EL DRET A L’EDUCACIÓ
Francesc Riu
Secretari General del Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya.
CONTINGUT
EL DRET A L’EDUCACIÓ (I)
Consideracions prèvies
“Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’en-
senyament” (CE, 27.1).
a) Primer principi: “Tothom té dret a l’educació”.
b ) Segon principi: “Es reconeix la llibertat d’ensenyament”.
EL DRET A L’EDUCACIÓ 17
EL DRET A L’EDUCACIÓ (II)
1. Una lliçó de la nostra història recent.
2. El dret de tothom a l’educació i el dret dels pares a
escollir el tipus d’educació que desitgen per als seus
fills.
3. Breu síntesi conclusiva de la reflexió realitzada.
Apèndix
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 18
EL DRET A L’EDUCACIÓ (I)
CONSIDERACIONS PRÈVIES
Primera
La proclamació del dret a l’educació encapçala l’ar-
ticle 27 de la Constitució espanyola. Aquest article es-
tableix els principis que han d’inspirar la regulació d’a-
quest dret fonamental i forma part del Títol I: Dels drets
i deures fonamentals.
La redacció escollida és aquesta: “Tothom té dret a
l’educació”.
Segona
Però aquest dret fonamental no està proclamat de
forma aïllada, com si se’n pogués regular l”exercici sen-
EL DRET A L’EDUCACIÓ 19
se prendre en consideració altres principis constitucio-
nals. En efecte, a continuació, i en el mateix apartat 27.1
de la Constitució, la llibertat d’ensenyament és recone-
guda com a llibertat bàsica.
La redacció escollida és aquesta: “Es reconeix la lli -
bertat d’ensenyament”.
Tercera
Ni l’abast del dret de tothom a l’educació ni el con-
tingut de la llibertat d’ensenyament estan clarament de-
finits a l’article 27 de la Constitució. Els autors del text
constitucional van optar per sacrificar la claredat d’algu-
nes afirmacions amb la finalitat d’aconseguir el neces-
sari consens.
Quarta
Amb posterioritat al moment en què havia estat re-
dactat l’article 27 de la Constitució, el Senat va accep-
tar una esmena d’addició a l’article 10. Ara l’article
10.2 ens dóna la clau per a la superació de l’ambigüitat
existent en la formulació d’alguns drets fonamentals i lli-
bertats que la Constitució reconeix.
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 20
En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala
el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma
el següent: Les normes relatives als drets fonamentals
i a les llibertats que la Constitució reconegui s’interpre -
taran de conformitat amb la Declaració Universal de
Drets Humans i els tractats i els acords internacionals
sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
Cinquena
La reflexió que ens proposem de realitzar sobre el
dret a l’educació ha de partir necessàriament del text
dels articles de la Constitució referents als drets fona-
mentals. Però, d’aquest text, n’hem de fer una lectura
que tingui en compte no solament la Declaració
Universal de Drets Humans sinó també els tractats i els
acords internacionals que es refereixen al dret a l’edu-
cació (1).
Tenint en compte aquestes consideracions, avanço una
primera reflexió que proposo com a marc general i punt de
partida del diàleg que mantindrem en el seminari que timdrà
lloc el proper dia 6 de maig.
EL DRET A L’EDUCACIÓ 21
(1) Les pàgines que segueixen recullen pràcticamen el contingut
de la primera part del llibre QÜESTIÓ DE DRETS. Els drets i les lli -
bertats en l’àmbit escolar, Francesc RIU, SECC, Barcelona, 2001.
TOTHOM TÉ DRET A L’EDUCACIÓ.
ES RECONEIX LA LLIBERTAT D’ENSENY A M E N T
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, 27.1
Un dret i una llibertat entre els quals existeix
una estreta relació
L’article 27 de la Constitució comença amb dues afirma-
cions cabdals que ens caldrà tenir sempre presents al llarg
del nostre treball: “Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la
llibertat d’ensenyament”.
Com a primer pas de la reflexió que ens proposem de re-
alitzar, farem ara una breu anàlisi d’aquestes dues expres-
sions, entre les quals existeix una estreta relació: en la nos-
tra societat democràtica i pluralista, el dret de tothom a
l’educació ha de poder ser exercit en un marc de llibertat. Dit
d’una altra manera: l’exercici de la llibertat d’ensenyament
només té ple sentit quan és expressió o està al servei del
dret de tothom a l’educació.
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 22
Farem aquesta breu anàlisi per separat. Després d’una
presentació general a la primera part, fixarem primer la nos-
tra atenció en els drets i les llibertats que deriven del dret de
tothom a l’educació (segona part).
A) PRIMER PRINCIPI: “TOTHOM TÉ DRET A L’EDUCACIÓ”
El dret a l’educació dóna unitat a tots els drets i llibertats pro -
clamats a l’article 27 de la Constitució
Des del primer moment ens interessa re m a rcar que el
d ret de tothom a l’educació és l’eix que dóna unitat i co-
herència al conjunt dels preceptes inclosos a l’article 27
de la Constitució, i així ho ha manifestat el Tribunal Cons-
t i t u c i o n a l .
Recordem-ho:
“ M e n t re alguns d’aquests preceptes consagren drets de
l l i b e rtat (així, per exemple, els apartats 1, 3 i 6), d’altre s
imposen deures (així, per exemple, l’obligatorietat de l’en-
senyament bàsic, apartat 4), garanteixen institucions (apar-
tat 10), o drets de prestació (així, per exemple, la gratuïtat
de l’ensenyament bàsic, apartat 4) o atribueixen, en re l a c i ó ,
amb això, competències als poders públics (així, per exem-
ple, l’apartat 8) o imposen manaments al legislador.
EL DRET A L’EDUCACIÓ 23
L’estreta relació que hi ha entre tots aquests preceptes,
derivada de la unitat del seu objecte, autoritza a parlar, sens
dubte en termes genèrics, com a denotació conjunta de tots
ells, del dret a l’educació, o fins i tot del dret de tothom a l’e-
ducació” (2).
Principis bàsics que deriven del dret de tothom
a l’educació:
Tenint en compte aquest criteri, i re c o rdant allò que so-
b re el dret a l’educació afirmen la mateixa Constitució es-
panyola, la Declaració Universal dels Drets Humans, els
tractats i els acords internacionals ratificats per Espanya, la
llei orgànica del Dret a l’Educació, el Tribunal Constitucional
i el Tribunal Suprem, vet aquí, de forma esquemàtica, els
principis bàsics que deriven del dret de tothom a l’educació.
La formació integral de l’alumne
1. El contingut essencial del dret de tothom a l’educació
és el ple desenvolupament de la personalitat humana en el
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 24
(2) Fonament juridic tercer de la Sentència del Tribunal Constitu-
cional 86/1985, de 10-07-1985, que desestima un recurs d’empa-
ra presentat contra una sentència del Tribunal Suprem de 24-01-
1985.
respecte als principis democràtics de convivència i als drets i
llibertats fonamentals. Per això, la formació integral de l’a-
lumne és susceptible d’orientacions diverses i pot donar lloc
a diferents tipus d’educació i a l’opció per una determinada
formació religiosa i moral (3).
Educació bàsica obligatòria i gratuïta
2. L’educació bàsica és obligatòria i ha d’ésser accessi-
ble a tothom de forma gratuïta, per tal de garantir l’exercici
del dret a l’educació en un marc d’igualtat d’oportunitats i
sense exclusions ni discriminacions de cap tipus (4).
Gratuïtat progressiva dels ensenyament no obligatoris
3. Els ensenyaments secundaris no obligatoris han d’és-
ser generalitzats i assequibles per a tots els adolescents i jo-
ves a través de la implantació progressiva de la gratuïtat en
EL DRET A L’EDUCACIÓ 25
(3) Cf. CE, 27.2; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.2;
Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit
de l’ensenyament, 5.1,a); Pacte Internacional de Drets Econòmics,
Socials i Culturals, 13.1; LODE, 2.
(4) Cf. CE, 27.4; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.1;
Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit
de l’ensenyament, 4,1a); Pacte Internacional de Drets Econòmics,
Socials i Culturals, 13.2,a) i b); LODE, 1.1
aquells centres docents que col·laborin en la prestació del
serves públic de l’educació (5).
Dret d’escollir centre docent
4 . El dret a l’educació s’ha de poder exercir en un marc de
l l i b e rtat. Per això, els pares tenen el dret d’elecció d’escola
e n t re tots els centres públics i els centres docents privats.
Són dos tipus de centres convergents i complementaris ( 6 ).
Cap tipus de discriminació en l’accés a l’educació
5. Els alumnes no poden ser objecte de discriminació per
raons ideològiques, religioses, morals, socials, de raça o de
naixement en el moment d’accedir als diversos nivells d’en-
senyament i als diferents tipus de centres docents sostinguts
amb fons públics (7).
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 26
(5) Cf. CE, 27.9; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.1;
Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit
de l’ensenyament, 4,a); Pacte Internacional de Drets Econòmics,
Socials i Culturals, 13.2,c); LODE, 1.2.
(6) Cf. Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en
l’àmbit de l’ensenyament, 5.1b); Pacte Internacional de Dre t s
Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 4,b); STC 77/1985,
Fonament jurídic cinquè, Sentència del Tribunal Suprem de 24-01-
1985, Fonament jurídic sisè.
(7) Cf. CE, 14; Convenció relativa a la lluita contra les discrimina -
cions en l’àmbit de l’ensenyament, 3; LODE, 1 i 20.
Garantia del dret a l’educació per part dels poders públics
6 . Els poders públics tenen l’obligació de garantir a tot-
hom l’exercici del dret a l’educació a través de la pro g r a-
mació general de l’ensenyament, la creació de centres do-
cents públics i el finançament i la protecció dels centre s
docents privats que reuneixin els requisits que les lleis es-
t a b l e i x i n ( 8 ).
Els drets dels alumnes
7. En els centres docents els alumnes han de poder
exercir els drets directament relacionats amb la seva forma-
ció humana integral (9).
Aquests drets i llibertats, i les relacions existents entre
ells, seran analitzats amb detall a la segona part.
EL DRET A L’EDUCACIÓ 27
(8) Cf. CE, 27.5 i 9; Convenció relativa a la lluita contra les dis -
criminacions en l’àmbit de l’ensenyament, 5.1b); Pacte Internacio -
nal de Drets8) Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 27 i 47;
STC 77/1985, Fonament juridic onzè.
(9) Cf. LODE, 6-8.
B ) SEGON PRINCIPI: “ES RECONEIX LA LLIBERTAT
D’ENSENYAMENT”
El principi de llibertat d’ensenyament
Amb criteris semblants als adoptats en recordar els drets
i llibertats relacionats amb el dret de tothom a l’educació, ara
ens cal precisar algunes de les conseqüències més impor-
tants del principi de llibertat d’ensenyament.
Ho farem també de la mà del Tribunal Constitucional, re-
cordant algunes de les afirmacions que trobem en la Sen-
tència sobre el projecte de Llei Orgànica 5/1980, de 19 de
juny, per la qual es regula l’Estatut de Centres Escolars (LO -
ECE):
— La llibertat d’ensenyament és una projecció de la lli-
b e rtat ideològica i religiosa i del dret d’expressar i di-
f o n d re lliurement els pensaments, idees i opinions que
garanteixen d’altres preceptes constitucionals.
— La llibertat d’ensenyament implica el dret de crear ins-
titucions educatives.
— La llibertat d’ensenyament s’expressa també mit-
jançant la llibertat de càtedra dels professors.
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 28
— De la llibertat d’ensenyament, també se’n deriva el
dret dels pares a elegir la formació religiosa i moral
que desitgen per als seus fills (10).
Un conjunt de drets i llibertats
Segons això, l’expressió llibertat d’ensenyament no indi -
ca una única llibertat, sinó que engloba un conjunt de drets i
EL DRET A L’EDUCACIÓ 29
(10) El Tribunal Constitucional ho argumenta en els termes se-
güents:
«La llibertat d’ensenyament que explícitament reconeix la nostra
Constitució (article 27.1) pot ser entesa com una projecció de la
llibertat ideològica i religiosa i del dret d’expressar i difondre lliure-
ment els pensaments, idees o opinions que també garanteixen i
protegeixen d’altres preceptes constitucionals (especialment arti-
cles 16.1 i 20.1a). D’altra banda, aquesta connexió resta explícita-
ment establerta a l’article 9 del Conveni per a la protecció dels
drets humans i de les llibertats fonamentals firmat a Roma el 4
de novembre de 1950, d’acord amb el qual cal interpretar les nor-
mes relatives a drets fonamentals i llibertats públiques que la nos-
tra Constitució incorpora, d’acord amb l’article 10.2.
Com que l’ensenyament és una activitat encaminada de manera
sistemàtica i amb un mínim de continuïtat a la transmissió d’un
determinat cos de coneixements i valors, la llibertat d’ensenya-
ment, reconeguda a l’article 27.1 de la Constitució, implica, d’una
banda, el dret de crear institucions educatives (article 27.6), i de
l’altra, el dret d’aquells que duen a terme personalment la funció
d’ensenyar, a desenvolupar-la amb llibertat dins dels límits propis
del lloc docent que ocupen (article 20.1,c). Del principi de llibertat
d’ensenyament deriva també el dret dels pares d’elegir la formació
religiosa i moral que desitgen per als seus fills (article 27.3). En
tots els casos es tracta de drets que tenen límits necessaris que
resulten de la pròpia naturalesa, amb independència dels que es
produeixen per l’articulació amb altres drets o bé d’aquells que
pugui establir el legislador, sempre respectant-ne el contingut es-
sencial» (STC 5/1981, Fonament jurídic setè).
llibertats constitucionals que estan relacionats amb el dret a
l’educació, com són els següents:
Dret de crear i dirigir centres docents
1. El dret de les persones físiques i jurídiques de crear i
dirigir institucions educatives de caràcter privat dins del res-
pecte als principis constitucionals (11).
Dret d’establir el caràcter propi dels centres privats
2. El dret dels titulars dels centres docents privats d’es-
tablir-ne el caràcter propi i de vetllar eficaçment perquè el con-
tingut d’aquest caràcter propi siqui aplicat correctament en
l’acció educativa, sempre dins del respecte a d’altres drets i
llibertats constitucionals (12).
Llibertat de càtedra dels professors
3. El dret dels professors a la llibertat de càtedra en el
lloc docent que ocupen, en tots els nivells educatius i en tot
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 30
(11) Cf. CE, 27.6; Pacte Internacional de Drets Econòmics, So -
cials i Culturals, 13.4; LODE, 21; STC 77/1985, Fonament jurídic
vintè.
(12) Cf. LODE, 22 i 52; STC 5/1981, Fonaments jurídics vuitè-
desè; STC 77/1985, Fonaments jurídics setè-desè).
tipus d’escoles, també dins del respecte als altres drets i lli-
bertats constitucionals (13).
Dret d’escollir el tipus d’educació i la formació religiosa i
moral
4. El dret dels pares i tutors a decidir sobre el tipus d’e-
ducació que desitgen per als seus fills o pupils i sobre la for-
mació religiosa i moral que aquests han de rebre en els cen-
tres docents (14).
Dret d’escollir centre docent
5. El dret dels pares d’escollir per als seus fills el centre
escolar que considerin més adequat segons les seves pre-
ferències, tant si és de titularitat pública com si és resultat
de la iniciativa social (15).
EL DRET A L’EDUCACIÓ 31
(13) Cf. CE, 20.1,c); LODE, 3; STC 5/1981, Fonaments jurídics
novè-onzè; STC 47/1985, Fonaments jurídics terc e r- q u a rt; STC
77/1985, Fonament jurídic novè.
(14) Cf. CE, 27.3; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.3;
Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit
de l’ensenyament, 5.1,b); Pacte Internacional de Drets Civils i Polí -
tics, 18.4; Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Cultu -
rals, 13.3; Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre En -
senyament i Afers Culturals, 1 i 2; LODE, 4.c).
(15) Cf. Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en
l’àmbit de l’ensenyament, 5.1b); Pacte Internacional de Dre t s
Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 4,b); STC 5/1981, Fo-
nament jurídic vuitè; STC 77/1985, Fonament jurídic cinquè.
El dret a la participació en el centre docent
6. El dret dels professors, alumnes i pares d’alumnes
d’intervenir en el control i la gestió dels centres respectius
quan aquests són sostinguts amb fons públics (16).
Sempre des del respecte als altres drets i llibertats
Com ja s’ha indicat en alguns casos, l’exercici de la lli-
bertat d’ensenyament, en qualsevol de les formes indicades,
ha de ser respectuós ambs els principis democràtics de con-
vivència i els altres drets i llibertats fonamentals (17).
A continuació veurem amb més detall quin és el contingut
i l’abast de cada un dels drets i llibertats que hem recordat,
començant pels que deriven directament del reconeixement
del dret de tothom a l’educació.
El gràfic de la pàgina següent pesenta les relacions més
importants existents entre els drets i llibertats.
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 32
(16) Cf. CE, 27.9; LODE, Títol IV; LOPEG, Títol II.
(17) Cf. CE, 27.2; Pacte Internacional de Drets Econòmics, So -
cials i Culturals, 13; STC 5/1981, Fonament jurídic setè.
EL DRET A L’EDUCACIÓ 33
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 34
EL DRET A L’EDUCACIÓ (II)
1. UNA LLIÇÓ DE LA NOSTRA HISTÒRIA RECENT
Era l’any 1978. Després de moltes anades i vingudes a
causa de la dificultat d’arribar a un acord satisfactori per a
tothom, finalment el contingut de l’article 27 del projecte de
Constitució havia passat el tràmit parlamentari al Congrés
dels Diputats. Tot feia preveure que el consens es mantindria
per sempre més. Però aquesta previsió no va aguantar gaire
temps.
En efecte, el dia 23 d’agost la comissió constitucional del
Senat estudiava, article per article, el text que havia estat
aprovat pel ple del Congrés dels Diputats. Ningú no pensava
en canvis importants perquè el consens assolit al Congrés
s’havia de mantenir. Malgrat això, l’estudi de l’article 10, pri-
mer del Títol dedicat als drets i a les llibertats fonamentals,
va provocar un intens debat.
La causa d’aquest debat va ser la proposta d’una esme-
na d’addició que incloïa una breu al⋅lusió a la Declaració Uni -
versal de Drets Humans i als tractats i acords internacionals
ratificats per Espanya.
Els senadors que havien proposat i defensaven l’esmena
pretenien que el contingut d’aquests documents fos criteri in-
terpretatiu en el moment de definir el sentit que calia donar
als articles de la Constitució relatius als drets i a les lliber-
tats fonamentals, i en particular als proclamats per l’article
27 referent a l’educació.
Els senadors que s’oposaven a l’acceptació de l’esmena
proposada insistien que qualsevol modificació del text cons-
titucional suposaria la ruptura del consens que amb tant d’es-
forç s’havia assolit al Congrés de Diputats.
Uns i altres coneixien prou bé la raó profunda de la seva
actitud: l’acceptació d’una esmena d’aquestes característi-
ques desfeia bona part de l’ambigüitat de l’article 27, en per-
judici d’una determinada concepció d’escola i d’una inter-
pretació restrictiva del dret a l’educació en el marc de la
l l i b e rtat d’ensenyament, dels drets dels pares respecte a l’edu-
cació que s’ha de donar als seus fills i de la llibertat de crea-
ció i direcció de centres docents. I era veritat. Aquests drets
i aquestes llibertats estan clarament definits en els tractats i
els acords internacionals ratificats per Espanya.
Finalment l’esmena va ser aprovada a la comissió d’edu-
cació, al ple del Senat i, de tornada, també al ple del Congrés
EL DRET A L’EDUCACIÓ 35
dels Diputats, quedant definitivament incorporada al text
constitucional. Diu així: “Les normes relatives als drets fona-
mentals i a les llibertats que la Constitució reconegui s’inter-
pretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets
Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aques-
tes matèries ratificats per Espanya” (article 10.2).
Els debats que més tard van tenir lloc a les Corts, amb
ocasió de l’elaboració de la llei orgànica de l’Estatut de Cen-
tres Escolars —LOECE— (1979-1980) i la llei orgànica regu-
ladora del Dret a l’Educació —LODE— (1983-1984), demos-
traren que tenien molta raó tant aquells senadors que volien
introduir l’esmena citada en el primer article del Títol I de la
Constitució com aquells altres que s’hi oposaven. Era evident
que el seu contingut orientava en un sentit molt determinat la
interpretació del contingut de l’article 27, i així ho han reco-
negut explícitament el Tribunal Constitucional i el Tribunal Su-
prem en nombroses sentències sobre els drets i les llibertats
fonamentals referents a l’educació (1).
Per tot això, no podem prescindir d’aquesta circumstància
quan ara ens preguntem pel sentit i l’abast del dret de tothom
a l’educació. Veiem-ho.
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 36
(1) CF. Francesc RIU, “Tothom té dret a l’educació”, SECC, Barce-
lona, 1988.
2. EL DRET DE TOTHOM A L’EDUCACIÓ I EL DRET DELS PARES
D’ESCOLLIR EL TIPUS D’EDUCACIÓ QUE DESITGEN PER ALS
SEUS FILLS
L’article 27.1 de la Constitució proclama: “Tothom té dret
a l’educació”. Quin sentit i quin abast té aquest dret fona-
mental?
No havia estat fàcil arribar al consens sobre la forma con-
creta de proclamar aquest dret fonamental. Alguns membres
de la ponència que redactava el text constitucional haurien
preferit la mateixa expressió utilitzada en la Declaració Uni-
versal dels Drets Humans (1948), que en l’article 26 diu tex-
tualment: “Els pares tindran dret preferent d’escollir el tipus
d’educació que s’haurà de donar als seus fills”.
Davant d’aquest fet és normal que ens fem una pregunta:
Per què aquesta forma d’expressar el dret a l’educació no va
ser incorporada a la Constitució amb les mateixes paraules?
Per a respondre aquesta pregunta proposo unes qües-
tions que, al meu parer, ajudaran a donar coherència al debat
que després podrem mantenir.
— Podem dir que l’Administració educativa garanteix l’exerci-
ci del dret a l’educació assegurant que tots els nois i noies
en edat escolar tinguin una plaça a la seva disposició en
un centre docent? És a dir, podem afirmar que l’abast del
dret a l’educació no va més enllà del dret a una plaça es-
colar en un centre sostingut amb fons públics?
EL DRET A L’EDUCACIÓ 37
— O potser la proclamació del dret de tothom a l’educació im-
plica el reconeixement del dret dels pares d’escollir un ti-
pus d’educació determinat per als seus fills i, per tant, que
el dret a l’educació té una relació molt estreta amb el dret
d’elecció de centre docent?
— I encara més: podem afirmar que l’exercici del dret a
l ’ e d u c a c i ó en un marc de llibertat d’ensenyament (CE,
27.1), suposa l’existència i la complementarietat de cen-
tres docents creats pels poders públics i de centres d’ini-
ciativa social dotats d’un caràcter propi, és a dir, centres
docents que ofereixin un determinat tipus d’educació?
— Si fos així, quin tracte hauria de donar l’Administració edu-
cativa a aquests dos tipus de centres escolars?
El dret d’escollir “tipus d’educació”
i el dret de decidir sobre la “formació religiosa i moral”
No és cap secret que el debat sobre la llei orgànica regu-
ladora del Dret a l’Educació (LODE, 1985) tampoc no va estar
exempt de polèmica.
En concret, un dels articles que va motivar una dura dis-
cussió va ser el 4. No ens ha de sorprendre que després me-
reixés un pronunciament clarificador per part del Tribunal
Constitucional.
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 38
Aquest article 4 de la LODE afirma el següent:
“Els pares o tutors, en els termes que les disposicions le-
gals estableixin, tindran dret:
a) Que els seus fills o pupils rebin una educació d’acord
amb les finalitats establertes a la Constitució i a la pre-
sent Llei.
b) D’escollir centre docent diferent dels creats pels po-
ders públics.
c) Que els seus fills o pupils rebin la formació religiosa i
moral que estigui d’acord amb les seves pròpies con-
viccions”.
El record d’alguns moments del debat parlamentari sobre
el text d’aquest article de la LODE ens pot ajudar a compren-
dre un dels elements bàsics del contingut d’aquest dret fo-
namental.
Com ja he recordat, la Declaració Universal de Drets Hu-
mans reconeix explícitament que “Els pares tenen dret prefe-
rent d’escollir el tipus d’educació que s’haurà de donar als
seus fills” (26.3).
En canvi, la Constitució no reconeix de forma expressa
aquest dret amb les mateixes paraules, sinó que, després de
proclamar que “Tothom té dret a l’educació” (27.1) i de pre-
EL DRET A L’EDUCACIÓ 39
cisar que l’educació té per objecte el ple desenvolupament de
la personalitat humana (27.2), tot seguit concreta que “Els
poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per
tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que estigui
d’acord amb les seves conviccions” (27.3).
Aquesta diversitat de redaccions suscita algunes qües-
tions que requereixen resposta: Quina relació hi ha entre el
“dret preferent dels pares d’escollir el tipus d’educació que
s’ha de donar als seus fills” i el dret de decidir sobre la for-
mació religiosa i moral que aquests han de rebre a l’escola?
Per què la Constitució i la LODE no reconeixen explícitament
el primer d’aquests dos drets? Es tracta, potser, de dos drets
molt diferents?
Un argument que ens fa adonar-nos de la diferència exis-
tent entre aquests dos drets, el trobem en el text de l’article
5 de la llei orgànica de l’Estatut de Centres Escolars (LOECE,
1981), sobre el contingut de la qual el Tribunal Constitucional
va haver de pronunciar-se.
En efecte, aquesta llei orgànica subratlla precisament el
primer dels dos drets citats —dret d’escollir tipus d’educa-
ció—, amb aquesta redacció: “Els pares i tutors tenen dret
d’escollir el tipus d’educació que desitgin per als seus fills o
pupils, i que aquests rebin, dins del sistema educatiu, l’edu-
cació i l’ensenyament conforme a les seves conviccions fi-
losòfiques i religioses, i amb aquesta finalitat podran escollir
el centre que més s’adeqüi a aquestes conviccions” (5.1).
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 40
En canvi, els redactors de la LODE (1985) van evitar cla-
rament referir-se al dret dels pares d’escollir el tipus d’edu-
cació que desitgen per als seus fills i van preferir limitar l’a-
bast del dret de tothom a l’educació, precisant que es
tractava d’un dret a “una educació d’acord amb les finalitats
establertes a la Constitució i a la present llei”.
Notem que, tal i com està redactat, aquest dret de re b re
“una educació d’acord amb les finalitats establertes a la Cons-
titució i a la present llei” podria ser exercit en qualsevol escola
que respectés la legislació vigent. És a dir, es podria expre s s a r
així: “dret a una plaça escolar en un centre autoritzat”.
Malgrat això, i potser per a compensar aquesta restricció,
els autors de la LODE hi afegien “un altre dret” que ja havia
estat proclamat per la Constitució (27.3): “que els seus fills
o pupils rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord
amb les seves pròpies conviccions”. Es donava per suposat
que aquest dret també podria ser exercit en qualsevol escola
que respectés la legislació vigent.
Pel que fa al dret d’elecció d’escola, la LODE el limita a
“escollir centre docent diferent dels creats pels poders pú-
blics”. Notem que, segons aquesta redacció, l’elecció d’un
centre públic concret no seria objecte d’aquest dret, l’abast
del qual restaria limitat només als centres privats (“diferents
dels creats pels poders públics”) (2).
EL DRET A L’EDUCACIÓ 41
(2) Segons ha explicat el Tribunal Suprem no és aquesta la doctri-
na constitucional sobre el dret d’elecció d’escola, ja que «els pares
Ens haurem adonat que la redacció d’aquest article 4 de
la LODE suggereix que hi havia un cert grau de confusió so-
bre l’abast d’aquests drets fonamentals o, potser, que hi ha-
via la intenció de fer una lectura més aviat restrictiva dels
primers apartats de l’article 27 de la Constitució. Per això,
considero oportú que centrem la nostra reflexió en el dret pro-
clamat en la Declaració Universal dels Drets Humans, que no
està reconegut explícitament ni en la Constitució ni en la LO-
DE, i procurem de descobrir-ne els motius.
Implicacions del dret dels pares d’escollir el “tipus d’educació”
que desitgen per als seus fills
Pot ser d’interès repassar el diari de sessions del Con-
grés dels Diputats en l’elaboració de la LOECE i fixar l’atenció
en els arguments d’aquells que defensaven el reconeixement
explícit del dret dels pares d’escollir el tipus d’educació que
s’ha de donar als seus fills i en els arguments d’aquells al-
tres que s’hi oposaven, ja que en el fons la discussió versa-
va sobre dues lectures diferents de l’expressió llibertat d’en-
senyament, que acompanya la proclamació del dret a
l’educació a l’article 27 de la Constitució.
Per a uns, havia arribat l’hora de traduir l’expressió lliber-
tat d’ensenyament consagrant de forma explícita els drets
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 42
tenen el dret fonamental d’elegir per als seus fills el centre do-
cent, públic o privat, que respongui millor a les seves preferències»
(Sentència de l’1 d’abril de 1994, fonament jurídic segon).
dels pares en els termes en què s’expressa la Declaració Uni-
versal de Drets Humans. Així, un conegut diputat va explicar
que “escollir el tipus d’educació és molt més que optar per
una forma d’ensenyament o per matèries aïllades. Aquesta
frase té un doble contingut molt profund, axiològic i pedagò-
gic, i la llibertat i el dret dels pares es refereixen a tots dos”.
Per donar força a la seva argumentació, el mateix diputat va
citar una sentència del Tribunal Internacional d’Estrasburg,
“en la qual s’afirma que escollir tipus d’educació és, preci-
sament, escollir els valors que han d’inspirar el conjunt inte-
grat i coherent de l’ensenyament” (3).
Segons aquesta manera de pensar, educar suposa afavo-
rir i impulsar el ple desenvolupament de la personalitat hu-
mana, com afirma el mateix text constitucional (27.2), i aques-
t a tasca es pot dur a terme des de cosmovisions i conviccions
filosòfiques i religioses diferents.
Els qui opinen així argumenten que oferir un tipus d’edu-
cació implica molt més que impartir uns determinats ensen-
yaments religiosos i morals als alumnes que els demanin. És
a dir, afirmen que no és el mateix ensenyar els continguts cul-
turals d’una religió que garantir que tot el conjunt dels en-
senyaments escolars, concebuts com a instruments d’educa-
ció, siguin oferts als alumnes des de les conviccions i la
cosmovisió que deriven d’una confessió religiosa concreta.
EL DRET A L’EDUCACIÓ 43
(3) CF. Francesc RIU, Estatuto de Centros Escolares, Edebé, Bar-
celona, 1985, pàgines 37-38.
Si això és així, és obvi que el dret d’escollir el tipus d’e-
ducació manté una relació molt estreta amb el dret dels cen-
tres docents privats de tenir un caràcter propi (4) i amb el dret
dels pares d’escollir centre docent (5). És a dir, quan els pares
demanen plaça per als seus fills en un centre privat que ofe-
reix un tipus d’educació determinat, es dóna per suposat que
sovint ho fan precisament perquè aquest és el tipus d’edu-
cació respon a les seves preferències i el que desitgen per
als seus fills.
Com ja he dit, l’any 1985 els redactors de la LODE van
evitar de manera molt conscient el reconeixement exprés
del dret dels pares d’escollir el tipus d’educació que de-
sitgen per als seus fills tal i com està proclamat en la De-
claració Universal de Drets Humans. S’hi havien oposat
en la redacció de l’ar ticle 27 de la Constitució i volien ser
c o h e re n t s.
Per aquest motiu, la LODE es limita a reconèixer que
“els pares o tutors (...) tindran dret que els seus fills o pu-
pils rebin una educació d’acord amb les finalitats esta-
b l e r tes a la Constitució i a la present llei”. D’aquesta ma-
nera, i procurant d’obviar tota al⋅lusió a l’Ideari d e l s
c e n t res docents privats, es treia importància al dret dels
p a res d’escollir centre docent d’acord amb les seves pre-
ferències i, per tant, al dret de decidir el tipus d’educació
que s’ha de donar als seus fills. Això no els impedia de re-
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 44
(4) Cf. LODE, 22.
(5) Cf. LODE, 4,b).
conèixer el dret dels pares de decidir sobre la formació re-
ligiosa i moral que havien de re b re els seus fills, que d’al-
tra banda la Constitució ja havia pro c l a m a t .
Aquest conjunt de circumstàncies va motivar que els au-
tors del recurs previ d’inconstitucionalitat contra el projecte
de LODE tornessin a insistir en mateix tema que havien de-
fensat en la redacció de la LOECE, amb la intenció manifesta
de forçar el Tribunal Constitucional a definir-se. Com a argu-
ment, en aquesta ocasió van defensar que “el dret d’escollir
el tipus d’educació que els pares volen donar als seus fills
transcendeix el dret d’elegir la formació religiosa i moral que
han de rebre a l’escola” (6), i que el primer d’aquests dos
drets és el que en molts casos justifica l’elecció d’un centre
docent privat per part dels pares.
En la resposta al recurs presentat, i referint-se als criteris
prioritaris que cal aplicar en el procés d’admissió d’alumnes
en els centres docents sostinguts amb fons públics quan no
existeixin places suficients, el Tribunal Constitucional ha pre-
EL DRET A L’EDUCACIÓ 45
(6) Motiu primer del recurs previ d’inconstitucionalitat contra la
LODE, relatiu a l’article 20.2 del projecte de llei sobre els criteris
prioritaris que cal aplicar en el procés d’admissió d’alumnes quan
en un centre públic no existeixin places suficients per a atendre
tota la demanda de les famÌlies, ja que, segons els recurrents,
“l’adequació de la demanda educativa a l’oferta educativa té un
criteri prioritari: l’elecció que el pare de l’alumne fa perquè el seu
fill sigui educat de conformitat amb el tipus d’educació que consi-
deri convenient”. Cf. FRANCESC RIU, LECTURA CONSTITUCIONAL DE LA LODE,
SECC, Barcelona, 1985, pàgines 17-18.
cisat que “la selecció d’acord amb els criteris previstos es
produeix en un moment diferent i forçosament posterior al
moment en què els pares i tutors hagin procedit a l’elecció de
centre en virtut de les seves preferències” (7). És a dir, el TC
dóna per suposat que l’elecció d’un centre docent concret
està determinada per la voluntat dels pares de donar als seus
fills un tipus d’educació que respon a les seves preferències,
i que aquesta voluntat ha de ser respectada sempre que si-
gui possible.
Més endavant el mateix TC precisa que tot allò que havia
dit sobre l’ideari en la Sentència relativa a la LOECE, ara cal
aplicar-ho igualment al “caràcter propi” del qual parla la LODE
perquè es tracta de dues expressions equivalents, de la ma-
teixa manera “el fet que l’article 4 del projecte de llei no re-
culli e x p ressament el dret dels pares d’escollir ‘el tipus d’edu-
c a c i ó que desitgin per als seus fills’ no suposa forçosament
que el terme caràcter propi hagi de ser interpretat en tot cas
com a limitat a aspectes morals i religiosos, excloent qualse-
vol altre aspecte” (8).
És a dir, la LODE no reconeix explícitament el dret dels pa-
res d’escollir el tipus d’educació que desitgen per als seus
fills, però això no vol pas dir que aquest dret no existeixi o
que no tingui implicacions, tant en l’oferta educativa dels di-
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 46
(7) Sentència TC 77/1985 de 27 de juny, fonament jurídic cinquè.
(8) Ibid., fonament jurídic vuitè.
ferents centres docents privats com en l’acte d’elecció d’un
centre concret per part dels pares (9).
En relació amb això, en aquella sentència dictada l’any
1981 el TC havia afirmat el següent: “el dret que l’article 34
LOECE reconeix als titulars dels centres privats d’establir un
ideari educatiu propi dins del respecte dels principis i decla-
racions de la Constitució” forma part de la llibertat de crea-
ció de centres, en la mesura que equival a la possibilitat de
dotar-los d’un caràcter o orientació propis”.
I més endavant el mateix TC afirma que “el dret dels pa-
res de decidir la formació religiosa i moral que els seus fills
han de rebre, consagrat per l’article 27.3 de la Constitució,
és diferent del dret d’elegir centre docent que enuncia l’arti-
cle 13.3 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials
i Culturals, tot i que també és obvi que l’elecció de centre do-
cent sigui una manera d’elegir una determinada formació re-
ligiosa i moral. Tractant-se d’un dret autònom, el dret d’esta-
blir un ideari no està limitat als aspectes religiosos i morals
EL DRET A L’EDUCACIÓ 47
(9) En efecte, el Tribunal Suprem, en la Sentència de 1 d’abril de
1994 referent al Decret 85/1986 de 20 de març que regulava
l’admissió d’alumnes en els centres docents sostinguts amb fons
públics, afirma el següent: “La doctrina del Tribunal Constitucional
relativa a l’admissió d’alumnes en tots els centres docents sostin-
guts amb fons públics es fonamenta en els punts següents: 1) els
pares tenen el dret fonamental d’elegir per als seus fills el centre
docent, públic o privat, que respongui millor a les seves preferèn-
cies; i els poders públics tenen l’obligació, dins les seves possibili-
tats reals, de garantir l’exercici d’aquest dret d’elecció de centre
entre els referits anteriorment. (...)” (fonament jurÌdic segon).
de l’activitat educativa”, ja que “l’ideari educatiu propi de ca-
da centre es pot estendre als diversos aspectes de la seva
activitat” (10).
Aquest raonament del Tribunal Constitucional, referit als
centres docents privats dotats d’un ideari o caràcter propi, es
pot completar amb la reflexió feta en referir-se a l’exercici de
la llibertat de càtedra dels professors en els centres docents
públics.
En efecte, és sabut que els centres públics no poden te-
nir un caràcter propi com els centres privats ni oferir un tipus
d’educació perfectament definit que pugui ser objecte de lliu-
re elecció per part dels pares, perquè es dóna per suposat
que, per a moltes famílies, els centres docents públics són
els “llocs obligats” on han d’escolaritzar els seus fills. No
obstant això, els centres públics han de garantir als pares l’exer-
cici del dret d’elegir per als seus fills una formació religiosa i
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 48
(10) Cf. Sentència TC 5/1081, de 13 de juny, fonament jurÌdic
vuitè.
Cal notar que el TC afirma que l’elecció de centre docent és una ma-
nera d’elegir una determinada formació religiosa i moral. D’acord amb
aquest criteri, la legislació vigent estableix que el dret a la formació re-
ligiosa i moral està garantit “en els centres docents públics i en els
centres privats concertats, sempre que, en el cas d’aquests darrers,
l’exercici d’aquell dret no entri en contradicció amb el caràcter propi
del centre” (Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica
d’Espanya, Llei 26/1992 de 10 de novembre). El mateix principi figura
en l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Federació d’Entitats Reli -
gioses Evangèliques d’Espanya (Llei 24/1992, de 10 de novembre) i
en l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Federació de Comunitats Is -
raelites d’Espanya (Llei 25/1992, de 10 de novembre).
moral que estigui d’acord amb les seves conviccions. Així ho
estableix la legislació vigent que regula l’aplicació de l’article
27.3 de la Constitució.
En aquest cas el raonament del TC és el següent: “En un
sistema jurídic polític basat en el pluralisme, la llibertat ideo-
lògica i religiosa dels individus i l’aconfessionalitat de l’Estat,
totes les institucions públiques, i de manera especial els cen-
tres docents, han d’ésser, en efecte, ideològicament neu-
trals. Aquesta neutralitat dels centres docents públics no im-
pedeix l’organització d’ensenyaments de seguiment lliure per
tal de fer possible el dret dels pares d’elegir per als seus fills
la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les se-
ves pròpies conviccions (article 27.3 de la Constitució), i és
una característica necessària de cadascun dels llocs docents
integrats en el centre, i no l’hipotètic resultat de la casual
coincidència, en el mateix centre i davant dels mateixos alum-
nes, de professors d’orientacions ideològiques diferents, els
ensenyaments dels quals es neutralitzen recíprocament. La
neutralitat ideològica de l’ensenyament en els centres esco-
lars públics regulats per la LOECE imposa als docents que hi
desenvolupen la seva funció una obligació de renúncia a qual-
sevol forma d’adoctrinament ideològic, que és l’única actitud
compatible amb el respecte de la llibertat de les famílies que,
per decisió pròpia o forçades per les circumstàncies, no han
elegit per als seus fills centres docents amb una orientació
ideològica determinada i explícita” (11).
EL DRET A L’EDUCACIÓ 49
(11) Ibid., fonament jurídic novè.
Amb aquest pronunciament el Tribunal Constitucional in-
dica clarament que l’existència de centres docents privats,
que han definit i manifestat públicament un determinat model
educatiu en el seu caràcter propi, facilita a les famílies l’e-
xercici del dret d’escollir el tipus d’educació que desitgen per
als seus fills.
Així, doncs, segons la doctrina del Tribunal Constitucional
existeix una relació molt estreta entre el dret dels pares d’es-
collir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills, el
dret dels centres docents privats de tenir un caràcter propi
que expressi clarament l’orientació global que donen a la se-
va acció educativa, el dret dels pares de decidir sobre la for-
mació religiosa i moral que han de rebre els seus fills i el dret
d’elecció de centre docent.
D’altra banda, el dret dels pares d’escollir el tipus d’edu-
cació que s’ha de donar als seus fills és un dret preferent per-
què així ho proclama la Declaració Universal dels Drets Hu-
mans, que en virtut de l’article 10.2 clarifica la interpretació
del sentit i l’abast dels drets i llibertats fonamentals procla-
mats a la Constitució. El fet que la LODE no reconegui explí-
citament aquest dret no li resta importància ni poden ser ig-
norades les conseqüències que se’n deriven.
Per tant, si el raonament exposat és correcte, el dret de
tothom a l’educació va més enllà del dret a una plaça esco-
lar en un centre docent sostingut amb fons públics, ja que im-
plica el dret dels pares d’escollir per als seus fills un tipus
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 50
EL DRET A L’EDUCACIÓ 51
d’educació i un centre docent que estiguin d’acord amb les
seves preferències.
L’oferta educativa dels centres públics i la dels centres privats
no són antagòniques sinó complementàries
Per tot el que s’ha dit fins aquí, els centres docents cre-
ats per la iniciativa social i dotats d’un caràcter propi mai no
podran ser equiparats totalment als centres públics, encara
que hagin accedit al règim de concerts educatius de cara a la
prestació del servei públic de l’educació (12).
El Tribunal Suprem també s’ha referit a aquesta diferència
essencial entre els centres públics i els centres privats, afir-
mant que “la llibertat d’ensenyament, proclamada a l’article
27 de la Constitució, es projecta directament sobre l’àmbit de
l’educació més que no pas sobre l’ensenyament pròpiament
dit. Per aquest motiu, amb els seus centres docents públics
l’Estat podrà satisfer les màximes exigències de l’alumnat i
de l’ensenyament, considerat com a transmissió de coneixe-
ments científics, però el que no pot fer és suplir l’existència
de centres docents privats amb un ideari educatiu propi, on
els pares de família puguin veure realitzat el dret fonamental
que els seus fills rebin la formació educativa d’acord amb les
pròpies conviccions” (13).
(12) Cf. LODE, 47.
(13) Sentència del Tribunal Suprem de 24 de gener de 1985, fo-
nament jurídic desè.
Per tant, les places escolars que ofereixen a les famílies
els centres docents públics i les que ofereixen els centres
docents privats amb un caràcter propi són places “diferents”,
i com a tals han de ser considerades.
Si això és així, a la nostra societat democràtica l’oferta
educativa de les escoles creades pels poders públics i la de
les escoles d’iniciativa social no solament no s’han de con-
traposar sinó que tant l’una com l’altra han de ser conside-
rades com una aportació positiva a la societat i han de rebre
el suport necessari dels poders públics, en la mesura que el
dret de tothom a l’educació en un marc de llibertat es pot
exercir més plenament quan existeixen els dos tipus d’ofer-
tes educatives.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha explicat que l’exis-
tència de centres docents de titularitat privada és el resultat
natural del pluralisme de les societats democràtiques i de
la llibertat d’ensenyament: “L’ a rticle 27 de la Constitució,
pel qual es reconeix la lliber tat de creació de centres do-
cents, és la manifestació primària de la lliber tat d’ensenya-
ment, ja que suposa la inexistència d’un monopoli estatal
docent i, en sentit positiu, l’existència d’un pluralisme edu-
catiu institucionalitzat” ( 1 4 ).
En la mateixa sentència el TS també explica que, en una
societat democràtica i pluralista com la nostra, els centres de
titularitat pública i els d’iniciativa social no solament no són
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 52
(14) Sentència de 24-1-1985, fonament jurídic sisè.
antagònics sinó que es complementen: “Segons l’article 27
de la Constitució, el nostre sistema educatiu està format per
centres escolars creats pels poders públics i centres escolars
privats, essent ambdues institucions convergents i comple-
mentàries entre si, tal com ho ha declarat reiteradament el
Tribunal Europeu de Drets Humans” (15).
És a dir, la garantia del dret de tothom a l’educació supo-
sa “l’existència d’un pluralisme educatiu institucionalitzat”
sempre que sigui possible, i els poders públics han de donar
suport eficaç a la diversitat d’ofertes educatives mentre res-
pectin els principis constitucionals i siguin objecte de deman-
da per part de les famílies, evitant de mostrar preferències
per un determinat sector de centres docents.
Per tot això, l’opinió segons la qual les escoles privades
concertades realitzen un paper subsidiari de les escoles pú-
bliques, de tal manera que no té sentit mantenir l’oferta de
places concertades si n’hi ha de disponibles a les escoles pú-
bliques, no s’ajusta als principis democràtics en què es fo-
namenta el dret de tothom a l’educació.
El mateix podríem dir de la reducció del nombre d’unitats
concertades en un centre docent privat quan aquesta reduc-
ció tingués l’exclusiva finalitat de decantar l’alumnat cap als
centres docents públics de la mateixa zona.
EL DRET A L’EDUCACIÓ 53
(15) Ibid.
Igualment, la denegació d’una sol⋅licitud d’augment del
nombre d’unitats concertades en un centre docent privat,
quan aquest augment d’unitats es justifiqués pel nombre de
famílies que hi demanen plaça per als seus fills, tampoc no
respectaria els principis democràtics en els quals es recolza
el dret de tothom a l’educació.
Per tant, el dret a l’educació és un dret fonamental i prio-
ritari, de tal manera que l’exercici d’aquest dret ha de deter-
minar els criteris d’actuació de les Administracions educati-
ves i ningú no ha de posar-hi impediments, partint del supòsit
que la garantia d’aquest dret es fonamenta en l’existència
d’una xarxa d’escoles diferents, totes igualment sostingudes
amb fons públics i totes igualment obertes a tothom.
La Resolució del Parlament Europeu
sobre el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament
Com a conclusió d’aquestes reflexions, considero oportú
de reproduir alguns articles de la resolució del Parlament Eu-
ropeu sobre el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament,
de 14 de març de 1984. Aquesta resolució no té la categoria
dels “tractats i acords internacionals ratificats per Espanya”
als quals es refereix l’article 10.2 de la Constitució, però el
seu contingut s’hi fonamenta plenament i, en aquest sentit,
n’és una interpretació prou autoritzada.
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 54
El Parlament Europeu demana que, en tots els països de
la Comunitat Europea, siguin reconeguts els principis se -
güents:
1. Tots els infants i joves tenen dret a l’educació i l’en-
senyament. Aquest dret comprèn el dret de cada infant al ple
desenvolupament de les seves aptituds i facultats. Els pares
tenen dret de decidir l’educació i el tipus d’ensenyament que
s’hagi de donar als seus fills menors, en el marc de les tra-
dicions constitucionals comunes dels Estats membres i de
les lleis que les desenvolupin. (...)
7. La llibertat d’educació i d’ensenyament inclou el dret
de crear un centre i d’impartir-hi un tipus d’ensenyament:
— Aquesta llibertat inclou el dret dels pares d’escollir per
al seus fills, entre els centres existents, un centre que
ofereixi l’educació desitjada. En relació amb això, l’in-
fant també ha de poder anar a una escola que, tant a
l’educació com a l’ensenyament, no doni primacia a
cap religió ni a cap filosofia.
— L’Estat no podrà recomanar o privilegiar les escoles
confessionals en general o els centres d’una confessió
religiosa determinada, ni ha de fer prevaler recomana-
cions semblants o privilegis a favor de l’ensenyament
no confessional.
— D’acord amb el dret que els ha estat reconegut, co-
rrespon als pares decidir el tipus d’escoles que els
EL DRET A L’EDUCACIÓ 55
seus fills han de freqüentar fins que els fills puguin de-
cidir per ells mateixos. Amb aquesta finalitat, l’Estat té
l’obligació de proveïr els centres públics o privats ne-
cessaris.
— El respecte a la llibertat de consciència ha d’ésser ga-
rantit tant en els centres públics dependents de l’Estat
com en els centres que hi hagin establert un concert.
(...)
9. El dret a la llibertat d’ensenyament implica l’obligació
dels Estats membres de fer possible l’exercici pràctic d’aquest
dret, inclòs l’aspecte econòmic, i de concedir als centres les
subvencions públiques necessàries per a l’exercici de la seva
missió i el compliment de les seves obligacions en condicions
idèntiques a les que gaudeixen els corresponents centres pú-
blics, sense discriminació per raó de l’entitat titular, els pa-
res, els alumnes o el personal. Tanmateix, això no és obsta-
cle perquè les escoles creades per la iniciativa privada
demanin una determinada aportació personal que reflecteixi
la seva pròpia personalitat i tendeixi a refermar la seva inde-
pendència.
10. En relació a Espanya i Portugal, cal que respectin ple-
nament els esmentats principis de llibertat d’ensenyament
des del moment de la seva entrada en la Comunitat”.
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 56
3. BREU SÍNTESI CONCLUSIVA DE LA REFLEXIÓ REALITZADA
De les reflexions realitzades fins aquí, en podem treure al-
gunes conclusions que venen a respondre les qüestions que
havia plantejat al començament.
Les conclusions són aquestes:
Primera
A la nostra societat democràtica el dret de tothom a l’e-
ducació no es garanteix prou bé amb la simple oferta de pla-
ces escolars indiferenciades, ja que existeixen diferents tipus
d’educació segons el model de persona, de vida i de societat
en el qual s’inspirin, i els pares tenen el dret preferent d’es-
collir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills.
L’expressió tipus d’educació té un significat més ampli i
profund que l’expressió educació religiosa i moral, que pot
ser considerada una dimensió de la primera. Escollir tipus
d’educació implica l’elecció dels valors que inspiren i donen
coherència al conjunt de l’acció educativa.
Segona
Els pares poden exercir el seu dret preferent d’escollir el
tipus d’educació que desitgen per als seus fills a través de
EL DRET A L’EDUCACIÓ 57
l’elecció d’un centre docent d’iniciativa social que reflecteixi
clarament aquest tipus d’educació en el seu caràcter propi.
L’elecció d’un centre docent concret i d’un tipus d’educa-
ció determinat per part dels pares es també una manera de
decidir sobre la formació religiosa i moral que els seus fills
han de rebre d’acord amb les seves conviccions.
Tercera
Els pares dels alumnes han de veure respectades les se-
ves conviccions en tots els centres docents, tant si han es-
collit lliurement un centre concret com si hi han confiat l’edu-
cació dels seus fills per no haver pogut elegir un altre centre
escolar que ofereixi el tipus d’educació d’acord amb les se-
ves preferències.
No obstant això, la direcció dels centres docents, tant
dels públics com dels privats, ha de facilitar als pares l’exer-
cici del dret de donar als seus fills la formació religiosa i mo-
ral que estigui d’acord amb les pròpies conviccions, ja que
aquest dret pot ser considerat una dimensió del dret de tot-
hom a l’educació (16).
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 58
(16) Veure nota 8.
Quarta
En una societat democràtica l’oferta educativa de les es-
coles creades pels poders públics i la de les escoles d’ini-
ciativa social no solament no són antagòniques sinó que es
complementen, en la mesura que tots dos tipus de centres
docents donen resposta al dret de tothom a l’educació en un
marc de llibertat.
Cinquena
L’accés al finançament públic per part dels centres do-
cents privats, de cara a facilitar l’exercici del dret de tothom
a l’educació en un marc de llibertat, no pot condicionar ni li-
mitar l’oferta d’un determinat tipus d’educació que respongui
al desig de les famílies.
És més, les famílies que han escollit un centre docent pri-
vat per a educar-hi els seus fills han de poder expressar el
seu suport al manteniment i l’actualització constant del mo-
del educatiu que han preferit per a ells.
Sisena
El dret de tothom a l’educació està estretament relacionat
amb d’altres drets constitucionals que han de poder ser exer-
cits en un marc de llibertat: dret a la gratuïtat de l’educació
EL DRET A L’EDUCACIÓ 59
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 60
bàsica, d ret d’elecció de centre escolar, dret a la formació re l i-
giosa i moral d’acord amb les pròpies conviccions, dret de cre-
ació i direcció de centres privats i dret d’establir-ne el caràcter
p ropi, llibertat de càtedra dels professors, dret dels pare s ,
p rofessors i alumnes de participar en la gestió dels centre s
sostinguts amb fons públics, i dret d’associació de pares i
d’alumnes.
Segons la doctrina constitucional, tots aquests drets rela-
cionats amb el dret a l’educació són compatibles i es condi-
cionen mútuament (17).
Setena
El que ha de determinar la política educativa i l’acció de
govern en una societat democràtica haurà de ser sempre la
garantia d’aquests drets i llibertats, evitant de posar l’educa-
ció al servei d’altres interessos, per legítims que siguin.
És a dir, els poders públics tenen l’obligació de vetllar per-
què l’oferta educativa conjunta dels centres docents de titu-
laritat pública i dels centres d’iniciativa social afavoreixi
l’exercici de tots aquests drets sense condicionaments inne-
cessaris.
(17) CF. Sentència 5/1981 de 13 de febrer (LOECE), i Sentència
77/1985 de juny (LODE).
Vuitena
Per tot això, el conjunt dels centres docents sostinguts
amb fons públics (de titularitat pública i d’iniciativa social)
constitueixen necessàriament una xarxa plural o diversifica-
da, en la qual totes les ofertes educatives de caràcter bàsic
han de rebre el mateix suport dels poders públics per tal que
tothom pugui accedir-hi lliurement, ja que tots aquests cen-
tres col⋅laboren igualment en la prestació del servei públic de
l’educació.
APÈNDIX
Algú podria creure que les reflexions que acabo d’oferir no
són d’actualitat, perquè a hores d’ara el debat a què m’he re-
ferit és un debat totalment superat. Fins i tot podria haver-hi
algú que cregués que avui ja ningú no discuteix els grans prin-
cipis constitucionals relatius a l’educació.
Lamento haver de dir que jo no comparteixo pas aquesta
opinió, i que m’agradaria tenir arguments per a canviar la me-
va manera de pensar en acabar el nostre diàleg en el semi-
nari que avui iniciem.
Per a justificar aquesta afirmació, deixeu-me citar dos tex-
tos d’un informe de 224 pàgines recentment publicat a Bar-
celona (juny de 2000). Té per títol Educació i immigració, i ha
EL DRET A L’EDUCACIÓ 61
estat escrit per un equip de professionals de l’educació
p reocupats per l’escolarització dels fills de famílies immigrants,
com a resultat d’un treball de seminari patrocinat per la Fun-
dació Jaume Bofill.
El primer text diu:
“La Constitució reconeix el dret dels pares d’escollir la
formació religiosa i moral que estimin més oportuna per
als seus fills (27.3), però en canvi no recull el dret a l’e-
lecció del centre, i ambdues coses no es poden confon-
dre. L’elecció d’un centre concret entre els sostinguts
amb fons públics tampoc no és un dret legal; ni constitu-
cional ni legal” (18).
En el segon text s’afirma el següent:
“El respecte de l’Administració educativa cap al dret
dels pares d’escollir l’educació que volen per als seus
fills no sembla legítim si no es compleixen com a mínim
quatre requisits”. El primer requisit citat és aquest: “Que
no es confongui el dret reconegut dels pares d’escollir
una educació diferent de la pública, amb l’inexistent dret
d’escollir centre docent” (19).
REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 62
( 1 8 ) Educació i immigració, Editorial Mediterrània, Barc e l o n a ,
2000, pàgina 38.
(19) Ibid., pàgina 92.
EL DRET A L’EDUCACIÓ 63
D’altra banda, en el debat que els darrers anys ha tingut
lloc a casa nostra relacionat amb el contingut del decret que
regula el procés d’admissió d’alumnes en els centres do-
cents sostinguts amb fons públics s’han manifestat opinions
no pas coincidents amb les que jo he exposat.
I encara més: darrerament a Catalunya s’han fet propos-
tes relacionades amb un eventual “pacte entre l’escola pú-
blica i l’escola privada” que es fonamentaria en la cre a c i ó
d’una xarxa educativa única que, segons el meu criteri, no
garantiria prou bé l’exercici del dret de tothom a l’educació en
un marc de llibertat d’ensenyament.
Davant de tot això, em pregunto:
Quina explicació té que, quan la Constitució encara no ha
complert els primers 25 anys, el sentit i l’abast d’alguns dels
drets fonamentals que s’hi proclamen, i en particular el sen-
tit i l’abast del dret de tothom a l’educació, siguin objecte de
lectures tan diferents?
Top Related