Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 1
Històries del Priorat
Desembre 2016 - Número 4
El transport de vi a finals del s.XIX
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 2
Resum
Al darrer quart del s.XIX la comarca va exportar vi a dojo. A França la fil·loxera feia de les seves i els mercaders francesos no paraven de
comprar vi. En aquest article presentem algunes notícies sobre com es transportava aquest vi.
Foto de portada cedida per Dolors Benaiges Vilalta a qui donem les gràcies.
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 3
El transport de vi a finals del segle XIX
A partir de 1877, aproximadamet, els
vinicultors prioratins venien a vinicul-
tors forans quantitats importants de
vi. Ara, ¿com es transportava aquest
vi?
Amb la inauguració de la línia
ferroviària a finals de 1890 molts
pobles del baix Priorat el portaven
amb carros a l'estació de Marçà,
operació bastant complexa segons
ens explica Josep Vernet del Masroig
a les seves memòries: “[…] la
carretera general a tres Km. de
distància; a la que s’hi arribava per un
camí costerut, ple de pedres i clots;
de manera que per a aportar dos
bocois de vi a l’estació de Marsà a 10
km. de distància, es necessitava el
carro adient, sis mules, i mig dia de
temps.” (1) D’altra banda, com van
veure a l’article Trens que mai van
córrer pel Priorat, segurament bona
part d’aquest vi es va continuar
transportant com abans.
I com es feia abans? Doncs per
camins de ferradura que “solament
eren transitables a peu o amb ani-
mals de bast […] el vi es portava en
bots de pell, que per regla general
eren de mitja càrrega [uns 60 l]. En
posaven un per banda d’animal.” (2) I
si el camí ho permetia, amb carros
que podien portar força pes. Pepito
del Masroig recordava com “havia pu-
jat els antics tombs de les olletes amb
1.500 Kg de raïm.” (3)
I carreteres? Les dues úniques
“carreteres” de què disposava la
comarca: la carretera d'Alcolea (ac-
tual N-420) i la que creuava la part
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4
nord de la comarca, la que anava de
Reus a les Garrigues passant per
Cornudella i Ulldemolins, amb un
ramalet a Poboleda. Fos com fos, per
camins de carro o per carreteres
primitives, era una tasca dura i pe-
rillosa i voldria dedicar aquest articlet
a la memòria de tants i tants traginers
anònims que la van dur a terme. I ho
faré a partir d'algunes de les moltes
notícies breus que apareixen a la
premsa.
El primer problema era el mal
estat de les vies de comunicació,
fossin carreteres o camins, la qual
cosa provocava accidents que
s'haguessin pogut evitar. Un exemple
de finals de 1877: “Anteayer volcó un
carro en la carretera de Reus á
Falset, de cuyo mal estado varias ve-
ces nos hemos lamentado, cogiendo
al conductor debajo de una de las
ruedas y fracturándose la pierna.” (4)
I també estaven en mal estat els
trams que recorrien l'interior de les
poblacions. “Nuestro corresponsal en
Falset nos escribe indicándonos el
mal estado de una de las cunetas del
Foto cedida per Joan Aymerich Llechá.
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 5
trozo de carretera que atraviesa
aquella población, hasta el punto de
que los vehiculos que la recorren, en
particular de noche, están expuestos
á serios percances. Sin ir mas lejos,
el miércoles último por la tarde un
carro cargado con dos pipas de vino
que pasaba por dicha carretera, cayó
en la cuneta, siendo levantado des-
pues de mucho trabajo, gracias á los
esfuerzos que hicieron varios carre-
teros y algunos vecinos.” (5)
En una comarca bastant mun-
tanyosa com la nostra, inevitablement
carreteres i camins sovint vorejaven
barrancs de consideració la qual cosa
contribuïa a que els accidents fossin
greus. “En la mañana del viernes un
carro procedente de Falset, cargado
de bocoyes de vino y tirado por dos
mulos, al llegar frente á Porrera
despeñóse á un profundo abismo que
hay al lado de la carretera, llegando á
su fondo estrellados carro, bocoyes y
caballerías.” (6) Si els vorals de la
carretera haguessin estat dotats de
proteccions, accidents d'aquesta
mena s'haurien pogut evitar o mini-
mitzar, com assegura el corresponsal
del Diario de Tarragona tot donant
notícia d'un altre accident: “En la
carretera de Falset, kilómetro 28,
ocurrió el domingo último un sensible
accidente de esos que se repiten con
sobrada frecuencia en aquella via y
que son casi inevitables, dadas sus
especiales condiciones. Un carro se
despeñó de una considerable altura
frente al pueblo de las Irlas, quedan-
do completamente destrozado y en
muy grave estado el conductor. Urge
prevenir una nueva desgracia esta-
bleciendo poyos o rodillos al borde
del precipicio.” (7)
L'amplada insuficient de les vies
en alguns llocs també originava
accidents de més o menys consi-
deració: “Sobre las cuatro y media de
la tarde de ayer en la carretera de
Alcolea descendía un carro cargado
con un bocoy de vino procedente de
Porrera cuando al cruzar el puente
que salva el barranco llamado de
‘Pedret’ […], encontrándose con otro
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 6
carro que iba en direccion contraria,
el cual rozó á la caballeria que tiraba
del carro procedente de Porrera, la
cual se apartó súbditamente [sic]
hácia la orilla de la carretera de
suerte que faltando tierra al carro
cayóse al fondo del barranco. Afor-
tunadamente, el conductor que iba
montado en el vehículo salió ileso, así
como la caballería. Tampoco sufrió el
bocoy y sí solo algunos desperfectos
el carro.” (8)
Un segon prob lema era la
inseguretat dels camins. No puc as-
segurar que els robatoris fossin molt
freqüents però sí que no eren un fet
aïllat. La qüestió s'inclou en un marc
més ampli, el de la violència que im-
perava en aquella època, i del qual
tractava l’article anterior. Tant merca-
ders, com cotxes de línia o traginers,
eren objectiu dels lladregots que tro-
baven fàcil escapatòria i refugi en les
muntanyes de la nostra comarca.
Vegem-ne algun exemple. “Escriben
de Cornudella, que el mártes, sobre
las doce del medio dia, fué robado un
comprador de vinos llamado Vernet,
natural de Vilella-alta, en el punto de
la carretera de Falset, llamado
Barranchs fondos, término de Arbolí,
distante dos horas de Cornu-della.
Los ladrones eran tres hombres
enmascarados que, saliendo de sú-
bito al encuentro de Vernet, le pre-
guntaron cortésmente que donde lle-
vaba el dinero, y al contestarles este
que en el zurron, sobre el aparejo de
la caballeria, dirigiéronse á esta, ex-
trajeron del zurron trescientos duros
en plata que habia, librándose de la
incautacion otros cien duros en oro
que se salvaron, á causa de la preci-
pitacion con qué llevaron á cabo el re-
gistro.” (9)
De vegades els lladres aprofitaven
que ja hi eren per fer més d'un roba-
tori: “Por carta particular que tenemos
á la vista fechada en Falset, sabemos
que el miércoles fueron robados el
coche de Reus que se dirije á aquella
villa y dos carreteros en el punto
llamado Coll Negre.” (10)
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 7
Les forces de l'ordre actuaven,és
clar, però sovint arribaven tard, si bé
no sempre: “El 2 del actual cundió la
voz de que en el Coll llamado de la
Taixeta habia sido robado un carre-
tero de los masos de Mora, y tan
luego llegó la notíca á conocimiento
del comandante capitan de la guardia
civil don Prudencio rojas Perez, que
incidentalmente se hallaba en Riude-
cols, dispuso lo conveniente para la
busca y captura de los autores de
aquel, resultando que en la mañana
del jueves fueron capturados por los
guardias...” (11)
De vegades els lladregots no se'n
sortien amb la seva perquè hi havia
qui els plantava cara: “Cerca del Coll
de Alforja se le presentaron entre cin-
co y seis de la tarde de anteayer á un
carretero que se dirigia á Bisbal de
Falset, dos sugetos revolver en ma-
no, exigiéndole el dinero que traia.
Resistióse el carretero, dando un ga-
rrotazo á uno de los ladrones, á quie-
nes derribó y desarmó, escapando
luego en demanda de auxilio á unos
peones camineros que se encon-
traban cerca de aquel sitio, y á su re-
greso habian tomado los cacos las de
Villadiego, con una pequeña cantidad
que llevaba en el carro.” (12)
En altres casos, però, no sembla
que fossin lladregots els que ac-
tuaven sinó que algú aprofitava la
solitud dels paratges per on circu-
laven per a dur a terme venjances
personals. “Por la cartera [sic] de Fal-
set cerca de L'Hostal de la Coixa, iba
anteayer (el sábado) un carro car-
gado de madera, cuyo conductor
yacia cadáver sobre el cargamento,
destrozada la cabeza y envuelto en
una manta, y en cuyas maderas se
veian pegados pedazos de su cere-
bro; deduciéndose de ello que habia
sido muerto de un disparo de arma de
fuego.” (13) El fet del tret al cap i que
no es parli de robatori semblen indi-
car que es va tractar d'un assassinat.
Ara bé, no tots anaven tant lluny
en la seva venjança i n’hi havia que
en tenia prou amb fer-li una bona
mala passada al seu enemic. Si més
no, això és el que sembla que va
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 8
passar al maig de 1893: “Parece ser
que en la carretera de Falset y puesto
denominado Coll de la Teixeta, dejó
un traficante un carro que conducía
dos bocoyes de vino tan solo por
unos momentos y mientras conducía
otros dos á Porrera. Al volver por los
otros dos se encontró con que una
mano criminal se había complacido
en derramar todo el líquido por la ci-
tada vía.” (14) La candidesa de qui va
deixar el carro “aparcat” queda fora
de dubte.
Que els camins eren perillosos ho
recull fins i tot el folklore. A Siurana es
cantava una cançó, basada en un
conte, que deia així:
“Un dia pujant de Reus,
ne vaig trobar quatre lladres
i em van dir que no ho digués
a cap home, ni a cap dona;
a vós us ho dic Senyor,
que no sou home ni dona;
si voleu saber qui són,
són aquí sota la trona.” (15)
A més de tot el que hem dit hi ha-
via un tercer perill: els costums dels
conductors de carros. Pel que sembla
era un costum molt arrelat el fet de
dormir i deixar que els animals, que ja
havien fet el camí moltes vegades i
se’l coneixien bé, anessin passant
via. El mètode, probablement fill de
poques hores de descans sobre tot
en èpoques de molta feina, de ve-
gades fallava i les conseqüències
eren tràgiques: “Dice un colega de
Reus que en la carretera que con-
duce a Falset, y en el trozo que
media desde las Borjas a Alforja, se
encontró muerto en la madrugada del
viernes último, debajo de un carro
volcado que conducia pipas, el con-
ductor del mismo. Se presume que ha
pagado con la vida dicho conductor la
costumbre, tan arraigada en los de su
clase, de dormir encima del carga-
mento durante el trayecto, y dejar à
voluntad de los animales el arrastre,
pues no otra cosa se desprende de la
situación en que fué encontrado.
Nunca han servido de ejemplo tan fu-
nestos resultados.” (16)
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 9
Un altre fet que generava acci-
dents era el de voler més valent que
ningú i desafiar les forces de la natu-
ra, per exemple voler creuar per una
riera o un riuet amb un cabal superior
al normal: “Nos escriben de Porrera
que un traginero de esta villa que ve-
nia del Lloá con tres mulos cargados
de vino, se ahogó inevitablemente
con uno de dichos mulos al intentar
vadear el rio de Gratallops, salván-
dose los dos mulos restantes con sus
cargas respectivas que llegaron a la
orilla opuesta […] desgracia acaecida
por la imprudencia temeraria del
traginero, el cual, a pesar de las
repetidas advertencias, quiso fran-
quear el paso sin medir el peligro á
que se exponia, haciendo todavia, se-
gun se dice, alardes de valentia hasta
mitad de la corriente, siendo arras-
trado por ésta á larga distancia.” (17)
Per tot plegat no és estrany que
algú escrivís el que segueix: “Siempre
hemos notado gran falta de precau-
cion en los carreteros y es un milagro
que todos los dias no tengamos que
lamentar desgracias.” (18)
I finalment també es produïen
accidents en el moment de pujar o
abaixar els bocois del carro: “El alca-
de de Porrera comunica al señor go-
bernador que en la noche de ante-
ayer, hallándose cuatro individuos
cargando un bocoy de vino en un ca-
rro, se desprendió uno con tan mala
suerte que aplastando á uno de ellos
le dejó cadáver instantáneamen-
te.” (19)
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 10
(1) VERNET ASSENS, Josep. Memòries d’un
vuitantè (inèdites).
(2) Vallès, Joan. “Retalls o reculls d’una
mica d’història del poble”. Canya i Gram.
Butlletí del Masroig. El Masroig: Societat
Cultural i Recreativa Flor de Maig, núm 50,
primavera 2003, p.44.
(3) Pepito. “Adéu a l’últim ruc”. Canya i
Gram. Butlletí del Masroig. El Masroig: So-
cietat Cultural i Recreativa Flor de Maig,
núm 51, estiu 2003, p.67.
(4) Diario de Tarragona, 9.V.1877, p.2.
(5) Diario de Tarragona, 14.XII.1877, p.3.
(6) Diario de Tarragona, 27.I.1880, p.2.
(7) Diario de Tarragona, 22.IV.1887, p.2.
(8) Diario de Tarragona, 22.III.1891, p.2.
(9) La Opinión, 1.XII.1877, p.2.
(10) Diario de Tarragona, 6.IX.1879, p.2.
(11) Diario de Tarragona, 14.IX.1879, p.3.
(12) Diario de Tarragona, 25.XI.1891, p.2.
(13) La Opinión, 22.IX.1885, p.2.
(14) El Correo de la Provincia, 14.V.1893, p.2.
(15) VV.AA. Recull de folklore del Montsant-
Serra de Prades. Tarragona: El Mèdol,
1990, p.19.
(16) Diario de Tarragona, 24.VI.1886, p.2.
(17) Diario de Tarragona, 22.I.1892, p.2.
(18) Diario de Tarragona, 12.XII.1889, p.1.
(19) Diario de Tarragona, 12.XII.1889, p.2.
Notes
Top Related