Espronceda
»Allà moguin feroç guerra uns reis cecs
per un pobre pam de terra.Que jo, aquí, tinc com a meuquant abasta el mar salvatge,
Al qui ningú imposà lleis. I no hi ha platja,
Sigui on sigui, qualsevol,Ni bandera
d’esplendor,que no senti
jo el meu dretper engrandir el meu valor.Perquè ma llei és la força,
perquè mon cant és el vent,perquè ma pàtria és el mar.
A la veu de “un vaixell ve!'és de veure
com vira i es posa bé per a tot drap escapar:
Que jo soc el rei del mar:Ma fúria fa tremolar.
»En las preses divideixo
el que he collitper igual.
Només vullCon a riquesa:
La bellesa Sens rival.
“Sentenciat estic a mort?” Me’n en ric;
No m’abandona la sort,I al mateix que ara em condemna
penjaré d’alguna antena,
Top Related