Implantació de la Recollida Selectiva deMatèria Orgànica
Gener 2003
El document “Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica”, ha estat elaborat a iniciativa del Grup de Treball de Fluxos metabòlics de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat amb l’objectiu d’aportar un text de referència per a la gestió dels residus municipals. El document ha estat revisat i consensuat per tots el municipis membres del grup treball, a més d’altres entitats acreditades, als quals agraïm la seva col·laboració. Volem agrair especialment el treball realitzat pels autors del document, senyor Xavier Gabarrell i Durany, senyor David Gabriel Buguña i senyor Ernest Marco Urrea del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona. També volem agrair la participació dels ajuntaments de : Balenyà, Santa Coloma de Cervelló, Tiana, Pallejà, Riudecanyes, Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans de la Segarra, i Mancomunitat la Plana, així com la col·laboració de les entitats següents: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i Centre de Documentació i Educació Ambiental de Terrassa (CDEA)
Coordinació: Sec retaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Barcelona, gener 2003.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
1. ÍNDEX
Acrònims i definicions.................................................................................................3
1. La matèria orgànica dels residus municipals...............................................................5
1.1. El cicle de la matèria orgànica.....................................................................6
1.2. La normativa referent a la FORM..................................................................8
1.2.1. Normativa europea..............................................................................8
1.2.2. Normativa estatal....................... ......................................................10
1.2.3. Normativa catalana............................................................................12
1.3. Situació actual dels residus a Catalunya i Europa..........................................12
1.4. La caracterització dels residus municipals a Catalunya...................................15
1.5. Tractament de la FORM.............................................................................17
1.6. Els beneficis d'implantar la recollida selectiva de la FORM.............................21
1.6.1. Millora del medi ambient....................................................................21
1.6.2. Obtenció del compost: un material beneficiós per al medi ambient...........23
1.6.3. Compliment de la normativa vigent......................................................26
1.6.4. Reducció de la quantitat de residus destinada a tractament finalista.........26
2. Models i sistemes de recollida que incorporen la recollida selectiva de la FORM............ 27
2.1. Models de referència............................................................................... 28
2.1.1. El model Valor i el model Residu Mínim................................................ 28
2.1.2. Altres experiències a Catalunya.............................. ............................. 34
2.2. Avantatges i inconvenients de la recollida en contenidors i porta a porta de la
FORM........................................................................................................... 35
2.3. Valoració dels models i sistemes de recollida.................. ............................. 41
2.3.1. Nivell de recollida de FORM i nivell d'impropis....................................... 41
2.3.2. Nivells de les altres recollides selectives (paper, vidre, envasos lleugers)..44
2.3.3. Quant a la percepció de la població..................................................... 49
2.3.4. Costos econòmics............................................................................. 51
2.3.5. Les característiques pròpies del municipi............................................. 55
3. Materia l necessari per a la recollida selectiva de la FORM.......................................... 59
3.1. El contenidor.......................................................................................... 59
3.1.1. Tipus de contenidors.......................................................................... 59
3.1.2. Valoració.......................................................................................... 62
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
3.2. El cubell domiciliari.................................................................................. 64
3.2.1. Tipus de cubell.................................................................................. 64
3.2.2. Valoració.......................................................................................... 66
3.3. Les bosses.............................................................................................. 66
3.3.1. Les bosses compostables de midó i de paper......................................... 67
3.3.2. El cas de la bossa taronja................................................................... 68
3.3.3. Valoració.......................................................................................... 69
3.4. El camió de recollida................................................................................ 72
3.5. Altres materials de la campanya................................................................ 74
4. Implantació de la recollida selectiva de la FORM....................................... .......... 75
4.1. Fase prèvia............................................................................................. 77
4.1.1. Anàlisi de la gestió actual de la recollida dels residus municipals............... 77
4.1.2. Aspectes a considerar abans de la implantació de la recollida
de la FORM................................................................................................ 83
4.2. Fase d'informació i educació ambiental......................................................... 85
4.2.1. Aspectes previs a considerar................................................................. 86
4.2.2. Posada en marxa de la campanya.......................................................... 89
4.3. Fase de seguiment i retorn de la informació.................................................... 99
4.4. Grans generadors...................................................................................... 102
4.4.1. Proposta d'intervenció bàsica als grans generadors.................................. 104
4.4.2. El cas dels bars i restaurants i mercats municipals................................... 106
4.5. Educació ambiental a les escoles................................................................. 108
4.6. Compostatge casolà.................................................................................. 110
5. Bibliografia................................................................................................... 115
6. Annexos....................................................................................................... 119
A1. Llistat de recursos dirigits a l'educació ambiental a les escoles sobre residus...... 121
A2. Ordenança municipal dels residus de Pallejà.................................................. 125
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
3
ACRÒNIMS I DEFINICIONS
- ACV: Anàlisi del cicle de vida
- AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona
- CEPA: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius
- EDAR: Estació depuradora d'aigües residuals
- EMSHTR: Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractaments de Residus
- FIRM: Fracció inorgànica dels residus municipals
- FORM: Fracció orgànica dels residus municipals
- LERE: Llei d'envasos i residus d'envasos
- MIR: Materials inorgànics reciclables
- PGRMC: Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya
- PNRU: Plan Nacional de Residuos Urbanos
- SIG: Sistemes Integrats de Gestió
- Abocador: instal·lació de disposició del rebuig dels residus que s'utilitza per al dipòsit
controlat d'aquest en la superfície o sota terra.
- A doll: residus dipositats sense bossa dins el contenidor.
- Bossa compostable: bosses de midó o de paper on es poden dipositar els residus
orgànics domiciliaris i que no impliquen cap problema en el procés de compostatge
posterior.
- Brossa tot u: brosses d’escombraries on no s’ha fet cap tipus de recollida selectiva
prèvia al domicili (tota la brossa hi està barrejada).
- Campanya: s'entendrà per campanya de recollida selectiva de la matèria orgànica tot
el procés d'implantació d'aquesta recollida, que inclou la fase de planificació, la fase
d'informació, l’educació ambiental i la implantació i, per últim, la fase de seguiment i
retorn.
- Compostatge: procés biològic natural aeròbic (en presència d'oxigen) en el transcurs
del qual els microorganismes presents en el residu ataquen i degraden la matèria
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
4
orgànica, alliberen energia per l'activitat metabòlica i, gràcies a una sèrie de reaccions
bioquímiques, aigua, anhídrid carboni, sals minerals i, després d'uns mesos de
transformació, s'obté una matèria orgànica estabilitzada anomenada compost.
- Grans generadors: aquelles activitats econòmiques productores de gran quantitat de
residus, en el nostre cas i especialment, matèria orgànica (per exemple, fruiteries,
mercats, restaurants, etc.).
- Impropis: materials inorgànics (vidres, plàstics, etc.) que poden passar en petites
concentracions al compost, principalment a causa d’una mala separació de la FORM al
domicili.
- Incineradora: instal·lació on té lloc un procés de combustió controlada dels residus,
els quals són transformats en cendres, escòries i gasos.
- Punt de recollida: agrupació de contenidors o punts d'aturada del camió per recollir
residus en l'itinerari de recollida.
- Rebuig: residus o fraccions no valoritzables.
- Restes: residus que no són recollits selectivament en cap contenidor específic, però
que poden tenir un procés de recuperació posterior.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
5
1. LA MATÈRIA ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS
En els darrers anys, l'increment en la producció de residus municipals i els canvis en la
seva composició qualitativa ha esdevingut un dels problemes ambientals més
importants de la nostra societat. Al nostre país, els principals problemes causats pels
residus municipals es posen de manifest amb més intensitat a les àrees més poblades,
on s'ha produït un increment de la generació de residus superior al 50% en les
darreres dècades (Generalitat de Catalunya, 1999).
Al nostre país es genera una gran quantitat de residus orgànics provinents de fonts tan
diverses com la ramaderia (fems i purins), la indústria (per exemple, l’alimentària), els
llots d’EDAR, els residus vegetals, etc. Part d'aquests residus tenen uns sistemes de
gestió i una normativa pròpia que no tractarem en aquest manual, atès que el nostre
marc d’estudi serà la FORM present als residus municipals.
La Llei 10/1998 de residus (Estat espanyol, 1998) estableix que els residus municipals
són aquells generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, així com tots
aquells que no siguin perillosos i que per la seva naturalesa i composició es poden
assimilar als produïts als llocs o activitats esmentats. A més, la norma diu que es
consideren residus urbans els residus procedents de la neteja de vies públiques, zones
verdes, platges, animals domèstics morts, així com mobles, vehic les abandonats i runa
d’obres de reparació domiciliària.
A la normativa catalana, la Llei 6/1993 reguladora dels residus (Generalitat de
Catalunya, 1993), es defineix els residus municipals com “els residus domèstics i
també els de comerços i d’oficines i serveis i d’altres residus que, per llur naturalesa o
composició, poden assimilar-se als residus domèstics”.
Quant a la classificació d'aquests residus municipals, el PGRMC (1995-2000)
(Generalitat de Catalunya, 1995) feia una distinció tipològica diferenciant:
- Residus municipals ordinaris. Aquells que són objecte de recollida ordinària
d'escombraries. Serà la matèria orgànica d'aquests residus la que es
recollirà selectivament i es tractarà posteriorment per fer compost.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
6
- Residus municipals voluminosos. Els que per la seva grandària no poden ser
evacuats a través dels mitjans convencionals utilitzats pels residus
municipals ordinaris (per exemple, electrodomèstics, mobles, matalassos,
somiers, portes, etc.).
- Residus municipals especials. Aquells que pel caràcter perillós de la seva
composició tampoc no poden ser evacuats com els residus municipals
ordinaris (per exemple, pintures, coles, medicaments, bateries de cotxe,
etc.).
En el PGRMC (2001-2006) (Generalitat de Catalunya, 2001) s’afegeix una nova
classificació complementària a l’anterior, distingint entre:
- residus municipals comercials (residus procedents de comerços, oficines i
serveis), i
- residus municipals domiciliaris.
Aquesta nova classificació es realitza tenint en compte l'origen del residu. En ambdós
casos es genera matèria orgànica. En el primer cas, en aquelles activitats econòmiques
on es venen productes frescs (carns, fruites, verdures, etc.) i elaborats (bars,
restaurants, etc.) i en el cas dels domicilis sobretot en l'elaboració dels àpats. Així
doncs, caldrà tenir en compte aquestes dues fonts generadores de matèria orgànica a
l'hora de dissenyar i portar a terme la campanya per a la recollida selectiva d'aquesta
fracció.
1.1. EL CICLE DE LA MATÈRIA ORGÀNICA La matèria orgànica està formada majoritàriament per molècules de carboni (C),
nitrogen (N), hidrogen (H), oxigen (O), sofre (S) i fòsfor (P). Als ecosistemes naturals
on no intervenen els éssers humans (i sempre que hi hagi presència d'aigua, llum i
nutrients) els vegetals i els organismes autòtrofs creixen i es multipliquen. Els
herbívors s'alimenten dels vegetals i els carnívors, alhora, d'aquests. Quan els éssers
vius moren, excreten o muden, les restes passen al sòl, on experimenten un procés de
descomposició al final del qual es transformaran de nou en nutrients. D'aquesta
manera, es tanca el cicle de nutrients i es garanteix la conservació natural del sòl. La
matèria orgànica, alhora, té moltes altres funcions a més d'aportar nutrients al sòl, ja
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
7
que afavoreix el desenvolupament d'altres microorganismes, subministra i regula l'aire
i l'aigua a les arrels, etc.
Amb els sistemes de producció agrícoles actuals no es respecten els cicles de nutrients
del sòl, a excepció d'aquells que consideren tot un seguit de qüestions ambientals i
socials i que són coneguts com a "biològics" o "orgànics". En general, es donen
prioritat als guanys econòmics a curt termini i el sòl és considerat un simple
sustentador dels vegetals que hi creixen i no pas un sistema dinàmic i viu. Així, els
vegetals que hi creixen són extrets i comercialitzats de manera que no hi ha cap
aportació orgànica al sòl, que se supleix amb l'aportació de fertilitzants químics, que
tenen conseqüències negatives per al medi, com ara la contaminació d'aqüífers o
l'extracció de matèries primeres per a la seva formulació, i no tenen els avantatges
addicionals de la matèria orgànica. Alhora, les restes vegetals consumides a les cases
esdevenen un residu que fins fa poc tenia un tractament finalista a l'abocador o a la
incineradora amb importants impactes sobre la salut humana i l'ambient.
Amb la recollida selectiva de FORM es pretén reinvertir aquest cicle de la matèria
orgànica i transformar en compost la FORM generada als domicilis, que es podrà
aplicar de nou al sòl com a adob i millorador en les tasques agrícoles i de jardineria
(vegeu Figura 1.1).
Figura 1.1. Cicle trencat de la matèria orgànica i el seu tancament aprofitant els residus orgànics recollits
selectivament al domicili
SÒL
PRODUCTES VEGETALS
RESIDU
COMPOST
MNERALS DEL SÒLABOCADOR
INCINERADORA
CONSUM
PLANTA DE COMPOSTATGE
COMPOSTATGE CASOLÀ
FERTILITZANTS INORGÀNICS
TRACTAMENT FINALISTA
RECICLATGE
SÒL
PRODUCTES VEGETALS
RESIDU
COMPOST
MNERALS DEL SÒLABOCADOR
INCINERADORA
CONSUM
PLANTA DE COMPOSTATGE
COMPOSTATGE CASOLÀ
FERTILITZANTS INORGÀNICS
TRACTAMENT FINALISTA
RECICLATGE
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
8
1.2. LA NORMATIVA REFERENT A LA FORM
A continuació, es descriu el marc legal que regula la gestió dels residus municipals en
els diversos nivells competencials, amb especial èmfasi en aquelles normatives que
tenen una rellevància especial en la gestió de la FORM i el seu grau d'aplicació.
1.2.1. Normativa europea
• Directiva 91/156/CEE del Consell de 18 de març de 1991 per la qual es modifica la
Directiva 75/442/CEE relativa als residus. Aquesta Directiva estableix que per
protegir de manera eficaç el medi ambient no n’hi ha prou de garantir l'eliminació
responsable dels residus, sinó que també s'han de reduir en origen o recuperar-los
i reciclar-los, promocionar els productes reciclables i afavorir les seves possiblitats
de comercialització.
• Resolució del Consell de 24 de febrer de 1997 sobre una estratègia comunitària de
gestió de residus. La Comissió reitera la necessitat d'aplicar en la Comunitat una
política global de gestió de residus orientada a aconseguir un elevat nivell de
protecció del medi. Estableix el mateix ordre de prioritat en les operacions de
gestió dels residus: prevenció, reutilització, compostatge, recuperació d'energia i,
finalment, eliminació.
• Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d'abril de 1999, relativa a l'abocament de
residus. En aquesta Directiva s'obliga els estats membres a elaborar una
estratègia nacional dirigida a reduir els residus biodegradables destinats a
l'abocador. És interessant destacar-ne les consideracions següents:1
(16) Considerando que deberían tomarse medidas para reducir la producción de
gas metano de vertederos, entre otras cosas, con objeto de reducir el
calentamiento global mediante la limitación del vertido de residuos
biodegradables y el establecimiento de requisitos sobre control de gases de
vertedero.
1 Les cites són una transcripció de les consideracions que incorpora la Directiva 1999/31/CE
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
9
(17) Considerando que las medidas adoptadas para reducir el vertido de
residuos biodegradables también deberían tener por objeto impulsar la recogida
selectiva de residuos biodegradables, la separación en general, la valorización y
el reciclado.
L'article 5 de la Directiva estableix els objectius de reducció de residus
biodegradables municipals destinats a l'abocador, segons:
Ø Any 2006: reducció de fins al 75% en pes del total de residus municipals
biodegradables destinats a l'abocador (respecte als residus produïts l'any
1995). Això vol dir que, com a mínim, el 25% dels residus municipals
biodegradables (prenent per base l'any 1995) no podran destinar-se a
l'abocador l'any 2006.
Ø Any 2009: reducció de fins al 50% en pes del total de residus municipals
biodegradables destinats a l'abocador (respecte als residus produïts l'any
1995).
Ø Any 2016: reducció de fins al 35% en pes del total de residus municipals
biodegradables destinats a l'abocador (respecte als residus produïts l'any
1995).
Figura 1.2. Evolució de la quantitat màxima de residus biodegradables que podran
ser destinats a l’abocador segons la Directiva 1999/31.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
% m
àxim
de
mat
eria
ls b
iode
grad
able
s de
stin
ats
a ab
ocad
or
1995 2006 2009 2016
any
• Working document. Biological Treatment of Biowaste 2nd Draft. Aquest és un
document de treball elaborat per la Direcció General de Medi Ambient de la
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
10
Comissió Europea i que, per tant, no té rang normatiu. Tanmateix, volíem fer-hi
referència perquè actualment es troba en fase de discussió i perquè pot tenir un
pes important en la redacció de les futures directives que s'aprovin. En l'apartat
de princ ipis generals del document, es prioritza el compostatge o la digestió
anaeròbia dels residus biodegradables separats selectivament per sobre dels
tractaments mecanicobiològics o d'altres tractaments de recuperació energètica.
També s’hi fixen terminis per implantar de manera obligada la recollida selectiva
de la matèria orgànica a casa i als grans generadors en municipis de més de dos
mil habitants. En el document es fa un esforç per integrar tot tipus de residu
orgànic (no només la FORM), amb la intenció d'ordenar tècnicament i jurídica el
tractament biològic dels residus biodegradables, i es classifiquen en susceptibles
de rebre algun tipus de tractament biològic i aplicables directament al sòl. Segons
aquest ordenament, el terme compost només es podria aplicar al producte
resultant del procés de compostatge dels residus biodegradables que procedeixin
d'una recollida selectiva en origen. En cas contrari, el producte resultant seria
anomenat residu biodegradable estabilitzat i tindria restringit l'àmbit d'aplicació.
En ambdós casos, es defineixen diferents categories de qualitat segons les seves
característiques.
1.2.2. Normativa estatal
• Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus. És la transposició al dret intern de la
Directiva 91/156/CEE i constitueix la norma bàsica de caràcter més general
aprovada sobre residus a l’Estat espanyol.
L’article 4.3 atribueix als ens locals l'obligatorietat de la recollida, transport i
l'eliminació dels residus urbans, mentre que abans d’aquesta Llei només hi
estaven obligats els municipis de més de cinc mil habitants.
L’article 20.3 especifica que tots els municipis amb una població superior a cinc
mil habitants estan obligats, abans de l'1 de gener del 2001, a implantar
sistemes de recollida selectiva de residus urbans que en possibilitin el
reciclatge i altres formes de valorització. S'entén per recollida selectiva el
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
11
sistema de recollida diferenciada de materials orgànics fermentables i de
materials reciclables.
Alhora, la Llei preveu l'elaboració de plans nacionals de residus, que són el
resultat de la integració dels respectius plans autonòmics de gestió (dels quals
les comunitats autònomes són responsables) i admet la possibilitat que els ens
locals puguin elaborar els seus propis plans de gestió de residus urbans.
• Pla Nacional de Residus Urbans (2000-2006). Programa Nacional de
Compostatge. El Pla Nacional de Residus Urbans (PNRU), aprovat el gener de
2000, determina que, a més dels municipis de cinc mil habitants, els municipis
de més de mil habitants també hauran d'establir sistemes de recollida selectiva
abans de l'any 2006. El PNRU preveu promoure el reciclatge orgànic dels
residus municipals mitjançant el Programa Nacional de Compostatge. En
aquest programa s'inclou com a objectiu el compostatge del 40% de la FORM
per a final de l'any 2001 i el 50% per a final del 2006 i la biometanització
(valorització energètica mitjançant digestió anaeròbia) del 2% per a final 2001
i del 5% per a final del 2006.
• Ordre del 28 de maig de 1998 sobre fertilitzants i afins. Ofereix un llistat dels
fertilitzants i afins que poden utilitzar-se en agricultura, entre els quals hi ha el
compost, i estableix continguts màxims i mínims de metalls pesants que poden
contenir i de les característiques de la seva composició.
• Nova normativa sobre el compost i altres actuacions. Actualment, el Ministeri
de Medi Ambient està elaborant una nova normativa per completar la
normativa existent (Ordre de fertilitzants i afins de 1998) i adaptar-la a les
exigències ambientals actuals tenint en compte el futur marc normatiu. Les
directrius amb què s'està treballant són millorar la definició de compost, aclarir
quines són les matèries primeres que poden compostar-se, augmentar el
contingut de matèria orgànica exigit al compost i incloure-hi paràmetres per
definir la seva estabilitat, limitar la quantitat d'impureses, establir diferents
categories de compost i informar sobre les seves característiques
agronòmiques. Alhora, també s’hi volen incloure una sèrie d'actuacions per
garantir-ne la producció i utilització, com per exemple instruccions per a
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
12
l’aplicació, activitats de formació de tècnics de compostatge i l'establiment d'un
centre o xarxa de centres per a l'assessorament i el control de qualitat.
1.2.3. Normativa catalana
• Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. És la llei marc que regula
els principis d'actuació en la gestió de tots els seus residus inclosos en el seu
àmbit d'aplicació i delimita les competències dels diferents ens a Catalunya.
D'acord amb l'article 47, tots els municipis de més de cinc mil habitants han
d'implantar amb caràcter obligatori la recollida selectiva de la FORM. La resta
de municipis, amb una població inferior, tot i no estar-hi obligats, poden fer-ho
de manera voluntària, ja sigui de manera independent o mancomunant-se amb
altres municipis.
• Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (2001-2006). Els
objectius fixats en l’anterior PGRMC durant el període 1995-2000 preveia com a
objectiu per a l’any 2000 la recollida del 50% de la FORM generada. Tanmateix,
l’any 2000 només se n’havia assolit el 2,6%. En el PGRMC (2001-06) els
objectius globals de valorització de la FORM a Catalunya són del 40% per a
l’any 2003 i del 55% l’any 2006. També es fixen diferents objectius específics,
com ara aconseguir que la recollida selectiva en origen es realitzi no només a
casa sinó també als grans generadors de matèria orgànica i reduir la quantitat
de matèria orgànica destinada a deposició.
1.3. SITUACIÓ ACTUAL DELS RESIDUS A CATALUNYA I EUROPA La generació de residus ha estat un dels problemes més greus amb què s’han topat les
societats actuals, que observen com no paren de créixer en pes, volum, toxicitat i
diversitat de composició provocant greus problemes socials i ambientals.
És per aquest motiu que les directrius fixades en la política ambiental de la UE es
basen en la precaució i en la prevenció de la quantitat i toxicitat dels residus, entesos
aquests com un valuós recurs que cal aprofitar i no pas com a material irrecuperable.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
13
Pel que fa a Europa, les quantitats de residus generades difereixen molt segons
l'activitat econòmica predominant i el país de què es tracti. L'activitat econòmica que
més residus genera a Europa occidental és l'agricultura, seguida de la construcció i la
indústria manufacturera. Els residus domèstics formen més del 65% del total dels
residus municipals; per tant, una important part d'aquests s’origina a casa.
Durant els darrers anys en què s'han elaborat informes, s'ha posat de manifest que les
quantitats de residus municipals tendeixen a augmentar. S'estima que el total de
residus municipals generats a Europa occidental va ser aproximadament de 190
milions de tones a mitjan anys noranta, el que representa una mitjana de 575 kg per
càpita. Dinamarca, Alemanya, França, els Països Baixos i Àustria tenen nivells de
generació de residus municipals superiors a 500 kg per càpita, mentre que Grècia,
l'Estat espanyol, Portugal i Suècia tenen nivells inferiors a 400 kg per càpita.
Malgrat que l'objectiu de la gestió dels residus segons la no rmativa europea passa per
reduir-ne (i a continuació vénen el reciclatge, el compostatge, la incineració i
l’abocador), a la majoria de països continua predominant l'abocador, que en molts
casos es presenta com l'opció més barata. La incineració, per la seva part, es manté
estable en la majoria de països i a l'alça en altres, com són Dinamarca, Suècia i Suïssa.
Pel que fa al reciclatge i al compostatge, les dades mostren un fort increment, sobretot
en països com Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Luxemburg, els Països Baixos i Noruega,
on el percentatge de recuperació assolia uns nivells del 30-50% en el període 1996-97
(De Medina-Rosales, M.).
A Catalunya, tot i l’augment en la presa de consciència de la ciutadania, la quantitat de
residus no ha deixat d’augmentar en els darrers deu anys (vegeu Figura 1.3). En el
període 1992-2001, la quantitat de residus municipals va augmentar el 28,8% en pes.
Aquest augment no s’ha esdevingut per un augment tan elevat de la població durant
aquest període (només un 4,5%), sinó més aviat per un augment de la utilització de
béns materials de ràpid envelliment i d’envasos sense retorn. Aquesta darrera qüestió
mostra, en part, el fracàs dels sistemes integrats de gestió (SIG) implantats per la
LERE a l’hora de reduir la quantitat de materials d’envasos destinats a tractament
finalista.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
14
Figura 1.3. Evolució de la generació dels residus municipals a Catalunya
en el període 1995-200. Font: PGRMC (2001-2006)
25002600270028002900300031003200330034003500
1995 1996 1997 1998 1999 2000
Any
mile
rs d
e T
ones
1
1.1
1.2
1.3
1.4
1.5
1.6
Kg/
hab
i di
a
Tones
Kg/hab/dia
Des de l’any 1992 fins al 2001 hi ha hagut un augment important del reciclatge, que
ha passat del 0,7% en pes al 17% dels residus generats. Tanmateix, aquests nivells de
reciclatge es troben per sota dels objectius fixats en el PGRMC (1995-2000) tal com es
pot observar a la Taula 1.1. Tot i que quantitativament les fraccions destinades a
compostatge i reciclatge es mantenen estables o augmenten lleugerament,
percentualment queden diluïdes en l’increment de la generació de residus anual.
Taula 1.1. Objectius de reciclatge l'any 2000 fixats al PGRMC (1995-2000) i dades reciclatge l'any 2000.
Objectius recuperació 2000 Recollida 2000
(Tn) % (Tn) %
Vidre 101.561 40 76.138 29,1
Paper i cartró 328.485 46 155.370 21,1
Envasos
lleugers
- - 20.395 8,9
Matèria
orgànica
637.802 50 32.303 2,6
Quant als envasos lleugers, els objectius de valorització establerts per la Llei 11/97
d'Envasos i Residus d'Envasos (Estat espanyol, 1997), que s'havien de complir abans
del juny del 2001, es troben força lluny dels resultats obtinguts l'any 2000,2 tal com es
2 Les dades sobre la recollida d'envasos lleugers del 2001 encara no s'han fet públiques en la data d'elaboració d'aquest manual.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
15
pot observar a la Taula 1.1. Aquests objectius, fixats per la Directiva 94/62/CE, eren la
valorització del 50% com a mínim i el 65% com a màxim (en pes) de la totalitat dels
residus d'envasos generats i el reciclatge del 25% com a mínim i 45% com a màxim
(en pes) de la totalitat dels materials que formen part de tots els residus d'envasos
generats (amb un mínim del 15% per a cada material).
Davant d'aquesta situació cal prioritzar, implantar i promoure les polítiques destinades
a la reducció, reutilització i, finalment, reciclatge dels residus. En aquest darrer terme,
la recollida selectiva domiciliària de la matèria orgànica i el seu posterior compostatge
es planteja com a única alternativa real per aconseguir una reducció notable de la
quantitat de residus destinada a l'abocador, al mateix temps que s'obté un producte
beneficiós per al medi: el compost.
1.4. LA CARACTERITZACIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA Un aspecte clau a l'hora de dissenyar qualsevol sistema de gestió de residus
municipals és conèixe r la quantitat de residus generats i la seva caracterització, és a
dir, la composició mitjana de les fraccions que formen els residus que volem tractar.
Segons el PNRU (2000-2006), la quantitat de residus produïts a Catalunya el 1996
representava el 16,5% del total de l’Estat espanyol. Pel que fa a la quantitat de residus
que es generen a Catalunya, segons el PGRMC (2001-2006), l'any 2000 la generació
va ser d’1,54 kg/habitant i dia considerant la població del cens del 1996 i d’1,39
Kg/habitant i dia considerant la població estacional.
L'estudi de la generació de residus obliga a tenir en compte el territori i l'activitat
econòmica principal de cada àrea. A la Taula 1.2 s'observa que a les comarques
considerades rurals el coeficient de generació segons el cens és el més elevat mentre
que si considerem la població estacional passa a ser la més baixa de totes. De fet, la
major part d'aquestes comarques rurals són zones agràries de tipus tradicional i
comparativament tenen uns nivells de generació més baixos per la seva escassa
activitat industrial, les diferents pautes de consum i de comportament i la capacitat
d'aprofitament de certs tipus de residus de les deixalles. Alhora, moltes són zones
turístiques i de segona residència, i els seus augments poblacionals fan que tinguin uns
nivells de generació de residus per habitant resident més elevats que la mitjana. Quan
es considera la població estacional, és a dir, la mobilitat de la població per motius de
treball, estudi o lleure, els coeficients de generació es moderen substancialment. Pel
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
16
que fa a les comarques considerades urbanes, la seva generació és més elevada a
causa de les seves pautes de consum (per exemple, més productes envasats) i perquè
les conductes no permeten l'aprofitament i reciclatge de molts materials que en
poblacions agràries sí que serien aprofitats.
Taula 1.2. Distribució de la generació de residus per tipus de comarca l'any 2000. Font: PGRMC(2001-2006)
Tipus de comarca
Comarca
kg/habitant i dia
(segons cens 1996)
kg/habitant i dia (segons població estacional)
RURAL
Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Penedès, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l'Estany, Pla d'Urgell, Priorat, Ribera d'Ebre, Ripollès, Segarra, Selva, Terra Alta, Urgell, Val d'Aran
1,87 1,25
URBANA -RURAL
Anoia, Bages, Baix Ebre, Baix Llobregat, Garraf, Gironès, Maresme, Montsià, Osona, Solsonès, Vallès Oriental
1,74 1,44
URBANA EMSHTR, Baix Camp, Segrià, Tarragonès, Vallès Occidental
1,40 1,41
Quant a la tipologia dels residus, l’obra Estudio de caracterización y composición de los
residuos sólidos urbanos en España, publicada al 1999 i encarregada pel Ministeri de
Medi Ambient (DGCEA, 1999), ofereix una fotografia de la composició mitjana dels
residus municipals a Catalunya. Segons es mostra a la Figura 1.4, elaborada a partir
de les dades de l'estudi anterior, la FORM, el paper i cartró, els plàstics i el vidre són,
respectivament, les fraccions més importants al nostre país.
Figura 1.4. Composició mitjana dels residus municipals a Catalunya (% en pes).
FORM38%
paper i cartró21%
vidre8%
metalls5%
tèxtils4% Diversos
8%
plàstics16%
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
17
Aquestes dades són una composició mitjana per a tot Catalunya i cada àmbit territorial
presentarà variacions respecte a aquest valor mitjà. En aquest sentit, a nivell
provincial, Barcelona és la que conté menys quantitat de FORM, amb el 36,3%, mentre
que Tarragona és la que presenta un valor més alt, amb el 47,6%.
De la mateixa manera que en la generació de residus municipals, els municipis
considerats rurals tenen un tret diferencial i s'associen generalment a uns nivells de
generació de FORM més elevats que els dels urbans, on la generació d'envasos lleugers
és més elevada.
1.5. TRACTAMENT DE LA FORM
Aquest manual va dirigit a aquells municipis on es vol implantar la recollida selectiva
domiciliària de la FORM per obtenir compost. Si l’objectiu és obtenir un compost de
qualitat, el tractament de la matèria orgànica sense una recollida selectiva prèvia, ja
sigui amb una tria anterior o posterior al compostatge, es desaconsella. Per tant, els
veïns/es hauran de separar els residus orgànics de la resta, els hauran de dipositar en
el cubell de la FORM, que es recollirà (ja sigui en contenidors o porta a porta) i es
tractarà per fer-ne, finalment, compost.
A Catalunya tenim l’experiència de plantes de compostatge, com les de Vilafranca del
Penedès, Gavà i Mataró (també anomenades plantes de primera generació), on els
residus municipals arribaven tots barrejats i es tractaven després de fer una separació
a la mateixa planta. Posteriorment, amb l’entrada de la Llei 6/1993 i de les normatives
europees que indicaven la necessitat de realitzar la recollida de FORM en origen,
sorgiren les plantes de compostatge de segona generació, on es treballava amb
matèria orgànica separada als domicilis. Segons els resultats obtinguts des de l’any
1985 pel Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i l’Escola Superior
d’Agricultura de Barcelona en ambdós tipus de planta, es conclou que per obtenir un
compost de qualitat (amb baix contingut en metalls pesants, més estabilitat, més
contingut de nutrients, etc.) és indispensable que aquest provingui de FORM recollida
selectivament (Soliva M et al, 2000).
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
18
Així doncs, el següent pas és conèixer quins materials orgànics hem de separar a casa.
La definició de FORM varia segons la zona on ens trobem. D'aquesta manera, quan
parlem de FORM a Catalunya, de la mateixa manera que al nord d'Itàlia, ens referim al
conjunt de materials que provenen d'organismes vius, ja siguin animals o vegetals.
Aquest concepte és molt més ampli en comparació amb altres països europeus, com
ara Holanda, la regió de Flandes a Bèlgica i alguns territoris d'Alemanya i Àustria, on
s'usa la definició de VJF (verdures, jardí i fruita), que és una barreja de restes de jardí
i restes orgàniques d’abans de cuinar. A la Taula 1.3 es presenten els materials que es
consideren aptes per a la recollida selectiva de la matèria orgànica a Catalunya. Com
hem vist a l'apartat 1.4, aquesta fracció constitueix el major percentatge en pes de les
nostres deixalles.
Taula 1.3. FORM que pot ser recollida selectivament per compostar
materials compostables
restes de menjar (verdura, fruita, pasta, arròs bullit...)
restes de carn i de peix
ossos
closques de fruits secs, de marisc, de mol·luscs i d'ous
paper de cuina brut i tovallons
marro del cafè i bosses d'infusió
restes de plantes i del jardí
taps de suro
serradures
rossegons de pa
excrements d'animals domèstics
Figura 1.6. Planta de compostatge de
Torrelles de Llobregat (segona generació). Vista parcial
de les piles, voltejadora i cabina de selecció manual
Figura 1.5. Planta de compostatge de Mataró
(primera generació). Vista parcial de les cintes i del
garbellador.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
19
Un cop recollida selectivament la FORM, es pot tractar per dues vies:
a) El compostatge: originalment és un procés biològic natural aeròbic (en
presència d'oxigen) en el transcurs del qual els microorganismes que hi ha al residu
ataquen i degraden la matèria orgànica, alliberen energia per l'activitat metabòlica i,
gràcies a una sèrie de reaccions bioquímiques, aigua, anhídrid carboni i sals minerals i,
després d'uns mesos de transformació, matèria orgànica estabilitzada anomenada
compost (Soliva, M 2001). Les instal·lacions on es porta a terme aquest procés
s'anomenen plantes de compostatge.
b) La digestió anaeròbia: consisteix en la descomposició microbiològica en medi
anaerobi (en absència d'oxigen) de compostos orgànics en condicions controlades,
amb producció final d'un gas combustib le (biogàs) (Flotats, X. 2000). Amb aquest
tractament s'aconsegueix una reducció important del volum d'entrada. Les
instal·lacions dissenyades per optimitzar aquest procés s'anomenen digestors de
metà, plantes de biogàs o simplement reactors anaerobis.
Aquests dos tractaments no són contraposats, ja que en un primer episodi la FORM pot
passar per un procés anaeròbic amb el qual s'obté biogàs, un combustible amb una
concentració en metà superior al 60%. Tanmateix, amb aquest tractament no
s'aconsegueix l'estabilització total de la matèria orgànica del residu tractat, i per tant el
procés de compostatge es configura com a sistema més adequat per a la seva aplicació
posterior al sòl.
La utilització del tractament anaerobi per als residus recollits en massa (sense recollida
selectiva domiciliària prèvia) per obtenir biogàs i reduir el volum de les deixalles es
desaconsella. D'aquesta manera no es resol el problema dels residus, ja que el
material resultant va directament a l'abocador o a la incineradora, ni aprofitem el
contingut dels nutrients presents en la FORM.
Tenint en compte que el context en què ens trobem és de tendència a tancar cicles, els
processos de recuperació de nutrients s'han de prioritzar per sobre dels d'eliminació.
Així, el producte resultant del tractament de la recollida selectiva de la FORM haurà de
ser el compost. Aquest es defineix com la matèria orgànica que ha estat estabilitzada
fins a transformar-se en un producte semblant a les substàncies húmiques del sòl, que
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
20
es troba lliure de patògens i de llavors de males herbes, que no atreu insectes o
vectors, que pot ser manipulada i emmagatzemada sense ocasionar molèsties i que es
beneficiosa per al sòl i per al creixement de les plantes (Haug, R.T 1993).
A Catalunya, la recollida selectiva de la FORM es va iniciar a final de novembre del
1996 als municipis de Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, en el marc del projecte
Residu Mínim. Des de llavors, s'han incrementat de mica en mica tant el nombre de
municipis que l'han implantat com el nombre de plantes de compostatge. L'any 2001
(dades de 31-XII-2000), el nombre de municipis que realitzaven la recollida selectiva
domiciliària de la matèria orgànica a Catalunya era de setanta-tres, amb una població
de 600.280 habitants. Actualment (dades de setembre del 2002), hi ha tretze plantes
de compostatge en funcionament i dues en construcció (vegeu Taula 1.4). En el cas de
l'ECOPARC I i II, les dues instal.lacions incorporen també un sistema de digestió
aneròbia amb una capacitat de tractament de setanta-cinc tones anuals.
Taula 1.4. Plantes de tractament de compostatge de la FORM a Catalunya. Font: web de la Junta de
Residus, de Giró, F (2000) i consulta telefònica a l’Ajuntament de Manresa i Ecoparc-I.
Planta de
compostatge i
digestió
anaeròbia
Comarca
Capacitat de
tractament
(tones/any)
Data d’inici
d’activitat
EN SERVEI
Torrelles de
Llobregat
Baix
Llobregat 3.000 XII-1-1996
Botarell Baix Camp 20.000 VII-1997
Castelldefels Baix
Llobregat 10.000 I-1998
Santa Coloma
de Farners La Selva 11.600 III-1998
Jorba L’Anoia 3.300 IV-1998
Granollers Vallès
Oriental 25.000 IV-1999
Montoliu de
Lleida Segrià 18.000 I-2000
Sant Cugat del
Vallès
Vallès
Occidental 12.000 III-2000
Sant Pere de
Ribes Garraf 20.000 V-2000
Mas de
Barberans Montsià 5.000 II-2001
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
21
Seu d’Urgell Alt Urgell 3.670 II-2001
Barcelona
(Ecoparc I) Barcelonès 50.000 IX-2001
Manresa Bages 16.300 I-2002
EN CONSTRUCCIÓ
Terrassa Vallès
Occidental 15.000 -
Montcada i
Reixac (Ecoparc-
II)
Vallès
Occidental
50.000
-
A aquestes plant es de tractament de la FORM a Catalunya, cal sumar-hi les quatre
plantes de compostatge per al tractament dels fangs de depuradora procedent de les
EDAR (Manresa, Vila Seca-Salou, Blanes i Teià), que depenen de l’Agència Catalana de
l’Aigua, i les dotze plantes de compostatge privades de tractament de dejeccions
ramaderes (Compost Segrià SA, Adovil II SL, Josep Padròs Solanich, Fervosa Burés
SA, Prodeasa, Inferín SL, Planta de compostatge Fumanyà SL, Feresp SL, Prodeasa
(Castelló d’Empuries i a Vilablareix), Grupo Sanchez SL i Abonos orgánicos Boix SL).
1.6. ELS BENEFICIS D'IMPLANTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM
1.6.1. Millora del medi ambient
Possiblement, els residus són una de les qüestions que més costa de visualitzar com a
problema ambiental per la ciutadania. Ens desprenem dels nostres residus en un
contenidor, i l’endemà torna a estar buit i ningú no sap on han anat a parar.
Tanmateix, els residus, sobretot la FORM, tenen unes conseqüències ambientals i
socials prou greus quan reben un tractament finalista, és a dir, quan van a parar a
l'abocador o a la incineradora.
En un estudi realitzat per l'Ajuntament de Barcelona3 sobre les fonts d'emissió de
gasos d'efecte hivernacle a la ciutat, es posava de manifest que l'abocador del Garraf
era la primera font d'emissions, per davant del trànsit rodat i la indústria, amb un
26% del total. Aquest elevat percentatge s'origina per la descomposició de la matèria
3 Dades extretes de la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona:
http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm57/bmm57_14.htm
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
22
orgànica continguda en la gran quantitat de residus abocats diàriament en aquest
abocador (una trentena de municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, però més
de la meitat de les escombraries que s'hi aboquen provenen de Barcelona). En aquest
estudi també es posava de manifest la important contribució de la incineració de
residus en les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle. En total, una tercera part
de les emissions d'efecte hivernacle a Barcelona provenen dels residus (abocador i
incineradora). Com hem vist anteriorment, la Directiva 1999/31 té per objectiu la
disminució progressiva de residus biodegradables als abocadors, ateses les greus
conseqüències que originen com a factors que afavoreixen el canvi climàtic.
Figura 1.7. Panoràmica parcial de l'abocador del Garraf
Tanmateix, la solució no passa per la recuperació in situ del biogàs emès als
abocadors, ja que les tecnologies actuals aconsegueixen un percentatge de recuperació
de biogàs molt reduït en relació amb el total generat. La implantació de la recollida
selectiva en origen de la FORM i el seu correcte tractament, ja sigui en forma de
compostatge o digestió anaeròbica (amb compostatge posterior) es plantegen com les
alternatives més raonables per a una gestió més sostenible d'aquesta fracció dels
residus. Les possibles olors que poden relacionar-se amb les plantes de compostatge
no s'han d'atribuir al procés sinó a una incorrecta gestió de la planta, ja que es tracta
d'un procés aerobi en el qual no s'han de produir fermentacions sense oxigen ni
tampoc, per tant, pudors.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
23
Un altre greu problema associat a la FORM en els abocadors són els lixiviats, que es
produeixen durant la seva descomposició i que contenen una elevada concentració de
metalls pesants, organoclorats i altres productes nocius que poden contaminar les
aigües subterrànies. Part d'aquests lixiviats poden ser recollits i posteriorment tractats
en una planta de tractament d'aigües amb processos terciaris específics que, a la
vegada, generen uns llots que han de ser tractats novament i finalment dipositats en
abocadors per a residus industrials.
Alhora, cremar els residus amb la incineració comporta destruir uns recursos o uns
materials, en aquest cas la matèria orgànica, amb un elevat contingut de nutrients i
amb potencialitats d'ús al nostre país, per raó dels baixos nivells de carboni dels
nostres sòls.
Per tant, i tal com diu el PGRMC (2001-06), és convenient un canvi de la mentalitat.
Si ha predominat fins avui la visió del residu com a tal, cal introduir una visió basada
en la utilitat d’aquestes matèries primeres com a recurs. Tal com es mostra a la
Figura 1.8, encara queda molt camí per fer.
Figura 1.8. Gestió dels residus municipals a Catalunya l’any 2.000. Font: PGRMC (2001-06)
Incineració20%
Recollida selectiva
14%
Abocador66%
1.6.2. Obtenció del compost: un material beneficiós per al medi ambient
El contingut de matèria orgànica és un factor essencial en la capacitat del sòl a l'hora
de resistir l'erosió i mantenir la fertilitat. Un cop estès sobre el sòl, el compost es
descompon i allibera gradualment els nutrients que conté.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
24
D'uns anys ençà, existeix una preocupació creixent per la degradació del sòl en zones
importants del sud d'Europa. Segons estudis efectuats per la Comissió Europea, el
74% dels sòls del sud d'Europa contenen un baix (3,4%) o molt baix (1,7%) contingut
de matèria orgànica al sòl, tal com es pot observar a la Figura 1.9 (Comissió Europea,
2001). Els agrònoms consideren que els sòls amb un contingut inferior a l’1,7% es
troben en un estat de predesertificació.
Alhora, les conseqüències de l'erosió del sòl a Europa fan que en més d'una tercera
part de la conca mediterrània les pèrdues anuals de sòl s'aproximin a les 15 tones per
hectàrea.
Donada aquesta situació, l'ús generalitzat de compost com a esmena orgànica del sòl
pot tenir una gran transcendència ecològica. Els seus efectes beneficiosos a nivell físic,
químic i biològic sobre les propietats del sòl fa que aquest material tingui grans
potencialitats d'ús en el sector agrícola, a la jardineria, la construcció i que sigui una
excel·lent esmena per a la rehabilitació de sòls degradats.
Figura 1.9. Contingut de carboni orgànic als sòls del sud d'Europa. Font: European Soil Bureau
A continuació, es fa un recull de les seves propietats en el sòl:
Ø A nivell físic, l'addició de compost provoca una millora de les propietats
estructurals del sòl, que es reflecteix en un augment de la seva porositat total.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
25
S'observa un augment notable del nombre de porus de reserva i de transport
a costa d'una disminució de les fissures. Això afavoreix la infiltració i retenció
d'aigua per al creixement de les plantes i l'activitat microbiana, actuant contra
l'enfangament, i afavoreix l'intercanvi gasós. L'estabilitat dels seus agregats és
un factor favorable respecte a l'acció destructiva de l'aigua, de manera que
així es redueix l'erosió.
Ø Pel que fa a les propietats químiques, l'addició de compost provoca un
augment de matèria orgànica en el sòl que millora la seva capacitat
d'intercanvi catiònic. Això facilita la retenció dels nutrients i n’evita la pèrdua
per escolament.
Ø Hi ha molts autors que han establert una re lació directa entre aportació de
compost i un augment del rendiment de diferents cultius com a resultat de la
disponibilitat de nitrogen per part de la planta. Els increments de
macroelements com el nitrogen, fòsfor i potassi depenen tant del contingut
d'aquests elements en el compost com de la dosi aplicada.
Ø A causa del valor lleugerament bàsic del compost, la seva aplicació corregeix
els problemes provocats per l'acidesa dels sòls (manca de calci, excés
d'alumini...). A més, aquest valor de pH el situa en la zona on es fa màxima la
disponibilitat de nutrients per part de la planta.
Ø Des del punt de vista biològic, l'aplicació de compost al sòl afavoreix la
proliferació de microorganismes deguda a l'aportació de carboni, nitrogen i a
altres elements essencials per al seu creixement. Amb l'addició de matèria
orgànica augmenta considerablement la quantitat de fauna en el sòl (cucs de
terra i altres organismes) que tenen un efecte favorable en la seva estructura
perquè hi afavoreixen la circulació d'aire i aigua.
Ø També s'ha apuntat el possible efecte de biocontrol del compost en la millora
de la resistència dels sòls davant plagues o malalties provocades per
microorganismes patògens, així doncs, s’ha presentat com una alternativa als
plaguicides (García, C 2001).
Cal dir que aquestes propietats positives del compost poden transformar-se en
desfavorables si les aportacions són desmesurades, sobretot si el compost és poc
madur. Per tot això, abans de fer les aplicacions, és recomanable fer una avaluació de
les característiques del sòl receptor i dels requeriments del cultiu. D'altra banda, caldrà
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
26
assegurar-se que el compost estigui prou estabilitzat i que els nivells de metalls
pesants, patògens i impropis siguin correctes.
El compost, a més de poder ser emprat en tasques agrícoles i en jardineria, també
s'utilitza com a part dels projectes d'obra pública de les administracions en la
regeneració de talussos o pedreres, en la clausura d'abocadors, etc.
1.6.3. Compliment de la normativa vigent
Com hem vist anteriorment, totes les normatives, des de l'àmbit europeu fins a
l'autonòmic, preveuen i incorporen o bé la reducció de residus biodegradables als
abocadors o bé la recollida selectiva de la matèria orgànica a casa. Entre aquestes, a
Catalunya la Llei 6/93 reguladora dels residus i a l'Estat la Llei 10/98 fixen la obligació
de la implantació de la recollida selectiva de la FORM en aquells municipis de més de
cinc mil habitants on encara no s'hagi realitzat. La Directiva 1999/31/CE introdueix
els objectius de reducció dels residus biodegradables municipals destinats als
abocadors i de compliment en els anys 2006, 2009 i 2016. Aquesta Directiva, tot i
que no defineix de quina manera s'han d'assolir aquestes reduccions, dóna
indicacions clares que aquests residus biodegradables s'haurien de tractar
preferentment amb tractaments biològics com ara el compostatge i la digestió
anaeròbia.
1.6.4. Reducció de la quantitat de residus destinada a tractament finalista
Hi ha una jerarquia per a la correcta gestió dels residus que ha adoptat el nom de la
llei de les tres erres, és a dir Reduir, Reutilitzar i Reciclar, i que s'estableixen a la
Directiva 91/156/EEC.
La matèria orgànica, com hem vist anteriorment, constitueix gairebé la meitat dels
residus municipals en pes. Així doncs, tota política de residus que tingui com a objectiu
assolir uns nivells màxims de recuperació dels seus materials i reduir la quantitat de
residus que van a tractament final (abocador o incineradora) passa inevitablement per
implantar la recollida selectiva de la FORM.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
27
2. MODELS I SISTEMES DE RECOLLIDA QUE INCORPOREN LA
RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM
El PGRMC (2001-2006) estableix un model genèric de recollida i tractament dels
residus municipals que les entitats locals amb competències sobre la gestió dels
residus municipals han de desenvolupar i adaptar a les característiques pròpies de
cada municipi o agrupació municipal (vegeu Figura 2.1).
Figura 2.1. Model de recollida i tractament dels residus municipals segons el PGRMC (2001-2006)
Per dur a terme les diferents recollides selectives, s'estableixen quatre nivells diferents
de recollida:
- A la vorera. Els contenidors per a la recollida selectiva estan ubicats al carrer,
molt a prop de l'usuari, per facilitar al màxim la col·laboració ciutadana. Un
recorregut inferior a cinquanta metres és un bon indicador d'aquest nivell de
recollida. El PGRMC estableix un càlcul òptim per a zones urbanes equivalent a
un contenidor per cada vuitanta habitants.
- Àrea d’aportació. Amb l'objectiu d'abaratir els costos de gestió, la densitat
d'aquests contenidors situats al carrer és inferior als de vorera. El sistema es
basa en la disposició del ciutadà a recórrer una certa distància per llençar els
seus residus. Segons el PGRMC es considera una norma de disseny adequada
limitar en tres-cents metres la distància màxima de l'usuari fins a una àrea
d'aportació. Tanmateix, i atesa la major densitat de població, en zones urbanes
aquesta distància hauria de ser inferior.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
28
- Porta a porta. Aquesta opció s'utilitza per recollir aquelles fraccions en què es
volen aconseguir elevats percentatges de recuperació. S'està utilitzant amb
èxit en les diferents recollides selectives domiciliàries i també es realitza
puntualment en els grans generadors (la més estesa és, en aquest cas, la de
paper i cartró).
- Deixalleria. És un centre de recepció i emmagatzematge selectiu de residus
municipals que no són objecte de recollida domiciliària, tot i que també permet
l'aportació de materials que ja són objecte d'altres sistemes de recollida.
L'annex III de la Llei 6/93 reguladora dels residus de Catalunya especifica
quins són els residus d'obligada admissió en aquests centres. A la llista
destaquen, entre d'altres, tot un conjunt de residus municipals especials
(fluorescents, bateries, pneumàtics, vernissos, etc.). Els usuaris de les
deixalleries són els particulars, els comerços i oficines i les activitats de petits
professionals. La distància que han de recórrer els ciutadans per arribar a
aquest tipus d'instal·lacions és més elevada que en els casos anteriors.
Els diferents models de recollida de residus existents a Catalunya recullen els residus
domiciliaris mitjançant alguns dels sistemes anteriors. La diferència rau principalment
en el tipus de residu que es recull a cada nivell de recollida.
2.1. MODELS DE REFERÈNCIA
A Catalunya destaquem dos models que incorporen la recollida selectiva de la FORM:
el model Valor i el model Residu Mínim. Tanmateix, en alguns municipis podem trobar
variants d’aquests models que se’n diferencien perquè hi ha una recollida addicional o
bé perquè varien els sistemes de recollida. Cada model i sistema de recollida té
associats uns nivells de recuperació de materials i uns costos econòmics diferents,
factors decisius a l’hora de decidir el model més adient.
2.1.1. El model VALOR i el model RESIDU MÍNIM
El model Valor, també anomenat Mixt, va ser proposat per la Fundación Plásticos y
Medio Ambiente (creada per les empreses del sector del plàstic a l’Estat espanyol) i
l’Institut Cerdà en el Projecte Valor.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
29
Aquest model és el que s’ha estès amb més força a Catalunya. Incorpora la recollida a
la vorera de les restes (fraccions no valoritzables o no segregades) i la FORM, i una
xarxa d'àrees d'aportació on es proposen tres contenidors: un per al paper i cartró, un
altre per al vidre i un altre per als envasos lleugers.
A les Figures 2.2 i 2.3 s’observa la disposició dels contenidors en municipis on s’està
aplicant aquest model.
Figura 2.2. Contenidor de matèria Figura 2.3. Àrea d’aportació de paper i
orgànica i restes a la vorera cartró, vidre i envasos lleugers a Tiana
El model Residu Mínim l’ha impulsat el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)
amb el suport de diversos ajuntaments, l’EMSHTR i la Junta de Residus. S’està
aplicant als municipis de Molins de Rei, Torrelles de Llobregat, Sant Cugat, la
Mancomunitat de Municipis Penedès-Garraf, Montcada i Reixac, el Papiol, Castellbisbal
i Rubí.
El projecte Residu Mínim és un model de recollida selectiva integral de deixalles en
origen que té pretén recuperar fins al 75% dels materials de la brossa. Aquest sistema
de gestió dels residus parteix de quatre premisses bàsiques:
• Potenciar la reducció dels residus com a opció prioritària; a continuació, la
reutilització; i finalment, el reciclatge. Així es desmitifica el concepte de
reciclatge com la millor i única solució ambiental per als residus.
• La simplicitat tecnològica en les instal·lacions de tractament.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
30
• Recollir selectivament el 100% de la brossa per assegurar que es recupera el
màxim percentatge de materials.
• Separar en origen la brossa orgànica per obtenir un compost de qualitat i lliure
de tòxics.
Aquest model proposa la recollida a la vorera de les fraccions “inorgànica i envasos” i
la de matèria orgànica (vegeu Figura 2.4), i dos contenidors a l’àrea d’aportació: el de
paper i el de vidre.
Figura 2.4. Contenidor de matèria orgànica i d’"inorgànica i envasos" a la vorera a Molins de Rei
A les Figures 2.5 i 2.6 es poden observar els diagrames de flux per a cada model. La
diferència substancial entre els dos models se centra en el contenidor groc d’envasos
lleugers. En el model Residu Mínim, aquest contenidor s’elimina i els envasos lleugers
passen al contenidor de la fracció inorgànica i envasos, els quals són recuperats
posteriorment en una planta de tria.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
32
Figura 2.5. Diagrama de flux de la recollida segons el model Valor.
VORERA
Contenidor
FORM
Contenidor
restes
ÀREA D’APORTACIÓ
Contenidor Envasos lleugers
Contenidor Paper i cartró
Contenidor
vidre
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PLANTA COMPOSTATGE
TRACTAMENT FINALISTA
CICLE PRODUCTIU
PLANTA DE TRIATGE
RECUPERADORS
Rebuig
RebuigRebuig
COMPOST
VORERA
Contenidor
FORM
Contenidor
restes
ÀREA D’APORTACIÓ
Contenidor Envasos lleugers
Contenidor Paper i cartró
Contenidor
vidre
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PLANTA COMPOSTATGE
TRACTAMENT FINALISTA
CICLE PRODUCTIU
PLANTA DE TRIATGE
RECUPERADORS
Rebuig
RebuigRebuig
COMPOST
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
33
2. Figura 2.6. Diagrama de flux de la recollida segons el model Residu Mínim
VORERA
Contenidor
FORM
Contenidormatèria
iorgànica i envasos
ÀREA D’APORTACIÓ
Contenidor Paper i cartró
Contenidor
vidre
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PLANTA COMPOSTATGE
COMPOST
PLANTA DE TRIATGE
CICLE PRODUCTIU
TRACTAMENT FINALISTA
RECUPERADORS
RebuigRebuig
Rebuig
VORERA
Contenidor
FORM
Contenidormatèria
iorgànica i envasos
ÀREA D’APORTACIÓ
Contenidor Paper i cartró
Contenidor
vidre
ÀREA D’APORTACIÓ
Contenidor Paper i cartró
Contenidor
vidre
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PORTA A PORTA
Generadors singulars
PLANTA COMPOSTATGE
COMPOST
PLANTA COMPOSTATGE
COMPOST
PLANTA DE TRIATGE
CICLE PRODUCTIU
TRACTAMENT FINALISTA
RECUPERADORS
RebuigRebuig
Rebuig
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
34
2.1.2. Altres experiències a Catalunya
Com ja s’ha dit anteriorment, alguns ajuntaments han incorporat aquests models
amb algunes modificacions que es recullen a continuació.
- El mètode HSR3. Aquest model, anomenat humit-sec-resta, utilitza tres
contenidors a la vorera per recollir-hi la FORM, les restes i els envasos lleugers, i
una àrea d’aportació amb dos contenidors per al paper i cartró i el vidre. Una de
les experiències dutes a terme a Catalunya en aquest sentit és la de Terrassa, tot i
que la FORM encara està en procés d'implantació. En aquest municipi el contenidor
utilitzat per als envasos lleugers és de 1.100 litres, amb un orifici a la tapa que
dificulta l’error de col·locació de brosses tot u. D’aquesta manera augmenta la
proximitat del contenidor d’envasos als veïns/es i s’incrementa notablement el
volum recollit. Els envasos es recullen en contenidors de càrrega posterior i es
compacten, ja que s’ha demostrat que això no crea cap problema en el procés de
tria posterior. A més, així s’aplega més volum d’envasos per servei de recollida que
no pas amb el sistema anterior d’àrea d’aportació. A la Figura 2.7 es presenta
l'evolució dels índexs de recollida d'aquest material en aquest municipi. Els
contenidors d'envasos lleugers a la vorera es van començar a instal·lar a mitjan
any 2000 i actualment (XI/2002) s'està col·locant, també a la vorera, un
contenidor per a la recollida selectiva de paper i cartró.
Figura 2.7. Evolució de la recollida d'envasos lleugers i nombre de contenidors al carrer a Terrassa
(Font: pàgina web d'Eco-Equip S.A.M.)
0
100
200
300
400
500
600
1997 1998 1999 2000 2001
Any
To
nes
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
nº
con
ten
ido
rs
tones
Contenidors
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
35
Figura 2.8. Contenidor de les restes i d'envasos lleugers a la vorera a Terrassa
- Model Valor amb recollida porta a porta de FORM i restes. A Catalunya el cas més
emblemàtic és el de Tiana. Aquest municipi pertany a la comarca del Maresme i té
una població de 6.002 habitants. La tipologia constructiva d’aquest municipi es
basa en una estructura urbana horitzontal, majoritàriament habitatges unifamiliars
aïllats o adossats. Des del juny del 2000 es recullen porta a porta la FORM i les
restes, i en àrea d’aportació el paper i cartró, el vidre i els envasos lleugers.
Aquestes àrees d’aportació han augmentat des de l’inici de la recollida porta a
porta fins a assolir una ràtio de gairebé 1/100 habitants.
L’Ajuntament dóna a cada habitatge un cubell de 10 litres per facilitar la separació
domiciliària de la brossa orgànica. Als habitatges on visquin més de quatre
persones se’ls en dóna un de 25. Pel que fa als edificis verticals (pisos), es dóna un
contenidor de 120 litres de color beige-marró amb tapa i rodes, que els veïns
hauran de col·locar en un espai comunitari i que ells mateixos hauran de treure de
l’immoble en la franja horària estipulada prèvia a la recollida. Per al rebuig, es
donarà a cada immoble un altre contenidor de 120 litres, però de color verd.
L'opció del repartiment del contenidor de 120 litres en els edificis verticals obeeix a
una qüestió de como ditat dels veïns i perquè, quan a l'edifici hi ha molts veïns/es,
els cubells ocupen menys espai a la vorera.
En el cas que els veïns no puguin esperar la recollida porta a porta, s’han instal·lat
uns contenidors d’emergència al carrer per a la matèria orgànica (de 240 litres) i
per al rebuig (de 660 litres).
- Recollida porta a porta de FORM, FIRM i restes, recollida en àrea d’aportació de
vidre. Aquest és el model de recollida selectiva integral dels residus que s’ha
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
36
implantat progressivament als municipis de la Mancomunitat la Plana, el Consell
Comarcal la Segarra i Riudecanyes. En aquest model es recullen porta a porta tres
fraccions: FORM, restes i FIRM (formada per paper i cartró i envasos lleugers),
mentre que a l’àrea d’aportació es recull només el vidre. Tot i que en alguns
d’aquests municipis s’està estudiant la possibilitat de recollir porta a porta el vidre,
fins ara s’ha mantingut la recollida en àrea d’aportació perquè està prou
consolidada, pel soroll que podria comportar aquesta recollida i pel perill en cas
que es trenquin.
2.2. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA RECOLLIDA EN CONTENIDORS
I PORTA A PORTA DE LA FORM
En els darrers anys, a Catalunya hi ha hagut un augment considerable dels
municipis que han decidit recollir la FORM, juntament amb altres fraccions dels
seus residus, amb un sistema de recollida porta a porta. S'entén per recollida porta
a porta el sistema de recollida en el qual els posseïdors dels residus, ja siguin
ciutadans o activitats econòmiques, efectuen la segregació de les diverses
fraccions dels seus residus en origen, però en comptes de dipositar-les en uns
contenidors permanents situats a la via pública, són recollides directament en el
punt de generació d'acord amb un calendari preestablert.4
4 A partir de la definició donada als Estatuts de l'Associació Muncipis Catalans per la Recollida Selectiva Porta a Porta.
Figura 2.9. Recollida porta a porta de la FORM a Tona. Fotografia: Mancomunitat la Pana
Figura. 2.10. Càrrega del cubell de la FORM al camió en la recollida porta a porta.
Fotografia: Mancomunitat la Pana
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
37
Aquesta expansió ha estat possible gràcies a l’experiència satisfactòria d’aquest
sistema en països com Itàlia, que ha servit de model de referència per a molts
municipis de Catalunya, i per l’elevada eficiència quant als nivells de recollides
selectives que presenta aquest sistema respecte al de contenidors.
A Itàlia l’any 1997 es va aprovar el decret Ronchi, en al·lusió al ministre de Medi
Ambient que el va aprovar, i que regulava la gestió dels residus. Aquest decret va
ser fruit de situacions com la de Milà l’any 1996, on a causa del tancament de
l’abocador on portaven els residus, aquests es van acumular durant dies a les
cases i al carrer. Els objectius establerts en aquest decret per ordre de prioritat
eren: reduir, recuperar, reutilitzar, reciclar, valoritzar i abocar. S’adoptava un nou
sistema tarifari binomial per a la gestió dels residus municipals, amb una part fixa
destinada a pagar el cost del servei de recollida i una part variable proporcional als
residus generats, al servei donat i al cost de gestió. Un dels punts clau era que
només podien destinar-se a dipòsit controlat aquells residus pretractats i que el
seu cost d’abocament augmentaria perquè en el preu també s’inclouria el
manteniment després de la clausura i el nivell de recollida selectiva. Això va fer
que molts municipis implantessin les recollides selectives (també de la FORM) no
tant per qüestions de sostenibilitat sinó per altres de purament econòmiques. Així
les coses, l’any 1998 uns sis-cents municipis italians, d’un total de vuit mil, havien
iniciat programes de recollida selectiva que incorporaven la FORM. Aquest índex no
ha deixat d’augmentar. En alguns d’aquests municipis, com ara Monza (119.000
habitants) o Cupello (4.200 habitants), s’ha implantat el sistema de recollida porta
a porta amb força èxit.
A Catalunya, els municipis de Tiana, Tona, Riudecanyes i de la Mancomunitat La
Plana van crear l'any 2002 una associació anomenada Municipis Catalans per a la
Recollida Selectiva Porta a Porta. Aquesta entitat neix amb la voluntat de promoure
i donar informació sobre aquest sistema de recollida a qualsevol persona
interessada, intercanviar experiències entre els municipis que l'han implantat,
organitzar trobades tècniques, difondre els resultats d'estudis i experiències
vinculades al porta a porta, efectuar compres conjuntes entre els associats i
coordinar la sol·licitud de subvencions i ajuts per finançar les seves activitats i
campanyes. Així doncs, aquesta entitat passa a ser el referent més proper que es
té a Catalunya a l'hora de conèixer de més a prop aquest sistema de recollida.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
38
A la Taula 2.1 es presenten els municipis catalans que actualment utilitzen el porta
a porta per a la recollida dels seus residus.5
Taula 2.1. Municipis catalans que recullen la FORM porta a porta (VIII-2002)
Municipi Data inici recollida porta
a porta
Fraccions recollides porta
a porta
Fraccions
recollides en
contenidors
Cervera març 2002
Guissona maig 2002
Torà juny 2002
Sant Guim
de Freixenet juny 2002
Riudecanyes octubre 2000
FORM, rebuig, envasos
lleugers i paper i cartró
Tona
octubre 2000 (primera
fase) i febrer 2001 (tot
municipi)
Balenyà maig 2001
Taradell
novembre 2001 (grans
productors) i maig 2001
(barris)
Calldetenes gener 2002
Viladrau abril 2002
Folgueroles maig 2002
FORM, rebuig i material
inorgànic reciclable
(envasos lleugers i paper
i cartró)
vidre
Tiana juny 2000 FORM i rebuig
envasos
lleugers,
paper i
cartró i vidre
Amb la implantació del sistema porta a porta desapareixen els contenidors al
carrer, de manera que es recuperen aparcaments i no hi ha sobreeiximents de
residus ni males olors. La neteja dels contenidors, que és un cost afegit a la
recollida d’escombraries, desapareix. Amb aquest sistema de recollida es fa
obligatòria la recollida selectiva, ja que tothom hi participa i se’n responsabilitza
perquè és més fàcil separar que no fer-ho. De fet, l’operari que recull les fraccions
porta a porta pot establir uns mínims de qualitat a l’hora de recollir les bosses de
FORM o altres recollides selectives, de manera que si troba bosses sense una
selecció prèvia al domicili, pot no recollir el residu (vegeu Figura 2.11).
5 Considerarem municipis que tenen implantat la recollida porta a porta als que efectuïn, com a mínim, la
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
39
Figura 2.11. Targeta de la Mancomunitat la Plana on s'especifiquen els motius
pels quals no s'han recollit els residus dipositats a la vorera
D’aquesta manera, en aquells municipis on s’ha implantat el porta a porta es recull
més quantitat de FORM per persona i amb menys quantitat d’impropis i, per tant,
la planta de compostatge on va dirigida no cal que tingui una tecnologia complexa
per fer disminuir els materials no biodegradables de la FORM d’entrada. A la llarga,
si el sistema porta a porta de la FORM i les restes dóna bons resultats, es podrà
estendre també a altres recollides selectives, com el paper, el vidre i els envasos
lleugers. Com a inconvenients podem assenyalar que com que els veïns/es han de
guardar la FORM a casa seva fins al dia de la recollida, cal que hi habilitin un espai
que no ha de ser necessàriament més gran que amb el sistema de contenidors (un
cubell de 10 litres o 25 litres). A més, els veïns/es s’han d’ajustar a un horari més
estricte per dipositar els residus, tot i que es pot estudiar la possibilitat d’instal·lar
contenidors d’emergència per a aquells que no siguin a casa en la franja horària de
la recollida. Per a la recollida porta a porta cal donar molta importància a les
campanyes de sensibilització i conscienciació. Pel que fa als costos econòmics, a
priori i segons l’experiència de Tiana, la implantació del porta a porta en termes de
cost real encareix el pressupost només el 4,5% respecte a la recollida en
contenidors que es realitzava anteriorment. Quant a la grandària del municipi, la
recollida porta a porta s’ha implantat a municipis de mides molt diferents, com
demostra el cas de Monza a Itàlia, amb una població de més de 100.000 habitants.
D’altra banda, el sistema de recollida en contenidors es presenta com l’opció més
còmoda per al ciutadà, ja que el veí/na es desentén de les seves deixalles. La
presència de contenidors al carrer provoca que a qualsevol hora del dia hi hagi
bosses d’escombraries a dins, fins i tot cinc minuts després de la recollida, si bé
també en aquest cas existeix una franja horària que caldria respectar. Això pot
generar males olors i desbordaments que molestin els veïns més propers. Les
recollida selectiva porta a porta de la FORM i de les restes.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
40
empreses adjudicatàries del servei de recollida, en general, tenen més experiència
en aquest sistema de recollida que no pas en el porta a porta. Un altre factor
favorable és que la recollida es pot realitzar en municipis amb una estructura
urbanística vertical (pisos) mentre que els porta a porta, a priori, s’adeqüen millor
a estructures més horitzontals. Té l‘inconvenient que no hi ha tant de control sobre
la producció de FORM, per l’anonimat que implica l’acció de dipositar les deixalles
al contenidor, i que duu a problemes d’ubicació dels contenidors. El fet que la
recollida selectiva sigui voluntària fa que no hi col·labori tothom: només separa qui
vol i qui n’està conscienciat.
Una eina que pot ser útil per avaluar els avantatges i inconvenients d'ambdós
sistemes de recollida des d'una perspectiva ambiental és l'Anàlisi de Cicle de Vida
(ACV). Amb l'ACV es poden avaluar les càrregues ambientals associades a un
producte, procés o activitat. Es divideix en quatre etapes fonamentals:
- Definició dels objectius, dels límits del sistema i de la unitat funcional a
què es refereixen tots els impactes. D'aquesta manera, l'objectiu podria ser
avaluar diferents escenaris de recollida porta a porta i en contenidors amb
diferents nivells de freqüència de recollida. La unitat funcional podria ser la
quantitat de matèria orgànica i restes recollides durant un any en un
municipi determinat. Els límits del sistema poden incloure tant la recollida
dels residus al municipi com el tractament posterior.
- Inventari. Consisteix bàsicament en un procés tècnic de recollida de dades
per quantificar les entrades i sortides del sistema.
- Avaluació dels impactes. S'identifiquen i es caracteritzen els efectes sobre
el medi definit anteriorment com a objecte d'estudi utilitzant les dades
obtingudes en la fase d'inventari. Per a aquest tipus d'estudi es podrien
definir tres indicadors d'impacte (consum de matèries primeres, consum
d'energia i producció de residus sòlids) i vuit categories d'impacte (potencial
d'escalfament global, potencial d'acidificació, potencial de destrucció de la
capa d'ozó, potencial de toxicitat humana, potencial d'ecotoxicitat, potencial
d'eutrofització i potencial de formació d'oxidants fotoquímics).
- Interpretació i conclusions. Es presenten els resultats de manera sintètica i
s'identifiquen les opcions per reduir els impactes ambientals del sistema.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
41
A l'hora d'avaluar els resultats obtinguts en l'ACV cal tenir present els indicadors
escollits i els límits del sistema, ja que és arriscat extrapolar-ne els resultats sense
considerar els criteris definits anteriorment.
2.3. VALORACIÓ DELS MODELS I SISTEMES DE RECOLLIDA
A continuació, avaluarem els dos models de referència (Residu Mínim i Valor)
conjuntament amb els sistemes de recollida porta a porta i en contenidor, tenint en
compte els paràmetres següents:
- nivell de recollida de FORM i nivell d’impropis,
- nivells de recollida selectiva de paper, vidre i envasos lleugers,
- costos econòmics, i
- percepció de la població.
Per últim, considerarem les característiques particulars del municipi en relació amb
els diferents models i sistemes de recollida proposats. És evident que no sempre és
possible una translació d’un model que es presenta com a efectiu d’un municipi a
un altre, ja que hi ha condicionants que hi intervenen, com poden ser:
- l’estructura urbana,
- les pautes de consum,
- la generació de residus, i
- el clima
2.3.1. Nivell de recollida de FORM i nivell d’impropis
En aquest apartat considerarem tant la quantitat de FORM recollida en cada model
com el nivell d’impropis, ja que un aspecte important per produir compost és que
la FORM recollida tingui la mínima quantitat possible de materials no
biodegradables per evitar la contaminació creuada.
A la Taula 2.2 s’observa que en els municipis on es realitza la recollida de la FORM
porta a porta s’arreplega molta més quantitat de matèria orgànica que en altres
municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les dades de Castelldefels no són
del tot fiables, ja que l’indicador està calculat sobre una població servida que no
correspon a la realitat, tot i que és un dels municipis capdavanters en aquest tipus
de recollida. S’observa, en general, que els municipis on s’aplica el model Residu
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
42
Mínim tenen uns nivells de recollida més elevats que on s’aplica el model Valor. En
el cas de Sant Cugat, el valor no és representatiu, ja que en aquest període la
recollida de la FORM només es realitzava en una part molt petita del territori.
Aquests dos municipis no es comptabilitzen, doncs, en el càlcul de les mitjanes que
es presenten en aquesta Taula.
Taula 2.2. Indicador de recollida dels municipis de l’AMB. (Mitjana octubre 1999-octubre 2000. Font:
Coll, E. a partir de dades de l’AMB, *Dades facilitades per la Mancomunitat la Segarra, ** Dades
facilitades pel Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans a la Segarra)
Municipi amb model
Residu Mínim amb
contenidor
g/hab·dia
FORM
Municipi amb
model VALOR
amb contenidor
g/hab·dia
FORM
Municipi amb recollida
porta a porta de FORM
g/hab·dia
FORM
TORRELLES 147,52 RIPOLLET 79,22 TIANA 282,07
CASTELLBISBAL 171,70 SANT ADRIÀ 76,49 *TONA (febrer-desembre
2001)
303
EL PAPIOL 152,48 BARBERÀ 88,66 *BALENYÀ (maig 2001-
maig 2002)
312
MOLINS 140,96 ST.BOI 64,24 *CALLDETENES (5
setmanes inici)
263
SANT CUGAT 36,49 SANT JUST 128,01 *VILADRAU (maig 2002) 182
MONTCADA 108,81 GAVÀ 112,74 *TARADELL (maig 2002) 564
CASTELLDEFEL
S 319,66
*FOLGUEROLES 388
VILADECANS 90,01 ** CERVERA (abril 2002) 417
CERDANYOLA 95,58 ** COMARCA LA SEGARRA 419
CORNELLÀ 130,85
MITJANA 144.3 MITJANA 96.2 MITJANA 347.8
En el cas dels impropis, a la Taula 2.3 es presenten els percentatges de materials
no biodegradables presents a la FORM a diferents municipis de Catalunya. La
representativitat d'aquestes dades i el seu nivell de fiabilitat poden variar molt d'un
municipi a l’altre i pot dependre en gran mesura dels criteris i mètodes de
mostreig.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
43
Taula 2.3. Percentatge d’impropis segons model i sistema de recollida selectiva de la FORM
(Font: a partir de dades facilitades pel Consell Comarcal del Baix Camp, CEPA, Junta de Residus i
EMSHTR)
MUNICIPI DATA O NOMBRE DE
REPETICIONS
% IMPROPIS
Residu Mínim amb contenidors
Vilafranca 3/01 4.17
Molins de Rei mitjana 1997 i 2000 1.7
Torrelles de Llobregat mitjana 1997 i 2000 1.47
Sant Cugat del Vallès 5/00-6/01 (8 proves) i 4/00 (1
prova)
3.3
Castellbisbal mitjana 2000 i 1999 (16
proves)
2.3
MITJANA 2.6
Valor amb contenidor
Baix Camp 2000 5.2
Igualada 2000 3.8
Castelldefels 2000 7.2
Gavà 2000 4.7
Borges-Alflorja-Riudecols mitjana 2n i 3r trimestre 5.6
Montbrió-Botarell mitjana 2n i 3r trimestre 5.31
Castellvell-Castellmoster mitjana 2n i 3r trimestre 5.5
Riudoms-Vinyols mitjana 2001 3.2
Cambrils mitjana 2001 13.2
Tarragona mitjana 2001 21.5
Salou mitjana 2001 14.1
Vilaseca mitjana 2001 9.9
Valls mitjana 2001 8.1
Vandellòs-l’Hospitalet mitjana 2001 3
Vendrell mitjana 2001 12.8
Montblanc mitjana 2001 7.6
Reus mitjana 2001 11.72
Viladecans mitjana 2000 3.2
Barcelona (barri Congrés) 2001 (mitjana 12 proves) 25.5
Barcelona (Gran de Gràcia) 2000 18.7
MITJANA 9.5
Porta a porta
Tona 10/00 0.9
Tiana 6/00, 8/00 i 9/00 3.6
Riudecanyes mitjana 2001 2.95
MITJANA 2.5
El nivell d’impropis obtingut en les recollides porta a porta és més baix que el de
les recollides amb contenidors, ja que en aquest model el que es dificulta és la no
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
44
participació dels ciutadans i, a més, pot haver-hi una selecció prèvia per part de
l’operari que recull la FORM.
Una possible raó que explicaria per què el model Residu Mínim té un percentatge
d’impropis menor i una major quantitat de FORM recollida per habitant i dia
comparat amb el model Valor en contenidors és la prioritat atorgada a la recollida
selectiva de la FORM. En aquest sentit, el missatge als veïns/es és molt clar: a
casa només cal fer dues separacions bàsiques: orgànic i inorgànic (a més de les
importants i complementàries del paper, vidre i els especials). Amb el model Valor,
en canvi, al ciutadà se li diu que la separació de la FORM, la d’envasos lleugers, la
de paper i la de vidre i d’altres tenen el mateix nivell de prioritat, cosa que pot
incrementar la confusió.
2.3.2. Nivells de les altres recollides selectives (paper, vidre, envasos
lleugers)
La diferència entre el model Valor i el model Residu Mínim és l’eliminació del
contenidor groc d’envasos lleugers. Aquest criteri respon a diferents motius:6
Ø D’aquesta manera s’aconsegueix un model integral, de manera que no hi ha
cap fracció dels residus que vagi directament a tractament finalista
(abocador o incineradora). El 100% dels envasos passen per una línia de
tria i són susceptibles de ser recuperats. Amb el model Residu Mínim es
recupera un mínim del 50% del total d’envasos de plàstic, metalls i brics,
mentre que amb la resta de models només entre el 15 i el 20%, segons les
previsions més optimistes, passa per la línia de tria (dels quals es recupera
el 75% aproximadament).
Ø El model Residu Mínim és un sistema socialment més just, ja que situa la
responsabilitat de la recuperació dels envasos en el terreny de la gestió de
les empreses que els posen al mercat. La taxa que paguen els envasadors
pel Punt Verd, que posteriorment anirà al fons creat per Ecoembes i que
servirà per finançar als ens locals la recollida d’aquests materials, recau en
un increment de preu que paga el consumidor, el qual alhora ha de fer
l’esforç de separar-los a casa (ocupen molt volum) i de desplaçar-se fins a
les àrees d’aportació, sovint molt lluny de casa seva. Cal tenir en compte
6 A partir de CEPA: "Comparació entre el model de gestió Residu Mínim i el model Contenidor Groc" i altres documents presents a la seva pàgina web www.pangea.org/cepa.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
45
que amb el sistema de contenidor d’envasos en àrea d’aportació, a la
pràctica, la majoria d’envasos se’n va a rebuig i per tant el cost de recollida
el paga l’ajuntament (és a dir, els ciutadans en conjunt i sense tenir en
compte el consum d’envasos que fa cadascú). Amb el model Residu Mínim
Ecoembes, segons la LERE, hauria de pagar la recollida de la fracció
inorgànica equivalent a envasos (la major part, si més no en volum, ho és).
Ø Amb el model Residu Mínim es poden recuperar altres materials que van a
parar al contenidor d’inorgànic i que no són envasos de plàstic, de metalls o
brics. Com a exemple, a la planta de tria de Molins de Rei es recuperen
també envasos de vidre, paper i cartró i ferralla voluminosa, entre d’altres
fraccions. Amb el model Valor només es recuperen aquells envasos que se
separen, i si es vol recuperar un nou material, s’ha de fer una nova
campanya d’informació.
Ø Amb el model Residu Mínim hi ha un major rendiment en el conjunt de
recollides i s’ocupa menys espai al carrer. A les Figures 2.12, 2.13, 2.14 i
2.15 es poden observar els nivells de recuperació de les diferents fraccions
dels residus als municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i en aquells
on es porta a terme el model Residu Mínim (RM). Els percentatges indiquen
el tant per cent de material recuperat sobre el total generat aplicant per a
tots els municipis una composició de la brossa domiciliària estàndard. La
gràfica de l'índex de recuperació total fa referència a la recuperació de totes
les fraccions (paper i cartró, vidre, envasos lleugers i FORM) sobre el total
de residus generats.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
vidre triatge
àrees d'aportació
Figura 2.12. Índexs de recuperació de vidre. Font: CEPA a partir de dades de la Memòria de 2001 de l'EMSHTR.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
46
Figura 2.13. Índexs de recuperació de paper i cartró.
Font: CEPA a partir de dades de la Memòria de 2001 de l'EMSHTR.
Figura 2.14. Índexs de recuperació d'envasos lleugers.
Font: CEPA a partir de dades de la Memòria de 2001 de l'EMSHTR.
0.00%
10.00%
20.00%
30.00%
40.00%
50.00%
60.00%
triatge
àrees d'aportació
0.00%
5.00%
10.00%
15.00%
20.00%
25.00%
30.00%
35.00%
40.00%
triatge RM
àrees d'aportació
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
47
Quant al sistema porta a porta, es presenta com el sistema de recollida amb què
s'assoleix un major percentatge de recuperació de materials reciclables, en alguns
municipis arriba gairebé fins al 85%. En el cas de Tiana, a les figures anteriors
s'observa que és el municipi on s'assoleixen uns nivells de recuperació de materials
més elevats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A la Taula 2.4 es presenten les
dades de recuperació dels municipis on es realitza la recollida porta a porta de
totes les fraccions dels residus.
0
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
Residu Mínim
Altres models
Figura 2.15. Índexs de recuperació total Font: CEPA a partir de dades de la Memòria de 2001 de
l'EMSHTR.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
48
Taula 2.4. Nivells de recuperació dels residus en els municipis on es realitza la recollida porta a porta.
Font: Mancomunitat la Plana, Consorci de la Segarra i Ajuntament de Riudecanyes.
Municipi grams
FORM/habita
nt
grams materials
inorgànics recollits
selectivament/habit
ant
grams
rebuig/habita
nt
%
recuperac
ió total
Tona
(febrer-
desembre
2001)
303 225 409 56.35
Balenyà
(maig
2001-
maig
2002)
312 261 139 80.48
Calldetene
s (2002)
263 192 160 73.98
Viladrau
(maig
2002)
182 104 100 74.09
Taradell
(maig
2002)
564 240 142 84.99
Folguerole
s
388 137 101 83.87
Riudecany
es
(octubre
2000-
agost
2002)*
53.2% 32.5% 18.7% 84.2
Consorci
per a la
Gestió
dels
Residus
Urbans a
la Segarra
(juny
2002)*
20% 21.6% 58.4% 41.6
* Les dades disponibles s’expressen en kg totals recollits. Atès que la seva població estacional és molt
elevada, es creu més convenient expressar aquestes dades en % del total recollit.
D'aquests resultats es pot concloure que el sistema de recollida que es presenta
com a més recuperador és el porta a porta, que arriba a uns nivells mitjans de
recuperació al voltant del 73% sobre el total. En segon lloc hi ha els municipis que
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
49
realitzen la recollida dels residus en contenidor i que adopten el model Residu
Mínim. En l'àmbit metropolità, tal com s'ha pogut observar a les gràfiques
anteriors, els cinc primers municipis que encapçalen les recollides d'envasos
lleugers, vidre, paper i cartró són Tiana i alguns dels municipis on s'ha implantat el
Residu Mínim (Castellbisbal, Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i el Papiol).
Aquestes dades reforcen la idea que és important transmetre als ciutadans el
missatge que cal separar dues fraccions importants (orgànica i inorgànica) i que
d'aquesta manera s'assoleixen nivells de recollida selectiva més elevats, perquè les
altres fraccions se separen automàticament. Els municipis on es porta a terme el
model Residu Mínim ho fan així: separen a casa principalment la matèria orgànica i
la d'envasos i inorgànica. En el cas dels porta a porta, la matèria orgànica té un
paper important perquè es recull tres dies a la setmana, un dia per a les restes no
reciclables i tres dies per als materials inorgànics (vidre, envasos lleugers i paper).
El model Valor en contenidor, en canvi, posa a un mateix nivell totes les recollides i
no prioritza les tasques que ha de dur a terme el veí/na.
2.3.3. Quant a la percepció de la població
En aquest apartat es fa una aproximació de la percepció que tenen els veïns/es
dels models de recollida proposats i de la recollida selectiva de la FORM. Les
enquestes a què es fa referència s'han realitzat al municipi de Tiana (Coll, E 2001).
Ø Sobre la recollida selectiva de la FORM. En una enquesta prèvia (90% de
fiabilitat) abans d’implantar la recollida selectiva de la FORM es posava de
manifest que la major part de la població (95% dels enquestats) estava
predisposada a separar les deixalles en origen. Del total d’enquestats, el
70% manifestava que els costaria poc o gens separar les restes de menjar
en un cubell regalat per l’Ajuntament. Durant la prova pilot realitzada en
aquest municipi (només 25 famílies) els resultats del qüestionari posaren de
manifest que, per terme general, es produïa una reticència inicial en el nucli
familiar a adoptar aquest nou hàbit. Un dels factors limitants és la dificultat
de destinar un espai a la cuina per al nou cubell, tot i que aquest factor
respon més a una percepció subjectiva que no a la realitat, ja que el cubell
de 10 litres convencional s’adapta adequadament a tot tipus de cuina pel
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
50
volum reduït que té. Segons el mateix qüestionari, la separació domiciliària
de la FORM provoca un canvi d’hàbits que requereix un període d’adaptació
d’una setmana. En una enquesta posterior a la implantació de la recollida
selectiva de la FORM (93% fiabilitat), el 51% dels enquestats manifestaven
haver tingut algun dels problemes següents: males olors (no sempre, sinó
en situacions puntuals i sobretot a l’estiu) i en menor grau problemes
d’espai a casa i amb les bosses biodegradables.
Ø Sobre el sistema de recollida porta a porta i en contenidors. Segons
l’Enquesta sobre actitud en recollida selectiva, les respostes relatives a la
valoració de la recollida porta a porta de la FORM aporten uns resultats molt
positius entre la població. Cal tenir en compte que Tiana recollia els residus
amb contenidor abans d’implantar el sistema porta a porta. Puntuant el
servei de recollida en una escala de l’1 al 5, s’assolia una puntuació de
3,93. El 64% valorava amb un 4 o un 5 la recollida porta a porta de la
FORM (positivament o molt positivament) i només el 8% la valorava
negativament o molt negativament. En el cas de Riudecanyes, varen ser els
mateixos veïns/es els que mitjançant un seguit de trobades sectorials i un
procés participatiu força intens optaren pel sistema de recollida porta a
porta.
Ø Sobre el contenidor groc d’envasos. Com s'ha esmentat anteriorment, la
diferència bàsica entre el model Valor i Residu Mínim és l’eliminació del
contenidor groc d’envasos lleugers. L’eliminació d’aquest contenidor i el
posterior triatge del contenidor d’inorgànica i envasos a la planta
corresponent presenta una sèrie d’avantatges per als ciutadans/es. En
primer lloc és més còmode, ja que no han de fer l’esforç de separar al
domicili aquesta fracció dels residus, que és, precisament, la més
voluminosa de totes. D’aquesta manera es prioritza la separació domiciliària
de la FORM, molt més important en pes. A més, les àrees d’aportació molt
sovint són lluny dels domicilis, cosa que obliga els veïns a desplaçar-se
bastants metres. Un altre aspecte a considerar és que a molts municipis, i a
causa de l’elevat volum d’aquesta fracció, els contenidors es troben molt
sovint sobreeixits, de manera que desincentiva els veïns/es que fan la
separació.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
51
2.3.4. Costos econòmics
Fins ara, tot i les bondats associades al reciclatge, és cert que aquesta opció
s’ha presentat amb força inconvenients a causa del baix preu de les matèries
primeres i dels tractaments finalistes (abocadors i incineradores). A Catalunya,
a diferència d'altres països europeus, aquest desavantatge econòmic en el cost
del tractament dels residus no ha afavorit la implantació de la recollida
selectiva de la FORM (vegeu Taula 2.5).
Taula 2.5. Comparativa del cost econòmic del tractament de residus municipals de Catalunya amb
alguns països europeus. Font: Giró, F. 2000.
Cost econòmic de tractament
Catalunya Alemanya
Nord d’Itàlia
Sud d’Itàlia
PTA / t
€ / t
€ / t € / t € / t
mínim 910
5 - - -
màxim 6.000
36
- - - abocador
mitjana ponderada 3.465
21
150 110 45
mínim 1.965
12
- - -
màxim 11.000
66
- - - compostatge
mitjana ponderada 3.919
24
85 55 25
mínim 3.000
18
- - -
màxim 8.500
51
- - - incineració
mitjana ponderada 4.749
29
180 125 -
Vist que el mercat no interioritza negativament en el seu càlcul els costos
socials i ambientals que comporten els tractaments finalistes dels residus ni
tampoc positivament (més aviat al contrari) els beneficis ambientals del
reciclatge, es dóna la paradoxa que una gestió eficient i ambientalment
correcta dels residus es presenta sovint com una opció ineficient des d’una
perspectiva econòmica. Probablement, amb l'entrada en vigor de la Directiva
1999/31 relativa a l'abocament de residus es penalitzarà econòmicament la
seva deposició i es potenciaran els sistemes de tractament biològic.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
52
Tot i això, el tractament que rep el residu representa només una part del cost
associat a la recollida dels residus municipals, la qual té unes despeses i uns
ingressos que cal tenir en compte i que exposem resumits a la Taula 2.6.
Taula 2.6. Despeses i ingressos associats a la recollida dels residus municipals.
CONCEPTE COMENTARI
DESPESES
Etapa de
planificació
Planificació de la campanya d'implantació, estudis del territori, estudis de
caracterització dels residus, etc.
Campanyes
d’informació i
d’educació
ambiental
Edició de materials, educadors ambientals, etc.
Lliurament de
materials
Fa referència a aquells materials que l’Administració assumeix a l’hora
d’incorporar una nova recollida per facilitar la recollida selectiva als
domicilis (cubells, bosses compostables, etc.).
Infraestructura
Inclou conceptes com:
- La compra i el manteniment de contenidors (neteja)
- Vehicles de recollida i despeses associades (assegurances,
manteniment, etc.)
- Transport: combustible utilitzat durant la realització de les
recollides i durant el transport a les plantes de tractament.
- Personal: sous, vestuaris, formació, etc.
Tractaments
posteriors dels
residus
Despeses derivades del tractament dels residus
INGRESSOS
Materials
recuperats
Els ingressos percebuts per la venda dels materials recuperats. Aquests
poden provenir dels SIG per la recollida d’envasos lleugers i vidre, per
recuperadors privats o bé per la venda directa d’aquests materials, com
en el cas del compost, en les plantes de compostatge.
Materials no
remunerats en el
mercat
Fa referència a aquells beneficis ambientals que no es troben
interioritzats en les recollides selectives, com l’estalvi de matèries
primeres, la conservació dels recursos naturals o l’estalvi d’evitar que
aquests residus tinguin un tractament finalista (abocador/incineradora)
amb els impactes ambientals corresponents.
La introducció de la recollida de la FORM implica una reorganització de tot el
sistema de recollida que, fins ara, es realitzava en el municipi. Si fem
referència a la taula anterior, la recollida de la matèria orgànica influeix en els
aspectes econòmics següents:
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
53
Ø Campanyes d’informació i educació ambiental. Aquesta és bàsica quan
es vol introduir la recollida selectiva de la FORM si es volen obtenir uns
bons resultats i baixos nivells d’impropis. No només s’ha de realitzar en
el moment previ a la implantació de la recollida, sinó que s’ha d’allargar
en el temps.
Ø Lliurament de materials als domicilis. Amb la introducció de la FORM
apareixen uns nous elements als domicilis, que els veïns/es hauran
d’utilitzar, com són les bosses compostables o els cubells. En el cas del
cubell, és molt necessari (gairebé imprescindible) que l’Ajuntament el
faciliti gratuïtament com a factor incentivador. En el cas de les bosses,
es presenten diferents possibilitats que es detallen al capítol 3. Aquesta
despesa també és considera independent del tipus de model i sistema
de recollida escollit.
Ø Infrastructura. En aquest cas, les despeses varien tant per la introducció
de la recollida de la FORM com pel model o sistema de recollida que es
vulgui implantar:
a) Compra de contenidors i manteniment. Si s’opta per la recollida de la
FORM en contenidors, se n’ha d’assumir el cost, el manteniment
(equips de neteja) i la reposició, si es fan malbé. En el cas de la
recollida porta a porta aquest cost és nul.
b) Vehicles de recollida i despeses associades. La recollida de la FORM,
per les seves característiques, no és recomanable compactar-la, ja
que la seva densitat és prou elevada i doncs provocaria problemes
de generació de lixiviats. Per tant, aquest és un factor que cal tenir
en compte i veure si els vehicles que actualment estan en
funcionament poden adaptar-se a aquestes característiques. De fet,
els camions de càrrega tenen un preu més reduït que els
compactadors.
c) Combustible del transport. La recollida diària de les dues fraccions
(FORM i restes) es considera un excés de servei, ja que la FORM
només representa el 13% del volum de la brossa i la seva recollida
es pot espaiar més en el temps en els contenidors estàndards.
D’aquesta manera, es poden establir freqüències de recollida de les
diferents fraccions que no provoquin un increment tan elevat en el
pressupost final de recollida. En la recollida de les dues fraccions, la
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
54
que presenta més problemes és la fracció inorgànica, ja que la baixa
densitat del seus materials pot fer que s’hagin d’instal·lar més
contenidors si s’espaia la recollida en el temps. Una possibilitat és
instal·lar més contenidors en els punts de recollida ja establerts i no
posar-ne de nous, ja que el desplaçament pot encarir més la
recollida. La freqüència de recollida de la FORM, d’altra banda,
també respon a un patró estacional i acostuma a ser més freqüent
als mesos calorosos que als freds. A l'apartat 4.1.2 es detallen les
diferents freqüències que habitualment s’estableixen a Catalunya.
d) Personal. En general, i a mode d’aproximació, en aquells municipis
que es realitza la recollida del contenidor de rebuig amb càrrega
posterior són necessaris un conductor i dos treballadors per vehicle.
En el cas de la recollida de la FORM en contenidors, es considera
suficient un conductor i un operari, ja que les dimensions del
contenidor de la FORM és molt inferior a l’anterior. En el cas que la
recollida es realitzi porta a porta, acostumen a emprar-se un
conductor i dos operaris per vehicle, pel major esforç que comporta
recollir els cubells de la porta de cada casa.
e) Tractament posterior dels residus. En introduir-se la recollida de la
FORM, i si els resultats són satisfactoris, disminueix
considerablement el pes de les deixalles que van a l’abocador o
incineradora i per tant el preu a pagar pel seu tractament nociu. La
FORM, d’altra banda, caldrà tractar-la a la planta de compostatge,
que també té un cost associat i que dependrà del règim d’explotació
que tingui aquest municipi.
Pel que fa als ingressos, la venda del compost depèn tant de la quantitat
recuperada com dels preus de mercat i de la seva qualitat. Cal fer èmfasi en
aquest darrer aspecte, ja que en un context de generalització de la recollida de
FORM a Catalunya, tindrà més mercat potencial aquell compost amb uns nivells
d’impureses més reduït. Per tant, cal incidir en les campanyes de sensibilització
i educació ambiental destinades als veïns. Fins ara no hi ha hagut cap problema
per distribuir el compost produït a les plantes de compostatge, ja que, un cop
superades les primeres reticències i després d’establir una estratègia comercial
prudent, la demanda ha superat l’oferta. L’any 2000 es va comercialitzar un
total de 6.800 tones de compost, destinades principalment a l’agricultura, la
jardineria i la restauració d’abocadors (Giró F, 2000).
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
55
2.3.5. Les característiques pròpies del municipi
Fins ara hem pogut observar les diferències més significatives entre els models i
sistemes de recollida més comuns a Catalunya. Tanmateix, aquests sistemes no es
poden estudiar de manera aïllada del municipi on es volen implantar, ja que
aquests presenten unes característiques que en poden condicionar o potenciar la
posada en marxa. A continuació, es detallen aquells aspectes que cal tenir en
compte a l’hora de dissenyar un sistema de gestió dels residus municipals, amb
especial referència a la FORM.
Ø L’estructura urbana. En un mateix municipi podem trobar diferents
tipologies urbanístiques que poden condicionar el sistema de recollida i el
tipus de recollida selectiva que s’hi vulgui implantar. Així, els nuclis antics
de les ciutats es caracteritzen per uns carrers estrets i una elevada activitat
comercial, sovint concentrada en pocs carrers. En aquestes zones és
important organitzar sistemes de recollida específics per als comerços
perquè aquests no provoquin interferències amb les recollides dels veïns/es
(per exemple, sobreeiximents, olors, etc.). El fet d’haver-hi gran quantitat
de comerços en poc espai permet identificar quins són aquells que generen
més residus i conèixer-ne la tipologia, i afavoreix la recuperació d’una gran
quantitat de materials en poc temps. En aquestes zones és on es presenten
els conflictes en la instal·lació dels contenidors a la via pública, ja sigui per
una qüestió física (no hi caben) o visual (sobretot si es tracten d’espais
turístics). En aquestes circumstàncies, la recollida porta a porta o la
instal·lació de contenidors soterrats es plantegen com a possibles
alternatives.
En el cas dels barris residencials i les urbanitzacions, aquestes es
caracteritzen per unes construccions horitzontals (és a dir, alta ocupació del
territori i baixa densitat de població). En aquestes zones no acostuma a
haver-hi gaires activitats comercials, però hi podem trobar una elevada
generació d’altres residus que no són comuns a la resta del municipi, com
l’esporga i restes d’herbes provinents dels jardins. Atès que la majoria
d’aquests habitatges disposen de jardins o terrenys, és un lloc ideal per
introduir l’autocompostatge. Una altra característica d’aquest tipus de
construccions és la baixa relació habitants/contenidor, que fa que els
contenidors quedin molt allunyats del domicili. Aquest fet pot solucionar-se
disminuint la freqüència de recollida (fixar una freqüència per al tram urbà i
una altra per a les urbanitzacions) o bé estudiant la possibilitat d’implantar
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
56
la recollida porta a porta. De fet, els municipis que han implantat
majoritàriament aquest sistema de recollida tenen una estructura urbana
bàsicament horitzontal.
Ø La generació de residus i les pautes de consum. Aquest és un indicador
important a l’hora de dissenyar la recollida dels residus municipals. Com
s’ha vist anteriorment a l'apartat 1.4 la producció de residus a Catalunya es
troba al voltant d’1,5 kg per habitant i dia. La quantitat generada és, en
general, més elevada a les zones urbanes que no a les rurals. Tanmateix, si
estem parlant de zones on hi ha importants oscil·lacions de població (ja
sigui per l’atractiu turístic, segones residències, activitats com l’esquí, etc.),
caldrà sobredimensionar la quantitat de residus generats en el municipi,
com també el nombre de contenidors en alguns punts de recollida. En
moltes zones rurals podem trobar circuits gairebé tancats de generació de
residus: part dels aliments es produeixen al camp o a l’horta, les bosses de
plàstic es reutilitzen per portar els aliments fins a casa i part de les restes
orgàniques passen a ser adob per a les plantes o bé aliment per al bestiar.
També la tipologia dels residus varia d’un indret a l’altre: a les zones més
rurals la quantitat de FORM és, en general, més elevada que a les urbanes,
on el consum d’embalatges, envasos i altres productes de plàstic d’un sol ús
és més elevat. També hi ha altres factors que poden passar desapercebuts i
que es tradueixen en una generació més gran d’un cert tipus de residu, com
per exemple que la qualitat de l’aigua de l’aixeta no sigui prou bona i hi
hagi una major producció d’envasos de plàstic de beguda.
Un altre tret característic és la producció estacional dels residus. En general,
durant els mesos d’estiu n’hi ha un augment (vacances i major consum de
certs productes refrescants); després disminueix fins a arribar a final del
mes de desembre i començament de gener, on acostuma a tornar a
augmentar (festes de Nadal). Tanmateix, cada municipi pot tenir associat
un patró de generació de residus determinat segons les característiques
pròpies (dates de les seves festes patronals, dates de recol·lecció de fruita
en els municipis que són agrícoles, etc.).
Ø El clima. És un altre aspecte que influeix en el tipus de residu generat. Així,
en indrets més càlids el consum de productes de refresc (envasos) i el de
fruites i verdures (per exemple, a l’estiu) és més elevat. En aquells
municipis on es detecta un elevat consum d’envasos de plàstic cal estudiar
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
57
la possibilitat de garantir que els consumidors/es tinguin la possibilitat
d’utilitzar envasos retornables a les botigues o supermercats habituals.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
58
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
59
3. MATERIAL NECESSARI PER A LA RECOLLIDA SELECTIVA
DE LA FORM
Distingim quatre elements clau a l'hora d'implantar la recollida selectiva de la
FORM en un municipi: els contenidors del carrer, el cubell domiciliari, la bossa
i el camió emprat per fer el servei. En aquest apartat es descriuen aquests
elements i els seus avantatges i inconvenients. També se'n consideren
d'altres, com ara els tríptics, els plafons informatius o els adhesius i imants,
elements necessaris durant la implantació de la campanya.
3. 3.1. EL CONTENIDOR
El contenidor el poden utilitzar, en major o menor mesura, tant els models
que opten per la recollida de la FORM en contenidors com els que opten pel
servei de porta en porta. Als municipis que han adoptat el segon model, el
contenidor es pot utilitzar per recollir la FORM dels veïns que viuen en edificis
verticals (blocs de pisos), cosa que dificulta deixar el cubell a la vorera, o dels
grans generadors que tinguin prou espai a l'interior i generin gran quantitat
de FORM.
És recomanable introduir contenidors ben diferents dels existents, tant de
mida com de color, i especificar en un dels seus laterals si admeten residus
compostables o no. A Catalunya, el color del contenidor de la FORM és de
color beix i tapa marró, excepte en alguns barris de Barcelona o Ripollet, on
s'utilitza el contenidor bicompartimentat amb tapa taronja i cos gris.
La ubicació del contenidor al carrer o a l'interior dels grans generadors o
edificis es tracta a l'apartat 4.1.2. Aquí només el descriurem com a element
específic.
3.1.1. Tipus de contenidor
Destaquem tres tipus de contenidor per recollir la FORM:
Ø El contenidor de 240 litres. Aquest contenidor és el més habitual a
Catalunya. Com que la FORM es caracteritza per una densitat elevada,
aquest contenidor és adequat perquè té un volum reduït –per tant,
ocupa poc espai públic– i garanteix una major flexibilitat a l'hora de
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
60
col·locar-lo (vegeu la figura 3.1). El contenidor de 660 litres (figura
3.2) és adequat en zones on hi ha una major densitat de població.
A l’hora d’implantar la recollida de la FORM a Molins de Rei, el CEPA va
incorporar a aquests contenidors algunes especificacions tècniques per
comprovar si donaven resultats satisfactoris, i en aquest cas
extrapolar-les a altres tipus de contenidors. Van ser les següents: fer
petites perforacions als contenidors per evitar els processos
anaeròbics, un disseny irregular de les parets interiors per no
compactar el fons i permetre la circulació d'aire, instal·lar una reixeta
al fons del contenidor per acumular els lixiviats o bé reduir l'obertura
del contenidor per evitar les possibilitats d'error a l’hora d’introduir-hi
la bossa (CEPA, 1999). Després d'avaluar-les, es va considerar que els
resultats no eren prou satisfactoris per implantar-les i es va optar per
utilitzar els contenidors estàndards que hi ha al mercat i que segueixen
les normes DIN.
Per als grans productors, es pot estudiar la possibilitat de col·locar
contenidors de 240 litres al carrer d’ús exclusiu.
Ø El contenidor bicompartimentat. Aquest contenidor té una capacitat
total de 1700 litres i es divideix en dues parts: una per a la matèria
orgànica, de color taronja i amb una capacitat de 600 litres, i l'altra per
a les restes, de color gris i amb una capacitat de 1100 litres (vegeu la
figura 3.3).
Figura 3.2. Contenidor de 660 litres de
matèria orgànica Figura 3.1. Contenidor de
240 litres
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
61
Figura 3.3. Contenidor bicompartimentat al barri del Congrés de Barcelona
Ø Els contenidors soterrats. Aquesta alternativa sorgeix de la
preocupació per l’ocupació d'espai a la via pública. La FORM es llença a
través d’unes bústies instal·lades a la part superior dels contenidors i
ubicades a les voreres. El buidatge es pot efectuar extraient el
contenidor del forat, amb un sistema hidràulic o amb una ploma
(vegeu la figura 4.4), o bé per aspiració en el sistema de recollida
pneumàtica (vegeu la figura 5.5).
En el primer cas, cada equip està format per una fossa, una plataforma
elevadora i un contenidor. El conjunt es tanca amb una tapa que no
permet l’entrada d’aigua ni la sortida de les olors, i al damunt
d’aquesta tapa hi ha la bústia, a través de la qual s’introdueixen les
bosses de brossa. Mitjançant un comandament a distància situat al
camió, el conductor acciona un mecanisme que va obrint la tapa i
elevant la plataforma amb el contenidor (vegeu la figura 5.6). Un cop
a la superfície, els braços del camió el recull i el descarrega.
En el cas de la recollida pneumàtica, els residus es transporten a
través d’una xarxa de canonades subterrànies mitjançant l’acció de
corrents d’aire fins a una central de recollida, on són dipositats en
grans contenidors i transportats fins al lloc de tractament. La recollida
es pot fer segons un horari programat, o bé per nivell; en aquest cas el
sistema s’acciona quan detecta un cert grau d’ompliment. Aquest tipus
de recollida s’ha anat desenvolupat des de fa quaranta anys a països
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
62
com Suècia i els Estats Units; en canvi, les instal·lacions que hi ha a
l’Estat espanyol s’han construït a partir dels anys noranta.
Figura 3.6. Contenidor soterrat hidràulic a Viladecans (Font: http://www.aj-viladecans.es)
3.1.2. Valoració
• Contenidor de 240 litres. Com ja s'ha comentat, la majoria dels municipis
que recullen la FORM amb contenidor utilitzen el de 240 litres, ja que es
presenta com l'opció més senzilla i còmoda. És recomanable estudiar la
possibilitat d'incorporar-hi pedals, perquè és més higiènic i permet a
Figura 3.4. Contenidor soterrat amb
recollida pneumàtica al carrer Gran de
Gràcia de Barcelona
Figura 3.5. Contenidors soterrats amb ploma a Castellbisbal
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
63
l’usuari obrir-lo més fàcilment, sobretot a la gent gran o amb problemes
de mobilitat. Aquest accessori és imprescindible si al costat hi ha un
contenidor de càrrega lateral.
• El contenidor soterrat. Es presenta com una alternativa adequada quan es
vol prioritzar la integració estètica del contenidor en l'entorn, a més de
reduir l'espai ocupat a la via pública. El principal inconvenient que té és
l’elevat cost d’inversió, i també que l'obertura de la bústia acostuma a ser
petita i no permet dipositar-hi materials de volums més grans o bosses
industrials.
En el cas concret de la recollida amb ploma, es necessita més temps per
efectuar la recollida en relació a la dels contenidors habituals.
En el cas dels contenidors pneumàtics, es poden originar problemes si el
sistema de recollida es realitza segons un horari i entre les dues hores
programades es diposita més volum del previst, cosa que provoca
sobreeiximents i residus a la via pública. Aquest problema es pot
solucionar duplicant o triplicant el nombre de bústies, augmentant el
nombre de recollides o bé organitzant recollides manuals. Si el mecanisme
d’absorció és únic per a totes les fraccions, la recollida selectiva només es
pot portar a terme fixant uns dies de recollida diferents per a cada fracció,
i això complica la participació ciutadana perquè resulta força incòmode. Un
dels avantatges de la recollida pneumàtica és que s'eviten els sorolls
nocturns dels camions de recollida i les interferències en el tràfic.
• Contenidor bicompartimentat. Té l'avantatge que permet recollir les dues
fraccions alhora (matèria orgànica i les restes), ja que els camions també
disposen d'un mecanisme mitjançant el qual les dues fraccions se separen
a l’interior, i que no cal ocupar més espai al carrer amb un altre
contenidor. També s’estalvien costos, perquè no cal realitzar una recollida
posterior per a la FORM. En canvi, té l'inconvenient d’induir a error a l’hora
de dipositar la bossa al contenidor, tot i que les dues fraccions es
diferencien pel color taronja de la tapa. A més, quan la part destinada a
les restes (part grisa) és plena o bé el residu que el veí vol dipositar-hi no
hi cap, la tendència és llençar-la a la del costat (FORM). Aquests dos
inconvenients han fet que els barris o municipis que han utilitzat aquest
contenidor arribin a uns nivells d'impropis molt elevats, tot i les
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
64
importants campanyes d'educació ambiental que s'han portat a terme o
els elements addicionals que s'han incorporat al contenidor per tal de
diferenciar-ne els dos compartiments. Per aquest motiu, no és gaire
recomanable quan l'objectiu és obtenir un compost de qualitat. Aquest
problema no es presenta amb el contenidor de 240 litres, ja que el fet de
diferenciar-se del contenidor de les restes l’identifica més bé i millora la
correcta classificació dels residus.
A la taula 2.3 es poden observar els nivells d’impropis obtinguts als municipis
que utilitzen contenidor bicompartimentat (barri del Congrés de Barcelona),
soterrat (Castellbisbal i Gran de Gràcia) i contenidors de 240 litres (la resta).
En el cas de Castellbisbal, els contenidors soterrats només es troben en una
part del municipi i a la resta hi ha contenidors de 240 litres. D’aquestes dades
podem extreure que la variable «tipus de contenidor» és clau a l’hora
d’interpretar el nivell d’impropis de cada municipi. Fins i tot, en indrets amb
contenidors de 240 litres on la campanya d’educació ambiental ha estat poc
intensa, els resultats són més favorables que als llocs on s’ha utilitzat
contenidor bicompartimentat i les campanyes han estat molt importants.
3.2. EL CUBELL DOMICILIARI
La introducció de la recollida de la FORM als habitatges representa tenir un
altre cubell a la cuina. Per tal de motivar la participació dels veïns, és
necessari distribuir gratuïtament aquests cubells si es volen obtenir uns bons
resultats en els nivells de recollida.
En el cas dels grans generadors, per tal de separar la matèria orgànica a
l'interior dels establiments, el volum del cubell dependrà de la quantitat de
FORM que generin i de l'espai de què disposin. L'opció bàsica per als que que
en produeixen poca és el cubell de 10 litres estàndard domiciliari, i per als que
en produeixin més, es pot estudiar la possibilitat d'implantar el cubell de 25
litres o bé contenidors de 90 o 120 litres.
3.2.1. Tipus de cubell
En destaquem tres models, que són els més utilitzats a Catalunya:
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
65
Ø El cubell de 10 litres. Aquesta és l’opció més simple conceptualment.
Es tracta d'un cubell de 10 litres amb tapa i nansa que s'utilitza per a
la FORM, i per a les restes (tot allò que no es pot reciclar) es conserva
el cubell actual que té cada habitatge.
Ø El cubell bicompartimentat. És un cubell doble amb una separació que
recull les dues fraccions: orgànica i restes.
Ø El cubell de 25 litres. Es tracta d'un cubell marró de 25 litres de
capacitat amb nansa.
Figura 3.8. Cubell bicompartimentat amb tapa a
la FORM
Figura 3.7. Cubell bicompartimentat
amb tapa a les dues fraccions
Figura 3.9. Cubell de 10 i 25 litres (Fotografia: Ajuntament de Tiana)
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
66
3.2.2. Valoració
El cubell que presenta més bones prestacions és el de 10 litres, ja que no
ocupa gaire espai, s'adapta fàcilment a qualsevol lloc i és el model més
econòmic del mercat. Aquest cubell només presenta problemes de capacitat al
cap de dos dies d’emmagatzematge a les cases on hi ha més de 5 persones
amb una dieta rica en fruites i verdures.
El cubell bicompartimentat, en canvi, presenta un problema d'espai respecte
al cubell anterior: ocupa més volum i en cuines petites és difícil d’encabir-lo.
Tot i la comoditat que a priori presenta el fet de tenir en un mateix cubell les
dues fraccions, alguns models que actualment hi ha al mercat presenten certs
problemes: la col·locació de la bossa als dos departaments (de vegades cau i
d'altres es trenca) i el cost, superior al del model de 10 litres. Hi ha un
problema afegit d'olors en els models que no tenen tapa a la part de brossa
inorgànica, sobretot si a l'habitatge es llencen bolquers o es fuma.
El cubell de 25 litres s'ha distribuït entre els habitatges de municipis com
Tiana, on la FORM es recull de porta en porta cada dos o tres dies. En
aquestes circumstàncies, i quan les famílies són de més de tres membres o es
té el costum de menjar molta verdura, el municipi considera que és el més
idoni. Es recomana col·locar aquest cubell al pati, a la terrassa o al balcó, per
exemple, i anant-hi dipositant les bosses amb FORM que es van omplint a la
cuina.
3.3. LES BOSSES
És un dels factors clau que cal definir abans d'iniciar la recollida de la FORM,
ja que es presenten diferents alternatives, tant en el tipus de bossa que es
pot utilitzar com en els mecanismes de distribució, que han estat la causa que
en molts municipis s'hagi produït una disminució de la participació o un
contingut d'impropis elevat a la FORM.
Les bosses de plàstic són un problema a resoldre en el moment que decidim
recollir la FORM per fer compost, ja que provoca una disminució de la seva
qualitat. Tot i que la majoria de plantes de compostatge disposen de
garbelladors per eliminar les bosses de plàstic a l'entrada, una petita part
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
67
sempre passa al compost. Tenint en compte aquesta situació, hi ha diferents
possibilitats:
Ø Demanar als ciutadans que al seu domicili dipositin la FORM en bosses
de plàstic (com fins ara) i, un cop al carrer, n’aboquin el contingut al
contenidor de la FORM i llencin la bossa de plàstic al contenidor de les
restes que hi hauria d’haver al costat del cubell.
Ø Abocar directament la FORM del cubell –sense cap bossa de plàstic – al
contenidor.
Ø Utilitzar bosses compostables.
Els problemes que presenten les dues primeres possibilitats són l'obligació de
baixar les deixalles amb cubell, que xoca amb els hàbits adoptats per la
majoria de veïns, i la necessitat de netejar més sovint els contenidors, ja que
és probable que la mala olor i la presència de mosques augmentin.
Tanmateix, aquestes alternatives suposen un estalvi econòmic per a les
famílies, ja que no han de comprar bosses per a la FORM. A més, es pot
demanar que els residus orgànics que tinguin més contingut d'humitat (per
exemple, restes de peix, carn, etc.) s'emboliquin amb paper de diari, per
exemple, per disminuir la quantitat de lixiviats. El paper de diari, en baixes
quantitats, no suposa un problema en el procés de compostatge i d'aquesta
manera es redueixen els problemes d'olors i neteja que s'han esmentat amb
anterioritat. Aquest sistema es permet a municipis com Rubí, Molins de Rei,
Montcada i Reixac, Pallejà, el Papiol, Torrelles de Llobregat i alguns municipis
del Penedès-Garraf.
Una altra possibilitat és recollir la FORM amb bosses de plàstic. Això comporta
una major complexitat en el tractament de la matèria orgànica que entra a la
planta de compostatge i pot traduir-se en una disminució de la qualitat del
compost, per la qual cosa aquesta opció no és gaire recomanable. Tanmateix
aquest no ha de ser un impediment, si es planteja en aquests termes, per
poder participar en la recollida: és preferible que es faci d'aquesta manera
que no pas que no es faci.
3.3.1. Les bosses compostables de midó i de paper
Les bosses de midó estan fetes d'àcid teraftàlic i midó, i ofereixen prestacions
similars a les bosses de plàstic. Actualment, trobem diferents marques
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
68
comercials al mercat, que bàsicament ofereixen dos tipus de grandària: 44 x
44 cm i 35 x 42 cm. La mida de bossa familiar més utilitzada és la primera,
dissenyada per a la FORM generada per una família de cinc persones durant
dos dies. La segona està dissenyada per a parelles joves amb un baix consum
de matèria orgànica. Segons la marca, les bosses es comercialitzen en
paquets de 5, 10, 15 i 20 unitats. També segons la marca, hi ha la possibilitat
d'escollir el gramatge de la bossa i imprimir-hi logotips. Els preus d'aquestes
bosses varien segons el nombre de comandes realitzades, el termini de
pagament, el gramatge i les característiques d'impressió.
Les bosses de paper acostumen a ser de 90 grams i tenen un
impermeabilitzant resistent al líquid i al greix. Durant el procés de
compostatge aporten carboni i absorbeixen humitat. D’altra banda, però, no
tenen gaire resistència i es trenquen sovint. Per aquest motiu, les bosses de
midó es presenten com la millor alternativa i, de fet, a Catalunya són més
utilitzades que no pas les bosses de paper.
3.3.2. El cas de la bossa taronja
A Barcelona s'està adoptant un sistema diferent per recollir de manera
selectiva la matèria orgànica mitjançant una bossa de color taronja. Aquesta
bossa, a diferència de la de midó i paper, no és compostable i s'utilitza per
identificar a la planta de tractament la bossa que conté FORM mitjançant un
lector òptic.
Aquest sistema presenta l'avantatge que la recollida de la FORM es pot
realitzar en massa i no cal establir un circuit de recollida específic per als
contenidors de matèria orgànica, ja que posteriorment les bosses taronges se
separen dels de la resta a la planta de tractament.
Tanmateix, aquest sistema presenta certes qüestions que caldria resoldre o
millorar. La primera és que, per obtenir un compost de qualitat, cal, en la
mesura que sigui possible, donar prioritat a l'ús de la bossa compostable. Tot i
que mitjançant garbelladors la bossa de plàstic es pot extreure del circuit
d'entrada a la planta de compostatge, sempre n’hi ha un percentatge que va a
parar al compost. Si l’ús de la bossa de plàstic es generalitza, la qualitat final
del compost se’n pot veure perjudicada.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
69
Una altra qüestió és la compra de la bossa de plàstic. De fet, s'obliga els
ciutadans que volen participar en aquesta recollida a comprar-la quan la
majoria utilitzen sovint la bossa de plàstic de les botigues pel seu «cost
zero». Si ja és difícil convèncer la població que compri bosses
compostables, sembla una aparent contradicció fer que en comprin de
polietilè, que, a la llarga, haurà de ser eliminat del procés de
compostatge, la qual cosa implica una inversió en tecnologia.
Un darrer aspecte és l'eficiència dels lectors òptics ja que, durant el
procés de càrrega i descàrrega del contenidor i la possible
compactació dels residus al camió, les bosses acostumen a trencar-se
i el seu contingut acaba sovint fora de la bossa.
Per aquests motius, es dóna preferència a l'ús de les bosses
compostables per dipositar els residus orgànics domiciliaris. Es tracta
d'evitar la contaminació creuada de les bosses de polietilè i recuperar
al màxim la FORM dipositada al contenidor corresponent.
3.3.3. Valoració
Tant les bosses de paper com les de midó destinades a la recollida
selectiva de la FORM han de contenir el Distintiu de Garantia de
Qualitat Ambiental atorgat pel Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya (vegeu la figura 3.10). L'atorgament
d'aquest distintiu el fixa la Resolució de 8 d'octubre de 2001, en la
qual s'estableixen els criteris mediambientals que han d'acomplir les
bosses d'escombraries. Perquè la bossa sigui compostable, al distintiu
hi ha de figurar la llegenda «Compostable» o «Reciclat i
compostable». La llegenda «Reciclat» sola fa referència a bosses
d'escombraries de plàstic reciclat, en cap cas compostables, que
poden portar a confusió als consumidors.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
70
Figura 3.10. Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental
Els principals problemes d'aquestes bosses són el preu i les
prestacions. I és que el preu de la bossa compostable és lleugerament
superior al de la bossa d'escombraries convencional. Això fa que molts
veïns les vegin com una despesa addicional que no estan disposats a
assumir, i menys encara quan tenen la percepció que el cost de la
bossa és «zero», perquè utilitzen les de supermercats i botigues
d'alimentació. Tanmateix, cal tenir en compte que el preu de les
bosses de midó encara no s'ha normalitzat, i que d'ençà que es van
llançar al mercat la tendència ha estat a la baixa.
L'altra qüestió és que són productes que encara no tenen unes
característiques tècniques prou satisfactòries. Per això, no és
recomanable tenir més de dos dies la FORM en aquestes bosses,
perquè s'humitegen i es trenquen. Aquests problemes s'agreugen a
l'estiu, amb el major consum de matèria orgànica i la calor. En
aquests casos, s’ha de posar paper de diari a sota, baixar la FORM fins
al contenidor en el cubell, etc. En termes generals, les bosses de midó
són més resistents que les de paper.
Com que la bossa és un element molt important a l'hora de consolidar
el sistema de recollida i la participació dels ciutadans, és interessant
veure quines són les diferents alternatives que es presenten a l’hora
de distribuir-les. Considerem quatre mecanismes de distribució de les
bosses de midó, amb els avantatges i inconvenients corresponents:
1) L'Ajuntament n’assumeix el cost en els seus pressupostos i
l’integra en el cost del servei i, si escau, en les taxes d'escombraries.
Una altra possibilitat en aquesta mateixa línia és la realitzada pel
Consell Comarcal del Baix Camp i Castellbisbal, que van arribar a un
acord amb l'empresa productora (reducció del preu de la bossa) i van
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
71
buscar patrocinadors que subvencionaven una part de la bossa a
canvi de serigrafiar-hi la seva marca. Així, es reduïa en gran mesura
la part de la bossa que havia de pagar l'Ajuntament i se’n garantia el
subministrament gratuït a la població. La distribució es pot fer des de
punts municipals, porta per porta periòdicament o bé des de sectors
comercials col·laboradors. Els avantatges d'aquesta alternativa són
que l'Ajuntament pot fer una comanda conjunta que permet reduir
significativament el preu de la bossa, que tothom en té gratuïtament i
que el seu ús pot arribar a declarar-se obligatori. Com a exemple, a
l'annex 3 s'adjunta l'ordenança municipal de residus de Pallejà, on es
considera obligatori l'ús de bosses compostables (article 27.2) per
separar la FORM. Com a inconvenients, trobem que el ciutadà no té
percepció del cost i que possiblement la taxa d'escombraries
augmentaria.
2) L'Ajuntament paga una part del cost de les bosses, de manera que
tinguin un preu equivalent al de les bosses de plàstic, i es
distribueixen a través de comerços a un preu subvencionat. A
Catalunya trobem l'experiència de Vilanova, on l'Ajuntament ha
establert un conveni amb el gremi de forners perquè distribueixin les
bosses compostables als seus establiments; d’aquesta manera es
facilita la compra de la bossa (amb més punts de distribució) i és més
barata. També la Mancomunitat la Plana, integrada per 11 municipis,
subvenciona la meitat del preu de la bossa compostable i la distribueix
per diferents comerços. En aquests municipis la utilització de la bossa
compostable és obligatòria per recollir la FORM. El factor favorable és
que el preu és equivalent al de les bosses d'escombraries
convencionals, però, com que no tothom en compra, és de preveure
que tampoc no comprin les bosses compostables.
3) La distribució es fa segons el mercat i segons l'estructuració del
mercat de bosses. L'Ajuntament només s’ha de preocupar que
estiguin a l'abast en els establiments del municipi. Tanmateix,
l'adquisició d'aquesta bossa es pot arribar a considerar un «luxe» pel
cost tan elevat.
4) L'Ajuntament arriba a un acord amb els supermercats per tal que
substitueixin les bosses de nanses per bosses compostables.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
72
D'aquesta manera es poden reutilitzar per recollir la FORM a casa.
Aquesta alternativa està en la línia que fixa el PGRMC (2001-06) per
fomentar alternatives a la utilització de bosses d’un sol ús als
comerços que incentivin l’ús de bosses compostables, de paper,
reutilitzables, etc. El PGRMC també recull impulsar a nivell estatal la
implantació d’una taxa per bosses d’un sol ús.
La qüestió de les bosses compostables ha de quedar ben resolta,
perquè és un aspecte recurrent quan es realitzen enquestes
telefòniques, ja que els veïns el perceben com un problema, ja sigui
pel preu, perquè es trenquen o bé perquè es troben en pocs
establiments.
3.4. EL CAMIÓ DE RECOLLIDA
El vehicle ha d’encaixar amb el sistema de contenidors i de recollida
escollits. La recollida de brossa en massa acostuma a tenir un volum
elevat i una densitat baixa; per tal de disminuir el nombre de serveis
s'utilitzen els camions amb compactador, que poden reduir el volum
de la brossa a una cinquena part o més segons el model. Aquests
vehicles poden ser de recollida lateral o posterior, segons el punt per
on es carrega la brossa. Amb la recollida lateral els contenidors poden
tenir més capacitat i es requereixen menys operaris.
Quan parlem de la recollida de la FORM, hem de pensar en les
característiques d'aquest residu. La FORM té una densitat prou
elevada perquè no calgui compactar-la i, a més, té un contingut
d'aigua molt elevat que provoca la generació de lixiviats si es
compacta. Davant d'aquest fet, es presenten diferents possibilitats:
Ø En el cas que s'opti pel contenidor bicompartimentat, cal utilitzar
un camió específic per recollir-ne el contingut. La cambra de recepció
del vehicle també té dos compartiments, i amb una sola operació de
càrrega-descàrrega s’hi dipositen les dues fraccions. Aproximadament
una tercera part de la seva capacitat està destinada a la FORM i la
resta, al rebuig.
Ø En el cas que s'opti pel contenidor estàndard de 240 litres, es pot
utilitzar un camió recol·lector de càrrega posterior amb uns braços
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
73
adaptats a aquest tipus de contenidor. Una altra possibilitat és recollir
les dues fraccions alhora (FORM i rebuig) amb un camió de doble
caixa que permet buidar els dos contenidors al mateix camió.
Ø En el cas que la recollida es faci de porta en porta, el vehicle més
adequat és un camió de càrrega convencional sense compactador.
L'operari recull els cubells deixats a la vorera i els descarrega
manualment a la caixa del camió.
Figura 3.12. Camió de
càrrega lateral
Figura 3.11. Camió de càrrega
posterior
Figura 3.13. Camió de doble caixa
(Font:
http://www.aytolacoruna.es/medioambiente
/sectores/residuos/RecogidaRsu) Figura 3.14. Camió
bicompartimentat abocant per
realitzar tasques de mostreig
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
74
3.5. ALTRES MATERIALS DE LA CAMPANYA
Hi ha tot un seguit de material d'educació ambiental que s’edita com a
reforç de la campanya d’informació i que es distribueix i/o es mostra
als veïns. Es tracta de tríptics, imants, adhesius o plafons informatius.
Els tres primers formen part, juntament amb les bosses
compostables, del material que es distribueix gratuïtament als
ciutadans.
Ø Els tríptics. Han de contenir la informació bàsica que permeti
als veïns que els rebin efectuar correctament la separació de la brossa
a casa. Per tant, com a mínim, han d’incloure una llista dels materials
orgànics i dels que no ho són, i han d’explicar la mecànica de
separació, la deposició del contenidor al carrer i el perquè cal
realitzar-la. Es recomana que siguin concisos, clars i visuals per fer
amena la lectura. Si la recollida es fa de porta en porta, cal
especificar els dies de recollida de cada fracció.
Ø Els adhesius i els imants. Serveixen com a recordatori dels
materials orgànics que s’han de separar i dels que no. Com que el
cubell de l’orgànica es troba gairebé sempre a la cuina, l’imant està
destinat a la nevera; l’adhesiu està pensat per a la tapadora del cubell
o també per a la nevera.
Ø Plafons informatius. Poden instal·lar-se, com es veurà més
endavant, a les reunions o als punts informatius. Contenen
informacions bàsiques de la campanya: explicació del cicle de la
matèria orgànica, explicació pas per pas de com i on se separa la
FORM al domicili, una llista dels materials compostables i dels que no
ho són, on s’han de dipositar els materials que es recullen
selectivament, etc.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
75
4. IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM
En els apartats anteriors s’han descrit les potencialitats i els desavantatges dels
diferents models i sistemes que incorporen la recollida selectiva de la FORM a
Catalunya. També s’han definit els materials que cal introduir amb la nova recollida
selectiva i les diferents possibilitats que presenten. D’altra banda, també hem vist que
les diferents directives, normatives i programes que fan referència a la gestió dels
residus, com a mínim, obliguen a implantar la recollida de la FORM en els municipis
de més de cinc mil habitants. Tanmateix, aquesta obligatorietat no és arbitrària sinó
que s’ha establert a causa dels greus problemes ambientals i socials que ocasiona la
FORM en els tractaments finalistes.
El darrer pas, potser el més difícil, és el nivell de convenciment polític i suport
institucional a l’hora d’iniciar aquesta nova recollida selectiva. En la majoria de
municipis on s’ha implantat, els resultats han estat força positius. Tanmateix,
sovint hi ha una actitud poc favorable per part dels tècnics i polítics municipals
justificada per les dificultats d’ordre administratiu i econòmic que es creu que
implica la seva implantació. La ciutadania, per la seva part, ha demostrat que quan
es realitzen campanyes on s’informa correctament, respon activament i participa
tant en la recollida selectiva com en el procés d’implantació d’aquesta en les
diferents tasques d’informació i sensibilització. En molts casos, les mateixes
associacions de veïns/es i altres entitats, com la Plataforma Cívica per a la
Reducció de Residus, han estat les que han aconseguit que finalment la separació
de la FORM al seu barri o ciutat fos una realitat.
En aquest apartat es descriuen les diferents fases d’implantació de la recollida
selectiva de la FORM en un municipi. Cal tenir clar que no hi ha cap recepta per
dissenyar aquest tipus de campanyes i que cada municipi té unes peculiaritats
pròpies que haurà de potenciar o millorar, segons sigui, per tal d’obtenir bons
resultats. El que a continuació es recull és fruit de l'experiència d’altres campanyes
que s’han fet a Catalunya i que poden servir com a pautes a l’hora d’implantar-se a
la realitat de cada municipi.
Hem dividit aquest capítol en tres apartats, segons l'ordre cronològic de la
implantació: planificació; fase d’informació i educació ambiental i d'implantació; i,
per últim, la fase de seguiment i retorn de la informació. A la Figura 4.1 hi ha un
diagrama del desenvolupament de cada apartat. Posteriorment, s'estudien el casos
específics dels grans generadors, els centres educatius i l'autocompostatge.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
76
Figura 4.1. Diagrama del desenvolupament de la campanya d'implantació de la recollida selectiva de la FORM en un municipi
1. FASE DE PLANIFICACIÓ
2. FASE D’INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL I D’IMPLANTACIÓ
3. FASE DE SEGUIMENT I RETORN DE LA INFORMACIÓ
ASPECTES PREVIS A CONSIDERAR ABANS DE LA IMPLANTACIÓ DE LA FORM
ANÀLISI DE LA GESTIÓ ACTUAL DE LA RECOLLIDA DELS RESIDUS MUNICIPALS
- Punts de recollida i nombre de contenidors - C onsolidació de les altres recollides selectives - Recollides específiques als grans generadors - Punts de risc - Estacionalitat en la producció de residus. El cas de l’esporga - Composició dels residus al municipi
- Elecció del sistema i del model de recollida més adient - Establiment de les freqüències de recollida de la FORM - Establiment dels punts de recollida i nombre de contenidors
- Elecció dels materials més adients - Creació de l’equip d’educadors - Divisió del municipi en zones - Elecció de la p rimera zona per iniciar la campanya - El teixit associatiu municipal - Realització d’enquestes prèvies - Informació al personal de l’Ajuntament - Garantir la presència de bosses compostables als comerços
ASPECTES PREVIS A CONSIDERAR
POSADA EN MARXA DE
- Presentació de l’inici de la campanya als mitjans de comunicació locals i presència continua als mitjans - Enviament de la convocatòria a la reunió de veïns/es - Trucades telefòniques de recordatori de les reunions - Instal.lació de cartells informatius de les reunions i altres activitats de reforç - Reunions informatives - Punts d’informació i de recollida del cubell - La “repesca” - Porta a porta - Festa d’inici de la separació - Instal.lació de contenidors al carrer
- Seguiment de contenidors - Estudis d’impropis - Reunions de valoració - Realització d’enquestes
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
77
4.1. FASE PRÈVIA
4.1.1. Anàlisi de la gestió actual de la recollida dels residus
municipals
A l'hora d'implantar la recollida de la FORM s'ha de fer referència al sistema
de recollida vigent al municipi com a factor condicionador del nou disseny de
recollida. La recollida de la FORM, per les característiques que té, no s'ha de
prendre com una recollida selectiva més. La seva implantació demana una
avaluació prèvia perquè no hi hagi interferències posteriors i així garantir una
bona participació dels veïns/es.
A continuació, detallem alguns dels paràmetres previs que cal revisar en el
sistema actual de gestió dels residus municipals abans de la implantació de la
FORM.
Ø Els punts de recollida i el nombre de contenidors. A l'hora de fer una
primera aproximació al dimensionament del servei de recollida dels
residus al municipi, serà interessant conèixer tant el nombre total de
contenidors que ja hi ha en funcionament com el nombre de punts de
recollida. Per punt de recollida s'entén l'agrupació de contenidors o
punts d'aturada del camió en l'itinerari de recollida. Així doncs, un
punt de recollida pot estar format per un cert nombre de contenidors.
A partir d'aquests paràmetres podem establir les ràtios següents:
habitant/contenidor, litres/habitant i habitant/punts de recollida.
Aquests índexs seran d'utilitat per dimensionar la recollida de la FORM
i ens proporcionaran una primera informació del temps que es dedica
a la recollida dels residus.
Ø Les altres recollides selectives. Cal consolidar prèviament les altres
recollides selectives dels residus i completar la xarxa d'àrees
d'aportació, en cas que es faci d'aquesta manera. Un bon indicador és
l'índex de recuperació dels residus anuals per habitant, que ens
donarà informació sobre el grau de participació dels veïns/es en cada
recollida i, si es fa de manera sectorial per barris, ens permetrà
detectar els punts del municipi on la participació és baixa. Aquestes
dades poden posar de manifest alguns trets socioeconòmics d'aquests
barris.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
78
Cal donar importància al criteri de proximitat, és a dir, garantir que els
veïns/es tinguin un fàcil accés a aquestes recollides. Això es pot
aconseguir augmentant progressivament la ràtio nombre d'àrees
d'aportació/habitants. Està comprovat que una major accessibilitat a
aquests contenidors es reflecteix directament en un augment de la
quantitat de materials recuperats.
Ø Recollides específiques als grans generadors. Considerem grans
generadors aquelles activitats econòmiques que generen una elevada
quantitat de residus. A molts municipis són l'origen dels problemes de
sobreeiximent que es presenten en alguns contenidors. L'objectiu
d'aquesta actuació és reduir l'excessiva presència de residus
provinents d'activitats econòmiques als contenidors del carrer
destinats als veïns/es, de manera que s’afavoreixi una major
recuperació de materials i una posterior reducció de la freqüència de
recollida durant la implantació de la FORM. La recollida específica de
residus als grans generadors té l'avantatge que el material produït és
molt homogeni quant a tipologia, que es genera en gran quantitat i
que es pot recollir en poc temps. Les recollides que es recomanen
organitzar de manera prioritària són la del paper i cartró, el vidre i la
FORM. En el cas del paper i cartró, normalment l'ajuntament estableix
un dia setmanal i una franja horària de recollida en què els
establiments deixen els seus materials a la porta, plegats i, si és
possible, lligats. En el cas del vidre dels bars i restaurants, es pot
organitzar una recollida pels establiments, distribuir un contenidor per
a l'interior de l'establiment o estudiar la col·locació d'un contenidor
d'iglú de vidre a prop. A l'apartat 4.4 s’abordarà específicament el cas
dels grans generadors de matèria orgànica.
Ø Els punts de risc. Entenem per punts de risc aquells punts de recollida
on es detecten conflictes en forma de sobreeiximents, pudors o mala
col·locació dels contenidors. Aquests punts de risc es poden detectar
gràcies a les observacions dels treballadors que s'encarreguen de fer
la recollida, o bé mitjançant les enquestes prèvies a la població;
també es poden preveure a l'hora d'establir les ràtios que s'han definit
en el punt anterior.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
79
Figura 4.2. Exemple de punt de risc: sobreeiximent dels iglús de les
àrees d'aportació i presència de residus voluminosos.
Amb tot, i amb l'objectiu de tenir una font directa d'informació, és
molt recomanable realitzar observacions visuals prèvies en diferents
dies pels contenidors de la zona on es pretén iniciar la campanya. En
aquestes observacions visuals cal fer una fitxa per a cada contenidor
on consti:
- el nombre de contenidors o punts de recollida,
- la localització precisa (per exemple, en coordenades UTM),
- el grau d'emplenament que presenta cada contenidor,
- la presència de residus provinents d'activitats econòmiques (es pot
saber fàcilment obrint qualsevol bossa de les deixalles),
- els problemes amb els residus municipals (alta presència de
materials potencialment recuperables, com ara envasos, vidre, cartró,
etc.), i
- altres observacions, com ara sobreeiximents o altres problemes, com
pudors, gran presència de materials potencialment reciclables, etc.
Els sobreeiximents als contenidors els poden provocar les activitats
econòmiques del barri o bé els mateixos veïns/es. En el primer cas, es
poden tractar de petites indústries, comerços o altres serveis que
generen una elevada quantitat de residus que aboquen als contenidors
de recollida domiciliària, impossibilitant així la deposició posterior dels
residus del veïns/es i provocant la presència de residus a la vorera. És
important conèixer la composició d'aquests residus, ja que en alguns
casos podran ser residus que requereixin un tractament especial i en
d'altres es podran recollir selectivament per l'ajuntament. En el cas
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
80
que estiguin provocats pels veïns/es, és probable que el càlcul erroni
del nombre de contenidors o bé la mala col·locació d'alguns sigui el
factor que provoqui que uns estiguin molt buits i altres sobreeixits
(dificultat per accedir al contenidor, etc.).
Ø Estacionalitat en la producció de residus i el cas de l'esporga. Aquest
paràmetre és d'especial importància en el cas de municipis amb una
important presència de segones residències o d'afluència turística, ja
que condicionarà el sistema de recollida i el dimensionament del
nombre de contenidors. També és important considerar l'estacionalitat
en aquelles zones on els habitatges disposen de jardí o hort, ja que en
els mesos que es realitza la poda es genera molta més quantitat
d'esporga. En el cas de l'esporga produïda pels veïns/es, es consideren
dues possibilitats per integrar-la dins del sistema de recollida de la
FORM. Una seria demanar als veïns/es que la deixessin al costat del
contenidor els dies de recollida. Aquest sistema pot generar problemes
a les voreres pel gran volum que ocupa i provocar molèsties si és una
zona molt transitada. L'altra possibilitat seria organitzar un circuit de
recollida específic, ja sigui amb contenidors fixos (banyeres),
contractant un sac com el de la runa o bé creant punts de recollida
específics de poda. Aquesta opció es recomana només en aquelles
zones de gran producció d'esporga. En el cas de les banyeres hi ha un
risc associat i és que acabi convertint-se en un punt d'abocament de
tota mena de residus. La darrera opció, l'òptima però també la més
incòmoda per als veïns/es, és canalitzar aquests residus cap a la
deixalleria, que així es transforma, doncs, en l’únic circuit de recollida
d'aquest material.
Ø La composició dels residus al municipi. Generalment, la majoria de
municipis no disposen de dades referents a la tipologia i la quantitat
dels seus residus. Sovint s'utilitzen dades extretes de la bibliografia
que s'extrapolen a la realitat de cada municipi. És interessant conèixer
aquestes dades, ja que ens proporcionen informació sobre les
possibles fluctuacions anuals en la generació de residus i ens
permeten establir els índexs de recuperació de cada material sobre el
total generat, la qual cosa permet fixar uns objectius més reals de
recuperació o intensificar-los en alguna fracció concreta.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
81
Les dades sobre la quantitat de residus generats es poden extreure
fàcilment pesant els camions que en recullen després d'haver finalitzat
els diferents circuits de recollida. A aquesta quantitat de residus
municipals, cal sumar-hi la quantitat de les recollides selectives, com
el paper i cartró, vidre i envasos lleugers.
Quant a la tipologia, cal fer una caracterització dels residus municipals.
Una variable que cal introduir en aquest tipus d'estudi són les
variacions estacionals en la composició dels residus. D'aquesta
manera, es poden fer caracteritzacions per a les quatre estacions de
l'any o bé realitzar-ne una en dues de les quatre estacions, per
exemple, hivern i estiu.
Tot i que l'estudi sobre la caracterització dels residus es basa en un
raonament estadístic, els resultats són estimacions. Tanmateix, es pot
elaborar un estudi per aconseguir un nivell de confiança amb el qual
les dades obtingudes puguin fluctuar entre el 5-10% de la mitjana real
per a totes les mostres preses. L'ATSM (American Society for Testing
and Materials) proposa una equació basant-se en la t-Student (Cerrato
1996).
Prèviament al mostreig, caldrà establir el criteri de selecció dels
contenidors dels residus que volem caracteritzar. Es poden escollir
aleatòriament els vehicles destinats al mostreig, o bé es poden
preseleccionar amb l'objectiu de proporcionar una barreja de residus
representativa dels diversos estrats socioeconòmics de la regió que
hem considerat.
Les mostres s'obtenen dels vehicles que han realitzat la recollida dels
residus. De la càrrega total, se’n separa una mostra representativa del
conjunt. Per obtenir la mostra final hi ha diferents procediments
possibles. El més habitual és descarregar els residus del vehicle sobre
una superfície neta on no es puguin filtrar els lixiviats. Llavors, amb
una pala frontal s’homogeneïtzen i s’anivellen en una pila contínua.
Posteriorment, es divideix aquesta pila en quatre parts del mateix
volum aproximadament, se n’extreu una (que se separa de la resta) i
es torna a subdividir fins a obtenir una quarta part que pesi, si fa no
fa, entre 90 i 140 kg.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
82
Els residus municipals es divideixen en components de residus,
formats per materials amb propietats físiques i composicions
químiques similars i que seran objecte de la separació. Habitualment,
aquestes categories són: paper i cartró, vidre, plàstic d'envasos,
plàstic film, metalls, envasos mixtos, matèria orgànica, fusta, tèxtil,
runa, especials i altres (aquells que no es poden classificar en cap de
les anteriors). Aquests components se seleccionen manualment de la
mostra i es pesen en els diferents contenidors que hauran estat
prèviament tarats. Posteriorment, es calcula la composició mitjana
dels residus a partir del percentatge en pes que té cada component
respecte al total dels residus caracteritzats.
Ens pot interessar fer una anàlisi de les propietats físiques i químiques
d'alguna d'aquestes fraccions. Així, per exemple, de la fracció orgànica
es pot analitzar la MOT (matèria orgànica total) o la seva relació C/N.
Per minimitzar els riscs associats a la selecció dels residus, s’ha
d’elaborar un pla de seguretat per als treballs de camp que inclogui,
com a mínim:
- La normalització dels procediments, on es descriurà què es fa i com i
s’assenyalaran a cada pas les precaucions que cal prendre.
- La identificació dels equips de protecció individual, que generalment
són guants, ulleres, calçat adequat i mascareta.
- Procediment de primers auxilis previstos.
- Procediment respecte als residus perillosos.
- Procediment en cas d'emergència.
Per realitzar aquests mostrejos, normalment són necessaris tres o
quatre treballadors. El temps estimat és d'unes quatre hores, incloent-
hi la barreja de la mostra inicial i la caracterització posterior.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
83
4.1.2. Aspectes previs a considerar abans de la implantació de la
FORM
En aquest apartat es recull un seguit d'aspectes tècnics que cal tenir en
compte i que fan referència de manera específica a la recollida de la fracció
orgànica.
Ø Elecció del sistema i del model de recollida més adient. En els apartats
anteriors s'han definit els avantatges i inconvenients dels diferents
sistemes i models de recollida i la seva influència en relació amb
diferents paràmetres. En aquest sentit, caldrà considerar si la gestió
actual dels residus al municipi compleix satisfactòriament les
expectatives i objectius fixats per les normatives i si un canvi de
model o sistema de recollida ajudaria a assolir-lo. Caldrà avaluar per a
cada cas els equips necessaris per a la recollida, l'adequació a les
característiques socials i urbanístiques del municipi al nou model o
sistema plantejat, l'organització dels itineraris de recollida, l'existència
de circuits específics per a grans generadors, les variables ambientals,
socials i econòmiques, etc. També cal decidir si el sistema de recollida
es vol homogeni en tot el municipi o bé si es vol adaptar a les
diferents zones urbanístiques (diferent freqüència de recollida en
alguns indrets, zones sense instal·lar-hi contenidors, etc.).
Ø Establiment de les freqüències de recollida de la FORM. En aquest
sentit, cal diferenciar entre els municipis que realitzen la recollida
porta a porta i els que la realitzen mitjançant contenidors.
Segons l'Associació de Municipis Catalans per la Recollida Selectiva
Porta a Porta, per a la majoria de municipis es considera força adequat
un calendari de freqüències de recollida com el següent: rebuig (un o
dos cops per setmana), FORM (tres o quatre cops per setmana), vidre
(un cop per setmana), paper i cartró (un cop per setmana) i envasos
(un o dos cops per setmana). En el cas concret dels municipis que
l'han implantada, tant a Tiana com als municipis de la Mancomunitat la
Plana i el Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans de la Segarra
realitzen la recollida de la FORM tres dies per setmana. Aquesta
freqüència es manté durant tot l'any i es considera suficient per cobrir
les necessitats de la població. A Tiana, les restes es recullen dos dies,
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
84
mentre que a la resta de municipis on es realitzen porta a porta també
les altres recollides selectives, excepte el vidre, les restes es recullen
només un dia per setmana i els envasos lleugers i paper dos dies per
setmana. A la Taula 4.1 es representen els diferents dies de recollida
de les fraccions en aquests municipis.
Taula 4.1. Resum de les freqüències de recollida de les diferents fraccions a Tiana i als
municipis del Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans de la Segarra (CS) i de la
Mancomunitat la Plana (MP). Font: Consulta als municipis
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
Tiana:
res
Tiana:
Rebuig Tiana: res
MP: M.I.R. MP: MIR
MATÈRIA
ORGÀNICA
REBUIG MATÈRIA
ORGÀNICA CS i MP:
MIR
MATÈRIA
ORGÀNICA
CS: res CS:
Envasos
A la Taula anterior, MIR fa referència als envasos lleugers (llaunes i
metalls, bosses i envasos de plàstic, brics i paper d'alumini) i al paper i
cartró. A la Mancomunitat la Plana, aquesta fracció es recull en el mateix
cubell i posteriorment se’n fa una tria, mentre que a la Segarra es recull
separadament el paper i cartró i els envasos lleugers. Per aquest motiu,
quan els dijous es recullen aquestes dues fraccions al Consorci de la
Segarra, a la Taula es classifica com a MIR, però en aquest cas la recollida
es fa de manera separada.
En el cas de la recollida en contenidors, la major densitat de la FORM
permet espaiar-ne la recollida de manera que tampoc no cal realitzar-la
diàriament. En aquest cas, sí que sovint es presenten certes modificacions
en les freqüències de recollida segons l'estació de l'any, les
característiques del municipi i les ràtios establertes de contenidors per
habitant. Així, a Molins de Rei la FORM es recull tres dies la setmana
durant el període d'octubre a maig, quatre dies de juny a setembre i els
mesos d'estiu cinc o sis dies setmanals per estalviar problemes, com ara
possibles males olors per les elevades temperatures. Altres municipis com
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
85
Santa Coloma decideixen disminuir aquesta freqüència de recollida i ho
fan dues vegades a l'hivern i tres a l'estiu. Sigui com sigui, la recollida
diària d'aquesta fracció es considera un excés de servei.
La freqüència de rentat dels contenidors de la FORM també presenta
certa estacionalitat. Durant els mesos més calorosos es pot mantenir una
freqüència d'un cop per setmana i en els més freds, cada quinze dies. En
aquelles setmanes on la calor és més extrema, es pot arribar a ampliar a
dues vegades per setmana.
Ø Establiment dels punts de recollida i nombre de contenidors. EL
PGRMC 1995-2000 incorpora el contenidor de la recollida selectiva de
la FORM a la vorera. De manera aproximada, es considera un bon
indicador per a aquest nivell de recollida un recorregut inferior a
cinquanta metres. El CEPA i la Junta de Residus adopten com a criteri
inicial situar un contenidor de FORM per a cada punt de recollida
(agrupació de contenidors o punts d'aturada del camió en l'itinerari de
recollida) i anar-ne augmentat el nombre a mesura que augmenti
també la quantitat recollida.
4.2. FASE D'INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL I D’IMPLANTACIÓ
Un cop decidides les qüestions tècniques (dimensionament del model, elecció
dels sistema de recollida, etc.) i el material necessari que s'utilitzarà a la
campanya i en la recollida selectiva de la FORM, el següent pas és
desenvolupar i planificar la posada en marxa al municipi.
Per fer-ho, cal tenir en compte que l'èxit en la implantació de la recollida de
la FORM passa inevitablement per la participació ciutadana i aquesta només
es pot obtenir garantint una informació acurada del com i el perquè cal fer-
ho. S'ha d'informar de la globalitat del problema, la solució del qual passa, en
part, per la seva col·laboració.
El grup diana a què ens dirigim és tota la població i per tant caldrà combinar
missatges generals adreçats a la població global amb d'altres de més
específics dirigits a sectors i col·lectius socials determinats. En aquests
missatges és important establir el grau de responsabilitat de cada agent
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
86
social o econòmic que hi intervé, ja que els ciutadans/es no són els únics
responsables dels problemes ambientals.
Alhora, cal establir els mecanismes necessaris perquè els veïns/es tinguin
garantida la capacitat d'influir en la política ambiental que es duu a terme al
municipi. Les diferents experiències de recollida selectiva dutes a terme
demostren que quan se n'informa adequadament els veïns/es i quan els
canvis proposats s'entenen com a una millora, la seva participació està
garantida.
Com s'ha dit anteriorment, els criteris que s'exposen són molt variables
segons les característiques de cada municipi. Per aquest motiu cal
interpretar-los com a orientació i no pas tant com a mètode d'actuació.
4.2.1. Aspectes previs a considerar
Ø Elecció del material més adient. En el capítol 3 s'ha definit el material
bàsic per a la implantació de la FORM. Ja s'ha comentat la necessitat
de repartir gratuïtament els cubells als veïns/es per garantir una bona
participació, i la importància de no utilitzar les bosses de plàstic i les
diferents alternatives que es presenten en aquest cas.
El material per a la separació domiciliària de la FORM es distribuirà als
veïns/es per tres vies: l'assistència a les reunions informatives, als
punts informatius o mitjançant els porta a porta. Es recomana que
aquest material estigui format per:
- cubell domiciliari,
- paquets de bosses compostables,
- tríptic explicatiu de la mecànica de la recollida de la FORM, i
- adhesiu i/o imant per col·locar-lo a la tapa del cubell o a la nevera,
respectivament, on constin els materials que es consideren FORM i els
que no.
Ø Creació de l'equip d'educadors. Es recomanable mantenir un grup de
persones fixes que s’encarreguin de planificar i dur a terme la
campanya al municipi. Elles seran les encarregades d'implantar-la des
de l'inici fins al final, realitzaran les entrevistes telefòniques, faran la
tramesa de cartes, prepararan i tindran les reunions veïnals, els punts
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
87
informatius, faran els porta a porta i les activitats de seguiment dels
contenidors i els estudis d'impropis, etc. Prèviament, caldrà que
assisteixin a un curs de formació, si no provenen d'alguna empresa o
entitat dedicada als serveis ambientals.
Ø Divisió del municipi en zones. A l'hora d'implantar la campanya al
municipi, és recomanable dividir-lo en diferents àrees que permetin
establir uns inicis i finals de campanya i que la permetin estructurar
amb facilitat.
El CEPA utilitza en aquests casos els conceptes de salt i de zona. Es
defineix el salt com aquella àrea del municipi en la qual, al llarg d'un
període de temps fixat, es desenvoluparà la campanya d'informació i
implantació de la nova recollida fins que s'instal·lin els contenidors de
la FORM al carrer. El nombre d'habitatges que es recomana per a cada
salt oscil·la entre mil i mil cinc-cents. Cada salt està dividit en zones,
que són àrees amb un nombre d'habitatges més petit per garantir una
bona qualitat d'intervenció. Es recomana que les zones estiguin
formades per uns tres-cents habitatges aproximadament i s'utilitzaran
com a unitats d'intervenció a l'hora de convocar les reunions de veïns,
fer els porta a porta, etc.
Ø Elecció de la primera zona per iniciar la campanya. Definir una zona o
barri del municipi per iniciar la recuperació de la FORM permet posar
en pràctica la mecànica de recollida (dimensionament dels
contenidors, adequació dels mitjans de l'empresa concessionària,
etc.), avaluar la resposta dels veïns/es als missatges d'educació
ambiental i detectar i corregir els problemes que puguin sorgir de
cara als barris següents per on s'expandirà la campanya. A més, això
crea un referent propi al municipi i permet que la resta de veïns/es
comprovin la viabilitat de la recuperació de la FORM en el seu propi
municipi. Així, a partir d'aquesta fita, la recollida selectiva es pot
analitzar i interpretar en clau local.
La primera zona on es duu a terme la recollida, doncs, té un caràcter
de validació de la manera de planificar la campanya que s'estendrà a
la resta del municipi. Per tant, és recomanable que sigui una zona
ben definida geogràficament per tal d'evitar interferències amb la
resta de la població on encara no s'haurà desenvolupat la campanya.
En el cas que això no pugui ser, es poden descartar els contenidors
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
88
on coincideix la població de referència i la població que no. També és
preferible que no hi hagi gaire comerç, perquè ocasionen bastants
interferències, sobretot si no es troben ben dimensionades les
recollides selectives. Un altre aspecte interessant és que sigui una
zona amb un teixit associatiu actiu que doni embranzida a l’engegada
del nou sistema de recollida.
Ø El teixit associatiu municipal. Abans d'iniciar la campanya, és
important conèixer les associacions i les entitats veïnals de la zona. En
una zona on l'antiguitat del barri es tradueixi en un teixit associatiu
consolidat i on la gent es conegui, serà més probable obtenir uns
nivells de participació més elevats que en zones amb poques
associacions o on els veïns/es de la majoria d'habitatges hi vagin
només a dormir. És recomanable convocar alguna reunió amb
aquestes entitats on els puguem detallar quin és l'objectiu de la
implantació de la recollida de la FORM i les diferents fases en què es
durà a terme. El fet que coneguin de ben a prop la realitat de la zona
ens pot proporcionar molta informació d'utilitat. També poden disposar
de locals que seran d'utilitat durant la campanya, ja sigui per fer-hi les
reunions veïnals, o bé com a magatzem o punt de recollida del
material (bosses i cubells) per als veïns/es que encara no en tinguin.
També poden implicar-se en diferents tasques i activitats, com per
exemple la festa d'inici de la recollida de la FORM, o col·laborar en el
repartiment dels cubells porta a porta o en la difusió d'informació als
veïns/es, etc.
Ø Realització d'enquestes prèvies. La realització d'aquestes enquestes
permet identificar aquells problemes o demandes que la població
considera importants i actuar abans d'iniciar la campanya.
Normalment, es fan telefònicament, no han de ser gaire llargues i cal
establir un criteri estadístic perquè siguin prou representatives de tot
el municipi. En aquestes entrevistes és interessant calibrar el grau de
coneixement de la població respecte al problema dels residus, el grau
de coneixement i participació en la resta de recollides selectives que hi
ha al municipi (i els motius pels quals no hi participen), el
coneixement d'altres serveis de recollida de residus que estan
funcionant (per exemple, voluminosos, la deixalleria, etc.), si
l’enquestat té prou informació ambiental sobre el seu municipi, la
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
89
valoració que li mereix la introducció de la nova recollida selectiva de
la FORM i la predisposició que té de participar-hi.
Ø Informació al personal de l'ajuntament. És interessant facilitar una
informació elemental sobre la nova recollida selectiva als
treballadors/es de l'ajuntament que estiguin en atenció al públic. Un
mecanisme podria ser l'elaboració d'un dossier informatiu sobre tot
allò que han de saber de la campanya: la mecànica de la recollida
(ubicació dels contenidors, freqüències de recollida, rentat dels
contenidors, destinació de la FORM, etc.), on es poden trobar les
bosses compostables, el cas dels grans generadors (els cubells que els
repartiran, etc.), fases d'ampliació de la campanya, material que es
repartirà als veïns, etc. A més, totes les incidències en el servei de
recollida (queixes dels veïns/es per sobreeiximents, pudors, brossa no
recollida, desaparició del contenidor, etc.), és important canalitzar-les
ràpidament per resoldre-les i millorar el servei.
Aquesta activitat d'informació es pot estendre a altres col·lectius de
gent que, directament o indirecta, tenen una responsabilitat respecte
al nou sistema de recollida, per exemple, els treballadors municipals
amb responsabilitats en temes mediambientals, els treballadors de
l'empresa concessionària de la recollida, els educadors dels centres
educatius, etc.
Ø Garantir la presència de bosses compostables als comerços de la zona.
Abans de la instal·lació dels contenidors de FORM al carrer i de l'inici
de la separació domiciliària, cal assegurar-se que els veïns/es tinguin
accés a les bosses compostables (si és que no s’ha optat per una altra
alternativa). Així doncs, és important assabentar les principals
botigues i supermercats de la zona dels contactes de les principals
distribuïdores de bosses compostables amb la intenció que estiguin a
la venda abans de la posada en marxa de la recollida.
4.2.2. Posada en marxa de la campanya
Amb l’inici de la campanya comença tot el procés d’informació ambiental,
repartiment de material i implantació del nou sistema de recollida de la
FORM. Cal tenir present l’època de l’any escollida: és millor que no sigui a
l’estiu, ja que és una mala època per les pudors que es poden produir, ja que
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
90
les bosses compostables es trenquen amb més facilitat, i també per la manca
de participació, ja que molta gent se’n va de vacances, etc., amb la qual cosa
els recursos destinats no s’optimitzen.
Caldrà obtenir un llistat de la població resident en el salt on volem implantar
la recollida. Aquest cens s’utilitzarà per portar un control dels veïns/es que
han passat a recollir el materia l i els que no, i per fer les trucades
telefòniques abans de les reunions informatives. En aquests llistats haurem
d’anotar si els veïns/es han recollit el material a les reunions, als punts
informatius o als porta a porta.
Per iniciar la campanya és recomanable fer-ho de manera esglaonada en tot
el municipi i ampliar-la a mesura que es vagi consolidant en les diferents
zones. Com s’ha dit, és recomanable dividir el territori en salts i en acabat
subdividir-los en zones d’una grandària més reduïda que permetin treballar-hi
millor. Així doncs, si considerem un salt de mil cinc-cents habitatges, el
dividirem en cinc zones formades per uns tres-cents habitatges cadascuna. La
proposta d’activitats de la campanya que a continuació es detalla pren el salt
com a unitat.
L’eix d’aquestes campanyes acostumen a ser les reunions, que són els espais
d’informació del nou sistema de recollida i de repartiment de material.
Les reunions informatives es convoquen per a tota la població del salt, però
es recomana de fer-ne una per a cada zona en dies diferents. D’aquesta
manera, en la carta de convocatòria cada zona tindrà un dia diferent de
reunió, tot i que si algú assisteix en un dia que no li pertoca, no ha d’haver-hi
problema perquè se’n pren nota i s’actualitza després a la base de dades. Els
cartells anunciadors de les reunions informatives poden ser els mateixos, és a
dir, poden anunciar tots els dies de reunions perquè cada veí/na ja haurà
rebut la carta i ja sabrà quin és el dia que està convocat. El mateix passa
amb el punt informatiu i de repartiment de material, ja que s’hi convoca tota
la població del salt que no hagi passat a recollir el material després de les
reunions.
A continuació, es realitza una proposta de campanya aplicable a tot tipus de
municipi independentment de la seva grandària o trets urbanístics. Gran part
d'aquesta campanya proposada s'ha extret d'experiències fetes a diferents
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
91
municipis de Catalunya, especialment les que ha dut a terme el CEPA. En
alguns municipis s'han realitzat parcialment aquestes activitats, obviant parts
com els punts informatius i focalitzant els esforços en els porta a porta, per
exemple. D'altres, n'han afegit de noves d’acord amb les característiques
particulars del municipi. Cada municipi té una realitat concreta que haurà
d'integrar en les seves campanyes. La proposta següent té la intenció de
servir com a guia conceptual d’un possible plantejament. La proposta es
presenta per ordre cronològic a la seva implantació.
Ø Presentació de l'inici de campanya als mitjans de comunicació locals i
presència continua als medis. Abans de començar les activitats pròpies
de la campanya, és important que les persones que viuen al municipi
sàpiguen el que s'està plantejant. Per això, és important presentar la
campanya als mitjans de comunicació, detallar el calendari
d'implantació previst als barris del municipi, exposar el contingut de
les campanyes d'educació ambiental, explicar els objectius fixats amb
la nova recollida, dir per què és important realitzar-la, detallar les
infraestructures i els elements necessaris per a la separació i el
compostatge (la planta on es durà, els contenidors específics per a la
FORM, els elements que es distribuiran als veïns/es, etc.).
Durant la implantació de la campanya és important mantenir una
presència més o menys continuada als mitjans de comunicació per
recordar als veïns/es que la seva participació és important. Algunes de
les activitats que es poden fer en aquest sentit són:
- Articles a la premsa local o intervencions a la ràdio i televisió.
Al Baix Camp, per exemple, durant la campanya d'educació
ambiental es van fer uns concursos a la ràdio local, amb
preguntes sobre la campanya i la FORM on es regalaven
samarretes, gorres, etc., que van tenir força èxit participatiu. A
Molins de Rei, el CEPA té un espai fix a la ràdio local on informa
els veïns/es de les tasques que s'estan realitzant, els resultats
que n'obtenen, etc. Quan la Junta de Residus feia campanyes
d'implantació de la FORM, prèviament inseria anuncis als diaris
locals amb el missatge "D'aquí a pocs dies hi haurà canvis a la
teva cuina... i també al teu carrer". Una altra possibilitat és
recomanar als diaris locals que obrin una secció fixa dedicada al
medi ambient on podrien encabir-se les qüestions ambientals
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
92
locals. Alhora, també podria haver-hi una part dedicada a
respondre dubtes o queixes dels lectors, i seria un mitjà
d'acostament a la realitat del ciutadà i a les seves inquietuds.
- Xerrades i actes informatius.
- Participació a les festes dels barris, a les fires, etc.
Ø Enviament de la convocatòria a la reunió de veïns/es. Un cop s'han
establert els diferents salts i zones i s'ha presentat la campanya als
mitjans de comunicació, el següent pas és enviar la carta als veïns/es.
Aquesta carta ha d’anar signada per l'alcalde o el regidor de Medi
Ambient i ha de presentar breument l'inici de la campanya d'educació
ambiental, la importància de la nova recollida selectiva i de la
participació dels veïns/es. Es recomana que vagi dins d’un sobre amb
el nom del destinatari per evitar que es confongui amb publicitat i
acabi a la paperera. Un dels problemes que apareix en aquest punt és
la mobilitat dins de les ciutats. Hi haurà una part de la població que
molt possiblement no estarà censada i que, per tant, no rebrà la carta.
Per evitar-ho, una possibilitat és que les cartes no s'enviïn per correu
ordinari sinó que les reparteixi manualment l'equip d'educadors
ambientals. D'aquesta manera podrem detectar aquells veïns/es que
no tenen carta i prendrem nota del nom i l’adreça (que passarà
posteriorment a la base de dades de la campanya junt amb les altres)
i els podrem enviar una carta en blanc que l'educador tindrà amb
aquesta intenció.
Aquesta carta de presentació de la campanya pot anar acompanyada
de la targeta de convocatòria a les reunions. En aquesta targeta ha de
constar:
- el dia, l’hora i el lloc de la reunió a què està convocat el
veí/na,
- els dies, llocs i horari dels punts d'informació on pot passar a
buscar el material en cas de no poder assistir a la reunió,
- les dades del veí/na a qui va adreçada la targeta, i
- un recordatori de l’obligació de portar aquesta targeta per
bescanviar-la pel material a les reunions o als punts
informatius.
Un cop finalitzada la reunió o l'assistència al punt informatiu, aquesta
targeta servirà per bescanviar-la pel material necessari per a la
separació domiciliària de FORM (cubell, bosses, etc.). Per això és
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
93
important que hi constin les dades del destinatari per tenir un control
de les persones a qui distribuïm el material i actualitzar-les
posteriorment a la base de dades.
Ø Trucades telefòniques de recordatori de les reunions. És important que
el nivell d'assistència a les reunions informatives sigui alt. Cal tenir
present que la qualitat dels missatges que es donen en aquestes
reunions és molt més elevada que la que es pot donar als punts
informatius o als porta a porta. També comporten un estalvi d'esforços
i de temps per l'eficàcia de la relació intervenció-nombre de persones
de les reunions informatives, ja que en els altres casos caldrà una
intervenció individualitzada. Per això, dos dies abans de les reunions
és recomanable realitzar unes trucades per recordar als veïns/es que
hi estan convocats i, en cas que no hi poguessin anar, per informar-los
d'altres dies de reunions o dels punts informatius. Amb aquestes
trucades el nivell de participació a les reunions augmenta notablement
respecte a quan no en fem, de trucades. Els resultats cal anotar-los en
una nova base de dades per saber posteriorment la intensitat de la
campanya d'educació. Caldrà que prenguem nota del següent:
- el nombre d'habitatges als quals hem trucat (alguns habitatges no
tenen telèfon).
- si s’hi han posat, si no s’hi ha posat ningú o si hem deixat el
missatge al contestador.
- si el veí ha manifestat la seva intenció d'assistir a la reunió, al punt
informatiu o de no assistir-hi.
Abans de trucar serà interessant elaborar un guió que serveixi de
referència a l'educador que telefona perquè no oblidi cap dada
important durant la conversa.
Ø Col·locació de cartells informatius de les reunions i altres activitats de
reforç. Juntament amb la carta personalitzada i les trucades
telefòniques, la col·locació de cartells de les reunions completa les
activitats de recordatori de les reunions informatives. Aquests cartells
es poden col·locar a les escales dels domicilis, a les botigues del barri
o als peus dels fanals. Aquesta darrera opció és la que utilitza el CEPA
en les seves campanyes d'educació ambiental: es tracta d'uns
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
94
cavallets de cartró que s’instal·len al voltant dels arbres o fanals on es
grapen els cartells recordatoris. Aquests suports serveixen
posteriorment per col·locar-hi altres informacions de la campanya,
com per exemple el recordatori de l'inici de la recollida de la FORM o si
s'amplia el període de repartiment de cubells als punts informatius,
etc.
En aquest cartell ha de constar:
- els veïns/es a qui va dirigit el missatge (nom del barri o
zona),
- els dies, horari i lloc de les reunions informatives,
- el recordatori que es repartirà el material per separar la FORM
a casa, i
- els dies i horaris dels punts informatius, si no poguessin
assistir a la reunió.
També es poden utilitzar altres mitjans per fer extensiva la
convocatòria, com les ràdios municipals, els diaris locals o cotxes amb
megàfons.
Ø Reunions informatives. Un cop feta la difusió inicial, el següent pas és
la realització de les reunions amb els veïns/es. Aquestes reunions es
recomana que siguin a una hora en què la població acostumi a ser a
casa (per exemple, a les vuit del vespre). És important acost ar al
màxim la convocatòria allà on viuen els veïns/es per garantir-hi una
major assistència i, si era possible, respectar els seus espais habituals
de reunió (local de l'associació de veïns/es, centres cívics, etc.) o si
no, d'altres com ara escoles, casals d'avis, etc., que tinguin a prop.
Aquestes reunions es poden organitzar conjuntament amb les
associacions de veïns/es o les entitats més actives del barri per tal que
la convocatòria sigui més propera als veïns/es convocats. La durada
màxima recomanada d'aquestes reunions és d'una hora per no fer-la
massa llarga. Les reunions es poden dividir temporalment segons com
segueix:
- Una breu presentació inicial de la campanya a càrrec del regidor de
Medi Ambient o un tècnic d'aquesta àrea. És important la presència del
personal de l'Administració per donar resposta als dubtes que puguin
sorgir entre els veïns/es un cop finalitzada la reunió i que els
educadors ambientals no estan en condicions de respondre.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
95
- Una explicació genèrica a càrrec de l'educador ambiental sobre els
problemes associats a la gestió dels residus actuals en la qual es pot
fer referència a la situació local i l’obligatorietat i la conveniència de
realitzar la separació de la FORM per tal de disminuir els efectes dels
tractaments finalistes.
- Un vídeo on s'expliqui la problemàtica dels residus, la introducció de
la recollida de la FORM com a primer pas per a la correcta gestió dels
residus, com cal fer aquesta separació i el material que s'obté al final
del procés de compostatge. Hi ha diversos vídeos que poden servir de
referència, com ara Tomàquets eixerits, editat per l'Àrea
Metropolitana. En altres casos, s’elaboren vídeos adaptats al municipi
on estem duent a terme la campanya, de manera que els veïns
s'identifiquin més amb el missatge, tal com fa el CEPA en aquells
municipi on realitza la campanya d'educació ambiental.
- Explicació de la mecànica de la separació de la FORM a casa. Aquesta
part la pot fer l'educador ambiental, i consisteix bàsicament en la
presentació del cubell domicilia ri, les bosses compostables (i on poden
trobar-se posteriorment i/o altres alternatives d’ús) i a quin contenidor
s'ha de dipositar posteriorment la FORM.
- Precs i preguntes. En aquesta part l'objectiu és resoldre aquells
dubtes que no hagin quedat prou clars en l'explicació.
- Repartiment del material als veïns. Un cop finalitzat l'acte, els
educadors ambientals bescanvien les targetes de la convocatòria de la
reunió pel material (cubells, bosses, etc.). És important tenir
disponible el llistat dels veïns/es convocats per anotar aquells que
s'hagin descuidat la targeta, no l'hagin rebuda o bé si recullen el
material a un altre veí/na que no hi ha pogut assistir.
És interessant deixar constància de totes les incidències i dades que
puguin sorgir durant l'acte. Així, es recomana l'elaboració d'una fitxa
on hi hagi els nombre de veïns convocats, la durada de la reunió,
l'assistència, la valoració i les preguntes o intervencions dels veïns/es.
Hi ha tot un seguit de materials que es poden utilitzar per fer més
entenedora l'explicació, per exemple, plafons informatius,
transparències, el cubell de la FORM i el cubell habitual de les
deixalles, les bosses compostables, una mostra de compost madur
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
96
perquè vegin el material que s'obté i fins i tot el nou contenidor de la
FORM que s'instal·larà al carrer.
Després d’aquestes reunions cal actualitzar la base de dades
introduint-hi aquells veïns/es que han recollit el material. Hi ha
veïns/es que no poden assistir a les reunions ni als punts informatius
(treballen, ma lalties...), en aquests casos els cubells els poden recollir
altres veïns/es, sempre que s'anoti el nom de la persona que se l'ha
endut.
Ø Punts d'informació i de recollida del cubell. Aquests punts d'informació
se situen en dos moments concrets al llarg de la campanya: un cop
acabades totes les reunions informatives del salt on es fa la
intervenció i durant la "repesca" (en els propers apartats es
desenvolupen amb més profunditat aquestes fases). Aquests punts
informatius s'instal·len al carrer o en algun local públic i transitat. Han
d'estar en llocs visibles i on la població de la zona hi passi sovint i
siguin fàcils de veure. Normalment, estan formats per una taula, uns
plafons informatius sobre la recollida de la FORM i els cubells amb el
material per repartir. En aquests punts, hi van aquells veïns/es que no
han assistit a les reunions informatives però que saben que s’han fet
perquè han rebut la carta personalitzada o perquè han vist cartells
informatius que s'han col·locat o enviat anteriorment. Un mecanisme
informal que també s'ha revelat molt efectiu és el boca a orella,
sobretot en els barris amb un teixit associatiu més gran. Aquests
punts són atesos pels educadors ambientals en un horari que
acostuma a ser de 10 a 14h i de 17 a 21h. Amb aquesta franja horària
es garanteix que la majoria de la gent que està mínimament
interessada pel tema no tingui problemes d’anar-hi, recollir el material
i informar-se’n.
Figura 4.3. Punt informatiu a Barcelona
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
97
En el punt informatiu l'educador ambiental, després d’introduir les
dades del veí a la base de dades, li fa una explicació detallada de la
nova mecànica que haurà de fer des de la separació domiciliària a casa
fins al dipòsit de la bossa al contenidor, introdueix la problemàtica
provocada per les deixalles i l’informa dels altres serveis del municipi
(recollides selectives i deixalleria).
En el punt informatiu cal disposar de les base de dades dels veïns/es
actualitzada de les reunions informatives, ja que es pot donar el fet
que un membre de la família hagi assistit a les reunions i hagi adquirit
el material i que un altre no se n'hagi assabentat i el torni a demanar
en el punt informatiu.
Ø La "repesca". Es realitza un cop finalitzades les reunions de veïns/es i
els punts informatius posteriors. Es tracta d’ampliar el termini de
repartiment del material als punts informatius amb l’objectiu de reduir
al màxim el nombre de veïns/es a qui els l’hagin de repartir porta a
porta. Aquesta vegada ens adrecem directament a aquests veïns/es,
convocant-los amb un cartell a l’escala als nous punts informatius. En
aquest cartell, hi ha de figurar:
- L’adreça i el número de l’edifici on enganxem el cartell.
- Els domicilis dels veïns/es que encara no hagin passat a recollir
el material.
- La ubicació i horaris dels punts informatius.
La durada de la repesca dependrà de la quantitat de material repartit
al llarg de la campanya i de la resposta de la població en els primers
dies. En aquells barris residencials on la població augmenta els caps
de setmana, la repesca caldrà realitzar-la aquests dies.
Ø Porta a porta. Aquesta fase és molt important per garantir que tota la
població disposi de la informació i del material necessari per participar en
l’inici de la nova recollida. Cal no estalviar-hi esforços. Aquesta activitat
garanteix el contacte directe amb el 100% de la població i permet arribar
a aquells veïns/es que encara no han passat a recollir el material. Cal
tenir en compte que la predisposició de la població és molt variable i per
aquest motiu la qualitat de la informació pot ser més dolenta que en les
altres intervencions. S’ha de tenir molt clara la informació mínima que cal
transmetre a cada ciutadà i la informació escrita que se li ha de lliurar. El
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
98
material que es reparteix és el bàsic que es distribueix a les reunions
informatives. S’hi pot afegir una breu explicació escrita de la mecànica de
la separació per a aquells veïns/es amb qui no puguem posar-nos en
contacte directament o que no estiguin gaire receptius durant la
intervenció.
El temps dedicat al porta a porta depèn tant del nombre d’habitatges com
de l’estructura urbanística de la zona. Si són edificacions horitzontals i
entre veïns hi ha força distància, es dedicarà un temps superior al de les
zones on la majoria de construccions són blocs de pisos. Quan un barri és
d’urbanisme vertical, hi ha la possibilitat de fer reunions d’escala i
convocar tots els veïns/es al vespre al replà. Això permet de fer una
reunió més detallada.
Durant els porta a porta podem trobar dues situacions:
- Els veïns/es són a casa: en aquest cas els fem l’explicació i els donem
el material.
- Al domicili no hi ha ningú: triem una d’aquestes tres solucions:
1) Demanem a un veí/na de l’escala que s’encarregui de lliurar el
material al veí que no hi és i d’explicar-li com funciona. En aquest
cas, sota la porta de l’habitatge buit deixem un avís explicant que
hi hem passat a repartir el material i que l’hem deixat al veí/na.
2) Si cap veí/na no se’n vol fer càrrec o tampoc no hi són, deixarem
un altre tipus d’avís sota la porta on hi digui on el pot adquirir,
aquest material (ja sigui a un edifici de l’ajuntament o a un centre
d’informació ambiental municipal, etc.).
3) En cas que es tracti d’una casa o un portal poc transitat, podem
deixar el material a la porta perquè els recullin quan tornin.
Durant la campanya és important no estendre entre la població aquesta
darrera opció, ja que pot provocar una disminució important de
l’assistència a les reunions i als punts informatius. A més, el repartiment
porta a porta demana més dedicació de temps i un gran esforç logístic per
al lliurament del material.
Per a les visites s’utilitzen uns llistats on surten els noms i les adreces
dels veïns/es a qui ens hem d’adreçar i una graella amb totes les
possibilitats anteriorment descrites, de manera que tota la informació hi
quedi recollida.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
99
Ø Festa inici de la separació. Per finalitzar el conjunt d’actuacions
s’acostuma a fer una festa d’inauguració de la nova recollida uns dies
abans d’instal·lar els contenidors al carrer. L’objectiu de la festa és donar
ressò a la nova recollida i celebrar-ne l’inici. També serveix per reforçar
els continguts de la campanya d’una manera agradable i lúdica, i per
presentar la recollida selectiva com una millora positiva per al barri. Es
pot amenitzar amb espectacles d’animació, jocs educatius per als més
petits i un dinar o berenar on, un cop acabat, caldrà separar
adequadament les deixalles en el contenidor que hi pertoqui. En aquesta
festa és interessant que participin totes les entitats i associacions del barri
que hagin col·laborat durant la campanya.
Ø Instal·lació dels contenidors al carrer. És el darrer pas en el procés
d’implantació de la campanya al domicili i marca l’inici de la separació de
la FORM als domicilis. Es recomana que un parell de dies abans es
col·loquin cartells a la zona (al peu dels fanals o a les escales dels
domicilis) que recordin la proximitat de la data.
4.3. FASE DE SEGUIMENT I RETORN DE LA INFORMACIÓ
Un cop instal·lats els contenidors al carrer i iniciada la separació domiciliària
de la FORM, s’inicia també la fase de seguiment dels resultats i d’intervenció
en aquells aspectes on es detectin deficiències. Aquestes intervencions actuen
com a factors correctors i milloradors del sistema i són de gran importància
atesa la gran diversitat de variables que intervenen en la implantació i els
trets diferencials de cada zona on s’implanta la nova recollida. Podem definir
tres àrees d’intervenció quant a la fase de seguiment:
Ø Seguiment de contenidors. Durant les dues primeres setmanes de
separació serà interessant realitzar un seguiment dels contenidors de la
FORM i del rebuig hores abans de la recollida. Aquest seguiment ha
d’arribar a tots els contenidors que instal·lats a la zona. Per anotar-ne les
dades s’utilitza un model de fitxa on ha de constar el número de
contenidor a què ens referim i els diferents estats de cada contenidor. Per
al contenidor de la FORM és interessant conèixer-ne el grau
d’emplenament, l’estat en què es troba, si hi ha FORM amb bosses de
plàstic o a doll, si hi ha brossa barrejada o altres materials inorgànics, etc.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
100
Per al contenidor de les restes, també és interessant conèixer-ne el grau
d’emplenament, si hi ha bosses amb FORM o a doll, si hi ha presència de
materials inorgànics o problemes amb residus d’activitats econòmiques.
Ø Estudis d’impropis. Els indicadors habituals per avaluar si els nivells de
recollida selectiva de la FORM són satisfactoris són la quantitat recollida
per habitant i el percentatge d’impropis. En el primer cas, es pot calcular
fàcilment pesant el camió que fa la recollida d’aquesta fracció i dividint
aquesta quantitat pels veïns/es que participen en aquesta recollida. En el
segon cas, caldrà fer un estudi d’impropis, és a dir, conèixer la quantitat
de materials no biodegradables que conté la FORM recollida. Per fer-ho,
cal procedir d’una manera semblant a l’estudi de caracterització dels
residus municipals (vegeu apartat 4.1.1.). Si la quantitat de FORM
recollida en el barri o zona no és elevada, es pot fer l’estudi d’impropi de
tota la zona. A més de conèixer la quantitat total de materials no
biodegradables, és interessant poder-ne realitzar una classificació en
diferents categories per saber si hi ha alguna fracció que presenti un
percentatge superior a les altres i així poder-hi intervenir.
Ø Reunions de valoració. Aquestes reunions tenen l'objectiu d'avaluar,
juntament amb els veïns/es del barri, les primeres setmanes de la
recollida de la FORM. Es poden dividir en tres parts diferenciades. Una
primera on es presentin les dades de les recollides selectives i els primers
resultats. A la segona, s'exposarien les dificultats, encerts i possible
solucions per als problemes detectats. Per acabar, una tercera part (la
més important de totes) amb un torn de paraules entre els assistents per
rebre’n les aportacions, crítiques, consells i valoracions. Amb aquestes
reunions s'engega un procés que repercuteix positivament tant en la
millora del servei com en el compromís dels veïns/es a l'hora d'intervenir
en les qüestions ambientals del municipi. D'altra banda, ha d'haver-hi el
compromís real de l'Administració d'estudiar i posar en marxa aquelles
iniciatives que puguin sorgir en aquestes trobades i que no es transformin
en un espai on la capacitat d'intervenció dels veïns/es en la política
ambiental del municipi sigui virtual.
Ø Realització d’enquestes. Tenen l’objectiu de conèixer la valoració dels
veïns/es sobre la nova recollida i incorporar al nou sistema aquells
aspectes que els ciutadans/es troben rellevants.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
101
Els resultats obtinguts en aquestes quatre fases ens permetran:
- Detectar el grau de coneixement i participació de la població en la
nova recollida i saber quins són els materials susceptibles de ser
confosos per FORM per part de la població.
- Identificar si hi ha sectors de la població on no s’hagi entès
correctament el missatge i on calgui realitzar una intervenció
posterior.
- Integrar les percepcions, demandes i consells dels veïns/es que puguin
ajudar a millorar els resultats.
- Intervenir en aquells contenidors que presentin més problemes, ja
sigui sobreeiximents, presència de materials inorgànics (potser per
manca d’àrees d’aportació properes), presència de bosses amb residus
barrejats provinents dels domicilis o de les activitats econòmiques,
etc.
- Identificar aquelles activitats econòmiques que no hi participen i/o que
provoquen interferències amb els seus residus inorgànics a la FORM.
Les intervencions posteriors aniran destinades a resoldre els problemes
identificats: des de la col·locació de cartells a les tapes dels contenidors de
FORM informant que no s’hi pot abocar brossa barrejada, fins a visites
puntuals a aquelles activitats econòmiques on s’ha detectat que interfereixen
en els resultats, o fins i tot instal·lar més contenidors per a aquelles fraccions
que tinguin gran presència al contenidor de les restes, etc.
Les activitats d’educació ambiental, però, no han de finalitzar amb les
activitats de posada en funcionament de la recollida, sinó que han de ser
continuades i reforçar constantment el canvi de sistema. D’altra banda,
també s’ha de garantir un mecanisme de retorn dels resultats obtinguts per
reforçar la comprensió de tot el procés per part dels veïns/es. Això es pot
aconseguir mitjançant:
- L’ edició de butlletins informatius. Aquest pot ser un mitjà de
l’Ajuntament per informar sobre aquells aspectes referents a la gestió
dels residus, els resultats que s’obtenen i les novetats. En alguns
municipis també hi ha butlletins disponibles en format electrònic que
s’envien als veïns/es que en demanen.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
102
- Col·laboració amb els mitjans de comunicació locals. Es poden crear
espais setmanals als rotatius locals d’informació i falques de ràdio a
les emissores locals sobre la recollida selectiva.
- Centres d’informació ambiental. Aquests espais poden ser els centres
de referència per a qualsevol aspecte relacionat amb la recollida
selectiva i el punt de trobada dels educadors durant la campanya. A
més, poden servir com a punt de suport en el repartiment de material
als domicilis, llocs a on els veïns/es es puguin adreçar per adquirir-ne
en cas que no n’hagin recollit a les reunions ni als punts informatius.
També s’ha de tenir en compte que en un municipi acostuma a haver-hi força
mobilitat de la població i que poden arribar nous veïns/es al barri que no
estiguin assabentats de la recollida selectiva ni sàpiguen com es fa. Així
doncs, és important establir un mecanisme per garantir que aquest sector de
la població no en quedi al marge. Una possibilitat és l’oficina del padró quan
aquestes noves persones s’hi donen d’alta.
4.4. GRANS GENERADORS
Fins ara hem fet referència a la recollida selectiva de la FORM dirigida als
ciutadans/es, però en la seva planificació cal incloure especialment les
activitats comercials que generen un volum important de matèria orgànica.
D’aquestes activitats econòmiques productores de gran quantitat de residus,
en el nostre cas de matèria orgànica, en diem grans generadors: bars,
restaurants, carnisseries, peixateries, fruiteries, floristeries, empreses de
càtering, forns, perruqueries, menjadors escolars, establiments d'alimentació,
serveis de manteniment dels parcs i jardins municipals, etc.
La seva integració en la recollida de la FORM és necessària per l'elevada
quantitat de material generat i per la seva qualitat, ja que sovint són sectors
que produeixen majoritàriament matèria orgànica.
Com en el cas dels veïns/es, la distribució gratuïta de material per a la
recollida actua com a factor afavoridor de la seva participació i es considera
molt necessària. També és important desenvolupar mecanismes de suport i
incentiu per a la separació de la FORM en aquests establiments:
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
103
- Mitjançant les ordenances municipals que estableixen l’obligatorietat
de la recollida selectiva de la FORM. D'aquesta manera es pot actuar
enèrgicament davant d'aquells establiments que no hi vulguin
participar. A l'annex 2 s'inclou com a exemple l'ordenança municipal
dels residus de Pallejà, que especifica que la recollida selectiva és de
caràcter obligatori per a les activitats econòmiques i serveis, i que
hauran d'organitzar la gestió interna dels seus residus a aquest efecte
(article 19).
- Mitjançant convenis de col·laboració amb els diferents gremis implicats
per impulsar la introducció de criteris ecològics en l'oferta i la
participació en les recollides selectives. Aquests convenis, sovint
acordats amb els gremis d'hostaleria, poden incloure una campanya
de promoció d'establiments "col·laboradors amb la recollida selectiva".
A aquells establiments que recuperin la FORM se'ls pot distribuir un
adhesiu que els identifiqui com a col·laboradors en aquesta tasca.
Alhora, el ciutadà/na percep aquest missatge com una acció positiva i
fàcil de realitzar. A la Figura 4.4 es pot observar el distintiu atorgat
per la Junta de Residus. N’hi ha tres més de semblants: per a les
escoles, per als mercats i per als jardins adobats amb compost
provinent de la recollida selectiva de la FORM.
Figura 4.4. Distintiu atorgat per la Junta de Residus a aquells
establiments que participen en la recollida selectiva de la FORM.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
104
A priori, la FORM generada en aquests establiments es pot integrar en la
recollida selectiva realitzada als veïns/es abocant els residus orgànics al
contenidor apropiat, si la recollida es fa amb aquest mecanisme. En cas
d'establiments que generin una quantitat de FORM molt elevada, s’hi pot
instal·lar un contenidor específic (vegeu Figura 4.5).
Figura 4.5. Contenidors específics de recollida de FORM i restes d'un establiment a Barcelona
A continuació, es descriu una proposta de metodologia d'intervenció en grans
generadors; posteriorment, s'estudia amb més detall alguns casos concrets
que requereixen més atenció.
4.4.1. Proposta d'intervenció bàsica als grans generadors
Ø Identificació dels grans generadors. La primera tasca que cal realitzar
és identificar el nombre d'establiments que produeixen matèria
orgànica durant la seva activitat diària. Anteriorment s'ha fet
referència a tot un seguit d'activitats que a priori en produeixen i que
són susceptibles de ser integrades dins de la recollida selectiva de la
FORM.
Ø Tramesa de la carta de presentació de la campanya. S'envia una carta
a tots els grans generadors, signada per l'alcalde o el regidor de Medi
Ambient, on s'anuncia l'inici de la campanya i on s'explica que aviat
rebran la visita d'un educador ambiental que els explicarà els
mecanismes que els oferim per organitzar la separació de la FORM al
seu establiment.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
105
Ø Primera visita. Aquesta primera visita, realitzada per l'educador
ambiental, té tres objectius principals.
- El primer es presentar la campanya i expressar la necessitat que hi
participin per la quantitat de matèria orgànica generada i perquè la
resta de veïns/es també es disposen a fer-ho. Amb aquesta explicació
es pot donar un tríptic explicatiu, que pot ser el mateix que es
reparteix a la resta de veïns/es del barri, però que també pot ser
específic i destinat a les activitats econòmiques.
- El segon és realitzar una enquesta per conèixer el grau de
participació de l'establiment en les actuals recollides selectives i així
quantificar de manera aproximada la matèria orgànica que genera.
Aquesta enquesta la podem realitzar amb una fitxa on s'especifiqui:
- El nom i l’adreça de l'establiment.
- Les recollides selectives actuals en què participa (vidre, paper
i cartró, envasos lleugers, oli, etc.) i per què.
- El tipus de brossa que genera habitualment i la quantitat de
FORM (es pot calcular fent una aproximació del nombre de
bosses d'escombraries que utilitza diàriament o a partir dels
dinars que fa diaris, en cas que sigui un bar o restaurant).
- El tipus i quantitat de cubells sol·licitats.
- El tercer és l'explicació del cubell que es pot utilitzar segons les
necessitats de l'establiment. Normalment els oferim tres tipus de
cubells: 10, 25 o 90 litres. L'elecció dependrà tant de la quantitat de
matèria orgànica generada com de l'espai disponible dins de
l'establiment.
Ø Segona visita. Els donarem els cubells sol·licitats en la primera visita i,
en cas que s'hagi considerat prèviament, l'adhesiu d'establiment
col·laborador de la recollida selectiva de la FORM.
Ø Tercera visita. És recomanable realitzar una darrera visita un cop
engegada la campanya a la zona per detectar si hi ha algun problema
en la posada en marxa de la separació de la FORM en l'establiment i
conèixer-ne el grau de participació.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
106
4.4.2. El cas dels bars i restaurants i mercats municipals
Aquests centres són grans generadors de matèria orgànica. En aquest apartat
es tracten amb més detall ja que presenten unes característiques pròpies
interessants d'estudiar.
Ø Els bars i restaurants. La quantitat de FORM generada en aquests
establiments pot ser molt variable i dependrà tant del nombre d’àpats
que realitzin diàriament com del tipus de cuina que facin. El factor
limitant en aquests establiments és l'espai disponible per als cubells o
contenidors. Per aquest motiu s'ha d'intentar adaptar al màxim els
tipus de cubells que ofereix la campanya a les limitacions d'espai a
cada establiment fent totes les combinacions possibles. Als
establiments on no es fan àpats, tipus cafeteries o granges, n’hi sol
haver prou amb un cubell de 10 litres a la barra (per al marro del cafè,
les restes de menjar que es deixen al plat, etc.) i un altre a la cuina.
En cas que es produeixi més quantitat de residus orgànics, es pot
estudiar la possibilitat de repartir cubells de 25 litres. En aquests
casos, la mecànica de separació és equivalent a la de casa (ús de
bosses compostables, dipòsit al contenidor del carrer, etc.).
En cas que hi facin àpats i que la quantitat de FORM sigui elevada,
podem estudiar la possibilitat d'instal·lar contenidors de 90 litres amb
pedal (per adaptar-se a la normativa sanitària) a l'interior de la cuina.
L'ús d'aquests contenidors presenta la dificultat que utilitzen saques o
bosses compostables. Tot i que al mercat es comercialitzen saques
compostables de 90 i 120 litres, l'inconvenient és que no poden
aguantar aquest volum de matèria orgànica perquè es trenquen. El
preu, a més, és bastant elevat. La seva funció, en tot cas, és de
separador entre el contenidor i els residus orgànics. Una solució
transitòria fóra deixar que aquests grans generadors utilitzessin la
bossa de plàstic de sempre o bé que ho aboquessin a dojo al
contenidor del carrer. Els contenidors es poden instal·lar tant a dins
com a fóra de l'establiment i la seva recollida es pot integrar dins de la
domiciliària o bé realitzar-ne una d'específica. Això dependrà dels
criteris que defineixi l'ajuntament corresponent i de les necessitats
dels establiments.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
107
Pot donar-se el cas que l'establiment no necessiti cap d'aquests cubells
i que amb els seus propis medis pugui adaptar-se sense gaires
problemes a la separació de la FORM.
Ø Els mercats municipals. Pel gran nombre d'establiments que en
formen part es consideren centres de gran generació de matèria
orgànica. Presenten l'avantatge que aquestes activitats, i per tant el
residu que generen, es troben molt ben localitzades i sovint es
concentren en certs sectors determinats del mercat. A més, aquests
residus són bastant homogenis, la qual cosa fa que classificar-los en
origen no comporti gaire esforç. A canvi s'obté una elevada quantitat
de matèria orgànica de qualitat.
Cal conèixer prèviament els mecanismes d'organització interna de
recollida dels residus del mercat i consensuar amb els venedors i
encarregats de la recollida el mecanisme que millor s'adaptaria a les
seves necessitats. En alguns, els residus els deixen davant de
l'establiment i els serveis de neteja del mercat els recullen
posteriorment. En aquest cas, o bé el contenidor o carretó receptor de
les deixalles és bicompartimentat (un per a la FORM i l'altra per als
materials inorgànics) o bé fan dos circuits de recollida, un per a cada
fracció. En altres mercats, la recollida es centralitza en els contenidors
que hi ha als passadissos. En aquest cas la solució és ben senzilla:
instal·lar per a cada punt de recollida un contenidor de matèria
orgànica.
Posteriorment, es dipositen els residus en els contenidors exteriors
que transportaran la fracció orgànica fins a la planta de compostatge.
Aquests contenidors poden ser els habituals de 1.100 litres o bé un
contenidor de banyera específic. Tanmateix, aquesta darrera opció no
és gaire recomanable perquè pot acabar esdevenint un punt
d'abocament de tot tipus de residus no orgànics. Alguns mercats
disposen de compactadores dels residus per disminuir-ne el volum. La
compactació de la matèria orgànica no és necessària ni recomanada:
ja té una densitat prou elevada (ocupen poc espai en relació al seu
pes) i el procés generaria gran quantitat de lixiviats que provocaria
olors.
Els cubells que es distribueixen als establiments són els habituals de
10, 25 i 90 litres, segons l'espai disponible, la quantitat de residus
generada i el sistema de recollida que s'hagi definit anteriorment.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
108
4.5. EDUCACIÓ AMBIENTAL A LES ESCOLES
Les activitats d'educació ambiental a les escoles i instituts s'han d'integrar
dins de la campanya d'implantació de la recollida de la FORM. Els objectius
han de ser fer que les noves generacions prenguin consciència de la
problemàtica dels residus i motivar-les perquè participin en la separació de la
FORM a casa seva. És interessant que aquestes activitats es realitzin de
manera progressiva en aquells centres on s'estigui duent a terme la
campanya segons el calendari d'implantació.
A l'hora d’aplicar aquest tipus d'intervencions, es pot optar per dues
possibilitats. Una seria que l'Àrea de Medi Ambient de l’ajuntament oferís
aquests serveis als centres. L’altra, contractar alguna entitat o empresa
dedicada a l'educació ambiental. En tot cas, s'hauria de realitzar un programa
d'educació ambiental enfocat a la recollida selectiva de la matèria orgànica
que s'oferiria posteriorment als centres educatius. Els objectius bàsics
d'aquest programa haurien de ser els següents:
- Conèixer la problemàtica dels residus i les seves solucions.
- Introducció a la recollida selectiva de la FORM, tant des d'una perspectiva
teòrica, com pràctica i de mecànica de la seva recollida.
- Ser conscients de la importància de tractar els residus amb tecnologies no
agressives per al medi.
La metodologia de les intervencions a les escoles passaria per tres parts
diferenciades:
Ø Reunió amb el claustre de professors. L'objectiu és presentar la
campanya que s'està duent a terme al barri (potser hi ha mestres que
no són del municipi) i la proposta de programa d'educació ambiental
que s'ofereix al centre.
Ø Reunió amb els professors de cada cicle. En aquestes reunions es
detallarien amb més amplitud el contingut de cada proposta adreçada
a cada edat i se’n concretarien les dates en cas que hi estiguessin
interessats.
Ø Realització de les activitats. A banda de la realització de les activitats
que s’ofereixen, seria interessant poder facilitar referències on
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
109
poguessin adreçar-se els mestres en cas que volguessin ampliar
continguts.
Aquestes activitats es poden classificar segons l'objectiu que definim. Alhora,
caldrà adequar per a cada edat les possibilitats de realització. Les podem
classificar d’acord amb el tipus de coneixement que volen ampliar:
- El coneixement teòric. Serien aquelles activitats que aporten un
coneixement teòric del tractament dels residus i de la importància de
realitzar la recollida selectiva als domicilis. Propostes:
- Explicació del cicle de la matèria orgànica, des de l’origen fins
que retorna a la terra en forma d’adob.
- Cicles de vida dels diferents materials que se separen
selectivament.
- Fases del procés de compostatge i paràmetres importants
durant el procés.
- El coneixement pràctic. Aplicació i/o observació in situ dels continguts
teòrics anteriors. Propostes:
- Visitar la planta de compostatge.
- Visitar altres plantes de tractament de residus (planta de
triatge, abocador, etc.).
- Fer un taller d’elaboració de compost a l’escola.
- Conèixer i identificar els elements que intervenen en el cicle de
la matèria orgànica en un bosc.
- El coneixement de la mecànica de separació. Reforçar i consolidar els
hàbits de separació dels residus a casa. Propostes:
- Taller per identificar quins materials dels que es generen a casa
van a cada contenidor.
- Si a l’escola hi ha un menjador, és un bon lloc per classificar les
deixalles segons el cubell que pertoca.
A l'Annex 1 es detalla un llistat de bibliografia bàsica que pot ser útil a l'hora
de planificar o portar a terme activitats d’educació ambiental a les escoles on
es toqui el tema dels residus.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
110
4.6. COMPOSTATGE CASOLÀ
L'autocompostatge o el compostatge casolà és la forma més ecològica de
reciclar els residus orgànics generats a casa i aplicar directament el compost
resultant. De fet, aquesta tècnica no és nova, ja que l'han utilitzada
ancestralment els pagesos en els femers. Ara cal trobar-hi un nou espai dins
l'àmbit urbà. Els habitatges on és més fàcil portar-la a terme són les
edificacions horitzontals que disposen de patí o jardí, ja que caldrà un petit
espai on poder fer el compostatge.
El foment del compostatge en origen es justifica tant des d'una perspectiva
ecològica com econòmica, atesa l'absència de transport i l'estalvi en els
costos d'inversió i explotació en la planta de compostatge. Alhora és
l'aportació més important que a nivell individual pot fer cada ciutadà per
gestionar correctament els seus residus domiciliaris. Per tal d'incentivar
aquesta pràctica, es poden preveure diverses possibilitats:
Ø Cursets de formació de compostatge casolà. Es poden oferir dins de la
campanya i amb l'objectiu de donar la informació necessària que
permeti als ciutadans portar-lo a la pràctica. En els municipis on s'han
realitzat han tingut força èxit d'assistència i, fins i tot, més endavant
se n'han fet d’altres d'aprofundiment per demanda dels assistents. En
algunes experiències s'ha optat per regalar compostadors comercials,
tot i que no cal perquè el compostatge es pot fer sense contenidor o
amb un de construcció pròpia.
Ø Reducció de la taxa d'escombraries en aquells habitatges on es
realitza aquesta pràctica. Aquesta rebaixa seria un estímul per a molts
veïns/es; al mateix temps, la taxació de residus tindria una relació
més directa amb el servei. Com a exemple, remetem de nou a l'Annex
2 de l'Ordenança municipal dels residus de Pallejà, on s'inclou la
possibilitat d'establir règims fiscals especials i ajudes econòmiques
(article 10) així com també un servei d'informació i assessorament
(article 29) per als veïns/es que realitzin autocompostatge.
A la Mancomunitat la Plana hi ha unes dues-centes famílies que practiquen el
compostatge casolà amb els seus residus orgànics. Des d'aquesta entitat se
subvenciona el material necessari (compostador, termòmetre, sac de poda,
guia del compostatge, curset, etc.) fins al 70% i al llarg de l'any hi ha un
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
111
seguiment a càrrec dels tècnics de la Mancomunitat. També s'organitzen
tallers i trobades de compostaires anualment per intercanviar experiències
(vegeu Figures 4.6 i 4.7).
Figures 4.6 i 4.7. Tallers i diferents models de compostadors a la Trobada
de compostaires de la Mancomunitat la Plana realitzada a Taradell (setembre
2002). Fotografies: Mancomunitat la Plana
El 1998, a partir d'uns cursos de compostatge casolà realitzats pel CEPA, va
sorgir una iniciativa prou engrescadora: la Xarxa d'Amics del Compostatge
Casolà. Aquesta xarxa té l’objectiu de posar en contacte persones que
practiquen l'autocompostatge i crear un espai d'informació, intercanvi d'idees
i experiències, consulta de dubtes, resolució de problemes i suport als que
comencen per part de persones més experimentades. Per a més informació
sobre aquesta iniciativa, es pot consultar la pàgina web:
http://www.pangea.org/cepa/xacc/.
Diferenciem dues possibilitats de reciclar els residus orgànics a casa:
Ø El compostatge. Es tracta de transformar la matèria orgànica, amb
addició de fracció vegetal, en compost. Requereix un espai adequat
per amuntegar 1 m3 de material com a mínim i un petit espai per
disposar de l'esporga. Cal tenir en compte paràmetres importants com
l'aire, aigua, la relació carboni-nitrogen i la temperatura adequada. El
compostatge es pot realitzar en piles, amuntegant els materials en un
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
112
mateix espai, o bé amb compostadors, que poden ser comercials o es
poden construir, sense gaires problemes, a casa.
Ø El vermicompostatge. La matèria orgànica, en aquest cas, es
transforma en compost principalment a través de l'acció d'un cuc de
terra anomenat cuc vermell o de femer (Elisea andrei i Elisea foetida)
juntament amb els altres microorganismes que participen en el procés
natural de compostatge. És la millor opció quan es disposa d'un espai
reduït. A diferència del procés de compostatge habitual, on no s'hi han
d'afegir microorganismes, en aquest cas sí que caldrà afegir-hi cucs,
que es poden recollir en un femer, en un sòl humit a l'horta o al bosc,
o bé en botigues on en comercialitzen. Un cop afegits, es reprodueixen
i es calcula que en dos o tres mesos se’n duplica la població, que es
regula en funció del menjar disponible. El vermicompostatge no
requereix esporga triturada per donar estructura al material i es pot
fer sense problemes als blocs de pisos (als balcons o a les terrasses,
per exemple) tot i que també hi ha vermicompostadors comercials. En
aquest sistema, la quantitat de material aportada és important, ja que
se n'ha d'anar afegint a mesura que els cucs la vagin transformant. El
compost obtingut es pot aplicar a les torretes o a petites zones
enjardinades.
Figura 4.8. Compostador casolà
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
113
Com a manuals entenedors i senzills on s'introdueix i s'explica la pràctica del
compostatge a casa, vegeu Ajuntament de Barcelona 1998 i CEPA 1999b.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
114
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
115
5. BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Ciutat Sostenible. 1998. Guia de
compostatge. Primera edició. Març de 1998.
Ajuntament de Riudecanyes. Memòria de la recollida selectiva porta a porta al
nucli de Riudecanyes (Baix Camp). Premis de recollida selectiva 2001. Junta
de Residus. Maig de 2002.
Àrea Metropolitana de Barcelona. 2001. Agència Metropolitana de Residus.
Memòria 2001.
Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya. 2002. El medi ambient a
Catalunya. 10 anys després de Río.
CEPA. 1999a. Criteris per organitzar la recuperació de la brossa orgànica en
un municipi.
CEPA. 1999b. Manual de compostatge casolà. Com reciclar els residus
orgànics que produïm a casa. Editorial Icaria. Primera edició. Novembre de
1999.
CEPA. 2000. La recuperació de la brossa orgànica. Situació actual, anàlisis
dels factors limitadors i propostes de millora.
Cerrato, D. 1996. “Caracterización de los flujos de residuos”. Dins Manual Mc
Graw-Hill del reciclaje. Herbert F. Lund.
Còdol. Serveis educatius, ambientals i de disseny. Memòria de les actuacions
de sensibilització ambiental a Riudecanyes. Desembre de 2000.
Coll, Enric. 2001. Implantació al municipi de Tiana del model porta a porta de
recollida de residus municipals. Memòria del projecte de final de carrera de
Ciències Ambientals.
Comissió Europea. 2001. Direcció General de Medi Ambient. The soil
protection communication. 26 d'octubre de 2001.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
116
Comissió Europea. 2001. Working document Biological Treatment of
Biowaste. Directorate General Environment. Brussel·les, 12 de febrer de
2001.
De Medina-Rosales, Marta. Febrer del 2000. “Eurostat publicará en breve
estadísticas sobre el tratamiento de residuos”. Revista Fuentes Estadísticas.
núm. 41.
Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental del Ministerio de Medio
Ambiente. 1999. Estudio de Caracterización y Composición de los Residuos
Sólidos Urbanos en España. Estudio nº 1. Comunidad Autónoma de Cataluña.
Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental del Ministerio de Medio
Ambiente. Plan Nacional de Residuos Urbanos (2000-2006). 2000.
Estat Espanyol. 1998. Ley 10/1998, de 21 de abril, de residuos. B.O.E. núm.
96, 22 d’abril 1998.
Estat Espanyol. 1997. Ley 11/1997, de 24 de abril, de envases y residuos de
envases. B.O.E. núm. 99, 25 d’abril 1997.
Flotats, Xavier. 2000. “La digestió anaeròbia com alternativa de tractament o
com procés previ al procés de compostatge”. Dins 4ª Jornada Tècnica sobre
la gestió de residus municipals: residus orgànics municipals i compostatge.
Barcelona, 19 de desembre de 2000.
García, Carlos. 2001. “Nuevos usos para el reciclado en el suelo de residuos
urbanos: biocontrol en agricultura sostenible y recuperación de suelos
degradados”. Dins I Encuentro Internacional Gestión de Residuos Orgánicos
en el ámbieto rural mediterráneo. Pamplona, 22-23 de febrer de 2001.
Generalitat de Catalunya. 1993. Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels
residus. D.O.G.C. núm. 1776, 28 de juliol 1993.
Generalitat de Catalunya. 1995. Departament de Medi Ambient. Junta de
Residus Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 1995-2001.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
117
Generalitat de Catalunya. 1999. Departament de Medi Ambient. “Informe
sobre l'estat del medi ambient a Catalunya”. Documents dels “Quaderns del
medi ambient”. núm. 3. Febrer de 1999.
Generalitat de Catalunya. 2001. Departament de Medi Ambient. Junta de
Residus Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006.
Giró i Fontanals, Francesc. 2000. “El compostatge a Catalunya i marc
legislatiu”. Dins 4ª Jornada tècnica sobre la gestió de residus municipals. El
compostatge. Barcelona, 19 de desembre 2000.
Haug, R.T. 1993. The practical handbook of compost engineering. Lewis
Publishers, EUA.
Institut Cerdà. Projecte Valor. Conclusions i recomanacions.
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. 1998. Orden de 28 de mayo
de 1998 sobre fertilizantes y afines. BOE núm. 131, 2 Juny 1998
Soliva Montserrat i Paulet, Sònia. 2001. “Compostaje de residuos orgánicos y
aplicación agrícola” dins Aplicación agrícola de residuos orgánicos. Eds.
Jaume Boixadera i Mª Rosa Teira. 5è Curs d'Enginyeria Ambiental. Lleida, 23-
24-25 d'abril de 2001.
Soliva, M et al. 2000. “Qualitat del compost de residus municipals generat a
Catalunya en plantes de diferents característiques”. Article presentat al IV
Congrés de la ICEA. Tarragona. Octubre de 2000.
Unió Europea. 1999. Directiva 1999/31/CEE del Consell, de 26 d'abril,
relativa a l'abocament de residus. D.O.C.E. L 182, de 16 de juliol de 1999.
Unió Europea. 1997. Resolució del Consell de 24 de febrer de 1997 sobre una
estratègia comunitària de gestió de residus.
Unió Europea. 1991. Directiva 91/156/CEE del Consell de 18 de març de
1991.
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
118
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
119
Annexes
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
120
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
121
Annex 1. Llistat de recursos
dirigits a l'educació ambiental a
les escoles sobre residus
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
122
− Ajuntament de Cambrils
Recollida selectiva. Un tema que sona bé. Primera edició. Desembre
de 1999. Cicle superior.
(conte sobre la recollida selectiva)
− Govern de l’Aragó. Departament de Medi Ambient
La contaminación. Vivir sin contaminar. Unitat didàctica. Segon cicle
d'ESO.
(fitxes sobre diferents aspectes de la contaminació (residus,
atmosfera, canvi climàtic, pluja àcida...)
− Ajuntament de Barcelona
Hàbitat. Guia d'activitats per a l'educació ambiental. Col·lecció
materials 3. Primera edició en català. Institut d'Educació. 1998.
(diferents edats; activitats diverses sobre medi ambient)
− Govern Basc. Departament d’Ordenació del Territori, Habitatge i Medi
Ambient Tu casa, tu planeta. propuestas para un futuro común.
Desembre de 2000. (activitats diverses sobre el medi ambient)
− Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient
Les escombraries. 1992. 33 pàgines.
(cicle superior; teoria i activitats relacionades amb els residus)
− Capdevila, Roser
Les tres bessones i les tres erres. Icaria editorial. Intermón Oxfam.
Cromosoma. 2001.
(a partir de cicle inicial; llibre de text sobre el reciclatge dels residus)
− Dann Max
Prou brossa! Editorial Empúries. Barcelona. Primera edició. Març 2002.
70 pàgs.
(cicle mitjà; llibre de text sobre la brossa)
− Àrea Metropolitana de Barcelona. Entitat del Medi Ambient
El tractament dels residus. Col·lecció L'escola ens visita. Tercera
edició. Juny 1991. 50 pàgines.
(cicle superior; teoria i activitats didàctiques sobre els residus
municipals)
− Circulo de Lectores
La basura a la basura. Col·lecció Patrulla Verde. Edicions La Gaviota.
Madrid. 1997. 62 pàgines.
(cicle inicial; llibre de text sobre el reciclatge dels residus)
− Gordon, Jo
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
123
Enciclopedia de Ecología. Tom II. Edicions SM. 1996. 125 pàgines.
(cicle superior; llibre de text sobre problemes ambientals que inclou
l'efecte hivernacle, contaminació, aire, residus radioactius i el
reciclatge)
− Mc Harry, J.
La gran aventura de reciclar. Edicions SM Saber.
(cicle superior; llibre amb finestres, rodes i tires per descobrir com es
recicla el paper, metalls, plàstics, vidre i teixits)
− Nidasio, Grazia
Estefi i l'ecologia. Les deixalles. Edicions Junior. Grup Grijalbo-
Mondadori. 1992.
(cicle mitjà; còmic sobre les deixalles i el reciclatge)
− Pearce, Fred
El gran libro verde. Ediciones B. Grupo Z. Col·lecció Arco Iris. 29
pàgines.
(llibre de text sobre els problemes ambientals actuals)
− The Earthworks Group
50 cosas que los niños pueden hacer para reciclar. Emecé Editores.
1995. 156 pàgines.
(a partir de cicle superior; cinquanta propostes d'activitats sobre
residus)
− Bonar, Verónica
Alimentos. ¡Desechos! Editorial Edelvives. 1993. 29 pàgines.
(cicle mitjà; conte sobre el reciclatge de les restes del menjar;
aquesta col·lecció inclou el reciclatge d'altres residus com el vidre,
paper, plàstic, metall i fusta)
− La Vola
Deixalles i reciclatge. La matèria orgànica. Els plàstics. Els metalls.
Eumo Editorial. 1993. 166 pàgines.
(per a 14-16 anys; activitats sobre el reciclatge dels residus)
− La Vola
Deixalles i reciclatge. Residus i recursos. El paper. El vidre. Eumo
Editorial. 1993. 166 pàgines.
(per a 12-14 anys; activitats sobre el reciclatge dels residus)
− La Vola
Deixalles i reciclatge. Guia del professor. Eumo Editorial. 1993. 159
pàgs.
(per a 12-16 anys; guia didàctica per al professor)
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
124
− Velàzquez de Catro, F.
Educación ambiental. Orientaciones, actividades, experiencias y
materiales. Madrid. Narcea, S.A. 1995.
(12-16 anys; materials per a l'educació ambiental com a eix
transversal)
− Alaña, Josep M.
El medi ambient i els seus problemes. Crèdit d'Educació Ambiental.
Barcelona. Castellnou Edicions. 1996.
(crèdit sobre l'estat actual del medi ambient i els seus problemes)
− UNESCO-PNUMA
Col·lecció Programa Internacional de Educación Ambiental. Editorial
Los Libros de la Catarata.
(col·lecció formada per vint-i-vuit mòduls diferents relacionats amb
l'educació ambiental, des d'activitats proposades per a diferents edats
fins a aspectes pedagògics)
− Intermón
Setmana del Medi Ambient i el Desenvolupament. Vivim envoltats
d'escombraries. 1992.
(cicle mitjà; inclou un dossier informatiu i didàctic per al mestre i
fitxes per als alumnes)
− CEPA
www.pangea.org/cepa
(ampli ventall de material d’educació ambiental sobre els residus:
guies i dossiers, tallers, visites, vídeos, exposicions, jocs, activitats
escolars, etc., que podeu consultar en línia)
− Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient
http://www.gencat.es/mediamb/cedu_i.htm
(al web de la secció d'Educació Ambiental es poden consultar recursos
didàctics, enllaços d'interès, visites virtuals i projectes ambientals
dirigits a les escoles)
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
125
Annex 2. Ordenança municipal
dels residus de Pallejà
Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
126