2014
Informe
anual
CJAS
CENTRE JOVE D’ANTICONCEPCIÓ I SEXUALITAT
Programa Jove de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears
Atenem i acompanyem la població jove -i
el seu entorn- en el procés de creixement
per afavorir la vivència de sexualitats
positives i responsables
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 2 2014
S’autoritza la reproducció total i/o parcial però agrairíem que se’n citi l’autoria.
Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) ● c/ La Granja, 19 ● 08024, Barcelona ● Tel. 93.415.7539 ● [email protected] ● www.centrejove.org
Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears ● c/ Pere Vergés 1, pis 10 desp 1 ● 08020, Barcelona ● Tel. 93.305.53.22 ● [email protected]● www.apfcib.org
Maig del 2015
Aquest projecte compta amb el suport i finançament de
I pertany a tota la ciutadania
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 3 2014
INDEX
EL 2014 EN TRES FULLS .......................................................................................................................... 7
L’ATENCIÓ PRESENCIAL AL CENTRE ..................................................................................................... 11
PERFIL DE LES USUARIES I USUARIS PRESENCIALS .................................................................................................. 13
LA PROVA RAPIDA DE VIH ...................................................................................................................................... 22
L’ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA ..................................................................................................................... 31
L’EMBARAS I LES IVE ............................................................................................................................................... 34
L’ATENCIO PSICOLÒGICA .................................................................................................................................... 38
L’ATENCIO SOCIAL ............................................................................................................................................... 43
L’ATENCIÓ ON-LINE I TELEFÒNICA ...................................................................................................... 46
EL TREBALL COMUNITARI ..................................................................................................................... 50
INTERVENCIONS EDUCATIVES A JOVES I ADOLESCENTS ...................................................................................... 51
INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ .......................................................................................................................... 59
FORMACIÓ A PROFESSIONALS ............................................................................................................................. 61
ALTRES ACTIVITATS DEL CJAS ............................................................................................................... 65
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 4 2014
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 5 2014
La present memòria és el resultat de treball d’un any tan intens com especial i diferent.
Intens perquè hem seguit oferint atenció individualitzada i intervencions educatives a joves i adolescents
essent sempre fidels a allò que ens ha caracteritzat durant més de 22 anys: un treball integral, pluridisciplinar
i que vetlla per atendre i acompanyar la població adolescent i jove -i el seu entorn- en el procés de
creixement per afavorir la vivència d’una sexualitat positiva i responsable.
Un treball en el que hi incorporem també el valor afegit de la confidencialitat i l’accessibilitat i que té la seva
recompensa en la confiança que, any rere any, milers de joves i adolescents dipositen en el nostre servei.
En aquestes pàgines podreu observar tant les xifres –que expliquen una part- com el concepte assistencial i
de treball, que –en el fons- explica la clau de l’èxit del model. Un model que vol seguir creixent tant en
qualitat com en quantitat i que per fer-ho ha de seguir sent exigent, rigorós i crític amb sí mateix, en constant
aprenentatge i adaptació a les realitats canviants, tants dels joves com de l’evidència científica. Les excel·lents
professionals del Centre Jove hi posaran tot el seu esforç i capacitat per tal que així sigui.
En aquests darrers temps, i també amb intensitat durant el 2014, s’ha volgut posar especial èmfasi al treball
amb joves en situació més vulnerable, millorant la detecció de les problemàtiques i facilitant les eines per a la
prevenció.
Dèiem també però, que el 2014 ha estat un any especial. I és perquè el centre ha viscut un relleu en la
direcció per la jubilació de la persona que ha dirigit el projecte des dels seus inicis, la Dra. Rosa Rosa i Rahola.
El paper de Rosa ha estat clau per aconseguir que el CJAS sigui el que és actualment, un espai de referència
per a joves i professionals de tot Catalunya en relació a la sexualitat. El seu és, doncs, un gran llegat i l’equip
del centre, la seva direcció, els i les professionals de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears
i la seva junta directiva faran els possibles per mantenir-lo i ampliar-lo.
Jordi Baroja Benlliure
Director
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 6 2014
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 7 2014
EL 2014…EN TRES FULLS
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 8 2014
IMP
AC
TE D
EL C
JAS
Total joves atesos directament: 9.813 - Joves atesos directament de manera individualitzada (presencial, telefònica o on-line): 5.320 - Joves atesos directament en intervenció educativa grupal: 4.493
Total de joves, visites i consultes realitzades:
Nº Joves Visites Consultes Sexe Edat
mitja
Indiv. presencials 2.321 3.424 3.811 78,2% ♀ / 21,8% ♂ 20,7
Indiv. on-line 707 (estimat)* 745 74% ♀ / 21% ♂ 20,7
Indiv. telefòniq 2.292 (estimat) 2.413 69% ♀ / 31% ♂ 23,4
Grupals 4.493 48% ♀ / 52% ♂ 16
TOTAL 9.813 3.424 6.969
Total intervencions educatives grupals per joves: 246
Visites a la pàgina web: 55.480 visites
Targetes de divulgació del CJAS: 5.000 targetes distribuïdes
Total impacte a professionals : 700 (Estimació a partir de la presència i/o organització de 10 actes de sensibilització i formació a professionals
*S’estima que un 5% dels i les joves hauran fet més d’una consulta.
ATE
NC
IÓ P
RES
ENC
IAL
PERFIL DE LES USUÀRIES I USUARIS
Total: 3.424 visites realitzades per 2.321 joves i adolescents atesos
Edat mitja de primeres visites: 21 anys (19,7 ♀ i 22,4 ♂)
D’on venen: 75% Barcelona ciutat/ 20% resta de província de Barcelona / 5% fora de la província
Nivell d’instrucció: 40% estudis universitaris / 40% ESO i Batxillerat /20% Grau mig i altres
Situació laboral: 65% estudien / 21% treballen / 4% estudia + treballa / 6% atur / 3% no valorable
Mètodes anticonceptius habituals primeres visites: Preservatiu 70% / Coitus interruptus (10%) / ACO (8%)
Edat mitja de la primera relació sexual coital: 16,48 anys. 0,7 anys abans en el cas de les noies que en els
nois. En un 17,1% de les noies havia estat abans dels 15 anys, per un 8,7% dels nois.
Motius de consulta principals en primeres visites: Anticoncepció d’emergència 31% / prova VIH 27% /
Amenorrea 15% / Demanda IVE 5,5 % / Consulta anticoncepció hormonal 4,4%
SOBRE LA PROVA DEL VIH
Total i resultats: 610 proves, 4 d’elles positives (Taxa reactius per 1.000 proves fetes: 6,66). 182 van voler
fer-se també la prova ràpida per la detecció de la sífilis, amb cap positiu
Evolució total proves: Des del 2011, any amb el pic més alt pel que a les proves realitzades (867), s’ha
disminuït fins les 610 del 2014, suposant una disminució d’un 30%.
Edat mitja: 24 anys ( 24,5 ♂ i 23,6 ♀)
Sexe: 56,5% ♂i 43,5% ♀ (Totes 4 persones amb resultat positiu eren nois)
Lloc de naixement: 75% Espanya, 10% Amèrica Llatina, 10% Europa, 5% Altres
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 9 2014
L’ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA
Total: 738 píndoles d’anticoncepció d’emergència dispensades
Edat mitja: 18,68 anys
Mètode anticonceptiu habitual: Preservatiu 89%/ Coitus interruptus 5,71% / ACO 4,53%
Origen: 80% nascudes a l’estat espanyol i 20% a Amèrica Llatina (Equador, Colòmbia i Perú)
Repetició: Una de cada quatre noies havien pres en alguna ocasió anterior l’AE al CJAS (en aquest any o
anteriors). La majoria d’aquestes (64%) només han repetit en una ocasió, un 20% en dues ocasions i la
resta en tres o més ocasions
L’EMBARÀS I LES IVE
Total i resultats: 636 proves d’embaràs de les quals 188 van ser positives (30%).
Decisió davant l’embaràs: Dels 188 resultats positius, el 90% van decidir-se per l’IVE, el 3,8% per seguir
endavant amb l’embaràs i es desconeix què van decidir en el 5% de casos.
Evolució: En els darrers tres anys no s’observen canvis de tendència en relació a les decisions sobre
l’embaràs, presentant-se dades molt similars.
Edat mitja en el moment de fer-se la prova: 19,2 anys (31% tenen menys de 18 anys)
Origen: 57% nascudes a l’estat espanyol i 40% a Amèrica Llatina (Equador, Colòmbia i Perú)
Setmanes d’embaràs en el moment de fer-se la prova: La mitja és de de 7,2 setmanes. Només en 6 casos
(3%) estaven de més de 14 setmanes.
Tipus d’IVE: Cas de decidir interrompre l’embaràs el 97% va optar pel quirúrgic i 3% pel farmacològic
ATENCIÓ PSICOLÒGICA
Total: 87 joves i 9 adults (pares i mares de joves) han rebut acompanyament atenció psicològica amb un
total de 439 visites
Sexe: 22 ♂i 65 ♀
Edat mitja: 22,2 anys
Tipus de consulta: Acompanyament (45) / Psicoteràpies focals breus (31) / Altres (11)
Motius de consulta principals: Dificultats en relacions sexuals (24) / Dificultats en la relació de parella (18)/
Dificultats en relacions interpersonals (10)
AVALUACIÓ DEL SERVEI PRESENCIAL PER PART DE JOVES I ADOLESCENTS
Total enquestes de satisfacció: 40
Accés amb facilitat al servei: Sí 100%
Temps d’espera: Adequat 50%, Poc 40%, Massa 10%
Durant la consulta m’he sentit còmode (De l’1 al 5, essent cinc “Totalment d’acord”): 90% de 5 i 10% de 4
Recomanaries aquest servei. Sí 100%
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 10 2014
ATE
NC
IÓ T
ELEF
ÒN
ICA
I O
N-L
INE
ATENCIÓ TELEFÒNICA
Total: 2.413 consultes ateses
Edat mitja: 23,5 anys (22, 5 ♀ i 25,5 ♂)
Sexe: 31% ♂i 69% ♀
Procedència: 94% de Barcelona ciutat
Motius de consulta principals: Dubtes sobre VIH i prova 28% / Anticoncepció d’emergència 15% /
Anticoncepció Hormonal 13% / Consulta ITS 8% / Amenorrea 7%
ATENCIÓ ON-LINE
Total: 745 consultes ateses.
Edat mitja: 20,7 anys
Sexe: 22% ♂i 78% ♀
Procedència: Barcelona ciutat 69%/ Barcelona província 19%/ Altres
Motius de consulta principals: Anticoncepció Hormonal 22% / Dubtes sobre VIH i prova 11% /
Anticoncepció d’emergència 10,2% / Consulta mèdica 10% / Informació general 9% /Consulta ITS 8%
ATE
NC
IÓ C
OM
UN
ITÀ
RIA
TALLERS I INTERVENCIONS EDUCATIVES EN JOVES
Edat: joves d’entre 12 a 20 anys (segons el programa)
Número de tallers realitzats en joves: 246
Número de joves que han rebut els tallers: 4493 (52% ♂i i 48% noies)
Número de joves en situació vulnerable que han rebut els tallers: 267
INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ
Visites a la pàgina web: 55.480 visites
Targetes de divulgació del CJAS: 5.000 targetes distribuïdes
10 actes de sensibilització i formació a professionals
L’EQ
UIP
Direcció Rosa Ros (fins 31 d’agost del 2014) Administració Fanny Jurado (recepció i auxiliar admin) Isabel Díaz (Administrativa) Equip tècnic Paula Baldí (Treballadora social) Imma Campo (metgessa) Sílvia Egea (psicòloga) Raquel Gómez (psicòloga) Mari Paz Oliver (infermera) Col·laboradors/es Sílvia Rodríguez (tallerista) APFCIB Sílvia Aldavert (Coordinadora de Projectes) María Ferrero Barrio (Presidenta)
Jordi Baroja Pepa del Pino (comptabilitat i administració) Marta Pérez (Treballadora social) Eva Guillen (educadora social Aquí t’escoltem) Laura Luque (educadora social Aquí t’escoltem) Nerea Pueyo (educadora social Aquí t’escoltem) Elisabet Saña (psicòloga Aquí t’escoltem) Ula Solsona (web)
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 11 2014
L’ATENCIÓ PRESENCIAL
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 12 2014
Tothom qui és atès rep el missatge de la importància de viure la sexualitat de manera positiva i plaent.
L’atenció de “portes obertes”, personalitzada i immediata a la demanda, per atendre a la població adolescent
i jove de fins a 30 anys. El servei, en funcionament des de l’any 1992, és una de les dues ànimes del CJAS,
conjuntament amb el treball comunitari.
Si la visita al centre es fa amb cita prèvia s’agenda la trobada amb la professional més idònia segons el motiu
de consulta. En canvi, si la visita és espontània, es fa una primera entrevista per valorar la raó de la visita i
després, si s’escau, es deriva la petició a un o altre professional.
L’equip multidisciplinar del CJAS està composat per professionals que
cobreixen l’àrea d’atenció mèdico-sanitaria, psicològica i social.
La dinàmica d’atenció a les persones per part de l’equip professional
del CJAS, parteix d’una mirada global de la persona en una etapa
important de canvis i creixement i en totes les consultes es treballa la
visió de l’adolescent i jove en relació a la seva vivència de la sexualitat,
els problemes, els riscos percebuts i la gestió davant d’aquests riscos.
Aquelles i aquells que són atesos en l'entrevista personal (primeres visites i successives), sigui quin sigui el seu
motiu de consulta, són escoltats, acompanyats i informats, reforçant la importància de viure la sexualitat de
manera positiva i plaent.
La cartera de serveis del CJAS, doncs, intenta cobrir fins on és possible les demandes dels usuaris i usuàries en
l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, dedicant el temps necessari en la consulta per fer un abordatge
integral.
Cartera de serveis de l’atenció presencial
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 13 2014
PERFIL DE LES USUARIES I USUARIS PRESENCIALS
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 14 2014
El 2014 es van atendre al CJAS un total de 2.321 adolescents i joves que van generar 3.424 visites, i van
realitzar 3.811 consultes. La diferència es deu que en les visites a vegades es generen una o més consultes.
El 53% dels i les joves ens van visitar una vegada, i el 47% restant dos o més cops.
Gràfica 1. Número de vegades que ens visiten els i les joves
1 vegada; 53%
2 vegades; 19%
3 vegades; 8%
4 vegades; 6%
5 o més vegades; 15%
Del total de joves que van visitar el centre, set de cada deu (68%) ho feien per primer cop (total 1583) i
aquesta xifra demostra la vitalitat del centre i la renovació d’usuàries i usuaris que experimenta el servei cada
any.
En la gràfica inferior es mostra també la distribució entre primeres visites i successives. Per visita successiva,
en el nostre cas, entenem qualsevol visita posterior, no només les relacionades amb el motiu de consulta
inicial..
Gràfica 2. Primeres visites i successives
1637 1771 1782 1669 1583
19721952 2039 2052
1841
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
2010 2011 2012 2013 2014
Successives
Primeres
Pel que fa al sexe, 3 de cada 4 persones eren dones (78,2% dones vs. 21,8% homes). Més endavant veurem
com aquest percentatge es manté més o menys estable en els diferents serveis, excepte en la prova del VIH,
en el que el s’equiparen.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 15 2014
Val a dir també que dels 746 homes atesos, un 28% (214) ho feien com a acompanyants, principalment de les
seves parelles. Des del centre es registren només aquells acompanyants que entren a la consulta i participen
en la visita de manera activa.
Edats usuàries i usuaris
L’edat mitjana de les primeres visites és de 21 anys. Per sexe s’observa que les dones acudeixen al centre per primera vegada més joves (19,7 anys) i els homes més tard (22,4 anys). En el cas de les noies, un 37% tenen menys de 18 anys i en el cas dels nois el percentatge per aquest grup d’edat baixa a un 19%. Per contra, el 44% dels homes tenen 25 o més anys, per un 20,1% de les dones.
Gràfica 3. Edat de les usuàries i usuaris que visiten el centre per primera vegada el 2014, per grups d’edat
En el cas de les visites successives, la mitja d’edat és similar que en les primeres en el cas de les dones (20,6
anys) i una mica superior en el cas dels homes (23,5 anys)
Edat de les primeres relacions sexuals coitals
L’edat mitja de la primera relació sexual coital de les usuàries i els usuaris del CJAS és de 16,48 anys1. Si
veiem l’evolució dels darrers anys, en termes globals l’edat es mostra estable. Les dones afirmen haver mantingut la seva primera relació sexual coital 0,7 anys abans que els homes. Taula 1. Evolució de l’edat mitja (EM) de la primera relació sexual complerta
2010 2011 2012 2013 2014
n total 828 879 867 755 811
EM total 16,63 16,51 16,47 16,57 16,48 EM home 17,00 17,20 16,89 17,05 17,02
EM dona 16,47 16,27 16,33 16,41 16,30
Més que la mitja d’edat, el que resulta interessant és analitzar-ho per franges d’edat com mostra la gràfica 2. S’observa com el pic d’edat és entre els 15 i 16 en el cas de les noies i entre els 17 i 18 en el cas dels nois.
1 Dada vàlida pels usuaris i usuàries de primeres visites el 2014. Aquesta anotació és extensiva a les variables que
s’analitzaran a partir d’ara dins l’apartat del perfil, si no s’indica el contrari.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 16 2014
També cal posar el focus en el fet que un 17,1% de les noies havien mantingut relacions sexuals coitals abans dels 15 anys, per un 8,7% dels nois. Gràfica 4. Distribució per grups d’edat i sexe de la primera relació sexual coital (2014 )
8,7%
31,9%
41,5%
13,5%
4,3%
17,1%
43,3%
27,2%
8,3%
4,1%0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
50,0%
Fins 14 15 -16 17-18 19-20 21 i més
Home
Dona
Mirant la seqüència temporal dels darrers cinc anys, s’observa amb claredat com ha anat augmentat el percentatge de joves que havien mantingut relacions sexuals en edats abans dels 15 anys, passant de l’11,7% el 2010 al 14,9% el 2014. Aquest augment és troba, bàsicament en les noies.
Gràfica 5. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 )
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 17 2014
Gràfica 6. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ). Dones
Gràfica 7. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ). Homes
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 18 2014
D’on venen les usuàries i usuaris del CJAS
3 de cada 4 usuàries i usuaris del servei venen de la ciutat Barcelona, i dins d’aquesta, sembla que la
proximitat al centre és un factor que es té en compte. Així un 20,6% venen del districte de Gràcia, un 13%
d’Horta-Guinardó i un 10% de l’Eixample. La resta de districtes representen cadascun entre un 4 i un 7% del
jovent que acudeix al CJAS.
Mapa 1. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la ciutat de Barcelona (n=1.580)
Fora de Barcelona ciutat, la resta acostumen a venir de la mateix província, amb la distribució que es mostra
en la següent taula. Només un 6% de les persones venen de fora la província.
Taula 2. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la província de Barcelona (n=1.961)
2015
Barcelona ciutat 76%
Hospitalet de Llobregat 3,5%
Altres municipis comarca Barcelonès 2,7%
Baix Llobregat 3%
Vallès occidental 2,3%
Maresme 1,1%
Altres comarques de la província 6%
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 19 2014
Nivell d’instrucció El 40% de les usuàries i usuaris estan cursant o han cursat estudis universitaris, i un altre 40% estan estudiant cursant entre l’ESO i el Batxillerat.
Gràfica 8. Formació de les persones que es visiten al centre el 2014
ESO; 20,0%
Batxillerat; 19,9%Estudis universitaris;
40,6%
Cicle grau mitjà; 12,0%
Altres; 7,6%
Situació laboral
La majoria de les persones que visiten el CJAS són estudiants (65%) , un 21% treballen i un 6% es declaren en situació d’atur. Gràfica 9. Situació laboral de les persones que es visiten al centre el 2014
Estudiant reglat; 63%
Treballa; 21%
Atur; 6%
Estudiant no reglat; 2%
Treballa i estudia; 4% No valorable; 3%
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 20 2014
El preservatiu continua essent el mètode principal, en 7 de cada 10 persones
Mètodes anticonceptius habituals
El mètode anticonceptiu habitual continua essent principalment el preservatiu, en pràcticament 7 de cada 10
persones.
Afinant més en l’anàlisi convé valorar la diferència entre homes i dones i entre les primeres visites i les
successives. Aquesta darrera comparativa ens permet tenir un indicador d’impacte de la intervenció al centre.
Si ens centrem en les dones, veurem que aquestes redueixen l’ús del preservatiu quan s’incrementa l’ús dels
d’anticonceptius hormonals (orals, anells, implants...) i, en menor mesura, del DIU. El Coitus interruptus com
a pràctica també es redueix. L’ús de mètodes com injectables, pegat o el diafragma és pràcticament
inexistent a les usuàries del CJAS.
Pel que fa als homes, el preservatiu també és majoritari. En aquest cas la utilització del preservatiu augmenta
després de la primera visita en detriment d’aquells mètodes
anticonceptius de menys fiabilitat i menys recomanables. Cal dir però
que la mostra del grup d’homes és molt menor que la de dones i per tant
les dades no són tan sòlides.
Taula 3. Mètodes anticonceptius habituals per sexe i per primeres o successives
Dones Homes
Primeres Successives Primeres Successives
Preservatiu 73% 63% 71% 80% Coitus interruptus
2 11% 7% 8% 2%
ACO 8% 18% 8% 9% No ús del preservatiu des de l’inici de la penetració 3% 6% 4% 0%
Doble protecció 1% 0% 1% 3%
Anell 1% 3% 4% 1%
Implants 0% 1% 0% 0%
D.I.U 0% 1% 0% 1% Cap 2% 1% 4% 3%
n=939 n=233 n=235 n=24
Motius de consulta principals
En les properes pàgines de la memòria s’aprofundirà en les dades dels principals programes que s’executen al
CJAS, però és adient valorar quin és el motiu de consulta principal.
En les primeres visites estadísticament s’observa amb claredat que els tres principals motius son
l’anticoncepció d’emergència, consulta sobre el VIH, i consulta sobre una amenorrea que acostuma a
comportar, en la majoria de casos, la prova d’embaràs. Aquests tres motius suposen el 72,7% de totes les
visites. La resta es distribueix de manera desigual entre molts d’altres motius, destacant entre d’ells la
consulta sobre anticoncepció hormonal i mètodes anticonceptius (6,4%). Les demandes d’IVE també tenen un
lloc destacat amb un 5,5%.
Pel que fa a les successives, continuen tenint pes l’anticoncepció d’emergència, la prova del VIH i l’amenorrea
però ja destaquen amb força aquells motius de consulta “de seguiment”, com l’anticoncepció hormonal, les
visites psicològiques i les consultes mèdiques.
2 El Coitus interruptus s’inclou en aquest llistat no pas perquè se’l consideri un mètode anticonceptiu vàlid i eficaç sinó
perquè és el que reporten els i les joves. El mateix succeeix amb el no ús del preservatiu des de l’inici de la penetració.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 21 2014
Taula 4. Motiu de consulta en visites presencials
Primeres Successives Total
Anticoncepció d’emergència 30,7% 22,5% 26,3%
VIH 26,9% 10,9% 18,3%
Amenorrea 14,9% 15,8% 15,4%
Demanda IVE 5,5% 5,3% 5,4%
Consulta Anticoncepció hormonal 4,4% 12,7% 8,7%
Situació risc embaràs 3,3% 2,4% 2,8%
Consulta mèdica 2,1% 4,5% 3,4%
Inf. sobre mètodes anticonceptius 2,0% 1,1% 1,5%
Demanda psicològica 1,8% 21,4% 12,4%
Treball escola/universitat 1,8% 0,1% 0,9%
Informació sexualitat 1,6% 0,5% 1,0%
Consulta ITS 1,6% 0,8% 1,2%
Embaràs 1,1% 0,9% 1,0%
Dificultats sexualitat 0,8% 0,5% 0,6%
Consulta pares 0,6% 0,3% 0,5%
Consulta altres professionals 0,4% 0,1% 0,2%
Demanda social 0,2% 0,1% 0,2%
Informació general 0,1% 0,1% 0,1%
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 22 2014
LA PROVA RAPIDA DE VIH
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 23 2014
L’atenció personalitzada en la prova afavoreix que les i els joves puguin reflexionar més sobre la seva situació de risc
La prova ràpida i gratuïta de detecció d’anticossos anti-VIH s’ha realitzat a un total de 610 joves el 2014. La
facilitat d’accés al servei, junt a la confidencialitat i la gratuïtat de la prova, han estat essencials i aquest servei
continua sent un bon recurs per tots aquells joves que se’ls fa difícil
connectar amb el risc i que d’altra manera deixarien passar el temps
abans de decidir fer-se la prova.
L’evolució en els darrers cinc anys mostra una clara tendència a la
disminució en el número de proves realitzades. Des del 2011, any amb
el pic més alt pel que a les proves realitzades (867), s’ha disminuït fins
les 610 del 2014, suposant una disminució d’un 30%.
Hi ha diverses explicacions que podrien ajudar a entendre la disminució
gradual en el número de proves realitzades en els darrers anys. Atès que el protocol que se segueix és el
mateix que fa uns anys, podem afirmar que el que ha disminuït és la petició de realització de la prova per part
de les usuàries i usuaris. Aquest fet podria ser degut a una disminució en la percepció del risc.
Gràfica 10. Evolució 2010-2014 del número proves totals VIH
El resultat d’aquestes proves ha estat reactiva en 4 casos, suposant una taxa de positius de 6,6 per cada
1.000 proves. En l’agregat dels darrers cinc anys la taxa seria de 4,45 x 1.000 proves.
Taula 5. Evolució 2010-2014 número reactius sobre total de proves realitzades VIH
Any Negatiu Reactiu Taxa reactius per
1.000 proves
2010 749 4 5,34
2011 865 2 2,31
2012 738 5 6,78
2013 642 1 1,56
2014 606 4 6,60
Total 3600 16 4,44
De les 610 persones, 182 van voler fer-se també la prova ràpida per la detecció de la sífilis, amb cap resultat
positiu.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 24 2014
Sexe
La proporció entre els nois i les noies que demanen informació/orientació per la realització de la prova de
detecció d’anticossos anti-HIV i els que fan altres demandes, segueix sent molt diferent. Aquest és un dels
serveis que ofereix el centre amb major demanda entre els nois. El 2014 la distribució per sexes dels joves
que s’han fet la prova ha estat del 43,5% de noies i 56,5% de nois, dada que contrasta amb la distribució
entre els que han accedit per primera vegada al CJAS per qualsevol motiu de consulta (70,8% de noies i un
29,2 % de nois, inclosos acompanyants)
Gràfica 11. Evolució 2010-2014 de la distribució per sexe de les proves
Edat
L’edat mitja de les noies i nois que s’han fet la prova està en els 24 anys, xifra que s’ha mantingut
pràcticament sense oscil·lacions en els darrers anys. El que sí ha variat el 2014 respecte altres anys és que
l’edat de les persones que han obtingut un resultat positiu en la prova el 2014 és més elevat: 1 persona de 20
anys, 2 de 29 i 1 de 30. En anys anteriors la mitja d’edat de les persones amb resultats positius era de 24 anys.
En la següent gràfica s’observa una distribució per grups d’edat i any, des de l’any 2010. En totes les franges
la tendència és força estable tot i observar indicis com l’augment gradual del grup de 27 a 29 anys i la
disminució gradual en els de més de 30 anys.
Gràfica 12. Evolució 2010-2014 proves realitzades per grup d’edat (%)
0,00%
2,00%
4,00%
6,00%
8,00%
10,00%
12,00%
14,00%
16,00%
18,00%
20,00%
22,00%
24,00%
26,00%
28,00%
30,00%
2010 2011 2012 2013 2014
14 anys o menys 15 a 17 anys 18 a 20 anys 21 a 23 anys
24 a 26 anys 27 a 29 anys 30 o més
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 25 2014
La franja amb més demandes de prova és de 21 a 29 anys i la que menys, les edats més joves de fins a 17
anys.
Algunes de les persones de més edat que demanen consell per conductes de risc, sovint ho fan perquè han
rebut una informació directa o indirecta d’alguna persona amb qui van tenir relacions sexuals no protegides i
se li coneix el seu estat serològic. En aquests casos el grau d’ansietat és important i sovint precisen un suport
psicològic puntual. En altres casos la percepció de risc es fa present a partir del diagnòstic d’un company/a
de qui en coneixen les pràctiques sexuals de risc, i que són semblants a les seves. Ara bé, en moltes ocasions
l’amiga, amic o conegut/da que, s’ha apropat a la determinació del risc i s’ha fet la prova, és el detonant per
demanar informació i començar a valorar el propi risc.
Si relacionem edat i sexe s’observa que, com passava en anys anteriors, les noies fan la demanda de consell
assistit en edats més joves que els nois. Un 32% de les noies fan la prova amb 20 anys o menys, mentre que
en nois el percentatge en aquest grup d’edat és del 16%.
Gràfica 13. Distribució de les proves realitzades per grups d’edat i sexe 2014
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
Menysde 14
15 a 17 18 a 20 21 a 23 24 a 26 27 a 29 30 omés
Noia
Noi
Lloc de naixement de les persones a qui s’ha realitzat la prova
La majoria, tres de cada quatre persones (75,37%) que es fan la prova, han nascut a l’estat espanyol. La resta
es divideix principalment en nascuts a Amèrica Llatina (10,91%), la resta d’Europa (10,58%) i d’altres llocs.
Realització prèvia de la prova
La tendència històrica mostra que habitualment era força equilibrat el número de joves que s’havien fet la
prova en alguna ocasió anterior i aquells i aquelles que no, tot i que amb lleugera avantatge pels que sí.
Enguany, però, la tendència s’ha trencat i per la majoria de joves (54,21%), era el primer cop que se la feien.
Caldrà estar amatents a aquest valor en futurs informes anuals per valorar si es consolida aquesta tendència.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 26 2014
Gràfica 14. Evolució 2010-2014 de la distribució de si s’havien fet la prova anteriorment
47,88% 49,42% 49,17% 47,59%54,21%
52,12% 50,58% 50,83% 52,41%45,79%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2010 2011 2012 2013 2014
SI
NO
Realització de la prova en període finestra
El 2014, com en anys anteriors, la majoria de les i els joves que s’han fet la prova, un 64,73%, no estaven dins
els tres mesos de període finestra en relació a la darrera relació sexual de risc. Tanmateix en la majoria de
casos s’ha fet la prova per descartar infeccions en període anterior, estiguin o no en període finestra.
Gràfica 15. Evolució 2010-2014 de realització de la prova en període finestra
69,64% 66,28% 63,56% 67,56% 64,73%
30,36% 33,72% 36,44% 32,44% 35,27%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2010 2011 2012 2013 2014
SI
NO
Temporalitat
Aquest any, igual que en els darrers anys, també ha augmentat la demanda a l’entorn de la campanya per
promocionar la realització de la prova ràpida per detectar la infecció. Després de la celebració del Dia
Mundial de la Sida, s’ha observat un augment de demanda per fer-se la prova. Si la mitjana setmanal és de
12,5 proves realitzades, la setmana de l’1 al 5 de desembre es van fer 17 proves per setmana, un 26% més.
Pel que fa a la resta de l’any hi ha un efecte serra notable, destacant potser el número elevat de provés al
juliol.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 27 2014
Gràfica 16. Total mensual proves realitzades de VIH 2014
53
59
36
53
42
51
63
28
49
59
44
68
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Motius per fer-se la prova a aquest centre
Una de cada tres usuàries i usuaris que han assistit al CJAS a fer-se la prova el 2014 ja havien vingut en una
anterior ocasió al centre, fet que demostra una elevada confiança i satisfacció en el servei rebut prèviament.
Els altres dos terços han vingut al CJAS perquè l’han vist publicitat en alguna banda (44% per internet i 22%
en fulletó)
Gràfica 17. Motius per fer-se la prova a aquest centre
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 28 2014
Motius per fer-se la prova
Un dels apartats més rellevants és conèixer quins són els motius que han portat a les usuàries i usuaris a fer-
se la prova. Així veiem que el 79% ho fan perquè pensen que han mantingut una pràctica de risc, un 16% per
control/cribratge i un 5% perquè estaven en el període finestra en el darrer test.
Taula 6. Motius per fer-se la prova del VIH. Percentatge per sexe
Dones Homes Total
Exposició al risc 31% 48% 79%
Control/cribratge 7% 9% 16%
Període finestra en el darrer test 2% 3% 5%
Símptomes clínics 0% 0% 0%
Dins els motius vinculats a l’exposició del risc, el majoritari és el de la pràctica sexual sense protecció, fins a
un 86%, i en un 11% es reporta un trencament del preservatiu. Entrant més en detall, la principal pràctica
sexual és la vaginal desprotegida, seguida de l’oral desprotegida i finalment l’anal desprotegida.
Si el percentatge de nois i noies que reporten com a motiu per fer-se la prova el sexe vaginal desprotegit i el
trencament del preservatiu és relativament similar, en la resta de motius hi ha molta divergència en relació al
sexe de la persona. Hi ha molt poques noies que es facin la prova per haver practicat sexe oral i/o sexe anal
desprotegit.
Volem destacar les xifres –força baixes- que reporten les dones en relació a les pràctiques del sexe anal
desprotegit o sexe oral desprotegit com a motius per fer-se la prova.
Taula 7. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total d’exposició del risc per sexe
Dones Homes Total
Vaginal desprotegit 33,9% 28,7% 62,6%
Anal desprotegit 0,4% 7,9% 8,3%
Oral desprotegit 0,4% 15,9% 16,3%
Trencament preservatiu 5,1% 6,1% 11,2%
Sexe desprotegit amb treballadora sexual 0,0% 0,4% 0,4%
Parella ha donat positiu 0,0% 0,4% 0,4%
Compartir material injecció 0,0% 0,0% 0,0%
Altre
0,8% 0,8% 0,6%
Total exposició del risc 39,8% 60,2% 100,0%
En relació als motius per fer-se la prova vinculats al control/cribratge el principal és conèixer l’estat serològic i
per poder deixar d’emprar el preservatiu amb la parella.
L’ansietat i la por que sol generar la decisió de fer-se la prova, sovint es desenfrena en el moment de la
relació assistencial i el vincle amb la professional. En aquest sentit la “prova ràpida”, tot i que pot generar un
estat d’ansietat major, continuem pensant que permet que un cop presa la decisió no perdin l’oportunitat i
així es pugui continuar treballant el perquè dels comportaments de risc i la seva manera de prevenir-los.
A partir del consell assistit per fer-se la prova del VIH/Sida, es continuen descobrint actuacions amb
comportaments de risc que poden ser considerats com un “símptoma” més o un indicador d’una situació
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 29 2014
psicològica i/o social especialment problemàtica. Aquests casos requereixen un suport psicològic i sovint
social en una atenció més perllongada o bé la derivació a un altre servei de salut.
Taula 8. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total de control/cribratge per sexe
Dones Homes Total
Parella m'ho demana 7,8% 10,7% 18,4%
Abans deixar preservatiu amb parella 16,5% 14,6% 31,1%
Desitjo tenir fill 1,0% 0,0% 1,0%
Cribratge prenatal 1,0% 0,0% 1,0%
Control regular 0,0% 8,7% 8,7%
Conèixer estat de salut 16,5% 20,4% 36,9%
Altre
1,9% 2,9% 0,5%
Total control/cribratge 43,7% 56,3% 100,0%
La majoria d’usuàries i usuaris que s’han fet la prova al CJAS han mantingut només relacions sexuals heterosexuals durant els darrers dotze mesos. Aquest percentatge és més elevat en noies (97,7%) que en nois (72%) Gràfica 18. Sexe de la parella sexual en els darrers dotze mesos (%)
Noies Nois
Dones 1,52% 71,97%
Homes i dones 0,38% 3,18%
Homes 97,73% 22,54%
No han tingut sexe 0,38% 1,45%
No saben 0,00% 0,87%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Ús del preservatiu
Prop d’un 40% de les usuàries i usuaris que han anat al centre a fer-se la prova no havien emprat preservatiu
en la darrera relació sexual amb penetració, una xifra molt similar entre nois i noies.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 30 2014
Gràfica 19. Ús del preservatiu en la darrera relació sexual amb penetració (%)
0% 3%
42% 36%
57% 61%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Noia Noi
Sí
No
No sap
Al valorar les situacions d’alt risc en els darrers 12 mesos, la principal és el desconeixement de seroestatus de
la seva parella.
Taula 9. Situacions d’alt risc sense protecció en els darrers 12 mesos en aquells/es que es fan la prova de VIH
Dones Homes
Amb treballadores del sexe
12
Amb UDVP
3
Amb parella VIH 5 1
No sabien el seroestatus 189 216
Amb HSH
41
Consell assistit pre i post-test
Un dels indicadors de qualitat en l’atenció és l’acompanyament a la persona usuària abans i després de fer la
prova. Al CJAS el consell assistit forma part del protocol bàsic d’atenció, i de fet és presta en gairebé el 100%
de casos. En els 3 casos on no consta, ha estat degut a errors en el registre.
Gràfica 20. Consell assistit pre-test i post-test del VIH realitzat sobre el total de proves (%)
99,50% 99,20%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
80,00%
90,00%
100,00%
Pre-test Post-test
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 31 2014
L’ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 32 2014
El 2014 es van donar 738 píndoles d’anticoncepció d’emergència. Aquest any s’ha trencat la important
tendència a l’alça dels darrers anys.
Gràfica 21. Evolució 2010-2014 del número de píndoles d’anticoncepció d’emergència donades a usuàries
683692
746
796
738
620
640
660
680
700
720
740
760
780
800
820
2010 2011 2012 2013 2014
Edat L’edat mitjana de les noies usuàries d’aquest servei el 2014 ha estat de 18,68 anys. La tendència dels darrers cinc anys és molt estable en aquest sentit, amb un molt lleuger increment any rere any. El 2010 l’edat mitjana era de 18,13 anys. El 77% de les usuàries tenien entre 15 i 20 anys i destaca que una de cada quatre tenia d’entre 15 i 16 anys. Gràfica 22. Distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per grups d’edat el 2014
2%
25%
31%
21%
9%
4% 4%2%
1% 0%0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Fins a 14 anys
15-16 17-18 19-20 21-22 23-24 25-26 27-28 29-30 Més de 30
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 33 2014
Si s’analitza l’evolució per grups, posant el focus en la població més jove, s’observa una certa estabilitat percentual, sobretot en aquelles joves de menys de 14 anys. Per contra, sembla haver augmentat el percentatge de noies de 19 a 20 anys en detriment del grup d’adolescents (15 a 18).
Gràfica 23. Evolució de la distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per grups d’edat fins a 18 anys 2010-2014
2% 2% 3% 3% 2%
31%
26%28%
23%25%
31%
36%
31% 32%31%
19%16% 16%
21% 21%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
2010 2011 2012 2013 2014
Fins a 14 anys 15-16 17-18 19-20
Pel que fa al mètode anticonceptiu que afirmaven emprar habitualment en el moment de la petició de l’AE era, majoritàriament el preservatiu en un 89%, seguit del coitus interruptus (5,71%), ACO (4,53%). Gràfica 24. Evolució de la distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per lloc de naixement 2010-2014
14% 18% 21% 19% 18%
82% 78% 74% 76% 77%
4% 4% 5% 5% 6%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2010 2011 2012 2013 2014
Amèrica Llatina Catalunya Altres
Aproximadament una de cada cinc noies que han rebut l’AE són nascudes a Amèrica Llatina. El gran gruix d’aquestes entre Equador (5%), Colòmbia (4%) i Perú (4%) Una de cada quatre noies havien pres en alguna ocasió anterior l’AE al CJAS (en aquest any o anteriors). La majoria d’aquestes (64%) només en una ocasió, un 20% en dues ocasions i la resta en tres o més ocasions. L’edat mitjana d’aquest grup de noies és molt similar a la de totes les usuàries d’aquest servei, 17,9 anys.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 34 2014
L’EMBARAS I LES IVE
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 35 2014
La consulta per amenorrea és una de les més habituals en el centre. En la majoria de casos aquesta implica la prova d’embaràs que es fa al mateix centre al moment. El 2014 es van fer al CJAS 636 proves d’embaràs de les quals 188 varen resultar positives (29,6%). D’aquestes, 169 noies van decidir la interrupció voluntària d’embaràs, 9 tirar l’embaràs endavant i en 10 casos no s’ha pogut conèixer la decisió final.
Arbre de decisió sobre total de casos a partir de prova d’embaràs el 2014
En la següent taula es mostra l’evolució dels darrers tres anys en relació a les decisions sobre l’embaràs. Les dades són molt similars i no s’observen indicis de canvis de tendència en un sentit o en un altre. Taula 10. Resolució davant proves embaràs positives (2012-2014)
Any Total
embarassos positius
Opció triada
IVE Continuar Es desconeix
2012 163 148 (91%) 7 (4%) 8 (5%)
2013 173 157 (91%) 6 (3%) 10 (6%)
2014 189 170 (90%) 10 (5%) 10 (5%)
Total 524 475 22 28
90,5% 4,2% 5,3%
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 36 2014
Altres dades:
Origen: Pel que fa al lloc de naixement el 57,3% de les noies que es fan la prova són nascudes a Catalunya i, de la resta, fins a un 37,7% d’Amèrica Llatina. Destaquen Equador (15,5%) i Perú (8,31%). Aquestes dades són similars en els darrers anys, posant de manifest l’important pes de la taxa d’embaràs juvenil de les noies nascudes a Amèrica Llatina.
Gràfica 25 . Origen de les noies que es fan la prova d’embaràs
Edat: L’edat mitja de les noies que es fa la prova és de 19 anys i d’aquelles amb resultat positiu és de 20,4 anys.
Gràfica 26 . Edat de les noies que es fan la prova d’embaràs
1
15
53
42
34
1512
97
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
14 o menys 15-16 17-18 19-20 21-22 23-24 25-26 27-28 29 o més
Sobre les menors d’edat: Un 31% de les noies que es fan la prova són menors d’edat, així com un 17,5% del total amb al resultat positiu.
Setmanes d’embaràs en la detecció: La mitja és de de 7,2 setmanes d’embaràs. Només en 6 casos (3%) estaven de més de 14 setmanes.
Anticoncepció d’emergència: En el 12% dels d’embarassos confirmats, les noies declaraven haver pres l’anticoncepció d’emergència dins el mateix cicle. La meitat d’aquest grup que havien pres l’AU declaraven que no havien mantingut altres relacions sexuals desprotegides.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 37 2014
Derivació i tipus d’IVE: Cas de decidir interrompre l’embaràs, i després de ser informades de les diferents opcions, en la seva majoria (97% dels casos) se les va derivar de manera directa a les clíniques per practicar l’IVE quirúrgic
3.
Gràfica 27. Antecedents reproductius en les noies que fan la prova d’embaràs (2014)
Embarassos previs IVE prèvies
Cap; 68,14%
1; 20,50%
2; 7,48%
3; 2,22% 4; 0,83% Es desconeix; 0,80%
Cap; 78,72%
1; 16,49%
2; 4,26%
Es desconeix; 0,53%
Fills/es vius Avortaments espontanis previs
Cap; 85,11%
1; 13,83%
2 o més; 0,53% Es desconeix; 0,53%
Cap; 96,28%
1; 3,19%Es desconeix;
0,53%
3 El CJAS està autoritzat per fer derivacions directes a clíniques concertades per l’administració pública
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 38 2014
L’ATENCIO PSICOLÒGICA
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 39 2014
L’atenció psicològica que es fa des del CJAS té un caràcter preventiu en salut mental. És per aquest motiu que oferim tres tipus d’intervencions:
Psicoteràpia Focal Breu (PFB). Aquest tipus d'intervenció és una forma de tractament breu que centra el treball terapèutic en una àrea determinada, símptoma o problema, denominat focus, que adquireix prioritat al llarg del tractament i sobre el que es treballarà durant un número determinat de sessions.
Acompanyament psicològic. Aquest tipus d’intervenció és una forma de tractament adreçat a donar suport i acompanyar emocionalment a l’adolescent o jove que està passant per una circumstància o procés (crisi, etapa vital, …) que li estan generant un malestar i/o patiment.
Contenció emocional. Aquest tipus d’intervenció terapèutica té com objectiu tranquil·litzar i estimular la confiança del jove que es troba en el moment actual en una situació de crisi emocional. En general, la contenció s’utilitza també en qualsevol dels altres dos processos terapèutics que duem a terme en el CJAS (PFB/acompanyament). Contenció i comprensió són elements bàsics tant en el procés d’orientació diagnòstic, com en la psicoteràpia pròpiament dita. Es tracta de poder percebre i empatitzar amb el patiment, el conflicte i les ansietats del/la jove, poder contenir-les amb la nostra formació professional i després retornar-li al noi/a quelcom suficientment elaborat que li permeti a ell/a mateix/a entendre i contenir aquest conflicte, ansietat, etc. i poder trobar una solució a la seva problemàtica. Tot i així, en determinades demandes com la prova del VIH, un procés de decisió davant un embaràs inesperat, en el treball per la derivació posterior a un altre servei especialitzat en una problemàtica en concret (drogues, TCA, etc.) o al CSMA/CSMIJ, es pot fer una contenció emocional sense que això impliqui desenvolupar algun dels altres dos processos.
Quan detectem alguna problemàtica greu en l’adolescent o jove (ex: addiccions, trastorns mentals greus,...) intentem fer una contenció de la problemàtica i un acompanyament fins a la derivació al servei especialitzat adient de la xarxa pública. L’Any 2014 un total de 87 adolescents i joves han fet atenció psicològica en el nostre centre i han rebut suport i/o assessorament 9 pares i/o mares en relació a dificultats i/o problemàtiques amb els seus fills o filles. En total s’han realitzat un total de 439 visites d’atenció psicològica. D’aquestes 87 persones ateses, 55 son noies i 22 nois. I per tipus d’intervenció, la més habitual ha estat l’acompanyament seguida de les psicoteràpies focals breus. Taula 11. Atenció psicològica per tipus d’intervenció
Tipus d’intervenció Noies Nois Total
Acompanyament 37 8 45
Contenció
1 1
Contenció/acompanyament 8 2 10
PFB 20 11 31 Dels joves atesos en demanda psicològica, la majoria (69) són nascuts a Espanya i un grup important a Amèrica Llatina (13). Gràfica 28. Lloc de naixement de les usuària o usuaris en atenció psicològica
69
13
5
0 20 40 60 80
Espanya
Amèrica Llatina
Altres
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 40 2014
L’edat mitja de les persones usuàries ha estat de 22,2 anys: 22 en el cas de les noies i 23 en el cas dels nois. La distribució per edats ha estat la següent: Gràfica 29. Atenció psicològica per grups d’edat i sexe
0
10
17
13
16
8
11 1
5
3
7
4
1
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Fins 14 15 a 17 18 a 20 21 a 23 24 a 26 27 a 29 30 o més
Noia
Noi
Com es pot observar en la gràfica, el volum més important de demanda psicològica es dóna entre els adults joves (18-26 anys), suposant aquesta franja un 70% del total de la demanda. El motius pels quals els adolescents i/o joves han fet consultes psicològiques han anat en relació al següents temes: Taula 12. Motiu de consulta per sexe
Motiu de consulta Noies Nois Total
Dificultats relacions sexuals 14 10 24
Dificultats en la relació de parella 16 2 18
Dificultats relacions interpersonals 8 2 10
Dol post IVE 5
5
Crisi adolescència 4 4
Crisi en l'adult jove 4 4
Estat anímic depressiu 3 3
Dubtes decisió embaràs 2 2
Abús sexual 2 2
Problemàtica orientació sexual 2 2
Acompanyament durant l'embaràs 2 2
Ansietat generalitzada 1 1 2
Tristor 1 1
Episodis depressius 1 1
Dificultats relació amb els pares 1 1
Crisi ansietat 1 1
Depressió/mania 1 1
Dol separació mare 1 1
Dol per trencament parella 1 1
Dol separació pares 1 1
Angoixa per prova VIH 1 1
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 41 2014
Gràfica 30. Motiu de consulta per sexe (número de casos)
0 5 10 15 20 25
Dificultats relacions sexuals
Dificultats en la relació de parella
Dificultats relacions interpersonals
Dol post IVE
Crisi adolescència
Crisi en l'adult jove
Estat anímic depressiu
Dubtes decisió embaràs
Abús sexual
Problemàtica orientació sexual
Acompanyament durant l'embaràs
Ansietat generalitzada
Tristor
Episodis depressius
Dificultats relació amb els pares
Crisi ansietat
Depressió/mania
Dol separació mare
Dol per trencament parella
Dol separació pares
Angoixa per prova VIH
Noia
Noi
Com es pot observar en la taula i la gràfica , el principal motiu de consulta són les dificultats en les relacions sexuals. A partir d’aquesta demanda inicial s’han pogut detectar i treballar aspectes que estaven interferint en la vivència de la sexualitat compartida com la baixa autoestima, inseguretats, pors, angoixes i/o dificultats en la relació de parella en general, desconeixement de la sexualitat masculina i femenina, mites i tabús (exemple: noi com a principal gestor del plaer, les relacions coitals com a únic mitjà per gaudir de la sexualitat compartida, ...). El percentatge de nois que demanen atenció psicològica per dificultats en les seves relacions sexuals (manca de control de l’ejaculació, ejaculació retardada o pèrdua d’erecció) és bastant més elevat que el percentatge de nois en l’atenció espontània (45% de les consultes fetes per dificultats en les relacions sexuals han estat fetes pels nois). Taula 13. Motiu de consulta en atenció psicològica dins Dificultats en les relacions sexuals”
Tipus de dificultat en relacions sexuals Noies Nois
Anorgàsmia 1
Control ejaculació 16
Desig sexual inhibit 4 Disparèunia 3 Disparèunia relació noies 1
Ejaculació retardada 2
Pèrdua d'erecció 1 2
Primeres vegades 1
Vaginisme 1
El segon motiu més freqüent ha estat les dificultats i/o conflicte en la relació de parella. La meitat d’elles especialment fetes per relacions de parella molt dependents, on hi havia una necessitat important d’exercir control sobre l’altre/a, gelosia i malestar per part dels 2 membres de la parella. En 2 dels casos havien arribat a situacions de violència física entre ells. També els dubtes sobre els sentiments cap a la parella, plantejar-se si continuar o no amb la parella (desenamorament) o poder rebre acompanyament en el procés de trencament de la seva relació és una altra de les causes que els fa consultar.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 42 2014
A partir d’una demanda inicial es poden detectar i treballar aspectes que estaven interferint en la vivència de la sexualitat
Taula 14. Motiu de consulta en atenció psicològica dins “Dificultats en la relació de parella”
Tipus de dificultat en relacions de parella Noies Nois
Addicció sexe 2
Dependència 6 Dol per trencament 3 Dol post-IVE 1 Dubtes 2
Dubtes i confusió amic/parella 1
Trencament 1
Violència i embaràs 2 2
Les demandes psicològiques relacionades amb l’embaràs i la interrupció voluntària d’embaràs (IVE) han estat plantejades per noies amb sentiments de tristor i/o angoixa després d’una interrupció voluntària de l’embaràs, amb dubtes sobre la decisió a prendre davant un embaràs inesperat, així com per rebre suport i acompanyament quan decideixen continuar l’embaràs.
També les dificultats en les relacions interpersonals són un motiu per demanar suport en aquest àmbit. Són nois i noies que expressen tenir dificultats en general per relacionar-se tant amb el grup d’amistat, com la parella i/o la família per conflictes, pors i/o inseguretats.
Destacar les consultes relacionades amb la crisi que suposa el moment evolutiu que viuen i en aquest sentit destacaríem les demandes relacionades amb la pròpia crisi de l’adolescència i la crisi de l’adult jove pel que suposa de canvi de cicle, acabar els estudis, dificultats per incorporar-se al món laboral i emancipar-se, etc.
Les consultes relacionades amb els estats depressius i ansietat serien les fetes per nois i/o noies que consulten específicament per aquest tema, per un malestar que senten des de fa temps i no tant com un estat reactiu per una situació crítica que estan vivint.
Per últim, destacar les demandes fetes pels pares i mares. En la majoria dels casos els seus fills estaven fent algun tipus de seguiment psicològic en el nostre centre i s’ha realitzat un treball d’acompanyament familiar en la situació que s’estava donant. També hem fet atenció a pares, que els seus fills/es no es visiten en el CJAS, que han demanat assessorament sobre l’adolescència, la vivència de la sexualitat en aquesta etapa i/o algun conflicte detectat en el fill/a (relacions sexuals i/o de parella problemàtiques, contactes a través de les xarxes socials, vivència de la sexualitat quan hi ha una discapacitat intel·lectual, etc.).
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 43 2014
L’ATENCIO SOCIAL
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 44 2014
La perspectiva social sempre és tinguda en compte en qualsevol tipus d’abordatge i sigui quin sigui el motiu de consulta al CJAS, dins d'una visió global de promoció de la salut i de prevenció. S’intenta acompanyar i donar suport a cada jove, dins les seves possibilitats d’actuació, a mobilitzar els seus propis recursos personals i del seu entorn social, fent-lo partícip perquè pugui identificar-se com individu amb ple dret per decidir sobre la seva salut. També se li facilita l’accés a la xarxa d’atenció normalitzada. Però en paral·lel també s’ofereix un recurs específic de treball social per aquells casos que ho puguin necessitar. En aquest sentit durant el 2014 s’han gestionat uns 50 casos que requerien una intervenció més específica i un seguiment social. Molts d’aquests han estat atesos directament per les treballadores socials del CJAS en entrevistes individualitzades. Però en d’altres casos, a partir de l’accés espontani al servei i de les visites programades, han estat atesos en primer lloc per altres professionals de l’equip (psicòloga, infermera o metgessa), i derivats posteriorment per a una atenció social específica per part de les professionals de treball social del centre. Motius de consulta Pel que fa als motius de consulta que més han necessitat aquesta atenció, són:
L’embaràs en noies amb una situació familiar i econòmica socialment desfavorida o menors d’edat, tant si s’han acollit a la IVE com si han continuat l’embaràs. En el CJAS, s’atenen alguns casos en els quals la situació d’embaràs requereix seguiment psicològic i social per l’especial vulnerabilitat que caracteritza l’embaràs adolescent.
La prova de detecció d’anticossos per una possible infecció pel VIH i la Sífilis o altres ITS en joves amb conductes de risc important
Persones immigrats i/o sense residència..., especialment aquells pacients amb diagnòstic positiu
Usuaris i usuàries en atenció psicològica amb problemàtiques familiars, personals i/o socials. Alguns casos -embaràs en menors d’edat, agressió sexual, avortament farmacològic, necessitat d’un abordatge global i continuat, vulnerabilitat social, etc.- han arribat al centre i demanant ajuda mèdica o psicosocial per recomanació de diferents institucions públiques o privades de la xarxa d’atenció (Serveis Socials bàsics, Centres de Salut Mental (CSMIJ o CSMA), Hospital de Dia d’Adolescents, Associacions sense ànim de lucre d’atenció social, etc.).
Eixos del treball social
Es parteix de l’estudi de la demanda i la situació social i familiar per tal de fer un seguiment adequat del cas, i un acompanyament i derivació als centres especialitzats del seu territori .
Es coordina amb els diferents serveis socials per tal de facilitar tant l’acompanyament com el seguiment dels casos que es deriven.
Es respecta sempre la confidencialitat de l’atenció
Es vol reforçar en cada jove els seus elements d’autonomia personal, fent-lo partícip de la situació
En determinades situacions, s’incorpora a la família en el procés per buscar la millor resolució
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 45 2014
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 46 2014
L’ATENCIÓ ON-LINE I
TELEFÒNICA
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 47 2014
Des de l’any 2000, el CJAS ofereix el servei de consultes on-line, ja sigui a través de la web o via correu
electrònic.
Es responen les consultes personals sobre tots aquells temes que preocupen als joves pel que fa a les
vivències de la sexualitat i la seva expressió, els dubtes o percepcions de risc sobre la infecció per VIH/SIDA o
altres ITS, l’ús correcte dels anticonceptius i les possibles incidències, i un llarg etcètera. També poden fer
consultes directament sobre els seus fills els pares i mares, els professionals sobre bibliografia o altres dades
útils per l’exercici de la professió, els estudiants per treballs escolars, etc.. Les consultes solen ser contestades
entre les 24 i 72 hores següents, segons la urgència del cas, de forma gratuïta i garantint en tot moment la
confidencialitat.
L’heterogeneïtat de les consultes on-line i el seu contingut, són una font de coneixement i orientació per
l'equip de professionals del CJAS. Després de 14 anys de funcionament es considera que aquesta eina per
informar-se, assessorar-se i també demanar ajut, continua sent molt adequada per adolescents i joves.
Sovint, en les respostes on-line, a més d’intentar respondre la petició explicitada, s’ha d’aprofundir en quasi
tots els temes que poden estar vinculats amb les relacions sexuals. L’objectiu és el d’aconseguir que moltes
d’aquestes persones que viuen prop de Barcelona ciutat, es desplacin al CJAS o a altres serveis de salut
després de la informació rebuda per mail.
Durant l’any 2014 les consultes personals a través d’aquest mitjà, han estat 745. Un 78% d’elles fetes per
noies i un 22% per nois.
L’edat mitja de les consultes on-line ha estat de 20,7 anys i la distribució per grups d’edat es mostra en la
següent gràfica
Gràfica 31. Distribució per grups d’edat de les consultes on-line 2014
0%
41%
30%
19%
9%
Menys 14 14 a 19 20 a 24 25 a 29 30 o mes
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 48 2014
Taula 15. Motiu de consulta on-line
%
ACH 22,38%
VIH 11,19%
AE 10,20%
Consulta mèdica 9,63%
Informació general 8,64%
Consulta ITS 8,07%
Amenorrea 7,51%
Dificultats sexualitat 4,53%
Demanda IVE 3,54%
Informació mètodes anticonceptius 2,97%
Situació risc embaràs 2,97%
Demanda psicològica 2,41%
Seguiment treballs escolars 2,41%
Informació sexualitat 1,98%
Embaràs 0,71%
Altres 0,28%
Demanda social 0,28%
Agressió sexual 0,14%
Drogues 0,14%
Taula 16. Lloc des d’on es fa la consulta on-line
%
Barcelona ciutat 69%
Barcelona província (fora de Barcelona) 19%
Girona província 3%
Tarragona província 1%
Lleida província 0,5%
CCAA Espanya 5%
Europa 2%
Altres món 0,5%
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 49 2014
Des de la posada en marxa del servei, el CJAS ofereix informació i orientació en relació a la sexualitat i
l’afectivitat, mitjançant una línia telefònica per consultes amb un número fàcil de recordar: 934151000.
Bastant sovint les i els joves acostumen a realitzar un primer contacte amb el CJAS a través d’aquesta línia
telefònica de consulta o per la pàgina web.
En molts casos es resolen dubtes o consultes puntuals sobre les diferents vies de transmissió, situacions
viscudes que ells consideren de risc, angoixes i/o dubtes relacionats amb la convivència amb una persona
seropositiva, percepció de risc erroni, etc.. Altres vegades, volen comprovar que el recurs existeix i demanen
concretament si poden venir personalment per fer-se la prova d’anticossos anti-VIH i força sovint, són les
professionals que atenen el telèfon, les que conviden a les usuàries i usuaris a fer una visita personal al servei
per poder aprofundir en tot allò que els preocupa i neguiteja.
També les consultes generals al voltant de la sexualitat, deriven freqüentment en una atenció personalitzada
d’orientació sobre la prevenció de l’embaràs, de les ITS i el VIH/Sida.
Durant l’any 2014 s’han atès un total de 2.413 trucades. Un 69% de les trucades han estat fetes per noies, i
l’edat mitja se situa al voltant dels 23,5 anys. En el cas de les noies 22,5 anys i en el cas dels nois 25,5 anys.
El 94% de les trucades es feien des de Barcelona ciutat.
L’anonimat en la consulta i la rapidesa en la resposta per part d’un professional, fan que aquest mitjà sigui
molt utilitzat per demanar hora o resoldre dubtes .
Taula 17. Motiu de consulta telefònica
%
VIH 28% AE 15% ACH 13% Consulta ITS 8% Amenorrea 7% Informació general 7% Demanda IVE 5% Demanda psicològica 5% Embaràs 1% Altres 12%
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 50 2014
EL TREBALL COMUNITARI
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 51 2014
INTERVENCIONS EDUCATIVES A JOVES I ADOLESCENTS
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 52 2014
Aquesta activitat per a grups naturals de nois i noies escolaritzats i altres grups especials i/o amb alguna
discapacitat, es ve realitzant des de l’any 1993. Amb els tallers es pretén, a partir de dinàmiques actives i
participatives, sensibilitzar i integrar coneixements que ajudin a prendre mesures de prevenció quant a la
salut sexual.
També és molt important crear un clima de confiança i respecte on es pugui parlar de sexualitat amb
tranquil·litat, sense sentir-se jutjats.
Alguns tallers es realitzen en l’espai del CJAS i altres en els propis centres educatius. S’adrecen a grups de
nois i noies escolaritzats de secundària, a diferents grups naturals (aules taller, PFIs, esplais), i a altres grups
amb necessitats especials. A més de la vessant educativa i de prevenció que es realitza en el propi taller, el fet
de conèixer el Centre i els seus professionals, facilita l’apropament dels joves als recursos socio-sanitaris.
Aquests tallers, també contribueixen a normalitzar els temes relacionats amb la promoció i la prevenció en
salut sexual ja que es troben implicats en la programació de l’activitat els equips educatius de l’escola o
institució i la pròpia família que sol conèixer l’activitat i ho pot comentar posteriorment amb el seu fill o filla.
Els tallers es fan a “ mida de cada grup” i la seva preparació inclou un guió bàsic i una selecció de materials a
utilitzar, segons les franges d’edat. S’intenta adequar al màxim l’activitat a l’especificitat dels grups que hi
participaran, valorant l’actitud global i els elements de conflicte, si aquests existeixen. Per aquesta elaboració
es requereix una entrevista de treball, prèvia al taller, amb el o la responsable del grup i la valoració de les
preguntes que els nois i noies fan de manera anònima i confidencial abans de l’activitat.
Amb aquestes mesures prèvies es decideix la temàtica general del taller i es concreten els continguts que cal
reforçar. Per tant, depenent de les edats, del moment evolutiu i de la maduresa, dels temes tractats
prèviament a l’escola i els propis interessos dels nois/es, es treballen els següents continguts:
Canvis puberals. Funcionament anatòmic i fisiològic del noi i de la noia remarcant les diferències i les
respostes en la sexualitat. Sensibilització quant al gènere pel que fa a la prevenció de l’embaràs,
visualització i treball amb els mètodes anticonceptius més adequats per a nois i noies adolescents/joves,
encetar preguntes i respostes sobre les ITS i la infecció pel VIH/SIDA, taller del preservatiu.
Expressió de la sexualitat, orientació sexual, diferències del noi i de la noia. Relacions afectives-sexuals, el
respecte i l’autoestima, l’enamorament les emocions, la prevenció de l'embaràs, la consciència del risc,
les ITS i la infecció pel VIH/SIDA i l’ús de drogues i la seva relació amb les relacions no protegides.
Afectivitat i Sexualitat. Situacions emocionals que poden arribar a ser conflictives i els poden portar a
exposar-se a situacions que poden comportar risc. Diferències de gènere en quant a les expectatives i
relacions afectives en les primeres relacions compartides. Mites al voltant de les primeres vegades. La
seva relació amb les conductes que poden significar un risc per la salut sexual i reproductiva. L’embaràs i
la infecció pel VIH/SIDA. Prevenció de les ITS, inclosa la infecció pel VIH/SIDA. Taller del preservatiu.
En tots els tallers, independentment de la temàtica central, es realitzen dinàmiques que fomentin la
participació i que ajudin a respondre totes aquelles preguntes obertes que els nois i noies han fet abans del
taller. A part de donar informació, els tallers són un espai adient on els/les joves poden debatre i reflexionar
sobre diferents temes en relació a la sexualitat.
Pel que fa al nombre total de joves que han assistit a un taller d’educació afectiva-sexual durant aquest
període de 2014, han estat 4493 amb una distribució per sexes del 52% nois i 48% noies; hi han participat
exactament 2349 nois i 2144 noies.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 53 2014
Durant l’any 2014, s’han realitzat 242 tallers: 64 dirigits als nois i noies dels PFIs, 52 de Suport al programa
“Parlem-ne, no et tallis” de l’ASPB de l’Ajuntament de Barcelona, 10 tallers per treballar les Relacions
Igualitàries en les Relacions Afectives subvencionat pel Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona. 7
tallers amb nois i noies amb necessitats especials (CRAE, Hospital de Dia Adolescents, Unitat d’Adaptació
Curricular, etc). També hem realitzar dos grups de suport per pares i mares adolescents.
Dels 242 tallers, 169 corresponen a grups escolaritzats de secundària, inclosos els 52 tallers participants al
programa “Parlem-ne” de l’ASPB.
A tots els joves que participen en un taller realitzat per l’equip del CJAS, se’ls donen preservatius gratuïts,
informació escrita i targetes del CJAS on consten les diferents prestacions i la pàgina web. Els que accedeixen
al CJAS per altres consultes o amb dificultats econòmiques, se'ls hi faciliten preservatius masculins i femenins
gratuïts amb la finalitat de convidar-los al seu ús.
Taula 18. Resum assistents i intervencions educatives en joves (per programa)
Programa Nº de tallers
Nº nois Nº noies Total
Recolzament al Programa “Parlem-ne” ASP de Barcelona
52
608
584
1192
Joves en risc social. Generalitat de Cat. i Ajunt Bcn.
64
240
94
334
Demandes directes dels Centres Educatius
106
1331
1312
2643
Construïnt Relacions+ Igualitàries Aj.Barcelona
10
128
112
240
Construïnt Relacions+ Igualitàries “La Caixa”
3
0
11
11
Altres/varies (Grups especials)
7
27
16
43
Tallers de l’Aquí T’escoltem 4 15 15 30
TOTALS
242
2349
2144
4493
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 54 2014
INTERVENCIONS AMB JOVES EN RISC SOCIAL
Des de l’any 1997 s’han vingut realitzant en el CJAS Tallers de Prevenció amb els grups de joves dels PFI (Programa de Formació Inicial) abans PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial), depenent de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i des de fa 6 anys, amb diferents serveis de PFI concertats i privats. Aquesta activitat educativa inicial en forma de taller, s’ha anat complementant amb altres activitats per als joves (des de l’assistència a una sessió de teatre, fins a la consulta personal) i també de formació i suport als professionals que desenvolupen la seva tasca quotidiana en contacte directe amb aquests nois i noies. D’aquesta manera, s’han pogut plantejar noves temàtiques d’interès com són els trastorns alimentaris, les drogues, les relacions de gènere o la diversitat cultural, amb un major seguiment dels alumnes participants. Igualment cal destacar que els nois i noies que participen en els tallers, en molts casos, accedeixen posteriorment al CJAS per a consultar d’una manera més personal. Durant aquest any 2014, s’ha intervingut en 32 grups de 13 centres educatius diferents. Hem realitzat 64
tallers (35 sessions de sexualitat i 29 de prevenció de problemes associats a drogues i noves tecnologies),
amb una participació de 334 joves (240 nois i 94 noies). S’han realitzat dues obres de teatre i una formació
per als tutors i tutores.
En aquest curs i seguint la tendència dels cursos anteriors, observem que els nois i noies participants són molt
joves, el 70,7% tenen entre 15 i 17 anys, representant els de 16 anys el 42%, aquest fet és lògic perquè molts
acaben de sortir de l’Educació Secundària Obligatòria.
Les valoracions de les i els joves a les intervencions han estat força elevades, el 87% han puntuat el taller
entre 4 i 5 –essent 5 el màxim.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 55 2014
INTERVENCIONS EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL EN EL MARC DEL PARLEM-NE!
EL Centre jove ha estat col·laborant amb l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona per desenvolupament del programa Parlem-ne, No et tallis! des de l’any 1996. Aquest projecte és una experiència de formació i acompanyament en grup de nois i noies per tal d’incidir en una millora de les relacions afectives i sexuals i les formes de relació, per diferències de gènere. Així mateix és l’aproximació dels nois i noies a un recurs d’atenció exclusiva per adolescents i joves de la seva ciutat.
Podem parlar d’uns objectius genèrics d’aquestes activitats i d’uns altres específics que dependran, de la particularitat i les característiques específiques de cada grup. Quan parlem d’objectius genèrics dels tallers ens referim a:
Potenciar les actituds positives i responsables en la sexualitat i les relacions compartides.
Apropar i facilitar l’accés dels i les adolescents als serveis.
Prevenir embarassos no planificats.
Prevenir el VIH/Sida i altres ITS.
Durant aquest any 2014, s’ha intervingut en 52 grups de 25 centres educatius diferents. Han participat 1192 joves (584 noies i 608 nois). Des de 2n a 4r de l’ESO.
Taula 19. Número tallers Parlem-ne i Canviem per Districtes: Total 52 grups.
Sants-Montjuïc: 12 Sarrià Sant Gervasi: 6 Les Corts: 0 Horta-Guinardó: 9 Sant Andreu: 4 Sant Martí: 0 Nou Barris: 9 Ciutat Vella: 3 Eixample: 0 Gràcia: 7
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 56 2014
CONSTRUINT RELACIONS MÉS IGUALITÀRIES
El projecte planteja un treball de prevenció de relacions desiguals en les parelles joves a partir d’activitats dirigides. El 2013 ja es va realitzar un projecte finançat per l'Acció Social de la Fundació "La Caixa" de prevenció de relacions desiguals per a nois i noies que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat. I EL 2014 es va poder conduir el projecte gràcies a una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona. La intervenció se centrava en grups de segon cicle d'ESO i/o Batxillerat per tal de promoure relacions de parella basades en l’autonomia i el respecte. Això permet fer un treball preventiu de violència en la parella jove, augmentar la capacitat de detectar indicadors de relacions desiguals i poder intervenir de la manera més adient segons el cas. Més concretament es va actuar en 5 grups-classe de nois i noies estudiants de segon cicle de l'ESO de l'Institut Secretari Coloma (3ºA, 3ºB i 3ºC) i de l'Escola Gravi de Barcelona (3ºA i 3ºB), realitzant-se dues sessions de dues hores cadascuna amb cada grup, conduïdes per dos professionals. S'han realitzat, doncs, 20 hores d'intervenció grupal distribuïdes en 10 tallers. Els tallers “Construint relacions + igualitàries”, consten de dues sessions de dues hores per grup, sempre amb un previ contacte amb el centre educatiu per conèixer les característiques dels i les joves que participaran i les situacions de conflicte observades pels tutors/es i educadors/es socials referents del districte (APC). A més hi ha un treball de coordinació amb els i les educadores de carrer del programa A partir del Carrer (APC) per posar en comú el treball i establir una xarxa perquè es pugui continuar treballant posteriorment a la nostra intervenció. Aquest treball és clau per establir un vincle de comunicació i derivació en el cas de detectar un possible cas de violència en relació a la parella o a la família durant o posteriorment a la nostra intervenció. Durant les intervencions van aparèixer temes de discussió vinculats a la vulnerabilitat de nois i noies per patir situacions de violència i de pèrdua d’autonomia, intimitat i autoestima.
Què hem après?
Es viu el control i la gelosia per part de la parella com quelcom positiu i demostració d’amor.
No és estrany donar-se les contrasenyes de les xarxes socials com a signe de fidelitat i
transparència (“No ens amaguem res”).
Hi ha moltes vegades la necessitat d’estar tot el dia connectats amb la parella com a
demostració que “ens dediquem tot el temps l’un a l’altre” encara que no estiguin físicament
junts.
En alguns casos es veu de forma positiva fer demostracions d’amor, encara que no ens agradi o
ens ho estiguem passant malament en fer-ho: posar-se o no posar-se una determinada roba, no
sortir amb els amics/gues, complaure a l’altre en qualsevol tipus de relació sexual, etc.
Continuen prevalent creences com : estimar és equivalent a patir (l’amor és cruel, l’amor fa
patir). Necessitar la parella per sentir-se complert, per sentir-se persona. Creure que hi ha coses
que s’han de fer “en el nom de l’amor”, i que l’amor tot ho pot.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 57 2014
MATERNITAT I PATERNITAT A L’ADOLESCÈNCIA
L'embaràs i maternitat a l’adolescència, suposen en la majoria dels casos, un gran impacte en la condició
corporal, emocional i socio-econòmica de la noia, a més de condicionar el seu estil de vida i oportunitats. Per
tant, constitueix per a la jove un problema a treballar des de l’àmbit mèdic, psicològic i social.
Per aquest motiu es va pensar en la necessitat d'oferir un espai grupal per a mares i pares adolescents i/o
joves amb la finalitat de potenciar les seves possibilitats de convivència i organització amb la nova estructura
de família, augmentar la pròpia autoestima i reforçar el vincle afectiu i relacional amb els nadons, l'altre
progenitor, si està present, i les seves famílies. Es tracta d'un treball en grup des del que potenciar la reflexió i
el poder expressar dubtes, temors, vivències, dificultats, però també projectes, il·lusions, expectatives de
futur dels i les participants, parlar de la cura dels seus fills i la relació de parella, així com la relació amb les
seves famílies i/o el seu entorn més immediat.
El 2014 es va crear un grup de mares adolescents gràcies a la subvenció de l’Ajuntament de Barcelona pel
projecte "maternitat i paternitat jove: vincle afectiu i prevenció de relacions desiguals". S’ha realitzat des del
CJAS, per part de dues psicòlogues de l'equip, conjuntament amb els educadors de carrer lligats a l’Àrea de
Serveis Socials bàsics de Trinitat Nova-Trinitat Vella i Roquetes (Nou Barris) de Barcelona, i amb el suport de
la Comissió de salut del Pla de Desenvolupament comunitari de Roquetes.
El projecte estava adreçat a mares i pares de 15 a 21 anys que tenen un fill o filla que es troba entre 0 i 3 anys
i en el 2014 el grup va estar format per 11 mares.
El projecte va consistir, en primer lloc, en la reunió amb els diferents agents de salut comunitària del territori
implicats en l'atenció i seguiment de famílies interessades en participar en aquest grup. Ja posteriorment es
van dur a terme 8 sessions de treball grupal pares, mares i fills. L’activitat s’elabora a partir del treball en grup
on, des d’una metodologia participativa, s'intenta afavorir la reflexió, la posada en comú, l’expressió d’idees i
experiències en un grup de joves que comparteixen el fet de ser pares i mares en la seva adolescència o
joventut.
Què hem après?
A l’inici del grup estaven molt centrades en la seva tasca com a mares, dedicades exclusivament a la cura dels fills i filles. Han començat a pensar en projectes de futur, sentir-se més independents (feina, cursos, activitats individuals), poder delegar en alguns moments en altres la cura dels infants S’ha aconseguit crear un vincle més positiu entre les mares i els seus fills i entre les noies del grup (han fet grup fora de les trobades setmanals, van juntes a buscar feina, portar els nens al parc, es passen roba pels fills,...). Han començat a pensar i parlar de les dificultats que elles veuen en les seves relacions de parella, així com possibles fórmules per solucionar els possibles conflictes.: S’ajuden a reconèixer els seus punts forts com a mares i com a dones, les seves capacitats, i una major fermesa i seguretat en elles mateixes i davant els altres en quant a la criança. Han pogut pensar més en com els veuen, en el seu caràcter i les seves necessitats d’una manera realista.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 58 2014
AQUÍ T’ESCOLTEM
Des de l’octubre del 2014 el CJAS gestiona amb l’Aquí t'escoltem és un servei adreçat a nois i noies de 12 a 20
anys en tres espais joves de la ciutat: Garcilaso, Les Basses i Palau Alòs
L'espai que vol ocupar aquest servei és en l’àmbit de la
promoció i la prevenció primària, oferint formació, eines i
recursos que permetin als i les adolescents viure en primera
persona aquest moment, aprofitant cada oportunitat de
creixement i acompanyament. D’altra banda el servei ha de
permetre també detectar orientar, motivar i derivar als i les
adolescents a serveis especialitzats quan s’escaigui.
Per tal que això sigui possible, el servei compta amb dos tipus
d'intervenció diferenciades:
Activitats grupals i tallers. Activitats grupals de
diferents formats orientades a treballar a partir dels
gustos i reclams propis de l'edat, on s'afegiran durant
el seu desenvolupament el treball dels objectius
esmentats abans.
Servei d'orientació psicològica individual. És un
servei d'escolta activa individual que pretén
contribuir a donar suport a joves en moments de desorientació, dubte o patiment, des d'una mirada
curiosa, reflexiva, pròxima, rigorosa i empoderadora.
Els mesos d’activitat com a tal van ser novembre i desembre i aquest període es van dur a terme tres
activitats grupals (Taller Sex-crets, taller Selfie i la parada informativa pel dia mundial de la Sida) més les
intervencions individualitzades.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 59 2014
INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 60 2014
DISTRIBUCIÓ DE MATERIALS I PRESERVATIUS
Durant el 2014, s’han repartit al voltant de 5.000 targetes divulgació del CJAS, on consten les diferents
maneres d’accés a l’atenció (presencial, on-line i telefònica). Es tracta de material bàsic del CJAS on hi consten
telèfon, adreça i horari i adreça de la pàgina web.
En diferents moments, s’ha entregat aquest material als punts d’informació juvenil (PIJ) de la ciutat de
Barcelona i als educadors del programa “Jove informa’t i participa” (JIP), de l’Ajuntament de Barcelona, que
fan estades informatives en els Instituts de Secundària i Batxillerat. També s’han anat distribuint durant tot
l’any al centre coordinador d’Informació i Assessorament als joves (CIAJ), de l’Ajuntament de Barcelona. A la
vegada, tots els nois i noies que han realitzat un taller d’Educació afectiva-sexual en el propi CJAS i als usuaris
que venen espontàniament han rebut aquest material. També s’han distribuït gratuïtament al voltant d’ uns
9.000 preservatius.
INFORMACIÓ 2.0
La pàgina web del CJAS va tenir 55.480 visites, amb una mitjana d’unes 150 visites al dia. Aquest resultat
permet afirmar que és un recurs molt consultat i amb bons resultats.
La pàgina del CJAS a facebook té al voltant de 400 seguidors/es i s’han anat publicant notícies i informacions
variades amb un periodicitat mínima setmanal.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 61 2014
FORMACIÓ A PROFESSIONALS
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 62 2014
La vocació del CJAS és la del servei a joves i adolescents i això es pot fer de manera directa però també
indirecta a partir del treball amb els i les professionals que després podran transmetre allòaprès. Així, la
formació a professionals ha estat sempre un element molt important pel centre i així ho mostren les
actuacions dutes a terme en aquest sentit.
20 de gener: Visiten el CJAS un grup de tècnics/professionals de Guatemala que treballen amb joves, acompanyats de la responsables de Metges del Mon
21 de gener: Visita del Grup parlamentari d'ICV-EUiA, amb la TV del Parlament. Entrevista i gravació del CJAS.
27 de febrer: Participació a les Jornades organitzades per CIIMU “Adolescents Fora de Joc”. Ponent a la taula “Cossos On-Off”
5 de març: Participació com a ponent a la Jornada “Aspectes mèdics, socials i legals sobre l’avortament”, organitzada per la “ Comissió d’Igualtat i violència” de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
7 de març: Conferència sobre la historia de l’avortament a Catalunya, i del grup DAIA dins de les commemoracions del dia 8 de març, organitzat per la CGT
12 de juny. Jornada de formació al CJAS pels tutors/es dels PFI de Barcelona
29 d’octubre: Presidència/moderació de la taula “Maneig de l’adolescent en dificultats. Contracepció Verda” dins de la celebració del Simposi de la SCC de l’ACMSCiB
3 de novembre: Participació com a ponent a la Taula “Adolescència i Sexualitat”, organitzada per la comissió de formació de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona (IPS)
6 de novembre. Presidenta de la sessió “Ginecologia a l’adolescència”, celebrada en el 41 Symposi Internacional sobre Actualització en Ginecologia General. Fundació Dexeus Salud de la Mujer; Hospital Universitari Quirón-Dexeus.
18 Desembre: Sessió de formació sobre noves tecnologies de la prevenció del VIH impartida per
professionals de Planeta Salud
Estudiants en pràctiques
També el 2014 la vocació docent del CJAS s’ha traduït en la formació a estudiants en pràctiques
de diferents disciplines: treball social, psicologia i infermeria.
En aquest sentit cal destacar el conveni de col·laboració signat amb l’Institut et Haute Ecole de
la Santé La Source de Lausanne, Suïssa.
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 63 2014
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 64 2014
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 65 2014
ALTRES ACTIVITATS DEL
CJAS
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 66 2014
PARTICIPACIÓ EN L’ELABORACIÓ DE DOCUMENTS / PANELLS D’EXPERTS/ES
Participació en el grup d’experts organitzat pel “Grup de Recerca Ciutat i Persones” de l’ICPS. Amb
l’objectiu d’aprofundir sobre el tema de la violència entre adolescents i joves, i crear un llibre virtual:
“Relacions de gènere entre joves i adolescents. Com intervenir quan hi ha violència?". Aquest
projecte va significar tres reunions presencials i treball intergrup per e-mail durant 5-6 mesos, amb
la coordinació de la responsable del Grup de Recerca Ciutat i Persones, durant el procés de creació
dels diferents capítols. Elaboració del capítol nº 4: “El cos, la sexualitat, la salut, la imatge i la
publicitat. Participació en la celebració de la Jornada per presentar el projecte de recerca de Ciutat i
Persones i un resum dels diferents capítols del llibre.
Participació en el Grup d’experts de la Fundació Jaume Bofill (consell assessor de Benestar Social),
que ha elaborat la Guia de 16-18 anys “Créixer en família”, dirigida als educadors que han de
dinamitzar els grups de pares i mares. Es tracta de un projecte de la Conselleria de Benestar Social i
Família. Participació en l’apartat: “educació emocional, afectiva/sexual, identitat personal i
orientació sexual i prevenció de riscos”. Es van celebrar tres reunions presencials, amb lectura i
correcció del contingut previ de la Guia i treball per e-mail dels continguts.
Participació en l’elaboració del Document Bioètica i Discapacitat com a membre del grup d’opinió
de bioética i dret per a l’elaboració d’aquest document editat al juny de 2014. Ponència sobre
l’apartat de ginecología i sexualitat en persones amb alguna discapacitat, en unes jornades obertes
als estudiants del Màster de Bioètica, amb l’objectiu de presentar el document, que es va celebrar a
la Sala de Graus de la Facultat de Dret.
Participació en la taula de treball per la Mesura de Govern per promoure la Salut sexual i
reproductiva a la ciutat de Barcelona a petició de la regidoria de salut de l’Ajuntament de la ciutat.
APARICIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
22 de gener: Entrevista sobre el CJAS per TV3
6 de febrer : Reportatge i entrevista equip CJAS per 30 minuts, TV3
12 de maig: Participació en el programa de Mari Pau Janer a Catalunya Radio
30 de setembre: participació en el programa de Julia Otero a Onda 0 Radio
25 Noviembre: Reportatge i entrevista a l’equipo del CJAS a TV2
1 de Desembre: Entrevista radiofónica a Radio Sant Just Desvern
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 67 2014
TAULES I GRAFIQUES
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 68 2014
L’ATENCIÓ PRESENCIAL ............................................................................................................................................ 11
PERFIL DE LES USUARIES I USUARIS PRESENCIALS ............................................................................................... 13
Gràfica 1. Número de vegades que ens visiten els i les joves .................................................................................. 14 Gràfica 2. Primeres visites i successives ................................................................................................................... 14 Gràfica 3. Edat de les usuàries i usuaris que visiten el centre per primera vegada el 2014, per grups d’edat ........ 15 Taula 1. Evolució de l’edat mitja (EM) de la primera relació sexual complerta ....................................................... 15 Gràfica 4. Distribució per grups d’edat i sexe de la primera relació sexual coital (2014 ) ....................................... 16 Gràfica 5. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ) .......................... 16 Gràfica 6. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ). Dones ............. 17 Gràfica 7. Distribució per grups d’edat de la primera relació sexual coital (Evolució 2010-2014 ). Homes............. 17 Mapa 1. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la ciutat de Barcelona (n=1.580) ... 18 Taula 2. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la província de Barcelona .............. 18 Gràfica 8. Formació de les persones que es visiten al centre el 2014 ...................................................................... 19 Gràfica 9. Situació laboral de les persones que es visiten al centre el 2014 ............................................................ 19 Taula 3. Mètodes anticonceptius habituals per sexe i per primeres o successives ................................................. 20 Taula 4. Motiu de consulta en visites presencials .................................................................................................... 21
LA PROVA RAPIDA DE VIH .................................................................................................................................... 22
Gràfica 10. Evolució 2010-2014 del número proves totals VIH ................................................................................ 23 Taula 5. Evolució 2010-2014 número reactius sobre total de proves realitzades VIH ............................................. 23 Gràfica 11. Evolució 2010-2014 de la distribució per sexe de les proves ................................................................ 24 Gràfica 12. Evolució 2010-2014 proves realitzades per grup d’edat (%) ................................................................. 24 Gràfica 13. Distribució de les proves realitzades per grups d’edat i sexe 2014 ....................................................... 25 Gràfica 14. Evolució 2010-2014 de la distribució de si s’havien fet la prova anteriorment ..................................... 26 Gràfica 15. Evolució 2010-2014 de realització de la prova en període finestra ....................................................... 26 Gràfica 16. Total mensual proves realitzades de VIH 2014 ...................................................................................... 27 Gràfica 17. Motius per fer-se la prova a aquest centre............................................................................................ 27 Taula 6. Motius per fer-se la prova del VIH. Percentatge per sexe .......................................................................... 28 Taula 7. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total d’exposició del risc per sexe .......................................... 28 Taula 8. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total de control/cribratge per sexe ........................................ 29 Gràfica 18. Sexe de la parella sexual en els darrers dotze mesos (%) ...................................................................... 29 Gràfica 19. Ús del preservatiu en la darrera relació sexual amb penetració (%) ..................................................... 30 Taula 9. Situacions d’alt risc sense protecció en els darrers 12 mesos en aquells/es que es fan la prova de VIH ... 30 Gràfica 20. Consell assistit pre-test i post-test del VIH realitzat sobre el total de proves (%) ................................ 30
L’ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA ...................................................................................................................... 31
Gràfica 21. Evolució 2010-2014 del número de píndoles d’anticoncepció d’emergència donades a usuàries ....... 32 Gràfica 22. Distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per grups d’edat el 2014 ........................... 32 Gràfica 23. Evolució de la distribució de les píndoles d’AU per grups d’edat fins a 18 anys 2010-2014 ................. 33 Gràfica 24. Evolució de la distribució de les píndoles d’AU per lloc de naixement 2010-2014 ............................... 33
L’EMBARAS I LES IVE ............................................................................................................................................. 34
Taula 10. Resolució davant proves embaràs positives (2012-2014) ........................................................................ 35 L’ATENCIO PSICOLÒGICA ...................................................................................................................................... 38
Taula 11. Atenció psicològica per tipus d’intervenció .............................................................................................. 39 Gràfica 28. Lloc de naixement de les usuària o usuaris en atenció psicològica ....................................................... 39 Gràfica 29. Atenció psicològica per grups d’edat i sexe ........................................................................................... 40 Taula 12. Motiu de consulta per sexe ...................................................................................................................... 40 Gràfica 30. Motiu de consulta per sexe (número de casos) ..................................................................................... 41 Taula 13. Motiu de consulta en atenció psicològica dins Dificultats en les relacions sexuals” ................................ 41 Taula 14. Motiu de consulta en atenció psicològica dins “Dificultats en la relació de parella” ............................... 42
L’ATENCIO SOCIAL ................................................................................................................................................ 43
CJAS-APFCiB
INFORME ANUAL 69 2014
L’ATENCIÓ ON-LINE I TELEFÒNICA ........................................................................................................................... 46 Gràfica 31. Distribució per grups d’edat de les consultes on-line 2014 ................................................................... 47 Taula 15. Motiu de consulta on-line......................................................................................................................... 48 Taula 16. Lloc des d’on es fa la consulta on-line ...................................................................................................... 48 Taula 17. Motiu de consulta telefònica .................................................................................................................... 49 EL TREBALL COMUNITARI ......................................................................................................................................... 50
INTERVENCIONS EDUCATIVES A JOVES I ADOLESCENTS ...................................................................................... 51
Taula 18. Resum assistents i intervencions educatives en joves (per programa) .................................................... 53 Taula 19. Número tallers Parlem-ne i Canviem per Districtes: Total 52 grups. ....................................................... 55
CJAS
CENTRE JOVE D’ANTICONCEPCIÓ I SEXUALITAT
Top Related