EENN  BBEERRNNAATT  RREECCOOMMAANNAA..........          AALL  SSEETTEEMMBBRREE!!   Hola amics i amigues! com han anat les vacances? Us heu divertit? Heu viscut moltes 

aventures? Jo també he marxat de vacances i m'ho he passat força bé: he viatjat, m'he 

retrobat amb la família, he conegut altres cocodrils... Vaja, que estaria d'allò més content 

si no fos per un detall. Una història que em fa possar trist, i és que com vosaltres ja 

sabeu, lamentablement quan s'acosten les dates estiuenques moltes persones que tenen 

animals domèstics com gossos, gats, fures, etc... els abandonen a la seva sort. I és això el 

que no m'agradaria que vosaltres feu mai, mai, mai de la vida. Els animals que tenim a 

casa són part de la família i els hem d'estimar i cuidar. De ben segur que aquesta 

recomanació us agradarà molt:  

Vincent, Gabrielle. Un dia, un gos. Zendrera Zariquiey, Barcelona, 2004. I*Vin  

 

La senzilla i bastant comuna història d'un gos 

abandonat és el fil argumental d'un conte tan real 

com la vida mateixa, en el qual els traços cobren vida, 

borden, corren i s'introdueixen en el nostre cor per 

transportar‐nos a les immensitats blanques que 

recorre el nostre protagonista buscant una llar, un 

amo, un amic.  

 

És tal l'expressivitat i l'emotivitat dels gestos de l'animal, de la seva recerca constant 

d'afecte, de la realitat dels paisatges creats amb dues escasses línies, que realment 

sobren les paraules al món il∙lustrat d'aquest gos que pot ser qualsevol dels quals vaguen 

abandonats pels nostres carrers.  

Una lectura meravellosa que t'enganxa en cadascuna de les pàgines repletes de traços 

vius i senzills, desembocant en un final obert que ens deixa amb un regust amarg. Però 

som lliures d'imaginar un final feliç. I ens ho imaginem.  

A reveure amics!