Poesia de Apel·les Mestres
Mirant el cel, tan blau, tan clar
sentint el mar com canta,
mentres els peus em ve a besarl’onada escumejanta,
sento una gran felicitatque tot mon ser amara,
com un infant amanyagatper la natura mare.
Ella, la gran, principi i fi,
la que reneix sens treva,
sembla renéixer sols per mii crec que és tota meva.
Crec que és per mi que brilla el sol
i que les ones canten,
i que és per mi, per mi tot solque, ardides, s’ageganten.
I en eixa immensa soletat
m’apar que el temps s’atura,
i mai em sento acompanyatcom sol en la natura.
DOLÇA SOLITUT
Mirant el cel, tan blau, tan clar,sentint el mar com canta,
mentres els peus em ve a besarl’onada escumejanta,
sento una gran felicitatque tot mon ser amara,
com un infant amanyagatper la natura mare.
Ella, la gran, principi i fi,la que reneix sens treva,
sembla renéixer sols per mii crec que és tota meva.
Crec que és per mi que brilla el soli que les ones canten,
i que és per mi, per mi tot solque, ardides, s’ageganten.I en eixa immensa soletat
m’apar que el temps s’atura,i mai em sento acompanyat
com sol en la natura.Apel·les Mestres
Top Related