36 17.1^1 * Ki-.viSTA ni- C Í I Ü O N A -V M ' I M . -I-17 N O V I A I U M I - - IJISI:.VIBKL ivo^ t' HISTORIA
El mariscal Pétain a Girona (1939) i el general Franco a Peralada (1941) J. Víctor Gay
''^•.¿^5fí-í^
El governadorCorrea (primera l'esquerra), que no va rebreel mariscal Pétain en eidecurs de la seva estada a Girona, el 1939, participant en la festa del Corpus del mateix any.
Un deis períodes mes densos i menys estu
diáis de la historia recent de Girona corres-
pon ais anys de la Segona Guerra Mundial
(1939-1945), Només feia cinc mesos que
formalment havia finalitzat la Guerra Civil (de
fet aquell any 1939, des del 4 de febrer, data
de la liberación de la ciutat de Girona va ser
afusellades aquí 369 persones) quan esclatá
el conflicte que esdevingué mundial. I-a situa-
ció fronterera de les nostres comarques les
va convertir en uns espais altament contro
láis per les torces de seguretat i els exércits
respectius a banda i banda deis Pirineus,
En aquell període dos protagonistes deis
esdeveniments ciau del moment van estar
entre nosaltres. D'una banda el mariscal
Pétain, en la seva qualitat de primer ambai-
xador francés davant el govern de Franco, i
també el Generalísimo, que, en un viatge
quasi secret, pernocta dues vegades a Pera
lada. Va ser a Tañada i al retorn de les seves
entrevistes amb el Duce italiá, Benito Musso-
iini, a Bordigiiera i amb el mateix Philippe
Pétain, esdevingut cap de l'Estat francés,
després de la desteta del seu exércit i l'ocu-
pació aiemanya, reunió que tingué lloc a
Montpeller.
HISTORIA y •^ REVISTA ni; GIHONA -y NM. 227 NOVIMUI Í I . - IH.M MIÍHI 200^ «- h^i l 37
Pétain va ser a Gironar la Jonquera i Portbou com a ambaixador de Franga per verificar
el retorn de les obres d'art del patrimoni espanyol
1939: el mariscal Pétain a Girona
L;i l lg i in i d';K¡Lif'íC mi l i lu r L-iicarna.
possiblcnifiir. !;i crisi d'itk'ntitnt n;icio-
n;ii que vn pacir el pnblu Irauccs cu L-I
dcciirs d'iiqiK'lls tráiíics anys. I-ILTOÍ de
la Gran GiRTni (1*) 1 4-1'J I H) i amic
pcrsonal de Franco des deis anys del
conflicce del Marroi-. va eoinantlnr les
operaeions del dcsenibareamenc
d'Aliuicenms t i 1925. El lULiriscal va
ser nonienat primer ambaixador de la
República Francesa davanc el ^ovcrn
de Bnrgos, tot jusc després de la cai-
gnda de Catalunya, a les ac;iballcs de
fcbrer de 1939. Mnlio-at aquesta rela-
ció personal amb el GniCTcilisiuio i no
ser un diplomatic de canvra, la rebiida
que va teñir a la capital castellana, sen
provisional del govern «naci(Mia|i'. va
ser íílacial, hns amb evidencs mostres
de menysprevi personal que ben segur
van ferir els sens sentinieiits. Pero va
«aguantar" les impertinéiuies de Fran
co, que no oblida la posició ol i i ial del
goveni tr;incés. que va mantenir fnis a
darrern hora el reconeixenient del
régini república espanyol, legalnient
constitnVc.
El govern franquista volia aconse-
guir el retorn immedint de les reserves
d'or i divises que la República havia
dipositat en el Uanc de Frain,\i a Mont
de Marsan (a banda de les iniportants
transferencies a TUÍ^SS, qne van ser
vir per al pagameut -géneros, tot s'lia
de d i r - deis snbministranients d'annes
-sovietiques) i tamlié del tresor artístic
igLialment evacnat a ccrritori trances.
Av ia t el innriscal s'adona i ine
aquel] era el bon camí per aconsegiiir
ía nomialiczació. almenys relativa, de
les relacions hispanofranceses. Les ges-
t ions de l 'ambaixador anib el sen
govern culminaren a primers de ju l io l .
D'u]ia banda torna I'or per la frontera
d'Euskadi i les obres d'art del patrimo
ni espanytíl bo feren per la frontera de
G i ro t ia . Pétain vo l ia estar scgnr
JlifillHkífekA n's.» T - •-.>••-. .^1- .- • .
El 25dejuiioide 1939 el mariscal Pétain arriba al Portús, procedent de Girona. Fou rebut per una delegació d'excombatents d'aquella població de la Catalunya Nord.
d'aqnestes operacions i decidí ser pre-
sent a Li Jonquera i Portbon en el
momentt lel retorn del tresor espiuivol.
El desplai;anient de PambaiNador,
inalgrat ser otlcial, es va fer envolcar
Ll'nna gran discreció. Les autoricacs
gironines havien rebuc ordres mol t
concretes al respecte. Calia ser corree-
tes, pero evitar ttita mena de manifes-
tacions publiques.
El diari gironí ¡1¡ ¡^i>iinv, el 24 de
Juliol de 1939, en una discretíssinia
nota a la seva darrera página, cscriví:
"El mariscal Pétain en Gerona. A las
dtis y media de ia tarde ha llegado a
esta ciudail el Embajador de Francia,
M.iriscal Pétain, acompañado de su
séquito.
»E1 Embajador se ha trasladado al
Hotel Peninsular donde ha almorzado.
•>A poco de llegar ha pasado a
saludarie don Ji'ilio Calderón, Secreta
rio Particular del Excnio, Sr. Gober
nador Civ i l y Jefe de Fronteras, por
encontrarse éste enfermo, d.indole la
bienvenida en nombre de la primera
autoridad de la provincia.
iiOespués tlel almuerzo, el Mariscal
l'étain acompañado del Sr. Calderón
y séquito han recorr ido la c iudad,
visitando los monumentos más nótales
qne encierra.
"A la hora de cerrar esta edición
continúa esta visita, cemiinada la cual
el ilustre soldado seguirá viaje a Per-
pingnan». (Cal obsei-\'ar que /•/ Pinuco
era un diari de tarda).
En realitac el «viaje a Perpignan» es
corresponia a la vcriticació personal
per part del mariscal del retorn del
patrimoni i la visita ais canips de pre-
sonei"s situats a la Catalnnva Nord. on
restaven milers de soldats de Tcvércit
de la República. No cal dir que cap
deis dos extreins son esmentats en la
bren inlbrmació periodistica. Sembla-
ria que l'ambai.vador feia im viatge
curístic. El Cioveniador Civ i l , el m i l i
tar A n t o n i o Feder ico de Cor rea
Véglison. tenia una oportuna malaltia
que l i impedí acompaiiyar Pétain.
El dia 25 {festiu a l'Estat espanyol)
creua la frontera. A l Portéis va ser aco-
llit oficiahnenc per les autoritats del sen
país i una delegació d'antic combatents
de la Gran Guen'a. Després, efccciva-
nient, ana a Perpinya, pero pr imer
visita els camps de les platges rossello-
3H I T . U I f' [Í.1.-.VIS1A ni; C H R O N A * N I ' M . 227 N(IVI;.VIIÍIÍL - IJI.SI;.-VIÍÍIÍI, 2 0 0 4 *• HISTORIA
iicscs. A h capica] del dcparcuniciit deis
PirincLis Orientáis , l'alc.ildL' socialisc;i
L.uirctit Li.uidrLi li t¡L'iii;iiiJ pL'r les
r;ioiis de la visita. L';iiiib;úxador rcs-
p o n g u é : «He volguc v c u r e a m b els
tncLis propis ulls el que s'estü conver-
tint CT) una canipanya contr;i Franca.
H e vinguc i h o he vise. El nieu país fa
coc el que es hiimanamenc possible per
acollir els refugiíits i els tracta com cal.
D e tota manera, caldran anys per fer
oblidar la [legenda que sobre el noscrc
país s'ha cscampac arreu d'Espanya».(l)
Aquella gestió del mariscal va ser
i m n i e d i a c ; j m e n t r c c o n e g u d a pe í
goveru de Madrid. Pécain fon rcbut
per Franco el 2 d'agost. El Caiiílillo li
niatiifesta el seu aiíi'aímeiu peí retorn
de l'or i el patrinioni. Deis rctugiats,
no cal dir que ni en parla.
En el decurs del sen pas per tcrres
Lfjronines els ulls de! tnilitar-ambaixa-
dor bavien vist els treballs de fortifica-
ció que es porraven a ternie a TAk
Einporda , toe scguint la frontera. Es
tractava de la popu lannen t conegiida
Línia Ciutiérrez. q u e pre ten ia , a m b
cota modestia, seguir els models de les
tainoses Líuia Sigírid i Linia Maginoc
en la frontera francoalemanya. Franco
el t r a n q u í M i t z a , to t assenya lan t el
carácter detensiu del projectc i encara
ana mes enlla i digué: «El seu país no
ha de temer res per part nostra; tingui
conf ianza en un amic ñde l q u e és
Espanya».(2) C o m a mostra de bona
volunta t . s 'ordenü ra l l ibcramenc de
tots els francesos presoners de guerra a
Espanya {quasi tots eren exconibatents
de les lirigadcs Internacionals).
1940: Pétain, cap de l'Estat francés
Aquell any 1^39 va ser pie d'esdcve-
n i m e n t s q u e van def in i r la real i ta t
política a Europa i al món fms a les
acaballes del segle.
El pr imer de setembre les tropes
alemanyes envaíren Polonia . Fou el
El govemador civil, Paulino Coll, únic testimoni gironíde la trobada Franco-Pétain.
detonant del segon conflicte mundial.
Per a sorpresa de molts observadors.
Franco decreta «h mes estricta neutra-
licat espanyolai*, malgrat la scva aparcnt
p rox in i i t a t política a m b TAlemanya
nacionalsocial is ta i la Italia feixista.
Després d'una rápida victoria germáni
ca a les plani'iries poloneses (la lamosa
¡lÜtzhrit'^i, o guerra llampec). els Ironts
s'estabilitzaren i no fou fms al mes de
maig de 1940 t[ue la W e h r m a t c h es
posa en m o v i n i e n t , encére la el eos
expedicionari británic a les platges de
Dunkerke i, en el decurs de pocs dies,
s'apropá a la capital francesa.
Pétain fou cridat a París. Ei 17 de
m a i g s ' a c o n r i a d a d e F r a n c o , q u e
i n t e n t a , s e n s e é x i t , r e t e n i r - l o .
L " a m b a i x a d o r li va d i r : "La meva
patria em tlemana i cal respontlre. Tal
vüita sigui el ilarrer servei i.|ue ii pugui
feP..{3)
El veterá mariscal (tenia H4 anys)
va ser n o m e n a t v i c e p r e s i d e n t de l
govern. Els ministres deixaren París el
10 de juny , camí de Uordeus, i sis dies
després l'étain rebé l'eiicárrec de for
m a r g o v e r n de p a r t de l p r e s i d e n t
Lebrim. La pr imera mesura del non
e x e c u t i u francés va ser d e m a n a r a
l 'ambaixador espanyol, José Félix de
Lequerica, que contactes amb els ale-
niaiiys per estudiar les condicions tl 'un
armistici. Semblan tment ho féu a m b
Italia, que s'havia aíanyat a declarar la
guerra ais irancesos el mateix 10 de
Juny. Les t ropes alemanyes entraren
pacíficament a París el día ! 4, després
q u e la capi tal havia estat declarada
ciutat oberta . Cur iosamen t , dos dies
després Franco decreta que Espanya
era "no beligerante, és a dir. una situa
d o im xic atípica en el dret intcina-
cional; el país deixava ile ser neutral,
pero tainpoc participava directament
en el conflicte.
Finalment, el 22 de juny se signa
l'annistici, al bosc de Ketlnintles, en el
mateix vagó de feíTOcarril on els ale-
manys havien aceeptac la derroca de la
Gran Guerra, El vagó va ser destruVt
immediatanient. El primer de juliol el
CSovem francés s'instaMá a la ciutat bal
near ia d e V i c h y . D e u dies després
l 'Assemblea Nac iona l acordá d o n a r
plens poders al mariscal [*étain, amb eU
vots en contra de HO parlamentaris (íic
5b9). enere els quals tots els repiesen-
taiits socialistes de la Catalunya Nord.
Desaparegué fonualment la R e p ú
blica Francesa i es cons t i tu í LEstat
francés, i el seu cap visible era Pétain.
El terricori mecropolitá quedava divi-
dic. Una línia de demarcació creuava
fhexágon des de la frontera suissa fins
al País Base: reprcsentava que les tres
cinquenes parts situades al nord de la
radia e ren o c u p a d e s pels a l emanys
(inclo'ía París), i al sud restava l 'ano-
inenada zona Il iure, q u e finalment
també va ser ocupada el novembre de
1942 , despi'és del d e s e m b a r c a m e n t
a l ia t al n o r d d ' A f r i c a . En a q u c l l
n iomcn t vam teñir els alemanys a les
fronteres de Girona.
HISTORIA-í *• Ki;v[STA ni: GmoNA 'V NM. :;27 \nvi:MHiíi - ni si MIIHI ZVÍH f. I / ÍS ! ly
De camí cap a Bordigherar on s'entrevístaria amb Mussolinir Franco sojorná al castell de Peralada^ hostatjat per Miquel AAateu
Els somnis colonials de Franco
L';incic iiinbnix.idor l i ; ivi j fsdcviiiLíUt
t i rck'vci i t d'iiiiLi Fr;ui(;;i derrocada,
nial^rat que conscrvava tot r i t i iper i
colonial i l'cstrucCLira inilicar mecropo-
Htana. Igiuilment la flocíi francesíi (la
scgona d'Eiiropa) restava sota L'oncrol
íranccs, encaiTi que inunobilitzada.
El 18 de j i i ny una ven es dcixava
sentir des de Londres; Charles de
Gaul le deia claranient que Frani^a
liavia perdut una batalla, pero no ]ias
la yucrra. He nionient es traetava d'iin
nii l itar rebel. Heró, a poc a poc, les
coióiiics TobciVen i conien(,~a un llarg
procés de rejíeneració nacional.
Pero l'Estac trances era perfecta-
nicnt reconeguc d ip lomat ican ient .
Vieby veié eom la e;ilnia iruna ]ietita
ciiitat balnearia es rrcncava per esdeve
nir un relerent politie. El nou rctíini,
de clara inspiració conservadora, no
dubta a dictar un seguit de llei,>i forta-
nient racistes d'acord amb les direc-
trius que assenyalavcn cls alenianys. Els
jueus francesos esdevingueren ci i i ta-
dans de segona i. progres.'iivanient. la
seva existencia fbu niés i mes difícil,
f i l is que ja ais anys 1942 i 194.^
conicni,-arcn les deteneions massives,
les tleportaeions i la mcirt en els cainps
d'extermini nazis, seuipre amb el visti-
p'au del regim de Vicliy. Precisament
a poca distancia de les nostres comar-
qi-ies, concretainent a Kibesaltes, al
nortl de l*er].iinya, s'obrí ini camp de
concentració on s'aplegarcn els Jiicns
deporfcits del sud de Frani,"a abans de
ser transferits ais de Test d'Europa.
Pétain era c o m c i e n t que calía
garantir unes rclacit)ns equilibrades
amb el seu veí tlel sud. Franco mante
nía el somiii colonial espatiynl a ba.se
d incorporar gi-an ]-iart de la zona del
Marroc que controlava Frani,-a. 1 posat
^ denianar, en volia també una altra
d A Igcr ia (eoncrc tame i i t la reg ió
d Otan, amb una important colonia
Pétain i Franco a Montpeller. Darrere. Ramón Serrano Suñer, ministre espanyoí d'Afers Estrangers i cunyat del Cauüillo.
espanyola) i fins la Catalunya Nord. El
23 d 'octubre de 1940, «'entrevista
amb Hit ler a Hcndaia, a la frontera
del País 13asc. El CandiUo exposa al
Fübrer la llarga llista de pet ic ions
(ten-itorials, d'arniament, carburants i
queviures basics) que condicionanen
la possible participació espanyola en el
c i>n t lK te . i que els alemanys no
pogueren atendré niai. Tampoc no
volien reneniistat de Fran(,-a. En cas
de cedir a les demandes franquistes.
[1 ossi b Ien ient el poder-(is exerc i t
ti-anccs de rÁHica ílel Nord s'b.rgirés
integrat amb les Torces gaull istes,
llider- no oblida, Tendenia de i'eirnir-
'ie amb Fi'anco, LIC te r -bo amb el
mateix l^étain. i ja li assenyala que no
calia patir, qire Franca conservaria
íntcgranient els seus ten-itorHs aíricans.
Els alemaiiys remmciaren a atacar
Cibraltar des de sol espanyoí. Aquesta
acció només er a possible amb el visti-
plau del govern de Madri i l , tjuc salvia
que. si lio pernietia. innnediatainent
les Cañarles i fms les tialears serien
ocupades pels aliats.
1941: Les reunions de Franco
amb Mussolini i Pétain
A les acaballes de 1940 i les primeres
setniane.s de 1941, les pressions ale-
nianyes sobix- Franco per garantir la
seva participació en la guerra s'agudit-
zar-en. Es veié obligat a reLrnir--se amb
el lincv en ten"itofi italia. La reaeció del
Ciuiíiilh^ va ser babil: aecepta. pero
ininiediatament organirz.'r una trobada
amb Pétain per traetar d'equrlibrar la
balumba política.
El divendres 7 de tebreí- de 1941.
el ministre espanyoí d'Afers Esn'angers
i cirnyat de Franco. Ramón Serrano
Sirñer-, convoca l'ambai.xador francés,
Frantois l ' iétri, i li anuncia el proper
viatge del cap de l'Estat i el dcsig de la
trobada amb el mariscal. El govern
fr-ancés aecepta. Calia organitzai- rapi-
ilament el desplai,-ament.
El dillnns 1(1 de febrcr una espec
tacular' c o l u m n a de \ 'ebicles (no
nienys de v i n t - i - c i n c ) sort ia de
Madrid camí de la frontera de la Jon-
qireiM. Unes bores abans Franco bavia
4 0 l7.if'>l * • R l iV lSTA DIZ G l R O N A • * M j j \ l . : ;27 N O V l - M l l i n . - l> l ,S!Ml iU[ . 2Ü04 f' HISTORIA
Els protagonistes, després de 1941
ELS FRANCESOS
Darían, Frangois. Nascut l'any 1881, va protagonitzar una de les cárteres militars mes brillants a la Marina Nacional francesa. Va ser comandant general de la flota de 1936 fins a l'arnnistici, moment en el qual comengá la seva carrera política a Tombra de Pétaln, del qual s'allunyá, i el 1942, després del desembarcament aliat a l'África del Nord, pren-gué el poder a mig camí del govern de Vichy i de l'autoritat del general De Gaulle. Roques setmanes després morí assassinat a Alger, crim envoltat, encara avul, d'un misteri nodeltotaclarit.
Lebrun, Albert. Nascut a Mercy-le-Haut {departament de Meurthe et Moselle) el 1880. President del Senat i de la República (era per elecció indirecta} des de 1932, fins que cedítots els poders al mariscal Pétaln. Es retirá de la política innmediatament i no ocupa cap altre carree.
Pétain, Henrí-Phiiippe-lmer {Cauchy-la Tour 1856 - illa de Yeu 1951}. Seguí com a cap de l'Estat francés fins al final de la guerra. Refugiata Suíssa, torna voluntáriament al seu país, on va ser jutjat i condemnat a mort, amb connmutació de sentencia per cadena perpetua. Morí confinat a rilla atlántica de Yeu, on reposen les seves despulles. En el decurs del seu judici mantingué un obstinatsllenci. Franco no l'oblidá i li enviá obsequis pels seus aniversaris i per les festes de Nadal.
ELS ESPANYOLS
Correa Végüson. Antonio Federico (Comillas 1904 -Madrid 1971). Aquest nnilitar de l'arma d'Enginyers i Ilicenciat en filosofía i lletres, que era governador civil en el moment de la visita de Pétain a Girona, seguí en aquest mateix carree a Barcelona (1940-1945} i en altres diferents ministeris. L'any 1969 va ser processat en la seva condició de vicepresident de la Caja de Crédito Popular de Cataluña, que vaferfallida.
Lequeríca, José-Félix. Aquest polític i diplomátic base, nascut el 1889, gaudí de total confianga de Franco, que el va nomenar alcalde de Bilbao i ambaixadora Pans i Vichy. Establí contactes entre el govern francés i els alemanys i també entre els italians i francesos per la signatura de Tarmistici de 1940. Després del desembarcament aliat a Nonnandia, va ser retirat de l'ambaixada i nomenat ministre d'Afers Estrangers {el substituí a París MiquelMateu), El 1951 va ser ambaixadora Washington, una vegada el régim franquista supera el bloqueig diplomátic internacional, i el 1955, representant espanyol davant les Nacions Unides. Va morir el 1963.
Mateu ¡ Pía, Miquet. (Barcelona 1898-1972). Franco l'havia nomenat alcalde de Barcelona el 27 de gener de 1939, l'endemá de l'arribada de les trepes "nacionals». Mantingué el cán-ec fins al 1945, quan el Caudillo l'enviá com ambaixadora París, on resta fins al 1947, Posteriorment presidí l'empresa editora del Diari de Barcelona i l'agéncia de noticies Efe i, finalment, el consell d'administració de la Caixa de Pensions. Havia adquirit el castell de Peralada l'any 1923 i el va enriquir amb notables coMeccions arttstiques i bibliográfiques fins a constituir la biblioteca privada mes Important del nostre país.
Serrano Suñer, Ramón (Cartagena 1901 - Madrid 2004). Aquest prestigios advocat de l'Estat, fill de pares cata-la ns, diputat de la CEDA (1933-1936), amic personal de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange i cunyat de Franco (casat amb una germana de Tesposa del general), després de ser ministre de rinterior (1938) I de la Govemació (1939}, es mantingué com a titular d'Afers Estrangers fins al 1942, quan el seu parent el va cessar de forma fulminant. Retirat de tota aetivitat política, exercí d'advocat. El seu bufet assolí un gran prestigi, Publica un Ilibre molt interessant: Entre Hendaya y Gibraltar, corresponent a la seva etapa de máxim responsable de la política exterior de Franco, i altres memóries. Va teñir una filia fora del matrimoni, Carmen Díaz de Rivera, amb gran protagonisme en l'etapa de la transido política, a l'ombra de la UCD, i quefa poc temps va morirvfcti-ma d'un cáncer.
HISTORIA •f- RUVISTA H E G I K O N A -V N M . 2:17 Ni )VI \ IHI Í I - l U M M H l i l . 2ÜI.14 « . I 7 . Í 7 I 4 I
es
delcgat cemporalnicnt cls SCLIS [HKLTÍ;
en dos niinislrcs inilitnrH {cls UJL'IICIMIS
Jüsc EiinqLiL- V.itvI.i i jiiati Vigóii) i en
L'l de [LISCÍCÍU, Estch;!n Lii!b;io. C'aklrin
esperar moles atiys per veure repetir
¡iqiiesta acció: lio va ter en la figura
de! príiicep jd.in C'arles. ¡;i a les aeaba-
lles tle! I^égini.
NatLiralniem la prenisa de Tcpoca
no digné ni LIM inot jirevi a Teiieon-
Cre. Al capvespre del niatcix ddluns
Franco i el sen segiiiei ¡a eren a l 'eni-
lada, on els csperav;i Miqnel Mateu.
La figura d'aquesc cac;ila, r econe-
giit industrial, politic i diplomatie cir-
cums tanc ia l , eiicara té p c n d e n t un
estiidi aprofnndit. l'crsoiiatgc elau en
les relaeions entre Esp.niya i Franca en
els p r i m e r s anys de l f r a n q u i s i n e
{Maten va ser t u u n e n a t a lealde d e
líareeloria peí Cciinlillo i ambaixador
d a v a n t el g o v e r n p r o v i s i t n i a l ule
Flautea, després de la Segoiia C¡uei'ra
Mundia l , pero el general D e Gaulle
n o el va voler rebrc) . El castell de
Pe raLu la . ¡^iropietac d e la fami l ia
M a t e n , q u e s 'havia mant ing i i t a m b
poques alteracions els anys del conllie-
te civil, i situat a breu distatieía de la
frontera, era un ¡iidret perfecte per fer
escala en el viatgc a Italia.
El pas a territori francés es va (er
l e n d e m a ; coni es normal, per la | on -
q u e r a . En el l ' o r t ú s F r a n c o v,i ser
rebut anib els honors corresponei i ts
per les antoritats franceses. El viatge va
seguir fms a la frontera italiana. Fortes
mesures de seguretat envoltavcTi els
vehicles espanyols, El govern francés
era conseient de la nodrida preséiuia
d'exiliats republicans en els depar ta-
HTcnts del sud i íemia alguna acció
violenta.
El concrol total deis nnt jans d e
(-•oniunicació va fer que fiíis al dijous
13 de fcbrcr no es dones infonnacit'i de
les reunions. Aixi. a la primera pagina
de dpi>gi-atia de L<j I <JÍJÍ,'II¡JÍÍ/J¡J es titula-
va; nEl P n c e i el Caudillo conferencia-
LA VANGUARDIA C S I ' W O I . ^
El D u c c V el Cuudi l lo c n t i i c r c n c i a r o n ayer cu lu cíudail i tal iana de Itordi¿hcra
AiiniFilU >1 IMt H>L b l a d i ni muiuln di Aiunlii r i l i i l s iH
U . U . — l . > « . i
LAVAÑGUARDLA . _:';i'.r^..,.. \i s p A N n ¡..'. "Z V i :•.:.
•ir-^^^ I
.. ¿^s^-.í-r.-
¡ai^i
LA VANGUARDIA H A i u . i : n > . \ A
J u f i ' K i VA'lr. Ti.'liL'criMk' 111.11 E S P A Ñ O L A . 1?. - lr1rl,.fp \A-.ii
F.IflCRr 1_TJIS Ct GMÍCÍÜtA
El Duce y el Caudillo conferenciaron ayer en la ciudad italiana de Eordighera
A c o m p a ñ ó al Je fe d e l Es tado el min i s t ro d é A s u n t o s Exteriores
En ¡as conversaciones se puso ü'e rG¡ievoizi idenfic/ad de puntos de v\¡ta de los respectivos
Gobiernos sobre ¡as probjewas que en el aduo! mo/nen)o f^isfórico iníeresan a los dos países
B, E. el Genarnlísima Frnnco y GÍ sofiar ¿¡Dirni'.: üuñor salieroi-, de Madrid oii Ins primoras hcins de In. K nmñnriH dnl luiiQS, pflm pEmccInr eii. la ]írav;iici[i de Geroiin. - Honores en ID irantern iraucBsa,.eii s ¿ S L donde liié locibidn poi al embajodc: da Eípnña en Vi[;h7. • El Caudillo y d Triinislio da Asurilos J K ^^ lixlarioTü!, con su íáquilo, nlravasnioii, 011 dtteccÍDii a IIBIU, por la Francia no acupiidn. '^^
EL v iajo desde M a d r i d " " 'I J^¡ ';,i7'i"„"„[1 '¡^"iJ?,"'Í ",'ti
as suyas c la he.r-
iliiTante nd ci'flrj-•en to/ins • í l í i í ñr-•nacioiMs ica y (le ridimax, '•f/lcjTf'',)!
propin.-Iifi.\i qm-I (¡lír liO
csijl/irji • (¡ue ni c\6n, f í e oí reí vcx rJiiJ. Por
Caudi l lo e n t r ó en Eppaiía a las ncho de -lá noche
El Caitiillo y el ministro español de Asuntos Exteriores emprenden el regreso a España
La d&spcdida del Duco Sa l ida de Bordlgliora
PiTijiffiíitii, l:i. — A iillmiii Jiora do \\\ \MÚ'Í: Ji.i nu-^dn por osLii cluiliid ol Cniíillllu ilu Msiiañíi, íicompailado rfel tnljiisf.ro de AsniUns lixlírtoi'os, soilor Srirfnno piiílcr; del cnil'iíjnijor ilo lis-piifiiL i'ii Vlfhy, sri'ior Leiu¡eiucu 1 ••W. ffol)cni;idov cívl] tln Goroim, scfior Cnll, y il<'iii;'is pcrsnnFilldinles de lii coinlllvn.
I;J LUuiillllo y fUs Qcüiiipüñaiiics ahaii-doimroii BDixilgliara, ÜDUclo so li iui 'cw
El JífB dol Eatado franoés iwpera a BUB InfllgnoB huáspodoe. en 1a
p reí M t u r a
Poco ü-iiICH (lo !íi5 lios fie la tarde, la comitLí-íi llfjfL'i iiMtinliiü-JUer, gufi npa-rncín ciiffalaimílo con banderas írarice-sa?, nor ciicnnlrrvrfin eii la íliidjid el jniirtscal Piílain. En e) edlílclo de In PreteciurQ Jucia laiiiblCn una' bandera c jpa i lo l i i .
Toíias Jiis calles <li;l IránsilO «ta l ian oi'iinaiins pfir lo. niuHitiiií. I.a ra i re ra npiuocía nihierln po í íuci'/n» del KK r-cliü. Al UoRac a la plaza riímdo tic en-ciioiili'a la .Prcátctucfi, rliuliii líoiiDres una coiupnilinvlnllitar. El Claudlllo, el niiiilsiro seiTor Serrano Sflílcr y sus
Portadesdeldiariial/sn^íJsra'íBcorresponentsalsdies 13 i 14defebrerde 1941. En el primer s'informa que Franco ha pernoctatenterresgironínes. En elsegons'assenyaiaqueen la reunió de Montpeller hi era present el governador de Girona, senyor Coll.
42 ly.!'"^! f- l^i-.vis']A DE GriiONA •> NÚM. 227 N(IVI;MÍ(I Í I : - niiSE.MiiRi, 2 0 0 4 t- HISTORIA
l íu tc iQn cstiwMn 'ii ' i i ^ll|.^'.ri„ ..^.••..lsHlir-:i >• - í s ; . , ; i i u i i " i i l : i i ' - i i ' í 11 l i Hiiflriiiíi ']•• l - i i i ' . i jn í « l l l l l ¡ ' . I ' l ' l n : I.'>I1.I fhi . <lc HÜIM:., H. t'.iC'; St-ntn. All,;j-lr, M»[.TÍII. <!•} • . i M I ' r i l I l • „ : T,l LTJ
<li AuLimu.
ÜiticiL iiiiir'lKti t r n u í l o a "1 niTvi.p •. l^ iiiiluTf., lú i i ini V U wlnií-.UirFi SÍ>IL'MI;"III P;i .-TI dilñ niiitliíti.-: V ¡:ii siis ,¡Ti|i. -1= lili iiiidfj aue<liirsi> L'ii un iLi'i
. h -
« I I H . ' . I I
. i.in |j'4l'íiniiiiTile. |ii-"Hi>¡iNli.;i}tlí. il-' l.i c-,|i.'i!io-ii iiJii'H niiniviM'iíJi / 1 --ii I. 11 ijiir liiimU 4iiiiii[Jxni :-••! M il"lllll«l. Slls llflj.llil.- iiiil.b ,.:i..|i.j||.s liiiii ,(,. t f .nd lili inlill i'li li'llli'-i 1 ,1111 lljliilili/i'^lii-ii !•?; l ' . I I ' ' l p l l l l l .
•,'!iioii lili.".! Ili-vm i, 1.1 iil,-...lu. I" li"i- I.'. iiiliii.i.i», linl|/p, |i 'i, ' i;i| I-I iMiiiiii.. !•( rt.-|-,. mi- „ i.ll. i.iii:
'• '••n-.iú,. ,.i¡;. |i,ii,,,: .\hirii-, >ii"l:ii.iu'iil(. . - . |.ifl'li,3ii,ii|.]Hp , | | . | , . ¡•noilii ;;iuai-n ,],• \„ vi,!,',,, in lni . n . n •\r Diii.,
••l->^•lll í l . l _ ! l>-l i | l .li'l C'n.iJi AllMlTK I
!.'> t l 0 1 í - \ I N Í ( : R N A C I Ú N A L -
La entrevista Franco-Mussolini l'JI c a u d i l l o > ••\ nil. ' . ' ^ . . l„,r,
I nliT\-i*l.n1i, an tL'irihiviii ¡1:Í1¡ÍI. lili, en nicficiicw ili-! ri":ii . | i ' , i i • ! '• in .Tuiíb l'íOíii.rj . M, i , i . : , „ lii; Asi lntns I ' A I M m.'..-, ~~-i\-i i7<M'rnnii SUMH)', ._-I\ \¡, i,i,,i, < vii^iuiL-llniíriii- i l i ' - ' ir i ta- |J' i 1:, l ircnsn AK I 'XI» iiiennii.i,
P'jrii inii-ilij II .-,'1(1 i.-iilivviiii,i, i'l (Ji!iiM-n](Miiifi . I-I Mitil..).,., I'ii-iiíiUliIi: clr In .liiiit:, r„liii- ' . i iiniijroii -iiiir (Jeri'iiii, --I \w:f,]. Iiiii..^ iilruilcrVii- •!•• l„s iiiiLVí .1-lll l lwl l t .
D<i.?'ítií'"i¥iáiÍDirhi i'iiiu,ruciii-' : i i ] " i ' l ' á J a n i r t i f í i ' i i : i i i u i U . i . . | i ; i i i i . [ • : J I1 -^ . - ••
" K i i ! i is t m i i ' . - i h i i i ' i i i i i i i n <| i i i ' - .
¿NARANJAS? i d o 1 íT „ r c .%, I
NECTM um\
iMonpTirinkj (,, n
IMII i|"B,irinlliiili' t u liy iiniiljiíu'. V M, U lRi'<lc i!el <l¡ii lt> [|,> l'.'liiv. I/,., I 11 llíiiiliiiliiíi-íi. t i ltil- ,1 C i , , . mili), el Thn-c V ni }„iiiiítii> •.IHIH n i l 'li ' AüiiHtii-i hlxiciiiiivh M Fluí .•^tiTiinii sriñuf, lili .lídij iiutptii iji' r(-.ll-.vn la iiU'uíi.luil úc iimu.v' iLi- vii-ln iW liH (l->hii-iij'.. i-iii...
íi"! , ' it,ilin,i,i •,,,»,iv id- !,|i., iiia.- lie • ' ! ]•;»(• le I- i.iiniii.ii •. -n . Iirr iiiiiii'IIii» i]iiM i'ii L'l j<-iii!il \i«. iiiPiHii liif(órn>-i iiiii'ii.^',,,1 ,1 |„~ .1-1- i ' í i lsi- ." - [••,i;._
.11 /.(.M". Míl.ll M: IM: lll. I / ' .7;.\í /.i,v ;7//.:i7/(.s- i/i: i..\
i-i..-iy..\ un i.i-:i!iii.í
n....i., ^ ^ ^ >
l.'lTIUll'l-. fiínTilt I'iullll, l l t -Ü! M. I I3 , <W , . . ' l i i . 1 i i . , . i i - . | i . | i i . I i i i n r k . l í a i i i i i . ] V . | . . H U S . I . „ I I L I I I J 1 V \ - , Í , - Í -- .1 .k í i i T i i . l l , ,.;.,)LniirCL.i.,V, - n i , -r -LV . t l l> :L ' i l í l . , i-i, . . | t i j f l i l i i , . , , | r
¡ "c •liiií, n iMVlil il! hi tVdlii :>>- -II I.lllill|.»ri..ii, luiM ilr |n„,.;r i-i¡ vi l'i;iJi.!-JiuiiuiiU, J'i-uviu IIl'l • iiliTM 2m. V (•H-'ii fk- Mil i i rcsi :». IHTM- hcrií ilü.'lnrmlii ,>n i-eljeiilia,
l..''rut;, ii ' lll- I.'uliri.|vi ile 194].
K\ Juc-í. Iiiiuin-t.-i- Milliiit . ' , i i i . , i M , , \ r < i i ; < ,
HEr4RI
• ' " . - ^ - .
m^ - . . . ; . - , •
'~'~ , - •
. m--rr,:r.-
, ' • • ; . " ; ; ,
• - . .
. • ' • > " . • • -
I > — H . ^
w^ • l ^ - -' -- , 2 .
1 ^ ^ - : ? ; -
'"!'" t 'mu l ,
^^^^^^
. . T . = i . ¡ = - - • ; . 1 . : - ---• .•• ;^r^- •,
l ^ - ' r i : - :tíí-í -Vp i
"'•WS/^^:-.'^reí^--• • -3^^^ • ÍLJ.>K' ! "V. . " ' ' ~ V " . ' í - ü i ' " ^ ; - ! *
,\:-ff¥¿<^^-y- ••- •-¿^r-:,: -4.",:. .. ,. . ry^V^P^I^^
- • - ' . . - " _ - . " • • • - • " » • • , ' . ' . ' ,
• . v á ^ l í A - ^ í ' . " , - , | « ¿ 7 " " : • ~.. .'.. .~
• '~^TZ^I-'. • ' - ' " ' •
- ^i-~Z,'r~'é = í . l i ~ S ,1 • . L -77.—-_-;.. .
~,.'-. I^ÍH--'-'''- -"l¿í¡K— -"-Mmi" Í — . - H ™ . . - ! rl-.-^^f'^••••- -1 - - Í -TV1- - : í ' í á i - í . ' . - V
-, asj5i^íis=He:^ " ;•:-. , •• :--7..:- ••: .^-r-zr-y. • • _ - - - - 7 ' - . ^ . - ^ - .V .-T.- !.-•
j ' - - i ; ; ^ ^ i : - . - : : ^ n ^ Ü . . v ' -— - U " " : - 1 - - . —
mm^^^ i f i i r i i - ; 5 i v - > - T < - - • - • ^ • . l A . ..
umi ;..;..---;
nnnmr<ii' •
' J-'"" i l " • : . : - : • • " • 1
. l iPV' IHV ,.,-;,.1,-11- I I . l i l i III
.11 K i i ) i n u i % I J , - l ' L K Í i i i I I . 1 - 1 . , 1 ' i i í vJ f . . I i i i n i ' l^ - l i i i i j i l i . ' ^ l l l ' l i l i . I
h F i m i i i - n ' l i Ñ i i v c i i i i l n i V l r ^ i r i c t i l , ¡i1 i n i i i i i l r i . . . i .L ' i i i i i l i> r r „ t i i , l . . i i , i „ . ly'miiiiúii,
(.'•udn\i | . ' i L - l i i - i l J i í n ' ' :i l..~ I I :M1 r.., \ r " . i , i i ¡ l i ; i ,v , . i l . . \;i r i •-i.'-ii l l l l< . id : l
Compro Finco Rústicíi iW MIIU- :^l ll.i'll'lll.liy r-Mlll>iiu<i,-iji. cii>.i. iliriiii. 'tri'i'iNi- .,1 iiúiii.'-11, IV:? \ > i - i . , r i , I I — l l n . , . , i l n „ i
i.,i [:-.>•..:
El díari gimní El Pirineo va publicar una minsa informació deis encontres de Franco amb Mussolini i Pétain i només en l'edició del 13 de febrer es díu que el cap de l'Estat i el ministre Serrano Suñer, que també era presidenl de l'anomenada Junta Política, "pasaron por Gerona". En l'edició del 14 de febrer, en un text de setze línies, es diu que el Caudillo i el seu seguid van creuar la frontera del Portús.
ron ayer en la ciudíid italiana de Bor-
dighcrao. Cur iosamenc el rL-Iat d ' iui
diari del dtjoiis conienfava amb aquests
mois: «El C;iudillo, con el ministro de
Asuntos Exteriores y sus séquitos res
pectivos, salió de Madrid en las pr ime
ras horas de mañana de] lunes para per-
nocLir en la provincia de Cíerona. Al
día siguiente cmzaron la frontera pire
naica y penetraron en Fríineia por el
paso de Le Perthus». Cal dir que , si
íabem llcgir enere línies, s"infomia que
eí pas de Franco peí tcrritori del sud de
FranijM va ser presenciat «por el vecin
dario que invadía las aceras y que, en
actitud respetuosa, saludaba a nuestro
Caudillo». Menft-e que, ja en cerritori
Italia, idos vecindarios tr ibutaron una
earifiosa acogida al Caudillo, a los gri
tos de ¡Arriba España! y ¡Viva Franco!».
La trobada Franco-Pétain va teñir
Uoc el diJGus 13 de febrer a M o n t p e -
ller. Seguim les informacions de La
K[iii,'[(íin/í(í del dia següenc: «Pcrpignan,
13 - A úlrima hora de la tarde ha pasa
do por esLi ciudad el Caudillo de Espa
ña, acompañado del inmi.HUo de AsLin-
tos Exteriores, señor Serrano Suñer;
del embajador de España en Vichy,
señor Lequerica; del gobernador civil
de Gerona, señor Col! y demás penío-
nalidades de la comitiva», Mes enda-
vant s'ocupa, en una breu infomiació
(encara que també a la portada de t ipo
grafía) que no supera les quaranta rat-
llcs, de la reu i r ió deis caps d ' e s t a t
d'Espanya i FranCi a. Es diu que a Fedi-
tlci de la prefectura on va teñir lloc la
reunió i el diñar hi havia la bandera
espanyola. Les personalitats franceses
que acompanyaven el mariscal eren el
vicepresident del seu govern, almirall
izarían, el cap del gabinee militar de
presidencia, general Laure, el coman-
dant Lionhonime, conseller militar i el
m e t g e p e r s o n a l , d o c t o r M é n e t r e l .
Igualment el prefecte del departament
d e T H e r a i i l t , O l i v i e r d e S e r d a n i
l'anibaixador de Vichy a Madrid.
C o m que Farribada de Franco va
ser a 2 / 4 de 2 de la tarda, els fi'ance-
Süs, que habitualment diñen a migdia,
havien disposat que ininiediatament se
servís Fapat. en el qual hi havia p re -
senc, en un lloc ruolt p roper ais dos
caps d'estal, el govemador de Girona,
Paulino Coll. El meníi, delicat, consta
de pemi l , l lobina, pollastre al torn i
fruita, amb uns vin.s exeellents . Fran
co apreciava el nioscatcll (niuscat) de
Frontignan, del qiial rebé unes caixes,
obsequi del mariscal.
D e s p r é s d e l ' a p a t els dos caps
d 'cstat s 'aplegareu en solitari , sense
i[icérprecs (Franco dominava la Ucngua
francesa) a Pentorn d 'una caula, estil
Lkiís XV, on una petita placa recorda
aquel la conversa . El m o b l e , encara
a v u i , es po t v e u r e a la p re fec tu ra .
Franco garantí a Pécain que no per-
metria eí pas de tropes alemanyes per
la pen ínsu la pe r atacar Gibra l ta r , i
e n c a r a m e n y s u t i l i t z a r el M a r r o c
espanyíil per a operacions niilitars al
nord d'África. T o t plcgat calia fer-ho
a m b habilitat davant del to tpoderós
exercit aleniany. L'atac de la W e r h -
match, el j u n y d'aquell any, a la Unió
Soviét ica allunya el perill d ' acc ions
nr i l i tars a l e m a n y e s al M e d i t e r r a n i
occ iden t a l . La r e u n i ó seguí a m b la
presencia de Darían i Serrano Suñer,
p e r o el m e s i m p o r t a n t ja s 'ha d i t
abans. Franco n o es reíiava del seu
cunya t , al qual no dub ta de cessar
quan li va convenir.
D e s p r é s d e les r e u n i o n s , de i s
conuats i les salutacions mili tars de
rigor, el viacge de Franco seguí vers la
ñ"ontera. Novaiueii t a Peralada, Fran
co tracta amb Miquel Mateu de Pabast
del viatge (va ser l'únic que féu fbra
de la península en tot el seu mandat) .
La presencia concre ta a la poblac ió
gironina no es fiícilita en cap mon ien t
ais nr i t jans d e c o n u m i c a c i ó , iri a
Tañada, ni a la tomada. La Vaui<!iimlia
del dissable 15 de febrer de 1941 es
limita a dir el segíient: «El Caudillo en
Madrid, de regix'so de su viaje a Italia.
S.E. el Generalísimo llegó anoche a la
capital de España. Madr id . 14 - D e
reííreso de su viaje a Italia, el Cai.idi-
llo, acompañado de su séquito, ha lle
gado esta n o c h e a Madrid». T a m b é
HISTORIA •f- REVISTA Dli GlIÍONA -> N.M. J;::7 NnVIMllKI - I )i;Sl-.MIiU!i iníl^ *• I7i1.il 4 Í
L'úníc testimoni gironí del viatge de Franco a Testranger va ser Paulino Coll,
aleshores governador civil de la provincia
s'infoniuiva mnb l;i iiLitcix';! brcvcciit
qiu' SL'n';ino Suñcr en el SL-II rL-rorn ;i
ia c;ipic;il de l'Escat liavin p;issat pe r
Barcelona.
El diari gironí 0 Pirineo csunvi, en
l'edició del tiijoiis 13 de febrcr en LIII;I
noca de porcadj: "L'encrevista Franco-
Miissolini. El Caudil lo y L'I Duce se
han entrevistado en cerritorio itali;i[n>,
en presencia del Presidente de la Junta
Política y Ministro de Asuntos Exte
riores, señor Sen'ano Snñer, en forma
y circunstancias descritas por In prensa
de esta m a ñ a n a . Para asistir a esta
entrevista el Generalísimo y el Minis
tro de la [tnita Política pasaron po r
Gerona el pasadtí lunes alrededor de
las mieve de la noche». El día segiient
(divendres 14) el diari girom' va ser
igiialment bren. El titular informava
del retorn de Franco a territori espan-
yo! i del pas per Moiitpeller, on t in
gué Uoc la trobada a m b Pétain. Pina-
litzava a m b aquests mots: «A las ocho
de la noche el Caudillo y su séquitti
cruzaron la frontera española por el
paso de Le ¡'ertbus».
El governador Paulino Coll
Aqnest únic testimoni [>nroní del viat
ge de Franco és un personatge singn-
l;ir. M;i cstat el darrer representant de
FAdni in i sc rac ió cen t ra l nascut a la
nostra ciiitat. Paulino Coll Mcseguer
va veure la lluní l'any 1899 en el pis
familiar del carrer N ü u . Militar p r o -
fessional de l 'anna d'Eiiginyers. Desti-
nat a Barcelona en esclatar la G u e m í
Civ i l , p o g i i é fugir i va ser cap d e
l 'Estat Ma jo r de la 21a Hiv is ió d e
I 'Exérc i t del S u d . Arr iba a G i r o n a
a m b el grau d e t i n e n t c o r o n e l , el
se t embre de 1939, i hi resta tins al
j t m y de 1942, és a dir. els anys mes
durs del contlicte mundial , amb dot-
zenes d 'a f i i se l laments de p r e s o n e r s
repLiblicans (el Govern Civil no tenia
Cap poder d ' in te rvenc ió) . T a m b é va
Les delegacions d'ambdos pai'sos saludant la Interpretació deis himnes nacionals. Els franceses i els mitltars espanyols fan la salutació reglamentaria. Franco utilitza la fdnnula feixista.
h a v e r de fer f ron t ais e fec t e s de
Pa igua t tle 1940 i \\us i cor va ser
nomena t delegat especial del g o v e m
central per c o n d u i r aquesta situació
arreu del país.
En el seu Ilibrc Hi.<!oríi¡ dc\ (.Ivhia-
110 C'j'i'// ¡ic C/)iijfii,(4) el tioctor Enric
Minunbell escriu el segiient: «,\ pesar
de su ascendencia el señor (.)oll no
cenia las simpatías de la población. Era
vni hombre muy inteligente, y al pare
cer con bueiía dedicación al gobierno
de la provincia; pero su aspecto fño y
d is tan te no le hacía congrac iab le» .
EÉectivament el g o v e r n a d o r era im
personatge distant, solitari, era solter i
poc amic deis fiílangistes (no va ser jefe
¡lyfwindiil). Aquesta escassa reiació amb
els q u e , t e ó r i e a m e n t . e ren els seus
conc in tadans . es va manten i r fms al
seu comiat. El Ilibre esniencat ho din
aixi: "a primeros tiel mes de julio de
1942 termina el m a n d a t o del señor
Col!, quien se va de Girona. sin que
casi nadie sintiese su marcha».
Pa id in t i C o l l de ixava G i r o n a i
s ' e m p o r t a v a mol t s secre ts d \ u | u e l l
e n c o n t r é F r a n c o - P é t a i n . ilei qna l .
com a testimoni directe, podía haver
aclarit mol ts aspectes. Segiu' la seva
carrera mil i tar a m b norni .di tat i no
sabem de cap .iltra intervenció directa
en la vida política.
J, Víctor Gayrí/)iTíi'í//íw
Notes
¡DCiiANMO, Ru-nó, QüKR.MT, J. i Fi-iiiii:s, X;n*it'r. Les oniíps ilu ¡m'pri.t. Editiniis dii TnibiiL.iirt'. Pciiiiiiy;'], l 'l 'll,
(2) SI(TLII;I.A, Miiitiiicii. ¡'r.rinv-Pi'-í.un. I,v sniriiv
ik uih] ¡ílúuizii Eiiitdú.il l'rfiiüj ILI¿TIL.I. Dir-L-L'lonn. \9>¡A.
(3) I>L'(.l;iT;Kuins del gciu-ral Frnnai al di;in Le
Fií.vm>, 12 lU'juiíy Lk- 1<)5K.
(4) Miii..'\Mlua.l i UP.LIOC. EmJi-. IÜ.'I.TI.I ¡M
(lobinvti C.ivil i!c (."ím/i.i. Miiiistcri ilf riiiii--rior. \W2
Top Related