• Temperatura màxima superficial terrestre: +60⁰C.
• Temperatura mínima superficial terrestre: -88,3⁰C.
• A l’aigua les temperatures no son tant extremes ja que li costamolt escalfar-se i refredar-se. Quan es forma una capa de gela la superfície aquesta fa d'aïllant tèrmic.
• L’origen dels danys produïts pel fred són la destrucció deteixits a causa dels cristalls de gel que s’hi formen i els danysproduïts per calor són causats per la desnaturalització de lesproteïnes (45⁰C).
• Les plantes resisteixen més les temperatures extremes.
Estratègies per mantenir la temperatura
• Animals homeoterms (capaços de mantenir la Tª corporal
constant): suporten el fred perquè s'aïllen mitjançant el pèl, plomes
o greix (en els mamífers marins). Alguns emigren a zones més
càlides quan arriba l’hivern i davant la calor tenen hàbits
crepusculars. Uns exemples serien:
Amb pèl Amb plomes Amb greix
• Animals poiquiloterms (no poden mantenir temperatura constant):
s’allunyen del fred amagant-se sota terra o en refugis i reduint el
metabolisme tant com poden (dormint o hivernant). Davant la calor
també tenen hàbits crepusculars o nocturns. Ex:
Refuigi sota la closcaRefugi sota la terra o pedres
LA LLUM
Influeix distribució dels éssers vius.
Distribució estratificada en les plantes terrestres, en les selves o
boscos tropicals.
LA LLUM• Adaptacions de les plantes:• Plantes fotòfiles: zones sol.
• Plantes esciòfiles: viuen a l’ombra
• Fototropismes: plantes creixementsorientats cap a la llum.
• Distribució en 5 estrats:• Estrat arbori, estrat arbustiu, estrat
herbaci, estrat muscínic i estrat edàfic.
• Organismes fotosintètics aquàtics:estrat fòtic (superficial il·luminat), estratafòtic (a les fosques).
O. F. A
Estrat fòtic
Fitoplàcton (zona pelàgica)
Horitzons d’algues (zona
bentònica)
Estrat afòticNo existeixen
éssers fotosintètics
Adaptacions dels animals• La coloració dels animals ve determinada per la llum del medi on es troben.
Tipus de coloració
C. CRÍPTICA Confon l’animal amb el medi
C. APOSEMÀTICA D’avís
C. MIMÈTICAColors perillosos
però animal inofensiu.
Bioluminiscència
• Capacitat dels animals per produir llum en zones fosques.
• Per desorientar els depredadors, atraure preses, etc.
• Animals carnívors adaptació vida sense llum cecsmancats de pigments protectors pell.
Fotoperíode
• Realització de determinats processos segons la durada del dia i la nit.
Animals: diürns, nocturns i crepusculars
• Si és anual, determina el moment de la migració, de la muda, de la floració de determinades plantes, etc.
La humitat de l’aire
La humitat és el vapor que hi ha a l’aire
atmosfèric.
Humitat absoluta: quantitat
total de vapor d’aigua que hi
ha a l’aire (g/m³).
Humitat relativa: relació
entre la humitat absoluta i la
màxima humitat possible en
les mateixes condicions de
pressió i temperatura (%).
Adaptació animal
- Tenir un tegument impermeable.
- Tenir estructures que retenen l’aire i
mantenen l’humitat.
- Produir secrecions mucoses que
mantenen la pell humida.
- Tenir l’aparell respiratori a l’interior del cos.
- Fecundació interna (vivípara), o externa (ovípara).
Adaptació animal
- Hàbits especials.
- Adaptació del cicle biològic a l’estació de secà.
- Capacitat de beure aigua del mar.
Adaptació animal
Característiques:
• Arrels molt llargues.
• Fulles amb epidermis molt cutinitzades i ambpocs estomes.
• Pilositat abundant capaç de retenir aire i mantenir una microatmosfera humida.
• Tiges i fulles suculentes on s’emmagatzema una gran quantitat d’aigua de reserva.
• Fecundació a través de pol·len.
• Formació de llavors.
Adaptació de les plantes
LA PRESSIÓ
• És la força per unitat de superfície que exerceix el pes de l’aire.
• A mesura que augmenta l’altura la pressió i l’oxigen disminueixen.
• A 6000m sobre el nivell del mar, la pressió és de 380 mm Hg, i per tant, la parcial és de només 80 mm Hg.
• La pressió hidrostàtica és la força per unitat de superfície que exerceix l’aigua.
Adaptacions a la pressió
• A grans altituds sobre el nivell del mar, la pressióparcial d’oxigen és molt baixa. En els animals que viuen en aquestes condicions, com les llames delsAndes, molts ocells o els animals aquàtics dels rius i llacs d’altes muntanyes, etc. hi ha adaptacions comara la presencia d’hemoglobines especials amb mésafinitat per l’oxigen.
• Entre les adaptacions a la pressió hidrostàtica hi ha la bufeta natatòria que tenen molts peixos. Elspeixos dels fons abissals són plans i no tenencavitats internes amb aire.
LA SALINITAT
És la concentració de sals minerals dissoltes. • A l’aigua del mar la mitjana és d’uns 35 g/l.
• A l’aigua dolça pot ser de tan sols 0,5 g/l.
Quan es produeix l’osmosi podem trobar 3 tipus d’organismes:
Poiquilosmòtics Si varia la salinitat del medi també varia la del seu medi intern, si supera l’interval de tolerància moren. (Algues i major part d’invertebrats). ORGANISMES ESTENOHALINS.
Homeosmòtics poc eficaços Aquests organismes tenen adaptacions per regular la salinitat interna, com no solen ser gaire eficaçes la major part són organismes ESTENOHALINS. (La majoria de peixos).
Homeosmòtics eficaços Suporten grans canvis de salinitat, com ara els que comporta el pas de l’aigua dolça a l’aigua del mar. (anguila, salmó, gamba…)ESPÈCIES EURIHALINES.
ELS CORRENTS DEL MEDI
• Són els moviments que presenten l’aigua i l’aire.
• Provoquen adaptacions especials als éssers vius i influeixen en
la seva distribució espacial.CORRENTS AERIS CORRENTS MARINS
Aprofitats per:-Migracions (ocells i insectes)-Dispersió del pol·len o llavors (plantes)
Principals adaptacions als vents forts: -Escurçament de les ales d’alguns insectes i la mida petita d’algunes plantes.
Aprofitats per:-Migracions (peixos, cetacis…)Principals adaptacions al moviment del mar quan xoca amb la costa:-Adherències al substrat.-Excavacions a les roques.-Amagar-se a les esquerdes.Principals adaptacions al moviment dels rius:-Forma plana de nombroses larves d’insectes.-Refugiar-se sota les pedres.-Fer un estoig de pedretes.-Tenir ventoses.
Top Related