1

Esquema relleu d’Espanya

2

El relleu.Meseta

Unitats interiors de la Meseta

SubMeseta Nord o Conca del DueroSistema CentralSubmeseta SudMuntanyes de Toledo

Sistemes que voregen la Meseta

Serralada Cantàbrica Montes de Lleó Massís GalaicSierra Morena Sistema Ibèric

Unitats exteriors a l'Meseta

Depressió de l'EbrePirineusCadena Litoral CatalanaSistemes BèticsDepressió del Guadalquivir

Relleu insularBalears → Serra de Tramuntana.Canàries → Teide

3

La Meseta. Altiplà elevat (altitud mitjana de 600 a 700 metres) Principal unitat de relleu peninsular 45 % de la superfície peninsular Condiciona la disposició de les altres unitats del relleu Al seu interior es distingueixen dos grans unitats: SubMeseta Nord i

la SubMeseta Sud A més els Monts de Lleó, el Sistema Central i els Montes de Toledo. Voregen la meseta: el massís Galaic, la Serralada Cantàbrica, el

Sistema Ibèric i Sierra Morena

4

Unitats interiors de la Meseta. SubMeseta Nord o Conca del Duero: Elevada plana de 700-800

metres d'altitud estesa al llarg d'uns 50.000 km² Sistema Central: Compost de les serres de Gredos, Béjar,

Guadarrama, Ayllón, Gata i l'Estrela Submeseta Sud: Formada per dos conques, la del Tajo i la del

Guadiana, separades pels Monts de Toledo Muntanyes de Toledo: Divideixen la SubMeseta Sud en dos

conques hidrogràfiques, Tajo i Guadiana. Destaquen la Serres de Guadalupe, la Serra de Sant Pere i la de Sant Mamed, esta a Portugal

5

Sistemes que voregen la Meseta. Serralada Cantàbrica: discorre paral·lela a la costa, amb cims

entre els 2.000 i 2.500 metres. Destaquen els Pics d'Europa Montes de Lleó: a l'extrem nord-occidental de la Meseta Massís Galaic: cims aplanats, relleu suau, altitud mitjana de 500

metres. Sierra Morena: discorre al llarg de 400 km pel sud de la Meseta.

Destaca Despeñaperros. Sistema Ibèric: en destaquen les serres d’Albarracín i el Moncayo.

6

Unitats exteriors a la Meseta. Depressió de l'Ebre Pirineus: conjunt muntanyós més elevat d'Espanya (Aneto, Mont

Perdut i la Maladeta). Cadena Litoral Catalana: serralada litoral, la depressió prelitoral la

serralada prelitoral (Montseny, Montserrat i Montsant) Sistemes Bètics: Cadena Penibètica (Sierra Nevada). depressions

Intrabètiques, sadena Subbètica Depressió del Guadalquivir

7

Els arxipèlegs: Balears i Canàries. Illes Balears:Illes majors: Mallorca, Menorca i Eivissa Illes menors de Formentera, Cabrera i Conillera Les Balears formen part del Sistema SubbèticAltura màxima: serra de Tramuntana Illes Canàries:Situades a l'oceà AtlànticSón terres d'origen volcànicPaisatge canari típicament volcànic

8

La hidrografia.Vessant cantàbric

Rius

Rius curts i amb cabal abundant i regular Nervion, Nalon i Navia

Vessant atlàntic

Vessant mediterrani

Rius llargs i força cabalosos.Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir

Curts i amb una forta irregularitat estacionalTúria, el Xúquer i el SeguraL'Ebre (928 km): únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània

6.3. El clima.

9

10

Clima oceànic o atlàntic.

Característiques

Nord i oest d’Espanya

Temperatures suaus tot l’any Hiverns temperats i estius frescos i breusAmplitud tèrmica reduïda Precipitacions regulars tot l’anyPrecipitacions superiors al 800 mm anualsMés de 100 dies de pluja a l’any

11

Clima mediterrani continentalitzat.

Característiques

Interior peninsular

Temperatures molt contrastadesTemperatures mitjanes hivern: entre 4º i 6ºCTemperatures mitjanes estiu: entre 20 i 24ºCPrecipitacions escasses i irregularsPrecipitaciona inferiors als 500 mm Precipitacions es concentren a la primavera i la tardor

12

Clima mediterrani típic.

Característiques

Sud i est de la península

Temperatures mitjanes anuals entre 14 i 18ºCHiverns suaus (mitjanes entre 10 i 12º C)Estius càlids entre 22 i 26ºCTemperatures més elevades a l’interior de la vall del GuadalquivirPrecipitacions escasses i molt irregularsPrecipitacions se concentren a la tardor i primavera.

13

Clima de muntanya.

Característiques

Zones elevades

És el més fred i amb precipitacions més abundantsEstius més curts i hiverns més llargsPrecipitacions durant tot l’anyPrecipitacions s’incrementen amb l’alturaAls cims més elevats, les neus es produeixen durant molt mesos a l’anyMicroclimes segons la gradació en altura, l’orientació del relleu i la direcció dels vents

14

Clima subtropical.

Característiques

Arxipèleg canari

Temperatures càlides i constants tot l’anyMitjanes entre 18 i 20º C a la costa i 10º C a les zones altesPrecipitacions escasses (entre 100 i 300 mm)L’altitud eleva aquestes xifres a les muntanyes

6.4. El paisatge.

15

16

La vegetació atlàntica.Paisatge ric, però transformat

Bosc caducifoli (roure i faig)

Altres espècies: bedoll, castanyer, auró, til.ler i grévol

A les proximitats dels rius: vern, avellà, salze, servera, moixera ,

freixa

Repoblacions d’espècies no autòctones: eucaliptus i pinars

Destrucció del bosc → landes

Prats (per a la pastura)

17

La vegetació de l’interior.

Grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats

Vegetació és de tipus xeròfil

Arbres més baixos que a la zona atlàntica.

Espècie més estesa: carrasca

Menys nombrosa: Surera

Escassos boscos (a àrees de muntanya)

Boscos de roure i, sobre tot, pinars

També boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i

freixes.

18

La vegetació mediterrània.

Activitat humana → desaparició dels grans boscos

Espècies més abundant: alzina costanera o carrasca i algunes espècies de pins (pinassa i pi mediterrani)

En alguns llocs → sureres

Grans àrees de garriga

Altres espècies abundants: estepes, brucs i ullastres

19

La vegetació de muntanya.

Distribució de la vegetació en pisos

1) Cims: zones de roques nues i glaçades

2) Segon pis: prats

3) Tercer nivell: landes i matollars

4) Diferents pisos arboris

20

La vegetació canària.Gran varietat

Plantes xeròfiles (aulaga, tabaiba i cardones)

Arbres (palmeres i dragos)

Densos boscos (de laurisilva i de pi canari)

Espècies subalpines (violeta del Teide)