7/27/2019 El joc i les emocions
http://slidepdf.com/reader/full/el-joc-i-les-emocions 1/5
EMOCIONS A LES AULES: REALITAT O FICCIÓ?
Tothom ha pogut sentir parlar alguna vegada de la importància del joc per
canalitzar les emocions. Doncs, quina realitat hauríem de trobar-nos a les escoles pel
que fa al seu reconeixement? Com podríeu explicar la situació que regna a les aules
alhora d’incorporar joc i emotivitat en la vida escolar?
Si viatjàrem en una màquina del temps i aterrarem al nostre passat, podríem tornar a
sentir el primer bes del nostre nuvi de la guarderia, les llàgrimes que lliscaven per la
nostra cara quan ens furtaven el nostre joguet preferit, l’emoció acumulada durant l’hora
del pati mentre jugàvem a “polis i cacos”... Però, no tot seria de color de rosa.
Reviuríem com el pare ens deia que no havíem de plorar sinó que havíem de ser xiquets
forts, que només caure s’alcen; que no sentiren temor sinó que fórem forts davant cada
nou repte. Reviuríem com a mesura que anàvem passant de nivell, el joc i l’assemblea
anirien esborrant-se de la nostra rutina, a classe ja ningú ens preguntaria per com ens
sentim, no ens deixarien temps per gaudir del joc, eixa activitat espontània, lliure, font
de plaer [Linaza (1991, 2001), Navarro (1993) i Omeñaca i Ruiz (1999)]. Seríem
testimonis de com les aules espanyoles quasi no s’han preocupat pel desenvolupament
emocional dels seus alumnes, o és que algú de vosaltres podria afirmar que el
funcionament de la seua aula contemplava sessions (o almenys una única sessió)
dedicades al reconeixement de sentiments i maneres per ensolcar les emocions? Quants
de vosaltres podeu dir que els seus pares no han inventat mil malabars perquè deixareu
de plorar? A l’escola no li ha important que diversos autors al llarg de la història, com
ara M. Gandhi, no hagen dubtat en atorgar a les emocions, concretament a l’empatia, un
paper clau en la vida social: “Les tres quartes parts de les misèries i malentesos en el
món acabarien si les persones es posaren dins les sabates dels seus adversaris i
entengueren el seu punt de vista”. La resposta de les aules sempre ha estat la mateixa:
han fet de les emocions un personatge invisible a l’escena escolar.
Cap a 1990 el territori espanyol (i concretament Catalunya) se n’adona de l’error
tan greu que ha estat cometent al llarg de la història educativa i decideix incloure
l’emoció a les escoles mitjançant el joc. Pierre Parlebas (1969) afirmava que
“l’afectivitat és la clau de les conductes motrius”. Se segueix el plantejament americà
del Child Life Specialist que empra el joc terapèutic per explorar inquietuds i aconseguir que els xiquets entenguen i dominen les seues emocions. Aquesta iniciativa, alhora, es
7/27/2019 El joc i les emocions
http://slidepdf.com/reader/full/el-joc-i-les-emocions 2/5
basa en l’enquesta del National Poll on Children’s Health realitzada a 875 xiquets
d’edats compreses entre 9 i 13 anys, els quals afirmen fer del joc la seua estratègia
principal per a resoldre situacions d’estrés.
Comencen a posar-se en pràctica jocs com “Em cuiden i em cuide”, que consisteix
a realitzar massatges per parelles amb objectes o amb les mans, ballar amb un company
sense perdre el contacte visual i físic i practicar les abraçades. Així es fomenta el
benestar físic i mental alhora que s’expressen les emocions, a més d’afavorir
l’autoestima i les relacions socials.
Amb el joc de “La dutxa” es desenvolupa l’emotivitat i els vincles afectius
mitjançant la representació del procés de dutxa a través del massatge. En un primer
moment els dits de les mans es mouen per tot el cos com si foren gotes d’aigua, després
es realitzen massatges rotatius amb els palmells de la mà, tornen a passar-se els dits com
gotes d’aigua que renten l’ensabonat, les mans obertes es passegen pel cos com tovalles
que eixuguen les gotes d’aigua i, posteriorment, passen a fer moviments ascendents i
descendents que representen l’aplicació de crema corporal. Finalment té lloc una
abraçada entre companys o autoabraçada que simbolitza com ens posem el barnús. Una
vegada fets tots els passos, el docent pregunta als xiquets per les emocions que han
sentit durant el joc, allò que els ha agradat i allò que no els ha agradat tant.
7/27/2019 El joc i les emocions
http://slidepdf.com/reader/full/el-joc-i-les-emocions 3/5
Si ens fixem en l’execució d’aquests jocs veiem com en tots ells hi ha un component
comú: el contacte físic, que durant molt de temps ha estat un tema tabú. Els docents
erròniament defugen del contacte físic i manen que es reprimisquen emocions, oblidant
que la conducta tàctil, els gestos i la postura dels xiquets són els reflexos dels
sentiments i de les emocions que estan sentint. Personalment crec que el més adequat
seria que planificaren reflexions i activitats que tractaren les emocions i que conduïren
al contacte físic entre els infants. Endemés, cal tenir ben present que una bona
canalització de les emocions beneficia la vida acadèmica i personal de l’alumne. Per
tant, ha de deixar a un costat eixa tradició cultural que ens avoca a ser persones fredes,
distants amb l’entorn, i deixar que el contacte físic llisque amb total llibertat per les
aules, convertint-lo en un camí per exterioritzar sentiments.
En conclusió, ara ens trobem amb el qüestionament dels valors i la tradició que
ens han transmès des del nostre naixement. Hem viscut a la nostra pell com els adultsestaven interessats en què no expressàrem allò que sentíem, com a mesura que ens hem
anat fent majors no hi havia temps per al joc, per a dir “Tinc por, necessite una
abraçada”. La nostra tradició ha format persones que reprimeixen les emocions, que
cada vegada s’assemblen més a màquines, allunyant-se del gaudi de la proximitat
interpersonal, dels besos, de les abraçades, de les mirades d’ànim i de complicitat.
7/27/2019 El joc i les emocions
http://slidepdf.com/reader/full/el-joc-i-les-emocions 4/5
Nosaltres, com a futurs docents, hem de lluitar perquè el joc i les emocions
deixen de ser dues “maries” de l’educació. Hem d’incloure’ls a la realitat educativa i
posar en pràctica la idea del joc com a ferramenta per activar i conduir el
desenvolupament emocional els primers anys de vida. En paraules d’Eduard Punset,
“ara més que mai l’educació ha d’apuntar al cor”.
A continuació tenim uns enllaços interessants que donen idees sobre com practicar les
emocions a l’aula:
http://casaljove.lacoctelera.net/post/2008/10/24/el-joc-les-emocions-comensa-avui
http://www3.escolacristiana.org/wp_recullpremsa/2013/07/la-vanguardia-emocions-
a-laula/
http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/Departaments/Familia_SSC/El%
20treball%20de%20les%20emocions.pdf http://www.rtve.es/television/20111114/videojuegos-curan/475300.shtml
BIBLIOGRAFIA
BISQUERRA, R. et alii (2011): Com educar les emocions? La intel·ligència
emocional en la infancia i l’adolescència, Esplugues de Llobregat, Faros Sant
Joan de Déu.
BOIX, C. (2009): “Las emociones en la escuela”. Revista Aula de Infantil 47
7/27/2019 El joc i les emocions
http://slidepdf.com/reader/full/el-joc-i-les-emocions 5/5
EBERLE, T., LÓPEZ, V. (2003): “Utilizar los juegos para aprender a resolver
conflictos”. Revista Tándem [Versió electrònica] 10.
ESNAOLA HORACEK, G. (2007): “Jugar para aprender a vivir…Aprender a
jugarse la vida. ¿Qué narran los videojuegos? Claves culturales para la
construcción del conocimiento”. Aula de Innovación Educativa. [Versión
electrónica]. Revista Aula de Innovación Educativa 159
FUSTÉ, S.(2009): “Experimentar con el cuerpo: el momento mágico”. Revista
Aula de Infantil 52
GUITART, R. (1992): “El juego en la escuela”. Aula de Innovación Educativa.
Revista Aula de Innovación Educativa [Versió electrònica] 79
LAVEGA, P; MATEU, M; LAGARDERA, F. i FILELLA, G. (2010). Educar
emocions positives a través dels jocs esportius. A Actes V Congreso
Internacional – XXVI Congreso Nacional de Educación Física: “Docencia,
innovación e investigación en educación física”. CD: Investigaciones, pp.111-
140. Barcelona: Universitat de Barcelona
RELAÑO, P. (1999): “El juego, una experiencia de vida”. Aula de Innovación
Educativa. [Versión electrónica]. Revista Aula de Innovación Educativa 79
SANTOS, G. i DINIZ, T. (2008): “El juego y el control de las emociones:
perspectiva infantil en control y autodomonio”. IX Simposio Internacional
Proceso Civilizador
TORICES SIERRA, E. (coord), (2010): “Emociones silenciosas: el juego con
los niños sordos. Juegos y deportes tradicionales de nuestra región”. Revista
pedagógica de Educación Física ADAL. Número 21, desembre 2010.
ANDREA PEÑARROYA I FERRER