»' » .' ï * tS lí> <>
"Trun.p <> Z 1 4 l l t 1 3 9
liwu'i · .r iera 'I í II íi 1(1 }H 'I
Mdiire^J s J i 4 II 12 «
ki i»4k. i ' 1 1 4 4 ^ 17 7
1 . 'Hospitalet 9 0 h .' IS 1.3 *
f)kir H 2 0 f> 9 14 6
La propera (8 de novembre): Palafrugeil-Sant Cugat Esport; Mas-nou-Barcelonera: Valts-Jdpircr; Gra-menet-Igualada: Rubí-Okjt; Giroria-Corncllà; GranoHers-Perciada; Prat-Tremp; L'Hospitater-Maoresa; Ripollet-Cuíxols.
Segona Regional G R U P S
»j m m *t
Barbírà
f:. Mimrlwi 7 S 1 1 »
Wcreflftue* 7 S 1
S j l v i d d l ?
I un i en 7
l.l.tnu 7
l í M a b o 7
Kiifiiuttt 7
( an Kull ' .
JUICTIIIKI 7
M.Htnn i 7
I * Knrga ?
l .dl ' l . i f t jdj 7
Njn I « fcruo 6
Mil Icrtan 7
RtiM 7
i :iit Ono l 7
BJLIU 7
4 2
4 1
.1 l
\ t
1 i
i 1
J 0
1 '1
I 4
i 1
i A
I 1
1?
10
«C Mat»
5 21
tt 16
10 16
5 14
I* 13 13
U * U
<* u
U l i
9 10
17 V
17 9
19
I I
16
I»
13 14
it 16
lli I I
f i .:i
n : i
9 22
La propera (8 de novembre): Jmentud 25 Scptiembre-Sabadcti: Barbcrà-Oaldes Montbui; San Pedró I .umcn-Mil.lerurt. Can Onol-La Far
ga; Pena Los Mere«g«es4ï&»ulç Tronchoni; Can Ruíf-Rubi; £ftiÍí-W Lorenzo; Tibídabo-Maurios Effcra; Liano-La Planada. • M-&* •
Tercera Regional
G R U P 14 « K te p> et
tarwm
L a propera (8 de novembre): ;?*ïv
Juan XXin-Can Boada; PB SantCà- :
gat'Pueblo Nuevo; CasteHar<-M*ta£
deperenc; Ullastrell-La Farp; Le»
Fonts-Espronceda; l I) Nfira-soíAdb-
sa Baco-E. Cerdanyola: Pena San Pe-
dro-Otfmpic ( àn Katjó; 'Montswòíat
Terrassa-Júnior.
BÀSQUET
Segona Catalana
Grup 3 Medir...—,—„
Almeda-Cenfre Catòlic..
H E SantCugat-Sant J o * £ 7 # & ,
Casal V3aíraHca-Maragalt9!iMiS>
íieikla-Ca-rteUdefcls. —66-78
Horta-Reus Deportiu......„..56-7^
RipoBeti-Bàsquet Ribes. 85-gíl
W P t W
VtkiíhuK^ *
Mjr ígs l l d
$*l*t McÓHt fi
C t l i rò l iç 6
Ripottct f>
X m t Jottií <)
{:wttllttcfeb r,
Ribe< o
R C U Í *
Ibrnclta t)
Vatls "i
•Mmcii,i 'i
t K ^mt t 1 iipuii f<
< à í l í i l ''
Horta 'i
(K.IKI.1 !•
ÏS1
4 %
49(1
4 ! l
47fi
4 I S
4_'f.
•IJ·-I
")(
i42
4 í i
t3v
4W
•IIII
4i|i
4«7 » «
4 * 7 ( 8 ^
44Z J «
4if i ( 0
4 J * t
4}7 9
513 9
3» S
J71 X
454 *
tSt «
457 «
441 8
1W 6
HOQUEI SOBRE HERBA
Aiara-Real SoçiedadL
P^b-Universjj iad Se«9>w«i«t·j2
<3iri> CaoifX^Vakiek«5.. .^ f i»4-ï
Júràor-CD Terrassa 1-6
Atlètic Tert«sw-Sardír*ero.. . ,0-2
' H
r 4
. J
D»
"f'z.. -?
I I ,
t * ,
W
L a propera ( 8 d e novembre).»
Ajar«.-RG PqioUnivenídsé de $eví-
Jla-Ctub de Campo; Saa i^bío W>
de!az-Júmor;€DTenassa·Arfèoc<le
Tenassa; Rea! Sotjiedad-SardtneíO.
HMIOBOt
G U t & C ; Sarrià Ter-Bordüs»., La Roca-CasteBó
' « •»•»*»•* • * • : "
Jté£4 OARGràcia-Gftva.
Puerto Sagunto-GEÍBG„..,.i6-lí>
Telde-Sant Q u i r z e . — , ^ 3 3 ^ 3 9
U E Sant Cugat-St Bsteve. J 3 - 3 8
f. 5 & 1 !<M
I .a propera (S de novembre):
Sant |ou)i-( asiil Vilafcanca<Icorre
Citòlie 1 .'I lospiralet-l V. Sant Cugat;
CorrK·lI.i-Bjskt·c Aliocda; íiaudf-
tSAR Gràcia 6
Suit !5$T.ete 6
OistcSo .i
Teide s
Bordili fi
Ssat Qou/e t,
UÜStCufU 6
úiti i>
P. Ssgunti i (•
Parduiviís ii
m 139
t?*
I M
124
1 U g
.? 138
4 141)
4 1 5 2
4 M J
í 118
6 l l f i
128.
Ut>
144
168
« 2
m 116
I Í 3 .
141
l «
1 5 0
I*f
119
128
I^a propera (8 de novembre):
Manyanet Les Coíts-Puefto Sa-
gunto; OEiEG-'ífelde; Sant Quirze-
l'H Sant Cugat: Sant Esteve Ses-
rovtres-Sarrià de Ten Bordils-La
Roca; CastelIó-OAft Orlcia: Par
tí invcs-l 'al J utordera.
fUTBOtSALA
Ï C Baree íonf l^JWaàÍÍ€L^4 L·.'VmetUa-Frutas Wm^^A-»
TX^ttad«'Tàir«^etó«íU,<w»^3>·2
Rubí-P8 HsnMnrrfttw «;2-S
L * Mi«rga*\i%*war de M«à*."«ü-8 WiSantCogat-AiaS. ^ . ^ 0 - 7
ARS 5 í J I í » tí. IS
* - ,t # 'at ï?, » M I i S 8 «
jStew»r-M»r « , > " X > ^JB, » »
PJBMotattrttà í * * ' « * ' ' » 9
Ttecs» * ï «
*.»&!,»( * a 2 ImtSMràw * ï ' *
PAmJorra * i *
itaxiin * ' ï 6
Pe«»MutSt * t í
T Coradü 6 1 0
L'AawtH» 6 1 $
Rubí ft & 0
í B a i'
3
4
4
5
$
«
25 . Jl
t l 26
» i t
L a p r o p e r a (1 <ie ,|SK»yi!iBaÍíre):
F C Barce}orra-L'AfljetoMeR)ía;Fiu-
tas Klanín-Talieíeí C^tóarTàl·lega-
Monsemt-Pefia Là M u r p ; ^ilassat
CïtÜF* L'HospÍtaÍet-8etíà!«rirj,...«w«,,i-2
Català-Babarj0Krflp^B„..^.irtJ:-2
Cambrièt-Calvià
RJpoltet-MoHtBai^rt*^^»*.,.*»;!^
CNCaJde«-lJoft«rt«ï^.^,»««19..^í»l
Girona-CN SafeadeS.»,,.,.^^»,©^
Playas Catt^tòn-Mamttm*^S'2 Ekctriea Cietn,
BcnkuriÀ 5 4 1
(>mwa 5 4 0
PCwtcIloo 5 3 t
L'HoKpttRtct tt ï
Momíuiu (t í
<:.4nl 6 2
I j u p i f t ft 1
K i í«« i c j S I
< \ Sah,Klt.!l fi I
<rfcnip>i' 5 it
t ..imliífis ^ 1
Ki |>Jk t fi 0
Í4
* >
í í
19
21
2f>
I.Í
»
is
i i
12
14
» Í2
tS jtt
tü- *8
t?
I».
2 *
1Ü
23-
22
1»
27 #
drlst^te-pesta-l
viè (descansat
VOLEBOt
S a n t a Cbioin«-C4ot...~«„^^.3ME>
HortomM^V Sant C t t | a t „ „ r a . l - 3 W.Bareefofia.LTSja Jea&»—4MI
[•A-r»**)»*»»^» ••»!
Í;IS»J<.«S
SmtMam
CVS««C«JI«I
4 4 » » ? *
•fetot
Q t t t t t
O io t
MnHÜvmsma
Cïuoitelk
3 I
.3 1
? *
2 í
2 7
2 t
1
) 1
0
» 11
»
7
S
5
S
I
3
« 7
7
7
7
Ml
1 0
II
12
L a propera {7 ét novembre) Sli n£ fettí'L11la Jordi; Cftw-Quart; Es-piugues-Santà Cotorna; €V Saat Cu-gít-W.Bai'ceiooa; CiutadeOa-J A%ir Sunaenor-Hoitoas.
HOQUEI PATINS
G R Ü F 3
Sant Ji&«4>L«»età««».M^.,«««*&4
, 1 ^ P j t | W ^ W& y? 4H5I j&MÉI
«ase*-*»,. * a t ç>*te , 4 3 " ' í
» j » i?
t 35 11
L a propera (7 de novembre):
Fulfc iMK** 4
Cü<*ft ï<it* 4
iíictj 4
S*i«rsttn« 4
t<nív*tlït*rí '4 I «
S»»oit»f*et, 4 o i
* ï * í 22 * í « t aJ
i ts
1 0
1 &
1 - &
1 0
! & 3 14
J
5
3-'
14
11
«
1«
8 16
IS 2*
K 25
. » 36
tt 2»
dine»; P t i
Cerdanyofe-
DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es
Rambla de Catalunya 32, 1er1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas
Mans Unides D i r e c t e a l Te rcer M ó n
li g
I L S í C A N T O N S Divendres, 6 de novembre de 1998 Esports 39
FUTBOL
Primera Catalana 17.00 Palafrugetl-Sanc Cugat <Biu.)
Segona Regional 17.00 Can Oriol-La Farga (Bis.)
Tercera Regional 12.00PB StCugar-Puebl<>Nuevo(Díü.) 17.00 UllastrcH-U Fafg* (Di*<) 12.00 Mira-sol-E.Cerdanyoïa (Dit*.) 11.30 Montserrat-júnior tO'm.)
Veterans 16.00 Petits Ferrers-Sant Cugat <€>«,)
l a Divisió Juvenil 18.00 Sant Cugat-MartOreï! (Dis.)
2a Divisió Juvenil ti.00JwRior.ta Plaíwd»(Diu.) 1400 Caa Fatj6-Sa»t Cugat (D»s.> 12.00 juv. 25 Sept.-PB StCu$ín<Dta.)
1a Divisió cadet 09,00 Ítóreob-Saat Cagat (Dà*.) I0JBO Can Artgïada-JtSfliaf (Diu.)
2a Divisió cadet Sant Cugat (Descansa)
10.08 Can PansBada-CEFSt Cugat (Oittí í?.45P&SanrCugaï-EFSahadií«{D»s.)
l a Divisió infantil 13.45 CKF StCugac-San LotenKKBls^ 16,00 PB Sant Cug«t*Cao Rull (ÏM) IÜ.45 N.Tcrrassa-Saai Cugat (Ois.) 12,00 Jàniof-E.Ordanyüla (Dís.)
2a Divisió infantil lï.00 Sam Qwm-Mirfr$&'Mmg>i$,} 15.15 EF Bonsíte-PB SaacCugatíDki 09.10 Sant Cugac-ftuftHDtó.)
l a Divisió alevf 16.00 Sara < ugat-í i i » Faqó (DÍSL)
11.15 PB SantCagat-Juaa XXHÏ (Dis. J.
16.3© Mauiina Egara-Mira-sol {Di í . )
2a Divisió alevf 1L1S PBStCunai-CotHe«àí>Cf«» (£»«•> 1&3Ú San Ltfrenzo·Jííaíat <D«.) 09.00 Castefiar-Sara Cagat # i a . )
2a Divisió Í2M La Roroànica-PB Sr Cugat (Dia.)
19.00 CemreCat&ir>UEStCkgat (Diu.)
Segona Cat. fem.
Sub20 20.08 La Garriga-UE Sant Cagat <Dis.)
i&MfrBmixà-UE Saat Cugat {Dis.)
Júnior femenS ,
Cadet
Cadet Iemenf 19.0&tíií^aC«|t«wA^
FVTBmSALM ,
1a Nacional A ï?.45Vilass*rNifer-W. SaatÓífat $&•) 17.16 03ía»|>ycFl<w«$ta·Rèpo»«ír)^<)
Primera Divisió t6ÍB&,Chci^-Sspe-92(Dis.> '
Segona Divisió **A
Divisió "B" í-Jwfa*Jaaer<Di».) ' *
Primera Divisió fem. 11 .60 Pefia Aa^ctfra-Mas Janer (Diu.)
Segona Dtv. *&** fem. L«$ Un«s CDc$caus*)
12.30 MC Saat C»gat-\%Ügorjçuina i Dw.) IL30 Mas Janer-Ripollet (Diu.)
Juvenil 2a Divisió 12 ,00 Casteiiaf-W. Sant Cugat i l ï iu )
11 .45 Olímpyc Floresta-Alella ( D Í U )
Cadet l a Divisió 1745 LesCotts-Oiírttpyc Floresta ( Du.)
Cadet 2a Divisió 12.00 Viitók.W. Sant Cugat (Dis.)
10.00 Ütíispy* Florasta-Alclla (Dís.) 15.00 SaiU»€<&rm-W.Sai*Cu t(Dts.>
Alevf 11.00 Marins Saws-OJírnpyc (Oh.)
1a Nacional fem. 1&00 C^&f Crjgst-W.BafcelQna (Dis.)
Segona Divisió masc. $.15 TàTí65SaC!V&KKCngat{D)s.)
Juvenil fam» C. Cat. rW.Bacccloíia (I )ts.)
ÍÜM VE S«w C^t-Sant Quirze ÍDÍU.)
Cadet fem. Camp. Cat. •W.Barcdona (l ïi».)
t a Nacional í2^©SaiwÒuírs;-CíE SancCugatíDiu)
3a Catalana
Juvenil 2a Catalana igealada-l'E Sarw Cugat (Dis.)
Cadef 2a Catalana 19.00 üfiSant Cugat-Sant Vicenç (Ois.)
Cadet Lliga Catalana GïSïioHcrs-l K.Sant Cugat (Diu.)
Cadet 2a Cat. fem. ca-t'F, Sant Cug« (Dis)
noguer mmm* C. Catalunya masc.
J # » k r (Descansa)
Divisió d'Honor lent. UM SmVm» Vaiddua.J&wdDI».)
1a Divisió fem. *? Ad^^Terrassa-JúniGr * -
mçéntPAnm « Segon^ Catalana i a^PH |PCBjp t "A"-S»ntWsS».) 18.15 mma Sara Cugat "8" ÍDk>
18.30 Aiw|p!íJaf-E>H Sant Cagat £)&)
Júni 11.00 P H J É K Cugat-AndofmlESe.}
Juvenft ï*H $aat Cugat (Descansa) .
Infai
14 .00 ï # | | l R Cttgat-Aftd0tta;(ÍSs,2
13.00 P l | P * t Cugat-An**» (Dis,)
Alevf IB" ÍO.0OSíï!fcanova-PH StCugaïfDiü.)
12.00 PH Saat C«gai-A»dom (Dis.)
Prebenjaml "A* PH Sam Cugat {Descansa)
Prebenjaml "TET 11.00 Pt* Sant Cagat-yoliet (Dís.)
mnims muw Primera Categoria Gav&-UE Sant Cugat
Tercera Categoria 11.00 UE SaBtCugat-Barbcrà (Diu.)
Comarcal 11.00 Iffi&tntCtiíjtt-Eseda Paiés (Diu.)
fepksCasia^líE S*fttC« i£
PETAWM
3a Divisió Sant Cugat GP-San Reque
4a Divisió fem* Quatre SsfresrMiía-soI CP
5a Divisió 8«at Fi*Q*esoCP.CM de Saba Santfeliti Hospltal-Arlèdc Sant C EtVaBè$.Mit*.solCP
5a Divisió fem. Saw Ftaw»so CP-CN út Saba
6a DMsió Míta^sd CP-Caa Palsfter-VHaífct MartoteU-Saat Cagat CP Atlèaàc Sant Cegat-Ca» Anglada Llaao-Saat Francesc
Primera Categoria 12.00 St Cngat-jüftíar-Marttíreíi (Diu.)
mmmog ('ataluttyia^Marisics Rubí 2-6 Avenç-Verdaguer...... 22-22 RESULTATS
mrrmm SALM Ateví RubíNord-FcrranClua U-l Catalunya-Co].lcgt8almes...-...5^ Moatscrrat-Avenç 0-8 Europa-Club D'Aran 12-0
Infantil Leonartk) Vin«-Av. Ki PÍnaí.^1-4
Cadet Regina (larmelj-l ,eonard<?„ ;t-7
Juvenil AngeJçca Ferrer-Can Oriol.....,2-4
'erran Qua "A'"-Santa IsabeL.8-0 w » „ „ „ , „ , Viató-Gtó»tr«la "A"...„ 1-7 Joa*R MaT^aTï-Coüserola 8-0 Vvnasl « k » "B"-'l creia Aket.6-2 Ferran C k a ^" -Avcnç 0-H A w n Ç "A"-Pau (:asals 5-3 Avenç "B'·'-Caialarrya .,.8-0 Santa IsabeJ-Fcrran Clua "B". 0-H
Aleví *uer-Aveaç *B* 0-8 Cataiuft^a·íïatalimya MB" 34-4
Pins Vàílès-Sant Jurdi ^".. . .15-6
F.CJua "A"-SanttJtMdi "B"...33-ll Ckntre Obert-F.Clua "B" 36-0
Aleví Oatahmya-Àgora..... ....54-7 Ferran Cíua-Avenç..., 10-60 Sant Jordi "R"-Pla Farfercs..81 -t 1 JoaoMaragafl·R.Caj·roeli.:.... 20-53 Sant Jordi^Pins Vallès 13-5»
A G E N D A
:::;:lli|::|i;|l^lll|
FÍÍTBQl BAIA Aleví 10 .00 Buropa-Lcs Torres (Dís.) 1 L 0 0 Síitn Nord-Santa Isabel „ tDts.} 12 .00 Joara Maf3salt-Bi(mc»„ „.(Dis..> 10 .00 Pau Oasah-Avcnç... „ .(D».) 11 .00 Catattinya-Montsern»..,... ,<Dis.)
Infantil 10 .80 Robf Nord-Av. l.&s Planes JLDa.) i 1.00 1>HC \ l™*».w-r. \ it«-í „ . . iDk,)
Cadet 12.00 Rlltu \imf-) .crm.iiJo VliK'i .-.íUl·, ) Ï 3 . 0 0 s t í ip,u(k>« i-< .umc <fcm.<>- <Dis,V
Juvenil 11.00 Rnl)i V-uti-Kiicmcliu nu <füs.> 12.00 .Vmtclcr.» I .-ncr-taiih J'Ar.in. lf)iv)
M A M B ff>
12,00 Fer«wClft»"Cr*oib(=r«la. .J&m 09.06Joa»M«« i«*l-0»«Ji»y«. ...... <Cfe.) 11.00 F.C3w*,,A"-f,.Cl»s «r,« „.{!>».) 10.00 Aveiíí "»"-Saft» ísafeel...... (D*>>
Alevf lLOÜCoBserctó "8'VAvcav- »S" (Dfc.) 12 .00 V«rclagu«f.San» tsatxl—« (Dot) 0 9 . 0 0 ^ttóinya-FeiSç Olta -A"„.„.<r**.) 11 .00 Vj«tf5-T«ii5sa « è t L j B o t ) 13 .00 CíallBfKila "A"^iu0.5»fe.^„4C«s.) 10,00 r«rj»ttCtaa "B^Avenç "A*^..<t>»>
B À & $ & 3E T
Benjamí 09.00tïuhHwa'·.V·-StJordt-V. ...<l)ís.i
10.00 Catjtíínvj "B'·AcrJ i«ucr.. ..íDH.)
89 .00 Pím \a!lès.Sant Jordi "»" (t )f- J 10 .00 Avenç-Fçr-OttiÇltia "B" (I)ís.i 11 .00 i'ettan Om "A'-Geiwre Ol« ft..l i >is I
Aleví 11 .00 t a Fíoresrs-Agorst.. .„,. .,„. .iDis,) 3^1.00 Catííttnvs-AveRÇi „ (.Di- )
10 .00 S»nt Jordi "A--PI» Farrwes.».,. <Uts i 11 .00 Ferran CSaa-RegiiMCítímelt (Di<} 11 .00 Sant Jordi *y-IWV.>8è».„ (D.b.1 12.00 Joan Ma*ajSÈtltiS»nt Jofd» ......(OiO
:€ wsmm * «li»;.:*: i;
Prebenjamí 10.00 Peüt P.sitt-.Vota "A" 13 .00 Àsura **B' -.\{dfjdepc«
Benjamí 10.00'Ih.w-Vcdruiu
I Hi-, l
( D - i
11.00 Avç8S**A"-Siintí Imtóbaí "B"...(I)n.) 09 .45 HiST«tra<iS3-An^elcta Fe«er....(Iïis J 10.00 Avca^í"-Sant t:rwtóba{ "V*4r>ís.>
Juvenil Femení 11 0 Ríjot i Serra-Pureía Maria.. «>ts.) 10 .00 ScatmcaacAngeleti F«rcr (Dis.5
Alevf 09 .30 MoatfcfctL.i \l»ld-Avenç (í>i«.)
Jf M IV0 8 0 1
Infantil Masculí 10.00 fasm^éS "A"-Bianx*«. .^ÍDi».) 09 .00 Ceoae^bert-Avçnç ,4gXtA 13.00 Martt *0~itit>au UtterJ "6"„^Dis)
W & l E ! B ú l
Infantil Femení 11.00CVSantf usat lil.inxiírt ilfc.>
Cadet Femení 10.00CV,s.(nt ( iinit-.vmra l'ul.ih.1... (I)IÍ )
Infantil Masculí 11.00 CE Sans-Cus* "A,*-R.CaraK)i..(D.!l.> 12.00 tíBSantCugat "S·'-Cínsic (DiO
13.00 Ge n*Ec01jcrt-SamJt>r<li (Dts-> 0 9 . 0 0 Vedrana.Avenç. „ <l)ís.) 13J)0 IÏ5S Bïanmrt.Àgora !Í>K.)
Infantil Femení > Ponr-Cenrre Olwtt (i^ï }
ÍOHO Agora^'va" 8 " W iFM". i 13.00Ciagte-Atenç IOM
I PuresaMstia-t^rme "A" .. .(Dís)
Si t interesso que passo
TRUCfi fil 93 5*9 *8 * t
i et portarem tota la informació a casa
EIS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat
H S 4 C A N n t t 6 Divendres, 6 de novembre de 1998 41
40 a, MARXA INFANTIL DE REGULARITAT Un cop fetes les avaluacions dels pas pels diferents controls, al final han quedat classificades 388 parelles de grans i 527 de petits. Els tres primers classificats del grup de grans són els pitralls 186, 260 i 182 i els tres
primers de petits són els pitralls 517, 554 i 548. Les parelles que han quedat en el lloc central de la classificació també tindran un obsequi: són els pitralls n° 232 i n° 756 respectivament per grans i petits. La primera escola clas
sificada per punts ha estat l'Escola Avenç amb 348 punts, la segona, Pins del Vallès amb 435 punts i la tercera l'escola Joan Maragall amb 464 punts. Els participants cal que siguin el pròxim dia 8 a les 11 del matí a
l'entarimat de la Casa de Cultura per recollir els premis. Als que no han estat encertats aquest any en calcular el seu temps, els animem a que l'any vinent hi tornin per millorar el que enguany hagin fet.
42 ÜLS4CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998
PATROCINADORS
Ajuntament de Sant Cugat
La Caixa
LUCAS Varity
Sant Cugat Comerç
TOT Sant Cugat
COL·LABORADORS ESPECIALS
C.A.P. Sant Cugat
Coca-Cola
Danone
Foto Estudio M.A.P.E.
Frutas Sanahuja
Generalitat de Catalunya
L'Amic Imaginari
Màgic Box int.
Samagas
SUPORT LOGÍSTIC
Creu Roja
Policia Local
Protecció Civil
Associació de Defensa Forestal
EL DIUMENGE DIA 8 ES REPARTIRAN ELS MÉS D'UN CENTENAR DE PREMIS A LA REGULARITAT.
EIS4CANTONS
Espectacles
Divendres, 6 de novembre de 1VVH 43
E s p e c t a c l e s
'Terra Baixa' al Teatre-Auditori LEsbart i r Orquestra Nacional d'Andorra estrenaran el muntatge el pròxim març
JOSKP MARIA MIRÓ
- Sant Cugat -
L'Esbart Sant Cugat estrenarà el seu nou muntatge de dansa, Terra Ruixa, el pròxim març al Teatre-Auditori de Sant Cugat. La música anirà a càrrec del compositor català Albert Guinovart i la interpretarà l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (ONCA), dirigida pel santcuga-tenc Gerard Claret. "Hem insistit molt perquè l'estrena es faci a Sant Cugat, i finalment s'ha aconseguit. A més, hem trobat molt bona acollida per part del Centre Cultural i el seu director, Tomàs Seix", explica la presidenta de l'Esbart Sant Cugat, Pepa Sala. L'Esbart va escollir Terra Baixa d'Àngel Guimarà perquè és, segons la presidenta de l'Entitat, "una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana. Estem parlant del Shakespeare català". L'entitat dansaire es va interessar en aquesta obra perquè "conté els principis i valors que mouen la societat catalana d'aquella època i hi ha sentiments molt uni
versals". Tot i que aquesta és una de les obres més representades de la dramatúrgia catalana, encara no s'havia fet mai una versió en dansa. La presidenta de l'Esbart també ha anunciat que l'entitat dansaire establirà un conveni de col·laboració amb el govern andorrà en la producció d'aquest nou munatge.
Música de Guinovart
Un dels grans atractius del nou espectacle serà la música, composta expressament per a l'ocasió per Albert Guinovart. "És un compositor que s'ha engrescat molt amb aquest projecte. Gaudeix molt fent-ho. És una persona d'una gran sensibilitat i d'un nivell professional molt elevat", explica Sala. Aquesta serà la primera vegada que el músic compon per a un espectacle de dansa. Albert Guinovart és en aquests moments un dels compositors i intèrprets més prestigiosos de Catalunya. A més de participar en nombrosos concerts, Albert Guinovart ha compost algunes de les sintonies de
LEsbart representarà avui Tríade a Manresa. FOTO: ELS 4 CANTONS
sèries de televisió com Nissaga de poder o Laberint d'ombres. El compositor va ser el passat juny a Sant Cugat on va oferir al Teatre-Auditori un concert de tangos al costat de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). El Centre Cultural va enregistrar
prèviament el programa del concert, que sortirà properament al mercat en un disc del segell de la discogràfica DECA. L'Esbart Sant Cugat també es
trenarà el proper any un nou muntatge de petit format titulat Mascaró, basat en temes relacionats amb el mar.
Presents ah fira del Bages • L'Esbart Sant Cegat serà presa» des df avut i durant tot el c*j> <te aemmm s» Ja ím d'espectacles d'iHrreí tradS» cional <pe esfa alvCaiïresa, el Bages. La mesos, en la <n*a} lli haurà mes de %)0 programadors d'arreu de Catatu»
E x p o s i c i o n s
Conca proposa 'Observar i mirar' les
plantes a través del dibuix naturalista
Uartista presenta una mostra sobre les diferents espècies J. M. M.
l'exposició de Coma té finalitats divulgatues FOTO XAYI LARROSA
L'artista i professor de l'escola municipal d'art presenta fins al 15 de novembre l'exposició Observar i mirarà la Casa de Cultura. La mostra de dibuix naturalista, amb il·lustracions de diferents
espècies, té la finalitat de mostrar el treball i resultat d'observació directa de les plantes. Per fer aquesta mostra, l'artista ha treballat les tècniques del grafit, l'aquarel·la, l'aiguada i la tinta xinesa. L'objectiu de Joaquim Conca és exercitar la percepció visual en aquesta mostra especialment pen
sades per a grups escolars, que poden concertar visita a través de l'Ajuntament. El programa preparat per als nens i nenes engloba l'explicació oral, una demostració gràfica i visual i finalment una visita guiada de l'exposició, en la qual s'expliquen les tècniques que s'han utilitzat.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat Tf/4UTV Lucas Diesel Systems S.L
Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a , de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallès -.(Barcelona) .
Lucas
44 Cultura ÏLS-Í C4TYTONS Divendres, 6 de novembre de 1998
Catherine Allard. Directora d77 Dansa, Fespectacle que es representa aquesta nit al Teatre-Auditori.
"La dansa em va escollir, per a mi mai ha estat un treball " JOSKI- MARIA MIRO
-SantCugat-
ITdansa, sota la direcció de Catherine Allard, presenta aquesta nit al 'Icatre-Auditori joves promeses del món de la dansa, tots ells acabats de sortir de Ics aules. —ÏT tltinsa és |HT a molts joves la primera o|M>rlmiitul d'uetuar. -i'l'dansa té la intenció que els joves, que surten de l'escola i l'institut del teatre, tinguin pràctica professional de forma diària, igual que es fa en les millors companyies. Ks treballa amb Ics coreografies de joves que comencen però també amb altres de renom com \acho Duato, Ramon ()llcr. ()had Naharin oTony Eabrc. que es podran \eure aquesta nit. Ks un pont entre l'escola i la companyia. Després de dos anys permet que els ballarins tinguin un
criteri més concret de què volen fer. -Com es fa la selecció per entrar a la companyia? -Es fa una selecció a través de proves de dansa clàssica, coreografies i de parlar amb ells. També hi juga la intuïció, quan veus l'esperit de la persona i les qualitats que tenen. -Com és mi bou ballarí? -Un bon ballarí és el conjunt de
cos, esperit i ment. - I és complicat aconseguir-ho? -Hi ha pocs artistes que ho tinguin tot, però hi són. -També cal sensibilitat. -Si, però, cada un té la seva pròpia sensibilitat, només cal deixar-la sortir. Jo intento que trobin la seva pròpia personalitat a través del treball, sense imposicions. Cal obrir-los camins.
—Has passat ile ballar a dirigir. • Trobes a faltar els escenaris?
-M'agrada ballar i quan puc ho faig, perquè és una part meva, però no em dóna la sensació de no poder viure sense fer-ho. Per mi, dirigir és una transició molt bonica, natural, perquè hi ha molta creativitat. —Com se sap que arriba aquest
moment?
-Es una sensació, no és res que vingui d'un dia per l'altre. És molt personal, hi ha un moment que el teu cos ho nota. Amb una companyia, amb les gires... Arriba un punt en què vaig sentir-me tancada i volia veure què passa fora d'un teatre. -La dansa, és tan dura com diuen? -És molta dedicació. Cal que la persona tingui ganes i motivació, i si hi ha talent, millor. En el meu cas penso que la dansa em va escollir, per a mi mai ha estat un treball. -S'aprèn molt a la Companía Nacional de Danza i amb Duato?
La directora d 11 dai^a ( alluntu [.,„•,, / nin A/„V 4 CANiOSS
-Sí, he tingut molta sort de treballar al costat de coreògrafs tan bons... - . . . i arribar a primera ballarina. -Sí, sí... permet veure treball de
gran qualitat i això és el que exigeixo ara als ballarins. És important conèixer el treball dels coreògrafs. -Et sedueix la idea de coreogra-fiar? -Sí. perquè m'agrada treballar amb
la gent i crear. He fet dues coreografies que estrenaré a Terrassa. -Què ha estat la dansa en la teva vida i què n'esperes en el futur? -Es una part de mi que no aban
donaré mai. Ara vull aportar tot el meu coneixement i ganes a joves ballarins. I si puc ballar, de tant eo tant, millor. Vull gaudir de tot, també del que hi ha fora la dansa.
Músic a
Cestrena de wPorgy and Bess' n o acaba de convèncer el públic del Teatre-Audiori
l'.Onjin •tia ilcl Uiit/r va istioiai dtiendies passat Pm^) al liatri- [uditori. FOTO: .Y.UV I.ARROSA
C r í t i c a
Retorna les arrek
MVSICA. Porgy & Bess de €e~ (»#*> Gendtttin. Direcció i arranjament»: Uu& Vi-dtil i Joan Albert Amargós. - .-Orquestra de Capem del Teatre Lliure Veu: Carme Canela. Lloc i dia: Teatre-Attdàm. 30 d'octubre.
(xjmmcmorant l'any del centenari de George Gersrrwin. l'or-(| uestra del Lliure ens proposa una' visió jazzística de laseva òpera negra Porgy &Bess. Gershwin, novaiorquès fill d'emjgrants jueus de Sant l'etersburg, fou un gran com* positor de cançons populars i cornè-dies musicals que aviat va ttm èxits milionaris. Però volia també ser algú en l'anomenada música culta i així, amb aquesta sana intenció, va fer obres en ambdós camps, quan molts creien que fes*
* E D U A R D IENBK
gptamentdel postromanricisme necessitava del jazz, ei btues, els espirituals, el rag, per renovar-se. La seva preparació musical insuficiest el du a París l'any 1928» períracjar d'aprendre amb Ravel, Milfeaud, Berg, Prokofiev; fins que f ps? 1935 estrenà la seva primera i única òpera. Com en tota la seva producció, trobem qualitat i riquesa melòdica, clements populars que enganxen a la primera i un so ple de color i \ irtuosisme jovial. Fragments com Summertime, Mj8tm*sgt>tte. Bess. voti is my wmiM,&I foves yeu, Poryy, són part de la memòria sentimental de tot el. món» sigui des de la vessant culta o de de ies infi-rÉses versions locals o instmmemab Fetes des de la mirada pop o jaz-zísBca. 1 aquí discrepo d'en Lluís Vidal quan, des d'aquest matebt diari, diu <pe a Gershwin li agra»
> daria là seva versió, un planteja
ment fet -amb Joan Albert Amargós- utilitzant gairebé totes ies formes del jazz com swing, blues, bot, bebop. eool o frec, es a dir esborrant tot l'esforç del compositor homenatjat per "sortir" de la música rx >pular i "pujar" fins al paradís dels grans compositors de música "seriosa". Al marge efaquesta personal consideració, la qualitat de tots els instrumentistes de l'Orquestra del Lliure és tan inqüestionable com mereixedora d'elogis, amb menció especial per als dos adaptadors i te-distes (geniai Amargós a Bess), Simón a la trompeta i un increïble Horacio Fumero al contrabaix. L'elecció de Carme Canela és discutible. Crec que es tracta d'una veu perfecta en les distàncies curtes amb un tria al darrere, però no quan ha de suportar fe conumdència d'u-na big band en píena forma, com és ei cas.
J.M.M. - Sant Cugat -
lot i la bona actuació de l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure en l 'estrena de la seva particular versió de Poryy & Bess al Tcatre-Auditori, el públic no va respondre de la forma esperada. L'adaptació de l'òpera de George Gershwin per part de I duís Vidal i Joan Albert Amargós no va acabar de convèncer les prop de 500 persones que van assistir divendres a la nit a l'actuació del Centre Cultural.
El concert, en el qual participaven 13 in t è r prets encapçalats per la veu de Carme Canela, fa una versió jazzíst ica de la c o n e g u d a òpera de Gershwin , de qu i es c o m m e m o r a el centenari del seu naixement. "Estic - ^
molt contenta de com ha quedat i m'ho he passat molt bé. Això no vol dir que no es pugui rodar més i variar l'ordre". va explicar Carme Canela. La cantant va destacar l'alta qualitat de l'Orquestra del Lliure i també dels arranjadors del c o n c e r t q u e va qua l i f i ca r "d'autèntic luxe" perquè "han versionat però a l'hora també han creat". Canela va recordar que es tracta d'una versió lliure i que la gent hauria d'assistir
al concert sense tenir en comp- a l'Espai.
te anteriors referents. Lluís Vidal i Joan Albert Amar
gós van començar a treballar en aquesta adaptació de Por^x i? Bess abans de l 'estiu passat i després hi van incorporar l'orquestra del Lliure i la veu de Carme Canela. "La meva sensació quan m'ho van anunciar va ser de satisfacció immediata, però també un repte", explica la cantant.
Després de l'estrena de Sant Cugat, el Teatre Lliure i el Teatre Bartrina de Reus seran els pròxims escenaris que acolliran aquest concert. A més, es farà
un disc d ' a ques ta versió de Poryy & Bess, que s'enregistrarà en directe al mateix Teatre Lliure, tot i que encara no s'ha precisat la data en què
'*s . es t raurà al
mercat . L'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure és una formació estable que se centra en la difusió de compositors contemporanis. Carme Canela, per la seva banda. és una de les veus més conegudes en el món del jazz a Catalunya. La cantant, que continua la seva gira amb Carme Canela quartet, acaba d'enregistrar un disc d'uns poemes musicats pel compositor Albert Guinovart, que van presentar ara fa 2 anys
El Teatre Lliure i el Bartrina de Reus
acolliran les pròximes funcions d'aquesta
versió de la coneguda òpera de Gershwin
ELS^CAMONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Cultura 45
P i n t o r s
El colorisme de Tatiana Blanqué i els paisatges cPAguadé, a Canals
Les dues exposicions es podran veure fins a finals de mes J. M. M.
- Sant Cugat -
Canals Galeria d'Art acull des d'aquesta setmana dues exposicions amb l'obra de les artistes Carme Aguadé i la santeu-gatenca Tatiana Blanqué. La mostra es podrà veure fins al pròxim 30 de novembre.
Carme Aguadé presenta a la sala 1 de la galeria una sèrie d'olis en els quals es retroba amb la temàtica de la natura. "Aquesta mostra és la continuïtat d'una època", explica l'artista. Aguadé va ser durant els anys seixanta un dels màxims exponents del país en elpop i l'op art, basat en l'estructuració geomètrica com a forma d'acostament al fet col·lectiu i la reducció dràstica dels elements. Aleshores, Aguadé es va centrar el seu treball en e lements industrials i urbans. Poc després, Aguadé va decantar-se per les temàtiques marines i pels paisatges analítics (l'anàlisi del paisatge a través de la divisió d'una imatge).
Colorisme i en torn
Les natures mortes i el colorisme són els trets predominants de l'exposició de Tatiana Blanq u é a la sala 2 de C a n a l s . "Aquesta és la primera vegada que pinto el que sento i no vull dir que fins ara no ho hagi fet. Abans partia d'un referent i ara
Tatiana Blanqué a la inauguració de
únicament d'allò que sento i que hi ha al meu entorn", explica l'artista. Fins fa poc, les copes, relacionades amb la fe i la tradició, havien estat el centre d'atenció en l'obra de Tatiana Blanq u é . E n la s eva ú l t i m a producció, l'artista ha deixat de banda les copes, sense anul·laries, i hi ha introduït l 'entorn. Aquesta ha estat "una transició difícil", segons l'artista. Un altre dels elements que defineix l'obra de Tatiana Blanqué és el color. "La vida és color, sense ell no podria concebre la meva obra. Sense color no hi ha res", explica. Els seus quadres, segons afirma, desp renen bona part de la seva personalitat: "sóc
la mostra. FOTO: XAVJ LARROSA molt nerviosa, desordenada, impulsiva i la forma de desprendre 'm d 'aques t nerviosisme i aquestes ganes de fer és a través del color i la taca". Tot i que l 'art ista ha t rebal la t molt de temps amb la tècnica de l'aquarel·la, en aquesta mostra hi predominen els olis de petit format.
Després d'aquesta exposició a Canals, Tatiana Blanqué ja ha avançat nous projectes. El pròxim desembre exposarà en una col·lectiva a la Galeria Pou d'art i a mitjans de gener farà una instal·lació a Andorra, juntament amb una artista d'aquest país. Més tard hi ha la possibilitat que la instal·lació es pugui veure a Catalunya.
Josepa Altaro exposa a l'escola d'art municipal. FOTO: ELS 4 CASTONS v
L'artista Josepa Alvaro inaugura el cicle d'exposicions
de l'Escola Municipal d'Art
J. M. M. - Sant Cugat -
L'Escola Municipal d'Art va inaugurar aquest dimarts el cicle d ' expos ic ions d ' a q u e s t a t emporada amb la mostra de l'artista Josepa Alvaro, alumna dels tallers oberts i que porta dos anys al centre. Sota el títol Espectres, l'artista local presenta obres en les quals ha utilitzat la tècnica de l'acrílic, l 'espàtu-Ia, l'oli i el pastel. El treball de Josepa Alvaro es caracteri tza per la utilització del blanc i negre i també per alguns tocs de blau i vermell.
El nou cicle d'exposicions de l'Escola Municipal d'Art pensa fer-se de forma regular ( inicialment es preveu que tindran
caràcter mensual) , i inclourà mostres individuals i col·lectives. "L'ojectiu d 'aquest t ipus d 'exposicions és programar i projectar l'obra dels a lumnes de l'escola i alhora presentar aquell treball que es fa al centre", explica la coordinadora de les exposicions, Gemma Navarro.
Els tallers de pintura, gravat, disseny gràfic, il·lustració, ceràmica i escultura són alguns dels pròxims que es podran veure a les e x p o s i c i o n s de l c e n t r e . G e m m a Navarro destaca que el criteri de selecció de les most res es basa en " c o h e r è n c i a d'obra i trajectòria de l 'alum-ne". Actualment a l'Escola Municipal d 'Art hi ha al vol tant d 'uns 300 alumnes.
C r í t i c a d ' a r t
Quelcom de fantàstic
Lloc: Galeria les sensacions Autor: Nosaltres mateixos Tècnica: Tota és vàlida Dates: Sempre
Vaig entrar-hi, vista a la dreta i a l 'esquerra, no sabia ben bé per on començar, tot em cridava l 'atenció.
Una sala plena de peces enormes, p lenes , aques tes de racons , tot s emblava adqu i r i r una tercera dimensió. De sobte et trobaves entre passadissos, habitacions i personatges d e s c o n e g u t s q u e poc a poc deixaven de ser-ho, tot passava a adquirir un nou revestiment carregat de diferents tonalitats. Semblava que només podies arribar fins al final d'aquella cambra que tu havies vist en un primer moment . Et donaves la volta i veies com
cada cop més i més gent entrava a aquella habitació on només un marc i un esglaó et sepa raven de la teva rea l i t a t . Però el meu recorregut encara no havia finalitzat, enara quedaven molts diferents espais per descobrir. Què estava passant? T o t e s a q u e l l e s p e c e s enormes començaven a comunicar-se entre si. Aquelles portes que per un moment havien restat tancades, a banda i banda de la composició que l'artista en el seu moment els havia d o n a t , es v a r e n obr i r i d'elles començaren a sortir milions de notes musicals que arr ibaven de l 'habi tac le de l costat, que feien que la meva estada encara fos més gratificant.
Volia arribar fins a l 'habitació del costat, què podia fer?, o bé
baixava l'esglaó o bé m'arriscava a creuar aquell túnel que se 'm presentava com una paleta de colors embogida, que en el moment de traspassar la porta fins al nou espai et convertia en part d 'aquell .
Vaig creuar, estava volant, flotava en una marea plena de diferents colors, però de sobte el blau va començar a envoltar-me; es va anar allotjant en el meu cos fins a quedar tota jo convertida en una taca blava de diferents tonalitats, ja era par t d ' a q u e l l segon q u a d r e que tant m'havia fascinat.
Bé és evident que no pot ser possible, però sí en les nostres ments , i per tant en els nostres sentiments, en les nostres sensacions. Cal que descobriu el plaer d 'observar , jo us hi convido un cop més.
ARIMANY del 5 al 24 de novembre
Sa
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
lïbsínol "'1 Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Tel. 93 675 47 51
46 Cultura ELS/CAIYIONS Divendres, 6 de novembre de 1998
Teatre
Els amfitrions itin escollir textos d'Striri/ibenr i Du río ho. HO TO: O. li
El grup Espiral porta
'Teatre Breu ' a la 5a
Mostra de Valldoreix
AI.K I A . D . B I i
- Valldoreix -
l'lis amfitrions de Li 5a Mostra de Teatre de Valldoreix, el grup de Teatre Espiral, van estrenar dissabte a la nit l 'obra Teatre li reu. l 'n muntatge intimista i de petit format que fins diumenge a la tarda va portar a l'escenari la crítica social dels textos de dos autors, A. Strindberg i Dario Ko.
La directora del grup de Teatre Kspiral, Trini Eserihuela, va declarar que ha escollit aquestes dues obres perquè "sempre m'agrada triar obres que aprofundeixin en algun tema, i en aquest cas Durio l o sempre ha estat un gran crític social". Kn la primera part de la interpretació. sis actrius van mostrar al públic la nuesa dels sentiments mes primaris, com són l'enveja. Li por i el ressentiment en la representació de l'amor rtrrii i La més forta d'Strindberg. 1 en la segona part, també dues dones van exposar de manera
més s impàt ica al t res sen t i ments com ara la impotència i la resignació, en les obres El despertar i La mujer Sola de Dario Fo.
Teatre Breu s 'emmarca en la 5a Mostra de 'Teatre de Valldoreix , que va c o m e n ç a r el passat 17 d 'octubre amb l'obra Danny i Roberta de la companyia de teatre L'Ombra, de Cerdanyola. Una Mostra que , s e g o n s e x p l i c a T r i n i E s erihuela, "cada vegada té més èxit de públic perquè donem un espectacle digne, respectable i que diu sempre alguna cosa més" .
Els pròxims 7 i H de novembre la Mostra cont inuarà amb la representació de Tos/as las !u-
jas de su madre. d ' Isabel Hidalgo, a càrrec del Grup de Teatre Gavà. I El trií del 'l'catre. de Rodolf Sirera, interpretada pel mateix Cirup de Te t re Espiral de Valldoreix, baixarà el teló d ' aques t a 5a Most ra , el dies 14 i 15 d'aquest mes de novembre.
CENIRED'ESIUDISMUSICAISIHUMA^I IS
VENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,
guitarra, etc. C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat
Exposicions
Destacats ponents pa r l a r an
sobre Cuba a la Casa d e Cultura
El Centre acull una exposició de fotografies sobre Filla — v 'y£>~ "*v^ —fQV^BHC· "
J.M.M. - Sant Cagat -
L'exposició de la Casa de Cultura Cubà amb uns altres ulls. organitzada per TAssociació Cata lana de Br igad i sces de Nicaragua (ACBN). es complementarà dijous vinent amb una taula rodona on intervindran diverses personalitats i experts sobre el tema. El rector de la l 'AB (centre que té un conveni de cooperació amb l'illa), Carles Solà. el president de l'Associació (Liralano-cubana d'intercanvis (ailturals. Felipc Aranguren. el periodista Josep Pernàu, la periodista especialitzada en Cuba. Cristina Ferrer, i els cubans Laura Fer-n a n d e z i J u a n C u e s t a participaran en aquera xerrada que moderarà la periodista Mònica Bernabé. Kn aquesta taula rodona es debatran temes sobre el canvi dels hàbits socials i econòmics dels cubans des de la caiguda del bloc socialista i la legalització del dòlar a l'illa. El principal objectiu d'aques-
;<•$
•M
I'.exposirió sobre la situació es pot veure u In Casa de Cultura. l-'O I'(). \ I
ta sessió és donar prioritat a les intervencions, comentaris i preguntes del públic.
Fotografies sobre Cuba
Cuba amb uns altres ulls, que es pot veure des de dimecres a la Casa de Cultura, mostra 35 instantànies sobre la vida quoti
diana a I illa que van ter els mateixos cooperants de l'ACBN. "Cal que els ciutadans pressio-nem els governs per acabar amb el b loque ig d'FLUA a Cuba . 'Tots ens indignem davant de l'actuació del nostre amic. l'imperialista", va dir durant la inauguració de la mostra el cooperant Jesús Alonso.
Dibuix
Nou nens d'escoles santeugatenques
il·lustren les postals de Mans Unides Diumenge rebran el premi en el marc de la Festa de Tardor
IOLANDA IWMIKS
- Sant Cugat -
Són els futurs artistes de Sant Cugat perquè amb només set anys alguns ja han guanyat el seu segon premi de dibuix. Els nou nanos de la fotografia són els guanyadors del concurs que Mans l 'n ides ha fet entre les escoles san teuga tenques per triar els dibuixos que il·lustraran les postals de Nadal d 'enguany. Són l'August Villama-yor, el G e r a r d C h a l a u x , la Sandra Vives i la Clàudia Arús, q u e han guanya t els qua t r e primers premis; i els accèssits han es ta t per a Arnau Marí, Adrià Codina, Tanit Fernàn-dez, Albert Sànchez i Míriam Gallego. Nou amants del dibuix.
Els diners que es recullin d'aquestes postals seran pel projecte que Mans l nides du al Togo i l 'Alber t r e s u m e i x el sent iment general que transmetrien a les persones que rebran els beneficis: " H e m fet els dibuixos per a el ls" . Uns
Nou futurs artistes santeugatencs. FOTO: XAVILARROSA
dibuixos sobre el Nada l que expressen les seves fantasies o inquietuds, com la de TAr-nau, que explica que ha dibuixat Testrella dels Reis d 'Orient "per recordar una gateta que se 'm va morir". Colors i imaginació basades en les tradicions n a d a l e n q u e s són les dosis de personalitat que han
abocat aquests nens en els dibuixos que il·lustraran les postals.
A partir d 'aquest cap de setmana, tothom qui ho vulgui ja pot adquirir aquestes postals que es poden comprar a la parada de Mans Unides a la Festa de Tardor, i també en alguna llibreria de la ciutat.
ELS/CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Cultura 47
El r e p o r t a t g e
El Cartulari de Sant Cugat recull innombrables documents del segle XIII on hi constaven les propietats de les famílies. La seva finalitat era la de guardar i facilitar la consulta de títols, drets de famílies i privilegis. L'Arxiu de la Corona d'Aragó és ara el seu amagatall.
Més de mil documents del XIII al cartulari de Sant Cugat "A//d local és universal" (C. Baudelaire)
M A R I A N G K L A ROVIRA
- Sant Cugat -
Un cartoral o cartulari és una g r an f o n t d e d a d e s h i s t o r iogràf iques i se n ' han conservat d' importants : El Liber Feudorum Major dels segles XII i XI I I és de la ma te ixa època que el de Sant Cugat , i es conserven ambdós a Barce lona , a l ' a rx iu e s m e n t a t . T a m b é el de Gerri del segle XI, el Llibre blanc de Santes Creus i el d 'Alaó, el gòtic de sant Joan de la Penya i el de F u l d a del IX, to ts molt valuosos.
Al car tular i de San t C u g a t s'hi recollien els títols de les propieta ts del Mones t i r i de les famíl ies d e l ' e n t o r n . El professor de la UAB J.J. Cortés n 'ha fet el tema de la seva tesina i ho ha resumit en una confe rènc ia . " N o es t i c d ' a cord en que és només una informació econòmica , rere el d o c u m e n t s'hi amaga la gent , es recorda el passat familiar i e s té consc iènc ia d e futur" .
A partir del segle XII s 'havia posa t de m o d a t en i r un cartoral i al Monest i r s 'anaren a p l e g a n t p e r g a m i n s i d o c u men t s fins a sumar-ne 1.390. Es publ icaren els textos llat ins a m b índexs t opon ímics
(de lloc) i an t roponímics (de noms). A l 'època de la Desamortització molts dels papers es van perdre .
"Als feudals els preocupava saber que el seu l l inatge seguiria. A partir del segle XI I I hi ha un canvi, amb la revolució urbana els a r t e sans es fan b u r g e s o s i v o l e n s e r aristòcrates. Procuraven que no es dispersés el l l inatge i el patr imoni , així ar t iculaven la societat i el territori. Pel pa-rentiu i el l l inatge".
Fins a finals del segle XII la societat era e m i n e n t m e n t rural. A Sant Cugat es comença a p a r l a r d e p o b l e , p e r q u è abans, sembla que al segle X, hi havia l 'església dalt el turó - o n ara hi ha el mercat v e l l -amb els serveis per a les mas i e s , i q u a n hi hav ia pe r i l l d 'a lgun atac els pagesos anaven a refugiar-se al Monest i r . En t re les quatre cases del po-ble t i l ' omnipo ten t Mones t i r l 'espai era despoblat fins a l 'era dels monjos, ara plaça O c -tavià. E n aque l l s d i e s hi va haver una concessió reial per fer una fira, cosa q u e a Rubí no van tenir fins al segle XVI.
A principis de segle els àrabs h a v i e n a taca t el M o n e s t i r i més tard es va recons t ru i r i ampliar. Hi t reba l la ren t am
bé esclaus d 'aquel les terres, portats de les expedicions punit ives. Si t o r n e m al car tu lar i , s 'hi
pot trobar el document 1.161 on Gui l lem de Bellvei (Gui-lelmum de Bello Viri no) dec i d e i x c e d i r a l ' a b a t , t a m b é Gui l lem, un "honor" que tenia al t e r m e de l cas t e l l d e Calders , que havia estat motiu de baralles amb els frares.
És p l e d ' i n t e r è s el p a p e r 1.160, un testament: Ego Pon-cius de Mureden, de ten tus infir-mate, pleno sensu et memòria integra, facto meum testamenfum... El lloc de Mu red en no se sap on era i el tal Ponç va detallant les propietats i a qui les deixa. Anomena santa Eulàlia del C a m p i santa Maria de M o n t e Serrato, de Rocheta i de Foex, Marcha al t e rme de Cherol (Querol, segurament) , Miraies, turre Gaucerana, parla de sòlids i de cavalls... Ac-tum est nonas iulii, a. Domini MCLXXXV (1.185).
E n aques ta època, al segle XII, s'havia fet important l'aixovar, si no en t en i en no es p o d i e n casar p e r q u è era la dot. La "parente la" era la família àmpl ia i començava ja abans del naixement. Quan la dona esperava es feia el t es t amen t fillo suo gest abat in ute-
El Monestir dins el cartoral de mitjan segle XIII. FOTO: CEDIDA
ro. Hi parlen dels pàrvuls, pu- perpetuaven la memòria de la pils i de la caterva o tribu de fills, així com dels que vivien al mas , q u e eren la masada .
Els matr imonis per amor no ex i s t i en , Una figura impor tan t era Vavunculus o onc le matern , amb qui el nen s 'educava, per un pacte. A més d e d o n a r - l i les a r m e s i e l s béns , t ambé li cedien la filla en ma t r imon i , sense fer cas d e les no rmes de l 'Esg lés ia contra l ' incest.
Els cognoms
El costum de posar cognoms va començar al XI I , després que al segle X havien agafat s o b r e n o m s c o m b o n v e í o bonfil l , q u e afegien al n o m propi seguit del pa tern . D e s p r é s e l s n o b l e s u s a v e n e l t o p ò n i m : B e r n a t d e Claram u n t o G u i l l e m d e Cana l s , e tc .
La personal i ta t del grup familiar s 'afegia a la personal ,
t r ibu. . . "Aquella estrat i f icació de la societat va durar i fins tres generacions després els feudals no van ser absorb i t s pe r l 'E sg l é s i a , q u e no permet ia els matr imonis entre parents" . Potser aleshores ja havien aconseguit la cohesió que necessi taven.
M e n t r e alguns b u s q u e n les arrels c o m u n e s allà a la llunyana eda t medieval , des de la Florida, allà al Carib, surten els as t ronautes cap a l 'espai i un d 'e l l s diu que buscarà la seva terra , la ter ra d ' a q u í a prop, mirant de reconèixer-la. E s p e r a n t amb fascinació les 16 òrbi tes i les 16 sort ides de sol, una cada hora i mitja q u e és el t e m p s que trigaran a fer cada volta a la Terra. D e s d 'aqu í potser veurem algun arc d e san t Mar t í al ma t í o a la tarda, mai al migdia, pe rquè cal q u e el sol estigui a uns 20 graus d'inclinació. Naturalesa i misteri i somnis.. .
C r í t i c a de cine
Pel·lícula: En estado critico Director: Sidney Lumet Actors: James Spader, Kira Sedgwick. Helen Mimen Durada: 103 minuts
Aquesta setmana sortirem d'excursió a la gran poma catalana, al nostre Manhattan-Eixample particular per parlar d'una de les nombroses estrenes que no arriben a la nostra ciutat.
El motiu? Senzill. Es diu variació. En estado critico (Critical Care), el film escollit, arriba qualificat de comèdia; s'ha d'afegir que es tracta d'una comèdia d'una acidesa insuperable. Una obra de Lumet (La noche cae sobre Manhattan) que en aquesta ocasió s'introdueix en el món sanitari i fa una crítica devastadora d'aquest àmbit, de les lleis, de la societat i de les relacions humanes.
Durant els seus bons 30 primers
Terror sanitari ISABEL SAEZ
minuts hom es troba en certs moments com fora de joc, sense saber cap a quina banda vol anar Lumet, si es tracta d'una comèdia boja, una farsa o una paròdia de les edulcora-des sèries d'urgències hospitalàries. De mica en mica cada peça va ajustant-se i comença a reconèixer-se el segell característic del madur director americà. Trobem, entre rialles que es gelen als nostres llavis, moments culminants de dramatisme.
Les històries convergeixen: les dues germanes enfrontades per una herència que depèn del temps que el seu pare estigui connectat a les omnipresents màquines que el mantenen "viu". El joc brut que hi ha entre elles. La primera demanda judicial del jove metge resident, Dr. Wemer Ernst (James Spader). Abans d'aquest entrebanc, el Dr. Ernst tenia obertes les portes de l'èxit de bat a bat. La filosofia del gran hospital (som a Xicago) basat
en les assegurances dels seus pacients, en un exclusiu ordre de prioritats que depèn de la caixa enregistradora de bitllets: "L'única forma de morir tranquil en el teu llit -diu el director emèrit, un metge distingit ara completament alcoholit-zat-és no tenir cap assegurança". El director estrella, amb un servei de diagnòstic totalment informatitzat, capdavanter en les tecnologies més avançades: "... aviat no haurem de perdre temps visitants els pacients..."
En estado critico, un Lumet lúcid, càustic, que dispara tota la seva artilleria contra un sistema sanitari deshumanitzat. Un Lumet que es permet unes llicències de caire fantàstic, fet singular a la seva obra, per reflexionar sobre la mort, la vida i l'eternitat. Finalment, un Lumet que busca la complicitat del seu equip tècnic en pes per donar una ambientació fredament perfecta.
SUBSCRIVIU-VOS A
CAVALL Una revista en català per a nois i noies
Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona
Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00
Subscripcions les 24 hores
ServiCaixa K la Caixa
Carrer de la Torre, 14
Tel. 93 674 12 85
•
Mercat Municipal
Torreblanca Taula 1.6
Tel. 93 675 30 65
•
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 93 589 14 18
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 93 674 57 47
ON MENJAR? BAR GLOPS Rosselló 2 93 674 36 36 Cuina cassolana
BAR MERMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans
BAR PICCOLO Valldoreix. 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans
BAR EL MONESTIR Plaça Augusta. 2 93 589 54 92 Tapes casolanes
BAR BOKATA Plana Hospital, 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
BOI BÉ Rbla. Celler. 131 93 589 84 22 Mansqueria
CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc, menú, cuina mera
CAN CABASSA CASTÀNO
CAN EDO
CAN BARATA
Puigmal, s/n 93 674 02 67
93 692 24 24
~" 93 697 06 52
Cuina de mercat CAN CABASSA CASTÀNO
CAN EDO
CAN BARATA
Lleó, XIII
93 674 02 67
93 692 24 24
~" 93 697 06 52
Carn a la brasa i calçots
CAN CABASSA CASTÀNO
CAN EDO
CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
93 674 02 67
93 692 24 24
~" 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre
CAFÈ-BAR SOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113 93 674 67 21 Jazz üve
CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17 93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves
Menú diari i entrepans CASINET Cami Can Ganxet, 47 93 589 50 83
Embotits i 320 vins i caves
Menú diari i entrepans
CAN CÀSOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33 Peix í marisc fresc
CHÉZ PHILIPPE Plaça Pep Ventura, 5 93 674 94 84 Cuina francesa I menú diari
EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans
ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Tapes i menú diari
ELMESON
ENTRÒIDO
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KROXAN
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6
Avda. Catalunya, Í 5
93 674 10 47
93 674 58 60
93 589 50 11
93 674 64 33
93 589 81 97
Braseria i cuina de mercat ELMESON
ENTRÒIDO
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KROXAN
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6
Avda. Catalunya, Í 5
93 674 10 47
93 674 58 60
93 589 50 11
93 674 64 33
93 589 81 97
Braseria
ELMESON
ENTRÒIDO
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KROXAN
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6
Avda. Catalunya, Í 5
93 674 10 47
93 674 58 60
93 589 50 11
93 674 64 33
93 589 81 97
Frankfurts
ELMESON
ENTRÒIDO
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KROXAN
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6
Avda. Catalunya, Í 5
93 674 10 47
93 674 58 60
93 589 50 11
93 674 64 33
93 589 81 97 Menú diari
ELMESON
ENTRÒIDO
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KROXAN
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6
Avda. Catalunya, Í 5
93 674 10 47
93 674 58 60
93 589 50 11
93 674 64 33
93 589 81 97 Cafeteria i pastes
LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús
LA LUNA Sol. 25 93 674 08 10 Tapes i plats combinats
L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA 1 FONDA
SQUASH
Ctra. Cerdanyola, 13 93 675 35 80 Cafeteria, croissanteria L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA 1 FONDA
SQUASH
St. Antoni-placa Barcelona 93 675 52 46
"93675~Ï5 03
Cuina casolana
L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA 1 FONDA
SQUASH
Alfons Sala, 24
93 675 52 46
"93675~Ï5 03 Pizzeria, creperia
L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA 1 FONDA
SQUASH
Sant Bonaventura. 14
Plaça Mas Roig, 4
Elies Rogent, 14
Rbla. Can Mora, s/n
93 675 09 05
93 675 00 86"
93 589 38 23
"93 58926 97""
"93589 14 96
Entrepans variats
L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA 1 FONDA
SQUASH
Sant Bonaventura. 14
Plaça Mas Roig, 4
Elies Rogent, 14
Rbla. Can Mora, s/n
93 675 09 05
93 675 00 86"
93 589 38 23
"93 58926 97""
"93589 14 96
Xai, entrecot a la brasa
L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA 1 FONDA
SQUASH
Sant Bonaventura. 14
Plaça Mas Roig, 4
Elies Rogent, 14
Rbla. Can Mora, s/n
93 675 09 05
93 675 00 86"
93 589 38 23
"93 58926 97""
"93589 14 96
Mexicà-menú català
L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA 1 FONDA
SQUASH
Sant Bonaventura. 14
Plaça Mas Roig, 4
Elies Rogent, 14
Rbla. Can Mora, s/n
93 675 09 05
93 675 00 86"
93 589 38 23
"93 58926 97""
"93589 14 96
Cuina catalana
L'ALBA
LA GRANJA
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
MASIA MAS ROIG
MESOMENYS
PARADA 1 FONDA
SQUASH Sant Jordi, 33-35
93 675 09 05
93 675 00 86"
93 589 38 23
"93 58926 97""
"93589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú
Amnistia Internacional
Entitat: 2013 Caixa de Catalunya
Oficina: 0 6 1 8 Núm. compte:
7 0 - 0 2 0 0 4 1 7 9 4 8 Grup Cristià d'Ajuda
(Caputxins de Sarrià) Entitat: 2 0 1 3
Caixa de Catalunya Oficina: 0 1 0 0
Núm. compte: 57-0200662441
Intermón Entitat: 2 1 0 0 - "la Caixa'
Oficina: 0 7 6 5 Núm. compte:
8 1 - 0 2 0 0 1 1 1 1 2 8 Justícia i Pau
Entitat: 2 1 0 0 - "la Caixa"' Oficina: 3 2 0 0
N ú m . compte: 9 1 - 2 5 0 0 0 0 1 8 5 1 Mans Unides
Sant Cugat Entitat: 2 0 1 3
Ca ixa d e Cata lunya Oficina: 0 4 9 2
N ú m . compte: 0 9 - 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2
Metges Sense Fronteres Entitat: 0 1 8 2
B a n c o Bi lbao V izcaya Oficina: 5 7 3 4
N ú m . compte: 3 7 - 0 0 0 7 4 8 7 0 1
Unicef Entitat: 0 0 8 1
Banc d e Sabadel l Oficina: 0 0 2 5
N ú m . compte: 22-0001382541
Col·labora-hül
• • •
Centre Mèdic Sàbat
MEDICINA GENERAL Dr. \. Sàhat Bonich
Dr. /. Sàbat Santanrlreu Dr,]. Al. Sàbat Santandreu
RADIOLOGIA
PSICOLOGIA
INFERMERIA
Conveni amb les principals companyies d'assegurar>ces:
mèdiques.
PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milàn
NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA
Dr. j. Serra Catafau
DERMATOLOCIA Dr. (). Servitje Bedate
TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA
Dr. j. Casahas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas
OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati
GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps
PSIQUIATRIA
Revisions pera armes Omets oe conduir i
esportius Certificats especials
Santiago Rusinol, 2, entsol. la
T E L S .
93 674 1 5 26 93 6 7 4 01 47
Centre de Rehabilitació • S U S A N A M C O U m i
grans, "CANGUÍI3" aviat»»**, control de maüS*, ajuda a t t l t a -transtoms aspacaEta. a dorrocilt. Av. Toro 3er.dep ItilZSartCfcgaC
Cirurgia « D R F E R N À N D E Z LA-YOS C*i*3B generat, aparefi dtgassu. ASC-PreviaK-Santlas. Av. Torre-
«935894700
« CENTRE MÈMC SÀBAT Certificat» * conduir i armes. Medicina interna, especialitats. c/ Sanes*» Ruaíftof, 2 entot
Dietètica-Nutricio
SA^AW' E Q O W Í N O O
Madtcjn* fleneral. lietàScs. Dt-Stifts, dimecres i d^ous, hores «omrtriaudes c/ Endavaiiada, 21,tarpis
632»
tart
wrioSao^m»»D».UwnS»rcf« CMtoéterie feSSoí l en ·Na f tH^ Av. ToB^ane», 2-«, 2a {Afttav. • s * 4 » t $ Q
Fisioteràpia • S O f i A R O M A FERRÉ F»iot«rt»^A«r*tencias·«B'
• m INI Servei d*ajuda s tes psrSO*»». |: grans, malalts crònics d ç*»*»-lescents. a quatwvot h a * <M # * o la nit Sistema semrDt, ritma. segur i de poc «oat-A* blanca, 2-B. 3ar. A. •"**** Cugat. M.-i«.9S.. LABORATORIS • LABOIWTOfU WUÉCWE-VARNE , . Santiago Hus)flolJr7 « 9 3 5 8 9 8 0 » - , .
Metge capçalera
U J.a ESOtW»<«, <SWS-GeriatriB. Av. Ass. sanít. Agt MútM, M. Ratc. Prest ,"" "" « 9 3 5 8 9 3 Í « 9 0 9 33 W Urg 24 h. d a n * *
• C l í N i C A DENTAL DOCTOR BRANDT. Ortodòncia i Odontologia ga-twrat. CV Sants Marta 9, i er. 2a • Ssrft Cugat. « 6 » 5 » 7 0 40
Odontologia
Geriatria E R I A T f t l A
Atenció B persones grans en et sou domtc». Assessorament a llurs tamfflam.Gastlo de fle-«tdèneiss I d'altres reojraps.ln-termerja, Formació, ai Àngel GuimVà, 3 06190 Sent Cugat.
' « * » « r * « 0 »
Menció f companyia a persones
Or. ÏHerty t*#PPflt Qdontoes-toniawtooifii^Nsjhiievera-
• SÏWTttf DENTAL f AvC*ataiya,?1, baixos SantCugat « 9 3 5 8 9 0 O 0 0 6 3 x 8 3 5 8 9 0 3 1 3 . . _ _ • C L Í N I C A DENTAL A U -tftAH Odontafaga gBneral, imptarfJoto-g», prStesis, òdontopediatria. ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca, 1-6.2a. 11. Sant Cugat w &3 875 0 8 0 3
mpUmCA ORTODÒNCIA
MANOIBÜLAn te TbWfcltncs, 2-8.2n A. despatx S. Sant Cugat « 5 9 8 0 3 9 6 - 8 7 5 2 2 1 2 '
• C t l N t C A DENTAL M A J O R <VMaor,Z3-25, v, 3" « 9 3 6 7 4 72 400
• DRA. M. JAUME SAURA CSrteacfcrtal Df adv 9- t3f i í 16*20 h Pg Sant Magí. 22. bet-i(r». Sant Cugat « 9 3 « 4 23 35
Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia, Conveni amb tes prtficlpate tnértuò» G? Santa. Marta, 10. SantCugat « 9 3 5 8 9 5 1 0 6
•Of tHSRrWNreRRANIr tÀ Wirtlertfeur - Prevtirea - Assistència sanitària Medtfcac. firancesc Moragas, 46, entr. 2a. SantCugat « 9 3 8 7 5 4 8 5 3
NASCASARAMONA Pediatria, asnta infants. Hora* cortvinguttas Rbta. ftibataltada, Zf t l r 3a. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 7 2 1 6 .
» P ILAR C A N O S A Ú B E DA Pediatna - Medfcfna adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis. SantCugat « 9 3 674 5 7 9 8 9 3 589 35 48
• DRA. ANNA P U J t B E T l CALDES Pedfflttrta. Vrtafcoo Salut Maptre. Endavaliada 21, 1er p&. Sani Cugat. « 9 3 589 29 95 93 674 20 79
Podologia
« JOSEP M . P R E K E D E S «aüttiss del peu, ortests. piao-Uiies ortopèdiques, papitomos, cirurgia oe» peu. Hores a con-vaflk « 9 3 5 8 9 8 3 1 3 929 1« 95 36
•ttWttACOLOatBR CALAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rua#oJ,2, entsol. 1a. SantCugat « 9 3 6 7 4 1 9 2 6 « 9 3 6 7 4 0 1 4 7
Pedagogia-Logopèdia
• SEGONA VINAU.ONOA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i apraneiïtatoe aVM>,$-7, i r 2a. SantCugat. « 9 3 5 8 8 1 2 1 5
• C E N T R E D E PSrCQLO-OtACLÍNfCA Inwtórns d'apreneritatee 1 da te parla. N-ana, adoleseaot* i adults. Av CatatunysZi,àr 1». SantCugat « 9 3 6 7 4 36 73
« C E N T R E P t t C O T E R A -PIA D E L VALLÈS Psicologia, psk)iflBtria, togopà-« e . Plaça Or. Saltes, 5,2n, 3a 'SantCugat « 9 3 5 8 9 4 0 5 1
Pediatria
• J O S E P M . C O R O M I -
• ORA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresió, diftcuítats de reiació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Harea convingudes c/ Francesc Moragas, 25-27 in 1a Sant Cugat « 93 674 38 53
93 418 48 48
• I N S T I T U T P S t C O -MÈDIC
$A«tO«QAT Pstóoiogia ctfnica depwsstofis. ateeíiotísme, im~ corrranta trastortis d'ansietat, asfe-ès, tabaquíarne. Av. Torr»-btanca^-8 Ser. A dosp. 11 i 12 SantCugat. « 9 3 5 8 9 3 7 9 7
• M A R I A D O L O R S C A -RRERES BENNASAR Centra Mèdic Sàbat. SanSago Ru-sinotí, entsol. ta. SarttCugw « 9 3 8 7 4 1 * 2 8 « 9 3 6 7 4 9 1 4 7
Tocoginecologio bstetricia \
•mjesusRaswíNDEz BMZMi 1í»çrjST*}otop3B, Mdree coown-
w. Catalunya, 21 , 4rt 1a Sani Cucut « M $89 4 8 0 6 Par«cu ·a r ;93874»09
• O R . S N R i O U E O í m j S · LA FONT Ginecolaa, 'tibtoMmuKvm-fa, esterSíat menopausa, révi-sjons. ftancase Mcçaga* \-%
*836W«rS" ?« 93 599114$
Traumatologia
ÍÜMÈ IÀ-. Traumatotogia, <ïí(tw»n»l i quena Av.Torrebtaneaii SantCugat « 9 3 6 7 5 5 7 5 6 • J O S E P PCSCH Traumaïoleiftla^ ststència sariftéríi. Medyieo. f
a-s.za-ia « 9 3 5 9 9 1 8 8 »
• cm. emum MMAH* 8 U R O Cirurgia ort«í>9<i^si ftaufl)«to-Hores convingudes. Cf Gkbna, 21,1r3*8arrtC«8at, « 9 3 8 7 4 4 3 4 5 9 3 5 8 9 0 5 3 4
I N P R O S S
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
•Teleassistència, servei 24 hores
• "Cangurs" d'avís i nens
•Atenció i companyia a persones grans
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,..
•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,..
•Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
7 Av.Torre Blanca 2-8.3rA. desp. 11-12
Sani Cugat del Vallès
ELS-/CA\TÜ!NS Divendres, 6 de novembre de IW8 Cultura 49
wHfm
HI JHesón Bar Restaurant
Tota una tradició
Menú diari, però de diumenge!!
PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47
Com si fos de tota la vida
la xocolata... * f v f H •Is entrepans... H^fH • I cafè... * K * H los pastos... 4$*4f+ • I suís... f fv fK
Si encara no ens coneixes,
La granja mereix una visita
I I Pi. Barcelona ..Tel. 93 675 5246
PELUQUERIA
FORMAS C / . Elias Rogent, 1 8A (junto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès
•C1NESA •YOIIQ
Sant Cugat 1
Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45
SantCugat2
BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40
SartfCupts
Yelmo 1 Sant Cugat 1
Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45
SantCugat2
BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40
SartfCupts
Algo pasa con Mat? 16,00-18,15-20,30-22,50
Sant Cugat 1
Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45
SantCugat2
BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40
SartfCupts
Yeimo2
Sant Cugat 1
Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45
SantCugat2
BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40
SartfCupts
Snake Eyes 16,00-18,15-20^0-22,50
Sant Cugat 1
Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45
SantCugat2
BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40
SartfCupts Yefmo 3
Hi^rasoalpanÉio tSf<50-18,10-20,20-22^0 ElshowdeTruman 1«,00-18,15-20,30-22.45
SantCugat4 Yeimo4
AlgopasaconMary 16,45-19,30-22,15 Antz 16,15-18,00-20,00-22,50
Sessions golfes de dissabte
Yetr»o5 "9 Sessions golfes de dissabte Crfaieti perfecto :•-' 17,30-20,15-22^5
Si *fttCaget1 \^n*í5 -g Grimen pwtecto 01 00
SantCtigatS
Batte .% 17.15 -20.00-22.50 Grimen pwtecto 01 00
SantCtigatS ^ m o 7 • • • •"& vnr ™- •
SslftK&lirllHiafi 00 50 Pequeftos guerreros «p.í8,15·2<M0»22)45
$**€•$*&- . , Y«lmo&
R«8re»alpar*{$0 00i*5 Dosvüas en un instant» 1^90-18,15 - 20,30 22,45
SantCygat4 ^ YèSm&S íMffe
AlgopasaconMary 00/» El nombre que. J F r o r t « Í Í i r 16,00/19.15-22.40
* DISSABTES VARIA HORÜ 0E L'ÚLTIMA SESSIÓ
XHntHnHiVI^RMHniW P P J I » * * PIF^B "SOÍ B W T W W ••ffW·^^PíWK * Efetijmenges i festfut1fl|*fta$ mat in^a fes 12.00
TPÀRADA CUINA CATALANA SERVEI DE CARTA I MENÚ-TANCAT DILLUNS NIT FONDA»
RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T. Tel. 93 589 26 97 It
g^9
El diari de casa. IMMMHHMh^hlMMHH
Carrer Sant Antoni, 15, baixos
08190 Sant Cugat del Vallès
2 ÜG MACx 500
i vnt i ne M M M r i csmii M B noiaVns 5 $ ^ . ~ . «IttMiwrariMBIglIlK? i ! i Sent Cugat Centra Comercial
s» SW SANT CUGAT http://www.cinesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"
SALA 1:16,00-18,15-20,30-22,45 SALA 2:16,10 -18,20 -20,30-22,40 SALA 3:1600-18,10-20,20-22^0 SALA 4:16,45-19,30-22,15 13 ANYS GOLFA: 00,50 APTA GOLFA: 00,45 13 ANYS GOLFA.00,45 13 ANYS
SALA 1:1,00 APTA
H ^ l Q S SO S ÍÜ S ^•SBESàKSBB ^MRHSni i l l i l H ! ^BtBBBB/Bm HW g W ^ ^ r V ^ A l » • •— r88P8Cte<tof Jove
CametoTestudjant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos universitat! anticipada de 65 anys telèfon alsTSeriiCaixa minusvaHds
&2 Q S Pagament amb targeta d» crèdk
Sessions numerades
vt5tftP9f 9024332 31
50 Cultura ELS-f CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998
LA n &mxmmmmu*M. F M De dilluns a divendres • De 7 .00haS .00h El despertador. amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb (ïeni Lozano i l'en-trevista, amb Jot'rc Llombart • De 10.30 h a 13.00 h l.urevista, el maga/inc de Vanessa Raja • De l.i.OO a 13.30 h Sa/// Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Ksteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 20.00 h a .20AS h l'esport/n
De 21.00 I 22.00 h l'estrena (dilluns). Pasta Fullada (dimarts), Bon mtllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous). Jazz (Una (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad' time, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense f/v/i feres. • De 24.00 h a 24.35 h I.'espottiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat
• De 9.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 11.00 h Tiramilles, el concurs • D e 11.00 h a 13.00 h
Pasta Fullada • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 1.5.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h Cotton Club. amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'.estre na • De 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena
Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10 h. Esport en mana 1" edició •De 10.00 h a 11.00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahis-sa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2" edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Esport en marxa 3a. edició
La p r o p o s t a
Participar en la mostra més gran d'entitats locals: la Festa de Tardor 1998.
Aquest cap de setmana tots els santeugatencs tenen una cita irrenunciable: la celebració de la Festa de Tardor, el màxim punt de trobada de totes les entitats, associacions i col·lectius de la nostra ciutat. La pluralitat garanteix l'existència d'activitats de tot tipus durant el cap de setmana, i per aquells que no es decideixin per cap en concreta, simplement poden deixar-se perdre entre el reguitzell de paredetes que hi haurà instal·lat als Jardins del Monestir. Cites gairebé inel ludibles també seran el debat que aquest vespre donarà el tret de sortida a la festa i que enguany porta per títol: Parlem de barris, districtes, poble i ciutat. Altres actes centrals de la jornada seran el pregó de festa, que es farà demà dissabte a les 19.30 h i el lliurament de premis de la Marxa Infantil, que es farà diumenge al matí.
SALES MUNICIPALS
DISSABTE
ifMi. àlodera: Carme TaBeda. Ales 21 J0k£2ttfcdftGt&-
* Jornada d e portes obertes í xocolatada. A fes WMh. LalJriióSantcü^tçrica. • Cercaviladç ^Ègsats, grallers, bastoners i L a Banda de fes Planes. A les 18.00 h. Lloc d e sortida: plaça Gctavíà
• ? « # de 1* festa a càrrec de Josep Maria htfjà. A tes 19.30 h. Plaça Octavià. C Ï * Í i Í A AL ES PLANES •jrftjSpçfeè. A les 17,30 L· Al Centre Cívic d$Ie&ï*teaes- Org.: Grup de Dones de k Creu d^en Blau. S Ü É Ü I U A D E TÏATfME AVALLDOREIX • T&àtstmkym&su midrr, d'Isabel Hidalg(£€fcmpanyia Artc Teatre (Gavà) A les 2230 h. Casalde Oófcutade Valldoreix. O r s : Grup de Teatre Espiral. * EXPOSICIÓ DE BOLETS • Dies 7 i Hdçnovembre. Al (x-nrre Cívic L'Elèctric. Cria. Vallvidrera-St. Cugat, km 6. Vora Estació F G C d e ie»
8 Dtl'MENOE
í& ,
10 DJMAKTS
FESTA DE TARDOR • Mostra d'entítats de Sant Cugat. A part» de les 8.00 h i durant tot el matí. Jardins del Monestir. • Gran xocolatada amb coca. A les 9.00 h. Creu de Terme. • Col·loqui en esperanto: Sobrwhtrà Vespematosense tk veterans? h. les 1 LOGiu Casa de Cultura. » • i i k a a m e n t d e premis de la Marxa Infafitil del CMSC. A les 11.00 h. Entarimat de la Casa de Gufcur*. • Ball de gitaries a càrrec de l'Esbart Sant Cugat, A íes 13.45 h. Uotgeta del Monestir. , , , * EXPOSICIÓ DOCUMENTAL· LA PATAGÒNIA " ^
• Es mostrarà un vídeo sobre la Paraguai*. Ales 19.30 h. Club Muntanyenc <PL Barcelona» 5) •' 5 a M O S T R A DE TEATRE A VALLDOREIX • Todas las hijas dem tnadr% d'Isabel Hidalgo. Companyia Artc Teatre <Gavà). A les 19.00 h. Casal de Cultura de
Valldoreix. ürg.: Grup de Teatre Espiral. TEATRE INFANTIL •Xarxa ptesent» Contes de lonesco, adaptació teatral de 4 contes d'Eugene lonesco. A les 12 h. Tcatre-Audhori
C I N E M A A LA FLORESTA • PetditaDurmgp, A les 18.30 h. Espai Jove de k Floresta (Baixada Can Llobet, s/n). Org.: A.M. í.' Escíop-Ajua-
tamesf. , •• COHFÉHèNCÍES 1 XERRADES • Els primers mjs deifmnquistne a Sant Cugat. A càrrec de Jo séE Mota . Al Club Muntanyenc (PI. BíOCSÏo*», 5}
•FrancescMarruecos (Acrílics). A la casa de Cultura. Fins al 29 de novembre.
•Cuba amb altres ulls. Recull de fotografies sobre Cuba. A la Casa de Cultura. Fins al 14 de novembre.
•Observar i Mirar. Dibuixos naturalistes de Joaquim Conca. A la Casa de Cultura. Fins al 15 de novembre.
•Espectre, de Josepa Àlvaro. Escola Municipal d'Art. Fins al 27 de novembre
SALES PRIVADES
• Tatiana Blanqué, pintures. Canals Galeria d'Art. C, de la Creu, 16. Fins al 30 de nov.
•Arimany. Sala Rusinol (C/ Santiago Rusinol, 52). Fins el 24 de novembre.
Centre Cultural
• / / Dansa. Espectacle coreogràfic a càrrec dè ballarins professionals. Divendres 6 de novembre a les 10 del vespre.
•Aïda, de Giuseppe Verdi. Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Dissabte 14 de novembre a les 10 del vespre.
ELS IC\ iY l \> rSS / f c i W f P , 6 de niri-rmhr• ilr /WV Cultura 51
Ajuntament 935892288
Bombem Bellaterra 936928080
Bombers Generalitat 085
Bombers flubi- Sant Cugat 936998080
CAP 935891122
CAP urgències 935894455
Casa (ta Cultura 935891382
Centre Sòcia! i Sanitari LF 935897800
Casal Valldoreix 936744599
Catalana de Gas 937252944
Centre Cívic la Floresta 93 589 0847
Centre Cívic tes Planes 93 675 S105
Casat CuKuf al Mira-sd 935892018
Cinemes St Cugat (fteser. 93 5890841
Correus 93674 7096
Creu Roja Sant Cuga 93674 1234
Creu Roja Valldoreix 936742459
Dispensari La Floresta 93 6747615
Ent Municipal Descentra» 936742719
BWERRubt 936991892
FECSA (atenció al dient) 900 73 73 73
FECSA (avaries) 900747474
Informació FGC 932051515
Funerària 93 5895552
G Civil (Mira-sol)
Hisenda
93 674 2379
93 5891155
Jutjat 93 674 6696
Parròquia St PereOctavià 93 6741163
Parròquia Les Planes 93 2047503
Parròquia Valldoreix 93 674 0569
Piscina Mjnicipal VaBdoreix 93 675 40 55
Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58
Urgències 091
PoliCB Municipal i Prat Civil 092
Pol. Municipal (Valldoreix) 908 795125
Comissaria de Policia
Taxis (parada)
93 674 76 12
93 674 0997
Radio Taxi 93 58944 22
Repsoi-Bulà 93 6741580
Sant Cugat Comerç 93 674 0322
SOREA 93 5890021
Vafttoreix (parada) 936741111
Grua
AçHies La Floresta
93674 33 71
936742089
AAPP i W Mira-sol 936742016
M W Verge Carme Mira-sol 936741003
AAW Sant Joan Mira-sol 936747103
AAPP i W Valldoreix 936742197
AAPP i W C. Montserrat VM.93 674 21 05
AAPP W Can MajóVall. 936745049
AA Prop. í Veïns La Floresta 936742089
M W Aiguaíongs La ftor. 93674S129
Ass. Consumidors 932884567
DM (Cita prèvia) 935893080
Greenpeace $1)5434704
H. Generat de Catalunya 935891212
H.VaBd'Hebron 934272000
H. Sant Joan de Déu 932034000
Unitat Coronària 932461040
Tel. de l'Esperança 934144848
tnfrjtmsciò Carreteres 932042247
Informació Aeroport 93 478 50 00
Informació RENFE 334900202
Informació Port 93 3188750
OMIC 935893168
PobcMc Torreblanca 93 58918 88
PROMUSA 9358917 32
ASDI 936753503
Arxiu Gavïi 9367425 70
Casal d'Avis SC 935891638
Llar d'Avis Parròquia 935890598
Club Muntanyenc 9367453 96
Coral de la Unió 9367410 06
Esbart Sant Cugat 93 67526 52
Tot Sant Cugat 9367486 61
Grup Sup. Immigrants
Ràdio Sant Cugat
936749314
936755959
Els 4 Cantons 935898282
mM.WW9MWKÍKM D i v e n d r e s 6 • San t Seve r i L l eona rd D i s s a b t e 7 • San t He rcu là i San ta Ca r i na D i u m e n g e 8 • San t Sever ià D i l l u n s 9 • San t C r i s t de Ba laguer D i m a r t s I Ó • San t L leó el M a g n e D i m e c r e s 1 1 • San ts M a r t í de Tours , B a r t o m e u i Teodor Dijous 1 2 • S a n t s Josa fa t , N i l i A u r e l i D i v e n d r e s 1 3 • S a n t s Leand re i Es tan is lau de Kos tka . ••••• laMi iwr i^^
EMD Valldoreix
*L
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
• Informació i Inscripcions:
De dimarts a divendres, d'1la13h.idel7a18h
Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal de Cultura
de Valldoreix).
• D iumenge 8 de n o v e m b r e , a les 12.00 h. ESPECTACLE
INFANTIL -PALLASSOS amb Jeff Bradley. Al Casal de Cul
tura de Valldoreix. Org.: EMD Valldoreix. Col.: EMD Valldoreix.
US H I ESPEREM A T O T S !
• Dissabte 7 i d iumenge 8 de novembre, a les 19 h
V M O S T R A DE T E A T R E "TODAS LAS HIJAS DE SU
MADRE", d'Isabel Hidalgo amb el grup deAtre teatre. Al Ca
sal de Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Espiral. Col.: EMD Vall
doreix.
Dissabte 14 i d iumenge IS de novembre, a les 19 h. EL
VERÍ DEL TEATRE, de Rodolf Sirera. Companyia Grup de-
Teatre Espiral (Valldoreix)
Col·labora : EMD Valldoreix. Org.: Grup de Teatre Espiral
• GIMJAZZ PER A ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA
•JOIERIA ALA CERA PERDUDA • VITRALLS DECORATIUS •CANT CORAL •IOGA • ESTAMPACIÓ
HORARI AUTOBUSOS
• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MWA-SOL-MAS JANER
Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.O3h-Q7.00h-08.00h i a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a tes-hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Sortides des de i'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.4Üh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Recorregut. Mas Janer, £sfac/ó Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.
W UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-Q9,46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16b.
Sortides des de Sant Francesc. -Oies femers. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora Uns a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 rrróüls de cada hora ftas a fes 22J23H. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts desada hora fins aies 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.Q5h-09.35h i als 05 i 35 minuts dècada hora fins a tes 22.35h,
Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça <M, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
mMwwwmwmmïïmt Sortides des de F. Cofom. -Dies feiners. 1a S0ftida:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius, la sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins à tes 22.15h. Sortides des de l'Estació. -«es feiners. 1a soflda: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius, ta sortida: 08.05h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21.35h. Recorregut. F. Colom, k Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.
mimn^m^'mmmmmAi -Dies feiners. 1a sorSdaiï>5.40h-06.25h i als25 minuts de cada hora fins ates 22.25h. -Dissabtes i festius. iMferfida: 0655h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22J25h. -Sortides addicionals i Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)
m mmmmfflm-Bfflmm&i -Dies feiners. 1a sortÈSi: 05,15-05.40 i ah 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortíck^l5-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora firsales22.10h. -Diumenges i festius, liaortida; 07.1üh i als 10 minuts cte cada hora fins a tes 22.10h. -Sortides addkàoratea&irdanyola: 22.40h i23JQQh (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT
-Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 i 45 minuts de cada hora «r»afe»Zl.45h. -Dissabtes, lasorüda: 05.45 i ais 45 rrimits dècada hora llr* ates 21.45h, -Diumenges i fesaus.1a sortida: 06.45h i als 45 rrinuteda<^Jx)raftisales21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
«UMOMUMMUOÒMMOOOUttOa
ELS4CANK)INS 52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÉS
Divendres, 6 de novembre de 1998
MARTA FALGI;KRA
- Saat Cagat -
És fill de pescadors, nascut al Maresme. Va fer el primer duro, de ben petit, dibuixant les barques dels companys del seu pare. Als 9 anys es va començar a formar en la pintura, de la mà del seu m e s t r e Josep Maria Martínez, i des d'aleshores s'hi ha dedicat. Fa 19 anys va venir a viure a Sant Cugat on, juntament amb la seva dona, la Magda Busquets, ha fet realitat un dels seus grans somnis: crear un espai d'art. L'excusa són els quadres i l'objectiu és reunir persones sensibilitzades amb l'art. Aquest dijous passat van fer la seva quarta subhasta.
- Com va anar? - Molt bé. com en les anteriors edicions. Ks van vendre la meitat dels quadres que hi havia a subhasta, i l'única diferència respecte les altres ocasions* és que la gent va venir amb una idea clara del que volia i es va anar bastant per feina.
- Quin és el secre t de l 'èxit? - No vendre a la força. Jo penso que els quadres són per ser comprats i no per vendre, i de vegades he renunciat a fer una venda perquè he vist que aquella persona avorriria el quadre en quatre dies. Si vas així pel món, la gent et veu hones t i a l i m e n t e s la f i d e l i t a t d e l s clients.
- Hi ha massa galeries, a Sant Cugat? - Per a mi sí, perquè una galeria no és tan negoci com sembla. A mi, per exemple, l'Espai Lluís Ribas em costa diners i, per viure, no puc deixar de pintar. - T r o b e s a faltar c o r p o r a t i visme, en t re les galeries? - No, perquè jo crec que l'esperit de cooperació ja el tenim. Ara, per exemple , es tem preparant l'edició d'una guia de to-
Lluís Ribas. Pintor i ga/erista
"Els quadres són per ser comprats i no per vendre"
En Lluís està engrescat amb l'exposició que prepara per als EVA. F.:X. IARROSA
tes les galeries de Sant Cugat, i això és una manera d'aglutinar esforços i d'anar tots a una. D'altra banda, també, aquí a la plaça Gorina ens hem instal·lat quatre galeries, i potser aviat en serem c inc , a m b la
ma general. A Sant Cugat hi ha molta feina a fer, perquè no és com Olot, on vas a una pastisseria o a una farmàcia i veus quadres penjats. Això aquí no
. passa perquè no hi ha tanta tradició com es diu.
idea de crear "Per a/meu pare, tenir - Com comPa-un fill pintor era com
tenir una filla prostituta. S'hi va oposar i em va fer estudiar publicitat"
un gran espai de passeig on t r o b e s d i f e r en t s locals , a m b o b r e s d'art exposades, que pots e n t r a r a o b servar . S 'ha de fer entendre que la galeria és com una biblioteca, on es pot entrar i sortir. — El públic de Sant Cugat, és sensible a l ' a r t o no? - No és més sensible que en altres llocs, però això és proble-
gines la pintura i la feina de ga-lerista? Fatal. Però per sort l ' E s p a i el porta més aviat la meva dona i jo, puntualment, li dono un cop de mà. Si no ho
fes així no pintaria mai, i jo també tinc els meus compromisos.
- Què tens , en ca r te ra? - Estic preparant una exposició per al mes de febrer a Palm Be-ach, organitzada per la galeria Wally Findlay de Nova York,
cosa que em fa molta il·lusió. - Quin destí més diferent que hauries t ingut, si arr ibes a fer cas del teu pa re !
- Sí, perquè en aquella època, per al meu pare, tenir un fill pintor era com tenir una filla prostituta. La veritat és que s'hi va oposar i em va fer estudiar publicitat. Al cap dels anys, i després de fer la carrera i de tenir una bona feina, va coincidir que es va morir la meva mare i allò va suposar un xoc per a mi. A partir d'aleshores vaig trencar amb tot i em vaig dedicar completament a la pintura, fins ara.
- Com et def ineixes , com a pintor? - No m'agraden les etiquetes. Jo m'he dedicat més a la pintura figurativa però he rebut moltes influències. Jo sóc dels que pensen que cap artista es fa per ell mateix i prou. Som el que som per la manera com assimilem les influències.
- I tu , de qui les has rebut? - De R e m b r a n d t , pr incipalment, després em va interessar molt en Nonell i més tard So-rolla i la seva llum mediterrània. - L'any 8 1 fas el teu p r imer viatge al Mar roc i t e n ' e n a mores bo j amen t , del pa í s . . . - I dura, perquè fins i tot hi he fet molts amics, allà. Aquell viatge va ser improvisat, entre quatre amics, i em va fascinar. Allà hi trobo molt colors, molta calidesa, una gent molt acollidora...
- Viatges en busca de paisatges nous o els viatges et suggereixen nous quadres? - Home , a mi m'agrada molt viatjar i penso que, com a artista, és molt positiu voltar perquè obres el teu horitzó. Tinc la sort de ser molt observador i ser com una esponja, a l'hora d'absorbir les idees que em vénen del món i, i ndub tab lemen t , són coses que t 'ajuden molt a l'hora de pintar.
Primàries IORDI CASAS
Les novetats no sempre surten com hom desitjaria, però no per això perden interès. Obrir un partit a la participació ciutadana no és poca cosa, sobretot en un país on un 73% dels ciutadans diuen tenir poc o gens d'interès per la política i, fins i tot, un percentatge no menyspreable diuen no recordar el que votaren l'última vegada. Ara bé, hi ha moltes maneres de donar joc. Hi ha el joc virtual i l'efectiu. El virtual consisteix a interessar l'opinió pública, però sense que les batusses surtin de l'estricta carcassa partidista. Un exemple clar el tenim en l'elecció del futur cap de llista de la coalició actualment governant els elements emprats són la internet (amb uns resultats que no se'ls creu ningú) i les declaracions i contradeclaracions periodístiques (a la qual cosa cal afegir, i no ho dic per gelosia professional, una repentina incursió de l'esmentat candidat inpectore al món del periodisme. Benvingut sigui). L'efectiu és més arriscat, sobretot quan no s'institucionalitza la participació desitjada. Que cadascú cerqui els seus vots a la bona de Déu, no sembla la millor manera de garantir la repre-sentativitat dels resultats. Si fos el partit, com a tal, qui cerqués els simpatitzants disposats a donar el seu vot, els candidats podrien dedicar-se a dotar de continguts les seves ofertes. Perquè és un fet - i ho dic amb un to crític que no vol desmerèixer en absolut la bondat de la iniciativa-que més enllà del tarannà de cadascú, no s'han vist gaires propostes. D'altra banda, això evitaria alineaments d'aquells de si t'he vist no me'n recordo i, probablement, aconseguiria compromisos més duradors. A més, evitaria sorpreses com la que jo he tingut, en veure un sindicalista al qual crec conèixer donant suport a un dels dos candidats malgrat que no em consta que visqui a Sant Cugat. Viure-hi no té per què constituir una conditio sinequa non, però sempre és més elegant (encara que, ben mirat, tot això és una minúcia comparat amb la gran notícia de la setmana: "Els ossos dels monjos del Monestir descansaran en pau aviat". Així, doncs, s'ha acabat la guerra).
rífvrÏTiTrt— !_f i f * t * f f H
v a - L l è
T©<Stt©
PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès
www.valles.com
Hardware, Software &Webs
vaa