paper de vidre
Especial cinque
aniversari
_23 d ’abr i l de 2007 | núm. 42 | www.paperdevidre .net
`
paper de vidre_Festa del cinquè aniversari de Paper de vidre
El dimecres 25 d’abril a les 20.30 h al bar Horiginal (Ferlandina, 29, atocar del MACBA, Barcelona) celebrarem la festa del 5è aniversari de larevista Paper de Vidre!
Apunta-t’ho a l’agenda o fes-te un forat a la memòria, però no dubtisa venir a celebrar com cal aquest acte que comptarà amb:
PRIMERA PART:Lectura d’alguns dels textos inclosos en aquest número especial acàrrec d’alguns dels col·laboradors.
SEGONA PART:Actuació del duet Guillamino/Pedrals, amb l’espectacle En/doll, queproposa un hip-hop juganer, espontani. Una bufetada a l’ortodòxia dela poesia i del rap. El títol de l’espectacle és un enunciat doble que remet a la cultura del’endoll (llegiu-ho com vulgueu) i a la incontinència verbal pròpia de MC’s i poetes. Amb només dos discos, Guillamino s’ha consolidat com un dels músicsmés sorprenents de l’escena electrònica estatal. Ara acaba de llançarun recopilatori al Japó, Atzavara, que ha recollit els elogis de GillesPeterson. Sempre interessat pel hip-hop en la seva dimensió més heterodoxa,ara Guillamino s’embarca en un espectacle al costat del poeta JosepPedrals, conegut per les seves intervencions a Catalunya Ràdio i BTV, iautor dels llibres Escola italiana i El furgatori.
Sobretot, no t’ho perdis!
Recorda-ho!Dia: 25 d’abril de 2007Hora: 20.30 hLloc: Horiginal, Ferlandina, 29. Barcelona
Coordinació i edició: equip de la revista Paper de Vidre | www.paperdevidre.net | [email protected] i creació del projecte: Guillem Miralles i Anna CostaDisseny, maqueta i revisió de textos: Qüestions | www.questions.catIl·lustració de la portada: Oriol Malet | www.oriolmalet.com
Adolf 10
Eduard Aibar 10
Antoni Albalat 11
Teresa Amat 11
Ester Andorrà 12
Jordi Armengol 12
Albert Bardés 13
Biel Barnils 13
David Benedicto 14
Tere Borque 14
Joan Josep Camacho Grau 15
Estel Cardellach 15
Genís Cardona 16
Anna Costa 16
Doctor Escrofus 17
Magda Farré 17
Albert Figueras 18
Josep Maria Fonalleras 18
Lourdes Garcia 19
Txell Gironès 19
Sara Gironès 20
Enric Gomà 20
Laura Gonzàlez 21
Carles Hac Mor 21
Rovell Intens 22
Isaki Lacuesta 22
El Llibreter 23
Guillem Miralles 23
Laia Miralles 24
Paulino Monge 24
Lluís Muntada 25
Anna Muro 25
Víctor Nubla 26
Ignasi Pàmies 26
Ferran Peiró Puig 27
Agnès Petit Estrenjer 27
Glòria Picazo 28
Josep Maria Pinto 28
Mon Pons 29
Roger Puig 29
Miquel Pujadó 30
Jordi Puntí 30
Subal Quinina 31
Ricard Ripoll 31
Marc Romera 32
Toni Sala 32
Carles Sanosa i Llinares 33
Lluc Seguí 33
Màrius Serra 34
Francesc Xavier Simarro 34
Roger Simó 35
Joan Soler i Jiménez 35
Joan Todó 36
Tina Vallès 36
Pau Vidal 37
Ester Xargay 37
_5
Índex de col·laboradors
_6
Índex d’obres reescrites
Adams, Douglas. Guia galàctica per a autostopistes 26
Ammaniti, Niccolò. Jo no tinc por 15
Andersen, Hans Christian. La princesa i el pèsol 19
Apocal·lipsi, L’ 16
Bernhard, Thomas. El malaguanyat 12
Bulgakov, Mikhail. El Mestre i Margarida 26
Calders, Pere. «La rebel·lió de les coses», a Invasió subtil i altres contes 13
Calvino, Italo. Palomar 36
Capote, Truman. A sang freda 24
Català, Víctor. Solitud 24
Cervantes Saavedra, Miguel de. El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha 20
Cheever, John. El nedador 33
Coover, Robert. El hurgón mágico 23
Cortázar, Julio. Historias de cronopios y de famas 31
Rayuela 12
Deleuze, Gilles; Guattari, Félix. Rizoma (Introducción) 29
Dickens, Charles. Cançó de Nadal 35
Eco, Umberto. El nom de la rosa 35
Fabra, Pompeu. Diccionari General de la Llengua Catalana 37
Fonollosa, José María. Ciudad del hombre: Nueva York 30
Foster Wallace, David. La broma infinita 10
Fullat, Octavi. La meva llibertat 34
García Márquez, Gabriel. Crónica de una muerte anunciada 27
Goscinny; Uderzo. Els llorers del Cèsar 22
Hemingway, Ernest. El vell i el mar 14 17
Homer. L’Odissea 37
Hrabal, Bohumil. Una solitud massa sorollosa 25
Kafka, Franz. El procés 21
Lispector, Clarice. Aigua viva 28
7paper de vidre_
Índex d’obres reescrites
Martí i Pol, Miquel. Estimada Marta 10
McCourt, Frank. Les cendres d’Àngela 25
Melville, Herman. Moby Dick 30
Monterroso, Augusto. El dinosaurio 18 32
Nabòkov, Vladimir. Lolita 28
Oliver, Maria-Antònia. Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades 11
Ors, Eugeni d’. Oceanografia del tedi 22
Palol, Miquel de. Ígur Neblí 33
Pedrolo, Manuel de. Mecanoscrit del segon origen 33
Un amor fora ciutat 21
Perec, Georges. Especies de espacios 16
La vida. Manual d’ús 34
Poe, Edgar Allan. «Hop-Frog», a Narracions extraordinàries 27
Les aventures d’Arthur Gordon Pym 29
Proust, Marcel. A la recerca del temps perdut 15 31 36
Queneau, Raymond. Exercicis d’estil 13
Roth, Philip. L’animal moribund 11
Salinger, J. D. El vigilant en el camp de sègol 18
Sapienza, Goliarda. L’art de viure 17
Tanizaki, Junichirô. Elogi de l’ombra 19
Tarkovskii, Andrei. Andrei Rubliov 14
Txèkhov, Anton. La dama del gosset 32
Verdaguer, Jacint. Atlàntida 20
U. Paper de vidre és una iniciativa sorgida, sobretot, a partir de lectors
inquiets, que han volgut anar una mica més enllà del procés que
comença amb l’escriptura d’un text, segueix amb la seva edició i dis-
tribució (en qualsevol format i suport) i suposadament acaba amb la
seva lectura. Potser el gaudi indefinible que pot arribar a suposar la lec-
tura d’alguns textos pot portar també a iniciar una aventura cap a l’es-
criptura de nous textos a partir d’aquells primers referents sense que
això vulgui dir que es pretengui arribar a cap condició consolidada
d’escriptor imaginada a partir d’una aspiració i pretensió prèvia.
Dos. Aquest número ho exemplifica bé. Cinquanta-sis col·laboradors
de la revista no en tenen prou després de la lectura d’un llibre, i admi-
rats per alguna cosa que aquest els ha transmès, n’intenten fer una
versió abreujada que s’inspiri en l’original. Se’n surten? Si argumentés-
sim que cada llibre només té una interpretació possible, oferta a toc de
timbal i acompanyada de grans cerimonials per part d’alguns lectors
que malden per conservar pures les essències del fet literari, potser
diríem que no. Però, per nosaltres, tots els lectors són una part impres-
cindible d’aquest procés i, per tant, cadascuna de les versions que tro-
bareu en aquest número són tan vàlides com qualsevol altra, interpre-
tacions d’una obra que només ha començat un escriptor.
Tres. La magnífica portada de l’Oriol Malet, que una vegada més ha
volgut col·laborar amb nosaltres, ho explica a la perfecció, plàstica-
ment. En les paraules que ens ha transmès: «Paper de vidre, la revista
literària on line a partir de la meva experiència. Sempre que surt, l’im-
primeixo, i esdevé durant uns dies un manyoc de fulls inspiradors
escampats per l’estudi, aquesta foto mental m’ha donat la idea de
CINC APUNTS PER A CINC ANYS DE TEXTOS Paper de Vidre | [email protected]
situació. Els personatges són “les persones”, les que el feu possible, els
escriptors que hi intervenen, els lectors... He jugat amb tots els con-
ceptes i elements i els he barrejat dins el meu caparró recargolat. A tot
plegat li he volgut donar un to intencionadament mitològic, literari i
futurista, són com tres muses/musos fent una revi en un món media-
titzat.» I afegeix: «En realitat, he fet l’exercici que proposàveu de rees-
criure un text preferit, i ho he fet de forma gràfica, ja que el text de
fons és de Carles Riba, a l’atzar, i la meva reescriptura és el dibuix que
li he entaforat a sobre.» Aquesta que ens ha transmès l’Oriol és una
experiència d’un lector i col·laborador de Paper de vidre. Segur que
n’hi ha hagut moltes més durant aquests cinc anys, més o menys coin-
cidents o distants, però el que ens fa més il·lusió, el que dóna sentit a
la revista i a la seva continuïtat arribats a aquest punt, és haver gene-
rat la matèria suficient per construir una aventura amb sentiments com
els d’Oriol pel mig, més enllà d’haver contribuït a augmentar el núme-
ro de lletres que corren per la xarxa.
Quatre. Volem recordar la primera guia editorial escrita per als primers
col·laboradors de la revista, que segueix més vigent que mai, i que tots
—tots— els col·laboradors han contribuït a consolidar: «En la realitat
de sobrecàrrega informativa, el paper de vidre és una guia per orien-
tar a través del coneixement específic propi de cada experiència indi-
vidual, amb escrits amb claredat d’idees, concreció, imaginació, i des-
imboltura i alegria expositives.»
Cinc. Gràcies i felicitats per aquest cinquè aniversari. És ben teu, lector!
CINC APUNTS PER A CINC ANYS DE TEXTOS
! !
_10
Autor: Adolf
Obra reescrita: Estimada Marta, Miquel Martí i Pol
SET POEMES D’ANIVERSARI: Mira’m set des no ara algues qualsevol.
CAPFOGUER: L’ombra debades cap un molt a finestra per encara passen
molt confio amb sol minuciós, amb a demano discretament, balcons.
ESTIMADA MARTA: Des aquests Marta, sàviament evoco abrupte no
Marta, les imagino bancals tots corfes reposes, lluny.*
*Com podeu imaginar, la reescriptura d’aquesta obra està feta agafant la primera parau-la de cada poema. Llegida adequadament, es pot aconseguir una força poètica nomésamb el valor de les paraules, sense que hi hagi un sentit concret. Casuística i poesia.
Autor: Eduard Aibar
Obra reescrita: La broma infinita, David Foster Wallace
Temps subsidiat: Any de la Roba Interior per a Homes Depend.
L’Organització de Nacions de l’Amèrica del Nord pateix les accions
terroristes d’un grup d’independentistes quebequesos paralítics, Les
Assassins des Fauteuils Roulants. A Nova Anglaterra ara s’hi troba la Gran
Concavitat, gegantí abocador on la fusió anular actua sobre les deixalles
que hi són bombardejades constantment. James O. Incandenza, direc-
tor de cinema après-garde, autor d’una pel·lícula assassina i d’un suïcidi
amb microones, el seus fills Hall i Orin, Gately i Joelle Van Dyne,
DMBDTET («Dona més bella de tots els temps») són els nous herois cata-
tònics post-postmoderns.
paper de vidre_
! !
_
11paper de vidre_! !
Especial cinque aniversari`
Autor: Antoni Albalat Obra reescrita: Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades,Maria-Antònia Oliver
Plagi a Son Arrom
Donya Maria s’acostava, trec-trec-trec. El tio Jaume de baix reia, amb un
bover gegant a la mà. El Sant Crist de Montcarrà té els braços articulats
com la Mariquita Pérez. Quina voluptuositat en ferir a bon lloc, quan la
paraula s’enfonsa al mig dels ulls de n’Antònia del forn. Quin cor més
gran, quin cor tan misteriós, que ningú no coneixia però que coneixia a
tothom. Les rajoles lluents, un dibuix diferent a cada cambra, ara ja obli-
dat, que s’enfonsen, desapareixen i només tornaran sortir en somnis.*
*Fragments de Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades, de Maria-Antònia Oliver.
Autora: Teresa Amat
Obra reescrita: L’animal moribund, Philip Roth
—Ja ho veu. Vells i tot continuem enxampats en la deliciosa imbecil·litat
de la luxúria. Fa vuit anys em va convertir en un submís ridícul.
L’obsessió pel cos perfecte de la jove Consuela em va provocar una gelo-
sia que no havia sentit mai. Va ser un any i mig terrible. Perquè amb el
desig imperiós s’hi barrejava el dolor de fer-se vell i perquè el sexe és l’ú-
nic poder que tenim contra la mort. Ara, ja refet, és ella que potser s’es-
tà morint i em necessita al seu costat. Me n’hi vaig.
—Rumiï-s’ho bé. Si hi va, no serà ningú.
_12
Autora: Ester Andorrà
Obra reescrita: Rayuela, Julio Cortázar
El cremafils fugia saltironant, entre palanganes i oceans, de la polamà-
gia. Bevien jazz, escoltaven gin. A una li agradava el groc, a l’altra la ron-
dava la malaltia. Plegaren un circ per anar a refredar la birra al tanatori
del manicomi. Se sabien més lúcids quan eren dorments —i intercalaven
novel·les en l’escrita com els donava la gana— la gana de pluja, de gau-
loises i de París.
Autor: Jordi Armengol
Obra reescrita: El malaguanyat, Thomas Bernhard
La residència d’estudiants romania en silenci aquell capvespre. Les clas-
ses havien arribat a la fi i la dolçor del moment predisposava l’ànim a
la placidesa. Tot enfilant cap a l’habitació m’arribà el so esmorteït de la
melodia que havíem treballat tota la setmana, les variacions Goldberg,
vaig pensar que era una il·lusió, aquell so pur, perfecte, d’una bellesa
cristal·lina... De sobte entengué les ensenyances del mestre Horowitz, i
la impossibilitat d’arribar a aquella preciosa melodia, només en Gould hi
estava predisposat.
paper de vidre_
! !
_
13paper de vidre_
Autor: Albert BardésObra reescrita: «La rebel·lió de les coses» (a Invasió subtil i altres contes),Pere Calders
Tips de la tirania dels homes, els objectes van acordar una vaga indefi-
nida. Des de la Comissió d’Objectes Proletaris es va amenaçar als possi-
bles desertors amb sancions astronòmiques. Vaig excusar-me —com
molts del meu gremi— de no poder unir-me a l’aturada general per una
qüestió d’incompatibilitat laboral. Se’m va titllar de col·laboracionista
amb el règim humà i posat a disposició judicial. Només el temps esme-
naria l’error: i és que, com a rellotge, tinc ordres explícites de no aturar-
me mai...
Autor: Biel Barnils
Obra reescrita: Exercicis d’estil, Raymond Queneau
Planià
Al migdia era a tocar del Parc Monceau, a la plataforma de l’autobús de
la línia S que anava ple com un ou. Un jove risible de coll allargat, que
portava un barret de feltre grotesc amb un cordill en lloc de cinta, recri-
minava a un home que el trepitgés cada cop que passava gent. El jove,
veient un seient buit, l’ocupà sense dir ni ase ni bèstia.
Com si fos una pura il·lusió de l’esperit més tard el vaig tornar a veure a
la Cour de Rome, on un amic li aconsellava afegir-se un botó a l’abric.
Collonades.
! !
Especial cinque aniversari`
_14
Autor: David Benedicto
Obra reescrita: El vell i la mar, Ernest Hemingway
El vell mirà el sol. Eren les dotze del migdia. Era a la mar des de les cinc
de la matinada i no havia pogut pescar res. Exactament el mateix que dos
mil quaranta-sis dies enrere. En aquell precís instant, el vell s’adonà que
estava cansat: de sortir a pescar, de la terra ferma, de tornar. Així que es
llençà a l’aigua, s’endinsà a la mar i la mar s’endinsà en ell, fonent-se en
una abraçada. Si mai veieu un gussi sol, surant a la deriva, sabreu que
en aquest lloc, si voleu, la mar us rebrà amb els braços oberts.
Autora: Tere Borque
Obra reescrita: Andrei Rubliov, Andrei Tarkovskii
En la cultura rusa, los pintores de iconos eran considerados los transmi-
sores directos de Dios. Los iconos no sólo eran la expresión de lo espiri-
tual, sino que eran símbolo de lo divino. Andrei Tarkovskii rescata la figu-
ra de Andrei Rubliov, monje de convento y maestro de los iconos del
siglo XV, en su afán por encontrar el lugar del arte en medio de la mise-
ria humana. La crisis del artista que siente su incapacidad por aprehen-
der la Verdad y arrojar luz en la oscuridad que envuelve la existencia
humana.
paper de vidre_
! !
_
15paper de vidre_
Autor: Joan Josep Camacho Grau
Obra reescrita: A la recerca del temps perdut, Marcel Proust
La Lobotomia de Proust
Personatges principals són / La Musa la Mort i l’Odette / El personatge
secundari / és un que fa d’artista tísic / L’argument és la magdalena / i
el cervell és el decorat / Practicar la lobotomia / és l’acció que fa avan-
çar / cap al desenllaç el poema / Com deus ex machina el pou negre /
surt a l’escenari amb la grua / per resoldre-ho tot perquè sí / El teló són
unes cortines / retallades del meu saló / i el públic és vostè lector / asse-
gut a la meva falda / aplaudint l’operació.
Autor: Estel Cardellach
Obra reescrita: Jo no tinc por, Niccolò Ammaniti
infantesa estiu calor tedi jocs sud pobresa bellesa mare pare camió absèn-
cia / innocència bicicletes germaneta companys curses espigues llum
turó guanyador perdedor penyora / casalot valent sol secret fosa foscor
brutícia manta peu nen mort? viu ceguesa boig segrest? amistat / pare
retorn il·lusions veïns discussions televisió nit foraster hoste noticiari se-
grest / dia forat presoner amic clandestinitat beguda ajuda companyia
promeses / pare segrestador amic fidelitat pare fidelitat tria traïció
! !
Especial cinque aniversari`
_16
Autor: Genís Cardona
Obra reescrita: L’Apocal·lipsi
Els àngels bufen i les trompetes sonen. Les estrelles cauen a grapats del
cel i s’enfonsen en rius, tenyint-los de sang. Les ànimes formen corrues
espesses com l’alè fètid del que emergeix de les pors i de la terra.
Tothom és jutjat d’acord amb la seva vida i els seus fets. Dictada la sen-
tència, s’escull claror o foscor. Els gripaus traspuen nimfes d’ales i cames
sedoses com els cabells del que portava el setè segell. Després, tot s’a-
caba en un esclat de fum i de colors. És un cercle, però, i tot torna a
començar.
Autor: Anna Costa
Obra reescrita: Especies de espacios, Georges Perec
pis, duplex, un sol ambient, seminou, per reformar, acabats de disseny, terra de parquet,
c p
a a
s t
a i
orientació sud, sol tot el dia, comunitat reduïda, obra nova, cuina d’origen, compra, lloguer
paper de vidre_
! !
_
17paper de vidre_! !
Especial cinque aniversari`
Autor: Doctor Escrofus
Obra reescrita: El vell i el mar, Ernest Hemingway
Al seu llit de mort, un pescador anomenat Santiago va veure passar
davant els ulls el relat sencer de la seva vida: la lluita per fer-se amb el
gran peix, el miratge de la victòria, l’amargura de la derrota. I, no obs-
tant això, encara va deixar en herència els seus trastos de pescar a un
nen, juntament amb la passió pel beisbol americà (importat de Cuba) i
per la vida. En l’agonia, va veure uns lleons, però només eren els gatets
que va alimentar amb les espines del seu somni.
Autora: Magda Farré
Obra reescrita: L’art de viure, Goliarda Sapienza
Vull anar a Catània. Hi vull anar amb deliri de nena, sensualitat de jove,
lluita de mare, eròtica d’amant, esperança de vellesa. Hi vull anar amb
la intel·ligència innata de la Modesta. Ella m’ensenya la voluntat de viure
entre les parets fredes d’un convent i el marbre d’un palau misteriós;
ella s’enfronta a la misèria de cara, a l’amor amb llibertat, a la història
amb justícia. Vull viure a fons amb la incapacitat de ser cruel que m’ha
ensenyat la Modesta. Des de Sicília.
_18
Autor: Albert Figueras
Obra reescrita: El dinosaurio, Augusto Monterroso
De l’individu, només en sabem que estava adormit. Tant li fa, si era
home o dona, infant o vell. Dormia —per bé que ignorem si somniava
o no. Tampoc no podem endevinar si becainejava breument o si s’havia
despertat d’una anestèsia quirúrgica llarga i profunda. El cas és que
va bellugar-se i, potser, va obrir els ulls. Mentre ho feia, alguna cosa anti-
ga i llefiscosa (fins i tot execrable, diríem) continuava existint, com si res.
En resum, lectors: quan va despertar-se, el dinosaure encara hi era.
Autor: Josep Maria Fonalleras
Obra reescrita: El vigilant en el camp de sègol, J. D. Salinger
Una vegada hi havia un noiet que es va perdre i després es va voler tro-
bar de nou, amb tanta mala grapa que es va perdre definitivament i de
tal manera que va haver de tornar de nou a un lloc on desen els nois que
es perden. En la seva pèrdua constant, hi ha amics, coneguts, descone-
guts, monges, museus, prostitutes i una germana deliciosa que és l’úni-
ca cosa de veritat que conté el món on es perd. La germana i un germà
mort, de qui no pot fugir. I deu ser per això que es perd.
paper de vidre_
! !
_
19paper de vidre_! !
Especial cinque aniversari`
Autor: Lourdes Garcia
Obra reescrita: La princesa i el pèsol, Hans Christian Andersen
Amb un cert tarannà republicà
Està vist que ni coronats amb un rajolinet d’oli de l’Alberca, el nostre
destí és fer nosa. En el meu cas, uns dits guarnits amb maragdes em van
indultar de fer xup-xup a la cassola. Coses de la meteorologia, suposo.
Sort que els prínceps d’ara les prefereixen plebees i, a ser possible, sense
problemes vertebrals. Tanmateix, no em queixo. He sentit a dir que en
certs fogons ara ens deconstrueixen pel preu d’un ronyó. Ferran, me’n
deus una. I ja posats, els osteòpates també.
Autora: Txell Gironès
Obra reescrita: Elogi de l’ombra, Junichirô Tanizaki
Per veure l’efecte que fa, ara apagaré el llum.
T’embolicaré una poma lletja, però que tingui bon gust, amb un tovalló
de roba.
Ho sentim, preferim quedar-nos a casa i llegir, que allistar-nos a un
creuer amb tot inclòs.
M’agrades perquè tens el nas tort, i perquè quan camines passes des-
apercebuda.
Busco pis amb vestíbul, rebedor, distribuïdor, passadís, avantsala, gale-
ria i porxada.
Amb la il·lusió de ser imprès, a poder ser en paper gruixut, per ser ple-
gat en forma d’avió.
_20
Autora: Sara GironèsObra reescrita: El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha, Miguel deCervantes Saavedra
—¿Viste? ¿Viste los gigantes, mi fiel escudero? Dime, ¿los viste?
—...
— Estoy hasta los huevos de los gigantes de su merced... Todo el día de
un lado a otro, pringando encima del burro y aguantando sus chorra-
das. Porque me prometió la ínsula, si no ya le habría dejado ahogarse
con sus barcos encantados y su Dulcinea de las narices. Tanto caballero
andante y tanta tontería. Si me saliera un puto refrán se lo soltaba aquí
al figura. ¡Que triste, por Dios, que triste!
Autor: Enric Gomà
Obra reescrita: Atlàntida, Jacint Verdaguer
El Jardí de les Hespèrides, cuidat per un servei de Parcs i Jardins celestial.
Tot hi raja, encara que Verdaguer va ometre les parts més escabroses. Es
produeix un malestar geològic. Els titans fan el tità. Lava, caos, magma.
Hèrcules mariconeja una mica. S’obre l’estret de Gibraltar i es vessa
l’Atlàntic. Ningú no treu la galleda i el motxo i de resultes d’aquesta
poca condícia hem d’aguantar la dieta mediterrània, la màfia i una
xaranga del Serrat. Apareixen les illes Canàries, sense venir a tomb. Tot
és alegria i xerinola. Cristòfor Colom no hi cap a la pell. Ja es veu que
això d’Espanya serà tremendo.
paper de vidre_
! !
_
21paper de vidre_! !
Especial cinque aniversari`
Autor: Laura Gonzàlez
Obra reescrita: Un amor fora ciutat, Manuel de Pedrolo
Després de tot, en Lluís s’havia casat amb ella perquè volia tenir fills. L’ha
arribat a estimar i ara li està confessant que no vol l’amor de ningú més.
«La meva tragèdia», li explica, «fou no poder resistir la seva atracció. Era
un negre molt conscient de la seva bellesa i encant. A més, li agradava
molt fer sexe i el feia molt bé... Però jo t’estimo a tu, només a tu!» «No
insisteixis», li respon la M. Rosa, «si no te’n vas tu, me’n aniré jo.»
Autor: Carles Hac Mor
Obra reescrita: El procés, Franz Kafka
El desig més fort de K és travessar una porta, amb l’inconvenient que no
la troba; de manera que, amb els anys, la dèria se li va esllanguint, fins
que s’esfuma, i llavors K mor. I l’endemà, la porta per la qual K tant havia
sospirat fa de post de planxar de la germana de K. Aquesta, mentre plan-
xa la camisa que posaran a K per enterrar-lo, recorda que K li havia dit
que aquella camisa no li agradava gens. Mentrestant, un porter fa com
si no hi fos, i és que no entén perquè unes nenes se’l miren amb por. No
li havia passat mai, això. Després, les nenes se’n van.
_22
Autor: Rovell Intens
Obra reescrita: Els llorers del Cèsar, Goscinny i Uderzo
— Just aquí, estimat Obèlix, en l’aroma d’aquest estuf..., perdó..., esto-
fat; aquí és on cal buscar la genuïna essència de la nostra identitat. Però
més encara, vell amic; en aquesta olla que la història oblidarà, hi bullen
els grans universals de la condició humana: l’embat de l’orgull, la misè-
ria del ressentiment, l’odi, l’urc, la dignitat ferida, l’eterna lluita fratricida
per una reticent alenada de futur..., jactància, altivesa, amor propi, supèr-
bia, vanitat... Ah, Obèlix, que vulnerables els homes, per Tutatis. Flaires
el dolç perfum, amic?
— Farpectament!!
Autor: Isaki Lacuesta
Obra reescrita: Oceanografia del tedi, Eugeni d’Ors
Ja no és poema el vers, ni cos la imatge, i ja la ment en blanc perd tot
accent: no hi vull cap moviment, cap pensament furtiu que alci els
ciments d’un nou paisatge. L’hora, el naufragi als contorns i l’oratge
refrescant el pols aspre, el creixement de la gespa, el cel lívid, en havent
furtat els núvols del llur hostalatge... El tedi que es recolza; al mur silent,
la cal plagia el seu record tan blanc: si sé que hi pens, reculo com un
cranc. Mes als ulls apagats l’etern present hi encén constel·lacions d’Urà:
de nit qui té la flama ha de cremar.
paper de vidre_
! !
_
23paper de vidre_
Autor: El Llibreter
Obra reescrita: Ígur Neblí, Miquel de Palol
Hi havia una vegada un imperi caòtic regit per prolixes jerarquies. El
Cavaller Ígur Neblí sabia les normes d’un protocol minuciós i complicat.
Va conquerir l’Últim Laberint, construït sobre la buidor. Però l’Imperi es
mantenia dempeus gràcies a l’equilibri entre conspiracions titàniques.
El lloc de cadascú s’inscrivia en un joc de forces perfectament calculat
però fosc, de manera que l’atzar semblava regir la lluita al voltant del
poder, el centre del qual també era buit. Ígur Neblí s’estavella contra el
no-res, cau, oblida, recorda, aprèn i troba consol.
Autor: Guillem Miralles
Obra reescrita: El hurgón mágico, Robert Coover
Passejo per la primera línia, inventant-la. Li poso un porxo, un porxo
rovellat, on hi descansa un vell, que mira profundament (o no, millor,
d’esquitllèbit) la faldilla ben curta (massa curta) d’una nena, la mateixa
que fa una estona, corrent agafada de la mà del seu germà i cantant El
gripau blau, seguia el mateix vell (però, de fet, no era el mateix vell,
aquell d’abans tenia sang als llavis que li regalimava pertot). De cop, tot
es renova, i res d’això que he dit és veritat, tot torna a ser blanc, tot, o
tot negre, tot.
! !
Especial cinque aniversari`
_24
Autora: Laia Miralles
Obra reescrita: A sang freda, Truman Capote
1. Un dia tranquil al poble de Holcomb a casa d’una família tranquil·la,
els Clutter.
2. Dos homes units per una tasca futura, un pla infalible curosament
estudiat.
3. Un acte.
4. No hi ha perquè, podria haver estat de qualsevol altra manera, però
ha estat així.
5. Un després horroritzat, incomprensiu, recelós, enfadat, odiós, ranco-
rós, venjatiu.
6. Un després sense després, només seguint el camí. Quin camí? Un
camí... Qualsevol camí... Resignació, potser desesper, però no, ja arriba,
ja està, el final.
Autors: Paulino Monge
Obra reescrita: Solitud, Víctor Català
Solitud quan el piano de Duke Ellington inicia la pujada. De nit, la res-
plendor dels ulls de Sant Ponç. L’endemà la claror neteja a fons i s’estén
per la carena nua. Els dies sumen i el pastor conta rondalles que són
encanteris. La primavera, la festa de les roses i un tret que la Mila sent al
pit. Quan ella dispara fereix el cor de l’Arnau. Mal de muntanya. Crida
al cim alt i resposta de la creu: per què no l’han mossegada, com en frui-
ta madura, els dos homes als qui ella s’ha donat? No són dos homes: són
un vell i un negat. Relliscada, sospites i la nit aquella. Al final, serena soli-
tud al piano del duc.
paper de vidre_
! !
_
25paper de vidre_
Autor: Lluís Muntada
Obra reescrita: Una solitud massa sorollosa, Bohumil Hrabal
En una il·lusió de córrer més de pressa que la nostra pròpia ombra,
podem arribar a creure que la literatura és només un atribut. Però no: és
pell, indistingible d’allò que som i d’allò que no podem ser: «Si sabés
escriure, faria un llibre sobre la sort més gran i la desgràcia més gran dels
homes. Els llibres m’han ensenyat i d’ells he après que el cel no és gens
humà i que un home que pensa no ho és tampoc, no perquè no vulgui
sinó perquè això va contra el sentit comú.»*
* El text entre cometes és de la traducció de Monika Zgustová d’Una solitud massa soro-llosa.
Autora: Anna Muro
Obra reescrita: Les cendres d’Àngela, Frank McCourt
No sé per què els veïns s’enfaden tant entre ells. Diuen que és per culpa
dels anglesos i per la humitat del riu Shannon. Crec que per això el pare
es gastava tot el sou a la taverna i tenia aquell aire estrany. Em feia riure
molt quan tornava cantant a casa, tot i que la mare no reia gens perquè
teníem gana i fred. Ara ja sé llegir, escriure i demà començo a treballar.
No haurem de demanar caritat ni molestarem a Sant Francesc amb les
nostres pregàries. Aviat seré l’home de la casa i viurem com reis per sem-
pre més.
! !
Especial cinque aniversari`
_26
Autor: Víctor Nubla
Obra reescrita: Guia galàctica per a autostopistes, Douglas Adams
La Terra és un experiment d’una civilització extraordinàriament avança-
da, la manifestació de la qual en el nostre món tridimensional són els
ratolins. El planeta, construït per encàrrec seu, és demolit per error per
una altra civilització especialitzada en obres públiques que treballa en una
nova via de circumval·lació. Solament se salven dos humans, i els dofins,
que marxen deixant un missatge: «fins ara, i gràcies pel peix!» L’objectiu
de l’experiment és trobar la resposta última a la Vida, l’Univers i totes les
altres coses. Finalment, la resposta és 42.
Autor: Ignasi Pàmies
Obra reescrita: El Mestre i Margarida, Mikhail Bulgakov
El president de l’associació d’escriptors i l’aprenent de poeta obliden la
màxima elemental de no parlar amb desconeguts i ho paguen car. Tots
dos perden el cap. L’un, literalment, guillotinat pel tramvia. L’altre va a
parar a mans del prof. Stravinski. A la cel·la veïna hi ha el Mestre, des-
graciat en el joc (de la societat literària) i en l’eròtica (per una Karenina
dubtosa). Jerusalem, la boira, la creu, el retrobament, l’insomni i la lluna
plena: tot cap al pis moscovita. Satanàs i el cinquè procurador de Judea
us conviden al ball de primavera.
paper de vidre_
! !
_
27paper de vidre_
Autor: Ferran Peiró Puig
Obra reescrita: Les aventures d’Arthur Gordon Pym, Edgar Allan Poe
El jove Arthur Gordon Pym com en les millors havaneres, es fa a la mar.
En una barcassa aquest jove desventurat coneix de primera mà les mil
formes terribles de sofriment que amaguen els oceans. El contrast de la
set a l’embriaguesa, de la gana al canibalisme, de la soledat a la com-
panyia, de l’esperança a la resignació absoluta. Arthur Gordon Pym i les
seves desgràcies no s’acaben ni quan arribant a la cascada que marca la
fi del món de cop i volta...
Autora: Agnès Petit EstrenjerObra reescrita: Crónica de una muerte anunciada, Gabriel GarcíaMárquez
El día en que lo iban a matar, Saddam Hussein, recorrió la acera entera
por quinta vez. Acudió, aseado, al aeropuerto, para el que, según cuen-
ta la prensa de la época, se reclamaba su ampliación, a recibir al nuevo
imán de la mezquita. Los gemelos El Quahrani fueron implacables. La
venganza no logró que la hermana de ambos recobrará la honra perdi-
da y aún me pregunto qué papel jugó el pueblo ante ese fatal destino.
Veintitrés años después se reabre el caso. Se casan mañana.
! !
Especial cinque aniversari`
_28
Autora: Glòria Picazo
Obra reescrita: Aigua viva, Clarice Lispector
És com una alegria tan profunda... Sota la calor estiuenca del diumenge
ple de mosques volant entorn de la sucrera... Eternitat, perquè tot allò
que és no ha començat mai... No, no és fàcil. Però «és»... Escric en córrer
les paraules... Vull ser enterrada amb el rellotge posat perquè sota terra
alguna cosa pugui prémer el temps... Estic en aquest instant en un buit
blanc tot esperant el proper instant... Allò que serà després és ara. Ara
és el domini d’ara. I mentre dura la improvisació neixo.
Autor: Josep Maria Pinto
Obra reescrita: Lolita, Vladimir Nabòkov
Tot prové d’un flirt interruptus preadolescent. Així, quan ja madur arribo
als EUA, m’he de casar amb una mare perquè m’he enamorat de sa filla.
És el destí qui me la fa òrfena i me la lliura, companya de road movie,
perseguits per la consciència disfressada de maníac. Adéu, Lo, un dia
te’n vas i et cercaré per tots els Estats. Si fos escriptor, donaria qui-sap-
lo per escriure que et retrobo tres anys més tard, prenyada i banlieusar-
de, però mestressa de tot el seny que em vaig obstinar a amagar-te.
paper de vidre_
! !
_
29paper de vidre_
Autora: Mon Pons
Obra reescrita: Rizoma (Introducción), Gilles Deleuze i Félix Guattari
En el subsòl s’hi desenvolupa horitzontalment una estructura bulbosa i
sòlida. L’home reflexiu camina. Tot seguit s’inclina amb elegància i recu-
la per on ha vingut. Arrossega els peus, delicadament, ocupant-se de
resseguir la quietud. Experimenta la seva primera passa; s’ajup cerimo-
niós i examina... Les canyes havien envaït els camins i un núvol blanc
planava sobre un camp llaurat, vagant lentament. Per tots els indrets
familiars i sovint erosionats la remor de la vida continuava i els grills can-
taven a fora fent elogi al silenci. Tot era mera possibilitat.
Autor: Roger PuigObra reescrita: «Hop-Frog» (dins Narracions extraordinàries), EdgarAllan Poe
Pues es veu que n’hi havia un rei que li molava fer xistes, i tenia set
ministres igual de catxondus. També n’hi havia un bufón de la corte, que
ademés era enanu i nava a la pota ranca. I caga-t’hi lorito, els cabrons
li’n deien Saltaranes. Pues un dia, el rei muntava una farra de disfraços
amb la seva penya, i no sabia què fotre’s. I el bufón havia de tirar-li un
cable, però el rei era tan borratxo bronques, que al bufón se li van calen-
tar els ous, els hi va ficar uns trajes d’orangután i els hi va prendre foc.
Jevi, jevi...
! !
Especial cinque aniversari`
_30
Autor: Miquel Pujadó
Obra reescrita: Moby Dick, Herman Melville
Mira que n’hi havia, de vaixells, al port. Per què redimoni se’m devia ocór-
rer enrolar-me en l’únic que estava governat per un capità al qual, a més
d’una cama, li faltava un bull? Un autèntic psicòpata, afirmo, i no exage-
ro gens. Alguns diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. Ell
el volia fred i remullat. I així acabà: tocat —del bolet— i enfonsat, inca-
paç de destruir el blanc —més que blanc, blanquíssim—, de la seva ira,
però quedant-hi ben enganxat. I cal dir que la bogeria s’encomana: un
senzill gest post-mortem i au, tota la colla, fins i tot el sector aparentment
més assenyat, el seguí alegrement fins al fons del mar! Sort vaig tenir del
taüt del meu pobre amic tatuat! Ell, que l’havia encarregat, va fer l’ànec
sense poder-lo estrenar. I jo, que el vaig fer servir, encara sóc viu. Per cert,
ara m’adono que no m’havia presentat: podeu dir-me Ismael.
Autor: Jordi Puntí
Obra reescrita: Ciudad del hombre: Nueva York, José María Fonollosa
La vida està podrida. Tots els homes van calents com un mandril. Totes
les dones són unes estretes o unes putes. Jo, que sóc l’hòstia, em moro
de ganes de follar, però quan ho aconsegueixo, tot és horrorós. La vida
és una merda.
paper de vidre_
! !
_
31paper de vidre_
Autor: Subal QuininaObra reescrita: «Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj» (dinsHistorias de cronopios y de famas), Julio Cortázar, i l’anunci de Seat León
Preámbulo a estampar tu Seat León
Piensa en esto, quan et deixen un llibre, no et deixen un llibre, sinó l’obli-
gació de llegir-te un llibre, et regalen —no ho saben— hores d’abominable
avorriment, et regalen hores d’angoixa enverinades amb milers de suposi-
cions a l’entorn de per què et deixen aquest llibre i no aquell altre, et rega-
len la prohibició de doblegar pàgines, de subratllar errates o frases lapidà-
ries, et regalen l’obligació de tornar-lo a la persona que te l’ha deixat, et
regalen l’esclavatge de l’excusa; que si avui se m’ha oblidat, que si encara
no l’he acabat, quan el que passa és que l’has perdut, cretí miserable, i a les
llibreries està exhaurit. Ah no, per favor, no em deixis el teu llibre, dóna’m
les claus del teu Seat León i no pateixis, que jo ni corro ni bec.
Autor: Ricard Ripoll
Obra reescrita: A la recerca del temps perdut, Marcel Proust
Jo me n’he anat al llit molt d’hora, i amb un immens plaer i, més tard,
he recuperat el temps amb un seguit de sensacions que m’han portat a
viure, en el present, el que ja havia passat i que no podria tornar a fruir
mai més, si no és ara, mentre escric i les imatges dansen en el full en
blanc, aquell meravellós temps de les vacances, de les estones amb l’à-
via, de les passejades pel camp i de les passions fugisseres, cercant el
mot al fons de la tassa de te, i delectant-me de la música, de la pintura,
de la gelosia.
! !
Especial cinque aniversari`
_32
Autor: Marc Romera
Obra reescrita: El dinosaurio, Augusto Monterroso
Potser va ser la mica d’humitat crepuscular que el penetrava lentament
des de la molsa espessa que li havia fet de llit; o el roc cantellut que
començava a notar sota l’esquena incomodada. Potser van ser aquelles
primeres clatellades de sol que, en girar el cap, els ulls tancats encara, li
van ferir els parpells amb el foc d’una alba nova. O potser es va desper-
tar, simplement, perquè aquell ronc profund i llarguíssim que sentia tan
a la vora volia dir que el dinosaure encara hi era.
Autor: Toni Sala
Obra reescrita: La dama del gosset, Anton Txèkhov
A la ciutat de províncies de S****, al carrer d’Staro-Goncharnaia, hi ha
una tanca de color gris guarnida amb claus. Darrere la tanca, en una
casa, hi toca el piano Anna Sergueevna, una rosseta de vint anys que té
un gosset blanc. A Dmitrii Gurov, moscovita de quaranta anys, li agra-
den els gossos. Queda amb Anna per matar l’estona —tots dos estan
casats. Una vegada s’han cruspit l’animal, la pregunta és la de sempre:
què queda, acabat el sexe? O sigui: és possible, l’eucaristia canina?
paper de vidre_
! !
_
33paper de vidre_
Autor: Carles Sanosa i Llinares
Obra reescrita: Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo
...del segon origen
«L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de
casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama..» Va, ni una
crítica, ni una valoració. Reescriu. Coll de dama…, són bones les figues
de coll de dama. Sis línies, sis línies és molt poc! «L’altre noi va dir: són
platets voladors, tu!» «I a la vila no hi quedava res dempeus.» La ciutat
en runes, un noi i una noia que sobreviuen. Impossible, li diràs al Guillem
que no. El pare es mor i sobreviu el seu fill. «... Que fos tan precoç com
en Dídac; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill...» Un
fill del seu fill, uf, quin final! O quin origen... Quin embolic!
Autor: Lluc Seguí
Obra reescrita: El nedador, John Cheever
En cada piscina que travessa (torna cap a casa) tasta l’aigua: l’olora, en
beu (un glopet!), hi endevina un rastre: hi ha nedat l’amic, la veïna, l’a-
mant d’un temps. En arribar, no hi ha ningú que l’esperi. Potser ha estat
tot fantasia, un viatge sense destinació final, un joc com qualsevol altre.
! !
Especial cinque aniversari`
_34
Autor: Màrius Serra
Obra reescrita: La vida. Manual d’ús, Georges Perec
Doncs és història la, 1875 1975 entre i, 10 10 amb de d’un edifici per
pisos planta plantes, com gairebé sudoku un, a a del és la la Percebe
però podria que rue rue ser Simon-Crubellier. continent continguts des-
cobrim Ho i sobre tot, amb Bartlebooth en èmfasi especial Percival, a
amant dels i i molt multimilionari peça peça posteriorment reconstruïts
separats trencaclosques.
Autor: Francesc Xavier Simarro Montané
Obra reescrita: La meva llibertat, Octavi Fullat
Un esquitx de mots i de sensacions van forjant una vida al llarg dels viat-
ges i de les coneixences amb pensadors diversos. Octavi Fullat llisca i
s’entrebanca pels camins, viu, menja i beu. Respira l’aroma dels paisat-
ges i passeja pel sexe dels àngels i d’alguna dona. Cerca en tot moment.
Observa llums i ombres. S’enamora de les paraules i d’un alfabet fenici
del segle XIII aC. Camina damunt de les runes. Recorda menús de prín-
cep i dorm en llits de seda on reposa el seu pensament. I el verb és un
perfum lliure.
paper de vidre_
! !
_
35paper de vidre_
Autor: Roger Simó
Obra reescrita: Cançó de Nadal, Charles Dickens
Scrooge va ser un malparit, antipàtic, avar, malvat i avariciós tota la seva
vida, i el cel li va fer el regal d’una nit que ja voldria qualsevol parc
d’atraccions: va veure fantasmes, va viatjar en el temps, va volar sense
l’ajuda de cap substància psicotròpica, va reviure els millors moments de
la seva joventut... Si Scrooge no hagués estat un malparit, antipàtic,
avar, malvat i avariciós tota la seva vida, hauria tingut una vellesa ben
normal, potser fins i tot avorrida... La vida és ben estranya...
Autor: Joan Soler i Jiménez
Obra reescrita: El nom de la rosa, Umberto Eco
El nom del frare blanc, de pell sense pèl, sense brill; com els ulls del frare
orb, de mirall gruixut, cola amb barreja d’aigua sense mescla; gruixut
com els oculi de vitro cum capsula, que escruten la mort invisible de
metzina negra que no deixa rastre aparent... Caputxa, lloba, cordó i
sandàlia, entre la neu blanca, que cau, que cobreix la ferida del temps
adolescent, que no cura, que corromp la fe, la carn, de vedella o de
donzella, com la poètica que no es retroba ni té nom per definir la cosa.
! !
Especial cinque aniversari`
_36
Autor: Joan Todó
Obra reescrita: A la recerca del temps perdut, Marcel Proust
De com Marcel escolta la sonata de Vinteuil i s’introdueix en l’ambient
dels Guermantes, coneix el baró de Charlus, i s’enamora de Gilberte,
i després d’Albertine, a la qual tanca a ca seua pres per la gelosia i,
havent-ho perdut tot durant la Gran Guerra, arriba a la revelació que el
temps no existeix, i que l’analogia pot procurar una existència més
plena, que seria aquella que es viu en l’art, raó per la qual decideix
escriure un llibre.
Autora: Tina Vallès
Obra reescrita: Palomar, Italo Calvino
Passats vint-i-quatre anys, segueix sent extravagant mirar el món del
terrat estant. Avui mirem de lluny, des de satèl·lits, o de prop, des de
microscopis, però entre aquests dos extrems no hi ha cap altre mirar, i
els terrats només serveixen per plantar-hi parabòliques —per mirar de
prop el que és lluny. Mirar a ull nu des del terrat és encara una excentri-
citat, i voler ser ocell, com vostè, per mirar i comprendre la crosta terres-
tre, també, senyor Palomar.
paper de vidre_
! !
_
37paper de vidre_
Autor: Pau Vidal
Obra reescrita: Diccionari General de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra
Una veu omnipotent assegura que a l’origen fou el verb, la paraula, i tot
seguit passa a enumerar-les totes. Explica com funciona el món i les
coses, i què volen dir, i posa exemples de cada una. I com que les pa-
raules, que són virtuoses, tenen la capacitat d’ajuntar-se i de canviar de
forma i de multiplicar-se, la veu ens il·lumina i ens mostra com es com-
porten, en llibertat i en captivitat. No se’n deixa cap, i per això sabem
que hi ha un mot per a cada cosa. I al final serà la zeta.
Autora: Ester Xargay
Obra reescrita: L’Odissea, Homer
Remor d’Homer (en deu haikús destil·lats per Escil·la i Caribdis)
Xops en nau folla, en perdre port deriven, a àmfora en proa. De vi maro-
ma, cossi blavenc de càntics, pèlag de notes. Mà i paramola, timoner
orb no fermes, a ple seny toques. Trinquet per l’istme, doblant el cap on
era, al cel mitjana. Marors d’alçada, li donaven carrera, aires titànics.
Navili ebri, nauxer envinat desvia, l’eslora trempa. Colós ple d’ones,
gronxat a la desfeta, heroi d’estofa. Cordes abracen, els tripulants de
cera, sords als arpegis. De les sirenes, l’ham sonor vocalitza, xisclets har-
mònics. Cants d’emboscada, urpes englotidores, en carn d’abisme.
! !
Especial cinque aniversari`
Top Related