ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC DEL POUM DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT
AJUNTAMENT DE TORRELAVIT
Exp. 2015/7199
SETEMBRE DE 2016 Document actualitzat setembre de 2017.
Àrea de Territori i Sostenilibilitat Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat
El present ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC DEL POUM DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT és un fruit d’un contracte
menor de serveis aprovat i adjudicat per la Diputació de Barcelona a Phragmites SL, en relació a una
assistència tècnica a l’Ajuntament de Torrelavit.
Santpedor, setembre de 2016
Autor/s de l’Estudi Ambiental Estratègic
Josep Illa i Antich
Phragmites SL Biòleg, Col∙legiat núm. 11883‐C [email protected]
Mireia Fargas i Carbonés
Phragmites SL Ambientòloga, Col∙legiada núm. 752 Postgrau en Avaluació Ambiental del Planejament Urbanístic, UPC [email protected]
Carrer dels Arcs, 2 - 08251 Santpedor - Tel. 938274077
DOCUMENT ACTUALITZAT SETEMBRE DE 2017
1
ÍNDEX
1. MARC LEGAL DE L’ESTUDI ........................................................................................................................ 5
1.1 NORMATIVA AMBIENTAL VIGENT .................................................................................................................5
1.2 CONTINGUT DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC..........................................................................................6
2. ÀMBIT TERRITORIAL ................................................................................................................................. 9
3. REQUERIMENTS AMBIENTALS DEL MUNICIPI ........................................................................................ 12
3.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI ............................................................................................................. 12 3.1.1 Climatologia ............................................................................................................................................... 12 3.1.2 Geologia i geomorfologia .......................................................................................................................... 12 3.1.3 Hidrologia i hidrogeologia ......................................................................................................................... 14 3.1.4 Cobertes del sòl ......................................................................................................................................... 16 3.1.5 Fauna ......................................................................................................................................................... 16 3.1.6 Àrees d’especial protecció, conservació, fragilitat o singularitat .............................................................. 19 3.1.7 Connectivitat ecològica ............................................................................................................................. 21 3.1.8 Paisatge ..................................................................................................................................................... 23 3.1.9 Xarxa d’itineraris, camins i senders ........................................................................................................... 25 3.1.10 Àrees de risc ............................................................................................................................................ 26 3.1.11 Contaminació atmosfèrica ....................................................................................................................... 30 3.1.12 Serveis i recursos ..................................................................................................................................... 35
3.2 SÍNTESI DEL PERFIL AMBIENTAL DE TORRELAVIT ........................................................................................... 41
3.3 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTALS PREDETERMINATS ...................................................................... 43 3.3.1 Obligacions generals en medi ambient ..................................................................................................... 43 3.3.2 Obligacions en matèria d’aigua ................................................................................................................. 44 3.3.3 Obligacions en matèria d’ambient atmosfèric .......................................................................................... 44 3.3.4 Obligacions en matèria de canvi climàtic .................................................................................................. 45 3.3.5 Obligacions en matèria de biodiversitat .................................................................................................... 46 3.3.6 Obligacions en matèria de connectivitat ecològica ................................................................................... 47 3.3.7 Obligacions en matèria de paisatge........................................................................................................... 48 3.3.8 Obligacions en matèria de residus ............................................................................................................ 49 3.3.9 Normativa ambiental general .................................................................................................................... 50
3.4 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES ................................................................................................ 51 3.4.1 Llistat general ............................................................................................................................................ 51 3.4.2 Programa de planejament territorial de Catalunya ................................................................................... 52 3.4.3 Pla Director Territorial de l’Alt Penedès .................................................................................................... 56 3.4.4 Pla Territorial Metropolità de Barcelona ................................................................................................... 59 3.4.5 Pla d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 ....................................................................................................... 61
3.5 CONCLUSIONS, OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DEL POUM ...................................................................... 62
4. AVALUACIÓ ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ ........................................................................................... 66
4.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES EN FASE D’AVANÇ DE PLA ..................................................... 66 4.1.1 Alternativa 0. Planejament vigent ............................................................................................................. 66 4.1.2 Alternativa 1. Creixement connector ........................................................................................................ 67 4.1.3 Alternativa 2. Rearticulació interna ........................................................................................................... 69 4.1.4 Comparativa entre les alternatives exposades en fase d’Avanç de pla ..................................................... 71 4.1.5 Alternativa escollida en fase d’Avanç de pla ............................................................................................. 73
4.2 EVOLUCIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA EN FASE D’AVANÇ CAP A LA PROPOSTA PER A APROVACIÓ INICIAL ............. 74 4.2.1 Alternativa 3 .............................................................................................................................................. 74
4.3 AVALUACIÓ AMBIENTAL COMPARATIVA DE TOTES LES ALTERNATIVES CONSIDERADES .......................................... 77
4.4 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA .......................................................................... 78
2
5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL POUM D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA ........ 79
5.1 DESCRIPCIÓ ESQUEMÀTICA DEL CONTINGUT DEL PLA .................................................................................... 79 5.1.1 LÍNIES ESTRATÈGIQUES I ACTUACIONS PRINCIPALS .................................................................................................. 79 5.1.2 QUADRE URBANÍSTIC ....................................................................................................................................... 82 5.1.3 SECTORS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ ...................................................................................................... 82 5.1.4 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE............................................................................................................... 87
5.2 IDENTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LES DEMANDES DE RECURSOS NATURALS I INFRAESTRUCTURES ............................. 91 5.2.1 OCUPACIÓ DEL SÒL I DEMANDA D’HABITATGES ...................................................................................................... 91 5.2.2 CONSUM D’AIGUA POTABLE .............................................................................................................................. 93 5.2.3 GENERACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS ....................................................................................................................... 95 5.2.4 CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA ......................................................................................................................... 97 5.2.5 MOBILITAT GENERADA ..................................................................................................................................... 97 5.2.6 EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE ......................................................................................................... 98
6. EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI I MESURES CORRECTORES ................................................... 100
6.1 CRITERIS D’IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES I DEFINICIÓ DE MESURES CORRECTORES ............................................... 100
6.2 MATRIU RESUM D’IMPACTES I MESURES CORRECTORES DEL POUM .............................................................. 102
6.3 ANÀLISI CONCRET D’IMPACTES EN RELACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC ..................................................................... 111
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS .................................... 112
8. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ............................................................................................. 117
9. SÍNTESI ................................................................................................................................................. 118
PLÀNOLS
P.1 Context del POUM de Torrelavit
P.2 Inundabilitat del riu de Bitlles
P.3 Hàbitats d’interès comunitari
P.4 Àrees amb pendent superior al 20%
ANNEXOS
ANNEX I. Resultats de l’eina de càlcul d’emissions de CO2
3
ÍNDEX DE FIGURES
Figura 1. Emplaçament dels nuclis de població censats (IDESCAT). ....................................................................................... 10 Figura 2. Emplaçament dels nuclis de població destacats als plànols d’informació del POUM. ............................................ 11 Figura 3. Activitats extractives i sòls amb pendent superior al 20%. ..................................................................................... 14 Figura 4. Cursos fluvials principals ......................................................................................................................................... 15 Figura 5. Espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers a Torrelavit. ............................................................................................ 19 Figura 6. Àrees d’Interès Faunístic i Florístic al terme municipal. .......................................................................................... 20 Figura 7. Hàbitats d’Interès Comunitari presents a Torrelavit. .............................................................................................. 21 Figura 8. Connectivitat ecològica territorial a Torrelavit. ....................................................................................................... 22 Figura 9. Unitats i subunitats del paisatge segons el PDTAP. ................................................................................................. 23 Figura 10. Retall del fulletó informatiu de Els camins del vi i el cava de l’Alt Penedès. ......................................................... 25 Figura 11. Calat per una avinguda de 500 anys. ..................................................................................................................... 26 Figura 12. Zonificació segons el Reglament de DPH. .............................................................................................................. 27 Figura 13. Calat per una avinguda de 500 anys a Torrelavit. ................................................................................................. 28 Figura 14. Punts d’Actuació Prioritària per risc d’inundació a Torrelavit. .............................................................................. 29 Figura 15. Mapa de protecció vers la contaminació lluminosa a Torrelavit. .......................................................................... 35 Figura 16. Evolució del consum d’energia per fonts i per sectors a Torrelavit. ...................................................................... 39 Figura 17. Detall del plànol de proposta del sistema d’espais oberts del PDTAP. .................................................................. 57 Figura 18. Detall del plànol de creixement estratègic del PDTAP. ......................................................................................... 59 Figura 19. Sistema d’espais oberts del PTMB. ........................................................................................................................ 60 Figura 20. Imatge gràfica de l’alternativa 0. ........................................................................................................................... 67 Figura 21. Imatge gràfica de l’alternativa 1. ........................................................................................................................... 68 Figura 22. Imatge gràfica de l’alternativa 2. ........................................................................................................................... 70 Figura 23. Comparativa entre l’alternativa 2 escollida en fase d’Avanç i la proposta d’ordenació desembre 2016. ............. 75
4
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1. Població censada a les diferents entitats del municipi. ............................................................................................ 10 Taula 2. Punts d’Actuació Prioritària per risc d’inundació a Torrelavit. ................................................................................. 28 Taula 3. Mitjans per a l’avaluació de la qualitat de l’aire a la ZQA 3 Penedès ‐ Garraf. ......................................................... 31 Taula 4. Qualitat de l’aire a la ZQA 3 Penedès ‐ Garraf. ......................................................................................................... 31 Taula 5. ICQA a Vilafranca del Penedès en el període novembre 2015 – octubre 2016. ....................................................... 32 Taula 6. Valors límit d’immissió a l’ambient exterior. ............................................................................................................ 33 Taula 7. Valors límit d’immissió segons els usos. ................................................................................................................... 33 Taula 8. Consums d’aigua a Torrelavit. .................................................................................................................................. 37 Taula 9. Generació de residus a Torrelavit. ............................................................................................................................ 40 Taula 10. Comparativa de superfícies (m2) i previsió d’habitatges de les 3 alternatives analitzades en fase d’Avanç. ......... 71 Taula 11. Comparativa per vectors ambientals de les 3 alternatives analitzades en fase d’Avanç. ....................................... 72 Taula 12. Comparativa entre les alternatives analitzades en fase d’Avanç i l’alternativa desembre 2016. ........................... 75 Taula 13. Comparativa entre les alternatives analitzades en fase d’Avanç i l’alternativa desembre 2016. ........................... 76 Taula 14. Resultats comparatius de l’avaluació de les diferents alternatives d’ordenació. ................................................... 77 Taula 15. Quadre comparatiu per classes de sòl del planejament vigent versus proposat. ................................................... 82 Taula 16. Quadre resum dels paràmetres dels polígons d’actuació residencials del POUM. ................................................. 86 Taula 17. Quadre resum dels paràmetres dels polígons d’actuació industrials del POUM. ................................................... 87 Taula 18. Qualificació del sòl no urbanitzable. ....................................................................................................................... 88 Taula 19. Quadre comparatiu de la zonificació vigent i proposada. ...................................................................................... 91 Taula 20. Projeccions de població i de llars. ........................................................................................................................... 91 Taula 20. Anàlisi de l’increment d’habitatges. ....................................................................................................................... 92 Taula 21. Potencial d’habitatges nous previstos al POUM. .................................................................................................... 92 Taula 22. Criteris per al càlcul de les necessitats hídriques del pla (ACA). ............................................................................. 93 Taula 24. Estimació de consum d’aigua potable pel creixement de la població estimada. ................................................... 93 Taula 25. Estimació de consum d’aigua potable pels nous creixements del POUM. ............................................................. 94 Taula 26. Resultats sobre l’estimació de consum d’aigua potable amb el desenvolupament del pla. .................................. 94 Taula 27. Estimació de la generació d’aigües residuals pel creixement de la població estimada. ......................................... 95 Taula 28. Estimació de la generació d’aigües residuals pels nous creixements del POUM. ................................................... 96 Taula 29. Resultats sobre l’estimació de la generació d’aigües residuals amb el desenvolupament del pla. ........................ 96 Taula 30. Estimació de les emissions de CO2 mitjançant l’Eina de càlcul. .............................................................................. 99 Taula 31. Estimació de les emissions de CO2 mitjançant el rati d’emissions per càpita facilitat per la Diba. ......................... 99 Taula 32. Impactes ambientals i mesures correctores del POUM. ....................................................................................... 103 Taula 33. Avaluació global de la proposta de POUM per a l’aprovació inicial. ..................................................................... 113 Taula 34. Resultat dels indicadors per a la proposta de POUM per a l’aprovació inicial. .................................................... 116 Taula 35. Proposta d’indicadors de seguiment del POUM. .................................................................................................. 117
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
5
1. MARC LEGAL DE L’ESTUDI
1.1 Normativa ambiental vigent
El present Estudi Ambiental Estratègic (EAE) es redacta i tramita d’acord al marc legal vigent en matèria
d’avaluació ambiental estratègica, regulada per les següents disposicions de caràcter general.
En l’àmbit europeu, la Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i
programes en el medi ambient.
En l’àmbit estatal, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.
A Catalunya, la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, i la Disposició
addicional vuitena de la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de
l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.
(Cal tenir en compte també, les modificacions introduïdes en la Llei 6/2009 pels articles 21 al 24 de la Llei
10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.)
D’acord amb la disposició derogatòria de la Llei 21/2013, aquesta és d’aplicació com a legislació bàsica a les
comunitats autònomes transcorregut el termini d’un any des de la seva entrada en vigor en cas que no s’hagi
aprovat nous textos normatius adaptats a aquesta llei, és a dir, és d’aplicació en el territori català a partir del
12 de desembre de 2014.
D’acord amb la Llei 16/2015, de 21 de juliol, mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009, del 28
d’abril, a la normativa bàsica continguda a la Llei de l’Estat 21/2013, de 9 de desembre, s’han d’aplicar les
prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles contingudes
en la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015.
D’altra banda, l’avaluació ambiental estratègica s’integra en la tramitació del POUM seguint el procediment
establert en la següent legislació.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. DOGC núm. 4682,
de 24.07.2006.
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. DOGC núm.
5686, de 5.08.2010.
Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret
legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. DOGC núm. 6077, de 29.02.2012.
El procediment és establert per l’article 86 bis i la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei
d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i l'article 115 del Reglament de la Llei d'urbanisme.
Tanmateix, cal tenir presents les novetats terminològiques i procedimentals introduïdes per la Llei 21/2013.
El procediment d’avaluació ambiental del POUM de Torrelavit es va iniciar l’abril de 2009 i el Document de
Referència va ser emès el mes de maig de 2009; no obstant el temps transcorregut, tenint en compte que la
proposta del POUM per a l’aprovació inicial és encara més restrictiva en termes de creixement i ocupació del
sòl que el conjunt de les alternatives plantejades en fase d’avanç, el promotor del pla, l’Ajuntament de
Torrelavit, opta per a no tornar a iniciar el procediment amb un nou avanç de planejament.
6
1.2 Contingut de l’Estudi Ambiental Estratègic
L’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) és el document integrat en els plans objecte d'avaluació ambiental
estratègica en què es formalitza l'avaluació ambiental duta a terme durant la seva redacció. El seu contingut és
establert detalladament a l’article 70 del Reglament de la Llei d'urbanisme, així com per les novetats següents
introduïdes per l’annex IV de la Llei 21/2013.
Tot i que el procediment d’avaluació ambiental del POUM es va iniciar l’abril de 2009 i, per tant, la Llei 21/2013,
de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, no seria estrictament d’aplicació, acompanyant el document per a
l’aprovació inicial del pla es redacta un Estudi Ambiental Estratègic que dóna resposta a les novetats introduïdes
per la Llei 21/2013 en relació a la informació que ha de contenir el document d’avaluació ambiental
corresponent a una aprovació inicial del pla.
Esquemàticament, l'estructura d'un EAE és la següent:
Determinació dels requeriments ambientals significatius. Aspectes rellevants de la situació del medi
ambient.
Obligacions jurídiques. Principis, objectius jerarquitzats i criteris ambientals que caldrà aplicar i indicadors
per a la seva verificació. En el cas dels POUM, a més, definició del perfil ambiental del municipi en relació
amb el pla.
Anàlisi i avaluació de les alternatives generals d'ordenació considerades i justificació ambiental de
l'alternativa elegida.
Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa adoptada.
Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient.
Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius establerts. En el cas dels POUM, a més,
anàlisi dels perfils ambientals actual i resultant. Programa de vigilància ambiental.
Síntesi.
I les novetats introduïdes per la Llei 21/2013 són els següents aspectes:
L’evolució de les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera
significativa i la seva evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla.
La incidència en el canvi climàtic (en particular, una avaluació adequada de la petjada de carboni associada
al pla).
Les mesures per mitigar la incidència del pla sobre el canvi climàtic i permetre’n l’adaptació al mateix.
Un programa de vigilància ambiental per fer el seguiment del pla.
ARTICLE 70 DEL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME APROVAT PEL DECRET 305/2006.
En el cas de formulació o revisió de plans d’ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a
avaluació ambiental, l’informe ambiental que preveu la Llei d’urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l’informe
de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau
d’especificació que estableixi l’òrgan ambiental en el document de referència i, en tot cas, amb el contingut mínim
següent:
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, el què inclou:
1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu
entorn.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
7
2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla,
establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de
planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments
ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei
d’urbanisme, els quals han de referir‐se, entre d’altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al
cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del
paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.
Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància
relativa.
a) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, el què inclou:
1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals,
d’acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l’apartat 1.c) d’aquest article.
3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.
b) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada, incloent:
1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles
repercussions significatives sobre el medi ambient.
2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos
naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada.
3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
c) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini,
permanents i temporals, positius i negatius i d’altres) de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:
1r. Els efectes sobre els recursos naturals.
2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat 1.
3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla.
d) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:
1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a
l’apartat 1.
2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de
l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establerts en l’apartat 1.c).
3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
a) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.
ANNEX IV DE LA LLEI 21/2013, DE 9 DE DESEMBRE, D’AVALUACIÓ AMBIENTAL.
La informació que ha de contenir l’estudi ambiental estratègic que preveu l’article 20 ha de ser, com a mínim, la següent:
1. Un esbós del contingut, els objectius principals del pla o programa i les relacions amb altres plans i programes
pertinents;
2. Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i la seva probable evolució en cas de no‐aplicació del
pla o programa;
3. Les característiques mediambientals de les zones que puguin estar afectades de manera significativa i la seva
evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla o programa;
4. Qualsevol problema mediambiental existent que sigui rellevant per al pla o programa, incloent‐hi en particular els
problemes relacionats amb qualsevol zona d’especial importància mediambiental, com les zones designades de
conformitat amb la legislació aplicable sobre espais naturals i espècies protegides i els espais protegits de la Xarxa
Natura 2000;
8
5. Els objectius de protecció mediambiental fixats en els àmbits internacional, comunitari o nacional que tinguin relació
amb el pla o programa i la manera com aquests objectius i qualsevol aspecte mediambiental s’han tingut en compte
durant la seva elaboració;
6. Els probables efectes significatius en el medi ambient, inclosos aspectes com la biodiversitat, la població, la salut
humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, la incidència en el canvi climàtic, en particular
una avaluació adequada del rastre de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el patrimoni cultural,
el paisatge i la interrelació entre aquests factors. Aquests efectes han de comprendre els efectes secundaris,
acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius;
7. Les mesures previstes per prevenir, reduir i, en la mesura que sigui possible, compensar qualsevol efecte negatiu
important en el medi ambient de l’aplicació del pla o programa, incloent‐hi aquelles per mitigar‐ne la incidència
sobre el canvi climàtic i permetre’n l’adaptació a aquest;
8. Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes i una descripció de la manera com es va fer
l’avaluació, incloses les dificultats, com ara deficiències tècniques o falta de coneixements i experiència que es puguin
haver trobat a l’hora de recollir la informació requerida;
9. Un programa de vigilància ambiental en el qual es descriguin les mesures previstes per al seguiment;
10. Un resum de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
9
2. ÀMBIT TERRITORIAL
Torrelavit és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès (província de Barcelona), situat a l’extrem septentrional
de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia. El terme municipal té una
extensió de 23,6 km2 i limita al nord amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera, al sud amb el Pla del Penedès i
Font‐rubí, a l'est amb Sant Sadurní d'Anoia i Subirats i a l’oest amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de
Riudebitlles.
10
Torrelavit té un conjunt urbà situat al centre del terme, configurat pels nuclis històrics principals de Terrassola
i Lavit (actual cap del municipi). Ambdós nuclis, situats a 210 i 202 msnm respectivament, disten menys de 300
metres l’un de l’altre i es troben a la vora esquerra del riu de Bitlles, separats pel torrent de Sant Marçal (que
aboca al riu de Bitlles per l’esquerra).
La població censada al municipi l’any 2015, segons dades de l’Idescat, va ser de 1.401 habitants. En total, el
terme municipal té 10 entitats o nuclis de població que apleguen tots els habitants del municipi. La forma
urbana és dispersa i desdibuixada amb diversos barris.
Figura 1. Emplaçament dels nuclis de població censats (IDESCAT).
Taula 1. Població censada a les diferents entitats del municipi.
ENTITATS DE POBLACIÓ HABITANTS CENSATS (IDESCAT 2015)
Can Nadal de Bogadella 36
Can Raspall dels Horts 5
Can Rossell de la Serra 102
El Carrer del Bessó 7
Can Nadal
de Bogadella
Can Raspall
del Horts
Can Rossell de
la Serra
El carrer del
Bosc Lavit Terrassola La Riera
La Pineda Sant Martí
Sadevesa
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
11
Taula 1 (continuació). Població censada a les diferents entitats del municipi.
ENTITATS DE POBLACIÓ HABITANTS CENSATS (IDESCAT 2015)
El Carrer del Bosc 162
Lavit 180
La Pineda 661
La Riera 15
Sant Martí Sadevesa 8
Terrassola 225
Figura 2. Emplaçament dels nuclis de població destacats als plànols d’informació del POUM.
Diverses infraestructures de comunicació viàries travessen el municipi: la carretera local BP‐2152 en direcció
Cal Raspall, la carretera local BV‐2151 en direcció St. Sadurní d’Anoia i St. Pere de Riudebitlles, la carretera BV‐
2153 a el Pla del Penedès i el camí rural a la urbanització del Bessó de Piera. És un dels 9 municipis que forma
part de la Mancomunitat de l’Alt Penedès.
Can Bassó
Bellpenedès Can Rossell de
la Serra
Torrelavit El Maset Segura Viudas
Sabanell
12
3. REQUERIMENTS AMBIENTALS DEL MUNICIPI
3.1 Perfil ambiental del municipi
3.1.1 CLIMATOLOGIA
El clima de Torrelavit és de caràcter mediterrani litoral, benigne, marcat per un punt d’aridesa. Els estius sovint
són xafogosos i els hiverns no massa durs. El fred és sec amb algunes diferencies tèrmiques notables entre el
dia i la nit.
La comarca de l’Alt Penedès és el territori més sec de la Depressió Pre‐litoral, degut a la seva constitució
geològica, el relleu sense altes muntanyes que aglutinin núvols que podrien originar pluges i el fet de la manca
de grans rius que augmenten la humitat de l’ambient.
L’Alt Penedès té una mitjana anual d’uns 550 mm de precipitacions. Aquestes esdevenen cap a la tardor (37%)
i a la primavera (26%) amb uns 50 a 70 dies de pluja a l’any.
Els estius són calorosos i secs amb fortes insolacions. La temperatura mitjana pot arribar als 30º. Els hiverns són
generalment suaus amb temperatures mínimes de 7º, encara que algunes vegades i en certes ocasions s’han
arribat a produir gelades i nevades.
3.1.2 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
Geologia
Torrelavit està situat a la plana penedesenca, dins la Depressió Prelitoral, fosa tectònica orientada de nord‐est
a sud‐oest, entre la Serralada Litoral (Massís de Garraf i serres de l’Ordal) i la Serralada Prelitoral (Montserrat i
serres d’Ancosa) i que es va formar a l’era terciària com a conseqüència de l’enfonsament parcial del Massís
Central. L’esmentat enfonsament es va produir per l’entrada de les aigües de la Mediterrània formant‐se un
golf a l’àrea del Vallès i del Penedès. En finalitzar el Miocè, fa uns 6 milions d’anys, es va produir una regressió
de les aigües que, quan es varen retirar, van arrossegar materials argilosos i arenosos. D’aquesta manera es va
determinar l’estructura geològica de la zona que litològicament està formada bàsicament per dipòsits terciaris
i per materials sedimentaris del Quaternari de formació més recent.
Dins l’Inventari d’àrees d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat no s’identifica cap Àrea
d’interès geològic, geòtop o geozona dins el terme municipal de Torrelavit. Tot i això, en el treball del Pla
Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005),
s’identifiquen les següents àrees d’interès geològic:
Meandres del riu de Bitlles.
Àrea situada a la vall del riu Bitlles, a l’extrem nordoccidental del municipi.
Correspon a un exemple interessant de morfologia fluvial conseqüència de les excavacions i meandres
formats pel riu.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
13
Paisatges ruïniformes.
Àrea situada a l’extrem nord del municipi de Torrelavit, resultat de la sobreexcavació de materials
sensibles a l’erosió, amb el contrast amb materials més resistents.
Relleu
El terme municipal de Torrelavit se situa al límit septentrional de la plana del Penedès, en una zona de relleus
suaus però aturonats, marcats en la seva orientació per la vall sinuosa del Riu de Bitlles, que discorre en sentit
nord‐oest/sud‐est, i d’alguns altres torrents menors, com el de la Rovira i el de Sant Martí, que també tenen la
mateixa orientació.
Aproximadament un 27% del terme municipal presenta sòls amb pendent superior al 20%. Aquestes zones amb
major pendent es situen entorn la xarxa fluvial, resseguint els cursos d’aigua que han anat erosionant el sòl. El
terreny és ondulat pels contraforts de la serra de Mediona, pel mig de la qual travessa l’artèria fluvial més
important del terme, el riu Bitlles.
La cota de més alta del terme s’assoleix al turó de Collderes, 364 metres d’altitud, al límit amb el terme de
Cabrera d’Anoia. La vall que forma el Riu de Bitlles, al seu pas pel terme, es troba a una alçada mitjana d’uns
185 metres i la cota més baixa del municipi es troba al lloc on el riu entra al terme de Sant Sadurní d’Anoia, a
uns 145 metres d’altitud. Pel que fa al sector sud‐oest del terme municipal, territori al voltant del nucli històric
de Sant Martí Savedesa, també hi destaquen ondulacions significatives com són el Puig Cúgol (358 metres), el
Puig de Claret (317 metres), el turó de Sant Martí (305 metres) i el Puig d’en Celoni (304 metres).
En general, arreu del terme les ondulacions del terreny són relativament suaus, tot i que l’entorn del riu Bitlles
i dels seus torrents tributaris són més abruptes. El sector per on passa el riu de Bitlles, per les característiques
edafològiques dels materials argilosos, presenta paisatges interessants amb vessants verticals i algunes timbes.
Activitats extractives
Dins el terme municipal no s’identifica cap activitat extractiva en actiu. Tot i això, segons les bases
cartogràfiques consultades del Departament de Territori i Sostenibilitat, a Torrelavit s’identifiquen dues
activitats extractives abandonades d’argiles, una d’elles anomenada al Molí de Parellada, i l’altra, a cavall entre
el terme de Torrelavit i el de El Pla del Penedès a les proximitats del cim de l’Aguilera, anomenada La Serra Xica.
14
Figura 3. Activitats extractives i sòls amb pendent superior al 20%.
Bases cartogràfiques del DTS i l’ICGC.
3.1.3 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA
Hidrologia superficial
El curs d’aigua més important del terme municipal de Torrelavit és el riu de Bitlles, conegut també com a
Riudebitlles o riu Bitlles. El riu de Bitlles es troba dins la conca hidrogeogràfica de El Llobregat i és un afluent del
riu Anoia.
El riu de Bitlles té un cabal mitjà d’uns 5 hm³ anuals. A l’entrada al terme de Torrelavit se li estima un cabal de
base permanent d’uns 110 a 130 litres per segon. Entra al municipi per l’indret del molí d’en Vinyals, a uns 220
metres d’alçada, i després d’un recorregut molt sinuós, de més de 6 km, surt del terme al voltant de les ruïnes
del molí d’en Cardús ( a una alçada d’uns 145 metres).
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
15
Figura 4. Cursos fluvials principals Bases cartogràfiques de l’ACA i l’ICGC.
El riu de Bitlles té diversos afluents. Destaca pel marge esquerre el torrent del Torró (St. Pere de Riudebitlles) i
pel marge dret el torrent de les Forques (St. Quintí de Mediona) i el torrent de Guilló (St. Pere de Riudebitlles).
Tant a una banda com a l’altra del seu recorregut pel terme municipal, desguassen petits torrents que porten
aigua en períodes de certa intensitat de precipitació; els torrents més destacats són el torrent de Mas Vendrell
i el de Sant Marçal.
A la part sud‐oest del terme, drenen també en sentit nord‐oest/sud‐est un conjunt de torrents de curt
recorregut com el torrent de Sant Martí, el torrent de la Font Fresca, el torrent de la Rovira, entre d’altres, que
conflueixen a la riera de Santa Fe o de Lavernó, un altra dels afluents del riu Anoia. Aquest conjunt de torrents
i rieres al pas pel terme de Torrelavit tenen relativa poca importància hidrològica però configuren l’orientació
de la zona de relleu suau entre Sant Martí Sadevesa i el Pla del Penedès.
Hidrologia subterrània
Al terme de Torrelavit no s’identifica cap zona amb aqüífers protegits de les conques internes litorals segons el
Decret 328/1988, pel qual s’estableixen normes de protecció en relació diversos aqüífers de Catalunya. L’aqüífer
protegit més pròxim és el de Carme‐Capellades, situat a uns 900 metres al nord del terme municipal.
16
Al municipi de Torrelavit hi ha un nombre molt destacat de fonts naturals, fins a 60 segons el Pla Director
Supramunicipal de Sostenibilitat de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005), perquè és un terme
d’una notable extensió i té una constitució geològica i una peculiar estructura orogràfica.
La zona propera al riu és molt rica amb aigua, amb un bon nombre de fonts d’important cabal com és el cas de
la d’en Pau Joan Xic que pertany a la societat Mina i Aigües Potables del Cargol. D’altres han estat canalitzades,
com poden ser la de Sant Isidre i la de Cargol de Puigcúgul. També hi ha un bon nombre de fonts a la zona
planera del municipi (Sant Martí de Sadevesa) associades als diversos torrents existents, entre els quals
destaquen el de Sant Martí, d’en Rovira i de can Respall o Raspall, que aboquen les aigües a la riera Lavernó,
afluent de l’Anoia al terme de Subirats.
3.1.4 COBERTES DEL SÒL
Els espais agrícoles, especialment la vinya, ocupen la superfície més destacada del terme municipal de
Torrelavit. Els espais urbanitzats es concentren al llarg del riu de Bitlles, amb certa dispersió. Les masses
forestals, minoritàries, estan dominades pels matollars (brolles i garrigues) i els boscos aciculifolis (pinedes),
destacant especialment dues franges paral∙leles amb certa continuïtat al llarg del riu de Bitlles.
Dins els sòls agrícoles dominen els conreus llenyosos de secà (categoria en la què s’inclou la vinya), però també
hi ha una presència prou significativa de conreus herbacis de secà.
La vinya ocupa 913 ha de ceps per a raïm de vinificació el que representa el 77,24% del total de la terra
conreada. El segon conreu llenyós en importància correspon als ametllers, amb 60 ha. Per últim, cal esmentar
com a tercer conreu en importància les oliveres amb 53 h. Respecte els conreus herbacis, el més important és
l’ordi amb 96 ha.
3.1.5 FAUNA
En aquest apartat s’exposa l’estudi de fauna de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (2008), extret
bàsicament del Pla Director de Sostenibilitat de la Mancomunitat de l’Alt Penedès i, per tant, cal tenir en compte
que es refereix a un context supramunicipal. La descripció de la fauna s’efectua seguint 3 categories: hàbitats
forestals associats a espais de ribera, hàbitats herbacis en espais oberts i hàbitats agrícoles.
Hàbitats forestals associats a barrancs, torrents i cursos fluvials amb funció d’hàbitats de Ribera.
Riu Bitlles i afluents
Aquests ambients són especialment interessants i característics del paisatge penedesenc. En un territori
eminentment caracteritzat pels conreus, aquests hàbitats forestals en fondal configuren de manera evident
l’actual paisatge penedesenc i resulten de gran interès com a refugi per a la fauna. Aquest efecte de protecció
ve definit per dos factors: el propi pendent i el creixement de la vegetació arbustiva i arbrada per la llera i àmbits
associats als torrents.
La xarxa de barrancs més o menys profunds configuren un hàbitat ben determinat i de gran interès es tracta,
doncs, d’un hàbitat de nidificació per espècies de rapinyaires forestals com l’esparver (Accipiter nisus), el
gamarús (Strix aluco), i en alguns indrets possiblement també per l’àguila marcenca (Circaetus gallicus); així
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
17
mateix són enclaus bàsics per a molts mamífers com el senglar (Sus scrofa), el toixò (Meles meles), la fagina
(Martes foina) o la guineu (Culpes vulpes). En els barrancs són molt freqüents els caus de rosegadors com el
ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), per la qual cosa no ens ha d’estranyar la presència de tants depredadors
de mida mitjana en aquest ambient.
Aquestes espècies de mamífers aprofiten la xarxa de torrents per interrelacionar‐se, ubicar‐hi els caus i
desplaçar‐se en un entorn més favorable i segur que no pas els ambients oberts que defineixen els conreus. En
qualsevol cas la proximitat a hàbitats agrícoles i de mosaic que actuen com a àrees d’alimentació, atorga a
aquest hàbitat un valor afegit. Les característiques frescals dels fondals ofereixen opcions per a un rèptil que
precisament defuig els ambients massa assolellats, es tracta del vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis).
Espècies nidificants:
Tord (Turdus philomelos)
Merla (Turdus merula)
Griva (Turdus viscivorus)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Oriol (Oriolus oriolus)
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Pit roig (Erithacus rubecula)
Bruel (Regulus ignicapillus)
Tudó (Columba palumbus)
Tòrtora (Streptopelia turtur)
Picot verd (Picus viridis)
Gaig (Garrulus glandarius)
Mallerenga blava (Parus caeruleus)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
Bosqueta (Hipollais polyglotta)
Hàbitats oberts herbacis en àrees no conreades: Els erms.
Parts del Mas de Queralt i Can Prades, també entre Lavit i el Molí Cover i altres repartits per la resta
del terme
Les àrees obertes, és a dir prats i fenassars, suposen la primera fase de l’abandonament dels conreus o són
resultants d’alguna actuació humana prèvia a l’alteració definitiva d’aquests espais i per tant coincideixen amb
els erms. Es troben escampats pels diferents sectors del municipi i de fet no suposen un hàbitat amb peces de
suficient entitat territorial. Es troben nombrosos a invertebrats (insectes lepidòpters, coleòpters, però també
mol∙luscs) que a la vegada suposen una font d’alimentació per a molts vertebrats. Localment hostatgen espècies
d’ambients oberts que no difereixen gaire de les presents en els conreus no arbrats. La xarxa lineal definida pels
marges i vores de conreus i camins que mantenen la vegetació ruderal. Aquesta vegetació està constituïda per
nombroses espècies botàniques i suposa una variada oferta per a la fauna: punts de nidificació per a alguns
18
ocells, refugi per a petis mamífers i un ambient privilegiat per als rèptils, molt especialment on es mantenen
murets i tanques de pedra. Els rèptils localitzats han estat la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp
d’escala (Elaphe scalaris), el llangardaix (Lacerta lepida) i la sargantana (Podarcis hispanica). Ocells com el trist
(Cisticola juncidis) o la cadernera (Carduelis carduelis) són les més abundants en aquestes formacions herbàcies.
Destaquem la presència del trobat (Anthus campestris), espècie inclosa a l’Annex 1 de la Directiva Aves, que
requereix d’espais oberts i que també sovinteja àrees conreades.
Els hàbitats agrícoles.
La major part del terme municipal. La plana
Els conreus són la matriu del paisatge del municipi. La característica més rellevant dels conreus com a hàbitat
faunístic rau sens dubte en el seu interès com a àrea d’alimentació. El paisatge agrari presenta diferències
associades al relleu o a la propietat. De manera molt aproximada podem considerar que les grans parcel∙les
sense discontinuïtats suposen territoris d’alimentació ideals pels grans ocells rapinyaires mentre que
l’estructura de parcel∙les de menor superfície, ben definides per feixes i marges vegetats, suposen un paisatge
més variat i per tant són àrees de superior interès des de la perspectiva de la biodiversitat.
Les vinyes i altres conreus de secà són molt utilitzats per a diverses espècies entre les que cal fer esment especial
a l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus). L’eliminació física de l’estructura en feixes suposa la desaparició dels
marges, murets i altres elements potenciadors de la biodiversitat. Així mateix cal estar atents als efectes de
l’entramat de filats relacionats amb la mecanització de les activitats agrícoles. Aquests filats poden resultar
perjudicials per les rapinyaires que cacen als conreus.
Una de les característiques de la fauna pròpia dels conreus és la seva variabilitat en funció de l’època de l’any.
A l’hivern, els conreus del Penedès estan plens de vida, s’observen estols molt nombrosos d’ocells hivernants
que recorren els camps a la recerca de menjar. En els itineraris realitzats en diferents conreus, bàsicament
vinyes s’han observats les especies següents:
Cogullada vulgar (Galerida cristata)
Cotoliu (Lullula arborea)
Titelles (Anthus pratensis)
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cuereta blanca (Motacilla alba)
Pit‐roig (Erithacus rubecula)
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Bitxac (Saxicola torquata)
Merla (Turdus merula)
Tords (Turdus philomelos)
Tord ala‐roig (Turdus iliacus)
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Mallerenga blava (Parus caeruleus)
Gaig (Garrulus glandarius)
Garsa (Pica pica)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdum (Carduelis chloris)
Cadernera (Carduelis cannabina)
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
19
Passerell (Carduelis cannabina)
Cruixidell (Miliaria calandra)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Sit negre (Emberiza cia)
Estornell negre (Sturnus unicolor)
Pardal comú (Passer domesticus)
Pardal xàrrec (Passer montanus)
Pinsà (Fringilla coelebs)
A la primavera ja no trobem grans estols. Dels nombrosos fringíl∙lids esmentats al hivern, en època de cria en
resten però, parelles de passerells, caderneres i gafarrons que s’afegeixen a espècies típiques d’aquest hàbitat
com ara les cogullades (Galerida cristata), el bitxac (Saxicola torquata), el cruixidell (Miliaria calandra) o el
gratapalles (Emberiza cirlus). A les cabanes tan típiques es troba el mussol (Athene noctua) mentre que en
construccions rurals però que gaudeixen de tranquil∙litat encara hi cria l’òliba (Tyto alba) extraordinària
consumidora de ratolins de camp (Mus spretus), ratolins casolans (Mus musculus) i musaranyes (Crocidura
russula). A la primavera la puput (Upupa epops) està ben associada a aquests conreus com és el cas de
l’abellerol. Menys conegut pels seus hàbits crepusculars és el siboc (Caprimulgus ruficollis) que repeteix
incansablement el seu cant monòton els capvespres i nits d’estiu.
Els conills, les perdius i les guatlles (Coturnix coturnix) a l’estiu, són encara representatives d’aquests conreus
en els quals la presència de marges.
3.1.6 ÀREES D’ESPECIAL PROTECCIÓ, CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT
Espais PEIN i Xarxa Natura 2000, LIC, ZEPA i ZEC
Figura 5. Espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers a Torrelavit. Bases cartogràfiques del DTS.
20
Dins el terme municipal de Torrelavit no hi ha cap espai protegit inclòs a la Xarxa de Parcs Naturals, Espais
Naturals de Protecció Especial, espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural o espais de la Xarxa Natura 2000.
Tot i això, el límit nord‐est del terme és aproximadament també un tram de límit de l’Espai d’Interès Natural
Valls de l’Anoia, que també forma part de la Xarxa Natura 2000, és ZEC (codi ES5110018) i ZEPA (codi
ES5110018).
Altres espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers són Capçaleres del Foix (codi ZEC i ZEPA ES5110022) i les Serres
del Litoral central (codi ZEC i ZEPA ES5110013).
Àrees d’Interès Faunístic i Florístic
Bona part del terme municipal està inclòs dins l’Àrea d’Interès Faunístic i Florístic número 2807. Les Àrees
d’Interès Faunístic i Florístic (AIFF) es delimiten com a la suma de les àrees més crítiques de totes les espècies
de fauna i flora amenaçada i tenen un valor tan sòls informatiu. L’AIFF que afecta Torrelavit inclou la zona de
distribució de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).
Figura 6. Àrees d’Interès Faunístic i Florístic al terme municipal. Bases cartogràfiques del DTS i l’ICGC.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
21
Hàbitats d’interès prioritari
Pel que fa a la biodiversitat territorial, al municipi s’identifiquen els hàbitats d’interès comunitari no prioritari
corresponents a pinedes mediterrànies (codi 9540); alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0);
alzinars i carrascars (codi 9340) i matollars termomediterranis i predesèrtics (codi 5330).
Figura 7. Hàbitats d’Interès Comunitari presents a Torrelavit. Bases cartogràfiques del DTS.
3.1.7 CONNECTIVITAT ECOLÒGICA
L’element més important en relació a la connectivitat ecològica dins el terme de Torrelavit és el riu de Bitlles i
la seva xarxa d’afluents associada. Tot i això, el conjunt del mosaic agroforestal del sòl no urbanitzat, amb una
relativa baixa presència d’infraestructures viàries importants i una baixa urbanització del territori, també és un
element important per la connectivitat a nivell territorial.
22
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) engloba els grans espais connectors dins la categoria de sòl
de protecció especial del sistema d’espais oberts. Segons el PTMB, Torrelavit es troba en un indret estratègic
per a la connectivitat dels espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers i compta amb un important entramat de rius
i rieres, del qual, el riu de Bitlles n’és un dels principals eixos connectors de la comarca.
Figura 8. Connectivitat ecològica territorial a Torrelavit. Bases cartogràfiques del DTS.
Cal afegir també que el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) defineix el riu de Bitlles com a Zona
d’Especial Interès Connector associada a espai fluvial (ZEIC‐R), degut a que permet la connectivitat entre l’espai
PEIN “Ancosa‐Montagut” i el riu Anoia, també determinat com a connector fluvial.
Els rius Mediona, Bitlles, Anoia i Lavernó formen part dels ecosistemes fluvials més rellevants de l’Alt Penedès,
per la qual cosa els ajuntaments de Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit,
Subirats i Sant Sadurní d’Anoia van signar un compromís per a protegir, conservar i millorar els espais fluvials
del seus termes municipals i per a treballar de manera conjunta i coordinada.
L’impuls d’aquest compromís ha estat en bona part liderat per l’Ajuntament de Torrelavit el qual s’ha
formalitzat en diferents actuacions d’urbanització, d’edificació i de planejament com són la creació del Centre
d’Interpretació de l’Aigua i la redacció del Pla especial urbanístic de protecció dels molins paperers de Torrelavit,
així com d’altres projectes rellevants com el camí del riu.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
23
3.1.8 PAISATGE
Tractament del paisatge de Torrelavit al Pla Director de l’Alt Penedès
El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP), aprovat definitivament l’any 2008, identifica i delimita les
diferents unitats tipològiques de paisatge que comprenen la comarca. El Pla Territorial de l’Alt Penedès
estableix tres unitats i nou subunitats de paisatge a la comarca de l’Alt Penedès. Torrelavit es troba dins la
Unitat 2. El paisatge vitivinícola de la plana de l’Alt Penedès, amb la meitat nord‐est del terme dins la Subunitat
2.2. Els paisatges agroforestals de la vall de riu de Bitlles, i la meitat sud‐oest del terme dins la Subunitat 2.3.
Els paisatges vitivinícoles de la plana.
Figura 9. Unitats i subunitats del paisatge segons el PDTAP. Agenda 21 supramunicipal de 18 municipis de l’Alt Penedès.
Tractament del paisatge de Torrelavit al Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana
El Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l'Observatori del Paisatge, va ser
aprovat definitivament l'11 de desembre de 2014. Segons aquest catàleg, al terme municipal de Torrelavit
s’identifiquen dues unitats de paisatge, per una banda la Plana del Penedès (unitat 3) a la meitat sud i, per
l’altra, les Valls de l’Anoia (unitat 4) a la meitat nord aproximadament.
De cada una d’aquestes unitats del paisatge identificades a Torrelavit se’n presenta una explicació dels
principals valors del paisatge segons el Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana, una relació de les
propostes de criteris i accions dirigits a l’ordenació que es presenten a les fitxes de les unitats del Catàleg i una
explicació de les particularitats detectades pel municipi.
24
UNITAT 3. PLANA DEL PENEDÈS
Trets distintius i principals valors del paisatge
‐ El patró dominant d’ondulació del territori i les visuals mitjanes i llargues són elements que donen atractiu a la unitat. ‐ El predomini del paisatge de la vinya, alternat amb torrents i bosquines, i el color rogenc dels sòls argilosos. ‐ Els carrers de cases aïllats i els veïnats rurals immersos en la matriu agrícola. ‐ Les masies amb els seus volums annexos (cellers i capelles); destaquen, entre altres, cal Raspall dels Horts a Torrelavit. ‐ Els petits camins que permeten l’accés al territori i submergir‐se en el paisatge rural. ‐ La presència de la silueta de Montserrat com a fons escènic.
Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació 3.17. Els nuclis de fesomia singular com els del municipi de Torrelavit mostren estructures urbanes i perfils característics que constitueixen fites paisatgístiques. El desenvolupament urbà tant de rehabilitació com de nova implantació ha de respectar aquests trets característics i impedir a través del planejament urbanístic l’aparició d’elements volumètrics que els desfigurin. 3.20. Introduir en el planejament urbanístic municipal de Torrelavit (entre d’altres poblacions) un apartat específic sobre el tractament paisatgístic dels vials d’accés a la població amb l’objectiu de garantir uns accessos ordenats, que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat dels nuclis urbans.
UNITAT 4. VALLS DE L’ANOIA
Trets distintius i principals valors del paisatge
‐ El patró dominant d’ondulació del territori i les visuals mitjanes i llargues són elements que donen atractiu a la unitat. ‐ El predomini del paisatge de la vinya, alternat amb torrents i bosquines, i el color rogenc dels sòls argilosos. ‐ Els carrers de cases aïllats i els veïnats rurals immersos en la matriu agrícola. ‐ Les masies amb els seus volums annexos (cellers i capelles); destaquen, entre altres, cal Raspall dels Horts a Torrelavit. ‐ Els petits camins que permeten l’accés al territori i submergir‐se en el paisatge rural. ‐ Destaca l’església de Sant Marçal de Terrassola a Torrelavit, citada a principis del s. XIII..
Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació 4.11. Mantenir la compacitat dels nuclis urbans i evitar‐ne la dispersió. Mantenir el perfil i la qualitat de les façanes urbanes i evitar la construcció d’elements que distorsionin negativament la silueta o la imatge perimetral dels nuclis. Millorar la qualitat estètica dels seus accessos i perifèries residencials i/o industrials. 4.12. Evitar la dispersió i l’ocupació de sòl amb noves àrees residencials de baixa densitat. Avançar cap a la compleció de les àrees residencials de baixa densitat existents i, si escau, relligar‐les als nuclis urbans propers per afavorir les continuïtats paisatgístiques urbanes. 4.13. Millorar la regulació urbanística de les noves edificacions en els nuclis i veïnats rurals, en general encara prou ben conservats, per mantenir‐ne els trets característics. 4.14. Concentrar i compactar al màxim els polígons industrials i comercials en el territori, minimitzar l’ocupació de terrasses fluvials, limitar la formació de façanes amb una exposició visual directa a les vies de comunicació per evitar l’efecte carretera ‐ aparador, no generar interferències visuals significatives amb l’entorn i mantenir certa connectivitat ecològica, social i visual. Procurar la integració paisatgística de les edificacions (condicions d’ubicació, volumetria, materials, colors, etc.), la xarxa viària interna, les zones verdes i la vegetació. 4.15. Promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors accessibles a peu o en vehicle, on la percepció i interacció amb el paisatge és més àmplia i suggerent. Aquesta xarxa, que comprèn miradors i camins existents i d’altres a consolidar, hauria de rebre les actuacions necessàries de condicionament, senyalització, manteniment i difusió per facilitar la percepció dels valors del paisatge i el coneixement del territori.
Elements distorsionadors del paisatge de Torrelavit
Dins el terme municipal de Torrelavit existeixen alguns elements que suposen un impacte evident en relació al
paisatge. D’entre aquests elements, en destaca la línia elèctrica d’alta tensió (380 kv) que discorre en sentit
oest‐est pel terme i que creua just pel turó de l’Aguilera i pel Cal Rossell de la Serra, en una zona elevada de
fàcil visibilitat.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
25
D’altra banda cal esmentar les instal∙lacions industrials o agroindustrials, concentrades majoritàriament a la
riba del riu de Bitlles, que alteren l’harmonia natural del paisatge i durant anys han comportat la degradació de
l’espai fluvial. En aquest sentit destaca el projecte El camí del riu, dut a terme els ajuntaments de Sant Sadurní
d’Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí i Mediona per tal de recuperar els voltants
del rius Mediona‐Bitlles, Anoia i Lavernó.
3.1.9 XARXA D’ITINERARIS, CAMINS I SENDERS
D’entre la xarxa d’itineraris i camins destaca l’execució del projecte El camí del riu, que ha donat com a resultat
una ruta d’uns 43 quilòmetres que ressegueix aquests els rius Mediona‐Bitlles, Anoia i Lavernó des de Lavernó
fins al castell de Mediona, i aprofita també per acostar els elements més característics de cadascuna d’aquestes
poblacions als visitants. Aquesta s’ha portat a terme per recuperar l’ecosistema fluvial i donar un impuls turístic
a la zona. Les rutes es poden fer tant a peu com en bicicleta o a cavall.
Pel terme de Torrelavit no hi discorre cap sender de Gran Recorregut (GR); els principals senders d’aquestes
característiques que creuen la comarca (el GR‐5, el GR‐92 i el GR‐172) queden bastant allunyats del municipi.
Pel que fa als camins ramaders catalogats al terme, segons la consulta a les bases cartogràfiques del
Departament de Territori i Sostenibilitat, no se n’identifica cap que creui el municipi.
Figura 10. Retall del fulletó informatiu de Els camins del vi i el cava de l’Alt Penedès.
A Torrelavit hi discorre una de les rutes de Els camins del vi i el cava de l’Alt Penedès. Es tracta del camí 04
Macabeu, una ruta de 22,4 km que discorre entre el riu Foix i el Bitlles i travessa la plana interior del Penedès
resseguint vinyes en un paisatge gairebé horitzontal, que només es trenca pels rius i rieres.
També cal esmentar els senders de petit recorregut PR‐C 153 Sender de Sant Joan de Mediona (31,6 km) i PR‐
C 155 Sender de Sant Sadurní d’Anoia (23,6 km).
L’Ajuntament de Torrelavit també disposa d’un estudi sobre la titularitat dels camins municipals, efectuat per
la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un treball que cataloga els diferents camins del municipi i que té per
26
objectiu recollir, ordenar i processar les dades obtingudes durant el procés d'investigació d'aquests vials, així
com facilitar les fonts d'informació que s'han utilitzat. Per cadascun dels camins catalogats, es defineixen els
trets fonamentals i les fonts documentals a partir de les quals es pot justificar la seva titularitat, ja sigui pública
o no.
3.1.10 ÀREES DE RISC
Risc d’inundabilitat
Figura 11. Calat per una avinguda de 500 anys. Bases cartogràfiques de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El risc d’inundació és un aspecte lligat a la funció drenant del territori i a l’existència de cursos d’aigua. La
legislació vigent estableix restriccions pel que fa als usos del sòl en zones inundables, diferenciant l’avinguda
per a un període de retorn de 10, 100 i 500 anys.
L’Agència Catalana de l’Aigua disposa de dades sobre la inundabilitat del riu de Bitlles, curs principal d’aigua
que travessa el municipi de nord‐oest a sud‐est i passa pels principals nuclis de població, Lavit i Terrassola.
El municipi de Torrelavit no s’identifica cap àrea de risc potencial significatiu en front inundacions (ARPSI). Les
ARPSI formen part dels estudis base que nodreixen i fonamenten, des de la vessant fluvial, el Pla de gestió del
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
27
risc d’inundació (PGRI) al Districte de conca fluvial de Catalunya. Un dels objectius de l'agrupació de les ARPSI
per conques principals, és el de millorar i facilitar la gestió per àmbits amb comportament hidràulic similar,
pensant a l'operativa que articula el Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT).
Figura 12. Zonificació segons el Reglament de DPH. Bases cartogràfiques de l’Agència Catalana de l’Aigua.
A més, l’Ajuntament va encarregar un Estudi d’inundabilitat del riu de Bitlles al seu pas pel nucli urbà de
Torrelavit (maig 2009), redactat en el marc del Projecte de recuperació de l’espai públic del cas antic de
Terrassola i connexió peatonal amb l’antic camí dels molins dins l’entorn fluvial del riu de Bitlles. Aquest estudi
es centra al voltant del nucli urbà de Torrelavit, situat a cavall del riu de Bitlles i el torrent de Mas Vendrell,
afluent del primer pel marge esquerre.
28
Figura 13. Calat per una avinguda de 500 anys a Torrelavit. Estudi d’inundabilitat del riu de Bitlles al seu pas pel nucli urbà de Torrelavit (maig 2009).
D’altra banda, segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya (actualitzat el 14 de setembre de 2005), Torrelavit
compta amb diversos Punts d’Actuació Prioritària (punts on les inundacions produeixen afectacions
freqüentment) recollits al Pla INUNCAT pel riu de Bitlles.
Taula 2. Punts d’Actuació Prioritària per risc d’inundació a Torrelavit.
Mapa de Protecció Civil de Catalunya.
Coordenada UTM X: 392711 Y: 4589607
Indret: Al oest del nucli urbà
Descripció: Inundació parcial d'unes naus industrials al marge esquerre
Data actualització: 2003‐07‐01
Coordenada UTM: X: 393474 Y: 4589442
Indret: Torrelavit
Descripció: Afeccions a industries papereres en el tram entre Sant Pere de Riudebitlles i Torre Lavit‐ que poden ser parcialment inundables.
Observació: Distancia 60.232‐ Conca superfície (km2) 80.85375‐ Riu de Bitlles
Data actualització: 2001‐01‐06
Coordenada UTM: X: 394001 Y: 4589211
Indret: Zona de Lavit
Descripció: Inundació de cases i naus industrials al pas del riu pel nucli urbà a ambdós marges del riu
Data actualització: 2003‐07‐01
Coordenada UTM: X: 395053 Y: 4588760
Indret: A la zona de Ca l'Albert
Descripció: Inundació de fabriques i de la depuradora d'una Industria situada a l'interior del meandre
Data actualització: 2003‐07‐01
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
29
Coordenada UTM: X: 395097 Y: 4588856
Indret: Gual aigües avall del nucli de Torrelavit
Descripció: Gual Segura Viudas. Insuficient capacitat de desguàs de la infraestructura per la crescuda originada per un període de retorn de 10 anys.
Data actualització: 2003‐07‐01
Coordenada UTM: X: 395358 Y: 4588590
Indret: Pont aigües avall del nucli de Torrelavit
Descripció: Pont Paperera Fidel. Insuficient capacitat de desguàs de la infraestructura per la crescuda originada per un període de retorn de 500 anys.
Data actualització: 2003‐07‐01
Figura 14. Punts d’Actuació Prioritària per risc d’inundació a Torrelavit.
Mapa de Protecció Civil de Catalunya.
Risc d’incendis forestals
El municipi de Torrelavit està declarat com a municipi d’alt risc d’incendi forestal per la Generalitat de
Catalunya.
30
Segons dades del registre històric de dades disponibles al departament de Territori i Sostenibilitat (1986 –
2015), la principal incidència dels incendis sobre les masses forestals de Torrelavit s’havia donat a la zona de
Puig Cogull, Ribalta i La Creu de Lavit, al nords del terme municipal, bàsicament poblada per brolles. Es tractava
d’incendis que no acostumaven a superar les 2 ha.
No obstant això, el mes de maig d’aquest 2016 es va declarar un incendi forestal a la zona de Can Bosc. Aquest
incendi va cremar 3,5 hectàrees de pi blanc, matoll i bosc de ribera (segons dades dels Bombers de la
Generalitat).
Risc tecnològic
Segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya a Torrelavit no s’identifiquen Riscos tecnològics. Tot i això, dos
dels seus municipis veïns presenten diferents graus de perill al transport de mercaderies perilloses (MMPP):
‐ Piera, amb un nivell de perill alt al transport viari MMPP.
‐ Sant Sadurní d’Anoia, amb un nivell de perill molt alt al transport viari MMPP i un nivell de perill molt
alt al transport ferroviari de MMPP.
Risc químic en els conductes de matèries perilloses
Segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya a Torrelavit no s’identifiquen Riscos químic per conductes de
matèries perilloses. Tot i això, Sant Sadurní d’Anoia, municipi veí, compta amb oleoducte i etilenoducte.
Risc radiològic
Segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya a Torrelavit no s’identifiquen Riscos radiològics. Tot i això, cal
destacar que Piera, municipi que limita amb Torrelavit pel nord‐est, i Sant Pere de Riudebitlles, que limita pel
nord‐oest, presenten instal∙lacions radioactives.
3.1.11 CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
Qualitat de l’aire
Torrelavit pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire ZQA 3 (Penedès‐Garraf). La Xarxa de Vigilància i Previsió de la
Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) per avaluar la qualitat de l’aire de la ZQA 3 disposa de 12 punts
de mesurament (manuals i automàtics només es compten una vegada) que dóna cobertura a 70 municipis i una
densitat de població de 328 hab/km2 (Anuari de qualitat de l’aire 2013 ‐ DTS).
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
31
Taula 3. Mitjans per a l’avaluació de la qualitat de l’aire a la ZQA 3 Penedès ‐ Garraf. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental
A la Zona de Qualitat de l’Aire ZQA 3 Pendenès‐Garraf, a la qual pertany Torrelavit, els nivells de qualitat de
l’aire mesurats entre els anys 2009 i 2013 són molt satisfactoris, exceptuant dues superacions puntuals a l’ozó
troposfèric (O3) a les estacions de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú i una superació al valor límit anual
i al valor límit horari de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres PM2.5 registrada a una
zona industrial de Vilanova i la Geltrú.
Taula 4. Qualitat de l’aire a la ZQA 3 Penedès ‐ Garraf. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental
NIVELL MESURAT 2009 2010 2011 2012 2013 OBSERVACIONS
Benzè
C6H6
Sense incidències
No s’han superat els valor límit establerts
Clor
Cl2
Sense incidències
No s’han superat els objectius de qualitat
Clorur d’hidrogen
HCl
Sense incidències
No s’han superat els valor límit aplicables
Diòxid de nitrogen
NO2
Sense incidències
No s’han superat els valor límit establerts
Diòxid de sofre
SO2
Sense incidències
No s’han superat els valor límit establerts
HAP
Hidrocarburs aromàtics
policíclics
Sense incidències
No s’ha superat el valor objectiu
Metalls pesants Sense incidències
No s’han superat els valors objectiu/límit
Monòxid de carboni
CO
Sense incidències
No s’han superat els valor límit establerts
Ozó troposfèric
O3
No s’han superat els valor límit establerts l’any 2009,
2011, 2012 i 2013.
Dues superacions l’any 2010 al llindar d’informació horari
(estacions de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú)
Partícules en suspensió
diàmetre < 10 micres
PM10
No s’han superat els valor límit establerts
entre els anys 2010‐2013.
Una superació al valor límit anual i al valor límit horari
(Vilanova i la Geltrú)
32
NIVELL MESURAT 2009 2010 2011 2012 2013 OBSERVACIONS
Partícules en suspensió
diàmetre < 2.5 micres
PM2.5
Sense incidències
No s’han superat els valor límit establerts
Sulfur d’hidrogen
H2S
Sense incidències
No s’han superat els valor límit aplicables
Plom
Pb
Sense incidències
No s’han superat els valor límit establerts
Arsènic
As
Sense incidències
No s’han superat els valors objectiu establerts
Cadmi
Cd
Sense incidències
No s’han superat els valors objectiu establerts
Níquel
Ni
Sense incidències
No s’han superat els valors objectiu establerts
Benzo(a)pirè
BaP
Sense incidències
No s’han superat els valors objectiu establerts
L’estació automàtica de mesurament de la qualitat de l’aire més pròxima a Torrelavit és la de Vilafranca del
Penedès (codi EOI 08305006). Segons l’Índex Català de la Qualitat de l’Aire (ICQA), les concentracions de
contaminants mesurats a Vilafranca del Penedès en el període novembre 2015 – octubre 2016 denoten una
bona qualitat de l’aire, ja que el valor de l’indicador oscil∙la entre 50 i 80.
Taula 5. ICQA a Vilafranca del Penedès en el període novembre 2015 – octubre 2016. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental
En les zones on es superen els valors de referència legislatius pels contaminants atmosfèrics, la normativa
europea obliga a iniciar la redacció de plans per restablir‐hi la qualitat de l’aire. El procediment per dur‐ho a
terme exigeix primer la declaració de l’àrea afectada com a zona de protecció especial. En aquest context, el
Consell Executiu, a través del Decret 226/2006, de 23 de maig, va declarar zones de protecció especial de
l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental
i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior
a 10 micres.
El terme municipal de Torrelavit no és considerat zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
33
Contaminació acústica
La contaminació acústica pot definir‐se com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels
factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. L’avaluació del vector acústic s’ha de
realitzar d’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10
de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se’n adapten els annexos.
La Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació
acústica que, entre d’altres aspectes, delimita el territori en zones de sensibilitat acústica en funció d’uns
objectius de qualitat. La zonificació del territori queda definida en zones de sensibilitat acústica alta (territoris
que requereixen una protecció alta contra el soroll), moderada (percepció mitjana del nivell sonor) i baixa
(percepció elevada del nivell sonor). En cadascuna d’aquestes zones s’estableixen els valors límits d’immissió.
Taula 6. Valors límit d’immissió a l’ambient exterior.
SENSIBILITAT ACÚSTICA Valors límits d’immissió en dB(A)
Ld (7h – 21 h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h)
Alta (A) 60 60 50
Moderada (B) 65 65 55
Baixa (C) 70 70 60
Ld, Le i Ln = índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament
Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula següent.
Taula 7. Valors límit d’immissió segons els usos.
ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA I USOS DEL SÒL
Valors límits d’immissió en dB(A)
Ld (7h – 21
h)
Le (21h –
23h)
Ln (23h –
7h)
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)
(A1) Espais d’interès natural i altres ‐ ‐ ‐
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45
(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o
infraestructures de transport existents 65 65 55
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60
(C3) Àrees del territori afectats per sistemes generats
d’infraestructures de transport o altres equipaments públics ‐ ‐ ‐
Valors d atenció: en les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per a habitatges existents en el medi
rural (A3), el valor límit d’imissió s’incrementen en 5 dB(A
34
D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, les entitats locals i les
administracions titulars d’infraestructures han d’elaborar mapes estratègics de soroll de les aglomeracions de
més de 100.000 habitants.
L’Ajuntament de Torrelavit va aprovar inicialment, en sessió celebrada el 26 de gener de 2016, el mapa de
capacitat acústica de Torrelavit, realitzat sota la supervisió tècnica de la Direcció General de Qualitat Ambiental
del Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest mapa es considera aprovat definitivament sense necessitat
de cap tràmit ulterior si, durant el termini d’informació pública, no es formula cap al∙legació, reclamació o
suggeriment.
Contaminació lluminosa
Respecte l’ambient lluminós, atenent a l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de
l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, desplegada pel Decret 190/2015, de 25 d’agost; es classifica el
territori municipal en zones en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica:
Zona E1. Protecció màxima: comprèn el Pla d’espais d’interès naturals (PEIN); els espais naturals de protecció especial, els espais de la xarxa natura 2000, els espais corresponents al punt de referència de l’Observatori Astronòmic del Montsec i també els espais que els ajuntaments han proposat per augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa.
Zona E2. Protecció alta: comprèn els espais que la planificació urbanística considera com a sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció màxim, la qual està ampliada amb els espais en els quals els ajuntaments han proposat augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa.
Zona E3. Protecció moderada: correspon al sòl urbà o urbanitzable aprovat per la planificació urbanística, excepte el territori que a conseqüència de les propostes dels ajuntaments, disposa d’una protecció màxima o alta en una part del sòl urbanitzable, i disposa d’una protecció menor una petita part del sòl urbà.
Zona E4. Protecció menor: correspon a espais urbans d’ús intensiu durant la nit per l’alta mobilitat de persones o per la seva activitat comercial, industrial o de serveis, que els ajuntaments han proposat amb una menor protecció i el DTS va acceptar.
Els ajuntaments poden proposar modificacions del tipus de zona de protecció envers la contaminació lluminosa
assignat al seu terme municipal sempre que això suposi un increment del nivell de protecció que preveu el
Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, aprovat el 19 de desembre de 2007.
A Torrelavit s’identifiquen zones E2 i E3. Les zones on es mostra una protecció moderada (E3) vers la
contaminació lluminosa corresponen essencialment als nuclis de població de Lavit, Terrassola, la Pineda, la zona
de Segura Viudas, El Maset i Can Rossell de La Serra.
Excepte aquestes zones E3 de protecció moderada, a la resta del municipi se li atorga un grau de protecció alta
(E2). No hi ha cap zona de protecció màxima (E1), aquest limita al nord‐est del terme ja que correspon a l’espai
PEIN Valls de l’Anoia.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
35
Figura 15. Mapa de protecció vers la contaminació lluminosa a Torrelavit. Departament de Territori i Sostenibilitat
3.1.12 SERVEIS I RECURSOS
Bona part de les dades d’aquest apartat s’han extret de l’Agenda 21 supramunicipal de 18 municipis de l’Alt
Penedès (2012), de la Memòria d’ordenació del POUM per a l’aprovació inicial, de L’Estudi hidrogeològic al
municipi de Torrelavit (desembre 2016) i de la informació facilitada per la Diputació de Barcelona.
Abastament d’aigua
El municipi de Torrelavit és autosuficient en relació a l’abastament d’aigua potable, abasteix la població amb
l'aigua d'uns quants pous en actiu, tot i això, quan el cabal d'extracció dels pous no cobreix la seva necessitat,
es porta aigua amb cisternes, cosa que encareix el preu del servei. El municipi no es troba connectat a una xarxa
d'aigua en alta de manera que depèn totalment de la recàrrega de l'aigua dels pous.
En aquest marc d’abastament d’aigua, per encàrrec de l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic de la Diputació de
Barcelona, el passat mes de desembre de 2016 es va realitzar L’Estudi hidrogeològic al municipi de Torrelavit
(exp núm. 2016/5943). L’objectiu municipal per a la realització d’aquest estudi és augmentar la productivitat
dels pous situats a la zona de Sant Isidre, estudiar una possible captació d'aigua al riu de Bitlles i valorar noves
zones de producció subterrànies, intentant sempre aprofitar la xarxa d'abastament actual.
36
Les conclusions d’aquest estudi són:
Pel que fa al riu Bitlles, en el cas que es volgués utilitzar l’aigua pel consum de boca, seria necessari realitzar
un tractament de depuració per tal de reduir la quantitat de sals presents a l’aigua, principalment sulfats.
També seria necessari instal∙lar una planta d’osmosi inversa i connectar‐la a la instal∙lació existent. I en el
cas que es volgués utilitzar per a ús de reg, seria necessari la instal∙lació d’un sistema de desinfecció
mitjançant clor.
Referent a la realització/millora de les captacions es planteja la neteja i re‐perforació d’un dels pous per
tal d’aprofundir‐lo i augmentar la superfície productiva de captació. I en el cas que es volgués fer un nou
pou de captació, es recomana la realització d’un sondeig d’investigació en altres sectors del municipi amb
major potencial hidràulic, i que en cas de producció positiva es podria habilitar un nou pou de captació.
Torrelavit s’abasta bàsicament de dues xarxes de gestió municipal: la xarxa de Torrelavit Poble i la xarxa que
abasta el nucli de Can Rosell.
El nucli de Can Raspall dels Horts s’abasta de la xarxa de Font‐rubí, el nucli del Carrer Bessó (Can Rosell) s’abasta
des de Sant Pere de Riudebitlles, Sant Martí Sadevesa de Guardiola de Font‐rubí (xarxa pública d’aigua potable
executada aquest 2016) i la resta de nuclis i masos com Can Nadal de Bogadella i La Riera s’abasten amb pous
propis.
Les captacions pròpies de Torrelavit són: els tres pous i la mina de Sant Isidre, el pou les Escoles, el pou de Mas
Vendrell, el pou del Polígon i els dos pous (Cal Pau i Baldiri) de la zona de Can Rossell.
En relació a les xarxes de distribució d’aigua, destaquen la xarxa de Torrelavit poble, la xarxa de Can Rosell i
d’altres xarxes de distribució secundàries.
Xarxa de Torrelavit Poble
Aquesta xarxa abasta els nuclis de la Pineda, Carrer del Bosc, Lavit i Terrasola.
Disposa de cinc captacions profundes: pou Sant Isidre I, pou Sant Isidre II, pou Sant Isidre III, pou de
les Escoles i pou Can Vendrell. Quatre de les captacions (pous de Sant Isidre i pou de Can Vendrell)
passen per un petit dipòsit regulador de 2m3 (dipòsit de Sant Isidre) amb desinfecció per cloració i
abasten directament una de les vessants del poble. Des d’aquí, l’aigua s’envia fins a l’altre vessant
arribant a un segon dipòsit regulador (dipòsit de Mas Vendrell). El cinquè pou (pou de les Escoles),
situat a la zona centre del nucli, arriba fins a un dipòsit soterrat on es desinfecta l’aigua que es fa servir
per a l’ús de les piscines municipals.
Les canonades en alta d’aquesta xarxa, segons dades facilitades per l’Ajuntament, són majoritàriament
de plàstic i funcionen per gravetat en càrrega. La xarxa disposa de comptadors i d’hidrants. Com a
deficiència cal apuntar la manca de capacitat de regulació.
Xarxa de Torrelavit Can Rosell
Aquesta xarxa abasta el nucli de Can Rosell. El nucli disposa de dues captacions subterrànies (pou Cal
Pau i Baldiri) i d’un dipòsit elevat regulador de 20 m3 (Can Rosell) on es porta a terme la cloració de
l’aigua. Les conduccions de la xarxa en alta són de plàstic.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
37
La xarxa funciona mitjançant un sistema de bombeig, amb bombes a tots els pous, perquè no hi ha
suficient gravetat per donar pressió als punts de consum. Actualment tots els pous es controlen
informàticament.
Altres xarxes
El nucli del Carrer del Bessó s’abasta en alta des de la xarxa del municipi llindar de Sant Pere de
Riudebitlles, el nucli de Can Raspall dels Horts s’abasta des de la xarxa de Font‐rubí i la resta de nuclis
i masos (Can Nadal de la Bogadella, La Riera, Sant Martí de Sadevesa, ...) s’abasten d’aljubs o pous
propis.
En relació als consums d’aigua registrats al municipi, les dades més recents de les quals es disposa corresponen
als consums domèstics i industrials dels anys 2010 a 2014 (Agència Catalana de l’Aigua).
Si es compara els consums registrats a Torrelavit per a usos domèstics i industrials amb la mitjana de consum
també per a usos domèstics i d’activitats econòmiques de la comarca de l’Alt Penedès i del global del territori
Català (dades de l’IDESCAT), es pot concloure que la demanda d’aigua per a usos domèstics al municipi és molt
moderada, mentre que els usos industrials són els principals consumidors de l’aigua al municipi.
Taula 8. Consums d’aigua a Torrelavit.
CONSUM D’AIGUA A TORRELAVIT (AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA)
Consums Totals (m3) 2010 2011 2012 2013 2014
Padró habitants 1.383 1.398 1.392 1.400 1.393
Consum domèstic 36.863 38.092 39.461 37.446 37.569
Consum Industrial 77.053 82.721 81.009 78.717 71.481
Total 113.916 120.813 120.470 116.163 109.050
Consums Totals (litres/pers. i dia) 2010 2011 2012 2013 2014
Consum domèstic 73 75 78 73 74
Consum Industrial 153 162 159 154 141
Total 226 237 237 227 214 CONSUM D’AIGUA A LA COMARCA DE L’ALT PENEDÈS (ANUARIS IDESCAT)
Consums Totals (litres/pers. i dia) 2010 2011 2012 2013 2014
Consum domèstic 145 137 138 131 130
Consum Indústria i serveis 38 38 58 58 55
Total 183 175 195 189 185
CONSUM D’AIGUA A CATALUNYA (ANUARIS IDESCAT)
Consums Totals (litres/pers. i dia) 2010 2011 2012 2013 2014
Consum domèstic 146 145 145 142 141
Consum Indústria i serveis 41 41 64 63 65
Total 188 186 209 205 206
38
Segons la Organització Mundial de la Salut, 100 litres/pers. i dia és un consum d’aigua estàndard responsable
en una societat desenvolupada. La demanda d’aigua per a usos domèstics a Torrelavit s’ajusta força a
l’estàndard de consum responsable.
D’altra banda, segons dades de consum trimestrals al sector de Sant Isidre dels últims 4 anys (2013‐2016)
facilitades per l’Ajuntament, a L’Estudi hidrogeològic al municipi de Torrelavit (desembre 2016), es presenta
una anàlisi de l’ús de l’aigua que es fa per sectors i les variacions estacionals.
Gràcies a la instal∙lació de comptadors a les diferents zones verdes del municipi (2015), les pèrdues de la
xarxa disminueixen des d’un 41% l'any 2015 fins a un 25% l'any 2016.
Amb les dades actuals (any 2016), s'estima que el consum no domèstic pot ascendir a 1800‐2000
m3/trimestre, és a dir, uns 8000 m3 anuals. Aquesta quantitat d'aigua representa un 10‐12% de l'aigua
total consumida en el sector de Sant Isidre.
Sanejament
La xarxa d’evacuació d’aigües i sanejament existent en el municipi adopta el sistema de col∙lector unitari que
recull tant les aigües pluvials com les residuals.
Actualment el Consell Comarcal disposa de les competències de sanejament per a la gestió de les aigües
residuals. En concret, gestiona les depuradores de Mediona, Font‐rubí, Sant Sadurní i Sistema Riudebitlles (Sant
Pere, Torrelavit i Sant Quintí).
El municipi de Torrelavit disposa d’una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR), per als municipis de
Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona, la qual va entrar en servei l’any 1997. Aquesta
EDAR funciona amb un tractament biològic i té un cabal de disseny de 1.800 m3/dia.
Consum d’energia
Les fonts de subministrament d’energia a Torrelavit són majoritàriament els combustibles líquids, seguits de
l’energia elèctrica i del gas natural.
La distribució d’electricitat al municipi i el seu subministrament el realitza ENDESA‐FECSA/EON. Pel municipi hi
passa una línia aèria de 380 w i tota l’energia elèctrica que es distribueix s’origina a l’estació receptora de Sant
Sadurní d'Anoia situada al polígon industrial de Can Bosc d'Anoia, al terme municipal de Subirats.
Segons les dades facilitades per la Diputació de Barcelona, Torrelavit presenta un consum total d’energia
(kWh/hab.) inferior a la mitjana de consum de la província de Barcelona, presenta una tendència a la disminució
del consum i el sector que consumeix més energia és el transport. El consum d’energia el passat any 2012 va
ser de 14.132 kWh/hab.
A continuació s’exposen els gràfics de seguiment del consum energètic de Torrelavit per fonts i per sectors
cedits per la Diputació de Barcelona.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
39
Figura 16. Evolució del consum d’energia per fonts i per sectors a Torrelavit. Diputació de Barcelona
D’altra banda, també segons les dades facilitades per la Diputació de Barcelona, aquest consum d’energia porta
associat un conjunt d’emissions de GEH (en l’àmbit PAES, àmbit d’anàlisi) de 3,96 tCO2/hab. La tendència
d’emissions de CO2, de la mateixa manera que el consum elèctric, també ha experimentat una reducció els
darrers anys i el sector que causa una major part de les emissions al municipi és el transport.
Gestió de residus
La gestió del sistema de recollida de residus és municipal.
La recollida de residus sòlids urbans és de caràcter domiciliari. La recollida de mobles i estris vells es dipositen
a la via pública. El trasllat de residus es fa a les Plantes de Tractament de la Mancomunitat. Es porta a terme la
neteja i la desinfecció de contenidors així com també el manteniment d’aquests. L’empresa concessionària del
Servei és FCC, SA.
La planta de compostatge s’ubica al municipi de Sant Pere de Ribes amb una capacitat de tractament de 20.000
tones/any de matèria orgànica tractada selectivament. La planta ocupa una extensió de 19.200 m2.
El compost procedeix del tractament adequat de la matèria orgànica obtinguda de la recollida selectiva de la
fracció orgànica dels residus sòlids urbans, amb la transformació biològica controlada de la matèria orgànica
practicada en determinades condicions d’humitat, temperatura i aireig, en resulta un adob orgànic o humus de
40
característiques molt peculiars i interessants que poden donar‐li, al compost, un lloc destacat en la fertilització
dels nostres camps i sòls.
Cal destacar també un altre aspecte a tenir en compte en els adobs orgànics i és la transformació que afecta el
sòl com a suport físico‐químic en relació a la higroscopicitat, el poder de retenció de l'aigua, la capacitat del
camp, el pH i altres característiques que afecten a la fertilitat actual i de reserva, totes dues essencials.
La planta de triatge es troba a Vilafranca de Penedès i té una capacitat de selecció d’envasos de 4 tones/hora.
L’extensió total de la planta és d’uns 15.000 m2.
Les deixalleries són uns equipaments per lliurar per separat aquells residus que es produeixen a la llar i que, per
la possibilitat de tornar‐los a aprofitar o per la necessitat de donar‐los un tractament específic, convé que els
usuaris els lliurin selectivament. Les deixalleries són un servei de la Mancomunitat Penedès‐Garraf que
s’emmarquen en el Pla integral de recollida selectiva d’escombraries en origen. La deixalleria més propera a
Torrelavit és la de Sant Pere de Riudebitlles capaç de tractar runes, restes vegetals, voluminosos, envasos
lleugers, tèxtil, piles, fluorescents, pneumàtics, frigorífics, vidre, paper cartró, ferralla, bateries, productes
especials, productes electrònics, olis vegetals i olis minerals.
Segons les dades facilitades per la Diputació de Barcelona, Torrelavit genera una mitjana de 1,04 kg de residus/hab.dia. Aquesta mitjana, corresponent al darrer any disponible, any 2013, i reflecteix la mitjana dels darrers anys.
Taula 9. Generació de residus a Torrelavit. Diputació de Barcelona
Tones de residus 2009 2010 2011 2012 2013
Paper i cartró 27,1 36,4 34,3 38,3 41,1
Vidre 30,0 36,4 49,8 47,6 42,6
Envasos lleugers 20,5 33,2 43,0 41,8 42,3
Deposició controlada 451,0 355,0 296,0 325,0 306,0
Matèria orgànica 0,0 63,0 89,2 94,3 97,7
Total 528,60 523,93 512,28 547,02 529,62
Kg residus/hab∙dia 1,06 1,04 1,00 1,08 1,04
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
41
3.2 Síntesi del perfil ambiental de Torrelavit
ASPECTES AMBIENTALS ANALITZATS PARTICULARITATS DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT
MEDI FÍSIC
CLIMATOLOGIA Clima mediterrani litoral.
GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
Plana pendenesenca, Depressió Prelitoral.
No hi ha cap geozona ni cap geòtop de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic
de Catalunya. Els Meandres del riu de Bitlles i els Piisatges ruïniformes són àres
considerades d’interès geològic al Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat
de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005).
Relleu moderat: aproximadament un 27% del terme municipal presenta un
pendent superior al 20%.
HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA Curs d’aigua principal del terme: Riu de Bitlles, afluent del riu Anoia.
No s’identifica la presència de cap aqüífer protegit.
ENTORN
NATURAL
VEGETACIÓ Vegetació de ribera, pinedes i alzinars.
FORESTS PÚBLIQUES No s’identifiquen forests públiques dins el terme municipal.
AIFF Àrea d’Interès Faunístic i Florístic 2807 dins el terme municipal.
ESPAIS PEIN No s’identifica cap espai PEIN dins el terme municipal.
La delimitació nord‐est del terme limita amb l’espai PEIN Valls de l’Anoia.
XARXA NATURA 2000
No s’identifica cap espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 dins el terme municipal.
La delimitació nord‐est del terme limita amb l’espai inclòs dins la Xarxa Natura
2000 Valls de l’Anoia, designat també com a LIC i ZEPA (ES5110018)
INVENTARI DE ZONES HUMIDES No s’identifica cap espai inclòs dins l’Inventari de Zones Humides de Catalunya
dins el terme municipal.
ESPAIS NATURALS DE
PROTECCIÓ ESPECIAL
No s’identifica cap espai natural de protecció especial dins el terme municipal
ni a les proximitats.
HÀBITATS D’INTERÈS
COMUNITARI
Alzinars i carrascars, codi 9340.
Pinedes mediterrànies, codi 9540.
Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, codi 92A0
Matollars termomediterranis i predesèrtics, codi 5330
CONNECTIVITAT Connectivitat associada a la xarxa fluvial, especialment al riu de Bitlles.
PAISATGE
Unitats i subunitats del paisatge identificades al Pla Director Territorial de l’Alt
Penedès: Unitat 2 El paisatge vitivinícola de la plana de l’Alt Penedès,
Subunitat 2.2 Els paisatges agroforestals de la vall de riu de Bitlles i Subunitat
2.3 Els paisatges vitivinícoles de la plana.
Unitats identificades al Catàleg de la Regió Metropolitana de Barcelona: Unitat
3 Plana del Penedès a la meitat sud i la unitat 4 Valls de l’Anoia a la meitat
nord aproximadament.
AVIFAUNA Zona de protecció per l’avifauna amb la finalitat de reduir els riscos
d’electrocució.
42
ASPECTES AMBIENTALS ANALITZATS PARTICULARITATS DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT
MEDI
HUMÀ
ACTIVITATS EXTRACTIVES S’identifiquen dues activitats extractives abandonades d’argiles.
DINÀMICA DE LA POBLACIÓ Augment de la població censada al municipi els darrers 20 anys.
SISTEMA D’ABASTAMENT Xarxa d’abastament municipal: xarxa de Torrelavit poble i xarxa de Can Rosell.
Fonts pròpies d’abastament.
SISTEMA DE SANEJAMENT EDAR de Riudebitlles, tractament biològic per fangs activats de baixa càrrega.
Aigües tractades abocades al riu de Bitlles.
CAMINS I SENDERS
El camí del riu.
Camí 04 Macabeu de la xarxa de Els camins del vi i el cava de l’Alt Penedès.
No hi ha cap camí ramader catalogat.
Estudi sobre la titularitat dels camins municipals (Diputació de Barcelona).
MOBILITAT
La via amb més entitat del terme municipal és la BP‐2151, que creua el terme
en direcció nord‐oest sud‐est. L’altre carretera important és la BV‐2246 que
surt de Lavit i passa per la Pineda en direcció sud (convertint‐se en la BV‐2153).
PATRIMONI HISTÒRIC I
ARQUITECTÒNIC
Municipi amb Mapa de patrimoni cultural elaborat per la Diputació de
Barcelona.
RESIDUS Sistema de recollida selectiva en contenidors.
Existència d’una deixalleria municipal.
CANVI CLIMÀTIC Torrelavit no és un municipi adherit al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel clima
i l’energia.
ÀREES DE
RISC
RISC GEOLÒGIC Zona de risc sísmic molt baix.
RISC D’INUNDABILITAT Torrelavit té una zona potencialment inundable al llarg de l’eix del riu de Bitlles
que travessa el terme de població d’oest a est (INUNCAT, ACA).
RISC D’INCENDI
El municipi no està inclòs dins cap perímetre de protecció prioritària per a la
prevenció d’incendis forestals.
Zona de Puig Cogull i la Creu de Lavit cremada entre els anys 1986‐2015.
RISC DE CONTAMINACIÓ
DE L’AQÜÍFER PER NITRATS
No forma part de cap zona declarada oficialment d’aqüífers vulnerables en
relació a la contaminació de nitrats.
CONTAMINACIÓ LUMÍNICA Zona E2 – Protecció alta i Zona E3 – Protecció moderada.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
Zona de qualitat de l’aire Penedès‐Garraf.
Establiment PRTR (Registre Europeu d’Emissions i Transferències de
Contaminants) dins el terme municipal, indústria del paper i de la fusta.
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Mapa de capacitat acústica del municipi elaborat per la Subdirecció general de
Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica (desembre 2015), aprovat
inicialment per l’Ajuntament el gener de 2016.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
43
3.3 Objectius de protecció mediambientals predeterminats
En aquest apartat es recullen els objectius de protecció mediambientals fixats a l’àmbit internacional,
comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb la redacció del pla. També s’inclouen
les directrius i obligacions jurídiques que resultin d’aplicació, incloses les establertes per plans de rang superior.
3.3.1 OBLIGACIONS GENERALS EN MEDI AMBIENT
A nivell comunitari, els objectius i els àmbits d’actuació prioritària són fixats pel VI Programa d’acció comunitari
en matèria de Medi Ambient (2002), l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible
(2001), l’Estratègia Territorial Europea (1999) i l’Estratègia per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat
(1998).
El VI Programa d’acció comunitari en matèria de Medi Ambient planteja, entre les seves línies estratègiques, la
introducció de la dimensió ambiental en les decisions sobre planificació i ús del sòl, identifica quatre
problemàtiques bàsiques entorn les quals es desenvolupen les diverses estratègies i accions proposades:
1. el canvi climàtic; 2. la biodiversitat, el medi ambient i la salut; 3. i l’ús sostenible dels recursos naturals 4. i la gestió dels residus.
Anàlogament, l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible, desenvolupada
posteriorment per diverses estratègies temàtiques, adopta cinc objectius prioritaris a llarg termini, entre els
quals es troben:
1. limitar el canvi climàtic i incrementar l’ús d’energies netes, 2. una gestió més responsable dels recursos naturals (un dels objectius marcats és protegir i recuperar
els hàbitats i sistemes naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010) 3. i millorar el sistema de transports 4. i l’ordenació territorial
Aquests documents comunitaris fixen uns objectius i unes prioritats de caràcter general que han de ser
considerats preferentment pel planejament territorial i urbanístic, i en concret pels POUM.
Per tant, com a conclusió, els aspectes preferents a considerar pels POUM en el marc dels programes i
estratègies comunitàries són:
Limitar el canvi climàtic i fomentar les energies netes en aquells aspectes en què incideix el POUM, inclosos
els plans i projectes que se’n deriven. En aquest context, promoure la mobilitat sostenible.
Conservar la biodiversitat i impulsar‐ne l’ús sostenible.
En general, potenciar un ús sostenible dels recursos naturals i, en aquest context, una gestió adequada dels
residus.
44
3.3.2 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AIGUA
En matèria d’aigua, és la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, per
la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, la que marca els objectius
ambientals on el planejament territorial i urbanístic té incidència i que són, especialment:
Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i dels
ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics.
Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.
Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes.
Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions.
Contribuir a pal∙liar els efectes de les inundacions i les sequeres.
Protegir les aigües territorials.
En el marc de l’aplicació d’aquesta Directiva cal, en concret, tenir present les disposicions del Pla de gestió del
districte de conca fluvial de Catalunya (2016‐2021) i el seu Programa de mesures (pla pendent de tramitació
amb període d’informació pública finalitzat).
Cal garantir també el compliment del que determina el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, text refós de la legislació
en matèria d’aigües a Catalunya, i el Reial decret 849/1986, de 11 d’abril, Reglament de domini públic hidràulic.
3.3.3 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AMBIENT ATMOSFÈRIC
La Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de
l’aire ambient i a una atmosfera més néta a Europa, que representa l’actualització de les Directives 96/62/CE,
1999/30/CE i 2002/69/CE, té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida
a:
Definir i establir objectius de qualitat de l’aire ambient per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per
a la salut humana i pel medi ambient en el seu conjunt.
Avaluar, basant‐se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres.
Disposar d’informació sobre la qualitat de l’aire ambient amb l’objectiu d’ajudar a combatre la
contaminació atmosfèrica i altres perjudicis i controlar l’evolució a llarg termini i les millores resultants de
les mesures nacionals i comunitàries.
Assegurar que aquesta informació estigui a disposició dels ciutadans.
Mantenir la qualitat de l’aire, quan sigui bona, i millorar‐la en els altres casos.
Finalment, fomentar l’increment de la cooperació entre els Estats membres per reduir la contaminació
atmosfèrica.
La Directiva 2008/50/CE es desenvolupa a l’àmbit estatal, per la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat
de l’aire i protecció de l’atmosfera, i el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relativa a la millora de la qualitat
de l’aire.
A Catalunya destaca el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020, que té per objectiu
assolir els nivells de qualitat de l’aire per a les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) i el diòxid de
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
45
nitrogen (NO2) als nivells que determina la legislació europea a les zones de protecció especial de l'ambient
atmosfèric.
3.3.4 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CANVI CLIMÀTIC
Els acords i la normativa més destacats associats al canvi climàtic que cal tenir en compte són els següents:
Internacional
Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, Nova York, 9 de maig de 1992 ‐ Objectiu:
l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera que eviti interferències
antropogèniques perilloses en el sistema climàtic.
Protocol de Kyoto, 11 de desembre de 1997, entrada en vigència el 16 de febrer de 2005 – Objectiu: 38
països industrialitzats es van comprometre a assolir una reducció de gasos amb efecte hivernacle d’un 5,2%
per al període 2008‐2012 respecte dels nivells de l’any 1990.
Acord de París sobre canvi climàtic, entrada en vigència el 4 de novembre de 2016 – Objectiu: mantenir
l'augment de la temperatura d'aquest segle molt per sota dels 2ºC i reforçar la capacitat per afrontar els
impactes del canvi climàtic.
Comunitari
29/04/1998 la Unió Europea va signar el Protocol de Kyoto a Nova York, i posteriorment, el 31/05/2002,
tots els estats membres de la Unió Europea van ratificar el Protocol de Kyoto i es van comprometre a
rebaixar un 8% el nivell d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre els anys 2008 i 2012, segons
els gasos emesos l’any base (1990).
Directiva 2003/87/CE per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte
d’hivernacle.
Marc legislatiu energia i clima; conté mesures per lluitar contra el canvi climàtic i promoure les energies
renovables. Entre elles, estableix els esforços que haurà de fer cada estat membre per reduir les emissions
de gasos amb efecte d’hivernacle en sectors com el transport, l’agricultura o residus.
03/10/2010, Brusel∙les, Estratègia Europea 2020. Una gran estratègia per a un creixement intel∙ligent,
sostenible i integrador. Un dels objectius és aconseguir la fita “20/20/20” en matèria de clima i energia.
COM 147/4 (2009) Llibre Blanc d’Adaptació al canvi climàtic.
Estatal
Instrucció de Ratificació d’Espanya del Protocol de Kyoto al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el
canvi climàtic, BOE núm. 33, de 9 de febrer de 2005. Objectiu: assumir el compromís de limitar les emissions
a un creixement del 15% respecte de l’any 1990 per al període 2008‐2012.
Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta 2007‐2012‐2020.
Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissio de gasos amb efecte
d’hivernacle.
Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (PNACC).
46
Autonòmic
Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008‐2012.
Pla Energia i Canvi Climàtic 2012‐2020.
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013‐2020.
Estratègia pel desenvolupament sostenible de Catalunya (2026).
Segon informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
Avantprojecte de Llei de canvi climàtic (aprovat el 26 de gener de 2016).
Torrelavit no és municipi signant del Pacte d’alcaldes, document en el qual els alcaldes es comprometen a
complir “els objectius per la UE per al 2020, reduint les emissions de CO2 als nostres territoris com a mínim un
el 20%”, per tant, no té el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible redactat.
3.3.5 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE BIODIVERSITAT
Diverses estratègies recullen els objectius per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat a diferents escales, des
de l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992), el Conveni de Rio sobre la diversitat
biològica (1992), l’Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (1995), l’Estratègia de la
Unió Europea per a la biodiversitat (1998), i l’Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1999).
A Catalunya existeix l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica elaborat
pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la col∙laboració de la Institució
Catalana d’Història Natural. L’estratègia catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional
però els concreta i adequa a la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les
consideracions en matèria de biodiversitat en el conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i
econòmic. En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua de la diversitat
d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat biològica de Catalunya.
L’Estratègia catalana s’estructura en 4 eixos d’actuació prioritaris: coneixements sobre la diversitat biològica;
conservació; ús sostenible; i marc legal, administratiu, econòmic i social amb incidència sobre la diversitat
biològica. D’aquests grans temes es desgranen 22 objectius estratègics, que a la seva vegada es concreten en
63 objectius operatius. En destaquem els objectius estratègics en els quals el planejament territorial i urbanístic
sembla tenir major capacitat d’incidència en positiu o en negatiu, així com els respectius objectius operatius
més rellevants:
04. Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya
Completar el sistema d’àrees protegides, consolidar el seu desenvolupament, i posar en funcionament
el seguiment de l’efectivitat del sistema d’àrees protegides.
Incrementar significativament les iniciatives locals de protecció i de gestió d’espais naturals
06. Garantir la conservació de la diversitat dels hàbitats
Conservar globalment, en el conjunt del territori, els tipus d’hàbitats presents a Catalunya
07. Garantir la continuïtat dels processos ecològics essencials i la conservació dels paisatges propis de
Catalunya
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
47
Invertir la tendència de pèrdues de les connexions biològiques i de fragmentació dels hàbitats en el
conjunt del territori català.
Invertir la tendència de pèrdua de paisatges naturals, seminaturals i tradicionals.
Frenar la pèrdua de sòls i invertir la tendència a la seva degradació.
08. Assolir un model territorial sostenible, que faci compatibles el desenvolupament econòmic, la
millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat biològica en tots els
nivells del planejament i per a totes les zones del territori.
Incorporar en la planificació i ordenació del territori els objectius i normativa que garanteixin l’ús
sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica.
Incorporar en el planejament i la gestió urbanística que es deriva de la legislació urbanística catalana,
els objectius, normativa i instruments que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la
conservació de la diversitat biològica.
015. Assolir models de mobilitat sostenible que tinguin en compte la conservació de la biodiversitat i
el paisatge, i la prevenció i correcció d’impactes en la planificació, la redacció de projectes, la
construcció, el manteniment i el seguiment de les infraestructures.
Planificar les infraestructures del transport incorporant la conservació de la diversitat biològica i el
paisatge. Incrementar de forma significativa la longitud de carreteres amb mesures per reduir l’efecte
barrera i per permeabilitzar el traçat.
016. Assolir una planificació i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els sistemes aquàtics,
que incorpori els aspectes de bon ús de l’aigua, la correcció d’impactes, la millora d’hàbitats i la
conservació de la diversitat biològica.
Elaborar els documents de planificació hidrològica i ordenació de les conques integrant els
condicionants de la conservació de la biodiversitat.
Reduir significativament els impactes generats per les infraestructures i els aprofitaments hidràulics
sobre els organismes i els sistemes aquàtics.
Incrementar significativament la qualitat de l’aigua superficial i dels abocaments procedents de
depuració.
3.3.6 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA
La connectivitat ecològica apareix com una de les diferents eines per afrontar la pèrdua de biodiversitat i per
superar les seves principals causes.
El document redactat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge “Bases per a les directrius de connectivitat
ecològica de Catalunya”, proposa 68 directrius elaborades seguint criteris de caire sectorial.
En matèria de biodiversitat, cal tenir en compte a l’àmbit internacional, el conveni de la Diversitat Biològica,
Nagoya, Japó 29 d’octubre de 2010, vigència amb data de 12 d’octubre de 2014. Instrument de ratificació
publicat al BOE núm. 202, de 20 d’agost de 2014, que modifica i actualitza l’establert al Conveni de Rio de
Janeiro.
48
3.3.7 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE PAISATGE
El Conveni europeu del paisatge, ratificat per l’Instrument publicat al BOE núm. 31 l’1 de març de 2008, té com
a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en
qüestions paisatgístiques.
A Catalunya existeix la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge que constitueix el marc
normatiu i de referència sobre el qual es fonamenten les polítiques de paisatge de la Generalitat de Catalunya.
Té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar la
preservació dels seus valors patrimonials, culturals, econòmics i socials, amb un mode de desenvolupament
sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en
les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi incideixen
de manera directa o indirecta.
Segons s’estableix a l’article 2 de la llei catalana del paisatge, els principis que han d’inspirar l’actuació dels
poders públics en matèria de paisatge són:
Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de
desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.
Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn
culturalment significatiu.
Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col∙lectiu que, a més de valors estètics i
ambientals, té una dimensió econòmica, cultura, social, patrimonial i identitària.
Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i
valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge.
Afavorir la cooperació entre les diverses administracions públiques en l’elaboració i l’execució del
planejament i de les polítiques de paisatge.
Promoure la col∙laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions, l’adopció
d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge.
Impulsar la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i econòmics,
especialment dels col∙legis professionals, les universitat, les associacions de defensa de la natura i els
representants de les organitzacions empresarials i sindicals.
Fomentar la formació en matèria de paisatge.
Segons determina la llei del paisatge, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha d’incorporar als plans
territorials parcials i, si s’escau, als plans directors territorials, les directrius del paisatge derivades dels objectius
de qualitat paisatgística que contenen els catàlegs del paisatge.
El Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l'Observatori del Paisatge, va ser
aprovat definitivament l'11 de desembre de 2014.
En l’àmbit del paisatge també és d’aplicació la normativa de patrimoni històric, pel que hi ha les obligacions
determinades a l’àmbit europeu Conveni marc sobre el valor del patrimoni per a la societat, Consell d’Europa,
2005, a Catalunya amb la Llei de 9/1993, de 30 de setembre, que regula el patrimoni cultural, a l’àmbit estatal
la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol i a la Llei 42/2007, 13 de desembre, de patrimoni
natural i de la biodiversitat, i el Reial decret 1274/2011, de 16 de setembre, pel qual s’aprova el Pla estratègic
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
49
del patrimoni natural i de la biodiversitat 2011‐2017, en aplicació de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del
patrimoni natural i de la biodiversitat.
3.3.8 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE RESIDUS
Algunes de les disposicions normatives catalanes (lleis i decrets) més recents en matèria de residus que cal tenir
en compte són les següents:
Llei 2/2015, de l'11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015.
Llei 3/2015,de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives.
Modifica el Decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora
dels residus, i de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
Modifica la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i
dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i el sector públic.
Modifica el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de
juliol.
Modifica la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i
dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
Modifica la Llei 20/2009 del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
Llei 9/2011, del 20 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica.
Modifica la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
Modifica el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009,del 21 de
juliol.
Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.
Modifica la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de fiançament de les infraestructures de gestió dels residus i
dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
Decrets
Decret 197/2016, de 23 de febrer, sobre la comunicació prèvia en matèria de residus i sobre els registres
generals de persones productores i gestores de residus de Catalunya
Decret 98/2015, de 9 de juny, del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya.
Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de
Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon
sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.
Decret 88/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya
(PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.
Decret 87/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya
(PROGREMIC) i es regula el procediment de distribució de la recaptació dels cànons sobre la disposició del
rebuig dels residus municipals.
Decret 16/2010, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió
de residus municipals.
Decret 69/2009, de 28 d'abril, pel qual s'estableixen els criteris i els procediments d'admissió de residus
en els dipòsits controlats.
Decret 93/1999, de 6 d'abril, de procediments de gestió de residus.
50
3.3.9 NORMATIVA AMBIENTAL GENERAL
A continuació s’exposa una relació de normes ambientals vigents per a diferents vectors ambientals no
relacionades en els apartats anteriors que, en qualsevol cas, el planejament ha de respectar, integrar i vetllar
pel seu compliment i que, per tant, també constitueixen obligacions ambientals predeterminades. Es detallen,
entre d’altres:
Reglament de Domini Públic Hidràulic, tenint en compte el RD 606/2003 de 23 de maig pel qual es modifica
el RDPH, i el RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós d ela Llei d’Aigües.
La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
El Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.
La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
La Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.
El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals.
El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en
els edificis.
El Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el qual se establece la relación de actividades potencialmente
contaminantes del suelo y los critrios y estándares para la declaración de suelos contaminados.
La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control de les activitats.
Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i
Decret 190/2015, de 25 d'agost, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament.
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció de la contaminació acústica.
Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora dels residus i
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció.
Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament i se’n adapten els annexos de la Llei
16/2002.
Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB HE) del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret
314/2006, de 17 de març.
Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació
ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
51
3.4 Relació amb altres plans i programes
3.4.1 LLISTAT GENERAL
PLA TERRITORIAL GENERAL
Pla territorial general de Catalunya (1995)
PLANS SECTORIALS, AGRUPATS PER TEMÀTIQUES
Espais oberts
Pla d’espais d’interès natural (Decret 328/1992, Llei 12/1985, Llei 12/2006)
Proposta Catalana de la Xarxa Natura 2000 (Acord GOV/112/2006)
Acord GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció
especial per a les aus (ZEPA)
Acord GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s’amplien diverses zones de protecció especial per a
les aus (ZEPA) delimitades per l’acord GOV/115/2009, de 16 de juny
Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya (en elaboració des de finals de l’any 2009)
Pla territorial sectorial de la connectivitat ecològica de Catalunya (PTSCEC), per elaborar
Assentaments i Risc
Pla Territorial sectorial d’equipaments comercials, PTSEC (Decret 211/2001)
Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT)
Pla especial d’emergències per inundacions (INUNCAT)
Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril
a Catalunya (TRANSCAT)
Planificació dels espais fluvials de Catalunya (PEFCAT)
Programa de sòl industrial i activitats econòmiques 2001‐2004
Programa d’actuació en sòl i habitatge 2000‐2009
Mobilitat
Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (2006)
Directrius nacionals de Mobilitat (Decret 362/2006)
Pla d’infraestructures ferroviàries 2003‐2025 (en elaboració)
Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008‐2012
Pla de ports de Catalunya (2007)
Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007‐2012
Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’eix
transversal ferroviari (2010)
Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de la línia
orbital ferroviària (2010)
52
Vectors ambientals
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016‐2021)
Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC)
Pla de sanejament de Catalunya (1996)
Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005, PSARU 2005
Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya (1999)
Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (juny 2009)
Pla Territorial Sectorial de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya (2002)
Pla Energia i Canvi Climàtic (2012‐2020)
Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007‐2012
Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005‐2012
Programa de Gestió de Residus de la Construcció a Catalunya 2007‐2012
Programa de gestió de Residus Industrials de Catalunya 2007‐2012
Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya – PRECAT20 (2015)
Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya ‐ PINFRECAT20
(2015)
PLANS TERRITORIALS I DIRECTORS
Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010)
Pla Director de l’Alt Penedès (2008)
Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005)
ALTRES PLANS I INSTRUMENTS DE GESTIÓ I ORDENACIÓ
Pla d’Acció ambiental de l’Agenda 21 de Torrelavit (2012)
Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana (2014)
3.4.2 PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE CATALUNYA
A nivell de Catalunya, la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques, realitzà un Programa de Planejament Territorial en el qual es defineixen un seguit de criteris per tal
d’aportar una base de treball, el marc de referència, la guia per al treball i la participació de tots. Els criteris
marquen una pauta, els plans recolliran les aspiracions i les sensibilitats, la societat i els governs locals
l’aplicaran i la interpretaran.
El Govern de la Generalitat ha definit els objectius pel que fa a la gestió del territori català i són assegurar‐ne la
sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional i la cohesió social, i que això s’ha de traduir en un model
d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
53
Els criteris definits pel Programa de Planejament Territorial són els següents:
1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.
El planejament territorial ha de tenir com a criteri bàsic que el desenvolupament econòmic i social no ha
de comportar una pèrdua de la diversitat del territori, i és per aquest motiu que l’enteniment de la matriu
biofísica ha d’ésser el referent principal, tant per al coneixement de l’àmbit objecte de planejament, com
per a les accions i les mesures de desenvolupament, o conservació, que el pla proposi.
2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.
Una de les principals aportacions que correspon fer al planejament territorial és configurar el sistema
d’espais que han de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives ja sigui
pel seu valor intrínsec (biodiversitat, fertilitat, etc.), per les funcions i recursos que garanteix (recàrrega
d’aqüífers, protecció de riscos naturals, etc.) o per la localització territorial que els fa inadequats per al
desenvolupament urbanístic.
Per garantir les funcions ecològiques, productives i fins i tot paisatgístiques o de lleure, cal que el sistema
d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les connectivitats necessàries. Una xarxa
formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible.
3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.
Els plans, des de la visió que els permet el seu àmbit, han d’identificar les unitats de paisatge i l’articulació
en l’estructura territorial, així com les dinàmiques naturals, social i econòmiques que els fonamenten.
Des de la comprensió dels fenòmens paisatgístics, els plans han d’establir condicions directes i indirectes
per a l’evolució dels paisatges i assenyalar estratègies per al manteniment o restauració d’aquells d’especial
valor. En un paisatge tan antropitzat com el de Catalunya, la consideració de l’agricultura i les pràctiques
ramaderes i forestals tradicionals, com a factors conformadors de paisatge, serà primordial, com també ho
serà la reorientació, en la mesura del possible, d’aquelles formes intensives de ramaderia i agricultura que
constitueixen, avui, algunes de les amenaces més importants per a la qualitat del paisatge rural.
4. Moderar el consum de sòl.
Els plans territorials hauran de fomentar, directa o indirectament, la utilització eficient de les àrees urbanes
i, en el seu cas, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans, de forma que la demanda de més espai per
a l’habitatge i les activitats econòmiques correspongui només a aquella part que no pugui tenir cabuda en
les àrees urbanes existents.
5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.
El planejament territorial ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, el que es refereix als nivells de renda
i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants, equilibri que és compatible amb les diferències
demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura econòmica dels diversos àmbits.
54
6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.
Els plans territorials han de reorientar les pautes de desenvolupament urbà del territori i propiciar el
reforçament dels sistemes d’assentaments històrics a més d’establir, en funció de les seves circumstàncies,
mesures per al seu creixement, reforma, renovació o conservació.
7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.
El planejament territorial, a través de les propostes d’extensió de les ciutats amb millors condicions per
créixer i per acollir nous habitatges, ha de contribuir a crear el marc per a una política d’actuacions
d’habitatge, importants en termes quantitatius, situades a les poblacions principals i ben comunicades amb
transport públic. Aquestes actuacions haurien d’anar associades, en tot cas, a previsions d’espais per a les
activitats econòmiques que permetin la ubicació de llocs de treball en la proporció adequada.
Els plans recomanaran, així mateix, accions concertades complementàries entre la Generalitat i els
municipis en què el creixement del nombre d’habitatges hagi d’excedir considerablement de les previsions
internes, per tal de realitzar les inversions públiques necessàries en equipament, transport i serveis socials
que facilitin la plena integració urbana dels nous teixits residencials.
8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.
Els plants territorials han de propiciar la convivència d’activitats econòmiques i l’habitatge, així com facilitar
les extensions necessàries de les trames urbanes per a la ubicació de noves activitats o per al trasllat de les
existents que no convisquin bé amb els altres usos. Això no obstant, han d’ésser restrictius en la implantació
de polígons industrials o parcs d’activitats formalment autònoms i separats de les trames urbanes.
Convindrà limitar aquestes implantacions a aquelles que tinguin un interès territorial estratègic i suficient
dimensió per justificar el seu desenvolupament com un teixit singular o autònom amb servei de transport
públic.
En tot cas, convindrà promoure les modificacions necessàries del marc legal de l’Administració local perquè
els avantatges i els inconvenients d’aquestes implantacions tinguin un repartiment adequat entre tots els
municipis de l’àmbit territorial d’influència de la nova àrea d’activitats econòmiques.
9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.
Tot i les dificultats de distingir normativament entre residència principal i segona residència, i les
limitacions del planejament territorial per a tractar en profunditat un problema com aquest, amb aspectes
econòmics i socials complexos, els plans hauran de tractar territorialment el fenomen de la implantació
residencial de lleure. En concret, hauran d’evitar l’ocupació de les àrees paisatgísticament valuoses i
orientar la demanda cap a la reutilització dels nuclis en procés de despoblament o facilitar, en el cas que el
jardí privat sigui l’element clau de la demanda, la construcció de segona residència en àrees d’extensió de
nuclis urbans situats en paratges on no es produeixin afectacions significatives del paisatge.
10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.
El planejament territorial ha d’establir pautes clares per tal que els desenvolupaments urbanístics per
extensió es produeixin segons lògiques de continuïtat de les trames urbanes existents i tinguin unes
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
55
densitats que facilitin un aprofitament raonable del sòl que s’urbanitza, en tot cas, sense perjudici de la
necessària integració formal a les condicions topogràfiques i al paisatge.
Pel que fa a les implantacions aïllades de serveis, equipaments o activitats que tenen lògiques de no
integració a les trames urbanes, els plans territorials aportaran criteris de protecció de determinades àrees
de sòl i, en general, de restricció de les autoritzacions només a aquelles que tenen un valor estratègic o
que responen a una demanda real que no es pot satisfer d’altres maneres, i distingir‐les clarament
d’aquelles altres que pretenen, de fet, crear una nova demanda de consum.
En aquella part del territori de Catalunya on encara es manté una relació clara entre la ciutat i el seu entorn
rural caldria que aquesta es conservés. Les ciutats haurien de créixer mantenint una forma definida i
compacta que preservi la imatge de l’entorn, i evitar, així, les formes d’ocupació que han banalitzat el
paisatge perifèric de les àrees metropolitanes.
11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.
El planejament ha de tenir com a objectiu avançar cap a una estructura nodal del territori, en el sentit que
la vertebració urbana recaigui fonamentalment en les ciutats d’una certa importància.
12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.
Sens perjudici que en algunes àrees d’activitat no sigui aconsellable la presència d’habitatges, en general
els plans haurien d’afavorir els teixits mixtos on coexisteixin els usos residencials amb les activitats
econòmiques més intensives en llocs de treball. És bo que això tingui lloc tant en els nous teixits d’extensió
com en els que són conseqüència de remodelacions i reformes interiors.
A escala territorial, la distribució de les activitats i els habitatges ha de buscar l’equilibri més gran possible
entre els causants de viatges (llocs de treball, places escolars, comerç, activitats lúdiques...) i la població
resident, per tal de facilitar l’autocontenció de les àrees urbanes i la disminució de les distàncies dels
desplaçaments.
13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.
La configuració compacta i relativament densa, que ja és defensable en termes de minimitzar el consum
de sòl, es justifica també pel fet d’augmentar les oportunitats de desplaçaments a peu i en transport públic,
en especial el ferroviari, la dotació del qual demana una massa crítica suficient per a una explotació amb
costos raonables.
Per tant, el planejament territorial, mitjançant l’adopció d’un model nodal de certa potència, afavorirà la
creació de línies i infraestructures eficients de transport públic a les quals ha d’adoptar directrius i reserves
per al seu traçat i construcció.
14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.
A les parts de Catalunya on els fenòmens de tipus metropolità han portat a situacions de clara insuficiència
viària, tant pel que fa a la demanda de trànsit com pel que fa a la falta d’eixos ordenadors dels nous
sistemes urbans, el planejament del territori ha de posar especial atenció en aquella vialitat que, per
56
capacitat i traçat, ha de constituir un factor estructurant bàsic de les extensions urbanes i els aglomerats
supramunicipals dels darrers decennis.
A la part del territori de Catalunya, encara majoritària en extensió, on les carreteres connecten àrees
urbanes separades i formalment identificables, caldrà evitar, en la mesura del possible, que les noves vies
contribueixin a augmentar les tensions d’ocupació del sòl dels espais no urbanitzats. El traçat i el disseny
d’aquestes vies, així com els de qualsevol variant de vies urbanes que implica inevitablement sòl rural de
l’entorn, no haurien de perdre de vista aquesta exigència.
15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial.
Els plans territorials incorporaran les previsions d’espais de les infraestructures de transport derivades de
les estratègies de desenvolupament de Catalunya, en especial en matèria aeroportuària i ferroviària de
gran velocitat, i tractaran de compatibilitzar les seves necessitats de localització, de sòl i d’accessos amb
l’adequació més gran possible a les condicions derivades de la matriu biofísica del territori.
Pel que fa al transport de mercaderies, el planejament territorial ha de tenir present en les previsions el
desitjable canvi modal al ferrocarril. En tot cas, en els criteris de traçat de les noves vies per on es prevegi
que circularà el transit pesant, s’haurà d’acordar la protecció dels paisatges i ambients de més interès amb
els objectius de minimització del temps de desplaçament.
3.4.3 PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS
Les determinacions del PTGC en l’àmbit de la comarca de l’Alt Penedès les desenvolupa el Pla Director Territorial
de l’Alt Penedès (PDTAP), aprovat definitivament pel Govern de Catalunya el 16 de setembre de 2008, el qual
forma part del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). Les singularitats de la comarca, així com
l’expressa voluntat del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i l’existència de treballs territorials com l’Estudi del
Paisatge o la pròpia Carta del Paisatge, entre d’altres, van determinar que es considerés convenient redactar el
PDTAP separadament, però de forma coordinada amb el PTMB.
Els objectius generals del DTAP s’agrupen en els tres grans temes que aborda també el PTMB: espais oberts,
infraestructures de comunicació i nuclis urbans i assentaments. Tots ells prenen com a punt de partida els
“Criteris per al desenvolupament del programa de planejament territorial”.
Sistema d’espais oberts del PDTAP
Pel que fa al sistema d’espais oberts, formats per la suma dels sòls no urbanitzables, els objectius del PDTAP
són afavorir la diversitat i la conservació de la identitat de la matriu biofísica, mitjançant la protecció dels espais
d’interès natural i agrari com a components d’ordenació del territori. A més, es reconeix la importància de la
preservació de la qualitat del paisatge característic de la comarca com a potencial de desenvolupament
d’aquesta.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
57
Figura 17. Detall del plànol de proposta del sistema d’espais oberts del PDTAP. Memòria d’ordenació del POUM (desembre 2016).
Tot el sòl no urbanitzable de la comarca queda qualificat com a sòl de protecció especial, on es defineixen dos
tipus en funció de l’objecte de protecció:
Sòl de protecció especial d’interès natural o ambiental: Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de
protecció establerts en la normativa sectorial, i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor
com a espais o elements d’especial interès natural, com a àrees d’usos agraris d’especial interès i també
per la seva funció específica de preservar i en el seu cas millorar l’entorn, la qualitat ambiental i l’equilibri
dels sistemes.
Sòl de protecció especial de la vinya: Aquesta categoria de sòl està integrada per espais o elements
d’interès o especial interès agrari, en especial els espais vitivinícoles i les zones de vinya integrades a la
denominació d’origen Penedès, els espais amb una funció paisatgística rellevant, així com els espais amb
una funció estratègica de reserva d’espai obert o lliure en relació amb el model territorial.
El sòl no urbanitzable de quasi tot el terme de Torrelavit queda qualificat com a sòl d’especial protecció per
valor natural i connectors, i la resta, com a sòl d’especial protecció de la vinya. El PDTAP també considera com
a sòl d’especial protecció amb valor de connector la totalitat dels cursos fluvials, essent necessari que així es
reflecteixi en el planejament municipal i que en l’ordenació d’espais urbans per on discorren trams fluvials es
tingui en consideració aquesta condició.
Cal afegir també que el PDTAP defineix el riu de Bitlles com a Zona d’Especial Interès Connector associada a
espai fluvial (ZEIC‐R), degut a que permet la connectivitat entre l’espai PEIN “Ancosa‐Montagut” i el riu Anoia,
també determinat com a connector fluvial.
Sistema d’infraestructures de mobilitat del PDTAP
Les actuacions proposades pel PDTAP que afecten al municipi són la consolidació i millora de les carreteres de
l’eix estructurant secundari que connecten els nuclis del municipi amb la C‐15, en el cas de Torrelavit la BP‐
2151, i la previsió de la variant de Sant Pere, que afecta al municipi pel costat del Maset.
58
Sistema d’assentaments del PDTAP
Finalment, respecte al sistema d’assentaments, el PDTAP estableix uns criteris generals, sobre els quals es basen
les estratègies de desenvolupament dels diversos assentaments. Aquests criteris responen a les possibilitats de
comunicació territorial, a les opcions i dinàmiques de creixement, a les relacions amb la resta de la comarca, i
a la seva estructura física i elements de valor patrimonial i ambiental.
Alhora, el PDTAP defineix una classificació segons la naturalesa dels assentaments on, en el cas de Torrelavit,
podem distingir:
Nuclis urbans tradicionals: Lavit i Terrassola, Can Rossell de la Serra i, en un altre ordre de dimensió, els
barris de Can Bassó i Sabanell.
Àrees especialitzades: El Maset i el polígon industrial Torrelavit, com a zones industrials, i les caves Segura
Viudas i part de Bell Penedès.
Petits assentaments en sòl no urbanitzable: Sant Martí Sadevesa
Les estratègies que estableix el PDTAP per al conjunt de Torrelavit s’adapten a la realitat de cadascun dels seus
assentaments i es poden sintetitzar de la següent manera:
Creixement de reequilibri: Lavit (inclòs el barri de La Pineda), i Can Rossell de la Serra
Estratègia de manteniment de les característiques actuals, en general sense superar el potencial de
creixement previst pel planejament vigent, que serà avaluat i adaptat a les necessitats reals en el moment
de la seva revisió. En aquest sentit, s’evitaran els increments d’oferta de sòl per a residència i activitats
que puguin suposar un creixement desequilibrat o exogen.
Consolidació i millora: Els barris del Carrer del Bosc, Terrassola, Sabanell, Bell Penedès i Can Nadal de la
Bogatella
Estratègia que consisteix en la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic,
mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals i a la
segona residència de reutilització, així com els serveis turístics de qualitat de petita escala. El PDTAP
proposa que el planejament municipal pugui adaptar‐se a les condicions particulars de cada nucli, per tal
de redefinir i completar el perímetre urbà o bé mantenir‐lo estrictament igual.
Manteniment del caràcter rural dispers: Sant Martí Sadevesa i l’Aguilera
L’objectiu és mantenir el perímetre existent, en funció de les parcel∙les edificades, o bé regular‐ne
l’edificació. En tots els casos és important que el planejament defineixi l’àmbit i perímetre de
l’assentament, ja sigui a través de la delimitació d’una zona específica o bé d’un pla especial en sòl no
urbanitzable.
Consolidació en zones especialitzades: El Maset i la resta de zones industrials i el sòl urbà de Segura Viudas.
Suposa l’acceptació de la implantació amb les característiques previstes pel planejament, sense perjudici
de les accions de millora o integració en el paisatge que hi convinguin.
El PDTAP especifica clarament que aquestes estratègies de creixement s’aplicaran sobre la base del sòl urbà
consolidat en el planejament en el moment d’aprovació del Pla Director. Això vol dir que la classificació de nou
sòl urbanitzable o la integració del previst en el planejament vigent no podrà sobrepassar les condicions
expressades a les corresponents estratègies. Les revisions de planejament hauran de justificar que s’adapten a
les condicions de les normes del PDTAP respecte a les estratègies de creixement.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
59
Figura 18. Detall del plànol de creixement estratègic del PDTAP. Memòria d’ordenació del POUM (desembre 2016).
Amb independència de les estratègies que es defineixen per a cadascun dels assentaments, Torrelavit es troba
inclosa com a capçalera d’un sistema urbà supramunicipal, el sistema del Riudebitlles, format per l’eix de
municipis situats en el curs fluvial. Aquest sistema lineal el conformen els municipis de Torrelavit, Sant Pere de
Riudebitlles, San Quintí de Mediona i Torrelavit, units per la carretera BP2151.
3.4.4 PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA
El Pla territorial va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 20 d'abril de 2010.
El PTMB proposa l’establiment de tres subsistemes territorials sobre els quals s’estructuren totes les propostes:
el sistema d’assentaments, el sistema d’espais oberts i el sistema d’infraestructures de mobilitat.
Sistema d’espais oberts del PTMB
El sistema d’espais oberts comprèn tot aquell sòl que té el règim de no urbanitzable en el moment d’elaboració
del pla territorial i distingeix tres tipus d’espais segons el nivell de protecció proposat:
Espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari
Espais de protecció especial de la vinya
Espais de protecció preventiva
Els espais de protecció especial de la vinya es distingeixen per la presència dominant d’aquest conreu i per
constituir en conjunt l’espai agrari de major dimensió del territori. Aquestes característiques motiven que a
més d’estar subjectes a les regulacions generals dels espais de protecció especial, ho estiguin també a
regulacions específiques en atenció a les peculiaritats esmentades.
60
Figura 19. Sistema d’espais oberts del PTMB. Bases cartogràfiques del DTS.
El terme de Torrelavit comprèn majoritàriament sòl de protecció especial pel seu interès natural i agrari i sòl de
protecció especial de la vinya. No obstant això, segons les bases disponibles al Departament de Territori i
Sostenibilitat en relació a la cartografia vectorial del sistema d’espais oberts del PTMB, també s’identifiquen
dues petites àrees de protecció preventiva a la zona de La Riera.
Sistema d’assentaments del PTMB
El PTMB dicta les següents estratègies en relació al nuclis de Torrelavit:
Creixement moderat per als nuclis urbans de Terrassola, Lavit, Can Rosell de la Serra
Aquesta estratègia s’estableix en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per
les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat
física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees urbanes de major importància, algunes de
les quals s’assigna l’estratègia de creixement moderat, poden assolir, en funció del seu valor de posició,
una funció nodal amb relació al seu entorn pròxim.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
61
Millora urbana i compleció per als nuclis de El Bosc, Can Nadal de la Bogadella i Sabanell
El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis i àrees urbanes que per la seva petita dimensió no
tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la
urbanització o que tenen un baix nivell d’accessibilitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és la
recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència
associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència
de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala.
Manteniment del caràcter rural al nucli de Sant Martí Sadevesa
Mitjançant l’establiment d’aquesta estratègia, el Pla regula dos tipus d’entitats existents:
o Les formades per agrupacions d’edificacions rurals que mantenen una clara separació entre
elles, on estableix que caldrà que es mantingui la configuració dispersa de l’assentament i
s’eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural.
o Les que presenten una estructura compacta, de petita magnitud, resultat de l’adaptació
morfològica a una singularitat del territori, on estableix que es mantingui aquesta
configuració.
Tot i que el planejament territorial no en parla, també seria el cas del Barri del Bessó i Bell Penedès.
Sistema d’infraestructures de mobilitat del PTMB
A Torrelavit destaquen les actuacions en vies alternatives a l’autopista A‐7, l’ampliació i millora de la C‐15 i la
millora i variants de la BP‐2151 (com la de Sant Pere de Riudebitlles).
3.4.5 PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL DE L’AGENDA 21
L'Agenda 21 de Torrelavit consta dels següents documents:
1. Anàlisi ambiental
Descripció de la realitat del medi natural i social del terme municipal.
2. Diagnosi ambiental
Detecció de les problemàtiques mediambientals del municipi.
3. Pla d'acció local per a la Sostenibilitat (PALS)
El Pla d’acció local per a la sostenibilitat (setembre 2012) recull totes les actuacions necessàries per resoldre o
minimitzar les problemàtiques detectades en la Diagnosi Ambiental. Compta amb un calendari, una priorització,
una previsió del cost econòmic i uns indicadors de seguiment per a cada actuació.
62
3.5 Conclusions, objectius i criteris ambientals del POUM
Tenint en compte que la realitat ambiental del municipi de Torrelavit no ha patit canvis rellevants considerables
en els darrers anys, s’adopten els objectius ambientals determinats en el Document de Referència elaborat el
maig de 2009 en relació a la proposta d’Avanç del POUM de Torrelavit presentada als Serveis Territorials de
l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge l’abril de 2009.
Esquemàticament, pot afirmar‐se que un model territorial tendirà cap a la sostenibilitat en la mesura que sigui
energèticament eficient; permeti l’estalvi i l’ús sostenible dels diversos recursos naturals (entre ells el sòl);
minimitzi la producció de totes les formes de contaminació i les assimili; conservi la diversitat biològica; i
garanteixi la qualitat de vida de la població.
Es considera que els objectius ambientals del POUM tenen en compte aquest principi general de sostenibilitat
i prenen en consideració els objectius ambientals fixats en l’àmbit europeu, estatal, català i local exposats en
apartats anteriors i d’acord als condicionants ambientals propis del municipi.
D’altra banda, els objectius i criteris ambientals són coherents amb la guia POUM, Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal: avaluació ambiental en el planejament urbanístic elaborada l’any 2006 per l’aleshores Departament
de Medi Ambient i Habitatge.
La presentació dels objectius per a avaluar la sostenibilitat ambiental del POUM de Torrelavit es presenten
classificats segons aspecte ambiental al qual es refereixen, amb indicació de l’ordre jeràrquic d’importància i
dels criteris ambientals en els quals es concreten i acompanyats dels indicadors ambientals per a l’avaluació
quantitativa de la proposta.
Els indicadors marcats amb un asterisc (*) figuren a la publicació de la Direcció General de Polítiques Ambientals
del Departament de Territori i Sostenibilitat Indicadors per a l’avaluació ambiental dels Plans d’Ordenació
Urbanística Municipal ‐Model Territorial i Ocupació del Sòl‐ (juliol de 2011).
MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL
OBJECTIU NÚM. 1
Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 1
‐ Donar compliment a les determinacions del planejament territorial de referència (PDTAP i PTMB).
‐ Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos.
‐ Potenciar les millores urbanes, les rehabilitacions i l’establiment d’una estructura urbana plurifuncional.
Indicador 1: Percentatge de sòl artificialitzat* (Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per
sistemes generals en sòl no urbanitzable).
OBJECTIU NÚM. 2
Generar un creixement compacte
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 2
‐ Promoure un model urbanístic i de planejament de consolidació del creixement compacte dels nuclis tradicionals.
Indicador 2: Nombre d’habitatges/Ha de sòl urbà o urbanitzable.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
63
MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL
OBJECTIU NÚM. 3
Ordenar adequadament el conjunt del sòl no urbanitzable, preservant els espais i elements de valor rellevant del
territori.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 3
‐ Ordenar el sòl no urbanitzable, amb reconeixement i potenciació dels seus valors i de les seves funcions en
l'estructuració orgànica del territori, de connectivitat ecològica i d’acolliment de valors ambientals i regulació de les
noves construccions i usos en el mateix.
‐ Promoure i reforçar la connectivitat ecològica.
‐ Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix, evitant l’afectació d’àrees fràgils i/o
escasses per edificacions o infraestructures.
Indicador 3: Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental.
OBJECTIU NÚM. 6
Establir una clara delimitació entre l’espai urbà i el sòl no urbanitzable.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 6
‐ Ubicar les noves zones verdes i espais lliures associats/des als nous desenvolupaments urbanístics en el context de
transició amb l’entorn agroforestal del voltant dels nuclis urbans.
BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL
OBJECTIU NÚM. 4
Preservar els espais i elements amb valor especialment rellevant.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 4
‐ Garantir la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari identificats d’acord amb la Directiva
d’hàbitats, evitant, sempre que sigui tècnicament possible, la seva afectació.
‐ Preservar l’espai fluvial del riu de Bitlles i la xarxa de torrents associada, les fonts, els espais agraris (especialment
d’aquells més fèrtils o que produeixin algun producte amb alguna marca protegida de denominació d’origen, de qualitat
agrària o similar; en aquest context tenim la DO cava i la denominació de qualitat de préssec) i forestals.
‐ Definir els paràmetres de disseny dels parcs urbans, en especial del parc fluvial del Bitlles al seu pas pel nucli urbà, de
tal forma que es prioritzi la conservació, en la mesura del possible, dels elements vegetals preexistents, i la utilització
d’espècies autòctones.
‐ Establir una ordenació del sòl no urbanitzable que faciliti l’impuls de fórmules de custòdia del territori o similars en
àmbits fluvials, forestals o agraris per a promoure una gestió activa del territori de Torrelavit amb valors ambientals,
paisatgístics o patrimonials destacats.
Indicador 4: Superfície de terrenys ocupats per hàbitats d’interès comunitari afectada per la urbanització.
64
RISCOS AMBIENTALS
OBJECTIU NÚM. 5
Prevenir els riscos ambientals.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 5
‐ Identificar les zones amb riscos ambientals i preservar‐les de desenvolupaments urbanístics en les mateixes o en el
seu entorn més immediat d'afecció.
‐ Adoptar mesures de prevenció d’incendis forestals.
‐ Delimitar les zones inundables per tal de prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions.
Indicador 5: Superfície de terrenys situats en zones inundables afectada per l’edificació o altres actuacions que alterin
la morfologia del relleu.
CICLE DE L’AIGUA
OBJECTIU NÚM. 7
Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 7
‐ Adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons, especialment de les fonts i els pous, orígens de les
extraccions d’aigua.
‐ Adequar el desenvolupament previst pel POUM a la disponibilitat de recursos hídrics per tal que, en la mesura del
possible, aquesta disponibilitat es garanteixi en un marc de sostenibilitat.
‐ Assegurar l'òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades, i estudiar‐ne les possibilitats
de reutilització.
PAISATGE
OBJECTIU NÚM. 8
Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 8
‐ Preservar la qualitat del paisatge i dels elements i els ambients paisatgístics d’interès, assumint específicament els
criteris i continguts de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.
‐ Preservar la identitat de poble segons les condicions d’ordenació, edificació i estètiques.
‐ Garantir la façana pública del poble sobre el Bitlles en el front urbà de Lavit, Terrasola, el Vilet i Mussons.
‐ Garantir la integració de les noves edificacions en l'entorn paisatgístic del territori on es troben, mitjançant definició
de condicions detallades en la normativa del nou POUM respecte paràmetres d’ordenació, edificació i estètics en
especial en el nuclis rurals de Can Nadal de la Bogadella, Can Raspall dels Horts i Sant Martí de Sadevesa.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
65
CANVI CLIMÀTIC
OBJECTIU NÚM. 9
Contribuir a la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 9
‐ Ubicar els nous equipaments i zones de serveis en llocs estratègics a l’entorn del casc urbà per a potenciar‐ne les seves
funcions socials i en el context d'afavoriment d'una major cohesió social i d’una mobilitat més sostenible.
‐ Evitar el creixement de la mobilitat obligada, afavorint modes de transport sostenible i promovent l’ús del transport
públic.
OBJECTIU NÚM. 10
Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i edificacions i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 10
‐ Adoptar mesures per a fomentar i incrementar la producció d'energia a partir de recursos autòctons i de caràcter
renovable.
‐ Promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques de bioclimatisme i eficiència energètica en les
edificacions, de cara a reduir la seva contribució al canvi climàtic.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I LUMÍNICA
OBJECTIU NÚM. 11
Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 11
‐ Promoure mesures de prevenció de la contaminació atmosfèrica, afavorint la mobilitat sostenible i la implantació
d’activitats econòmiques respectuoses amb el medi.
‐ Promoció de mesures de prevenció de la contaminació lluminosa, ordenant el tipus d’il∙luminació de cada sector
concret.
‐ Adoptar mesures per a reduir l'impacte sonor sobre la població exposada a nivells sonors més elevats.
CICLE DE VIDA DELS MATERIALS I RESIDUS
OBJECTIU NÚM. 12
Garantir una correcta gestió dels materials i els residus.
CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 12
‐ Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en
instal∙lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de
residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels
enderrocs i altres residus de la construcció.
‐ Implantar els serveis tècnics ambientals amb els sistemes de disseny urbà adients per a potenciar, a nivell local, la
recollida selectiva dels residus i les possibilitats de reutilització i reciclatge.
‐ Promoure mesures en els edificis la previsió d’espais i instal∙lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en
general, les operacions de gestió dels mateixos.
66
4. AVALUACIÓ ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ
4.1 Descripció de les alternatives considerades en fase d’Avanç de Pla
En fase d’Avanç de Pla es van analitzar ambientalment tres alternatives de desenvolupament del municipi.
L’Alternativa 0, el manteniment del planejament vigent, es va analitzar en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental
Preliminar (ISAP), en contraposició amb dues alternatives d’ordenació centrades, bàsicament, en diferents
possibilitats d’ubicació dels creixements.
4.1.1 ALTERNATIVA 0. PLANEJAMENT VIGENT
El planejament general vigent en matèria d'urbanisme al terme municipal de Torrelavit són les Normes
Subsidiàries tipus b de planejament, aprovades definitivament el 3 de novembre de 1993 i publicades al DOGC
el dia 7 de gener de 1994.
Les NNSS vigents es caracteritzen per un creixement perifèric en els nuclis principals. La informació recollida a
l’Avanç de POUM de Torrelavit per a la descripció d’aquesta alternativa 0 és la següent:
En relació a l’ordenació del sòl urbà
No es proposen transformacions significatives d’usos o estructura urbana.
Es mantenen les unitats d’actuació existents, sense modificar la seva integració paisatgística o sense
millorar la resposta a les necessitats del teixit urbà de l’entorn.
No es creen noves zones d’equipaments o zones verdes.
En relació als sectors de creixement
Es manté la zona de sòl urbanitzable residencial al nucli de Torrelavit, que completa el teixit existent de La
Pineda Nova, ocupant la resta de la plana situada a l’entrada del nucli des de la BP‐2151, que permetrà la
creació d’habitatge protegit.
Es finalitzarà la consolidació del sector industrial al costat de la BP‐ 2151, a continuació del sòl urbà
industrial existent, en un terreny amb forta pendent i de gran visibilitat des de la major part de la meitat
est del municipi.
En relació a la mobilitat
Tot i que es proposa una millora en l’entrada al nucli de Torrelavit, es mantenen els problemes de mobilitat
interna per la manca de connexió entre els diversos barris.
Les propostes de connexió del barri de Mussons amb la resta del nucli són de difícil execució, per la
topografia accidentada i la presència de cursos fluvials.
Queden pendents de resoldre la millora dels accessos dels nuclis urbans de tot el municipi, amb dificultats
per l’execució de la C‐15 i l’increment del trànsit pesant de la BP‐2151.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
67
En relació al sòl no urbanitzable
Tot i que es reconeixen els valors bàsics de la matriu territorial, manca anar més enllà d’aquest
reconeixement i consolidar un model territorial coherent.
No s’estableixen àmbits concrets en les indústries situades a l’eix del Riudebitlles, tan sols s’identifica
l’edificació existent.
Els cursos fluvials reben el mateix tractament tant en el seu pas per sòl no urbanitzable com entre els
teixits urbans del Maset i Torrelavit.
Figura 20. Imatge gràfica de l’alternativa 0. Avanç del POUM de Torrelavit.
4.1.2 ALTERNATIVA 1. CREIXEMENT CONNECTOR
L’alternativa 1 es basa en la consolidació de la centralitat del nucli de Torrelavit, procurant la compleció dels
espais intersticials que resten entre els diferents barris. Els sectors de creixement proposats es localitzen al
sector de sòl urbanitzable de La Pineda Nova, a l’oest de l’actual nucli de Lavit, el perímetre del qual s’ajusta
per tal d’alliberar l’espai del marge fluvial; la plana de Can Bosc, espai existent entre el barri del Vilet i del Camí
del Bosc, al sud‐oest del nucli de Terrassola; i l’àrea entre el polígon industrial Torrelavit, en execució, i la zona
residencial existent a l’entrada del nucli des de la carretera BP‐2151, amb un teixit mixt que en permeti una
millor articulació.
68
La informació recollida a l’Avanç de POUM de Torrelavit per a la descripció d’aquesta alternativa 1 és la següent:
En relació a l’ordenació del sòl urbà
Es reajusta el perímetre dels teixits preexistents a la realitat parcel∙lària i topogràfica.
S’aposta per la transformació dels sectors d’actuació existents i no consolidats, cap a tipologies coherents
amb l’entorn edificat.
Es concreten els paràmetres que regularan l’establiment d’usos en les zones ja consolidades, per tal de
permetre un teixit més multifuncional.
A Can Rossell de la Serra, es manté l’emplaçament i es reordenarà la unitat d’actuació existent.
A Bell Penedès, es reordenarà la totalitat del sòl urbà per tal de compatibilitzar‐lo amb les preexistències.
Es reordenarà el sector de El Maset, de cara a facilitar la seva execució i disposar de nou sòl industrial.
Figura 21. Imatge gràfica de l’alternativa 1. Avanç del POUM de Torrelavit.
En relació als sectors de creixement
S’ajusta la dimensió i el perímetre del sector urbanitzable residencial de La Pineda Nova, de cara a millorar
la seva integració amb el paisatge de la plana.
Es proposa l’ocupació de l’espai situat entre el barri de El Vilet i la part corresponent del barri del Camí del
Bosc, en una zona planera i de fàcil accés, que potenciarà la centralitat de la zona d’equipaments.
Es proposa la urbanització de l’espai situat entre el sòl urbanitzable industrial, actualment en execució, i
la zona residencial de l’entrada del nucli des de la BP‐2151, amb un teixit mixt, amb la voluntat de resoldre
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
69
el cul‐de‐sac actual i permetent una millor articulació d’aquest teixit i de la seva trobada amb el sòl
residencial.
En relació a la mobilitat
Es mantenen les entrades des de la carretera BP‐2151 previstes en el planejament vigent.
Es volen redefinir les connexions entre els barris existents, i la creació de noves connexions a partir dels
nous sectors de desenvolupament.
S’estudiarà la recuperació de vials de connexió entre nuclis i entre elements destacats en sòl no
urbanitzable.
En relació al sòl no urbanitzable
S’adoptarà la zonificació establerta pel planejament territorial.
Es protegirà la connectivitat ecològica entre espais oberts i cursos fluvials i les zones boscoses.
Es vol potenciar el patrimoni existent en les edificacions situades als marges del Riudebitlles.
Es protegirà específicament el paisatge agrícola del municipi, molt malmès per les infraestructures de
transport i la dispersió d’activitats en un territori de gran amplitud visual.
4.1.3 ALTERNATIVA 2. REARTICULACIÓ INTERNA
Aquesta alternativa té com a objectiu la rearticulació interna i la cohesió dels barris i teixits del nucli, potenciant
la creació de nous accessos i lligams entre els diferents sectors urbans.
La informació recollida a l’Avanç de POUM de Torrelavit per a la descripció d’aquesta alternativa 2 és la següent:
En relació a l’ordenació del sòl urbà
Es reajusta el perímetre dels teixits preexistents a la realitat parcel∙lària i topogràfica.
S’aposta per la transformació dels sectors d’actuació existents i no consolidats, cap a tipologies coherents
amb l’entorn edificat.
Es concreten els paràmetres que regularan l’establiment d’usos en les zones ja consolidades, per tal de
permetre un teixit més multifuncional.
A Can Rossell de la Serra, s’adaptarà l’emplaçament i ordenació interior del sector corresponent a la unitat
d’actuació existent.
A Bell Penedès, es reordenarà la totalitat del sòl urbà per tal de compatibilitzar‐lo amb les preexistències.
Es reordenarà el sector de El Maset, de cara a facilitar la seva execució i disposar de nou sòl industrial.
En relació als sectors de creixement
S’ajusta la dimensió i el perímetre del sector urbanitzable residencial de La Pineda Nova, de cara a millorar
la seva integració amb el paisatge de la plana.
Es generen petits sectors de creixement associats a millores respecte la proximitat entre teixits i
connexions viàries.
70
S’amplia el sòl urbà del nucli de Torrelavit en les vores dels cursos fluvials, i especialment en la zona de
contacte amb el barri de La Pineda Nova, per possibilitar la creació d’un parc lineal. El Riudebitlles es
configura com un eix natural, de connectivitat i alhora un espai central de lleure per al nucli urbà.
En relació a la mobilitat
Es mantenen les entrades de la carretera BP‐2151 previstes en el planejament vigent.
Es volen redefinir les connexions entre el barri de Mussons i la resta del nucli de Torrelavit, així com
l’arranjament d’alguns vials perimetrals.
S’estudiarà la recuperació de vials de connexió entre nuclis i entre elements destacats en sòl no
urbanitzable.
En relació al sòl no urbanitzable
S’adoptarà la zonificació establerta pel planejament territorial.
Es protegirà la connectivitat ecològica entre espais oberts i cursos fluvials i les zones boscoses.
Es vol potenciar el patrimoni existent en les edificacions situades als marges del Riudebitlles.
Es protegirà específicament el paisatge agrícola del municipi, molt malmès per les infraestructures de
transport i la dispersió d’activitats en un territori de gran amplitud visual.
Figura 22. Imatge gràfica de l’alternativa 2. Avanç del POUM de Torrelavit.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
71
4.1.4 COMPARATIVA ENTRE LES ALTERNATIVES EXPOSADES EN FASE D’AVANÇ DE PLA
Respecte els paràmetres que presenten les 3 alternatives per al sistema d’espais oberts, l’ISAP va considerar
que no hi havia grans diferències entre les 3 alternatives i que totes 3 permetrien mantenir la matriu biofísica
de referència i preservar el paisatge.
Taula 10. Comparativa de superfícies (m2) i previsió d’habitatges de les 3 alternatives analitzades en fase d’Avanç.
Sí que es van posar de manifest les diferències en el consum de sòl. L’alternativa 0 preveia una superfície urbana
(definida com a tal la suma de sòl urbà existent i la superfície de les noves àrees de creixement) d’unes 10,48
ha, l’alternativa 1 de 19,44 ha i l’alternativa 2 de 10,23 ha. El màxim permès segons el Planejament Territorial
de referència és de 13,47 ha segons la documentació de l’Avanç de Pla.
Respecte els paràmetres relacionats amb el sistema d’assentaments urbans, es considerà que no hi havia grans
diferències entre les 3 alternatives i que totes 3 permetien afavorir la cohesió social del territori i evitar la
segregació espacial de les àrees urbanes, responent a ordenacions de nous creixements compactes i en
continuïtat amb trama urbana existent.
Respecte el sistema d’infraestructures de comunicació, es va considerar que en tots 3 casos es permetrien
l’adopció dels criteris i paràmetres exposats: facilitar transport públic per polarització i compactació dels
assentaments, atendre la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans i integrar espais
de transport i de logística en la matriu territorial local i general.
L’ISAP també va presentar una matriu comparativa de les 3 alternatives respecte criteris i objectius ambientals per àmbits, la qual s’exposa a continuació.
72
Taula 11. Comparativa per vectors ambientals de les 3 alternatives analitzades en fase d’Avanç.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
73
4.1.5 ALTERNATIVA ESCOLLIDA EN FASE D’AVANÇ DE PLA
L’informe ambiental preliminar conclou que l’alternativa 2 és la que millor s’adequa als criteris i objectius
ambientals definits i ho argumenta fent una síntesi dels paràmetres que la caracteritzen. A continuació s’exposa
un resum de la descripció dels paràmetres de l’alternativa 2 que s’exposa a l’ISAP:
‐ El model que presenta l’Avanç de POUM de Torrelavit respon a un model compacte i de consolidació
dels nuclis existents, sense crear nous nuclis aïllats, concentrant els creixements més importants a
l’entorn del Barri de La Pineda (Pineda Nova), a l’entorn immediat o interior de la resta de nuclis i
actuant puntualment en els àmbits dels molins i activitats de l’entorn immediat del Riu de Bitlles.
‐ La proposta d’ordenació de l’Avanç de POUM de Torrelavit permet una òptima ubicació i distribució
dels nous equipaments, de les noves zones verdes i de les noves zones de serveis associats/des als
nous desenvolupaments urbanístics.
‐ Pel que fa al sòl no urbanitzable, l’Avanç de POUM recull la classificació de sòl que estableix sobre el
sistema d’espais oberts i lliures del PTP de l’Àmbit metropolità de Barcelona així com els objectius
generals i específics al respecte del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès.
‐ La proposta d’Avanç de POUM de Torrelavit permet garantir alts nivells de permeabilitat ecològica en
la matriu biofísica i territorial constituïda en base el mosaic agroforestal i la xarxa hidrogràfica existent
i garantir una xarxa coherent i potent d'espais preservats del procés urbanitzador.
‐ La proposta d’ordenació de l’Avanç de POUM de Torrelavit permet la preservació, la protecció
normativa i potenciament dels espais i elements amb valor especialment rellevant en el territori (i de
cara a les seves funcions en un context de sostenibilitat ambiental i social), especialment de l’espai
fluvial del riu de Bitlles i la xarxa de torrents associada, les fonts i els espais agraris.
‐ La proposta d’ordenació de l’Avanç de POUM de Torrelavit permet preservar d’una urbanització “dura”
la façana sobre el riu Bitlles en el front urbà de Lavit, Terrasola, el Vilet i Mussons, amb l’objectiu de
potenciar la condició pública d’aquesta façana i aconseguir un parc públic referent a nivell municipal i
de relligat dels diversos nuclis i assentaments al llarg del riu.
‐ En la preservació del paisatge cal destacar específicament el reconeixement per part de l’Avanç de
POUM de Torrelavit de les unitats de paisatge contingudes en la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès i
l’assumpció dels seus objectius, criteris i continguts, tant dels explícits sobre planejament i ordenació
integral del territori (com els relacionats en l’Annex I de la Carta) com dels indirectes que hi tinguin
relació.
74
4.2 Evolució de l’alternativa escollida en fase d’avanç cap a la proposta per a Aprovació inicial
En el temps transcorregut entre la fase d’Avanç de Pla (2008) i la proposta de pla per a Aprovació inicial (2016‐
2017), el model urbanístic del POUM ha evolucionat i s’ha anat concretant a partir dels coneixements i punts
de vista de l’equip de govern municipal i dels tècnics que li donen suport, de l’anàlisi de la informació
urbanística, dels informes rebuts en fase d’exposició pública de l’avanç, de les aportacions fetes a partir del
programa participació ciutadana i dels estudis sectorials que s’han redactat. Per aquest motiu, en aquest
apartat d’anàlisi d’alternatives, s’afegeix una nova alternativa d’ordenació, que correspon exactament amb la
proposta que es desenvolupa en el document per a l’aprovació inicial, i es compara ambientalment amb les
alternatives exposades i analitzades en fase d’Avanç de Pla en relació a l’assoliment dels objectius ambientals
fixats en el Document de Referència (maig 2009).
4.2.1 ALTERNATIVA 3
La proposta de Pla per a Aprovació Inicial desenvolupa una ordenació que, tot i mantenir la centralitat territorial
del poble de Torrelavit, reconeix també la multipolaritat municipal assentada en els diferents petits nuclis
dispersos del terme municipal, alguns dels quals mantenen una relació distant amb la capital.
El creixement residencial proposat en aquesta alternativa es dimensiona a partir de les previsions
demogràfiques, es limita a algunes actuacions d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit
i d’alguns dels petits nuclis de població.
Alguns dels trets més rellevants ambientalment que diferencien l’alternativa 3 respecte l’alternativa 2, escollida
en fase d’Avanç, són els següents:
Els petits sectors de creixement que presentava l’Alternativa 2, ubicats a l’est del nucli del Camí del Bosc,
al sud de la plana de Can Bosc i a l’oest del nucli de Mussons, s’eliminen.
El creixement proposat per l’Alternativa 2 a l’àrea de La Pineda Nova es redueix moltíssim fins a
pràcticament la seva extinció.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
75
Figura 23. Comparativa entre l’alternativa 2 escollida en fase d’Avanç i la proposta d’ordenació desembre 2016. ISAP (2008) i plànols d’ordenació del POUM (juliol 2016).
76
Taula 12. Comparativa entre les alternatives analitzades en fase d’Avanç i l’alternativa desembre 2016.
SÒL URBÀ I ÀREES DE CREIXEMENT
Àmbits d’actuació aproximats Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2 Alternativa 3
Torrelavit 415.770 m2 502.100 m2 414.730 m2 485.530 m2
Can Rossell de la Serra 36.755 m2 40.085 m2 35.280 m2 26.605 m2
Nuclis menors 18.123 m2 HABITATGES
Àmbits d’actuació aproximats Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2 Alternativa 3
Torrelavit 360 444 470 335
Can Rossell de la Serra 44 81 57 27
Potencial total d’habitatges nous 404 525 527 362
Dades de les alternatives 0, 1 i 2 extretes de l’ISAP (juliol 2008) i dades de l’alternativa 3 extretes de la memòria d’ordenació
(juliol 2016).
Tot i que mitjançant la comparativa de metres quadrats de sòl urbà pels àmbits de Torrelavit i Can Rossell
l’alternativa 3 és més desfavorable pel nucli de Torrelavit que les alternatives 0 i 2, el nombre d’habitatges que
es preveu mitjançant l’alternativa 3 és clarament inferior. Cal esmentar el fet que, tot i que s’ha fet un esforç
per poder comparar les 4 alternatives plantejades oferint dades relatives als mateixos àmbits, la informació de
les plantejades en fase d’Avanç (alternatives 0, 1, i 2) engloba només la part central de Torrelavit i és obtinguda
de l’ISAP (juliol 2008), mentre que la informació relativa a l’alternativa 3 es presenta en un format diferent i
actualitzat (juliol 2016). Pot ser que les dades extretes de fonts diferents i en moments diferents impedeixin
efectuar una comparativa del tot real.
D’altra banda, segons dades facilitades recentment per l’equip d’arquitectes redactors del POUM (novembre
2016), el còmput total de sòl urbà i urbanitzable és clarament més inferior a l’alternativa 3 que a l’alternativa
0.
Taula 13. Comparativa entre les alternatives analitzades en fase d’Avanç i l’alternativa desembre 2016.
CLASSE DE SÒL Alternativa 0 Alternativa 3
m² % m² %
Sòl urbà 630.785,30 2,68% 779.296,83 3,31%
Sòl urbanitzable 199.974,42 0,85% 0,00 0,00%
Sòl no urbanitzable 22.700.397,76 96,47% 22.753.275,33 96,69%
TOTAL 23.531.157,48 100,00% 23.532.572,16 100,00%
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
77
4.3 Avaluació ambiental comparativa de totes les alternatives considerades
A partir dels objectius ambientals fixats en el Document de Referència (maig 2009) es valora el conjunt de les
alternatives considerades utilitzant una metodologia qualitativa d’estimació del grau d’assoliment dels
objectius ambientals utilitzant la següent simbologia.
Compliment Simbologia Significació
INSATISFACTORI ‐ Els objectius no es compleixen amb un grau de satisfacció suficient
SUFICIENT ‐/+ Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció acceptable
SATISFACTORI + Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció alt
MOLT SATISFACTORI ++ Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció molt alt
Com a resultat de l’avaluació dels principals efectes ambientals significatius que es derivarien del
desenvolupament del POUM, l’avaluació del grau de compliment dels objectius ambientals establerts per les
diverses propostes es resumeix en la taula presentada a continuació.
Cal esmentar el fet que la manca de concreció de les alternatives 1 i 2 dificulta la valoració del grau d’assoliment
d’aquestes en relació a alguns dels objectius ambientals plantejats. Per aquest motiu, quan no es disposa de
dades per manca de concreció de les alternatives, es presenta el símbol següent: o.
Així mateix, aquesta manca de definició de les alternatives presentades en fase d’Avanç, no permet concretar
uns valors quantitatius, tals com els resultats dels indicadors proposats pel Document de Referència, per a
exemplificar numèricament el grau d’assoliment dels principals objectius plantejats. En l’apartat en que s’avalua
la proposta de pla, després d’haver analitzat amb detall les seves característiques, es presenten els resultats
dels indicadors plantejats per a la proposta de planejament vigent (alternativa 0) en comparació amb la
proposta que s’aprova inicialment (alternativa 3).
Taula 14. Resultats comparatius de l’avaluació de les diferents alternatives d’ordenació.
Objectius ambientals i indicadors pel POUM Alt 0 Alt 1 Alt 2 Alt 3
1. Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl ‐ ‐‐ + +
2. Generar un creixement compacte ‐ ‐‐ + +
3. Ordenar adequadament el conjunt del sòl no urbanitzable preservant
espais i valors del territori ‐ o o +
4. Preservar els espais i elements amb valor especialment rellevant ‐ o o +
5. Prevenir els riscos ambientals ‐ o o +
6. Establir una clara delimitació entre l’espai urbà i el sòl no urbanitzable ‐ ‐‐ + ++
7. Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua ‐ ‐‐ ‐/+ +
78
Objectius ambientals i indicadors pel POUM Alt 0 Alt 1 Alt 2 Alt 3
8. Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del
territori ‐ o ‐/+ +
9. Contribuir a la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada
dels usos del sòl i de la mobilitat ‐ ‐/+ + +
10. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i edificacions i
reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. ‐ o o ‐/+
11. Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica ‐ o o ‐/+
12. Garantir una correcta gestió dels materials i els residus ‐ o o ‐/+
4.4 Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada
A partir de l’avaluació realitzada es conclou que l’alternativa que presenta un major assoliment dels objectius
ambientals és l’alternativa 3.
En fase d’Avanç de pla es va escollir l’alternativa 2 com a la més favorable, tant ambiental com urbanísticament.
Les alternatives 1 i 2, a diferència del planejament vigent, segueixen l’estratègia de consolidar els nuclis
existents i efectuar‐hi reformes interiors amb l’objectiu de dotar‐los de millor qualitat urbana, però reconeixent
que el gruix de serveis i equipaments passarà al nucli de Torrelavit on pel correcte encaix de l’espai fluvial a
protegir. Tanmateix, l’alternativa 2 planteja una major reconversió interior i una menor ocupació del sòl que
l’alternativa 1 i, per aquest motiu, els objectius amb major rang d’importància, relacionats amb el model
territorial i l’ocupació del sòl, són més favorables per l’alternativa 1.
Aquesta alternativa 2 fa un pas més en el camí d’optimitzar el model d’ocupació del sòl en el document per a
l’aprovació inicial, convertint‐se en l’alternativa 3.
Es considera que el grau de concreció i anàlisi de les alternatives en aquest apartat, centrat en la comparació
de la ubicació dels creixements, no permet avaluar el grau d’assoliment de determinats objectius que
requereixen un desplegament normatiu o una concreció de la ordenació interna dels sectors. Tot i això, tal com
ja s’ha indicat, sí que es pot avaluar ambientalment el grau d’assoliment dels objectius amb major rang
d’importància, relacionats amb el model d’ocupació del sòl. Aquest anàlisi deixa palès que l’alternativa 3 és la
més favorable ambientalment perquè desenvolupa més fidelment els següents criteris ambientals:
‐ Millora el compliment de les determinacions del planejament territorial de referència (PDTAP i PTMB)
‐ Redueix l’ocupació del sòl per a usos urbans i infraestructures
‐ Potencia les rehabilitacions dels nuclis existents
‐ Consolida el creixement compacte dels nuclis tradicionals
‐ Promou la connectivitat ecològica associada al riu de Bitlles
‐ Situa les àrees d’expansió urbana sobre espais amb menor interès natural
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
79
5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL POUM D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA
D’ORDENACIÓ ADOPTADA
5.1 Descripció esquemàtica del contingut del Pla
5.1.1 LÍNIES ESTRATÈGIQUES I ACTUACIONS PRINCIPALS
En aquest apartat s’ha considerat oportú introduir bona part dels punts que s’exposen a l’apartat A.6.2 de la
memòria d’ordenació del POUM (juliol 2016), en el qual es relacionen els principals aspectes que diferencien el
model urbanístic de les NNSS vigents de la proposta de pla. D’aquests aspectes es remarquen en color verd,
aquells que constitueixen estratègies o mesures ambientals.
Els assentaments urbans residencials i les previsions de creixement
El POUM manté la centralitat territorial del poble de Torrelavit sense deixar de reconèixer la multipolaritat
municipal assentada en els diferents petits nuclis dispersos del terme municipal, alguns dels quals mantenen
una relació distant amb la capital. El model proposat es recolza en la franja d’assentaments que s’emplacen
sobre les ribes del riu Bitlles i que tenen com a principal eix de comunicació de carretera BP‐2151 de Sant Boi
de Llobregat a la Llacuna.
El POUM reforça l’estructura urbana del poble de Torrelavit com a capitalitat del terme municipal modern, la
qual està composta per trames diferenciades que al llarg dels anys s’han anat integrant: Terrassola, Lavit, el
Vilet, el barri del carrer del Molí, el barri del carrer del Bosc, Mussons, el barri a l’entorn de l’eix J.J. Ràfols i
l’eixample de la Pineda. El nou planejament estableix les condicions d’ordenació i d’edificació de forma que,
tant la transformació dels edificis existents, com les noves construccions, mantinguin el caràcter i la
diferenciació de les petites trames existents, en les quals restin protegits els edificis amb valor arquitectònic,
històric, paisatgístic o ambiental. A diferència de les NNSS de Planejament vigents, el POUM revaloritza el nucli
històric del Vilet a través d’una normativa específica de protecció i evita la continuïtat edificada entre aquest i
el transformador del carrer de les Escoles, la qual cosa incidiria negativament en el paisatge urbà.
El creixement residencial proposat en el POUM s’ha dimensionat a partir de les previsions demogràfiques, per
la qual cosa, a diferència de les NNSS de Planejament vigents, el creixement residencial es limita a algunes
actuacions d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit i d’alguns dels petits nuclis de
població. En aquest sentit el POUM recondueix les propostes de creixement que les NNSS de Planejament
vigents preveien, ajustant els límits de sòl urbà, evitant intervencions de vialitat complexes, costoses o de difícil
gestió urbanística, creixements que pugui afectar el caràcter dels nuclis existents, i la introducció de tipologies
alienes al lloc.
La contenció en la classificació de sòl residencial, d’una banda, i el model urbanístic proposat integrat en les
característiques del territori, de l’altra, determinen una de les diferències més rellevants del POUM en relació
a les NNSS de Planejament vigents. Mentre que aquestes preveien l’ampliació de l’eixample de la Pineda pel
costat de ponent, a través de la classificació de sòl urbanitzable, el POUM limita el creixement del sector,
proposant únicament actuacions d’acabament, compatibles amb les previsions demogràfiques, que no afectin
el traçat de les línies elèctriques existents, i que no comportin moviments de terres que desfigurin el territori.
80
Els assentaments industrials moderns
Les NNSS de Planejament vigents han consolidat els assentaments industrials moderns recolzats sobre la
carretera BP‐2151, els quals han comportat un alt consum de sòl en posicions urbanísticament inadequades.
L’àrea industrial més rellevant està situada al sud del centre del poble de Torrelavit, contigua al seu accés
principal i al peu de la carretera esmentada. Agrupa la implantació de Cartonatges Font, l’antiga paperera
Esteve i el Polígon Industrial Torrelavit, desenvolupat a través de dos plans parcials. També formen part dels
assentaments industrials moderns, l’àrea de Segura Viudas, situada a sud‐est, implantada a l’entorn de l’antiga
masia de ca l’Esbert, i l’àrea del Maset, a ponent i molt propera a Sant Pere de Riudebitlles, vinculada a la
desapareguda paperera Sabater i altres industries més modernes.
Tot i la irreversibilitat d’aquests assentaments industrials, el POUM planteja aturar la seva expansió, evitar el
consum de més sòl no urbanitzable i establir un conjunt d’actuacions que facilitin tant la seva integració en el
territori com la seva gestió urbanística.
En aquest sentit es limiten els àmbits industrials als existents; per evitar l’accés de vehicles pesats a l’àrea
residencial de la Pineda, es suprimeix el vial que les NNSS de Planejament vigents preveien entre el carrer de
Mn. Segimon Tomeu i el Polígon Industrial Torrelavit; s’incorporen espais lliures arbrats als marges de les zones
industrials; s’ajusten les condicions d’ordenació i es reordena l’àrea industrial del Maset amb instruments de
planejament que millorin la gestió urbanística, tot i adequant‐se a les preexistències, preservant els edificis amb
valor arquitectònic, i els elements de reg històric, i incorporant actuacions de protecció ambiental.
Els molins paperers i els assentaments industrials del seu entorn
El POUM estableix diferencies notables en relació a les NNSS de Planejament vigents. A més d’atorgar una
protecció específica a aquells molins paperers que conserven valors arquitectònics, històrics, paisatgístics o
ambientals, en alguns casos, proposa recuperar el seu entorn industrial més modern, classificant‐lo de sòl urbà,
per tal de poder desenvolupar àrees d’activitat econòmica on s’admet diversitat d’usos industrials, terciaris i
culturals compatibles amb l’entorn natural en el qual estan situats, evitant també noves ocupacions de sòl no
urbanitzable.
En el cas del molí d’en Vinyals (paperera Sabater) es manté la classificació de sòl urbà industrial.
En el cas de la paperera Carbó, amb l’objecte d’evitar l’actual impacte negatiu que presenten les construccions
sense valor arquitectònic, situades a l’entrada del poble, mantenir l’estructura d’accés al turó històric (antic
emplaçament del castell de Lavit i església de Santa Maria de Lavit), facilitar un adequat accés al Centre
d’Interpretació de l’Aigua i protegir el riu, el POUM proposa classificar de sòl urbà residencial l’espai ocupat per
l’antiga paperera. En aquest sentit es reordena el sector, amb una proposta que supera la inundabilitat actual,
que permet una actuació residencial de baixa densitat i la conservació de les edificacions residencials existents.
L’estructura viària
El POUM manté bàsicament l’estructura viaria existent. Els Polígons d’Actuació Urbanística delimitats per al
desenvolupament dels petits creixements dels diferents nuclis de població defineixen estructures viàries que,
tant en el seu traçat, com en les seves dimensions, s’integren a les trames existents, evitant afectacions i
actuacions costoses o de difícil gestió urbanística. En aquest sentit, comparativament amb les NNSS de
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
81
Planejament vigents i a títol d’exemples, el POUM, a Can Rossell de la Serra, ha eliminat el vial corbat de ponent
i el vial de sud‐est que es proposaven; al nucli de Can Bassó ha suprimit el vial perimetral; ha transformat en
vial d’ús exclusiu per a vianants i bicicletes el vial d’accés al Polígon Industrial Torrelavit des del carrer de Mn.
Segimon Tomeu i no ha considerat viable el vial que es proposava per a connectar l’eixample de la Pineda amb
el nucli de Mussons on, a més, es projectava, pel costat de llevant, un vial costós i de difícil gestió.
Al Carrer del Bosc, les NNSS de Planejament vigent defineixen, pel costat de llevant, un vial paral∙lel al carrer
principal del barri, el qual té la funció de connectar el sòl urbà amb el sòl no urbanitzable a través del camí de
cal Tort. Aquesta opció en el POUM adopta un nou traçat el qual es proposa realitzar pel costat nord com a
continuació del vial que limita amb el sòl no urbanitzable.
El POUM defineix molt poques propostes viàries en sol no urbanitzable, les més rellevants de les quals són la
variant de la carretera BP‐2151, el nou accés a Mussons des de la carretera BP‐ 2151 per a millorar la visibilitat
de l’actual i la passarel∙la per a vianants sobre el riu Bitlles que connecta el centre històric amb l’eixample de la
Pineda.
El protagonisme del riu Bitlles
Els ajuntaments de Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Subirats i Sant
Sadurní d’Anoia van signar un compromís per a protegir, conservar i millorar els espais fluvials del seus termes
municipals i per a treballar de manera conjunta i coordinada. L’impuls d’aquest compromís ha estat en bona
part liderat per l’Ajuntament de Torrelavit, el qual s’ha formalitzat en diferents actuacions d’urbanització,
d’edificació i de planejament com són les actuacions del carrer Major, del Vilet i del parc de les Pubilles, la
creació del Centre d’Interpretació de l’Aigua i la redacció del Pla especial urbanístic de protecció dels molins
paperers de Torrelavit, així com d’altres projectes rellevants com el camí del riu.
El POUM de Torrelavit, a diferència les NNSS de Planejament vigents i conscient de la rellevància del riu Bitlles
en la definició del model urbanístic del municipi, integra el conjunt d’actuacions que ja ha portat a terme
l’Ajuntament de Torrelavit per a la millora dels espais fluvials del terme, les revaloritza i les complementa. Així,
proposa una contundent actuació a la façana sud del riu, entre Mussons i Lavit, a través de la formació de nous
parcs urbans a la seva llera; la reordenació del sector de la paperera Carbó i l’accés al Centre d’Interpretació de
l’Aigua; la passarel∙la de vianants des del centre a la Pineda; el tractament específic del nucli històric del Vilet,
confrontat amb el torrent de Can Vendrell; el desenvolupament del Pla especial urbanístic de protecció dels
molins paperers de Torrelavit i la concreció i protecció del camí del riu al seu pas pel terme municipal.
El tractament del sòl no urbanitzable
En el POUM, el tractament del sòl no urbanitzable es fa atorgant a aquest un paper absolutament rellevant,
analitzant cada una de les parts en relació a l’estructura general del territori, introduint aquells elements de
regulació i protecció que han de garantir la permanència dels valors naturals, dels valors patrimonials i dels
valors paisatgístics, compatibilitzant els usos admesos, en especial els derivats de l’activitat agrícola i forestal.
En relació als tipus de sòl o zones en sòl no urbanitzable, el POUM modifica substancialment les categories. Les
zones denominades: lliure permanent, agrícola, protecció de riera, i forestal i d’interès paisatgístic,
corresponents a les vigents NNSS de Planejament, s’agrupen i s’ajusten normativament, en el POUM, en dos
tipus de sòl: sòl d’especial protecció natural i sòl d’interès agrícola. D’altra banda no s’estableix cap zona
d'indústries en sòl no urbanitzable pel fet que part d’aquestes han passat a formar part del sòl urbà i la resta es
82
regulen específicament com a cellers en sòl no urbanitzable. Les construccions en sòl no urbanitzable per a les
quals el POUM estableix condicions són les següents: habitatges, masies i cases rurals, noves construccions
destinades a habitatge vinculades a una explotació rústica, construccions d’allotjament temporal de
treballadors agrícoles, construccions ramaderes, magatzems, cellers, barraques de pagès, hivernacles,
construccions i instal∙lacions destinades a serveis tècnics i a activitats o equipaments d’interès públic i noves
infraestructures, construccions i instal∙lacions d’obres públiques. El POUM incorpora un nou tipus de sòl
denominat sòl d'interès especial el qual té un marcat caràcter de protecció. Dins d’aquest tipus de sòl
s’inclouen: els edificis religiosos rurals; les masies i cases rurals; els molins paperers; els elements d’obra civil;
els elements escultòrics i arquitectònics; les barraques de vinya; les fonts naturals; els arbres singulars i els
àmbits arqueològics i paleontològics.
El POUM aporta major precisió en la regulació del sòl no urbanitzable, fet que permet major protecció dels sols
d'interès natural i agrícola, la dinamització dels usos que li són propis i la preservació dels elements d’interès
patrimonial.
5.1.2 QUADRE URBANÍSTIC
En la proposta del POUM de Torrelavit s’eliminen les previsions de sòl urbanitzable.
Taula 15. Quadre comparatiu per classes de sòl del planejament vigent versus proposat.
CLASSE DE SÒL NNSS POUM
m² % m² %
SÒL URBÀ 630.785,30 2,68% 779.296,83 3,31%
SÒL URBANITZABLE 199.974,42 0,85% 0,00 0,00%
SÒL NO URBANITZABLE 22.700.397,76 96,47% 22.756.832,66 96,69%
TOTAL 23.531.157,48 100,00% 23.536.129,49 100,00%
El còmput global de sòl urbà i urbanitzable disminueix respecte el planejament vigent quasi 5,2 ha, les quals es
sumen al sòl no urbanitzable.
5.1.3 SECTORS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ
El POUM delimita en sòl urbà quinze polígons d’actuació urbanística, 6 de residencials, 8 d’industrials i 1 mixta
residencial industrial.
Tots els polígons d’actuació delimitats es desenvoluparan a través de la redacció dels corresponents projectes
de reparcel∙lació i d’urbanització, a excepció dels PAU 7 Molí del Mig, PAU 11 Molí Xic, PAU 12 Segura Viudas,
PAU 13 Molí de l’Esbert, PAU 14 Molí Pelleter i PAU 15 Molí d’en Ribalta, els quals prèviament es
desenvoluparan a través d’un Pla de Millora Urbana, d’acord amb les condicions establertes en el POUM.
Els polígons d’actuació urbanística que desenvolupen sòls residencials són els següents:
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
83
PAU NÚM. 1 CAL VICARI
L’objecte del polígon d’actuació, l’àmbit del qual ocupa, en la seva major part, terrenys classificats de sòl urbà,
és donar continuïtat a la vialitat prevista en el planejament anterior, tancant l’estructura viària completant un
petit eixample d’edificació unifamiliar aïllada, tipologia d’implantació molt escassa al municipi.
PAU NÚM. 2 MONTSENY‐ PUIGCÚGUL
Sector de sòl urbà no consolidat que forma part de l’antic Pla Parcial la Pineda situat al Sud de Torrelavit. Els
objectius del sector són la finalització de les obres d'urbanització de l'àmbit i permetre l'edificació de les
parcel∙les actualment no edificades.
PAU NÚM. 3 PEDRAFORCA‐ MONTBLANC
Sector de sòl urbà no consolidat situat al nord‐oest del barri de la Pineda. Els seus objectius són la finalització
de les obres d'urbanització de l'àmbit i permetre l'edificació de les parcel∙les actualment no edificades.
PAU NÚM. 5 J. J. RÀFOLS
Sector de sòl urbà no consolidat situat al nord‐est del barri de la Pineda. El seu objectiu és la reordenació d’un
sector de topografia accidentada, reconeixent les limitacions topogràfiques i buscant‐hi alternatives més
viables per a les connexions viàries. Tanmateix es planteja la redefinició de les alineacions i qualificacions de les
zones residencials no consolidades de cara a adaptar‐les a la nova ordenació.
PAU NÚM. 8 ESGLÉSIA DE SANT JOSEP
Sector discontinu de sòl urbà no consolidat situat al nord del nucli històric de Can Rossell de la Serra. L’objecte
d’aquest polígon d’actuació és donar continuïtat a la vialitat prevista en el planejament anterior i completar un
petit eixample d’edificació unifamiliar aïllada al nord, tipologia d’implantació molt escassa al municipi i
d'habitatges unifamiliars en filera a l'est.
PAU NÚM. 9 CAL COLS
Sector de sòl urbà no consolidat situat a ponent del nucli històric de Can Rossell de la Serra. El seu objectiu és
donar continuïtat a la vialitat prevista en el planejament anterior i completar un petit eixample d'habitatges
unifamiliars en filera.
Els polígons d’actuació urbanística que desenvolupen sòls industrials són els següents:
PAU NÚM. 6 INDUSTRIAL FONT
Sector de sòl urbà no consolidat situat darrere de l'empresa Cartonatges Font que limita amb la Pineda, amb el
Polígon Industrial Torrelavit, amb l'empresa Cartonatges Font i amb sòl no urbanitzable. L’objectiu del polígon
d’actuació és la redefinició de l'antiga unitat d'actuació UA‐I4, per tal d'aconseguir un millor encaix entre la zona
residencial existent al carrer de Mossèn Segimon Tomeu i l’àrea industrial pròxima a la carretera BV‐2151; i així
com també l’obtenció per cessió d’espais lliures i vials.
84
PAU NÚM. 7 MOLÍ DEL MIG
Sector de sòl urbà no consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge esquerra del riu de
Bitlles. Limita al nord amb terrenys agrícoles, al sud amb el riu, a l'est amb el Molí d’en Cover i a l’oest amb el
riu i terrenys agrícoles.
El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és:
- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer.
- Incorporar les determinacions contingudes al Pla especial de protecció dels molins paperers de
Torrelavit.
- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials.
- Establir les actuacions necessàries per a la integració ambiental i paisatgística de la implantació
industrial.
PAU NÚM. 10 INDUSTRIAL EL MASET
Sector de sòl urbà no consolidat situat dins de l’àrea industrial denominada El Maset, colindant amb el municipi
de Sant Pere de Riudebitlles. L’objectiu és completar l’oferta de naus en filera sobre parcel∙les petites,
permetent noves implantacions industrials que diversificaran les activitats.
PAU NÚM. 11 MOLÍ XIC
Sector de sòl urbà no consolidat situat a l'oest del centre urbà de Torrelavit, al marge esquerra del riu de Bitlles.
El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és:
- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer.
- Incorporar les determinacions contingudes al Pla especial de protecció dels molins paperers de
Torrelavit.
- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials.
- Establir les actuacions necessàries per a la integració ambiental i paisatgística de la implantació
industrial.
PAU NÚM. 12 SEGURA VIUDAS
Sector de sòl urbà consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge dret del riu de Bitlles.
Limita al nord amb un meandre del riu, al sud amb terrenys agrícoles, a l'est amb el riu i a l’oest amb el riu i les
implantacions industrials del molins del Mig i del Cover.
El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és:
- Acabar i completar la urbanització necessària perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
- Definir la implantació de les noves edificacions industrials i la seva volumetria d’acord amb els
paràmetres establerts pel POUM.
- Definir les condicions d’ordenació i edificació per a les construccions situades a l’entorn de la Zona
d’edificis i obres públiques d’interès especial. Subzona de protecció b (Clau 1b)
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
85
- Establir les actuacions necessàries per a la integració ambiental i paisatgística de la implantació
industrial, especialment per a les situades a l’aire lliure de l’extrem sud oest.
PAU NÚM. 13 MOLÍ DE L’ESBERT
Sector de sòl urbà no consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge esquerra del riu de
Bitlles. Limita al nord‐est, nord‐oest i sud‐oest amb terrenys agrícoles i forestals i al sud‐est amb el riu de Bitlles.
El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és:
- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer.
- Incorporar les determinacions contingudes al Pla especial de protecció dels molins paperers de
Torrelavit.
- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials.
- Establir les actuacions necessàries per a la integració ambiental i paisatgística de la implantació
industrial.
PAU NÚM. 14 MOLÍ PELLETER
Sector de sòl urbà no consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge dret del riu de Bitlles.
Limita al nord‐est amb el riu de Bitlles, al nord‐oest amb sòl no urbanitzable contigu a la depuradora, al sud‐
oest amb una petita vessant boscosa i al sud‐est amb un torrent afluent del riu de Bitlles per la seva riba dreta.
El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és:
- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer.
- Incorporar les determinacions contingudes al Pla especial de protecció dels molins paperers de
Torrelavit.
- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials.
- Establir les actuacions necessàries per a la integració ambiental i paisatgística de la implantació
industrial.
PAU NÚM. 15 MOLÍ D’EN RIBALTA
Sector de sòl urbà no consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge dret del riu de Bitlles.
Limita al nord i a l’oest amb el riu de Bitlles, i al sud i a l’est amb sòl no urbanitzable de límits boscosos.
El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és:
- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer del qual
actualment només en resten vestigis.
- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials.
- Establir les actuacions necessàries per a la integració ambiental i paisatgística de la implantació
industrial.
86
El polígon d’actuació urbanística PAU 4 PAPERERA CARBÓ‐EMBALATGES INDUSTRIALS desenvolupa sòl
residencial i industrial:
PAU NÚM. 4 PAPERERA CARBÓ‐EMBALATGES INDUSTRIALS
Sector discontinu format per dues peces de sòl. La primera comprèn els terrenys de l’antiga paperera Carbó,
en sòl urbà no consolidat, situats al costat de l’Ajuntament de Torrelavit. La segona és un sector de sòl urbà no
consolidat situat a ponent del terme municipal, a peu de la carretera BP‐2151 i proper al poble de Sant Pere de
Riudebitlles. El sector es delimita en terrenys ocupats actualment per naus industrials.
El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és:
- Transformar l'àmbit de l'antiga indústria paperera Carbó, de cara a aconseguir un millor encaix amb el
teixit residencial del poble de Torrelavit i l’obtenció per cessió d’espais lliures i vials que atenuïn
l’impacte de les construccions en la façana urbana i en el riu, i adeqüin la connexió viaria amb el Centre
d’Interpretació de l’Aigua.
- Possibilitar el trasllat de l'activitat de l'antiga indústria paperera Carbó a les naus industrials existents
situades a ponent del terme municipal, a peu de la carretera BP‐2151 —les quals constitueixen la
segona peça del polígon d’actuació discontinu—, definint un sistema d’espais lliures públics que les
envolti, per tal d’atenuar el seu impacte ambiental i paisatgístic.
Taula 16. Quadre resum dels paràmetres dels polígons d’actuació residencials del POUM.
POLÍGONS D'ACTUACIÓ RESIDENCIALS
PAU NOM SUPERFÍCIE
(m2)
SOSTRE MÀXIM
(m2)
COEFICIENT
D'EDIFIC.
m2st / m2sòl
NÚM.
HABITATGES
PAU‐1 CAL VICARI 5.905,51 1.304,34 0,221 4
PAU‐2 MONTSENY ‐ PUIGCÚGUL 7.364,77 7.327,95 0,995 73
PAU‐3 PEDRAFORCA ‐ MONTBLANC 3.524,67 2.542,44 0,721 25
PAU‐4 PAPERERA CARBÓ ‐ EMBALATGES
INDUSTRIALS 9.157,84 3.086,72 0,337 30
PAU‐5 J.J. RÀFOLS NORD 8.291,98 3.366,48 0,406 22
PAU‐8 ESGLÉSIA DE SANT JOSEP 4.153,59 1.573,89 0,379 8
PAU‐9 CAL COLS 2.289,50 1.224,50 0,535 7
TOTAL 40.687,86 20.426,32 ‐ 169
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
87
Taula 17. Quadre resum dels paràmetres dels polígons d’actuació industrials del POUM.
POLÍGONS D'ACTUACIÓ INDUSTRIALS
PAU NOM SUPERFÍCIE
(m2)
SOSTRE MÀXIM
(m2)
COEFICIENT
D'EDIFIC.
m2st / m2sòl
PAU‐4 PAPERERA CARBÓ ‐ EMBALATGES
INDUSTRIALS 14.928,80 5.812,25 0,389
PAU‐6 INDUSTRIAL FONT 13.191,22 ‐ ‐
PAU‐7 MOLÍ DEL MIG 25.895,92 12.041,60 0,465
PAU‐10 INDUSTRIAL EL MASET 74.281,47 47.607,13 0,641
PAU‐11 MOLÍ XIC 12.007,81 7.024,57 0,585
PAU‐12 SEGURA VIUDAS 78.446,39 43.145,51 0,550
PAU‐13 MOLÍ DE L'ESBERT 8.764,61 4.382,31 0,500
PAU‐14 MOLÍ PELLETER 4.063,63 2.287,82 0,563
PAU‐15 MOLÍ D'EN RIBALTA 19.897,08 13.728,99 0,690
TOTAL
251.476,93 ‐ ‐
5.1.4 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
D’acord a la Memòria d’ordenació, el règim general d’ús del sòl no urbanitzable és el estableix en l’article 47 de
la Llei d’urbanisme.
El POUM estableix els béns a protegir que com a mínim hauran de formar part del Pla especial de protecció i
Catàleg del patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic del municipi de Torrelavit i determina que les
prescripcions que fixi el Pla especial inclouran les determinacions normatives que el POUM estableix pels bens
a protegir relacionats, sense prejudici de que aquestes es puguin ajustar i precisar.
El POUM estableix, igualment, la relació de masies i cases rurals que com a mínim hauran de formar part del
Pla especial i Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Les prescripcions que
fixi l’esmentat Pla especial inclouran les determinacions normatives que el POUM estableix pel Sòl no
urbanitzable d’Interès Especial, àmbit de masies i cases rurals a preservar (Clau Ih), sense prejudici de que
aquestes es puguin ajustar i precisar.
El POUM estableix els següents tipus de sòl no urbanitzable:
Sòl d’Interès Especial (Clau I)
Sòl d’Especial Protecció Natural (Clau II)
Sòl d’Interès Agrícola (Clau III)
88
Taula 18. Qualificació del sòl no urbanitzable.
SUPERFÍCIES SÒL NO URBANITZABLE (m2)
SISTEMA VIARI
(CLAU V)
VIARI TERRITORIAL 102.219,67
VIES TERRITORIALS I URBANES D'ARTICULACIÓ I ENLLAÇ 29.127,52
CAMINS HISTÒRICS 168.034,03
CAMINS RURALS 163.593,31
TOTAL SISTEMA VIARI 462.974,53
SISTEMA HIDROLÒGIC (CLAU R) 73.132,61
SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS (CLAU E) 2.942,65
SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS (CLAU T) 4.651,22
TOTAL SISTEMES 543.701,01
SÒL D'INTERÈS
ESPECIAL
(CLAU I)
EDIFICIS RELIGIOSOS RURALS 2.683,27
MASIES I CASES DE PAGÈS 64.369,59
MOLINS PAPERERS 5.372,18
TOTAL SÒL D'INTERÈS ESPECIAL 72.425,04
SÒL D'ESPECIAL PROTECCIÓ NATURAL (CLAU II) 7.880.640,44
SÒL D'INTERÈS AGRÍCOLA (CLAU III) 14.260.066,17
TOTAL TIPUS DE SÒL 22.213.131,65
TOTAL SÒL NO URBANITZABLE 22.756.832,66
Sòl d’Interès Especial
El POUM classifica com a sòl no urbanitzable d’Interès Especial els àmbits a preservar on s’emplacen: edificis
religiosos, masies i cases de rurals, molins paperers, elements d’obra civil, elements escultòrics i arquitectònics,
barraques de vinya, fonts naturals, arbres singulars i àrees d’interès arqueològic i paleontològic. El Sòl d’Interès
Especial inclou tant edificis, elements, fonts naturals, arbres singulars i jaciments arqueològics i paleontològics,
com el seu espai lliure o entorn.
En funció de les característiques tipològiques dels béns i del grau de protecció amb què es regulen els béns a
protegir es distingeixen els següents àmbits:
Àmbit d’edificis religiosos a preservar (Clau Ig)
Àmbit de masies i cases de rurals a preservar (Clau Ih)
Àmbit de molins paperers a preservar (Clau Ii)
Àmbit d’elements d’obra civil a preservar (Clau Ij)
Àmbit d’elements escultòrics i arquitectònics a preservar (Clau Ik)
Àmbit de barraques de vinya a preservar (Clau Il)
Àmbit de fonts naturals a preservar (Clau Im)
Àmbit d’arbres singulars a preservar (Clau In)
Àmbit d’interès arqueològic i paleontològic (Clau Io)
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
89
Sòl d’Especial Protecció Natural
El POUM classifica com a Sòl d’Especial Protecció Natural les àrees forestals, així com la xarxa hidrogràfica de
riu, rieres i torrents que pels seus valors ecològics o naturals (actuals o potencials) estan protegits per la
normativa vigent, per Convenis o per Tractats Internacionals o perquè esdevenen estratègics a nivell ecològic
o de successió o pel manteniment de relacions ecològiques entre altres espais naturals de protecció especial a
nivell supramunicipal o local.
Amb la regulació del Sòl d’Especial Protecció Natural es pretén protegir i millorar els hàbitats de les especies de
fauna protegides definides en l'annex II de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, els hàbitats
d’Interès Comunitari, els espais naturals que funcionen com a connectors ecològics locals i supramunicipals, els
espais naturals d’especial rellevància per les seves característiques ecològiques i naturals i els espais naturals
que per les seves característiques tenen una importància paisatgística en la configuració del territori.
En el Sòl d’Especial Protecció Natural no s’admet cap tipus de construcció excepte els observatoris i refugis de
fauna. No s’admeten tampoc les activitats agrícoles i ramaderes, les quals queden limitades dins de l’àmbit del
Sòl d’Interès Agrícola.
Sòl d’Interès Agrícola
El POUM classifica com a Sòl d’Interès Agrícola els sòls vinculats a un procés de producció agrícola i també
aquells que per la seva morfologia i situació són aptes per a l’activitat agrícola. Aquests sòls es caracteritzen pel
predomini del conreu de la vinya alternat amb zones dedicades al conreu de cereals, fruiters i horta.
Les finalitats del sòl de protecció agrícola són: assegurar la continuïtat de les explotacions agrícoles,
compatibilitzar la producció agrícola amb la preservació del medi i preservar el paisatge agrícola.
El POUM estableix com a prioritària la conservació i recuperació del paisatge agrícola tradicional, caracteritzat
per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat.
En aquesta classe de sòl no s’admeten actuacions que comportin l’alteració substancial de la fesomia dels
conreus, la qual s’ha de mantenir tant a través de la dimensió dels camps com a través de la superfície ocupada
per la vegetació seminatural dels marges.
Els arbres autòctons dels marges dels camins i conreus es protegeixen específicament. En la resta de Sòl
d’Interès Agrícola aquesta restricció es limitarà a la prohibició d’aquelles actuacions que modifiquin
substancialment el conjunt dels seus camps de conreu i la geometria dels seus marges i feixes.
En el Sòl d’Interès Agrícola queden prohibides les activitats que comportin l’erosió o alteració de la textura
natural del sòl.
Els treballs de moviments de terres comportaran un estudi previ de les característiques de les capes superficials
del sòl, així com la separació i posterior restauració d’aquestes capes. Aquests treballs estaran sotmesos al
tràmit de llicència municipal.
90
El POUM estableix que les construccions, instal∙lacions i explotacions agràries s’adaptaran a la topografia
natural del terreny i no produiran alteracions de més de tres metres. Es consideren modificables els terrenys
amb un pendent igual o superior al vint per cent (20%).
Les construccions permeses s’hauran de situar en els terrenys menys exposats visualment i en especial es
desestimaran les construccions sobre els careners del relleu del terreny.
Amb caràcter general, el POUM determina que per aconseguir una major integració de les edificacions en el
paisatge agrícola, caldrà realitzar preferentment un tractament amb pantalles vegetals que disminueixin
l’impacte paisatgístic. Aquestes pantalles es realitzaran amb espècies vegetals autòctones.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
91
5.2 Identificació i descripció de les demandes de recursos naturals i infraestructures
En aquest apartat es realitza una estimació de les demandes de recursos naturals que implicarà el
desenvolupament del POUM.
5.2.1 OCUPACIÓ DEL SÒL I DEMANDA D’HABITATGES
El nou POUM qualifica el sòl del terme municipal en sòl urbà i sòl no urbanitzable. A gran trets, de les quasi 20
ha de sòl urbanitzable que contempla el planejament vigent, entorn del 74% passen a considerar‐se sòl urbà i
al voltant del 26% es desqualifiquen i passen a sòl no urbanitzable.
Taula 19. Quadre comparatiu de la zonificació vigent i proposada.
CLASSE DE SÒL NNSS POUM Increment
m² % m² % m²
SÒL URBÀ 630.785,30 2,68% 779.296,83 3,31% 148.511,53
SÒL URBANITZABLE 199.974,42 0,85% 0,00 0,00% ‐199.974,42
SÒL NO URBANITZABLE 22.700.397,76 96,47% 22.756.832,66 96,69% 56.434,90
TOTAL 23.531.157,48 100,00% 23.536.129,49 100,00%
El còmput global de sòl urbà i urbanitzable disminueix respecte el planejament vigent quasi 5,2 ha, mentre que
el sòl no urbanitzable augmenta 5,6 ha.
D’acord al que s’exposa a la Memòria Social del pla (juliol 2017), el creixement residencial proposat pel POUM
s’ha dimensionat a partir de les previsions demogràfiques, per la qual cosa, es limita a algunes actuacions
d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit i d’alguns dels petits nuclis de població.
Les previsions demogràfiques obtingudes a partir de les projeccions de població estimades a la Memòria Social
(juliol 2017) es calculen a partir del mètode de pes a partir de les projeccions comarcals elaborades per l’Idescat,
i a partir d’aquestes s’elaboren les projeccions de les llars.
Taula 20. Projeccions de població i de llars.
HABITANTS LLARS
Situació actual (2013) 1.400 habitants 501 llars
Increment + 160 habitants + 111 llars
Escenari 2026 (escenari alt) 1.560 habitants 612 llars
(Apartat F.1.1.3.1 de la Memòria Social, juliol 2017)
D’altra banda, a la Memòria Social (juliol 2017) s’analitza l’existència d’habitatges buits i es conclou, entre
d’altres, que les necessitats futures d’habitatges fins a l’horitzó del 2026 queden pràcticament cobertes amb
els habitatges buits existents. A Torrelavit, existeixen nombrosos habitatges buits, 90 l’any 2011 segons dades
de l’Idescat i 125 el 2014, segons dades facilitades per l’Ajuntament.
En relació a l’oferta d’habitatges nous, el POUM preveu un potencial de 375 habitatges de nova construcció
(Apartat A.6.3.13 de la Memòria d’Ordenació, juliol 2016), ja siguin en polígons d’actuació urbanística en sòl
urbà o en sòl urbà consolidat pendent d’edificar.
92
La relació entre l’increment d’habitatges previst en les projeccions demogràfiques i l’increment d’habitatges
previst en el POUM rau en un coeficient de caràcter corrector (denominat coeficient d’oferta) que relaciona el
sostre residencial ofert o qualificat i el sostre residencial consumit i construït (potencial d’habitatges/
requeriment d’habitatges). Aquest coeficient ha d’estar comprès entre 1,5 i 4, i en el cas de Torrelavit dóna un
valor de 3,378 (Apartat A.6.3.13.2 de la Memòria d’Ordenació, juliol 2016).
Taula 21. Anàlisi de l’increment d’habitatges.
HABITATGES ACTUALS
ESCENARIS INCREMENT
D’HABITATGES TOTAL
HABITATGES % D’INCREMENT
RESPECTE SITUACIÓ ACTUAL
501
Creixement previst,
2026 + 111 612 + 22%
Previsions del POUM,
2026 + 375 876 + 75%
S’estima una ocupació de les llars de 2,55 pers/habitatge.
Taula 22. Potencial d’habitatges nous previstos al POUM.
(Apartat A.6.3.13 de la Memòria d’Ordenació, juliol 2016)
TORRELAVIT ZONA SOSTRE (M2) MÒDUL SUP. CONSTR/
HAB NOMBRE D'HABITATGES
Sòl urbà consolidat
pendent d'edificar
3a 1.914,55 200 9
3b 410,46 120 3
5 527,14 120 4
6 16.478,97 120 137
7b 379,10 240 1
7c 9.011,97 330 27
Sòl urbà en polígons d'actuació 5/6 17.627,93 114,47 154
TOTAL TORRELAVIT SÒL URBÀ 46.354,12 ‐ 335
CAN ROSSELL DE LA SERRA ZONA SOSTRE (M2) MÒDUL SUP. CONSTR/
HAB NOMBRE D'HABITATGES
Sòl urbà consolidat
pendent d'edificar 3a 3.806,23 300 12
Sòl urbà en polígons d'actuació 2/5/7c 2.798,39 186,56 15
TOTAL CAN ROSSELL DE LA SERRA SÒL URBÀ 6.604,62 ‐ 27
NUCLIS MENORS ZONA SOSTRE (M2) MÒDUL SUP. CONSTR/
HAB NOMBRE D'HABITATGES
Sòl urbà consolidat
pendent d'edificar
3a 431,52 200 2
3c 693,62 200 3
7a 812,70 160 5
7b 590,84 240 2
7c 339,22 300 1
TOTAL NUCLIS MENORS SÒL URBÀ 2.867,90 ‐ 13
TOTAL MUNICIPI 55.826,64 375
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
93
5.2.2 CONSUM D’AIGUA POTABLE
El càlcul de l’augment de la demanda d’aigua associada al desenvolupament del pla s’efectua per a dos
escenaris de creixement del municipi:
Escenari estimat en les projeccions demogràfiques efectuades a la Memòria Social del pla (juliol 2017),
previsions demogràfiques més probables tenint en compte les tendències actuals de creixement.
Escenari hipotètic de desenvolupament complert del POUM i ocupació de la totalitat d’habitatges de nova
ocupació previstos pel pla.
S’utilitza la metodologia de càlcul de l’Agència Catalana de l’Aigua en relació al càlcul del balanç hídric per a la
determinació de les necessitats d’aigua pel desenvolupament d’un pla.
Taula 23. Criteris per al càlcul de les necessitats hídriques del pla (ACA).
Abastament població permanent (litres/hab∙dia)
Habitants Activitat industrial ‐ comercial
Alta Mitjana Baixa
<10.000 hab 280 250 220
≥10.000 i <50.000 hab 310 280 250
≥50.000hab 360 330 300
Tipus d’ús Equivalència
Industrial d’ús genèric 150 habitants/Ha neta
Industrial d’ús terciari 50 habitants/Ha neta
Equipaments 50 habitants/Ha
Reg zona verda 100 habitants/Ha
Neteja vials 75 habitants/Ha
S’adopta el rati de 250 litres/hab∙dia per municipis amb activitat industrial mitjana de menys de 10.000
habitants, afegint el consum d’aigua específic per a l’increment que implicarà el POUM en sòl d’us industrial
(genèric), sòl per a equipaments i sòl destinat a zones verdes amb reg (que s’estima com a un 25% de
l’increment de sòl d’espais lliures). S’adopten també les dades facilitades per l’equip d’arquitectes redactor del
POUM. No es considera l’aigua per a la neteja de vials.
Escenari de desenvolupament contemplat a les projeccions demogràfiques
Dades de partida
Consum habitant: 250 l/hab/dia – + 160 habitants segons previsions demogràfiques Consum zona industrial: 150 hab/ha neta – 9,87 ha Consum equipaments: 50 hab – 1,15 ha Consum reg zona verda: 100 hab – 1,22 ha (25% dels espais lliures nous segons POUM)
94
Taula 24. Estimació de consum d’aigua potable pel creixement de la població estimada.
Ús Habitants
o Hectàrees Equivalència Rati (l/hab/dia) Dotació (l/dia)
TOTAL
(m3)
Residencial 160 habitants
250 l/hab/dia
40.000,00 14.600,00
Industrial 9,87 ha 150 hab/ha 370.305,00 135.161,33
Equipaments 1,15 ha 50 hab/ha 14.320,00 5.226,80
Reg zona verda 1,22 ha 100 hab/ha 30.517,50 11.138,89
TOTAL 166.127,01
Segons els ratis de l’ACA, el creixement previst de la població en l’escenari del pla suposarà un increment en el
consum d’aigua del municipi de 166.127,01 m3/any.
Escenari de desenvolupament complert del POUM i de la totalitat d’habitatges de nova ocupació
Dades de partida
Consum habitant: 250 l/hab/dia – + 375 habitatges de nova ocupació segons POUM (2,55 habitants per habitatge) Consum zona industrial: 150 hab/ha neta – 9,87 ha Consum equipaments: 50 hab – 1,15 ha Consum reg zona verda: 100 hab – 1,22 ha (25% dels espais lliures nous segons POUM)
Taula 25. Estimació de consum d’aigua potable pels nous creixements del POUM.
Ús Habitants
o Hectàrees Equivalència Rati (l/hab/dia) Dotació (l/dia)
TOTAL
(m3)
Residencial 956 habitants
250 l/hab/dia
239.062,50 87.257,81
Industrial 9,87 ha 150 hab/ha 370.305,00 135.161,33
Equipaments 1,15 ha 50 hab/ha 14.320,00 5.226,80
Reg zona verda 1,22 ha 100 hab/ha 30.517,50 11.138,89
TOTAL 238.784,83
Segons els ratis de l’ACA, la nova ocupació dels habitatges previstos pel POUM suposaria un increment en el
consum de l’aigua del municipi de 238.784,83 m3/any.
Si els càlculs anteriors s’efectuessin tenint en compte un rati de consum corresponent a la mitjana de consum
per habitant (rati de consum domèstic i rati de consum industrial) segons dades de l’ACA per al darrer any
disponible (2014), que correspon a 74 l/hab/dia per a usos domèstics i 141 l/hab/dia per a usos industrials,
l’increment de consum d’aigua estimat seria lleugerament inferior, concretament de 85.396,83 m3/any pel
creixement previst de la població segons projeccions demogràfiques i de 195.235 m3/any suposant l’ocupació
del total dels habitatges previstos pel POUM.
Taula 26. Resultats sobre l’estimació de consum d’aigua potable amb el desenvolupament del pla.
Escenaris analitzats Ratis segons
metodologia de l’ACA
Ratis segons mitjana de
consum registrada pe l’ACA
Creixement segons projeccions demogràfiques + 160 habitants
166.127,01 m3/any 85.396,83 m3/any
Creixement segons desenvolupament complert del POUM i de la totalitat d’habitatges de nova ocupació + 375 habitatges nous (+956 habitants)
238.784,83 m3/any 195.235,03 m3/any
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
95
Consum actual (2014 – segons dades ACA): 109.050 m3/any
Increment de consum segons projeccions demogràfiques i ratis de consum actuals: 85.397 m3/any
Consum estimat futur amb el desplegament complert del POUM: 194.447 m3/any
D’acord a la Memòria d’Ordenació (POUM, desembre 2016), el pla segueix les directrius marcades al Pla
Director d’Abastament de Torrelavit (2007) ajustant i modificant algunes de les propostes en funció dels nous
creixements proposats, i incorpora el Projecte de portada d'aigües del riu Llobregat als municipis de la
Mancomunitat Penedès‐Garraf, 7ª Fase (Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit), de maig
de 2010, preveient la connexió de la xarxa d’aigua potable a les captacions de Torrelavit a fi i efecte de garantir
al màxim l’abastament.
5.2.3 GENERACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS
De la mateixa manera que per al càlcul de l’augment de la demanda d’aigua associada al desenvolupament del
pla, l’estimació de l’augment de la generació d’aigües residuals s’efectua per a dos escenaris de creixement del
municipi:
Escenari estimat en les projeccions demogràfiques efectuades a la Memòria Social del pla (juliol 2017),
previsions demogràfiques més probables tenint en compte les tendències actuals de creixement.
Escenari hipotètic de desenvolupament complert del POUM i ocupació de la totalitat d’habitatges de nova
ocupació previstos pel pla.
La metodologia de càlcul és la mateixa que per a l’estimació de les necessitats d’abastament però excloent les
aigües consumides per les zones verdes, ja que aquestes no seran recollides per la xarxa de recollida d’aigües
residuals.
Escenari de desenvolupament contemplat a les projeccions demogràfiques
Dades de partida
Consum habitant: 250 l/hab/dia – + 160 habitants segons previsions demogràfiques Consum zona industrial: 150 hab/ha neta – 9,87 ha Consum equipaments: 50 hab – 1,15 ha
Taula 27. Estimació de la generació d’aigües residuals pel creixement de la població estimada.
Ús Habitants
o Hectàrees Equivalència Rati (l/hab/dia) Dotació (l/dia)
TOTAL
(m3)
Residencial 160 habitants
250 l/hab/dia
40.000,00 14.600,00
Industrial 9,87 ha 150 hab/ha 370.305,00 135.161,33
Equipaments 1,15 ha 50 hab/ha 14.320,00 5.226,80
TOTAL 154.988,13
Segons els ratis de l’ACA, el creixement previst de la població en l’escenari del pla suposarà un increment en la
generació d’aigües residuals de 154.988,13 m3/any.
96
Escenari de desenvolupament complert del POUM i de la totalitat d’habitatges de nova ocupació
Dades de partida
Consum habitant: 250 l/hab/dia – + 375 habitatges de nova ocupació segons POUM (2,55 habitants per habitatge) Consum zona industrial: 150 hab/ha neta – 9,87 ha Consum equipaments: 50 hab – 1,15 ha
Taula 28. Estimació de la generació d’aigües residuals pels nous creixements del POUM.
Ús Habitants
o Hectàrees Equivalència Rati (l/hab/dia) Dotació (l/dia)
TOTAL
(m3)
Residencial 956 habitants
250 l/hab/dia
239.062,50 87.257,81
Industrial 9,87 ha 150 hab/ha 370.305,00 135.161,33
Equipaments 1,15 ha 50 hab/ha 14.320,00 5.226,80
TOTAL 227.645,94
Segons els ratis de l’ACA, la nova ocupació dels habitatges previstos pel POUM suposaria un increment en la
generació d’aigües residuals del municipi de 227.645,94 m3/any.
De la mateixa manera que per al càlcul de les necessitats d’abastament, si els càlculs anteriors s’efectuessin
tenint en compte un rati de consum corresponent a la mitjana de consum per habitant (rati de consum domèstic
i rati de consum industrial) segons dades de l’ACA per al darrer any disponible (2014), que correspon a 74
l/hab/dia per a usos domèstics i 141 l/hab/dia per a usos industrials, l’increment estimat en la generació
d’aigües residuals seria lleugerament inferior, concretament de 82.099,72 m3/any pel creixement previst de la
població segons projeccions demogràfiques i de 103.606,43 m3/any suposant l’ocupació del total dels
habitatges previstos pel POUM.
Taula 29. Resultats sobre l’estimació de la generació d’aigües residuals amb el desenvolupament del pla.
Escenaris analitzats Ratis segons
metodologia de l’ACA
Ratis segons mitjana de
consum registrada pe l’ACA
Creixement segons projeccions demogràfiques + 160 habitants
154.988,13 m3/any 82.099,72 m3/any
Creixement segons desenvolupament complert del POUM i de la totalitat d’habitatges de nova ocupació + 375 habitatges nous (+956 habitants)
227.645,94 m3/any 103.606,43 m3/any
Generació estimada futura segons projeccions demogràfiques i ratis de consum actuals:
82.099,72 m3/any = 225 m3/dia
El cabal de disseny de l’EDAR de Torrelavit és de 1.800 m3/dia i segons dades de l’ACA de l’explotació dels
darrers 12 mesos, el cabal diari al llarg de l’any 2016 va assolir algun pic de 1.500 m3/dia. Per tant, tenint en
compte els càlculs anteriorment efectuats sobre la generació d’aigües residuals, l’estimació del creixement de
la població segons projeccions demogràfiques implicaria un augment de la generació de les aigües residuals
segons ratis de consum actuals de 225 m3/dia, augment que podria ser assumit per l’EDAR segons cabal de
disseny de l’EDAR.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
97
D’acord a la Memòria d’Ordenació (POUM, juliol 2016), tot i que la xarxa d’evacuació d’aigües i de sanejament
existent al municipi sigui a través d’un col∙lector unitari, en els nous sectors de creixement s’adopta el sistema
de xarxes separatives, una xarxa per a les aigües pluvials i una altra per a aigües residuals.
La xarxa d’aigües pluvials abocarà el seu cabal al riu de Bitlles o torrents propers. La xarxa d’aigües residuals es
connectarà a la xarxa existent per a ser impulsada mitjançant les estacions de bombament existents i
proposades a través del col∙lector en alta fins a l’EDAR del Sistema Riu de Bitlles.
Es proposen dues noves estacions de bombament, una situada al sud del carrer de Migdia per suprimir els
abocaments al riu de Bitlles del nucli de Mussons, del camí de les Hortes i del carrer de Migdia i impulsar les
aigües residuals al col∙lector que discorre pel carrer Major. Una segona situada a la zona industrial del Maset al
nord‐oest del terme municipal per impulsar les aigües fins al col∙lector en alta del camí de les Hortes. Es
mantenen les fosses sèptiques existents als nuclis de Bell Penedès, barri de la Masia i Can Rossell de la Serra
per a l'abocament de les aigües i la connexió de les aigües residuals del carrer del Bessó a la xarxa existent a la
urbanització Cel Blau de Sant Pere de Riudebitlles.
5.2.4 CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA
En el POUM (Memòria d’ordenació juliol 2016) es proposa el soterrament de totes les línies de mitja tensió que
creuen el sòl urbà, aprofitant tots aquells trams de viari nou que es proposen o aquells viaris que encara no han
estat urbanitzats, o estan pendents de nova urbanització.
En els nous sectors de creixement, es proposa una xarxa de mitja tensió mallada i connectada a les estacions
transformadores existents i es grafien orientativament les noves estacions transformadores.
5.2.5 MOBILITAT GENERADA
Per a l’avaluació de la mobilitat generada conseqüència del desenvolupament del POUM s’ha realitzat l’Estudi
d’Avaluació de la Mobilitat Generada pel POUM de Torrelavit (EAMG, gener 2017) efectuat en el marc dels
treballs de redacció de la proposta d’Aprovació Inicial. L’EAMG adopta els paràmetres del Decret 344/2006 per
a l’estimació del nombre de desplaçaments que generaran les diferents activitats i usos del sòl.
Es preveu que el volum de desplaçaments generats (suma de viatges d’anada i de tornada) pel
desenvolupament del POUM serà de 7.516 viatges diaris. Tots aquests desplaçaments són nous i es preveuen
en l’escenari del complet desenvolupament del POUM; per tant són viatges que s’afegiran als existents. Aquests
nous desplaçaments comportaran un increment de la pressió exercida sobre els serveis i equipaments del
municipi degut a l’increment de la mobilitat local.
En el mateix estudi de mobilitat s’identifica la mobilitat generada en cadascun dels sectors previstos en el POUM
i segons mode de transport, aspecte útil per establir la proposta de xarxes d’itineraris principals que uneixin els
punts de major atracció i generació de viatges del municipi.
D’aquests 7.516 viatges/diaris, l’EAMG preveu que el POUM generi 1.005 desplaçaments no motoritzats, 257
en transport col∙lectiu i 6.254 desplaçaments en vehicle privat (que correspon a un moviment de
5.003 moviments en vehicle privat, considerant una ocupació de 1,25 ocupants/vehicle).
98
Increment de mobilitat amb el desplegament del POUM: 7.516 viatges/diaris
Finalment, l’EAMG efectua unes propostes d’actuació per tal de millorar la sostenibilitat global d’aquesta
mobilitat generada. L’estudi proposa accions per a millorar la mobilitat a peu (V1 a V9), accions per a millorar
la mobilitat en bicicleta (accions B1 a B2), destinades al transport col∙lectiu (acció T1 a T2), a la mobilitat en
vehicle motoritzat (C1 a C3) i accions per a la millora de l’aparcament (A1 a A4).
ACCIÓ V1. DEFINIR LA XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS DE VIANANTS
ACCIÓ V2. EN ELS VIALS DE NOVA URBANITZACIÓ CAL GARANTIR EL COMPLIMENT DEL DECRET 344/2006 I DE
L’ORDRE D’ACCESSIBILITAT
ACCIÓ V3. MILLORAR LA QUALITAT I LA CONTINUÏTAT DELS ITINERARIS DE VIANANTS
ACCIÓ V4. MODERAR EL TRÀNSIT AL NUCLI ANTICI I AMPLIAR ELS CARRERS DE PLATAFROMA ÚNICA
ACCIÓ V5. MILLORAR L’ITINERARI FORMAT PEL CARRER SEGIMON TOMEU I CARRER DEL MOLÍ
ACCIÓ V6. PASAREL∙LA SOBRE EL RIU BITLLES
ACCIÓ V7. RAMPES D’ACCÉS AL PONT SOBRE EL TORRENT DE CAN VENDRELL
ACCIÓ V8. ACCÉS AL POLIGON INDUSTRIAL DE TORRELAVIT
ACCIÓ V9. ESTABLIR UNA VORERA A LA CARRETERA BP‐2151
ACCIÓ B1. DEFINIR LA XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS PER A BICICLETES TENINT EN COMPTE ELS CRITERIS QUE
FIXA EL DECRET 344/2006
ACCIÓ B2. GARANTIR UNA DOTACIÓ MÍNIMA D’APARCAMENT PER A BICICLETES FORA DE LA VIA PÚBLICA
ACCIÓ T1. GARANTIR L’ACCÉS AL TRANSPORT PÚBLIC
ACCIÓ T2. ESTABLIR UNA INFRAESTRUCTURA A LA PARADA DEL CARRER MOLÍ
ACCIÓ C1. CRITERIS MÍNIMS EN EL DISSENY DE LA NOVA VIALITAT
ACCIÓ C2. DEFINIR LA XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS PER A VEHICLES.
ACCIÓ C3. REDUIR LA VELOCITAT AL CARRER SEGIMON TOMEU EN TOT EL SEU RECORREGUT
ACCIÓ A1. DOTAR DE LES PLACES D’APARCAMENT QUE FIXA EL DECRET 344/2006
ACCIÓ A2. INCLOURE PUNTS DE RECÀRREGA ELÈCTRICA SEGONS EL DECRET 1053/2014
ACCIÓ A3. REGULAR L’APARCAMENT EN SUPERFÍCIE AL NUCLI DE LAVIT I TERRASSOLA
ACCIÓ A4. ESTABLIR UN NOU APARCAMENT PÚBLIC
5.2.6 EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
En el present apartat es quantifiquen les emissions de CO2 derivades del planejament proposat utilitzant l’Eina
de càlcul d’emissions de CO2 associades als POUM (elaborada per l’OCCC i la Subdirecció General de Plans i
Programes de la Secretaria General de Medi Ambient). Aquesta eina integra i valora les emissions associades a
la mobilitat generada, als consums energètics dels usos residencials i als consums energètics del cicle de l’aigua.
Les dades que requereix l’Eina de càlcul sobre les previsions d’habitants, així com superfícies i densitats per a
les diferents tipologies de sòl, han estat facilitades per l’equip d’arquitectes redactors del POUM expressament
per al càlcul de les emissions de CO2.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
99
Els resultats de l’estudi de les emissions de CO2 es mostren a la taula següent, mentre que el conjunt dels càlculs
efectuats s’adjunten com a un Annex del document. A l’esmentat Annex es presenten els càlculs per a 2
alternatives d’ordenació:
• ALT 0 – Planejament vigent, NNSS 1994
• ALT 1 – Proposta de POUM per a l’aprovació inicial (versió 2016)
Taula 30. Estimació de les emissions de CO2 mitjançant l’Eina de càlcul.
EMISSIONS TOTALS (tnCO2/any)
Planejament vigent NNSS 1994
POUM Aprovació Inicial
Δ Emissions totals vs planejament vigent
MOBILITAT GENERADA 67.793 92,8% 54.537 91,7% ‐13.256 ‐18,1%
CONSUMS ENERGÈTICS USOS RESIDENCIALS 5.152 7,1% 4.845 8,1% ‐307 ‐0,4%
CONSUMS ENERGÈTICS CICLE DE L'AIGUA 127 0,17% 109 0,18% ‐18 0,0%
TOTAL tCO2/any 73.072 100,0% 59.491 100,0% ‐13.581 ‐18,6%
EMISSIONS PER CÀPITA (kgCO2/habitant∙any)
Planejament vigent NNSS 1994
POUM Aprovació Inicial
Δ Emissions totals vs planejament vigent
MOBILITAT GENERADA 11.465 92,8% 10.789 91,7% ‐676 ‐5,5%
CONSUMS ENERGÈTICS USOS RESIDENCIALS 871 7,1% 958 8,1% 87 0,7%
CONSUMS ENERGÈTICS CICLE DE L'AIGUA 21,50 0,17% 21,50 0,18% 0 0,0%
TOTAL kgCO2/habitant∙any 12.358 100,0% 11.769 100,0% ‐589 ‐4,8%
Emissions amb l’escenari de planejament vigent: 73.072 tnCO2/any / 12.358 kgCO2/hab/dia
Emissions amb la proposta de POUM: 59.491 tnCO2/any / 11.769 kgCO2/hab/dia
Cal posar de manifest que algunes de les dades facilitades expressament per al càlcul de les emissions de CO2
de l’equip d’arquitectes redactors del POUM (tals com el nombre d’habitants previstos per ambdues
alternatives) superen els valors exposats a la memòria d’ordenació, tant per a l’alternativa consistent en el
planejament vigent (alternativa 0) com per a la proposta de pla (alternativa 1).
Tenint en compte aquesta observació, s’ha efectuat una segona aproximació a l’augment de les emissions de
CO2 a partir de les dades facilitades per la Diputació de Barcelona sobre el seguiment del municipi en relació
amb el canvi climàtic, dades que inclouen les emissions del municipi en l’àmbit PAES en els sectors domèstic,
terciari, transport, residus i aigua. A partir del rati estimat per la Diputació de Barcelona sobre les emissions de
CO2 per càpita i l’augment dels habitants previstos pel POUM, s’efectua un càlcul de l’increment que implicarà
el desenvolupament del pla.
Taula 31. Estimació de les emissions de CO2 mitjançant el rati d’emissions per càpita facilitat per la Diba.
ANY 2012 POUM – ESCENARI 2026
Emissions tCO2
Rati tn CO2/hab
Increment d’habitants
Increment emissions tCO2
Emissions totals tCO2
5.511 3,96 + 956 3.786 9.297
100
6. EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI I MESURES CORRECTORES
6.1 Criteris d’identificació d’impactes i definició de mesures correctores
En aquest capítol s’identifiquen els potencials efectes significatius o impactes que podria arribar a comportar
el desenvolupament del pla sobre els diferents components ambientals, sobre els recursos naturals en general
i sobre els espais i els aspectes identificats en el punt del perfil ambiental.
Es consideren les interrelacions entre els diferents factors, així com les mesures adoptades per prevenir, reduir
i, en tant que sigui possible, compensar, qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient, que pugui
resultar de l’aplicació directa del POUM i dels seus projectes d’urbanització derivats.
Els diferents efectes que es descriuen en el present apartat es consideren efectes significatius perquè poden
arribar a incidir sobre els requeriments ambientals del municipi si no s’adopten les mesures ambientals
pertinents per a mitigar‐los o evitar‐los.
L’Annex I de la Directiva 2001/42/CE estableix que aquests efectes han de ser caracteritzats de diferents
maneres. Degut a la magnitud i característiques dels efectes detectats, en el present document s’avalua si els
impactes són positius o negatius, directes o indirectes, permanents o temporals, a curt, mig o llarg termini,
acumulatius o sinèrgics. El Reglament d’avaluació d’impacte ambiental (RD 1131/1988, de 30 de setembre)
defineix la major part d’aquests conceptes:
Impactes positius: aquells admesos com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com per la
població en general, en el context d’una anàlisi completa dels costos i beneficis genèrics i de les
externalitats de l’actuació contemplada.
Impactes negatius: aquells que es tradueixen en una pèrdua de valor naturalístic, estètic, cultural,
paisatgístic, de productivitat ecològica, o en l’augment dels perjudicis derivats de la contaminació, de
l’erosió o rebliment i de la resta de riscs ambientals en discordança amb l’estructura
ecològica/geogràfica, el caràcter i la personalitat d’una localitat determinada.
Impactes directes: aquells que tenen una incidència immediata sobre algun aspecte ambiental.
Impactes indirectes o secundaris: aquells que representen una incidència immediata respecte a la
interdependència, o, en general, respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.
Impactes permanents: aquells que suposen una alteració indefinida en el temps de factors d’acció
predominant en l’estructura o en la funció dels sistemes de relacions ecològiques o ambientals
presents al lloc.
Impactes temporals: aquells que suposen una alteració no permanent en el temps, amb un termini
temporal de manifestació que pot estimar‐se o determinar‐se.
Impactes a curt, mig i llarg termini: aquells la incidència dels quals pot manifestar‐se, respectivament,
dins del temps comprès en un cicle anual, abans de cinc anys, o en un període superior.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
101
Impactes acumulatius: aquells que en prolongar‐se en el temps l’acció de l’agent inductor, incrementa
progressivament la seva gravetat, per la manca de mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal
semblant a la de l’increment de l’agent causant del dany.
Impactes sinèrgics: aquells que es produeixen quan l’efecte conjunt de la presència simultània de
diversos agents significa una incidència ambiental més gran que l’efecte suma de les incidències
individuals contemplades aïlladament; Així mateix, s’inclou en aquest tipus aquells efectes el mode
d’acció dels quals indueix en el temps l’aparició d’altres de nous.
Pel que fa a l’avaluació, es cataloguen els impactes segons la seva importància i la seva magnitud en:
Impacte Favorable: aquell efecte que té un caràcter positiu, i esdevé oportunitat de millora.
Impacte Compatible: aquell que la seva recuperació és immediata després de finalitzar l’activitat i no
precisa pràctiques protectores o correctores.
Impacte Moderat: aquell que la seva recuperació no precisa pràctiques protectores o correctores
intensives, i en el que la recuperació de les condicions ambientals inicials requereix un cert temps.
Impacte Sever: aquell en el que la recuperació de les condicions del medi exigeix de mesures
protectores o correctores, i tot i això la recuperació necessita un període dilatat en el temps.
Impacte Crític: aquell en el que la magnitud és superior al llindar acceptable. Amb ell és produeix una
pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals sense una possible recuperació, fins i
tot amb mesures protectores o correctores.
D’altra banda, les mesures ambientals que adopta el pla per tal de mitigar, reduir, anular o compensar els
impactes ambientals potencials identificats, poden classificar‐se en:
Mesures protectores: eviten l’impacte modificant algun dels elements o processos del projecte. El més interessant és evitar l’impacte abans que corregir‐lo, ja que deixar que l’efecte es desenvolupi i després intentar arranjar‐lo, incrementa la complexitat del projecte i el seu cost econòmic.
Mesures correctores o curatives: s’orienten a l’eliminació, reducció o modificació de l’efecte.
Mesures compensatòries: es refereixen als impactes inevitables que no admeten una correcció, però sí una compensació mitjançant altres efectes de signe positiu.
Es parteix de la premissa que sempre és millor no produir els impactes que haver de corregir‐los. Seguint
aquesta filosofia l’equip d’arquitectes ha incorporat des de l’inici de la redacció del POUM uns principis de
sostenibilitat que han definit el planejament resultant. D’aquesta manera, bona part dels efectes o impactes
ambientals identificats no s’arribaran mai a produir amb la magnitud que es caracteritzen sense l’adopció de
mesures ambientals.
102
6.2 Matriu resum d’impactes i mesures correctores del POUM
A la taula següent es presenta una relació dels efectes potencials significatius detectats acompanyats de:
Una caracterització de la importància i magnitud dels efectes potencials identificats sense l’adopció de
mesures ambientals.
Una síntesi de les determinacions que es poden considerar mesures ambientals adoptades en la
proposta de pla per a aprovació inicial.
Les mesures ambientals que s’exposen a la taula s’obtenen de l’anàlisi de la darrera versió de la
memòria d’ordenació, dels plànols d’ordenació i de la normativa urbanística (que inclou les fitxes dels
sectors) facilitades per l’equip d’arquitectes redactors del POUM. (març – juliol 2016) a l’equip redactor
de l’EAE.
Una proposta de mesures correctores proposades addicionalment per l’equip d’avaluació ambiental
amb la finalitat de reduir els efectes negatius exposats.
El grau d’incorporació de les mesures recomanades addicionals en la proposta de pla.
Una caracterització de la importància i magnitud dels efectes potencials identificats amb l’adopció de
les determinacions ambientals del pla i de les mesures ambientals addicionals proposades per l’equip
d’avaluació ambiental.
Els impactes identificats es presenten ordenats per vectors seguint l’ordre jeràrquic dels objectius ambientals
fixats per a l’avaluació ambiental del pla.
103
Taula 32. Impactes ambientals i mesures correctores del POUM.
Vector / Objectiu general
Impacte (i caracterització)
Avaluació de l’impacte potencial
Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals
recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a
aprovació inicial
Avaluació de
l’impacte
MODEL
TERRITORIAL I
OCUPACIÓ DEL SÒL
Ocupació del territori (Negatiu, directe, permanent, mig termini, sinèrgic)
Sever
S’aposta per un model urbanístic integrat en les característiques del territori. S’ajusten els límits de sòl urbà, evitant intervencions de vialitat complexes, costoses o de difícil gestió urbanística, creixements que pugui afectar el caràcter dels nuclis existents i la introducció de tipologies alienes al lloc.
El creixement residencial es limita a algunes actuacions d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit i d’alguns dels petits nuclis de població. Es planteja una contenció en la classificació de sòl residencial respecte el proposat en les NNSS vigents. o En el cas de Pineda, mentre que les NNSS vigents preveien l’ampliació de l’eixample pel
costat de ponent, a través de la classificació de sòl urbanitzable, el POUM limita el creixement del sector, proposant únicament actuacions d’acabament, compatibles amb les previsions demogràfiques, que no afectin el traçat de les línies elèctriques existents, i que no comportin moviments de terres que desfigurin el territori.
o Es revaloritza el nucli històric del Vilet a través d’una normativa específica de protecció i evita la continuïtat edificada entre aquest i el transformador del carrer de les Escoles.
Es limiten els àmbits industrials als existents. No s’estableix cap zona d'indústries en sòl no urbanitzable pel fet que part d’aquestes han passat a formar part del sòl urbà i la resta es regulen específicament com a cellers en sòl no urbanitzable. El POUM planteja aturar l’expansió dels assentaments industrials existents entorn la carretera BP‐2151, evitar el consum de més sòl no urbanitzable i establir un conjunt d’actuacions que facilitin tant la seva integració en el territori com la seva gestió urbanística. o Per exemple, es reordena l’àrea industrial del Maset amb instruments de planejament que
millorin la gestió urbanística, tot i adequant‐se a les preexistències, preservant els edificis amb valor arquitectònic, i els elements de reg històric, i incorporant actuacions de protecció ambiental.
o Es suprimeix el vial que les NNSS de Planejament vigents preveien entre el carrer de Mn. Segimon Tomeu i el Polígon Industrial Torrelavit.
o S’incorporen espais lliures arbrats als marges de les zones industrials. En el cas de la paperera Carbó, el POUM proposa classificar de sòl urbà residencial l’espai ocupat
per l’antiga paperera, es reordena el sector amb una proposta que supera la inundabilitat actual, que permet una actuació residencial de baixa densitat i la conservació de les edificacions residencials existents.
Els Polígons d’Actuació Urbanística delimitats per al desenvolupament dels petits creixements dels diferents nuclis de població defineixen estructures viàries que, tant en el seu traçat, com en les seves dimensions, s’integren a les trames existents, evitant afectacions i actuacions costoses o de difícil gestió urbanística.
El POUM defineix molt poques propostes viàries en sol no urbanitzable, les més rellevants de les quals són la variant de la carretera BP‐2151, el nou accés a Mussons des de la carretera BP‐ 2151 per a millorar la visibilitat de l’actual i la passarel∙la per a vianants sobre el riu Bitlles que connecta el centre històric amb l’eixample de la Pineda.
El POUM preveu els espais verds de protecció (clau P5) com a zones amb característiques d’espais de transició, entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, amb predomini de l’arbrat dens amb capçada i alçada suficient, amb la funció d’intervenir en el paisatge i d’atenuar l’impacte de les implantacions industrials en relació amb la resta del territori.
L’article 94 de la normativa urbanística del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, el següent: o En les sol∙licituds de llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria
descriptiva, indicant les espècies arbòries existents, la situació dels peus arboris a conservar, si és el cas, i la descripció de l’estat final del jardí (superfícies, espècies a plantar (...).
o En solars edificables que presentin vegetació arbrada, només serà permesa la tala d’arbres que representin un màxim d’afectació del 30% de l’arbrat existent. Si per a assolir el sostre assignat al solar s’afecta una quantitat d’arbrat superior al 30%, s’hauran de replantar aquest mateix nombre d’arbres talats en excés en el mateix solar, utilitzant les mateixes espècies o altres de caràcter mediterrani adaptades bioclimàticament i de baix requeriment d’aigua de reg.
L’article 244 que estableix les condicions específiques d’ordenació i d’edificació a la subzona de naus aïllades en parcel∙la mitjana (Clau 9b) especifica, entre d’altres, que en els plànols d’ordenació es delimiten les àrees on no s’admet l’edificació i les àrees destinades a verd privat. Aquestes últimes s’ordenaran amb arbrat, vegetació i elements de jardineria adaptats bioclimàticament al territori, evitant les espècies de conservació delicada, d’alt manteniment i d’alt consum hídric.
L’article 270 per a la regulació de les tanques de la Secció segona. Elements del sòl no urbanitzable detalla, entre d’altres, criteris per a la permeabilitat de les tanques en SNU.
Incorporar normativament criteris de preservació de la connectivitat ecològica i dels valors naturals de l’entorn a les condicions d’edificació i d’ordenació de les construccions que es permeten en sòl no urbanitzable, especialment pels habitatges, masies i cases rurals, noves construccions destinades a habitatge vinculades a una explotació rústica, construccions d’allotjament temporal de treballadors agrícoles, construccions ramaderes, magatzems i cellers.
S’amplia l’apartat 2 de l’article 266 de la normativa urbanística (Construccions en sòl no urbanitzable) amb el redactat següent: Art. 266.2 Les intervencions en el sòl no urbanitzable hauran d’assegurar el respecte i preservació de les condicions ecològiques i paisatgístiques de l’entorn en què s’emplacen i justificar la compatibilitat de l’actuació amb els valors ecològics de l’entorn, analitzant els impactes i, si és el cas, proposant mesures correctores respecte els valors ambientals de l’entorn tals com la fauna, la flora, les cobertes vegetals d’interès, la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica, el cicle de l’aigua, l’edafologia, el paisatge i la morfologia del terreny.
Moderat
Dispersió i consolidació de nuclis sense continuïtat amb la trama urbana (Negatiu, directe, permanent, mig termini, sinèrgic)
Sever Moderat
Risc d’afectació d’indrets rellevants per a la connectivitat ecològica i augment de l’efecte barrera (Negatiu, directe, permanent, mig termini, sinèrgic)
Sever Moderat
104
Vector / Objectiu general
Impacte (i caracterització)
Avaluació de l’impacte potencial
Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals
recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a
aprovació inicial
Avaluació de
l’impacte
MODEL
TERRITORIAL I
OCUPACIÓ DEL SÒL
Alteració de la morfologia del terreny (Negatiu, directe,
permanent, curt
termini, sinèrgic)
Moderat
En el Sòl d’Interès Agrícola queden prohibides les activitats que comportin l’erosió o alteració de la textura natural del sòl.
o Els treballs de moviments de terres comportaran un estudi previ de les característiques de les capes superficials del sòl, així com la separació i posterior restauració d’aquestes capes. Aquests treballs estaran sotmesos al tràmit de llicència municipal.
o El POUM estableix que les construccions, instal∙lacions i explotacions agràries s’adaptaran a la topografia natural del terreny i no produiran alteracions de més de tres metres. Es consideren modificables els terrenys amb un pendent igual o superior al vint per cent (20%).
Introduir normativament aspectes generals a totes les obres d’enjardinament o restauració referents a:
o el decapatge i la preservació de la terra vegetal per ser utilitzada posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar.
o l'aplicació de tècniques de bioenginyeria en l'estabilització o revegetació de talussos.
S’afegeix un nou apartat a l’article 21 de la normativa urbanística (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització) amb el redactat següent: Art. 21 1.a En les obres de vialitat i espais lliures, s’efectuarà el decapatge i es preservarà la terra vegetal per a ser utilitzada posteriorment en les àrees a enjardinar o restaurar. En l’estabilització o revegetació de talussos s’aplicaran tècniques de bioenginyeria. S’afegeix un nou apartat a l’article 271 de la normativa urbanística (Conreus) amb el redactat següent: Art. 271.2 En el supòsit que sigui necessari el decapatge, es preservarà la terra vegetal per a ser utilitzada posteriorment en les àrees a restaurar. S’amplia l’article 271 de la normativa urbanística (Conreus) amb el redactat següent: Art. 271.d d. Els desmunts i terraplens resultants de moviments de terres no podran tenir una alçada superior a 3 m i en la formació de talussos el pendent no serà superior a 45º. Els talussos que es formin es vegetaran amb espècies pròpies de la zona, preferentment herbàcies, evitant fenòmens erosius. En l’estabilització o revegetació de talussos s’aplicaran tècniques de bioenginyeria.
Compatible
BIODIVERSITAT,
CONNECTIVITAT
ECOLÒGICA I
PATRIMONI
NATURAL
Risc d’augment de la pressió urbanística sobre l’entorn fluvial (Negatiu, directe,
permanent, curt
termini, acumulatiu)
Sever
El POUM integra el conjunt d’actuacions que ja ha portat a terme l’Ajuntament de Torrelavit per a la millora dels espais fluvials del terme, les revaloritza i les complementa. Així, proposa una actuació a la façana sud del riu, entre Mussons i Lavit, a través de la formació de nous parcs urbans a la seva llera; la reordenació del sector de la paperera Carbó i l’accés al Centre d’Interpretació de l’Aigua; la passarel∙la de vianants des del centre a la Pineda; el tractament específic del nucli històric del Vilet, confrontat amb el torrent de Can Vendrell; el desenvolupament del Pla especial urbanístic de protecció dels molins paperers de Torrelavit i la concreció i protecció del camí del riu al seu pas pel terme municipal.
El POUM aporta major precisió en la regulació del sòl no urbanitzable, fet que permet major protecció dels sols d'interès natural i agrícola, la dinamització dels usos que li són propis i la preservació dels elements d’interès patrimonial.
El POUM classifica com a Sòl d’Especial Protecció Natural (clau en SNU) les àrees forestals, així com la xarxa hidrogràfica de rius, rieres i torrents amb valors ecològics o naturals. Amb aquesta clau i la seva regulació es pretén protegir i millorar els hàbitats de les especies de fauna protegides definides en l'annex II de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, els hàbitats d’interès comunitari, els espais naturals que funcionen com a connectors ecològics locals i supramunicipals, els espais naturals d’especial rellevància per les seves característiques ecològiques i naturals i els espais naturals que per les seves característiques tenen una importància paisatgística en la configuració del territori. En el Sòl d’Especial Protecció Natural no s’admet cap tipus de construcció excepte els observatoris i refugis de fauna. No s’admeten tampoc les activitats agrícoles i ramaderes, les quals queden limitades dins de l’àmbit del Sòl d’Interès Agrícola. La normativa urbanística dicta que en Sòl d’Especial Protecció Natural cal promoure i millorar l'estat dels sòls d'especial protecció natural així com compatibilitzar de manera sostinguda la funció socioeconòmica de les masses forestals, fent‐la compatible amb la protecció del medi.
• Introduir normativament la prohibició general de plantar espècies exòtiques invasores en sòl no urbanitzable, en espais lliures públics i en espais fluvials.
S’afegeix a l’article 21 (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització) i a l’article 192 (Condicions d’ordenació i d’ús dels espais lliures públics) de la normativa urbanística el redactat següent: Art. 21.1.f Art 192.1 Es prohibeix la plantació d’espècies exòtiques invasores.
Moderat
105
Vector / Objectiu general
Impacte (i caracterització)
Avaluació de l’impacte potencial
Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals
recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a
aprovació inicial
Avaluació de
l’impacte
BIODIVERSITAT,
CONNECTIVITAT
ECOLÒGICA I
PATRIMONI
NATURAL
Risc d’augment de la pressió sobre hàbitats d’interès ecològic (Negatiu, directe, permanent, mig termini, sinèrgic)
Sever
Per millorar i conservar els sòls d'especial protecció natural cal que aquests disposin d’instruments de gestió forestals, tals com plans d'ordenació o plans de gestió i millora forestal. Aquest plans han d’aplicar els següents criteris:
o Es garantirà el manteniment de la qualitat ecològica dels boscos amb l’objectiu general de la recuperació de la vegetació potencial pròpia d'aquesta zona.
o No es podrà dur a terme cap aprofitament que provoqui la transformació d’una comunitat vegetal cap a estadis de menys valor ecològic.
o En els àmbits de vegetació de ribera les actuacions s’encaminaran a l'eliminació de la vegetació al∙lòctona invasora i la substitució per espècies autòctones no invasores.
En Sòl d’Interès Agrícola: o El POUM estableix com a prioritària la conservació i recuperació del paisatge agrícola
tradicional, caracteritzat per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat. o Els arbres autòctons dels marges dels camins i conreus es protegeixen específicament o La normativa urbanística preveu que, per la seva importància com a refugis de biodiversitat,
es mantindrà sempre que sigui possible, la vegetació natural que hi apareix espontàniament als marges dels conreus i les parets que separen les diferents parcel∙les agràries. Els arbres autòctons dels marges dels camins, conreus i xarxa de rec es protegeixen específicament. Quan quedin afectats per les obres de millora de les infraestructures, caldrà justificar la impossibilitat tècnica de mantenir‐los, per obtenir la llicència municipal. Es recomana no cremar i/o aplicar productes herbicides als marges amb vegetació de les parcel∙les. En cas de necessitat de controlar el creixement de la vegetació per afectar la productivitat del conreu es podrà eliminar selectivament mitjançant desbrossament manual o sega.
L’article 94 de la normativa urbanística del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, el següent: o En les sol∙licituds de llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria
descriptiva, indicant les espècies arbòries existents, la situació dels peus arboris a conservar, si és el cas, i la descripció de l’estat final del jardí (superfícies, espècies a plantar (...).
o En solars edificables que presentin vegetació arbrada, només serà permesa la tala d’arbres que representin un màxim d’afectació del 30% de l’arbrat existent. Si per a assolir el sostre assignat al solar s’afecta una quantitat d’arbrat superior al 30%, s’hauran de replantar aquest mateix nombre d’arbres talats en excés en el mateix solar, utilitzant les mateixes espècies o altres de caràcter mediterrani adaptades bioclimàticament i de baix requeriment d’aigua de reg.
L’article 195 de la Secció setena. Sistema hidrològic (Clau R) especifica que, de forma expressa, es prohibeixen els moviments de terres i les desforestacions de marges. Amb caràcter general es garantirà la conservació de la vegetació autòctona de ribera en els rius, torrents i rieres, així com les seves condicions per la seva regeneració i millora.
En els articles que regulen el PAU 4, PAU 6, PAU 7, PAU 10, PAU 11, PAU 12, PAU 13, PAU 14 i PAU 15 es detalla que l’arbrat, vegetació i elements de jardineria que s’incorporin a aquests espais hauran de ser adaptables bioclimàticament al territori i que s’evitaran les espècies de conservació delicada, d’alt manteniment i d’alt consum hídric.
Els articles que regulen el PAU 6 i el PAU 12 detallen que en el sòl discontinu situat al sud del polígon d’actuació, delimitat i identificat amb la lletra P en el plànol que s’adjunta al POUM, no es permet cap tipus d’edificació i ha de mantenir la morfologia i vegetació actual.
L’article 244 que estableix les condicions específiques d’ordenació i d’edificació a la subzona de naus aïllades en parcel∙la mitjana (Clau 9b) especifica, entre d’altres, que en els plànols d’ordenació es delimiten les àrees on no s’admet l’edificació i les àrees destinades a verd privat. Aquestes últimes s’ordenaran amb arbrat, vegetació i elements de jardineria adaptats bioclimàticament al territori, evitant les espècies de conservació delicada, d’alt manteniment i d’alt consum hídric.
L’article 266 de regulació de les construccions en sòl no urbanitzable detalla, entre d’altres, que les intervencions en el sòl no urbanitzable hauran d’assegurar el respecte i preservació de les condicions ecològiques i paisatgístiques de l’entorn en què s’emplacen, amb les condicions específiques que s’assenyalen en les normes per a cada tipus de sòl i d’ús.
L’article 286 que regula les construccions i instal∙lacions destinades a serveis tècnics i a activitats o equipaments d’interès públic, especifica diferents aspectes que cal tenir en compte per a la preservació de la vegetació, el paisatge o, inclús la no afectació de les aus per riscos d’electrocució.
• Introduir normativament criteris per a la conservació dels hàbitats d’interès comunitari identificats en la cartografia del Departament de Territori i Sostenibilitat en espais lliures públics o privats i en sòl urbà o no urbanitzable. (Veure plànol P.3 del present Estudi Ambiental Estratègic en el qual es grafia la interacció entre els hàbitats d’interès comunitari i el sòl urbà que reconeix el POUM) • Reforçar, a les fitxes dels sectors en els quals s’identifica parcialment la presència (o proximitat) d’hàbitats d’interès comunitari, la necessitat de preservar la vegetació autòctona existent associada als hàbitats d’interès en espais lliures públics i privats, en cas que en continguin, i/o la necessitat que les noves plantacions s’efectuïn amb espècies vegetals de reforç de les cobertes d’interès adjacents.
S’afegeix un nou apartat a l’article 21 de la normativa urbanística (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització) amb el redactat següent: Art. 21 1.f.IV Es prioritzarà la conservació de les cobertes vegetals autòctones existents, especialment en les quals s’identifiquin hàbitats d’interès comunitari. S’afegeix a les condicions d’ordenació, edificació i ús dels PAU’s 11, 13 i 15 un apartat amb el redactat següent:
En els espais lliures públics i privats es preservarà la vegetació autòctona existent associada als hàbitats d’interès comunitari, en cas que en continguin, i/o la necessitat que les noves plantacions s’efectuïn amb espècies vegetals de reforç de les cobertes d’interès adjacents.
Moderat
106
Vector / Objectiu general
Impacte (i caracterització)
Avaluació de l’impacte potencial
Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals
recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a
aprovació inicial
Avaluació de
l’impacte
RISCOS AMBIENTALS
Augment de les àrees exposades al risc d’inundabilitat (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu)
Sever
L’apartat 9 de l’article 14 (Desenvolupament del POUM) especifica, entre d’altres, que serà precís efectuar un estudi d’inundabilitat del sector, d’acord amb les “Recomanacions per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” editades per l’Agència Catalana de l’Aigua al març de 2003, per als períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys.
Els articles de la normativa urbanística que regulen el PAU 7, el PAU 11, el PAU 12, el PAU 13, el PAU 14 i el PAU 15 especifiquen que el pla de millora urbana que desenvolupi el polígon d’actuació urbanística corresponent incorporarà l’estudi d’inundabilitat i les mesures que siguin necessàries per tal de resoldre els efectes del curs hídric per un període de retorn de 500 anys.
Moderat
Augment del risc d’incendis forestals (Negatiu, indirecte, temporal, curt termini)
Moderat
L’article 266 de regulació de les construccions en sòl no urbanitzable detalla, entre d’altres, que les construccions emplaçades en àrees forestals o amb vegetació abundant, tant si són existents com de nova planta, mantindran una franja perimetral de 25 m d’amplada permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades.
Requerir normativament que qualsevol actuació, planejament o execució del planejament, en un àmbit discontinu o allunyat del nucli urbà, a menys de 500 metres de masses forestals continues, haurà d’incorporar un estudi de risc d’incendi, adoptant les seves determinacions en l’instrument de desenvolupament o execució que s’estigui portant a terme.
S’afegeix un nou apartat a l’article 21 de la normativa urbanística (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització) amb el redactat següent: Art. 21 1.a.XI Qualsevol actuació, planejament o execució del planejament, en un àmbit discontinu o allunyat del nucli urbà, a menys de 500 metres de masses forestals continues, haurà d’incorporar un estudi de risc d’incendi, adoptant les seves determinacions en l’instrument de desenvolupament o execució que s’estigui portant a terme.
Compatible
Augment del risc associat a processos geològics (Negatiu, indirecte, temporal, curt termini)
Moderat
Incorporar a la fitxa dels PAU que interaccionin amb zones amb pendent igual o superior al 20% (que són tots exceptuant el PAU 01, el PAU 02 i el PAU 08), consideracions tals com:
o Es tindran en compte les zones on hi ha pendents elevades per tal d’evitar el risc d’erosió o despreniments, en aquest cas s’adoptaran mesures de bioenginyeria
o Es minimitzaran les edificacions i construccions en zones amb pendent elevada. S’evitaran els moviments de terres i, en qualsevol cas, es restauraran els talussos resultants adoptant mesures ambientals.
Efectuar un Estudi d’Identificació de Riscos Geològics i incorporar‐ne les recomanacions en el POUM.
Segons anàlisi en detall, les edificacions permeses no estan situades en terrenys amb pendent superior al 20%. Alguns dels espais lliures estan situats en pendent superior al 20%, en aquest cas serà d’aplicació l’article 21 (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització) de la normativa urbanística, en el qual s’afegeix l’apartat següent: Art. 21 1.a En les obres de vialitat i espais lliures, s’efectuarà el decapatge i es preservarà la terra vegetal per a ser utilitzada posteriorment en les àrees a enjardinar o restaurar. En l’estabilització o revegetació de talussos s’aplicaran tècniques de bioenginyeria.
Compatible
Augment de la vulnerabilitat municipal enfront riscos electromagnètics, químics i tecnològics (Negatiu, indirecte, temporal, mig termini, sinèrgic)
Moderat
Introduir normativament criteris per a minimitzar la contaminació electromagnètica derivada dels centres de transformació elèctrica tals com:
o En els edificis destinats a usos residencials que incloguin estacions transformadores elèctriques en el seu interior, valorar la instal∙lació de sistemes d’apantallament en els paraments de tancament de l’espai on s’ubiquin les estacions transformadores quan aquests confrontin amb dormitoris, si el mesurament del camp magnètic altern de baixa freqüència, realitzat en el dormitori, resulta superior a 100nT.
S’amplia l’apartat 4 de l’article 186 de la normativa urbanística (Sistema de serveis tècnics. Condicions d’ordenació, ús i protecció) amb el següent redactat següent: Art. 186.4 Les estacions transformadores en el sol urbà i s'integraran en els edificis o en el Sistema d'espais lliures urbans. Aquest aspecte es contemplarà en el corresponent projecte d'edificació. En els edificis destinats a usos residencials que incloguin estacions transformadores elèctriques en el seu interior, es valorà la instal∙lació de sistemes d’apantallament en els paraments de tancament de l’espai on s’ubiquin les estacions transformadores quan aquests confrontin amb dormitoris, si el mesurament del camp magnètic altern de baixa freqüència, realitzat en el dormitori, resulta superior a 100nT.
Compatible
Introduir normativament criteris per a minimitzar el risc químic associat a usos industrials tals com:
o Qualsevol implantació industrial amb un risc químic associat hauria de realitzar un estudi de risc, i en tots els casos avaluar la incidència sobre els sectors urbans o urbanitzables. Les autoritzacions per a aquestes activitats, necessàriament, haurien d’assegurar que no comporten cap risc en aquests àmbits.
S’afegeix a l’article 239 (Condicions d’ús de la zona industrial de naus en filera) i a l’article 242 (Condicions comunes d’ús de la zona industrial de naus aïllades) de la normativa urbanística el redactat següent: Art. 239 Art 242 Qualsevol implantació industrial amb un risc químic associat realitzarà un estudi de risc, i en tots els casos avaluarà la incidència sobre els sectors urbans. Les autoritzacions per a aquestes activitats, necessàriament, haurien d’assegurar que no comporten cap risc en aquests àmbits.
107
Vector / Objectiu general
Impacte (i caracterització)
Avaluació de l’impacte potencial
Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals
recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a
aprovació inicial
Avaluació de
l’impacte
CICLE DE L’AIGUA
Augment del consum d’aigua (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu)
Sever
L’article 94 del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, el següent: o En les sol∙licituds de llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria
descriptiva, indicant els esquemes de les instal∙lacions d’enllumenat, reg i subministrament d’aigua, indicant les mesures d’estalvi d’aigua i de consum elèctric (...).
o En solars edificables que presentin vegetació arbrada, només serà permesa la tala d’arbres que representin un màxim d’afectació del 30% de l’arbrat existent. Si per a assolir el sostre assignat al solar s’afecta una quantitat d’arbrat superior al 30%, s’hauran de replantar aquest mateix nombre d’arbres talats en excés en el mateix solar, utilitzant les mateixes espècies o altres de caràcter mediterrani adaptades bioclimàticament i de baix requeriment d’aigua de reg.
o Qualsevol nova edificació pública o privada que disposi dins de la parcel∙la o s’ubiqui en espais oberts de més de 100 m2 de superfície, haurà de comptar amb un sistema d’aprofitament de les aigües de pluja netes recollides per al reg i la neteja d’aquests espais.
o En les parts pavimentades dels espais lliures d’edificació, s’utilitzarà preferentment materials que permetin la permeabilitat de l’aigua de pluja.
o La construcció de piscines en qualsevol situació territorial o urbana comportarà l’obligació de construir simultàniament un dipòsit de recollida d’aigües pluvials la capacitat del qual serà com a mínim una tercera part de la capacitat de la piscina.
L’article 192 de la Secció Cinquena. Sistema d’espais lliures públics (Clau P) especifica que els sòls destinats a espais lliures públics s’ordenaran amb arbrat, vegetació i elements de jardineria adaptats bioclimàticament al territori, evitant les espècies de conservació delicada, d’alt manteniment i d’alt consum hídric.
Incloure en l’expedient del POUM un certificat de l’organisme responsable (companyia gestora del subministrament d’aigua) sobre el grau de suficiència de la infraestructura d’abastament per a satisfer les necessitats d’aigua derivades del creixement previst pel pla.
Incloure en l’expedient del POUM un certificat de l’organisme responsable (companyia gestora del sanejament) sobre el grau de suficiència de la infraestructura de sanejament per a satisfer les previsions de generació d’aigües residuals derivades del creixement previst pel pla. (Veure apartat 5.2. Identificació de les demandes de recursos naturals i infraestructures del present Estudi Ambiental Estratègic)
Es considera convenient adoptar l’estimació de consum d’aigua d’abastament i de generació d’aigües residuals tenint en compte les previsions demogràfiques de la memòria social i tenint en compte que s’adoptaran criteris sostenibles d’estalvi d’aigua.
Moderat
Esgotament dels recursos hídrics autòctons (Negatiu, directe, temporal, mig termini, acumulatiu)
Sever Moderat
Augment de la generació d’aigües residuals (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu)
Sever Moderat
Contaminació de l’aigua (Negatiu, directe, temporal, mig termini, acumulatiu)
Sever Moderat
PAISATGE
Risc d’alteració d’espais o indrets d’interès paisatgístic i rellevants per a la identitat del municipi (Negatiu, directe, permanent, llarg termini)
Moderat
El POUM estableix com a prioritària la conservació i recuperació del paisatge agrícola tradicional, caracteritzat per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat.
Es proposa el soterrament de totes les línies de mitja tensió que creuen el sòl urbà, aprofitant tots aquells trams de viari nou que es proposen o aquells viaris que encara no han estat urbanitzats, o estan pendents de nova urbanització.
En la Secció segona. Llicències d’obres i d’activitats de la normativa urbanística s’especifica que en els llocs de paisatge obert o natural, o en les perspectives d’interès que ofereixi el conjunt urbà, no es permet que la situació, massa, alçaria dels edificis, murs i tanques o instal∙lacions trenquin l’harmonia del paisatge o limitin el camp visual per contemplar belleses naturals.
La normativa urbanística que regula els equipaments comunitaris i el sistema de serveis tècnics detalla que caldran adaptar‐se al paisatge.
El POUM preveu els espais verds de protecció (clau P5) com a zones amb característiques d’espais de transició, entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, amb predomini de l’arbrat dens amb capçada i alçada suficient, amb la funció d’intervenir en el paisatge i d’atenuar l’impacte de les implantacions industrials en relació amb la resta del territori.
En la regulació dels Cellers dins la Secció tercera. Construccions en sòl no urbanitzable, es detalla, entre d’altres, que els cellers com a elements característics de l’espai vitivinícola, es compondran amb especial cura per a la seva integració en el territori, al qual s’haurà d’incorporar amb valors arquitectònics justificats. Amb aquest fi, el projecte adjuntarà un estudi paisatgístic amb el contingut de l’article 21 del Decret 343/2006 que desenvolupa la Llei 8/2005 de protecció, gestió i adequació del paisatge.
El POUM estableix diversos criteris normatius en relació al paisatge en sòl d’interès agrícola tals com:
o No s’admeten actuacions que comportin l’alteració substancial de la fesomia dels conreus (...).
o Les construccions permeses s’hauran de situar en els terrenys menys exposats visualment i en especial es desestimaran les construccions sobre els careners del relleu del terreny.
o Amb caràcter general, el POUM determina que per aconseguir una major integració de les edificacions en el paisatge agrícola, caldrà realitzar preferentment un tractament amb pantalles vegetals que disminueixin l’impacte paisatgístic. Aquestes pantalles es realitzaran amb espècies vegetals autòctones.
Es valora la consideració del Catàleg de la Regió Metropolitana de Barcelona sobre la millora del tractament paisatgístic dels vials d’accés a la població, però es considera que l’accés actual a Torrelavit és ordenat, facilita la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i reforça el caràcter i identitat del poble.
Compatible
108
Vector / Objectiu general
Impacte (i caracterització)
Avaluació de l’impacte potencial
Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals
recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a
aprovació inicial
Avaluació de
l’impacte
CANVI CLIMÀTIC
Augment de la mobilitat (Negatiu, directe,
permanent, llarg
termini, acumulatiu)
Moderat
Preveure que els projectes d’urbanització des Polígons d’Actuació Urbanística tinguin en compte les propostes efectuades a l’EAMG per a millorar la mobilitat a peu, en bicicleta, destinades al transport col∙lectiu, a la mobilitat en vehicle motoritzat, així com les accions previstes per a la millora de l’aparcament.
S’afegeix a les d’ordenació, edificació i ús de cada polígon d’actuació un apartat amb el redactat següent: El projecte d’urbanització tindrà en compte les propostes efectuades a l’EAMG per a millorar la mobilitat a peu, en bicicleta, destinades al transport col∙lectiu, a la mobilitat en vehicle motoritzat, així com les accions previstes per a la millora de l’aparcament.
Compatible
Risc d’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) (Negatiu, indirecte, temporal, mig termini, sinèrgic)
Moderat
(Totes les mesures apuntades en relació a l’ecoeficiència per a mitigar els potencials impactes consistents en l’augment de la demanda energètica i en l’augment de la demanda de materials i recursos naturals en general, són mesures també per a disminuir l’augment de les emissions de GEH derivat del desenvolupament del pla.)
Compatible
Augment de la demanda energètica (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu)
Moderat
L’article 21 de la normativa urbanística, sobre les característiques bàsiques de les obres d’urbanització, preveu que es prioritzi emprar elements d’enllumenat públic de baix consum.
L’article 94 de la normativa urbanística del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, que en les sol∙licituds de llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria descriptiva, indicant les mesures d’estalvi d’aigua i de consum elèctric (...).
Introduir normativament criteris generals d’estalvi energètic: o Es prioritzarà l’ús de tecnologies ecoeficients en tots els edificis públics.
o S'introduiran mesures d’estalvi energètic o de rehabilitació energètica, tant de l’envolupant com de les instal∙lacions, en les noves llicències o permisos d’obres que es donin per a la construcció de nous habitatges o per a la rehabilitació d’existents.
o Es prioritzarà l’ús d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció/refrigeració).
o En via pública s’hauran de contemplar instal∙lacions de recàrrega per a vehicles elèctrics.
S’afegeix un nou apartat a l’article 183 de la normativa urbanística (Sistema d’equipaments comunitaris. Condicions d’ordenació i d’edificació) amb el redactat següent: Art. 183 Es prioritzarà l’ús de tecnologies ecoeficients en tots els equipaments públics. S’afegeix a l’apartat 26 de l’article 112 de la normativa urbanística (Classificació segons la funció urbanística: usos específics) el redactat següent: Art. 112 Pel que fa a les instal∙lacions de climatització es prioritzarà l'ús d'energies renovables. S’afegeix un nou apartat a l’article 21 de la normativa urbanística (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització): Art. 21.1.e.III Es contemplarà la instal∙lació de recàrrega per a vehicles elèctrics a la via pública. D’altra banda, es considera que els requeriments del CTE, del Decret d’ecoeficiència i del RITE en relació a les mesures d’estalvi energètic, ja introdueixen mesures d’estalvi energètic o de rehabilitació energètica tant a l’envolupant com a les instal∙lacions.
Compatible
Augment de la demanda de materials i recursos naturals en general (Negatiu, directe, temporal, curt termini)
Moderat
Segons la Memòria social del POUM, el pla preveu l’existència d’habitatges buits per a satisfer la demanda d’habitants segons el creixement previst en l’horitzó del POUM.
Introduir normativament criteris per a fomentar el reciclatge dels materials de la construcció:
o Recomanar que els projectes d'urbanització i edificació prevegin el fet de portar el residus procedents d’enderrocs i demolicions a plantes de triatge i reciclatge de materials.
S’afegeix un nou apartat a l’article 21 (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització) i als articles 208, 214, 217, 223, 226, 229, 232, 238, 241 (sobre les condicions d’ordenació i edificació de les diferents claus en SU) de la normativa urbanística: Art. 21.1.a Art. 208, Art 214, Art 217, Art 223, Art 226, Art 229, Art 232, Art 238 i Art 241 Es recomana que els projectes d’urbanització prevegin portar els residus procedents d’enderrocs i demolicions a plantes de triatge i reciclatge de materials.
Compatible
109
Vector / Objectiu general
Impacte (i caracterització)
Avaluació de l’impacte potencial
Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals
recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a
aprovació inicial
Avaluació de
l’impacte
CONTAMINACIÓ
ATMOSFÈRICA,
ACÚSTICA I
LUMÍNICA
Risc d’augment de les emissions de contaminants atmosfèrics (PM10, NOx) i impactes residuals associats (Negatiu, indirecte, temporal, mig termini, sinèrgic)
Moderat
Introduir normativament criteris per minimitzar les emissions atmosfèriques procedents de les activitats industrials i de la seva explotació:
o Totes les activitats que generin emissions a l’atmosfera pels processos industrials que desenvolupin o per les instal∙lacions que contemplin, haurien d’incloure, per a l’obtenció de l’autorització o llicència de l’activitat, d’acord amb la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, i llurs modificacions, un estudi que reculli, entre d’altres, la previsió del tipus i volum de gasos i partícules en suspensió que es preveu generar amb l’activitat i, també, les mesures correctores que s’apliquen per a minimitzar la seva generació i per complir la legislació vigent en matèria de contaminació atmosfèrica.
(Les propostes de l’EAMG destinades a aconseguir un canvi de la mobilitat cap a mitjans de transports no motoritzats també contribueixen a mitigar l’augment de les emissions de GEH derivat del desenvolupament del pla).
S’afegeix un nou apartat a l’article 126 de la normativa urbanística (Nivell d’incidència dels usos sobre l’entorn i el medi ambient) amb el redactat següent: Art. 126 Totes les activitats que generin emissions a l’atmosfera pels processos industrials que desenvolupin o per les instal∙lacions que contemplin, per a l’obtenció de l’autorització o llicència de l’activitat —d’acord amb la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, i llurs modificacions— han d’incloure un estudi que reculli, entre d’altres, la previsió del tipus i volum de gasos i partícules en suspensió que es preveu generar amb l’activitat i, també, les mesures correctores que seran d’aplicació per a minimitzar la seva generació i per complir la legislació vigent en matèria de contaminació atmosfèrica.
Compatible
Contaminació lluminosa (Negatiu, directe, permanent, curt termini)
Moderat
L’article 94 de la normativa urbanística del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, el següent: o En les sol∙licituds de llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria
descriptiva, indicant els esquemes de les instal∙lacions d’enllumenat, reg i subministrament d’aigua, indicant les mesures d’estalvi d’aigua i de consum elèctric i les mesures per adaptar l’enllumenat exterior a les disposicions de la Llei 6/2001 de 31 de maig i el Real Decreto 1890/2008, de 14 de novembre.
L’article 21 que regula les característiques bàsiques de les obres d’urbanització del Capítol II. Desplegament del Pla d’ordenació urbanística municipal especifica, entre d’altres, els següents criteris: o En l’explanació de vials i pavimentació de calçades, vorades, voreres, i espais lliures de tots
els tipus de sòl i sectors, les solucions amb paviments continus es resoldran amb materials asfàltics amb granulometries especials que garanteixin la màxima absorció acústica, llevat que les condicions topogràfiques dels vials requereixin la utilització d’altres materials.
Introduir normativament mesures en relació a la contaminació acústica i lumínica tals com:
o Als efectes de la zonificació establerta pel Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, incloure tots els espais inclosos en l'estructura d'espais lliures (SNU) en la zona E1, de màxima protecció contra la contaminació lluminosa llevat dels casos que no sigui possible per raons de seguretat.
o Sempre que una activitat sigui la causant de l’alteració de la qualitat acústica fora dels límits de la seva parcel∙la, haurà de prendre les mesures escaients per minimitzar les seves emissions sonores (aïllament en les edificacions on es desenvolupa l’activitat, apantallaments acústics en l’espai lliure privat de la parcel∙la, etc.), amb la finalitat de mantenir els objectius de qualitat acústica establerts per la legislació.
o Prioritzar l'ús de paviments sonoreductors a les principals vies de trànsit del municipi.
o Tenir en compte el criteri acústic en les actuacions de remodelació de l'espai públic, tant en l'ús de materials com en la configuració de distribucions que minorin l'impacte acústic sobre els veïns.
S’afegeix un nou apartat a l’article 266 de la normativa urbanística (Procediment per a l’autorització de les obres i els usos en SNU) amb el redactat següent: Art. 266 Als efectes de la zonificació establerta pel Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, totes les construccions en sòl no urbanitzable i els seus espais associats estaran inclosos en la zona E1, de màxima protecció contra la contaminació lluminosa llevat dels casos que no sigui possible per raons de seguretat. S’afegeix un nou apartat a l’article 126 de la normativa urbanística (Nivell d’incidència dels usos sobre l’entorn i el medi ambient) amb el redactat següent: Art. 126 Sempre que una activitat sigui la causant de l’alteració de la qualitat acústica fora dels límits de la seva parcel∙la, haurà de prendre les mesures escaients per minimitzar les seves emissions sonores (aïllament en les edificacions on es desenvolupa l’activitat, apantallaments acústics en l’espai lliure privat de la parcel∙la, etc.), amb la finalitat de mantenir els objectius de qualitat acústica establerts per la legislació. S’amplia i s’afegeix un nou apartat a l’article 21 de la normativa urbanística (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització) amb els redactats següents: Art. 21.1.a Preferentment s’utilitzaran paviments amb components procedents del reciclatge de materials i paviments sonoreductors.
En les actuacions a l’espai públic es tindrà en compte el criteri acústic tant en l’ús dels materials com en la configuració, de forma que minorin l’impacta acústic sobre els veïns.
Compatible
Contaminació acústica i risc d’afectació de receptors sensibles (Negatiu, directe, permanent, curt termini)
Moderat Compatible
110
Vector / Objectiu general
Impacte (i caracterització)
Avaluació de l’impacte potencial
Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals
recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a
aprovació inicial
Avaluació de
l’impacte
CICLE DE VIDA DELS
MATERIALS I
RESIDUS
Generació de residus en fase constructiva (Negatiu, directe, temporal, curt termini)
Moderat
L’article 21 que regula les característiques bàsiques de les obres d’urbanització del Capítol II. Desplegament del Pla d’ordenació urbanística municipal especifica, entre d’altres, els següents criteris: o En l’explanació de vials i pavimentació de calçades, vorades, voreres, i espais lliures de tots
els tipus de sòl i sectors, preferentment s’utilitzaran paviments amb components procedents del reciclatge de materials.
Compatible
Augment de la generació de residus (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu)
Moderat
Incloure en l’expedient del POUM un certificat de l’organisme responsable sobre la capacitat de gestionar l’augment estimat de residus derivat dels creixements previstos pel pla.
(Les mesures proposades per pal∙liar l’impacte potencial consistent en l’augment de la demanda de materials i recursos naturals en general també es poden considerar mesures per a mitigar l’impacte consistent en l’augment de la generació de residus).
Es considera convenient adoptar una estimació sobre l’augment de residus derivat dels creixements previstos pel pla que tingui en compte les previsions demogràfiques de la memòria social, així com ratis actualitzats de generació de residus.
Compatible
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
111
6.3 Anàlisi concret d’impactes en relació al canvi climàtic
El POUM, en tractar‐se d’un instrument de planejament urbanístic, és el veritable ordenador integral del
territori i, com a tal, és un element clau per a mitigar l’impacte de l’augment de les emissions de gasos amb
efecte hivernacle.
Els efectes ambientals de la planificació residencial, del consum de recursos energètics o hídrics pel seu
desenvolupament o bé la mobilitat generada són factors a considerar des del punt de vista del canvi climàtic.
Els principals factors o impactes del planejament urbanístic sobre les emissions de gasos amb efecte
d’hivernacle s’identifiquen com a les següents (Guia La incorporació de la mitigació del canvi climàtic al procés
d’avaluació ambiental de plans i programes. Març 2011. Oficina Catalana del Canvi Climàtic):
Impacte climàtic de la planificació residencial
Impacte climàtic de la planificació dels serveis
Impacte climàtic de la planificació industrial
Impacte climàtic de la mobilitat generada
Impacte climàtic associat a l’ús dels recursos hídrics
Impacte climàtic dels residus generats
Per tant, per tal de mitigar els impactes climàtics dels diferents aspectes sobre els que incideix el POUM cal
incidir amb mesures correctores a nivell d’estalvi i eficiència energètica, de gestió dels recursos hídrics, del
transport i la mobilitat i de generació de residus.
Cal no menystenir també que es poden compatibilitzar les emissions derivades de la pèrdues d’embornals de
CO2, és a dir, de la pèrdua de boscos que actuen com a reservori de CO2 fix i el capturen sobre el seu creixement.
Es considera doncs que bona part de les mesures ambientals proposades en l’apartat 6.2 en relació a la
mitigació dels impactes com l’augment de la mobilitat, l’augment del consum d’aigua, la contaminació
atmosfèrica, la generació de materials i residus, l’augment de la demanda energètica i de recursos naturals i la
possible afectació d’hàbitats d’interès ecològic són tots ells impactes encaminats també a reduir un possible
augment de l’efecte del pla sobre el canvi climàtic.
D’altra banda, es proposa a nivell més general, incloure en el POUM la previsió de realitzar les següents accions:
Sensibilització i difusió del coneixement sobre el canvi climàtic.
Aprofitar l’impuls del nou POUM per efectuar l’adhesió al Pacte d’alcaldes, document en el qual
s’efectua un compromís a nivell europeu per a reduir les emissions de CO2 o d’altres estratègies per a
la lluita contra el canvi climàtic.
112
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS
En aquest apartat s’analitza el grau de compliment dels objectius ambientals definits per a l’avaluació ambiental
del Pla.
Aquest anàlisi és el resultat d’avaluar els principals efectes ambientals significatius que es derivaran de
l’execució del POUM tenint en compte les mesures de protecció ambiental integrades en la concepció de la
proposta d’ordenació, però sense considerar les mesures addicionals recomanades en el present document.
La valoració qualitativa del POUM per a l’estimació de l’assoliment dels objectius ambientals s’exposa utilitzant
la simbologia relacionada a la taula següent (utilitzant els mateixos criteris objectius que els presentats per a
l’avaluació de les diferents alternatives d’ordenació proposades inicialment).
Compliment Simbologia Significació
MOLT INSATISFACTORI ‐‐ Els objectius s’incompleixen
INSATISFACTORI ‐ Els objectius no es compleixen amb un grau de satisfacció suficient
SUFICIENT ‐/+ Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció acceptable
SATISFACTORI + Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció alt
MOLT SATISFACTORI ++ Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció molt alt
D’altra banda, s’efectua una valoració quantitativa de la qualitat ambiental de la proposta del POUM en relació
als objectius ambientals amb major rang d’importància a partir del càlcul dels indicadors especificats al
Document de Referència.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
113
Taula 33. Avaluació global de la proposta de POUM per a l’aprovació inicial.
VECTOR AMBIENTAL OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS GRAU D’ASSOLIMENT
MODEL TERRITORIAL I
OCUPACIÓ DEL SÒL
1. Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl.
‐ Donar compliment a les determinacions del planejament territorial de referència (PDTAP i PTMB).
‐ Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos.
‐ Potenciar les millores urbanes, les rehabilitacions i l’establiment d’una estructura urbana plurifuncional.
+
2. Generar un creixement compacte.
‐ Promoure un model urbanístic i de planejament de consolidació del creixement compacte dels nuclis tradicionals. +
3. Ordenar adequadament el conjunt del sòl no urbanitzable, preservant els espais i elements de valor rellevant del territori.
‐ Ordenar el sòl no urbanitzable, amb reconeixement i potenciació dels seus valors i de les seves funcions en l'estructuració orgànica del territori,
de connectivitat ecològica i d’acolliment de valors ambientals i regulació de les noves construccions i usos en el mateix.
‐ Promoure i reforçar la connectivitat ecològica.
‐ Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix, evitant l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions
o infraestructures.
+
6. Establir una clara delimitació entre l’espai urbà i el sòl no urbanitzable.
‐ Ubicar les noves zones verdes i espais lliures associats/des als nous desenvolupaments urbanístics en el context de transició amb l’entorn
agroforestal del voltant dels nuclis urbans.
++
114
VECTOR AMBIENTAL OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS GRAU D’ASSOLIMENT
BIODIVERSITAT,
CONNECTIVITAT
ECOLÒGICA I PATRIMONI
NATURAL
4. Preservar els espais i elements amb valor especialment rellevant.
‐ Garantir la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari identificats d’acord amb la Directiva d’hàbitats, evitant, sempre
que sigui tècnicament possible, la seva afectació.
‐ Preservar l’espai fluvial del riu de Bitlles i la xarxa de torrents associada, les fonts, els espais agraris (especialment d’aquells més fèrtils o que
produeixin algun producte amb alguna marca protegida de denominació d’origen, de qualitat agrària o similar; en aquest context tenim la DO
cava i la denominació de qualitat de préssec) i forestals.
‐ Definir els paràmetres de disseny dels parcs urbans, en especial del parc fluvial del Bitlles al seu pas pel nucli urbà, de tal forma que es prioritzi
la conservació, en la mesura del possible, dels elements vegetals preexistents, i la utilització d’espècies autòctones.
‐ Establir una ordenació del sòl no urbanitzable que faciliti l’impuls de fórmules de custòdia del territori o similars en àmbits fluvials, forestals o
agraris per a promoure una gestió activa del territori de Torrelavit amb valors ambientals, paisatgístics o patrimonials destacats.
+
RISCOS AMBIENTALS
5. Prevenir els riscos ambientals.
‐ Identificar les zones amb riscos ambientals i preservar‐les de desenvolupaments urbanístics en les mateixes o en el seu entorn més immediat
d'afecció.
‐ Adoptar mesures de prevenció d’incendis forestals.
‐ Delimitar les zones inundables per tal de prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions.
+
CICLE DE L’AIGUA
7. Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua.
‐ Adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons, especialment de les fonts i els pous, orígens de les extraccions d’aigua.
‐ Adequar el desenvolupament previst pel POUM a la disponibilitat de recursos hídrics per tal que, en la mesura del possible, aquesta
disponibilitat es garanteixi en un marc de sostenibilitat.
‐ Assegurar l'òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades, i estudiar‐ne les possibilitats de reutilització.
+
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
115
VECTOR AMBIENTAL OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS GRAU D’ASSOLIMENT
PAISATGE
8. Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori.
‐ Preservar la qualitat del paisatge i dels elements i els ambients paisatgístics d’interès, assumint específicament els criteris i continguts de la
Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.
‐ Preservar la identitat de poble segons les condicions d’ordenació, edificació i estètiques.
‐ Garantir la façana pública del poble sobre el Bitlles en el front urbà de Lavit, Terrasola, el Vilet i Mussons.
‐ Garantir la integració de les noves edificacions en l'entorn paisatgístic del territori on es troben, mitjançant definició de condicions detallades
en la normativa del nou POUM respecte paràmetres d’ordenació, edificació i estètics en especial en el nuclis rurals de Can Nadal de la
Bogadella, Can Raspall dels Horts i Sant Martí de Sadevesa.
+
CANVI CLIMÀTIC
9. Contribuir a la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat.
‐ Ubicar els nous equipaments i zones de serveis en llocs estratègics a l’entorn del casc urbà per a potenciar‐ne les seves funcions socials i en el
context d'afavoriment d'una major cohesió social i d’una mobilitat més sostenible.
‐ Evitar el creixement de la mobilitat obligada, afavorint modes de transport sostenible i promovent l’ús del transport públic.
+
10. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i edificacions i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.
‐ Adoptar mesures per a fomentar i incrementar la producció d'energia a partir de recursos autòctons i de caràcter renovable.
‐ Promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques de bioclimatisme i eficiència energètica en les edificacions, de cara a
reduir la seva contribució al canvi climàtic.
‐/+
CONTAMINACIÓ
ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I
LUMÍNICA
11. Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica.
‐ Promoure mesures de prevenció de la contaminació atmosfèrica, afavorint la mobilitat sostenible i la implantació d’activitats econòmiques
respectuoses amb el medi.
‐ Promoció de mesures de prevenció de la contaminació lluminosa, ordenant el tipus d’il∙luminació de cada sector concret.
‐ Adoptar mesures per a reduir l'impacte sonor sobre la població exposada a nivells sonors més elevats.
‐/+
CICLE DE VIDA DELS
MATERIALS I RESIDUS
12. Garantir una correcta gestió dels materials i els residus.
‐ Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal∙lacions autoritzades
per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels
residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
‐ Implantar els serveis tècnics ambientals amb els sistemes de disseny urbà adients per a potenciar, a nivell local, la recollida selectiva dels residus
i les possibilitats de reutilització i reciclatge.
‐ Promoure mesures en els edificis la previsió d’espais i instal∙lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions
de gestió dels mateixos.
‐/+
116
Taula 34. Resultat dels indicadors per a la proposta de POUM per a l’aprovació inicial.
VECTOR AMBIENTAL OBJECTIUS AMBIENTALS INDICADORS AMBIENTALS RESULTAT
MODEL TERRITORIAL I
OCUPACIÓ DEL SÒL
1. Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl
Indicador 1
Percentatge de sòl artificialitzat* (Superfície per habitant de sòl urbà + sòl
urbanitzable + sòl ocupat per sistemes generals en sòl no urbanitzable).
592
m2/habitant
2. Generar un creixement compacte Indicador 2
Nombre d’habitatges/Ha de sòl urbà o urbanitzable.
11,24
habitatges/Ha SU
3. Ordenar adequadament el conjunt del sòl no
urbanitzable, preservant els espais i elements de valor
rellevant del territori.
Indicador 3
Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental.
788,06
Ha
BIODIVERSITAT,
CONNECTIVITAT
ECOLÒGICA I PATRIMONI
NATURAL
4. Preservar els espais i elements amb valor especialment
rellevant.
Indicador 4
Superfície de terrenys ocupats per hàbitats d’interès comunitari afectada
per la urbanització.
Per al càlcul s’adopta la superfície dels PAU (delimitats pel POUM) que
interacciona amb els hàbitats d’interès comunitari reconeguts a la
cartografia del Departament de Territori i Sostenibilitat.
16.315
m2
RISCOS AMBIENTALS 5. Prevenir els riscos ambientals.
Indicador 5
Superfície de terrenys situats en zones inundables afectada per l’edificació
o altres actuacions que alterin la morfologia del relleu.
Per al càlcul s’adopta la superfície dels PAU (delimitats pel POUM) que
interacciona amb la làmina d’aigua corresponent als períodes de
retorn de 10, 100 i 500 respectivament segons cartografia disponible
de l’Agència Catalana de l’Aigua per al riu de Bitlles.
Q10 ‐ 44 m2
Q100 ‐ 124 m2
Q500 – 25.996 m2
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
117
8. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL
El programa de vigilància ambiental que es proposa consisteix en l’adopció d’un seguit de mesures de
seguiment i supervisió com a mecanismes que permetran verificar periòdicament l’eficàcia de l’avaluació
ambiental duta a terme.
El seguiment ambiental el durà a terme l’Ajuntament de Torrelavit, de conformitat amb l’article 29 de la Llei
6/2009, que serà l’encarregat d’emetre i lliurar els informes de seguiment ambiental a l’òrgan competent per
raó de la matèria i a l’òrgan ambiental. Per aquesta tasca, podrà designar un director ambiental del pla.
El Pla hauria d’incloure, normativament, la previsió d’elaborar i redactar anualment una memòria de seguiment
i evolució de la qual se n’haurà de trametre una còpia informativa a l’òrgan competent d’avaluació ambiental
de la Generalitat.
Amb la finalitat de realitzar aquesta memòria de seguiment i evolució, es proposen un seguit d’indicadors que,
amb un seguiment adequat, han de permetre establir l’evolució del municipi en els principis i objectius de
sostenibilitat del POUM de Torrelavit.
D’altra banda, per tal d’optimitzar i millorar el seguiment ambiental de POUM, es proposa coordinar l’execució
del programa de vigilància ambiental del pla amb les actualitzacions que es facin de l’Agenda 21. La mesura dels
indicadors propis de l’Agenda 21 pels diferents vectors ambientals, de la sostenibilitat global municipal, poden
contribuir a tenir una eina eficaç per a l’avaluació del desenvolupament urbanístic del municipi.
Taula 35. Proposta d’indicadors de seguiment del POUM.
INDICADORS DE SEGUIMENT FONT D’OBTENCIÓ
DE DADES TENDÈNCIA DESITJADA
Superfície ocupada per activitats que fragmenten el territori Mapa de Cobertes del Sòl
de Catalunya del CREAF Disminució
Superfície ocupada per hàbitats d’interès comunitari Bases cartogràfiques DTS Manteniment/Augment
Riquesa mitjana d’ocells en temporada de nidificació Institut Català
d’Ornitologia / SITXell Manteniment/Augment
% habitatges buits sobre el total d’habitatges Ajuntament Disminució
Número d’habitatges nous respecte l’increment de població Ajuntament Disminució
Zones exclusives per a vianants Ajuntament Augment
% de certificació energètica A sobre el total d’habitatges
certificats ICAEN Augment
% de certificació energètica sobre el total d’habitatges
certificats ICAEN Augment
Consum registrat d'aigua d'abastament (m3/any) respecte el
total d'abonats Companyia d’aigües Disminució
Consum domèstic d'aigua per càpita (l/hab dia) mesurat en
comptadors Companyia d’aigües Disminució
Percentatge de residus recollits selectivament sobre el total de
residus generats
Companyia per a la
recollida de residus Augment
118
9. SÍNTESI
Marc legal
El present Estudi Ambiental Estratègic (EAE) es redacta i tramita d’acord amb el marc legal vigent en matèria
d’avaluació ambiental estratègica, regulada per les següents disposicions de caràcter general: en l’àmbit
europeu, la Directiva 2001/42/CE, en l’àmbit estatal, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental
i a Catalunya, la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, i la Disposició addicional
vuitena de la Llei 16/2015, de 21 de juliol. D’altra banda, l’avaluació ambiental estratègica s’integra en la
tramitació del POUM seguint el procediment establert en la legislació urbanística vigent.
Particularitats ambientals
Torrelavit és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès (província de Barcelona), situat a l’extrem septentrional
de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Torrelavit té un conjunt urbà situat al centre del terme, configurat pels nuclis històrics principals de Terrassola
i Lavit (actual cap del municipi), tot i això, en total, té 10 entitats o nuclis de població que apleguen tots els
habitants del municipi (1.401 habitants l’any 2015). La forma urbana és dispersa i desdibuixada amb diversos
barris: Can Nadal de Bogadella, Can Raspall dels Horts, Can Rossell de la Serra, El Carrer del Bosc, Lavit, La Pineda, La Riera,
Sant Martí Sadevesa i Terrassola.
Aproximadament un 27% del terme municipal presenta sòls amb pendent superior al 20%. Aquestes zones amb
major pendent es situen entorn la xarxa fluvial, resseguint els cursos d’aigua que han anat erosionant el sòl. El
terreny és ondulat pels contraforts de la serra de Mediona, pel mig de la qual travessa l’artèria fluvial més
important del terme, el riu Bitlles (afluent del riu Anoia).
El riu de Bitlles té diversos afluents. Destaca pel marge esquerre el torrent del Torró (St. Pere de Riudebitlles) i
pel marge dret el torrent de les Forques (St. Quintí de Mediona) i el torrent de Guilló (St. Pere de Riudebitlles).
Tant a una banda com a l’altra del seu recorregut pel terme municipal, desguassen petits torrents que porten
aigua en períodes de certa intensitat de precipitació; els torrents més destacats són el torrent de Mas Vendrell
i el de Sant Marçal.
Al municipi de Torrelavit hi ha un nombre molt destacat de fonts naturals, fins a 60 segons el Pla Director
Supramunicipal de Sostenibilitat de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005), perquè és un terme
d’una notable extensió i té una constitució geològica i una peculiar estructura orogràfica.
Els espais agrícoles, especialment la vinya, ocupen la superfície més destacada del terme municipal de
Torrelavit. Els espais urbanitzats es concentren al llarg del riu de Bitlles, amb certa dispersió. Les masses
forestals, minoritàries, estan dominades pels matollars (brolles i garrigues) i els boscos aciculifolis (pinedes),
destacant especialment dues franges paral∙leles amb certa continuïtat al llarg del riu de Bitlles.
Dins els sòls agrícoles dominen els conreus llenyosos de secà (categoria en la què s’inclou la vinya), però també
hi ha una presència prou significativa de vora el 20% de conreus herbacis de secà. La vinya i l’enoturisme són
és uns dels principals motors econòmics del municipi.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
119
Dins el terme municipal de Torrelavit no hi ha cap espai protegit inclòs a la Xarxa de Parcs Naturals, Espais
Naturals de Protecció Especial, espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural o espais de la Xarxa Natura 2000.
Tot i això, el límit nord‐est del terme és aproximadament també un tram de límit de l’Espai d’Interès Natural
Valls de l’Anoia, que també forma part de la Xarxa Natura 2000, és ZEC (codi ES5110018) i ZEPA (codi
ES5110018).
Bona part del terme municipal està inclòs dins l’Àrea d’Interès Faunístic i Florístic número 2807, que inclou la
zona de distribució de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).
Pel que fa a la biodiversitat territorial, al municipi s’identifiquen els hàbitats d’interès comunitari no prioritari
corresponents a pinedes mediterrànies (codi 9540); alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0);
alzinars i carrascars (codi 9340) i matollars termomediterranis i predesèrtics (codi 5330).
L’element més important en relació a la connectivitat ecològica dins el terme de Torrelavit és el riu de Bitlles i
la seva xarxa d’afluents associada. Tot i això, el conjunt del mosaic agroforestal del sòl no urbanitzat, amb una
relativa baixa presència d’infraestructures viàries importants i una baixa urbanització del territori, també és un
element important per la connectivitat a nivell territorial. Segons el PTMB, Torrelavit es troba en un indret
estratègic per a la connectivitat dels espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers.
Segons el Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, al terme municipal de Torrelavit
s’identifiquen dues unitats de paisatge, per una banda la Plana del Penedès (unitat 3) a la meitat sud i, per
l’altra, les Valls de l’Anoia (unitat 4) a la meitat nord aproximadament.
D’entre la xarxa d’itineraris i camins més importants al municipi, destaca l’execució del projecte El camí del riu,
que ha donat com a resultat una ruta d’uns 43 quilòmetres que ressegueix aquests els rius Mediona‐Bitlles,
Anoia i Lavernó des de Lavernó fins al castell de Mediona, i aprofita també per acostar els elements més
característics de cadascuna d’aquestes poblacions als visitants. Aquesta s’ha portat a terme per recuperar
l’ecosistema fluvial i donar un impuls turístic a la zona. Les rutes es poden fer tant a peu com en bicicleta o a
cavall.
En relació amb el risc d’inundabilitat, l’ACA disposa de dades sobre la inundabilitat del riu de Bitlles i no hi
identifica cap àrea de risc potencial significatiu en front inundacions (ARPSI). D’altra banda, l’Ajuntament va
encarregar un Estudi d’inundabilitat del riu de Bitlles al seu pas pel nucli urbà de Torrelavit (maig 2009), en el
marc del Projecte de recuperació de l’espai públic del cas antic de Terrassola i connexió peatonal amb l’antic
camí dels molins dins l’entorn fluvial del riu de Bitlles.
En relació al risc d’incendi, Torrelavit està declarat com a municipi d’alt risc d’incendi forestal per la Generalitat
de Catalunya.
Pel que fa al tema dels serveis i la gestió dels recursos, un dels aspectes més rellevants és que Torrelavit és
autosuficient en relació a l’abastament d’aigua potable, abasteix la població amb l'aigua d'uns quants pous en
actiu, tot i això, quan el cabal d'extracció dels pous no cobreix la seva necessitat, es porta aigua amb cisternes,
cosa que encareix el preu del servei. El municipi no es troba connectat a una xarxa d'aigua en alta de manera
que depèn totalment de la recàrrega de l'aigua dels pous.
120
Objectius i criteris ambientals del POUM
Per a l’avaluació ambiental del POUM de Torrelavit s’han concretat i ordenat jeràrquicament uns objectius
ambientals d’acord a les vulnerabilitats i requeriments ambientals del municipi i integrant les indicacions del
Document de Referència.
En total s’han definit 12 objectius donant major importància als relatius al model territorial i l’ocupació del sòl,
seguits dels que fan referència a la biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural i als riscos
ambientals. Per a l’avaluació qualitativa dels objectius ambientals, els de major rang d’importància
s’acompanyen d’uns indicadors quantitatius.
Avaluació d’alternatives
En fase d’Avanç de planejament es van plantejar tres alternatives d’ordenació, les quals es van analitzar per
procedir a l’elecció de l’alternativa escollida.
En el temps transcorregut entre la fase d’Avanç de Pla (2008) i la proposta de pla per a Aprovació inicial (2016‐
2017), el model urbanístic del POUM ha evolucionat i s’ha anat concretant a partir dels coneixements i punts
de vista de l’equip de govern municipal i dels tècnics que li donen suport, de l’anàlisi de la informació
urbanística, dels informes rebuts en fase d’exposició pública de l’avanç, de les aportacions fetes a partir del
programa participació ciutadana i dels estudis sectorials que s’han redactat.
Per aquest motiu, en aquest apartat d’anàlisi d’alternatives, s’afegeix una nova alternativa d’ordenació, que
correspon exactament amb la proposta que es desenvolupa en el document per a l’aprovació inicial, i es
compara ambientalment amb les alternatives exposades i analitzades en fase d’Avanç de Pla.
L’alternativa 0 consistia en el manteniment de l’escenari actual amb el desenvolupament del sòl previst en el
planejament vigent; l’alternativa 1 i l’alternativa 2 són dues alternatives d’ordenació centrades, bàsicament, en
diferents possibilitats d’ubicació dels creixements; l’alternativa 3 és la proposta de pla per a aprovació inicial.
En fase d’Avanç de pla es va escollir l’alternativa 2 com a la més favorable, tant ambiental com urbanísticament.
Tot i això, aquesta alternativa 2 fa un pas més en el camí d’optimitzar el model d’ocupació del sòl en el
document per a l’aprovació inicial, convertint‐se en l’alternativa 3 i a partir de l’avaluació realitzada es conclou
que aquesta és la que presenta un major grau d’assoliment dels objectius ambientals definits per a l’avaluació
ambiental del planejament de Torrelavit.
Descripció esquemàtica del Pla
El POUM manté la centralitat territorial del poble de Torrelavit sense deixar de reconèixer la multipolaritat
municipal assentada en els diferents petits nuclis dispersos del terme municipal, alguns dels quals mantenen
una relació distant amb la capital. El model proposat es recolza en la franja d’assentaments que s’emplacen
sobre les ribes del riu Bitlles i que tenen com a principal eix de comunicació de carretera BP‐2151 de Sant Boi
de Llobregat a la Llacuna.
El POUM reforça l’estructura urbana del poble de Torrelavit com a capitalitat del terme municipal modern, la
qual està composta per trames diferenciades que al llarg dels anys s’han anat integrant: Terrassola, Lavit, el
Vilet, el barri del carrer del Molí, el barri del carrer del Bosc, Mussons, el barri a l’entorn de l’eix J.J. Ràfols i
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
121
l’eixample de la Pineda. A diferència de les NNSS de Planejament vigents, el POUM revaloritza el nucli històric
del Vilet a través d’una normativa específica de protecció.
El creixement residencial proposat es dimensiona a partir de les previsions demogràfiques, per la qual cosa, es
limita a algunes actuacions d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit i d’alguns dels petits
nuclis de població.
Mentre que les NNSS preveien l’ampliació de l’eixample de la Pineda pel costat de ponent, a través de la
classificació de sòl urbanitzable, el POUM limita el creixement del sector, proposant únicament actuacions
d’acabament, compatibles amb les previsions demogràfiques, que no afectin el traçat de les línies elèctriques
existents, i que no comportin moviments de terres que desfigurin el territori.
Tot i la irreversibilitat dels assentaments industrials existents recolzats sobre la carretera BP‐2151, el POUM
planteja aturar la seva expansió, evitar el consum de més sòl no urbanitzable i establir un conjunt d’actuacions
que facilitin tant la seva integració en el territori com la seva gestió urbanística. En aquest sentit es limiten els
àmbits industrials als existents.
En el cas de la paperera Carbó, amb l’objecte d’evitar l’actual impacte negatiu que presenten les construccions
sense valor arquitectònic, situades a l’entrada del poble, mantenir l’estructura d’accés al turó històric (antic
emplaçament del castell de Lavit i església de Santa Maria de Lavit), facilitar un adequat accés al Centre
d’Interpretació de l’Aigua i protegir el riu, el POUM proposa classificar de sòl urbà residencial l’espai ocupat per
l’antiga paperera. En aquest sentit es reordena el sector, amb una proposta que supera la inundabilitat actual,
que permet una actuació residencial de baixa densitat i la conservació de les edificacions residencials existents.
En relació a la xarxa viària, es manté bàsicament l’estructura existent. Els Polígons d’Actuació Urbanística
delimitats per al desenvolupament dels petits creixements dels diferents nuclis de població defineixen
estructures viàries que, tant en el seu traçat, com en les seves dimensions, s’integren a les trames existents,
evitant afectacions i actuacions costoses o de difícil gestió urbanística.
D’altra banda, conscient de la rellevància del riu Bitlles en la definició del model urbanístic del municipi,
s’integren el conjunt d’actuacions que ja ha portat a terme l’Ajuntament de Torrelavit per a la millora dels espais
fluvials del terme, les revaloritza i les complementa. Així, proposa una contundent actuació a la façana sud del
riu, entre Mussons i Lavit, a través de la formació de nous parcs urbans a la seva llera; la reordenació del sector
de la paperera Carbó i l’accés al Centre d’Interpretació de l’Aigua; la passarel∙la de vianants des del centre a la
Pineda; el tractament específic del nucli històric del Vilet, confrontat amb el torrent de Can Vendrell; el
desenvolupament del Pla especial urbanístic de protecció dels molins paperers de Torrelavit i la concreció i
protecció del camí del riu al seu pas pel terme municipal.
En relació als tipus de sòl o zones en sòl no urbanitzable, el POUM modifica substancialment les categories. Les
zones denominades: lliure permanent, agrícola, protecció de riera, i forestal i d’interès paisatgístic,
corresponents a les vigents NNSS de Planejament, s’agrupen i s’ajusten normativament, en el POUM, en dos
tipus de sòl: sòl d’especial protecció natural i sòl d’interès agrícola. D’altra banda no s’estableix cap zona
d'indústries en sòl no urbanitzable pel fet que part d’aquestes han passat a formar part del sòl urbà i la resta es
regulen específicament com a cellers en sòl no urbanitzable. Les construccions en sòl no urbanitzable per a les
quals el POUM estableix condicions són les següents: habitatges, masies i cases rurals, noves construccions
destinades a habitatge vinculades a una explotació rústica, construccions d’allotjament temporal de
treballadors agrícoles, construccions ramaderes, magatzems, cellers, barraques de pagès, hivernacles,
122
construccions i instal∙lacions destinades a serveis tècnics i a activitats o equipaments d’interès públic i noves
infraestructures, construccions i instal∙lacions d’obres públiques. A més, s’incorpora un nou tipus de sòl
denominat sòl d'interès especial el qual té un marcat caràcter de protecció. Dins d’aquest tipus de sòl
s’inclouen: els edificis religiosos rurals; les masies i cases rurals; els molins paperers; els elements d’obra civil;
els elements escultòrics i arquitectònics; les barraques de vinya; les fonts naturals; els arbres singulars i els
àmbits arqueològics i paleontològics.
En la proposta del POUM s’eliminen les previsions de sòl urbanitzable i el còmput global de sòl urbà i
urbanitzable disminueix respecte el planejament vigent quasi 5,2 ha, les quals es sumen al sòl no urbanitzable.
Es delimiten en sòl urbà 15 polígons d’actuació urbanística, 6 de residencials, 8 d’industrials i 1 mixta residencial
industrial.
Efectes significatius sobre el medi i mesures correctores
A partir dels objectius generals del POUM es determinen els impactes significatius que tindrà el pla sobre el
medi ambient, es caracteritzen, s’avaluen i es proposen mesures correctores.
Entre els impactes negatius identificats hi ha:
L’ocupació del territori, la dispersió i consolidació de nuclis sense continuïtat amb la trama urbana, el risc
d’afectació d’indrets rellevants per a la connectivitat ecològica i l’alteració de la morfologia del terreny en
relació al model territorial.
El risc d’augment de la pressió urbanística sobre l’entorn fluvial i el risc d’augment de la pressió sobre
hàbitats d’interès ecològic en relació a la biodiversitat.
L’augment de els àrees exposades al risc d’inundabilitat, l’augment del risc d’incendis forestals, l’augment
del risc associat als processos geològics, l’augment de la vulnerabilitat municipal enfront riscos
electromagnètics, químics i tecnològics en relació als riscos ambientals.
L’augment del consum d’aigua, l’esgotament dels recursos hídrics autòctons, l’augment de la generació
d’aigües residuals i la contaminació de l’aigua en relació al cicle de l’aigua.
El risc d’alteració d’espais o indrets d’interès paisatgístic i rellevants per a la identitat del municipi en
relació al paisatge.
L’augment de la mobilitat, el risc d’augment de les emissions de GEH, l’augment de la demanda energètica
i l’augment de la demanda de materials i recursos naturals en general en relació al canvi climàtic.
El risc d’augment de les emissions de contaminants atmosfèrics (PM10, NOx) i impactes residuals
associats, la contaminació lluminosa i la contaminació acústica
La generació de residus en fase constructiva i l’augment general en la generació de residus en relació al
cicle de vida dels material i residus.
Els impactes caracteritzats amb un major rang d’importància són l’ocupació del territori, la dispersió i
consolidació de nuclis sense continuïtat amb la trama urbana, el risc d’afectació d’indrets rellevants per a la
connectivitat ecològica, el risc d’augment de la pressió urbanística sobre l’entorn fluvial, el risc d’augment de
la pressió sobre hàbitats d’interès ecològic, l’augment de els àrees exposades al risc d’inundabilitat, l’augment
del consum d’aigua, l’esgotament dels recursos hídrics autòctons, l’augment de la generació d’aigües residuals
i la contaminació de l’aigua.
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT
123
Per a cada un dels impactes ambientals negatius detectats, la proposta de pla per a aprovació inicial ja inclou
determinacions, a nivell d’estratègies o d’aspectes normatius concrets, que es poden considerar mesures
ambientals per a evitar‐los o mitigar‐los.
Tenint en compte la correcta adopció de les mesures ambientals apuntades, el desenvolupament de les
actuacions del POUM de Torrelavit comportarà majoritàriament impactes ambientals compatibles sobre el
medi ambient.
Paral∙lelament, l’equip redactor de l’EAE exposa un conjunt de mesures ambientals addicionals que,
degudament integrades al pla, milloren encara més l’assoliment dels objectius ambientals plantejats i
garanteixen la sostenibilitat global de la proposta.
PAU 12
PAU 10
PAU 07
PAU 15
PAU 04
PAU 06
PAU 11
PAU 04
PAU 13
PAU 05PAU 02
PAU 01
PAU 14
PAU 03
PAU 08PAU 09
PAU 08
PAU 06
Pla d'ordenació Urbanística Municipal
Estudi Ambiental Estratègic
Context del POUM de Torrelavit
Maig 2017 P.1
Josep Illa i AntichBiòleg col·legiat núm 11883-C Mireia Fargas i CarbonésAmbientòloga col·legiada núm 752
0 510 1.020255 metres
1:25.000
POUMAJUNTAMENT DE TORRELAVIT
$
Ajuntament de Torrelavit
Proposta del POUM.Sòl urbà i sectors de desenvolupament
Polígons d'actuació urbanísticaSòl urbàLímit terme municipal
Àrea de Territorii Sostenibilitat
PAU 12
PAU 10
PAU 07
PAU 15
PAU 04
PAU 06
PAU 11
PAU 04
PAU 13
PAU 05PAU 02
PAU 01
PAU 14
PAU 03
PAU 08PAU 09
PAU 08
PAU 06
Pla d'ordenació Urbanística Municipal
Estudi Ambiental Estratègic
Inundabilitat del riu de Bitlles
Maig 2017 P.2
Josep Illa i AntichBiòleg col·legiat núm 11883-C Mireia Fargas i CarbonésAmbientòloga col·legiada núm 752
0 310 620155 metres
1:15.000
POUMAJUNTAMENT DE TORRELAVIT
$
Ajuntament de Torrelavit
Proposta del POUM.Sòl urbà i sectors de desenvolupament
Polígons d'actuació urbanísticaSòl urbàLímit terme municipal
Zona fluvial, sistema hídric i zona inundable.Cartografia de l'Agència Catalana de l'Aigua
Q10Q100Q500Xarxa fluvial
Àrea de Territorii Sostenibilitat
PAU 12
PAU 10
PAU 07
PAU 15
PAU 04
PAU 06
PAU 11
PAU 04
PAU 13
PAU 05PAU 02
PAU 01
PAU 14
PAU 03
PAU 08PAU 09
PAU 08
PAU 06
Pla d'ordenació Urbanística Municipal
Estudi Ambiental Estratègic
Hàbitats d'interès comunitari
Maig 2017 P.3
Josep Illa i AntichBiòleg col·legiat núm 11883-C Mireia Fargas i CarbonésAmbientòloga col·legiada núm 752
0 310 620155 metres
1:15.000
POUMAJUNTAMENT DE TORRELAVIT
$
Ajuntament de Torrelavit
Proposta del POUM.Sòl urbà i sectors de desenvolupament
Polígons d'actuació urbanísticaSòl urbàLímit terme municipal
Hàbitats d'interès comunitari.HIC segons Departament de Territori i Sostenibilitat
5330. Matollars termomediterranis i predesèrtics92A0. Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera9340. Alzinars i carrascars9540. Pinedes mediterrànies
Àrea de Territorii Sostenibilitat
PAU 12
PAU 10
PAU 07
PAU 15
PAU 04
PAU 06
PAU 11
PAU 04
PAU 13
PAU 05PAU 02
PAU 01
PAU 14
PAU 03
PAU 08PAU 09
PAU 08
PAU 06
Pla d'ordenació Urbanística Municipal
Estudi Ambiental Estratègic
Àrees amb pendent superior al 20%
Maig 2017 P.4
Josep Illa i AntichBiòleg col·legiat núm 11883-C Mireia Fargas i CarbonésAmbientòloga col·legiada núm 752
0 310 620155 metres
1:15.000
POUMAJUNTAMENT DE TORRELAVIT
$
Ajuntament de Torrelavit
Proposta del POUM.Sòl urbà i sectors de desenvolupament
Polígons d'actuació urbanísticaSòl urbàLímit terme municipal
Terrenys amb pendent superior al 20%.Bases cartogràfiques de l'ICGC
Àrees amb pendent superior al 20%
Àrea de Territorii Sostenibilitat
ANNEX I. Resultats de l’Eina de càlcul d’emissions de CO2
Estudi Ambiental Estratègic POUM Torrelavit
1
Annex I. Resultats de l’Eina de càlcul d’emissions de CO2
2
ALTERNATIVA 0 ‐ MANTENIMENT DE L’ESCENARI ACTUAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL SÒL PREVIST EN LES NNSS 1994
Estudi Ambiental Estratègic POUM Torrelavit
3
ALTERNATIVA 0 ‐ MANTENIMENT DE L’ESCENARI ACTUAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL SÒL PREVIST EN LES NNSS 1994
4
ALTERNATIVA 0 ‐ MANTENIMENT DE L’ESCENARI ACTUAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL SÒL PREVIST EN LES NNSS 1994
Estudi Ambiental EstratègicPOUM
Torrelavit
5
ALTERNATIVA 1 – DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA DE POUM PER A APROVACIÓ INICIAL
6
ALTERNATIVA 1 ‐ DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA DE POUM PER A APROVACIÓ INICIAL
Estudi Ambiental EstratègicPOUM
Torrelavit
7
ALTERNATIVA 1 ‐ DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA DE POUM PER A APROVACIÓ INICIAL
8
ESTIMACIONS COMPARATIVES FINALS