Download - INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia 2014 - Igualada · Pel que fa a afiliacions a la seguretat social, es dóna un increment d’un 2,12 respecte el 2013, el primer inrement des de

INFORME ECONÒMIC

ANUAL L’Anoia 2014

Informe Econòmic Anual – l’Anoia 2014

Observatori Socioeconòmic de l’Anoia

Editat per: Ajuntament d’Igualada Servei de Dinamització Econòmica Febrer de 2015 (1a revisió) ©Ajuntament d’Igualada, 2014-2015

Índex

5 Presentació

Capítol 1

7 Síntesi d’indicadors de l’Anoia

Capítol 2

15 L’Anoia: dades bàsiques

17 2.1.- Demografia

Capítol 3

37 L’Anoia: estructura econòmica

39 3.1.- Activitat econòmica i sectors 43 3.2.- Competitivitat comarcal 49 3.3.- La innovació a l’Anoia

Capítol 4

51 Mercat de treball

53 4.1.- Ocupació 63 4.2.- Població activa i atur 78 4.3.- Contractació

Capítol 5

91 Teixit productiu

93 5.1.- Estructura del teixit productiu 102 5.2.- Anàlisi dels subsectors empresarials 110 5.3.- Activitats intensives en coneixement

Capítol 6

115 Altres dades i indicadors

117 6.1.- Habitatge 125 6.2.- Expedients de regulació d’ocupació 129 6.3.- Sinistralitat laboral 132 6.4.- Treballadors del sector públic 136 6.5.- Oferta d’establiments turístics

Ens trobem en un moment clau

per al futur econòmic a Igualada

i la comarca de l’Anoia. Diferents

indicadors marquen, encara

tímidament però cada vegada de

forma més freqüent, que la

situació s’estaria començant a

revertir. A nivell local augmenten les llicències d’activitats, puja el

nombre d’autònoms, el nombre d’aturats deixa de créixer i, el que

considerem més rellevant i més esperançador, els nostres sectors

industrials i econòmics ens transmeten, cada cop més, que les

comandes i la facturació també s’incrementen.

Fa pocs anys la sortida de la crisi semblava molt difícil, però sumant

esforços el sector públic i el privat i, sobretot, impulsant plegats

projectes ambiciosos, estem mica en mica destacant i diferenciant

Igualada i l’Anoia en el context d’un món cada dia més global.

S’ha iniciat la recerca conjunta d’inversions empresarials a la Conca

d’Òdena i s’han engegat diferents iniciatives d’impuls dels nostres

sectors empresarials tractors, tant de la capital com del conjunt de la

comarca, fins i tot d’aquells que molta gent ja donava per sentenciats i

que ara tornen a renéixer. Estem treballant per a fer de la ciutat i el

territori una àrea de referència en el marc del país. Són exemples de

com estem tornant a destacar-nos com a referents en molts camps i de

com, el simple fet de veure Igualada i l’Anoia actives i convençudes

amb projectes estimulants, està pujant la moral col·lectiva i

augmentant l’esperança que d’aquesta situació ens en sortirem i ens en

sortirem bé.

I és que, cal no oblidar-ho, si dinamitzem l’economia generem

oportunitats per les persones i això repercuteix positivament en la seva

qualitat de vida. Aquest és l’objectiu i aquest és el deure de les

administracions públiques.

Marc Castells i Berzosa Alcalde d’Igualada

Pre

sen

tació

Capítol 1

Síntesi d’indicadors de l’Anoia

Capítol 1


8 Informe econòmic anual – l’Anoia 2014

Capítol 1

Síntesi d’indicadors l’Anoia

Informe econòmic anual – l’Anoia 2014 9

1.1.- Síntesi d’indicadors per municipis

Municipi Població

2014

Densistat de

població 2014

Població resident a l’estranger

2014

Renda Bruta

Familiar Disponible

2014

Llocs afiliats 2014

Llocs autònom

s 2014

Atur registrat

desembre2014

Població activa local estimada

2014

Taxa d'atur -

desembre2014

Empreses 2014

Argençola 212 5 30 2.537 10 28 9 114 7,63 5

Bellprat 78 3 5 933 6 6 2 38 4,76 4

Bruc, El 1.991 42 50 23.823 244 177 110 1.078 9,85 42

Cabrera d'Anoia 1.363 80 10 16.309 22 59 155 731 21,26 8

Calaf 3.475 377 56 41.579 921 263 341 1.741 19,20 139

Calonge de Segarra 202 5 11 2.417 14 41 7 91 7,78 8

Capellades 5.284 1.797 110 59.141 1.013 302 424 2.646 15,74 117

Carme 817 70 61 9.776 100 59 51 402 12,17 14

Castellfollit de Riubregós 177 7 4 2.118 33 26 10 91 10,75 9

Castellolí 571 23 19 6.832 87 46 18 292 6,41 21

Copons 323 17 4 3.865 29 24 13 156 8,33 7

Hostalets de Pierola, els 2.942 88 20 35.202 325 202 223 1.607 13,85 55

Igualada 38.751 4.778 976 509.974 10.890 2.781 3.503 19.351 17,88 1.431

Jorba 838 27 12 10.027 133 73 48 436 11,03 24

Llacuna, La 906 17 33 10.840 212 110 54 444 11,42 28

Masquefa 8.406 493 52 96.493 1.155 514 749 4.435 16,70 157

Montmaneu 164 12 7 1.962 77 20 3 70 3,95 10

Òdena 3.624 69 35 43.362 1.295 248 339 1.862 18,23 138

Orpí 131 9 11 1.567 14 11 6 75 8,11 5

Piera 15.000 262 95 157.360 1.352 882 1.553 7.740 19,92 273

Pobla de Claramunt, la 2.186 118 28 26.156 1.569 135 166 1.089 15,02 117

Prats de Rei, els 537 21 6 6.425 178 54 20 281 6,80 15

Pujalt 198 6 2 2.369 41 53 4 99 4,04 13

Rubió 228 5 5 2.728 20 17 10 117 9,09 10

Sant Martí de Tous 1.175 30 39 14.059 94 125 52 544 9,40 33

Sant Martí Sesgueioles 395 102 16 4.726 81 31 31 202 16,23 11

Sta. Margarida de Montbui 9.641 349 133 92.107 570 461 1.173 4.944 23,53 124

Santa Maria de Miralles 140 6 6 1.675 229 14 8 71 12,12 8

Sant Pere Sallavinera 162 7 8 1.938 16 20 7 77 8,97 6

Torre de Claramunt, la 3.819 254 34 45.695 506 204 363 2.037 17,63 59

Vallbona d'Anoia 1.424 221 21 17.038 236 77 103 727 13,83 32

Veciana 176 5 13 2.106 10 28 4 78 5,06 5

Vilanova del Camí 12.506 1.217 129 122.726 803 613 1.527 6.583 23,05 182

Anoia 117.842 136 2.041 1.375.865 22.285 7.704 11.086 60.249 18,20 3.110

Capítol 1



Síntesi d’indicadors per zones comarcals

Font de les dades: Idescat, Hermes – Diputació de Barcelona i Observatori d’Empresa i Ocupació

En aquest primer apartat presentem una síntesi d’indicadors de l’Anoia, desagregats pels diferents

municipis. També fem un apunt de les mateixes dades desagregades per zones comarcals.

A l’Anoia hi destaca demogràficament el pes de la ciutat d’Igualada, seguida per Piera i Vilanova

del Camí, que són les ciutats de la comarca que superen els 10.000 habitants. Val la pena destacar

que Piera ha passat de ser la quarta ciutat en volum de població a la comarca (l’any 2000) a la

segona. Aquests creixements, que s’han donat en els darrers anys, han entrat ara en una nova fase

d’alentiment, ja que en els dos darrers anys es dóna una lleugera pèrdua de població (gairebé mil

habitants).

Tot i que totes les zones comarcals presenten importants acumulacions de creixement en els

darrers anys (el més destacat a l’Alta Anoia, que ha passat d’aglutinar el 27% de població l’any

2000, al 34% l’any 2014), com hem dit aquest creixement s’ha estancat durant el 2013 i 2014,

essent per primer cop negatiu amb un -0,29 el 2013 i -0,53 el 2014. Per zones, és l’Alta Anoia qui

pateix el retrocés més accentuat el 2014 amb un -0,64, seguit de la Conca d'Òdena amb un -0,53 i

finalment l’Anoia Sud amb un -0,50. A nivell català també hi ha un retrocés del -0,46.

En quan a la densitat de població, Igualada també és la ciutat amb més densitat, seguida de

Capellades i Vilanova del Camí. En els darrers anys, les poblacions que més han augmentat la seva

densitat han estat Cabrera d’Anoia i els Hostalets de Pierola, amb taxes de variació superiors als

100 punts (tenint en compte la diferència de l’any 2000 fins al 2014). Ara bé, a nivell general

l’Anoia ha disminuït la seva densitat de 137 a 136 habitants per quilòmetre quadrat el darrer any,

la primera reculada també en força temps. Aquesta reculada també es dóna especialment a la

Conca d’Òdena, que baixa en 2 habitants i a l’Alta Anoia, que també disminueix amb un.

Zona de l’Anoia Població

2014

Densistat de

població 2014

Població resident a l’estranger

2014

Renda Bruta Familiar

Disponible 2014

Llocs afiliats 2014

Llocs autònoms

2014

Població activa local

estimada 2014

Atur registrat - desembre

2014

Taxa d'atur - desem

bre 2014

Empreses 2014

Alta Anoia 6.087 19 154 72.832 1.414 585 452 3.040 14,53 232

Conca d'Òdena 71.283 274 1.421 849.066 15.685 4.659 6.936 36.179 18,98 2.112

Anoia Sud 40.472 142 466 453.967 5.186 2.460 3.698 21.030 17,42 766

Anoia 117.842 136 2.041 1.375.865 22.285 7.704 11.086 60.249 18,20 3.110

Capítol 1



Un altre indicador destacable és el de la població resident a l’estranger, que és una de les xifres

que ha anat augmentant sense parar en els darrers anys. A Igualada, ja hi ha censades prop d’un

miler de persones residents a l’estranger i a la comarca ja són més de 2.000 persones. Aquesta

xifra ha crescut un 53% des de l’any 2009.

Pel que fa a afiliacions a la seguretat social, es dóna un increment d’un 2,12 respecte el 2013, el

primer increment des de l’any 2010. Les poblacions amb més pes tornen a ser Igualada (amb més

de 10.000 afiliacions), seguida de la Pobla de Claramunt, Piera, Òdena, Masquefa i Capellades,

amb un nombre d’afiliats superior al miler.

En quan als autònoms, també es registra un increment (tot i que menor respecte els assalariats) en

relació al 2013, amb un augment del 0,77. Igualada registra 2.781 llocs autònoms, essent la segona

població Piera amb prop d’un miler. La segueixen Vilanova del Camí, Masquefa i Santa Margarida

de Montbui.

Si ens fixem en la població activa local estimada, Igualada té al voltant de 20.000 persones de

població activa, seguida de Piera amb més de 7.000, Vilanova del Camí amb més de 6.000, Santa

Margarida de Montbui amb prop de 5.000 i Masquefa amb més de 4.000. La població activa també

ha disminuït en aquest darrer any en un -1,07.

Pel que fa a l’atur registrat, Igualada té al voltant de 3.500 persones aturades, seguit de Piera amb

més de 1.500 i Santa Margarida de Montbui, amb prop de 1.200. En canvi, pel que fa a la taxa

d’atur, la més alta és la de Santa Margarida de Montbui, amb un 23,5, seguida de la de Vilanova

del Camí amb 23,05 i Cabrera d’Anoia amb un 21,2. Tant el nombre d’aturats com la taxa d’atur

s’ha reduït durant el 2014, baixant el nombre d’aturats en 870 persones (el que suposa un -7,28

que l’any anterior) i la taxa reduint-se en un -1,49 punts.

Finalment, recollim també el nombre d’empreses per a cada municipi, on destaca novament

Igualada amb més de 1.400 empreses, seguida de Piera, Vilanova del Camí i Masquefa.

Capítol 1



Font i descripció de dades i indicadors

Per a la realització d’aquesta síntesi d’indicadors, hem usat les següents fonts:

-Població municipal – recompte del padró municipal d’habitants de la població per a l’any 2014.

Registre actualitzat a 1 de gener (Idescat)

-Densitat de població - Habitants per quilòmetre quadrat. És la relació entre el total de població

resident del municipi en base al padró i la superfície en km2 d'aquest. Registre del 2014 actualitzat

en relació a les dades del padró municipal (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Població resident a l’estranger - Persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la

nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan

inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Registre del 2014 actualitzat en relació a les

dades del padró municipal (Idescat)

- Renda familiar bruta disponible - Mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori

per destinar-los al consum o a l'estalvi. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies,

és a dir, és la diferència entre el conjunt dels seus recursos i usos. Estimació municipal del 2014

(Hermes – Diputació de Barcelona).

-Llocs afiliats - Afiliacions al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de la mineria

del carbó (a 31 de desembre). Els resultats fan referència als afiliats en alta laboral o situacions

assimilades a 31 de desembre de l'any de referència, en aquest cas del 20141. Nota: una mateixa

persona es comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, tant si té diverses

activitats laborals en un mateix règim o en diversos (Idescat).

-Llocs autònoms - Afiliats afiliats en alta laboral o situacions assimilades al règim autònom a 31 de

desembre de l'any de referència, en aquest cas el 2014. Nota: una mateixa persona es

comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, tant si té diverses activitats

laborals en un mateix règim o en diversos (Idescat).

-Població activa local estimada - Població activa anual estimada a partir de la població

potencialment activa del padró i la mitjana anual de les taxes d'activitat de l'Enquesta de Població

Activa (EPA) de la província de Barcelona. Elaboració pròpia de la Diputació de Barcelona, a partir

de les dades del padró municipal, i l'Enquesta de Població Activa de la província de Barcelona.

Dada relativa a l’any de referència, en aquest cas el 2014 (Hermes – Diputació de Barcelona).

1 Idescat també publica la dada d’afiliats segons el municipi de residència de l'afiliat. Aquesta dada, iniciada el 2012,

segurament ens donarà en un futur una millor aproximació a l’hora de fer aquest recompte d’afiliacions a nivell municipal

Capítol 1



-Atur registrat - Demandes d'ocupació registrades en les Oficines de Treball que estan actives

l'últim dia laborable de cada mes. Una persona es classifica en l'atur registrat si és un demandant

d'ocupació inscrit en una Oficina de Treball (i no es troba en cap de les situacions d’especificitat).

Dada en referència a 31 de desembre de 2014 (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Taxa d’atur registrat - Relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació

(SOC) i la població activa local estimada. Elaborada per la Diputació de Barcelona en base a les

dades del padró municipal, l'Enquesta de Població Activa de la província de Barcelona i dels

aturats registrats. Dada referida al desembre de 2014 (Hermes – Diputació de Barcelona).

Capítol 1



Capítol 2

L’Anoia: dades bàsiques

Capítol 2



Capítol 2



2.1.- Demografia

La comarca de l’Anoia compta, l’any 2014, amb 117.842 habitants. La distribució per municipis és

la següent:

Taula 2.1.- Població als diferents municipis de l’Anoia i creixement acumulat*

Municipi Any 2000 Any 2014 Creixement Taxa de

creixement*

Argençola 196 212 16 8,16 Bellprat 95 78 -17 -17,89 Bruc, El 1.029 1.991 962 93,49 Cabrera d'Anoia 528 1.363 835 158,14 Calaf 3.016 3.475 459 15,22 Calonge de Segarra 196 202 6 3,06 Capellades 4.881 5.284 403 8,26 Carme 686 817 131 19,10 Castellfollit de Riubregós 233 177 -56 -24,03 Castellolí 427 571 144 33,72 Copons 271 323 52 19,19 Hostalets de Pierola, els 1.239 2.942 1.703 137,45 Igualada 32.516 38.751 6.235 19,18 Jorba 572 838 266 46,50 Llacuna, La 849 906 57 6,71 Masquefa 4.582 8.406 3.824 83,46 Montmaneu 194 164 -30 -15,46 Òdena 2.681 3.624 943 35,17 Orpí 147 131 -16 -10,88 Piera 8.540 15.000 6.460 75,64 Pobla de Claramunt, la 1.656 2.186 530 32,00 Prats de Rei, els 537 537 0 0,00 Pujalt 178 198 20 11,24 Rubió 120 228 108 90,00 Sant Pere Sallavinera 155 162 7 4,52 Sant Martí de Tous 982 1.175 193 19,65 Sant Martí Sesgueioles 342 395 53 15,50 Santa Margarida de Montbui 9.123 9.641 518 5,68 Santa Maria de Miralles 88 140 52 59,09 Torre de Claramunt, la 2.371 3.819 1.448 61,07 Vallbona d'Anoia 1.089 1.424 335 30,76 Veciana 154 176 22 14,29 Vilanova del Camí 10.203 12.506 2.303 22,57

Anoia 89.876 117.842 27.966 31,12 Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.

*Correspon al creixement acumulat a tot el període 2000-2014, amb base a l’any 2.000

Capítol 2



Mapa 2.1.- Creixement acumulat als diferents municipis de l’Anoia (2000-2014)

Font: Hermes / Sitmun – Diputació de Barcelona

Capítol 2



Els municipis que concentren major població són Igualada, Piera, Vilanova del Camí i Santa

Margarida de Montbui. Piera, en concret, ha passat de ser el quart municipi de la comarca l’any

2000 a convertir-se en el segon l’any 2014.

A nivell general, la població de la comarca no ha parat de créixer des de l’any 2000 (i fins i tot de

manera anterior); ara bé aquesta tendència s’atura els anys 2013 i 2014, que són els primers anys

amb creixement negatiu després d’una llarga sèrie ascendent.

Gràfic 2.1.- Evolució de la població de l’Anoia (2000-2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Idescat

Veiem,doncs, com la població anoienca passa en aquests anys del llindar dels 90.000 habitants fins

a situar-se a xifres properes als 120.000, sense arribar-hi però. Aquest creixement continuat també

es dóna a nivell tant de les comarques de Barcelona, com de la resta del Principat, on també

s’entra en una fase de ‘frenada’ paulatina a partir de l’any 2010.

89.876 95.103 101.748

109.198 114.810

118.057 118.817 117.842

Any 2000 Any 2002 Any 2004 Any 2006 Any 2008 Any 2010 Any 2012 Any 2014

Capítol 2



Com veiem, la població de l’Anoia presenta taxes de creixement més altes que les de la mitjana

catalana fins l’any 2011. Aquestes taxes, que arriben al 2 i el 3,5, l’any 2010 ja es situen per sota

l’1, i a partir del 2013 assoleixen taxes negatives.

Gràfic 2.2.- Taxes de variació de la població de l’Anoia i de Catalunya (1999-2014)


Com veiem, si bé al principi les taxes de creixement són superiors a l’Anoia que no a la resta de

Catalunya, a partir de l’any 2012 ja queden per sota la mitjana catalana, i fins i tot els darrers anys

tenen una tendència negativa més forta. Aquesta clara tendència a l’alentiment i fins i tot a la

reducció de població des del 2012 és deguda, en gran part, a la caiguda de la immigració.

Gràfic 2.3.- Taxes de variació de la població de l’Anoia i de Catalunya (2008-2014)


-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

Any 1999

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Anoia Catalunya

2,83

2,01

0,81

0,38 0,26

-0,29 -0,53

2,13

1,51

0,49 0,36 0,42

-0,23 -0,46

Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014

Anoia Catalunya

Capítol 2



Val la pena destacar que durant aquest anys ha crescut també el pes i importància de la població

de l’Anoia sobre la del conjunt de Catalunya, arribant al voltant de l’1’57% que és on es situa als

darrers anys.

Gràfic 2.4.- Pes de població de l’Anoia respecte el total de Catalunya (2000-2014) (%)


La zona de la Conca d’Òdena és la que històricament concentra el major pes de població, Així, en

l’actualitat acull un 60,5% de la població, és a dir, 71.283 habitants del total de la comarca. Per

darrera trobem l’Anoia Sud, amb un 40.472 habitants que representen un 34% del total comarcal i

l’Alta Anoia, amb 6.087 habitants, que són un 5,3% del total de l’Anoia.

La zona amb un major creixement acumulat ha estat l’Anoia Sud, que ha augmentat la seva

importància en relació a la resta de zones de la comarca, passant de representar el 28% al 34%,

mentre que la Conca d’Òdena ha vist disminuir la seva importància del 66% al 61%.

1,44 1,46 1,49 1,53 1,56 1,57 1,57 1,57


Capítol 2



Gràfic 2.5.- Distribució territorial de la població de l’Anoia (per zones)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat

Aquest creixement continu, però, ha tingut una frenada els dos darrers anys. Així, la Conca

d’Òdena perd uns 500 habitants del 2012 al 2014, l’Anoia Sud uns 180 i l’Alta Anoia prop d’un

centenar. Aquesta tendència a la disminució de població es dóna arreu de Catalunya, però a nivell

de la Conca d’Òdena té una major afectació.

Gràfic 2.6.- Evolució de la població de l’Anoia per zones (2000-2014)


6,22

5,30

65,86

60,49

27,92

34,21

Any 2000

Any 2014

Alta Anoia Conca d'Òdena Anoia Sud

5.592 5.694 5.854 6.037 6.339 6.445 6.350 6.253

59.189 60.824 63.983

67.713 70.128 71.803 71.901 71.420

25.095 28.585

31.911 35.448

38.343 39.809 40.566 40.385


Població Alta Anoia Població Conca d'Òdena Població Anoia Sud

Capítol 2



Gràfic 2.7.- Creixement acumulat per zones. Anoia (2000-2014)


Aquest creixement ens interessa veure’l desglossat per municipis i per zones de la comarca. Així,

pel que fa a l’Anoia Sud, com ha hem dit és la que acumula una major taxa de creixement (60,63)

entre els anys 2000 i 2014. Les poblacions d’aquesta zona que han crescut per sobre aquesta

mitjana són Cabrera, els Hostalets, Masquefa, Piera i la Torre de Claramunt.

Gràfic 2.8. Creixement acumulat a l’Anoia Sud (2000-2014)


-17,89

158,14

8,26 19,10

137,45

6,71

83,46

-10,88

75,64 59,09 61,07 30,76

Taxa de creixement Taxa Anoia Sud 60,63

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00



Capítol 2



El creixement també ha estat notable, però més moderat, a la Conca d’Òdena, on la mitjana de

creixement s’ha situat en un 20,43%. Aquí, la majoria de poblacions han tingut un creixement igual

o superior a aquesta mitjana. Per sota, hi trobem Igualada, Sant Martí de Tous i Santa Margarida

de Montbui.

Gràfic 2.9. Creixement acumulat a la Conca d’Òdena (2000-2014)


Finalment, a l’Alta Anoia és on el creixement ha estat menor, un 11,75%. En aquest sentit, els

municipis que han crescut per sobre aquesta mitjana han estat Calaf, Copons, Sant Martí de

Sesgueioles, Pujalt i, sobretot, Rubió. A l’Alta Anoia també trobem algunes poblacions amb taxes

de creixement negatives, com Castellfollit de Riubregós o Montmaneu.

Gràfic 2.10. Creixement acumulat a l’Alta Anoia (2000-2014)


93,49

33,72 19,18

46,50 35,17 32,00

19,65 5,68 22,57

Taxa de creixement Taxa Conca d'Odena 20,43

8,16 15,22

3,06 -24,03 19,19

-15,46 0,00 11,24

90,00

15,50 4,52

14,29

Taxa de creixement Taxa Alta Anoia 11,75

Capítol 2



Per sexes, la distribució de la població de l’Anoia el 2014 és de 59.185 homes (un 50,22) i 58.657

dones (un 49,78). Aquestes xifres són lleugerament diferents a la mitjana catalana, on un hi un

petit predomini de les dones per sobre dels homes.

Gràfic 2.11.- Distribució de la població per sexe. Anoia i Catalunya (2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

En quan a l’estructura d’edats, l’any 2014 trobem a l’Anoia 20.900 menors de 15 anys (un 16,7%),

77.185 persones entre 15 i 64 anys (un 65,5%) i 19.757 de més de 65 anys (un 16,77%).

L’estructura és força similar a la mitjana catalana, tot i que el pes de la població menor de 15 anys

és una mica superior a l’Anoia.

Gràfic 2.12.- Distribució de la població per grups d’edat. Anoia i Catalunya (2014)


50,22

49,23

49,78

50,77

Anoia

Catalunya

% Homes % Dones

17,74

15,77

65,50

66,45

16,77

17,79

Anoia

Catalunya

%Pob. menys 15 anys %Població 15-64 anys %Població 65 anys o més

Capítol 2



També presentem la piràmide poblacional de la comarca, on es detecta un pes important en la

franja d’edat de 35 a 45 anys, mentre que en la base també tendeix a eixamplar-se.

Observem un major pes poblacional de les dones, especialment en edats avançades. En canvi, en

l’interval de 30 a 49 anys, hi ha un major pes de població masculina.

Gràfic 2.13.- Piràmide poblacional de l’Anoia (2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes (Diputació de Barcelona)

En quan a l’origen de la població, tenim que a l’Anoia 55.189 ciutadans són nascuts a la mateixa

comarca i 29.914 són nascuts en d’altres comarques del Principat. Així, tenim que un 72% són

nascuts a Catalunya, mentre que el 17% (corresponent a 20.895 persones) són nascudes a altres

indrets de l’Estat espanyol, i 10% (és a dir, 11.844) són nascudes a altres països i/o estats d’arreu

del món.

8000 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000

0 a 4 5 a 9

10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84

85 i més

Homes

Dones

Capítol 2



Gràfic. 2.14.- Població de l’Anoia per lloc de naixement (2014)


Si ho comparem amb l’estructura de població que té Catalunya, tot i que l’estructura és força

similar, a l’Anoia hi ha uns percentatges superiors de persones nascudes al país que no la mitjana

catalana, mentre que a Catalunya aquests percentatges són majors que a l’Anoia en el cas de

nascuts a altres indrets de l’Estat i també dels nascuts en altres països del món. És de destacar

aquesta distància de gairebé 7 punts respecte els nascuts a altres països, cosa que fa que la

població d’origen immigrant sigui molt més petita a l’Anoia que no a la mitjana catalana.

Gràfic 2.15.- Població per lloc de naixement. Anoia i Catalunya (2014)


46,30%

25,38%

17,89%

10,44%

L'Anoia Altres comarques Cat.

Altres indrets de l'Estat esp. Altres països

72,22

64,31

17,73

18,53

10,05

17,17

Anoia

Catalunya

Catalunya Altres indrets de l'Estat esp. Altres països

Capítol 2



Així, també podem veure que les taxes de variació de la població pel lloc de naixement, situen un

lleuger augment dels nascuts a Catalunya (per sota la mitjana catalana, però). En canvi, els nascuts

en altres indrets de l’estat o en d’altres països, la taxa és negativa, i és especialment destacable la

reculada dels nascuts en d’altres països, amb una reducció del -4,24.

Gràfic 2.16.- Taxa de variació de la població per lloc de naixement. Anoia i Catalunya (2014)


Per zones comarcals, tot i que l’estructura és força similar similar, a l’Alta Anoia trobem més

presència dels nascuts a Catalunya, així com també dels nascuts en d’altres països, mentre que a la

Conca d’Òdena hi ha els majors percentatges de nascuts a altres indrets de l’Estat espanyol.

Gràfic 2.17.- Població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2014)


0,23

-1,38

-4,24

0,50

-1,69

-2,64

Catalunya Altres indrets Estat esp. Altres països

Anoia Catalunya

70,75

77,32

74,02

18,29

9,17

18,07

10,96

13,51

7,91

Conca d'Òdena

Alta Anoia

Anoia Sud

Catalunya Espanya Altres països

Capítol 2



L’evolució d’aquestes dades també es presenta interessant, ja que es veu com la població d’origen

estranger ha anat disminuint el seu pes poblacional en els darrers anys, així com també ha anat en

augment el % de població nascuda a Catalunya.

Gràfic 2.18.- Evolució de la població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2008-2014)


Per zones, veiem com les persones nascudes a l’estranger tenen unes taxes de variació negatives

en les tres zones, mentre que la disminució dels provinents d’altres indrets de l’Estat és menor.

Gràfic 2.19.- Taxes de variació de la població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2014)


69,90

69,80

70,21

70,67

71,08

71,67

72,22

19,80

19,20

18,80

18,49

18,14

17,89

17,73

10,31

11,00

10,99

10,84

10,78

10,44

10,05

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Catalunya Altres indrets Estat esp. Altres països

0,37

-0,04

0,03

-1,72 -1,38

-0,78

-4,16

-3,43

-4,64 Conca d'Òdena Alta Anoia Anoia Sud

Catalunya Altres indrets de l'Estat esp. Altres països

Capítol 2



En quan a la població resident a l’estranger1, aquesta presenta un augment continuat en el temps,

arribant a superar les més de 2.000 persones l’any 2014.

Gràfic 2.20.- Població de l’Anoia resident a l’estranger (2009-2014)


El creixement d’aquesta població ha estat continuat en els darrers anys, especialment a l’Anoia,

que presenta taxes de creixement anuals més altes que la mitjana catalana. L’any 2014 aquest

diferencial és dels més grans dels darrers anys.

1 La població resident a l’estranger és una informació basada en el Padró d'habitants residents a l'estranger, que és el

registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya.

Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014

1.161 1.297

1.419

1.604 1.785

2.041

Capítol 2



Gràfic 2.21.- Taxes de creixement de la població resident a l’estranger. Anoia i Catalunya (2010-2014)


Per zones de la comarca, es mostra una evolució desigual, però on es dóna un creixement més

continuat en el temps és la Conca d’Òdena, on el darrer any hi ha hagut un augment del 17%

degut al pes d’Igualada. L’Alta Anoia és la zona que presenta un creixement més moderat.

Gràfic 2.22.- Taxes de creixement de la població resident a l’estranger per zones de l’Anoia

(2010-2014)


11,71

9,41

13,04

11,28

14,34

8,61 9,28

8,74 9,36 8,95

Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014

Anoia Catalunya

10,34

19,27

12,92

7,92 10,00

14,02 15,51

6,99 8,09 8,59

0,00

25,45

17,15

5,88

9,31

Conca d'Òdena Alta Anoia Anoia Sud


Capítol 2



Taula 2.2.- Població de l’Anoia resident a l’estranger segons país de residència (2014)

País de residència Homes Dones Total

Argentina 150 155 305

França 121 112 233

Bèlgica 110 97 207

Xile 63 84 147

Alemanya 78 64 142

Andorra 72 64 136

Mèxic 45 40 85

Estats Units d'Amèrica 44 40 84

Regne Unit 41 37 78

Resta països 36 23 59

Itàlia 16 41 57

Brasil 33 20 53

Veneçuela 23 20 43

Equador 18 21 39

Colòmbia 17 16 33

Bolívia 13 17 30

Suïssa 13 16 29

Països Baixos 13 16 29

República Dominicana 14 12 26

Cuba 4 15 19

Canadà 13 6 19

Xina 12 4 16

Uruguai 7 8 15

Portugal 5 10 15

Irlanda 5 9 14

Guatemala 7 6 13

Marroc 8 5 13

Perú 7 5 12

Dinamarca 3 9 12

Costa Rica 4 7 11

Paraguai 4 7 11

Suècia 3 7 10

Noruega 5 4 9

Unió dels Emirats Àrabs 4 5 9

Àustria 1 7 8

Austràlia 3 4 7

Luxemburg 4 3 7

Panamà 4 2 6

El Salvador 0 0 0

Filipines 0 0 0

Total 1.023 1.018 2.041

Font: Idescat

Capítol 2



Per països de residència, tenim que l’estat on resideixen més anoiencs és l’Argentina, seguit de

França, Bèlgica, Xile i Alemanya. En general predominen els països europeus i americans.

En els darrers anys hi ha hagut certa variabilitat d’alguns d’aquests destins. Així, per exemple,

Argentina i França, que són dos dels destins principals, més aviat han tendit a disminuir la seva

importància. En canvi, països com Xile o Bèlgica han vist augmentar el seu pes com a destinació al

llarg d’aquests anys.

Gràfic 2.23.- Evolució dels principals països de residència dels anoiencs a l’exterior (2009-2014)


Així, analitzant les taxes de creixement dels darrers anys, veiem com aquesta és especialment

destacada a Bèlgica, seguida d’Alemanya, França I l’Argentina.

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00


França Argentina Andorra Alemanya Xile Bèlgica

Capítol 2



Gràfic 2.24.- Taxa de creixement dels principals països de residència dels anoiencs a l’exterior

(2009-2014)


17,09

7,02 3,82

19,33

6,52

58,02

França Argentina Andorra Alemanya Xile Bèlgica

Capítol 2



Capítol 3

L’Anoia: estructura econòmica

Capítol 3



Capítol 3



3.1- Activitat econòmica i sectors

Durant l’any 2013, el VAB1 va tenir un creixement negatiu, en concret del -1, altre cop per sobre la

mitjana catalana (que va ser del -0,48). En general, l’evolució de l’Anoia es situa per sota la mitjana

catalana però pateix oscil·lacions similars, tot i que es redueixen les distàncies, especialment les

produïdes els anys 2008 i 2009.

Gràfic 3.1.- Evolució del VAB a l’Anoia i Catalunya (2008-2013)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa

Altre cop, qui més ha contribuït a aquesta davallada ha estat el sector de la construcció (-7,54%),

seguit pel sector serveis (-0,72). En canvi tant el sector primari com el sector industrial, presenten

índexs positius del 7,33 i 0,12 respectivament

A nivell de Catalunya, els sectors que han presentat uns pitjors indicadors també han estat la

construcció i els serveis (caigudes del -6,70 i -0,37), amb caigudes menys acusades que l’Anoia. En

quan als sectors amb creixement, l’agricultura ha crescut un 3,70 i la indústria un 0,98.

1 Servei d’estudis de Catalunya Caixa, Anuari Econòmic Comarcal 2014 – Catalunya Caixa, Barcelona, 2014

-8

-6

-4

-2

0

2


Anoia Catalunya

Capítol 3



Gràfic 3.2.- Creixement del VAB a l’Anoia i Catalunya (2013)


En quan a la composició del VAB, continua tenint un pes predominant el sector serveis, tot i que la

indústria conserva la seva importància. Aquesta és una de les tendències de l’estructura

productiva de la comarca de l’Anoia, que s’ha anat mantenint els darrers anys.

Gràfic 3.3.- Composició del VAB de l’Anoia (2013)


7,33

0,12

-7,54

-0,72

3,70

0,98

-6,70

-0,37

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Anoia Catalunya

2,86

32,93

10,38

53,51


Capítol 3



En comparació amb l’estructura del VAB a nivell de Catalunya, veiem com a la comarca de l’Anoia

hi té un pes més destacat la indústria i la construcció (així com també l’agricultura), mentre que a

Catalunya té un pes força més notable el sector serveis.

Gràfic 3.4.- Estructura del VAB de l’Anoia i Catalunya (2013)


En els darrers anys, la composició d’aquests sectors ha tingut una evolució irregular. Així, la

indústria ha experimentat un lleuger augment, després de la caiguda de l’any 2008. La construcció

també ha sofert oscil·lacions, però bàsicament ha tendit a reduir-se el seu pes en la configuració

del VAB comarcal. La indústria, tot i la caiguda del 2008 al 2009, ha tendit a estabilitzar-se, mentre

que els serveis han anat guanyant pes, de manera irregular però. Finalment, l’agricultura ha tingut

un pes residual, al voltant del 2%, tot i que superior al pes que té a nivell de Catalunya.


2,86

32,93

10,38

53,51

1,9

22,47

7,02

70,08

Anoia Catalunya

Capítol 3



Gràfic 3.5.- Evolució de l’estructura del VAB a l’Anoia (2008-2013)


1,86

2,41

2,8

2,63

2,48

2,86

34,65

31,19

31,8

32,61

32,6

32,93

12,4

12,26

11,3

12,57

11,75

10,38

51,09

54,15

54,1

52,19

53,16

53,51

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013


Capítol 3



3.2- Competitivitat comarcal

Ens ha semblat interessant recollir en aquest apartat alguna de les dades de l’informe ‘La

competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització del model

adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013’, impulsat per la Diputació de Barcelona2.

L’índex ADEG estableix diferents factors per tal de mesurar aquesta competitivitat. Es basa en el

fet que els diferents territoris posseeixen un avantatge competitiu en funció de diferents eixos. El

primer són els factors de producció que condicionen l’aparició i desenvolupament de clústers

regionals, que són resultat de les economies d’aglomeració. El segon són factors que contribueixen

als avantatges distributius i finalment hi ha els factors que determinen les condicions de la

demanda.

Gràfic 3.6.- Evolució de la posició de l’Anoia en l’índex adEg (2003-2013) 3

Font: Diputació de Barcelona - Activa Prospect

2 Es tracta d’un estudi realitzat l’any 2014 a través de l’utilització de l’Índex adEg, desenvolupat inicialment per

l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG), amb l’ajuda tècnica de la consultora Activa Prospect. L’informe fa una anàlisi de les condicions que ofereix l’entorn comarcal que afavoreixen la competitivitat de les empreses i n’estableix un rànquing comarcal. l’índex determina la posició competitiva de les comarques catalanes a partir de la situació dels determinants del model de competitivitat i sostenibilitat territorial plantejat. El model analitza les 41 comarques catalanes a partir de 45 indicadors diferents. 3 L’any 2009 es realitza un canvi important en la construcció de l’índex incorporant millores pel que fa al sistema de

càlcul i en el conjunt dels indicadors, fet que comporta canvis en la posició relativa d’algunes comarques.

14 15 15 14 16 17

20 19 19 21

25

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Capítol 3



En aquesta evolució, tenim que l’Anoia passa de situar-se en els llocs 14-15 durant els anys 2003-

2006, per baixar de forma relativament continuada fins a la posició 25 actual.

L’estudi determina que l’Anoia presenta unes condicions poc avantatjoses en relació al conjunt de

factors analitzats. Això és degut a què, en termes comparatius, presenta escassos avantatges

distributius, ja que d’altres comarques tenen un millor accés als mercats i millors infraestructures,

la seva població no és altament qualificada, ni els serveis de suport al teixit productiu presenten

un desenvolupament important. Tampoc el seu teixit productiu i el seu mercat intern configuren

una demanda exigent de productes i serveis avançats i suficientment atractiva i dinàmica. A tot

això, s’hi combina una baixa densitat empresarial i de treball autònom i una destrucció important

d’aquest teixit en els darrers anys4.

Gràfic 3.7 Posició de l’Anoia en els diferents factors de competitivitat de l’índex ADEG (2013)


4 Diputació de Barcelona, La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització del

model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013. Pàgines 29-35.

Capítol 3



Els efectes d’aquestes condicions poc favorables a l’activitat econòmica es traslladen a l’àmbit

social, on la comarca presenta els seus resultats preocupants: elevada incidència de l’atur i

escasses oportunitats laborals. En l’àmbit medi ambiental, la comarca tampoc surt molt ben

parada. Els residus i consums d’aigua en l’àmbit industrial són dels més elevats i al mateix temps

es registra una escassa valoració dels residus industrials i un escàs tractament dels residus

municipals

Tot i això, l’estudi també assenyala alguns àmbits on la comarca pot focalitzar les seves

estratègies. El primer d’ells és en l’elevada diversificació de l’economia comarcal (és la 2a comarca

més diversificada). Aquest fet, junt amb el desenvolupament registrat a la comarca dels serveis

TIC, li confereix un elevat potencial per a la creació de nous productes i serveis. Un segon element

que destaca l’estudi és el sòl potencial, on presenta un alt grau de desenvolupament. La seva

situació geogràfica i el bon accés a les principals vies de comunicació configuren un entorn

favorable per a activitats industrials i logístiques on aquests factors siguin determinants per la seva

activitat.

Si analitzem l’evolució dels factors abans esmentats, obtenim que hi ha hagut una reducció

important de la comarca en termes de mercat, causada per la disminució del teixit empresarial i

també de l’evolució demogràfica. Les oportunitats laborals s’han reduït fruit de la disminució de

llocs de treball i del creixement de la taxa d’atur.

En canvi, s’han produït avenços en el camp mediambiental, on la comarca registrava pitjors

resultats, així com en el camp de la qualificació de la població. Ara bé, aquests dos aspectes encara

es troben encara lluny d’ocupar una posició òptima respecte la resta de comarques catalanes.

Capítol 3



Gràfic 3.8.- Valors dels índexs de l’Anoia en cadascuna de les dimensions (2013)


Capítol 3



3.3.- La innovació a l’Anoia

Finalment, també recollim alguns resultats relatius a l’Anoia, extrets de l’estudi Els sistemes

d’innovació comarcals a la província de Barcelona5, promogut per la Diputació de Barcelona.

Aquest informe, que recull molts dels aspectes que ja hem exposat a l’apartat de competitivitat, ja

que en part segueix el mateix model, però analitza més al detall els factors d’innovació.

D’entre les 41 comarques catalanes, l’Anoia ocupava l’any 2012 la posició 18 en el rànquing,

recuperant una posició respecte l’any 2011.

Gràfc 3.3.- Posició de l’Anoia en el rànquing de l’índex d’innovació comarcal (2009-2012)


La posició en el rànquing ve donada sobretot per un teixit productiu poc especialitzat en activitats

intensives en tecnologia i coneixement (sobretot en el sector serveis) i, en menor mesura, pel baix

nivell de protecció de les innovacions. Els punts forts són la diversificació de l’economia, la

proximitat amb infraestructures cientificotecnològiques i l’oferta de titulacions de cicles formatius

de grau superior de formació professional, així com de titulacions universitàries en enginyeries.

5 Activa Prospect - Diputació de Barcelona (2014).- Els sistemes d’innovació comarcals a la província de Barcelona.

Elaboració d’un índex sintètic a nivell comarcal. Conceptualització, disseny i resultats pel període 2009-2012. Juliol de 2014.

16 17 19 18

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012

Capítol 3



L’informe també destaca l’alt desenvolupament dels serveis TIC, en el desplegament

d’infraestructures d’internet i de banda ampla. Un dels punts negatius és el baix nivell de llocs de

treball d’activitats de recerca i desenvolupament i el baix percentatge de titulats universitaris

entre la població en edat de treballar.

Com a conclusions6, l’informe destaca la necessitat d’actuar en el seguiment dels estudis

postobligatoris per part dels joves, sobretot pel que fa a la formació professional de grau mig i en

els estudis universitaris. També cal incidir a nivell formatiu en el baix coneixement de llengües

estrangeres, en l’ús d’ordinadors i en el seguiment de la formació al llarg de la vida. Finalment

destaca la necessitat de potenciar la mà d’obra qualificada i en l’àmbit de la I+D, facilitant la

inversió en projectes i centres de recerca i estimular l’activitat terciària en serveis intensius en

coneixement. També aposta per donar suport a la indústria de mitjana i alta tecnologia existent,

així com en el treball en projectes d’innovació oberta.

Tot i això, la comarca ha desenvolupat en els darrers anys algunes infraestructures clau en

coneixement com poden ser la Càtedra A3 en innovació de la pell i el cuir, el nou campus de

l’Escola d’Enginyeria d’Igualada, el Campus Motor, el projecte 4D Health, entre d’altres, poden

esdevenir amb el temps revulsius en l’apartat d’innovació.

Gràfic 3.3.- Posició de l’Anoia en cadascun dels factors (2012)


6 Podeu veure Activa Prospect - Diputació de Barcelona (2014).- Els sistemes d’innovació comarcals a la província de

Barcelona. Elaboració d’un índex sintètic a nivell comarcal. Conceptualització, disseny i resultats pel període 2009-2012. Pàgines 35-40 amb comentaris respecte l’Anoia.

Capítol 3



Capítol 4

Mercat laboral

Capítol 4

Mercat laboral


4.1. Ocupació

El 2014 s’ha trencat la tendència a la caiguda de l’activitat econòmica, i s’ha produït un creixement

moderat després d’anys de retrocés. Concretament, l’any 2014, la comarca de l’Anoia ha registrat

29.989 afiliats a la Seguretat Social, dels quals 22.285 són assalariats i 7.704 són autònoms. Això ha

suposat augment del 1,77 en el total d’afiliats, del qual un 2,12 correspon als assalariats, i un 0,77

als autònoms. Ara bé, aquest creixement és inferior al que s’ha registrat a nivell de Catalunya, ja

que el creixement global d’afiliats ha estat del 2,97, del qual els assalariats augmenten un 3,13 i els

autònoms en un 2,27. Per tant, els creixement de l’Anoia, tot i que positius, es situen encara per

darrere la mitjana catalana. Això indica un alleugeriment de la destrucció d’ocupació, que veurem

si es consolida suficientment en les anys successius.

Gràfic 4.1.- Evolució de la variació interanual de l’ocupació a l’Anoia (2009-2014)


Així, veiem com l’evolució del total d’afiliacions (d’assalariats i d’autònoms) pateix oscil·lacions en

els darrers anys, i l’any 2014 ja presenta taxes positives de creixement. Ara bé, l’Anoia es situa

permanentment per darrera la mitjana catalana, tot i que s’han escurçat les distàncies en els

darrers anys.

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00


Llocs de treball assalariat Llocs de treball autònom

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.2.- Evolució de la variació interanual del total d’afiliats a l’Anoia i Catalunya (2009-2014)


L’any 2014, els assalariats van augmentar a l’Anoia en 463 persones respecte l’any anterior, el que

suposa una taxa de creixement del 2,12. Cal destacar que, per primer cop en els darrers anys,

aquesta taxa és positiva. A l’agricultura trobem 98 llocs de treball; a la indústria 7.649 llocs de

treball; a la construcció 1.168 llocs de treball i als serveis 13.370 llocs de treballs.

Comparant-ho amb la mitjana catalana, tenim que a l’Anoia els assalariats a la indústria són un

percentatge força superior a la mitjana catalana (gairebé el doble), mentre que a nivell

d’assalariats als serveis, també hi ha una notable diferència, amb un major pes en el cas català.

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.3.- Comparació de l’estructura de llocs de treball assalariats a l’Anoia i Catalunya (2014)


Pel que fa a l’evolució dels darrers anys, s’han donat taxes de variació negatives gairebé durant tot

el període, i en alguns anys s’arriben a pèrdues entorn el 8 %i el 6%. Ara bé, com ja hem comentat,

el 2013 es produeix un trencament en aquesta evolució negativa, consolidant-se

momentàniament el 2014, amb un creixement del 2,12%.

Gràfic 4.4.- Taxes de variació de llocs de treball assalariats a l’Anoia (2009-2014)



0,44

34,32

5,24

60,00

0,34

16,99

4,19

78,48

Anoia Catalunya

-8,58

0,06

-5,94 -6,10

-0,85

2,12


Capítol 4

Mercat laboral


Excepte en la indústria, on hi ha una lleugera davallada del -0,18%, en la resta de sectors es dóna

un comportament positiu, amb taxes de creixement del 1,03 en agricultura, 0,86 en construcció i

3,61 en serveis. Per norma general, el creixement dels assalariats està per sota la mitjana catalana,

excepte en el sector serveis, on els resultats són lleugerament millors (creixement del 3,61 a

l’Anoia vs. 3,52 a nivell del Principat). Val la pena destacar que el sector industrial presenta una

petita reculada a l’Anoia, en detriment a la tendència general, que és a l’augment.

Gràfic 4.5.- Taxes de variació de llocs assalariats per sectors a l’Anoia i Catalunya (2014)


Pel que fa als autònoms, l’any 2014 van augmentar en 59 llocs respecte el 2013, el que suposa una

variació de 0,77. La seva distribució fou 435 llocs de treball a l’agricultura; 1.007 a la indústria;

1.001 a la construcció i 5.296 al sector serveis.

Comparant-ho amb la mitjana catalana, el percentatge d’autònoms a la indústria de l’Anoia és

major, tot i que les diferències no són tan grans com en el cas dels assalariats. També val la pena

destacar que per primer cop el pes dels autònoms al sector industrial supera als del sector de la

construcció.

1,03

-0,18

0,86

3,61

6,50

1,42

2,49

3,52


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.6.- Comparativa de l’estructura d’autònoms de l’Anoia i Catalunya (2014)


Pel que fa a l’evolució dels darrers anys, veiem que també s’han donat taxes de variació negatives

en tot l’interval, excepte en els dos darrers anys, situant-se el creixement en un 0,12 l’any 2013 i

un 0,77 l’any 2014. Tot i això, aquest creixement del 2014 es troba per sota del creixement produït

arreu de Catalunya, que ha estat del 2,27.

Gràfic 4.7.- Taxes de variació de llocs de treball autònom a l’Anoia (2009-2014)



5,65

13,07 12,99

68,29

4,61 8,52

12,22

74,65

Anoia Catalunya

-6,61

-2,50 -2,01

-3,54

0,12 0,77


Capítol 4

Mercat laboral


Els sectors que més contribueixen a aquest creixement són el sector serveis (amb un augment del

2,29) i el sector industrial (amb un augment del 0,20). Mentrestant, l’agricultura i, especialment, la

construcció, presenten taxes negatives. És de destacar el major creixement produït a nivell de

Catalunya en el sector industrial i fins i tot en el sector de la construcció (mentre que a la comarca

el comportament d’aquest darrer ha estat negatiu)

Gràfic 4.8.- Taxes de variació d’autònoms per sectors a l’Anoia i Catalunya (2014)


Finalment, veiem quin és el pes de cada una de les dues formes d’afiliació. Així, el contrast es

troba sobretot en el cas de l’agricultura, on el pes dels autònoms és força superior, mentre que en

el cas de la indústria, la fórmula majoritària és el treball assalariats.

Gràfic 4.9.- Estructura de llocs de treball assalariats i autònoms de l’Anoia per sectors (2014)


-3,55

0,20

-4,30

2,29

-0,35

2,08

1,21

2,63


Anoia Catalunya


98

7.649

1.168

13.370

435 1.007 1.001

5.261

Assalariats Autònoms

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.10.- Pes de llocs de treball assalariats i autònoms de l’Anoia per sectors (2014)


Si analitzem els diferents subsectors econòmics, tenim que el sector agrari es caracteritza per un

predomini dels autònoms. En total, el sector compta amb 533 afiliats, dels quals un 81,6% són

autònoms i un 18,4% assalariats. És l’únic sector on els autònoms predominen sobre els

assalariats.

El sector industrial de l’Anoia comptava l’any 2014 amb 8.656 afiliats, dels quals la immensa

majoria (un 88%) eren assalariats. La branca que concentrava més ocupació era la de les indústries

del paper, amb 1.115 assalariats seguida de la fabricació de productes metàl·lics, amb 1.002

treballadors, les indústries tèxtils, amb 656 treballadors, i la confecció i el cuir i calçat, amb 608 i

565 assalariats respectivament.

18,39

88,37

53,85

71,76

81,61

11,63

46,15

28,24

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Assalariats Autònoms

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.11.- Assalariats dels principals subsectors industrials. Anoia (2014)


Els subsectors que han experimentat un millor comportament durant el darrer any han estat el de

fabricació de maquinària i equips no classificats en altres apartats (amb un creixement del 6,17

d’assalariats); la confecció (amb un increment del 3,93), la fabricació de productes metàl·lics (3,41

d’increment d’assalariats), les arts gràfiques i el paper. Per contra, els sectors que han

experimentat una pèrdua d’assalariats han estat alguns dels sectors ‘tradicionals’ com el cuir i

calçat (-10,46), el tèxtil (-4,93), a més de la metal·lúrgia o els productes alimentaris.

Gràfic 4.12.- Taxa de variació dels assalariats dels subsectors industrials. Anoia (2014)


-0,23

-4,93

3,93

-10,46

2,39

2,78

-3,02

3,41

6,17

-1,35

Productes alimentaris

Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Arts gràfiques

Metal·lúrgia

Productes metàl·lics

Màquinària i equips ncaa

Resta de sectors industrials

436

656

608

565

1.115

517

482

1.002

516


Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Arts gràfiques

Metal·lúrgia



Capítol 4

Mercat laboral


Pel que fa a la construcció, el sector comptava l’any 2014 amb 2.169 afiliats, dels quals un 53%

eren assalariats i la resta autònoms. Aquest sector ha perdut un 50% dels assalariats respecte l’any

2009, el que certifica una reculada importantíssima del sector. L’any 2014 és el primer que mostra

un guany en quan a assalariats, ja que incrementen un discret 0,86. En els autònoms, la caiguda és

del -4,30.

Finalment, pel que fa al sector serveis, l’any 2014 concentrava 18.631 afiliats, dels quals un 71%

eren assalariats i la resta autònoms. En quan als assalariats, veurem que la majoria es concentren

en el subsector del comerç al detall, amb 2.434 assalariats, seguit dels treballadors a

l’administració, amb 1.390 assalariats i els del comerç a l’engròs, amb 1.227 assalariats.

Gràfic 4.13.- Assalariats dels principals subsectors de serveis. Anoia (2014)


Dels subsectors més rellevants, la majoria han experimentat un creixement d’assalariats. En

primer lloc, trobem els assalariats a serveis de menjar i begudes, amb un increment del 10,27

d’assalariats, seguit del comerç al detall i l’educació, amb creixements del 5,00 i del 4,86

respectivament. Només el comerç a l’engròs presenta una davallada del – 0,49.

1.227

2.434

956

1.390

1.166

1.211

Comerç a l'engròs

Comerç al detall

Serveis de menjar i begudes

Administració pública

Educació

Activitats sanitàries

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.14.- Taxa de variació dels assalariats dels subsectors dels serveis. Anoia (2014)


-0,49

5,00

10,27

1,53

4,86

0,17

3,96

Comerç a l'engròs

Comerç al detall



Educació


Resta de sectors

Capítol 4

Mercat laboral


4.2.- Població activa i atur

La població activa local estimada1 ha patit oscil·lacions en aquests darrers anys a la comarca. L’any

2014, es situa en 60.249 persones, la xifra més baixa des de l’any 2008. D’aquestes, 32.558 són

homes (un 54,%) i 27.691 són dones (un 46%). En els darrers anys hi ha hagut una tendència a

l’augment fins l’any 2011, en què es dóna l’inici d’una reculada.

Gràfic 4.15.- Evolució de la població activa local estimada de l’Anoia (2008-2014)


Fins a l’any 2011, doncs, es donen taxes positives de creixement de la població activa local

estimada, mentre que en els darrers anys, l’evolució d’aquesta ha estat negativa, tenint un

decreixement del -1,07 l’any 2014.

1 La Població Activa Local Estimada és un càlcul implementat per la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Econòmic

Local de la Diputació de Barcelona, en la en base al padró municipal i a les taxes d’activitat de l’Enquesta de Població Activa (EPA) provincial (veure HERMES de la Diputació de Barcelona).


60.935 61.172 61.839 62.214 61.345 60.903 60.249

Pob. activa local estimada

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.16.- Taxes de variació de la població activa local estimada de l’Anoia (2009-2014)


L’evolució per sexes s’ha mantingut estable durant aquests anys, tot i que els homes han tendit a

una lleugera disminució mentre que el pes de les dones ha anat guanyant terreny, arribant a ser el

45,96% actual.

Gràfic 4.17.- Evolució de la població activa local estimada de l’Anoia per sexes (2008-2014)


0,39

1,09

0,61

-1,40

-0,72

-1,07


57,15

56,36

55,93

55,31

54,95

54,72

54,04

42,85

43,64

44,07

44,69

45,05

45,28

45,96

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Per franges d’edat, l’any 2014 hi ha 10.140 joves d’entre 16 i 29 anys (un 16,83%), 42.471

persones entre 30 i 55 anys (70,5%) i 7.638 de més de 55 anys (un 12,7%). Com s’observa en el

gràfic, el pes de la població jove tendeix a disminuir en els darrers anys.

Gràfic 4.18.- Evolució de la població activa local estimada de l’Anoia per grups d’edat

(2008-2014)


Per zones de la comarca, tenim que la major part de la població activa estimada es concentra a la

Conca d’Òdena (talment com la població en general) i ho fa en un 60%. A la resta, a l’Anoia Sud

trobem un 35% del total de la població activa comarcal, i a l’Alta Anoia en un 5%. En quan a

l’evolució per territoris, la zona de l’Anoia sud és a l’única que creix en aquest període de temps,

en gairebé 400 persones, mentre que a l’Alta Anoia i a la Conca d’Òdena aquesta disminueix.

24,16

22,76

21,37

20,05

18,81

17,84

16,83

64,45

65,93

67,45

68,54

69,28

69,98

70,49

11,39

11,30

11,18

11,41

11,91

12,18

12,68

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

De 16 a 29 anys De 30 a 55 anys Majors de 55 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.19.- Evolució de la població activa local estimada a l’Anoia per zones (2008-2014)


Així doncs, amb les taxes de variació, observem un comportament negatiu als tres territoris des de

l’any 2012. En el darrer any, la disminució ha estat significativa; -1,02 a la Conca d’Òdena, -1,36 a

l’Alta Anoia i -1,12 a l’Anoia Sud.

Gràfic 4.20.- Taxes de variació de la població activa local estimada de l’Anoia per zones (2009-2014)



3.273 3.266 3.300 3.258 3.206 3.160 3.117

37.095 37.142 37.406 37.516 36.870 36.552 36.179

20.567 20.764 21.133 21.440 21.269 21.191 20.953


0,13

-0,21

0,96 0,71

1,04

1,78

0,29

-1,27

1,45

-1,72 -1,60

-0,80 -0,86

-1,43

-0,37

-1,02 -1,36

-1,12



Capítol 4

Mercat laboral


Durant aquests anys, la variació de la població activa i del nombre d’aturats ha patit una evolució

diferent. Mentre que l’atur presenta increments més grans, la població activa s’estanca i fins i tot

es redueix lleugerament (al voltant d’un punt anual). En canvi, el creixement de l’atur és molt més

accentuat, tot i que el 2013 i 2014 es produeixen importants reduccions de l’atur.

Gràfic 4.21.- Evolució de les taxes de variació de la població activa local i del nombre d’aturats2 a

l’Anoia (2008-2014)


L’atur registrat a la comarca de l’Anoia ha estat d’11.086 persones a desembre del 2014, amb una

afectació lleugerament superior a les dones. Val a dir que abans de la crisi econòmica actual, el

percentatge de dones a l’atur era superior al dels homes i que des del 2008 ençà, aquesta

proporció s’ha anat equilibrant, un fet que també s’observa al conjunt de Catalunya.

Respecte el desembre del 2013, s’ha produït una reducció de 870 persones aturades, el que

suposa una reducció del -7,28. A la pràctica aquesta reducció ha tingut major impacte en sectors

com la indústria i la construcció, amb reculades importants del -10,24 i del -21,18 respectivament,

mentre que els serveis també ha tingut una davallada d’un -5,66. Els sectors agrícoles

incrementaven el seu pes amb un 7,38 i els aturats que no tenien una ocupació anterior també

han patit un augment del 5,67.

2 Taxa calculada en base a la variació del nombre d’aturats a 31 de desembre de l’any en curs.

0,39 1,09 0,61

-1,40 -0,72 -1,07

27,75

-5,28

5,35

11,93

-3,36

-7,28 Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014

Població activa local estimada Nombre d'aturats

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.22.- Evolució de l’atur registrat3 i de la taxa d’atur registrat a l’Anoia (2008-2014)


Les taxes d’atur més elevades el 2014 són les de Santa Margarida de Montbui (23,73%) i Vilanova

del Camí (23,2%). Ara bé, també cal esmentar altres municipis que tenen una taxa d’atur estimada

superior a la mitjana de la comarca, com Cabrera d’Anoia (21,2%) i Piera (20,06%). La capital de

comarca, Igualada, es situa en un 18,1%. Amb aquest mètode de càlcul, la taxa d’atur de la

província es situaria a desembre del 2014 en un 14,72 i la de Catalunya en un 14,66%.

3 Recomptes de l’atur registrat a 31 de desembre de l’any en curs i taxa d’atur del mateix període, calculada en base a la

població activa local estimada.

0

5

10

15

20

25

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

Des 2008 Des 2009 Des 2010 Des 2011 Des 2012 Des 2013 Des 2014

Nombre aturats Taxa d'atur

Capítol 4

Mercat laboral


Taula 4.1.- Atur a l’Anoia per poblacions (Desembre 2014)*

Municipi Aturats

registrats Variació

anual % variació

anual Taxa d'atur

registrat Variació

anual taxa

Argençola 9 -2 -18,18 7,89 -1,43

Bellprat 2 -1 -33,33 5,26 -1,88

Bruc, El 110 -28 -20,29 10,2 -2,15

Cabrera d'Anoia 155 -9 -5,49 21,2 -1,3

Calaf 341 -18 -5,01 19,59 -0,62

Calonge de Segarra 7 1 16,67 7,69 1,02

Capellades 424 -20 -4,50 16,02 -0,46

Carme 51 -16 -23,88 12,69 -3,3

Castellfollit de Riubregós 10 0 0,00 10,99 0,24

Castellolí 18 -3 -14,29 6,16 -1,31

Copons 13 -2 -13,33 8,33 -1,29

Hostalets de Pierola, Els 223 -8 -3,46 13,88 -0,47

Igualada 3.503 -249 -6,64 18,1 -1,05

Jorba 48 -7 -12,73 11,01 -1,63

Llacuna, La 54 -7 -11,48 12,16 -0,74

Masquefa 749 -24 -3,10 16,89 -0,35

Montmaneu 3 -1 -25,00 4,29 -0,97

Òdena 339 -32 -8,63 18,21 -1,74

Orpí 6 -2 -25,00 8 -2,81

Piera 1.553 -111 -6,67 20,06 -1,29

Pobla de Claramunt, La 166 -36 -17,82 15,24 -3,04

Prats de Rei, Els 20 -13 -39,39 7,12 -4,1

Pujalt 4 1 33,33 4,04 1,01

Rubió 10 2 25,00 8,55 1,28

Sant Pere Sallavinera 7 2 40,00 9,09 2,68

Sant Martí de Tous 52 -11 -17,46 9,56 -1,83

Sant Martí Sesgueioles 31 6 24,00 15,35 2,26

Santa Margarida de Montbui 1.173 -115 -8,93 23,73 -2,1

Santa Maria de Miralles 8 -3 -27,27 11,27 -5,4

Torre de Claramunt, La 363 -53 -12,74 17,82 -2,38

Vallbona d'Anoia 103 -7 -6,36 14,17 -0,6

Veciana 4 2 100,00 5,13 2,6

Vilanova del Camí 1.527 -106 -6,49 23,2 -1,45

Anoia 11.086 -870 -7,28 18,4 -1,23

Font: Diputació de Barcelona. Hermes *Dades a 31 de desembre de 2014. La variació anual es mesura respecte a la dada a desembre de 2013

Capítol 4

Mercat laboral


Mapa 4.1.- Taxes d’atur registrat als diferents municipis de l’Anoia (desembre 2014)

Font: Hermes / Sitmun – Diputació de Barcelona

Capítol 4

Mercat laboral


L’atur a l’Anoia es concentra als municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Piera i Santa Margarida

de Montbui, tots ells pertanyents a la Conca d’Òdena, excepte Piera, que pertany a l’Anoia Sud.

Entre aquests quatre municipis aglutinen el 70% de l’atur registrat a la comarca.

Per sexes, veiem com l’estructura de l’atur a l’Anoia i a Catalunya és similar, tot i que el pes de les

dones a nivell anoienc és superior (amb un 54,9%), mentre que a nivell català la distribució es

troba força més igualada.

Gràfic 4.23.- Distribució de l’atur per sexes a l’Anoia i Catalunya (desembre 2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori d’Empresa i Ocupació

En quan a l’evolució de la distribució de l’atur per sexes, veiem una certa estabilitat en els darrers

anys, amb el predomini constant del % de dones, que s’ha anat consolidant amb el temps.

Gràfic 4.24.- Evolució de la distribució d’atur registrat per sexe a l’Anoia (desembre 2008-2014)


45,11

49,10

54,89

50,90

Anoia

Catalunya

Homes Dones

48,94

50,25

47,30

48,44

48,41

47,34

45,11

51,06

49,75

52,70

51,56

51,59

52,66

54,89

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Per grups d’edat, les diferències més rellevants són que l’atur de l’Anoia conté un major

percentatge dels grups menors de 25 anys (un 1,5% més) i també és lleugerament superior en el

grup de major de 54 anys.

Gràfic 4.25.- Distribució de l’atur per grups d’edat a l’Anoia i Catalunya (desembre 2014)


En quan a la seva evolució a l’Anoia, veiem com s’eixampla amb el temps el grup de 40 a 54 anys

en detriment del grup de 25 a 39 anys. També el grup de majors de 54 anys es va fent gran,

mentre que hi ha una lleugera disminució del percentatge dels grups més joves respecte el total.

Gràfic 4.26.- Evolució de la distribució de l’atur per edats a l’Anoia (desembre 2008-2014)


11,65

9,97

8,72

9,13

8,40

7,83

7,85

42,22

41,34

39,25

37,68

35,16

32,69

29,86

28,27

31,36

34,07

34,93

37,59

38,51

38,83

17,86

17,33

17,96

18,26

18,85

20,97

23,46

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Menors de 25 anys De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys Majors de 54 anys

7,85

6,39

29,86

31,56

38,83

39,32

23,46

22,73

Anoia

Catalunya

Menors de 25 De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys Majors de 54 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Segons l’ocupació anterior, podem veure que a l’Anoia hi ha un major pes d’aquells que provenen

de la indústria, mentre que en el cas català es donen percentatges majors dels provinents de la

construcció i dels serveis.

Gràfic 4.27.- Distribució de l’atur per ocupació anterior a l’Anoia i Catalunya (desembre 2014)


Si ens fixem en la seva evolució a l’Anoia, veiem una lleugera disminució percentual d’aquells

aturats provinents de indústria i un augment dels provinents del sector serveis.

Gràfic 4.28.- Evolució de la distribució de l’atur per ocupació anterior a l’Anoia (desembre 2009-2014)


2,62

2,59

21,59

13,63

9,36

11,95

58,19

66,17

8,24

5,67

Anoia

Catalunya

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior

1,07

1,28

1,80

2,11

2,27

2,62

30,92

27,10

22,96

22,88

22,30

21,59

14,82

13,59

13,01

13,15

11,02

9,36

46,91

48,91

53,62

54,62

57,19

58,19

6,28

9,12

8,60

7,24

7,23

8,24

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior

Capítol 4

Mercat laboral


Segons la durada de la demanda, tenim que a l’Anoia hi ha percentatges superiors dels aturats de

llarga durada, és a dir, d’aquells de més de 24 mesos. En la resta de categories, l’estructura és

força similar, llevat dels de curta durada, on el percentatge és superior a Catalunya.

Gràfic 4.29.- Distribució de l’atur per durada de la demanda a l’Anoia i Catalunya (des 2014)


Per zones, veiem que, lògicament, la Conca d’Òdena és on es concentra el major nombre

d’aturats, degut al seu major pes poblacional i d’activitat.

Gràfic 4.30.- Evolució de l’atur registrat a l’Anoia per zones (desembre 2008-2014)


Des 2008 Des 2009 Des 2010 Des 2011 Des 2012 Des 2013 Des 2014

285 379 349 390 506 481 459

5.711

7.162 6.684

7.107

7.882 7.523

6.936

2.675

3.536 3.459 3.556 3.984 3.952 3.691


26,04

12,85

6,71 6,49 4,85 4,82 3,75 3,18

31,30 28,58

13,54

7,06 6,50 5,15 4,39 3,59 3,65

27,55

Fins a 3 mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 a 9 mesos

De 9 a 12 mesos

De 12 a 15 mesos

De 15 a 18 mesos

De 18 a 21 mesos

De 21 a 24 mesos

Més de 24 mesos

Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la taxa d’atur, l’evolució d’aquesta és similar en les tres zones de la comarca, per bé que

la de la Conca d’Òdena i la de l’Anoia Sud són superiors a la de l’Alta Anoia. En els darrers dos

anys, la taxa ha evolucionat lleugerament a la baixa.

Gràfic 4.31.- Evolució de la taxa d’atur registrat de l’Anoia per zones (desembre 2008-2014)


També és interessant de veure la diferent distribució de la taxa d’atur per sexe i edats. D’aquesta

manera, veiem una gran afectació en grups menors de 20 anys i en els majors de 55 anys i, a més,

afectant de manera més notable a les dones.

Gràfic 4.32.- Taxa d’atur registrat de l’Anoia per sexe i edats (desembre 2014)


0

5

10

15

20

25

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014


43,69

15,19

16,47

15,71

15,72

18,98

22,55

24,58

42,87

48,49

32,21

16,45

13,20

11,70

11,47

12,78

14,89

16,82

24,75

27,18

Menors de 20 anys

De 20 a 24 anys

De 25 a 29 anys

De 30 a 34 anys

De 35 a 39 anys

De 40 a 44 anys

De 45 a 49 anys

De 50 a 54 anys

De 55 a 59 anys

Majors de 59 anys

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Finalment, en aquest apartat referent a l’atur, comentem una nova dada relativa a l’atur, que

ofereix el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que és la taxa d’atur

registral4. Així, comparant l’evolució de la taxa a l’Anoia i Catalunya, veiem que a la comarca

aquesta es situa sempre 4-5 punts per sobre de la mitjana.

Gràfic 4.33.- Evolució de la taxa d’atur registral de l’Anoia i Catalunya (desembre 2008-2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya)

Pel que fa a l’evolució de la composició de les prestacions per desocupació, a l’Anoia l’any 2014

2.379 persones eren beneficiàries de prestacions contributives, 2.891 d’assistencials (subsidis) i

680 percebien la renda activa d’inserció. Al llarg d’aquests anys han tendit a augmentar els

beneficiaris de la renda activa d’inserció, mentre que han disminuït els beneficiaris de prestacions

contributives. Els darrers anys hi ha una tendència al creixement dels beneficiaris de la renda

activa d’inserció, però aquest creixement cada vegada és més limitat. La resta de prestacions,

presenten taxes negatives els darrers dos anys.

4 La taxa d’atur registral l’elabora el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya de forma

trimestral. Es calcula a partir de l’atur registrat a les oficines del SOC i una aproximació a la població activa registrada (calculada com a suma de l'atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social de la població de 16 a 64 anys resident en el territori considerat). Aquest indicador s'ofereix per a diversos nivells territorials inclòs el municipal.

15,95

20,41 19,51

20,8

23,36 22,74 20,95

11,91

15,89 16 17,66

18,81 18,39 16,83

desembre de 2008

desembre de 2009

desembre de 2010

desembre de 2011

desembre de 2012

desembre de 2013

desembre de 2014

Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.34.- Evolució dels beneficiaris de prestacions per desocupació. Anoia (2009-2014)


Gràfic 4.35.- Taxes de variació dels beneficiaris de prestacions per desocupació. Anoia (2010-2014)



5.391

4.077 3.675 3.746

3.178

2.379

3.505 3.407 3.298 3.384 3.261

2.891

151 263 443 547 632 680

Nivell contributiu Nivell assistencial Renda activa d'inserció

-24,37

-9,86

1,93

-15,16

-25,14

-2,80 -3,20

2,61

-3,63 -11,35

74,17 68,44

23,48 15,54

7,59


Nivell contributiu Nivell assistencial Renda activa d'inserció

Capítol 4

Mercat laboral


4.3.- Contractació

L’any 2014 es dóna un augment notable de contractes respecte l’any anterior, que produeix un

pujada de la contractació temporal (24.589 contractes, 2.377 més que el 2013) i de la indefinida

(2.850 contractes, 782 més que el 2013).

Gràfic 4.36.- Evolució de la contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2008-2014)


Com veiem el creixement de la taxa de contractació indefinida és superior a la temporal per primer cop en els darrers anys, augmentant més del doble que la taxa de contractació temporal.

Gràfic 4.37.- Taxes de contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2009-2014)



22.742

18.154

20.382 21.919 22.470 22.212

24.589

4.537 3.026 2.522 2.447 2.452 2.068 2.580

Temporals Indefinits

-20,17

12,27 7,54

2,51

-1,15

10,70

-33,30

-16,66

-2,97

0,20

-15,66

24,76


Temporals Indefinits

Capítol 4

Mercat laboral


Tot i aquest augment produït l’any 2014, el volum de contractes temporals continua essent molt

superior al dels indefinits, que no arriben ni a un 10%. Així, es produeix un certa recuperació

respecte l’any 2013 però tot i això el percentatge encara es situa com un dels més baixos de tota la

sèrie dels darrers anys.

Gràfic 4.38.- Evolució del pes de la contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2008-2014)


Si observem el comportament de la contractació l’any 2014, veurem que la temporalitat afecta de

manera més notable a les dones, amb un percentatge lleugerament superior al dels homes.

Gràfic 4.39.- Pes de la contractació temporal i indefinida per sexes. Anoia (2014)


16,63 14,29 11,01 10,04 9,84 8,52 9,50

83,37 85,71 88,99 89,96 90,16 91,48 90,50


Indefinits Temporals

10,19

8,79

89,81

91,21

Homes

Dones


Capítol 4

Mercat laboral


En els darrers anys, hi ha hagut petites oscil·lacions, amb anys amb més contractes a homes que

dones i viceversa.

Gràfic 4.40.- Evolució de la composició dels contractes per sexe. Anoia (2008-14)


Per edats, també veiem com aquesta temporalitat és més accentuada en els segments més joves

de població, tot i que les diferències tampoc són molt grans.

Gràfic 4.41.- Pes de la contractació temporal i indefinida per edats. Anoia (2014)


51,52

50,04

51,73

50,79

48,14

47,38

50,52

48,48

49,96

48,27

49,21

51,86

52,62

49,48

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Homes Dones

5,47

5,56

8,69

10,35

12,93

94,53

94,44

91,31

89,65

87,07

Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 44

Majors de 44


Capítol 4

Mercat laboral


Pel que fa la seva evolució, veiem una tendència a l’augment a contractes a persones de 30 a 44

anys mentre que la franja de contractes a gent jove disminueix lentament.

Gràfic 4.42.- Evolució de la composició dels contractes per edats. Anoia (2008-14)


Per sectors, observem una distribució desigual, però és en l’agricultura i en la indústria que el pes

de la temporalitat és més accentuada. La construcció és el sector que presenta un major pes de

contractes indefinits.

Gràfic 4.43.- Pes de la contractació temporal i indefinida per sectors. Anoia (2014)


10,52

7,50

5,95

5,81

3,49

2,57

3,70

20,28

21,17

20,66

19,36

17,57

16,76

17,48

17,94

18,84

18,14

17,50

19,00

17,92

16,56

37,27

38,17

39,68

42,38

44,37

46,78

45,18

14,00

14,32

15,56

14,95

15,58

15,98

17,08

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Menors de 20 De 20 a 24 De 25 a 29 De 30 a 44 Majors de 44

4,30

6,99

14,62

10,72

95,70

93,01

85,38

89,28

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis


Capítol 4

Mercat laboral


Ens els darrers anys, creix notablement el nombre de contractes en el sector serveis, en detriment

de la resta de sectors. Tot i això, l’any 2014 es dóna un creixement notable dels contractes al

sector industrial, duplicant el percentatge de l’any anterior.

Gràfic 4.44.- Evolució de la composició dels contractes per sectors. Anoia (2008-14)


Seguidament, fem l’anàlisi de les ocupacions que presenten un major nombre de contractes

durant el 2014. En aquest sentit, els peons d’indústries manufactureres són la categoria que ha

experimentat un major nombre de contractes, seguit a molta distància per professionals de la

salut, altres tipus de personal de neteja, dependents de botigues i magatzems i treballadors

assalariats dels serveis de restauració. En aquest recompte cal tenir en compte també la rotació

existent en cada sector i categoria.

1,58

1,69

1,78

1,52

1,38

1,39

2,14

15,36

13,05

14,20

14,83

11,91

12,17

33,42

10,17

9,52

8,82

5,34

3,96

3,92

4,05

72,88

75,75

75,20

78,31

82,75

82,52

60,38

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014


Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.45.- Nombre de contractes per les principals ocupacions. Anoia (2014)


Si analitzem el període 2011-14, les ocupacions que presenten una major taxa de contractació són

els empleats domèstics5. Tot seguit trobem la categoria de muntadors i engalzadors en fàbriques

treballadors de la indústria de l’alimentació, begudes i tabac i tècnics sanitaris.

Gràfic 4.46.- Principals taxes de variació de contractes per ocupació. Anoia (2011-14)*

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori d’Empresa i Ocupació *La taxa dels empleats domèstics ha estat 1.490,91

5 Produït sobretot per la reforma que va entrar en vigor l’1 de gener de 2012 pel qual es produeix la integració de les

persones treballadores del servei domèstic al règim general de la Seguretat Social.

1.669

1.098

1.367

1.460

1.072

1.494

5.442

Professionals de la salut

Prof. suport serveis jurídics, socials i sim.

Treballadors assalariats serveis restauració

Dependents botigues i magatzems

Treballadors fusta, tèxtil, confecció, pell i calçat

Altre tipus de personal de neteja

Peons indústries manufactureres

63,79

80,16

75,31

61,27

51,65

50,34

134,48

33,33

407,80

61,11

27,23

55,27

43,29

Professionals de la salut

Tècnics sanitaris i professionals teràpies alternatives

Tècnics tecnologies informació i comunicació (TIC)

Treballadors que tenen cura persones, serv. salut

Altres treballadors que tenen cura persones

Treballadors serveis de protecció i seguretat

Treballadors indústria alimentació, begudes i tabac

Treballadors fusta, tèxtil, confecció, pell i calçat

Muntadors i engalzadors en fàbriques

Empleats domèstics

Ajudants preparació aliments

Recollidors residus, venedors carrer i altres sim.

Peons agraris, forestals i pesquers

Peons indústries manufactureres

Capítol 4

Mercat laboral


També ens interessa veure quines ocupacions han presentat un major creixement en quan a

contractes indefinits. Així tenim que els treballadors de la fusta, ajudants de preparació d’aliments,

dependents de botigues i magatzems i empleats domèstics presenten els majors increments en

quan a contractes indefinits en la sèrie del 2011 al 2014.

Gràfic 4.47.- Principals augments de contractes fixos per ocupació. Anoia (2011-14)*


Analitzem també la contractació realitzada a través de les Empreses de Treball Temporal (ETT). El

contractes gestionats per aquestes empreses han anat augmentant en els darrers anys, assolint el

màxim de 8.405 contractes el 2013, reduint-se lleugerament durant el 2014 fins al 8.344

contractes.

22

29

26

29

61

20

75

55

70

Tècnics ciències i enginyeries

Tècnics tecnologies informació i comunicació …

Administratius amb atenció al públic ncaa

Treballadors assalariats serveis restauració

Dependents botigues i magatzems

Mecànics ajustadors maquinària

Treballadors fusta, tèxtil, confecció, pell i …

Empleats domèstics

Ajudants preparació aliments

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.48.- Contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2008-2014)


Per sexes, hi ha un predomini generalitzat dels homes, excepte l’any 2013. L’any 2014 hi ha un pes

major dels homes (60,2%) per sobre de les dones (39,8%).

Gràfic 4.49.- Comparativa de contractes realitzats per ETT per sexes. Anoia (2008-2014)


Per grups d’edat, veiem una disminució paulatina del pes del grup de joves de 19 a 24 anys i un

augment molt significatiu del grup de 30 a 44 anys. També tendeixen a augmentar el percentatge

dels majors de 44 anys.


5.883

3.875

4.785

6.261

7.999 8.405 8.344

54,19

58,27

56,38

57,21

52,04

48,70

60,19

45,81

41,73

43,62

42,79

47,96

51,30

39,81

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.50.- Comparació de la contractació per ETT per grups d’edat. Anoia (2008-2014)


Finalment, veiem fins a quin punt tenen incidència aquest tipus de contractes en relació al total de

contractació. Així, veiem com, malgrat una davallada l’any 2009, la tendència ha estat a guanyar

importància en relació al total de contractes, fins arribar al 34% del 2013. L’any 2014, aquesta

importància s’ha reduït lleugerament, arribant al 30,7% del total de contractes realitzats.

Gràfic 4.51.- Pes dels contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2008-2014)


13,72

6,74

4,31

2,60

1,24

0,57

1,05

26,82

23,51

20,84

18,35

15,03

12,41

12,31

17,63

22,84

22,03

19,17

21,69

20,26

19,79

33,06

39,10

42,42

50,25

52,36

56,26

54,66

8,77

7,82

10,41

9,63

9,69

10,49

12,19

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Menors de 19 anys De 19 a 24 anys De 25 a 29 anys

De 30 a 44 anys Majors de 44 anys

21,57 18,30 20,89 25,70 32,10 34,62 30,71

78,43 81,70 79,11 74,30 67,90 65,38 69,29


Contractes per ETT's Resta de contractes

Capítol 4

Mercat laboral


Per acabar, fem un repàs a les ofertes de treball gestionades a través del Servei d’Ocupació de

Catalunya, que durant l’any 2014 ha estat de 378 ofertes6 de treball que tenien com a lloc de

destinació la comarca de l’Anoia, que suposen un 1,89% d’ofertes de la demarcació de Barcelona i

un 1,26% del total de Catalunya. També disposem de la dada d’ofertes registrades per les

empreses al portal d'Internet Feina Activa l’any 2014, de les quals 553 tenien com a lloc de treball

la comarca de l’Anoia.

Gràfic 4.52.- Evolució de les ofertes gestionades pel SOC amb l’Anoia com a lloc de treball

(2008-2014)


6 Ofertes registrades a les oficines dels serveis públics d'ocupació amb lloc de treball a l’Anoia. Dades extretes de

l’estadística d'ofertes de llocs de treball (2014) de l’Observatori d’Empresa i Ocupació.


755

650

1.016

622

259 241

378

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.53.- Evolució del pes de les ofertes gestionades pel SOC amb l’Anoia com a lloc de

treball respecte les comarques de Barcelona i el total de Catalunya (2008-2014)


1,97 2,17

2,58 2,56

2,32

1,78 1,89

1,14 1,25

1,48 1,49 1,41

1,14 1,26


Respecte Barcelona Respecte Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Capítol 5

Teixit productiu

Capítol 5

Teixit productiu


5.1- Estructura del teixit productiu

A l’Anoia, l’any 2014 hi havia 3.110 empreses, de les quals 46 pertanyien al sector de l’agricultura,

580 al sector de la indústria, 287 a la construcció i 2.197 al sector serveis.

Gràfic 5.1.- Empreses de l’Anoia per sectors (2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona)

Si les analitzem en funció de la grandària, l’any 2014 les empreses de l’Anoia eren bàsicament

empreses petites (fins a 10 treballadors), en un total de 2.714 empreses. Les empreses de més de

250 treballadors eren 6 a tota la comarca, una menys que l’any 2013.

Gràfic 5.2.- Empreses de l’Anoia per grandària (2014)


1,48%

18,65%

9,23%

70,64%


87,27%

10,87% 1,67% 0,19%

Fins a 10 treballadors De 11 a 50 treballadors

De 51 a 250 treballadors Més de 250 treballadors

Capítol 5

Teixit productiu


Per sectors, veiem com tan sols en la indústria es dóna una major diversitat, amb un pes

significatiu d’empreses majors de 10 treballadors, proper al 20%. En la resta, el predomini de les

microempreses és total.

Gràfic 5.3.- Empreses de l’Anoia per sector i grandària (2014)


Gràfic 5.4.- Empreses de l’Anoia per grandària i sector (2014)


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis



45

1

0

0

438

113

26

3

267

18

2

0

1.964

206

24

3

Fins 10 treballadors

De 11 a 50 treballadors

De 51 a 250 treballadors

Més de 250 treballadors


Capítol 5

Teixit productiu


En els darrers anys s’ha produït una notable davallada en el teixit empresarial, que ha passat de les

més de 3.600 empreses l’any 2008, a les poc més de 3.100 l’any 2014. Aquesta pèrdua, tot i que

progressiva, es veu accentuada als anys 2009 i 2012, mentre que en l’actualitat sembla haver

disminuït el grau de destrucció d’aquest teixit productiu. Per primer cop en els anys de la sèrie es

produeix un augment del nombre d’empreses, creixent en 57 empreses el darrer any.

Gràfic 5.5.- Evolució del nombre d’empreses de l’Anoia (2008-2014)


En quan a la taxa de variació, doncs, mentre que el 2009 i 2012 es donen taxes de destrucció molt

altes (del -7,63 i -5,29), el 2014 per primer cop la taxa és positiva, augmentant el nombre

d’empreses un 1,87 respecte el darrer any (en nombres absolutes, l’augment és de 57 empreses

respecte el 2013).


3.683 3.402 3.352 3.270

3.097 3.053 3.110

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.6.- Taxes de variació d’empreses de l’Anoia (2009-2014)


Per sectors, el que presenta una evolució pitjor és el de la construcció, perdent una empresa. El

sector de l’agricultura no pateix variacions. En canvi tant la indústria com els serveis, presenten

taxes de creixement positives, ja que la primera guanya 10 empreses respecte el 2013 i la segona

48 més que el 2013, el què suposa un creixement del 2,23.

Gràfic 5.7.- Taxes de variació d’empreses per sectors (2013-2014)


L’any 2014, doncs, es trenca la tendència negativa dels darrers anys. D’aquesta manera, sols la

construcció presenta un índex negatiu, la resta presenten per primera vegada creixements després

d’anys de reculades. Comentari a part mereix l’agricultura, que és un sector amb unes dinàmiques

pròpies i que durant aquests anys sí que experimenta índexs de creixement.

-7,63

-1,47 -2,45

-5,29

-1,42

1,87


0,00

1,75

-0,35

2,23


Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.8.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per sectors. Anoia (2009-2014)


Respecte la grandària de les empreses, es produeix un pèrdua d’una empresa gran i un creixement

de dues empreses en el camp de les mitjanes (de 50 a 250 treballadors). També creix el nombre

d’empreses petites (fins a 10 treballadors) en 59, mentre que l’única reducció es dóna en

empreses d’11 a 50 treballadors, amb una disminució de 3 empreses.

Gràfic 5.9.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per grandària. Anoia (2009-2014)


-7,37 -9,16 -9,46

-14,29

-1,19 -1,86

-13,43

16,67

-2,67

0,27

-8,62

0,00

-4,93 -8,09 -5,66

0,00

-1,63

0,00 0,00 0,00 2,22

-0,88

4,00

-14,29

Fins a 10 treballadors De 11 a 50 treballadors De 51 a 250 treballadors

Més de 250 treballadors


-3,33

-10,42

-18,86

-3,94

17,24

-2,79

-8,85

0,27

17,65

-1,59

-16,03

-0,31

5,00

-5,19

-19,62

-3,12

9,52

-2,56 -3,68 -1,01

0,00 1,75

-0,35

2,23



Capítol 5

Teixit productiu


També és interessant veure la distribució del teixit empresarial per les diferents zones de la

comarca. Així, a la Conca d’Òdena és on es concentra la majoria de les empreses anoienques amb

un total de 2.112 empreses, mentre que a l’Anoia sud n’hi havia 760 i a l’Alta Anoia 238.

Gràfic 5.10.- Distribució del total d’empreses de l’Anoia per zones (2014)


Veiem com l’estructura és similar en les tres zones (el sector serveis n’és el predominant), però

amb lleugeres diferències a l’Alta Anoia, que és on l’agricultura assoleix un percentatge força

notable i els serveis el més baix de les tres zones. La Conca d’Òdena destaca també pel nombre

absolut d’empreses del sector industrial.

7,65%

67,91%

24,44%


Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.11.- Empreses de l’Anoia per sectors i zones (2014)


L’evolució de la variació de les empreses per zones de la comarca és força similar. En totes elles es

donen taxes de variació negatives fins l’any 2013. El 2014, s’inverteix la tendència i es donen

creixements generalitzats, des del més minso com és el de l’Anoia Sud (0,26) fins al més notable,

que és el de la Conca d’Òdena (2,52). El creixement de l’Alta Anoia es situa en un 1,28.

10,08

0,52

1,45

21,01

18,89

17,24

10,08

7,58

13,55

58,82

73,01

67,76

Alta Anoia

Conca d'Òdena

Anoia Sud


24 11 11 50

399

131 24

160 103 140

1.542

515



Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.12.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per zones . Anoia (2009-2014)


També en relació a la grandària, l’estructura és similar en els tres zones de la comarca. Potser val

la pena destacar que, a la Conca d’Òdena trobem 5 empreses de més de 250 treballadors, mentre

que a l’Anoia Sud en trobem 1.

Gràfic 5.13.- Empreses de l’Anoia per grandària i zones. Anoia (2014)


1,69

-8,02 -8,92

3,73

-1,71 -2,28

-4,00

-1,74

-3,85

-1,25

-5,08

-7,03

-0,84 -1,58 -1,17

1,28

2,52

0,26



203

1.848

663

31

224 83

4 35 13 0 5 1




Capítol 5

Teixit productiu


En quan a la variació produïda el darrer any, a l’alta Anoia bàsicament han augmentat les

empreses de 10 a 50 treballadors, mentre que les petites han disminuït lleugerament. En el cas de

la Conca d’Òdena s’han donat augments en empreses de fins a 10 treballadors i de 50 a 250

treballadors, amb una davallada de les empreses més grans de 250 treballadors. Finalment, a

l’Anoia Sud, hi ha un lleuger creixement de les empreses fins a 50 treballadors i un descens de les

de 50 a 250. Una empresa ha assolit la xifra de més de 250 treballadors respecte l’any passat.

Gràfic 5.14.- Taxes de variació de les empreses de l’Anoia per grandària i zones (2014)


-0,49

3,30 0,15

14,81

-3,45

1,22 0,00

9,38

-7,14

0,00

-28,57

0,00




Capítol 5

Teixit productiu


5.2.- Anàlisi dels subsectors empresarials

Indústria

En l’anàlisi dels subsectors del teixit empresarial, la majoria d’empreses de la indústria es

concentren en els subsectors de la fabricació de productes metàl·lics (83 empreses), seguides del

tèxtil (amb 71) i la confecció (amb 67). També es de destacar les 47 empreses del subsector de

productes alimentaris i les 41 de les arts gràfiques.

Gràfic 5.15.- Empreses industrials de l’Anoia per subsectors principals (2014)


Des del 2009, el sector industrial ha perdut pes específic, passant de 645 empreses a 570

empreses el 2013, mentre que l’any 2014 es produeix un augment de 10 empreses del sector

industrial. A nivell de treballadors, però, la pèrdua ha estat constant durant tot el període, i

malgrat el creixement d’empreses del darrer any, el nombre de treballadors ha disminuït en 14

persones.

47

71

67

34

33

41

8

83

30


Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Arts gràfiques

Metal·lúrgia



Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.16.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de la indústria. Anoia (2009-2014)


L’evolució dels darrers anys mostra una tendència a la disminució generalitzada fins l’any 2013. En

el sector de productes alimentaris, aquesta continua durant el 2014, mentre que en sectors com el

tèxtil i la fabricació de productes metàl·lics, es dóna un lleuger augment. En el cas de la confecció,

el creixement és notable (11 empreses més que el 2013).

Gràfic 5.17.- Evolució d’empreses als principals subsectors industrials. Anoia (2009-2014)



645 627 617 585 570 580

9.067 8.895 8.249

7.757 7.663 7.649

Empreses Treballadors

55

84

72

87

56

80

68

88

53

80

65

89

53

76

56

81

49

69

56

81

47

71 67

83

Productes alimentaris Tèxtil Confecció Fabricació prod. metàl·lics


Capítol 5

Teixit productiu


Com hem vist, doncs, les empreses dels principals sectors tenen comportaments a la baixa

fins l’any 2013. El 2014 es produeixen augments positius en el tèxtil, confecció (el més

destacat amb un 19,64), arts gràfiques i productes metàl·lics.

Gràfic 5.18.- Variació d’empreses dels principals sectors industrials. Anoia (2010-2014)


Els subsectors que presenten un comportament més positiu durant el 2014 són, com ja hem dit , la

confecció, arts gràfiques, tèxtil i productes metàl·lics. Per contra, els sectors amb un pitjor

comportament són la metal·lúrgia, el de maquinària, productes alimentaris, paper i cuir i calçat.

Gràfic 5.19.- Taxes de variació d’empreses dels principals sectors industrials. Anoia (2014)


1,82

-5,36

0,00

-7,55 -4,08 -4,76

0,00

-5,00

-9,21

2,90

-5,56 -4,41

-13,85

0,00

19,64

-2,86 -2,94

3,03

14,71

5,13

1,15 1,14

-8,99

0,00 2,47


Productes alimentaris Tèxtil Confecció Arts gràfiques Productes metàl·lics

-4,08

2,90

19,64

-2,86

-2,94

5,13

-11,11

2,47

-6,25

0,00


Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Arts gràfiques

Metal·lúrgia



Resta de sectors industrials

Capítol 5

Teixit productiu


Serveis

En el sector serveis, trobem que l’any 2014 hi ha 540 empreses de comerç al detall, 283 de menjar

i begudes i 191 de comerç a l’engròs. L’administració pública també té notable presència en

aquest apartat, amb un total de 109 empreses, i l’educació amb 103 empreses.

Gràfic 5.20.- Nombre d’empreses de serveis de l’Anoia per subsectors principals (2014)


Com veiem, també es dóna una certa reculada fins l’any 2014, on s’inverteix la tendència i per

primer cop en els darrers anys creix el nombre d’empreses en 48, i el nombre de treballadors

augmenta també en 466 persones.

191

540

283

109

103

Comerç a l'engròs

Comerç al detall



Educació

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.21.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors dels serveis. Anoia (2009-2014)


Tot i la tendència a la disminució en els darrers anys als principals subsectors, l’any 2014

presenten taxes de creixement positives, especialment els serveis de menjars i begudes i

l’educació, que augmenten en 20 i 6 empreses respectivament.

Gràfic 5.22.- Evolució del nombre d’empreses dels principals subsectors de serveis. Anoia (2009-2014)



2.242 2.248 2.241 2.171 2.149 2.197

13.387 13.733 13.297 12.900 12.904 13.370


210

544

254

114 97

200

570

262

115 94

208

565

274

112 93

189

543

270

106 98

187

538

263

108 97

191

540

283

109 103

Comerç a l'engròs Comerç al detall Serveis de menjar i begudes


Educació


Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.23.- Variació d’empreses dels principals sectors de serveis. Anoia (2010-2014)


En quan a l’evolució del 2014, tenim que els subsectors que presenten un millor comportament

són els serveis de menjars i begudes, l’educació i les activitats sanitàries . És de destacar que es

dóna un creixement generalitzat d’empreses en els principals subsectors.

Gràfic 5.24.- Taxes de variació d’empreses dels principals sectors serveis. Anoia (2014)


-4,76

4,00

-9,13

-1,06

2,14

4,78

-0,88

-3,89

-0,92

0,37

3,15 4,58

-1,46 -2,59

7,60

0,88

-2,61

-5,36

1,89 0,93

-3,09

-1,06

5,38

-1,02

6,19


Comerç a l'engròs Comerç al detall Serveis de menjar i begudes

Administració pública Educació

2,14

0,37

7,60

0,93

6,19

4,26

1,43

Comerç a l'engròs

Comerç al detall



Educació


Resta de sectors

Capítol 5

Teixit productiu


Construcció

La construcció és un sector que presenta unes davallades importants i continuades en els darrers

anys. Fins i tot l’any 2014 té un comportament diferenciat de la resta de sectors, perdent una

empresa i guanyant tan sols 10 treballadors.

Gràfic 5.25.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de la construcció. Anoia (2009-2014)


Els subsectors de la construcció, en general, presenten una evolució negativa, excepte el de les

obres d’enginyeria civil en el 2014.

Gràfic 5.26.- Variació d’empreses dels subsectors de la construcció. Anoia (2010-2014)


-5,59

-21,71

-17,65

-2,04 -4,17

-20,00 -16,67

-20,00

-12,50

14,29

-10,00 -12,90

-20,58

-4,15

1,08


Construcció d'immobles Obres d'enginyeria civil Activitats especialitzades


486 443 372 299 288 287

2.397 2.182

1.801

1.262 1.158 1.168

Empreses Assalariats

Capítol 5

Teixit productiu


Agricultura

Pel que fa a l’agricultura, és l’únic sector que ha viscut creixements discontinus. Tot i així, durant el

2014 manté el mateix nombre d’empreses i augmenta en un sol treballador.

Gràfic 5.27.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de l’agricultura. Anoia (2009-2014)


Si n’analitzem els subsectors, també veiem una major variabilitat, tot i que en el cas d’agricultura,

ramaderia i caça és el que mostra un comportament més positiu. Tot i això, durant el 2014 no

s’han registrat canvis significatius.

Gràfic 5.28.- Variació d’empreses dels subsectors de l’agricultura. Anoia (2010-2014)



29 34

40 42 46 46 54

109

93 91 97 98


20,00 20,00

2,78

13,51

0,00 0,00

-25,00

33,33

-25,00

0,00 0,00 1,00 2,00 3,00 4,00


Agricultura, ramaderia, caça Silvicultura i explotació forestal Pesca i aqüicultura

Capítol 5

Teixit productiu


5.3.- Activitats intensives en coneixement

En aquest apartat fem un repàs a les empreses de sectors tecnològics o amb uns usos tecnològics

destacats1. En el camp industrial, l’any 2014 trobem 4 empreses a l’Anoia de tecnologia alta, que

ocupen a 54 treballadors. Pertanyen als subsectors de fabricació de components electrònics,

d’ordinadors i equips perifèrics i del sector aeronàutic.

D’empreses de sectors de tecnologia mitjana-alta en tenim 69, que ocupen a 853 persones. Entre

d’altres, corresponen a subsectors com indústries químiques, fabricació de materials i equips

elèctrics, maquinària i equips de motor.

Taula 5.1.- Empreses i treballadors de la indústria segons ús de la tecnologia. Anoia (2014)

Empreses % Treballadors %

Tecnologia alta 4 0,69 54 0,71

Tecnologia mitjana-alta 69 11,96 853 11,17

Tecnologia mitjana-baixa 132 22,88 2.342 30,67

Tecnologia baixa 359 62,22 4.288 56,16

Resta d'activitats industrials 13 2,25 98 1,28

Total indústria no extractiva 577 100 7.635 100


Gràfic 5.29.- Empreses del sector de la indústria no extractiva de l’Anoia (2014)


1 Ens basem en la classificació del SOC sobre sectors amb alt valor afegit.

4

69

132

359

13

Tecnologia alta

Tecnologia mitjana-alta

Tecnologia mitjana-baixa

Tecnologia baixa

Resta d'activitats industrials

Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució en aquests darrers anys de les empreses amb elements tecnològics ha estat negativa; hi

ha hagut una reculada en les diferents branques, mentre que les que s’han mantingut eren

aquelles sense aquest tipus de component. En el cas de la resta d’activitats industrials de la

indústria no extractiva, han augmentat el nombre d’empreses (2 més respecte el 2008), així com el

nombre de treballadors (30).

Gràfic 5.30.- Empreses del sector industrial de l’Anoia per tecnologia (2014)


Gràfic 5.31.- Taxes de variació dels subsectors industrials per tecnologia (2008-2014)


Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Resta indústria no extractiva

8

81

165

448

11 4

69

132

359

13

Any 2008 Any 2014

-50,00

-14,81 -20,00 -19,87

18,18

-65,38

-31,38 -30,17 -24,68

44,12

Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Resta indústria no extractiva


Capítol 5

Teixit productiu


En quan al sector serveis, també podem identificar aquelles empreses amb serveis de tecnologia

alta-punta, així com d’altres empreses amb serveis basats en coneixement. Així, l’any 2014 trobem

un total de 34 empreses del sector que ofereixen serveis de tecnologia alta-punta com empreses

de serveis de tecnologies de la informació, telecomunicacions... Aquestes empreses ocupen un

total de 211 persones.

La resta d’empreses de serveis basats en coneixement inclou categories molt àmplies, però agrupa

481 empreses que ocupen a 5.165 treballadors.

Taula 5.2.- Empreses i treballadors dels serveis segons ús de la tecnologia. Anoia (2014)

Empreses % Treballadors %

Serveis de tecnologia alta-punta 34 1,55 211 1,58

Altres serveis basats en coneixement 481 21,89 5.165 38,63

Resta de serveis 1.682 76,56 7.994 59,79

Total sector serveis 2.197 100,00 13.370 100,00


Gràfic 5.32.- Empreses del sector serveis de l’Anoia per tecnologia (2014)


34

481

1.682

Serveis de tecnologia alta-punta

Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució en aquests anys del sector serveis ha estat molt diferent a la de la indústria. Així, les

empreses de sectors basats en tecnologia alta-punta han augmentat del 2008 al 2014 en 7

empreses, mentre que en quan a treballadors ha suposat una pèrdua de 8 llocs de treball. En quan

a altres serveis basats en coneixement, tot i que ha davallat el nombre d’empreses en 21, el

nombre de treballadors ha augmentat en 308.

Gràfic 5.33.- Empreses del sector serveis de l’Anoia per tecnologia (2014)


Gràfic 5.34.- Taxes de variació dels subsectors de serveis per tecnologia. Anoia (2008-2014)


Tecnologia alta-punta Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

27

502

1.805

34

481

1.682

Any 2008 Any 2014

25,93

-4,18 -6,81

-3,65

6,34

-7,79 Tecnologia alta-punta Altres serveis basats en

coneixement Resta de serveis


Capítol 5

Teixit productiu


Capítol 6

Altres dades i indicadors

Capítol 6



Capítol 6



6.1.- Habitatge

L’any 2014, el nombre d’habitatges iniciats es manté en xifres molt similars a les del 2013, mentre

que pel que fa als acabats, aquest disminueixen a més de la meitat. En quan a les taxes, veiem que

en general hi ha un comportament negatiu durant tot el període, excepte en el d’habitatges

iniciats al 2014 que podria ser l’inici d’un trencament amb la dinàmica decreixent dels darrers anys

Gràfic 6.1.- Habitatges iniciats i acabats a l’Anoia (2008-2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat

Gràfic 6.2.- Taxes de variació d’habitatges iniciats i acabats a l’Anoia (2008-2014)



295 149

303

89 36 22 23

1.718

606

341 305 242

70 30

Habitatges iniciats Habitatges acabats

-85,49

-49,49

103,36

-70,63 -59,55

-38,89

4,55

-9,67

-64,73 -43,73

-10,56 -20,66

-71,07 -57,14


Iniciats Acabats

Capítol 6



Si ens fixem en l’evolució de les taxes durant els darrers anys a nivell de l’Anoia i de Catalunya,

veurem com l’Anoia presenta en general una evolució bastant similar, tot i que generalment amb

pitjors xifres que la mitjana catalana (amb l’excepció de l’any 2010).

Gràfic 6.3.- Taxes de variació d’habitatges iniciats a l’Anoia i Catalunya (2008-2014)


Gràfic 6.4.- Taxes de variació d’habitatges acabats a l’Anoia i Catalunya (2008-2014)


-85,49

-49,49

103,36

-70,63 -59,55

-38,89

4,55

-67,76 -55,17

9,43

-41,60 -32,76

-42,84

26,68


Anoia Catalunya

-9,67

-64,73

-43,73

-10,56

-20,66

-71,07

-57,14

-10,77

-46,67 -46,42

-7,83

-30,48

-51,51

-10,80


Anoia Catalunya

Capítol 6



En quan al mercat de lloguer, el nombre de contractes anuals no han parat d’augmentar any rere

any, fins arribar als 1.666 contractes l’any 2013. La mitjana anual del lloguer ha crescut

paral·lelament a aquest increment fins l’any 2008, que assoleix la xifra de gairebé 500 euros

mensuals de mitjana. A partir d’aleshores, comença un descens continuat fins arribar a la mitjana

de 376,58 euros/mensuals de mitjana anual el 2013, situant-se en xifres similars a les de l’any

2005.

Gràfic 6.5.- Evolució a l’Anoia del nombre de contractes i de la mitjana anual del preu de lloguer

(2005-2013)

Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL.

Aquesta disminució continuada del preu mitjà del lloguer en els darrers anys, també es dóna a

nivell de les comarques de Barcelona i de la mitjana catalana, ambdues xifres bastant per sobre del

preu de la comarca.

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

N. Contractes Mitjana anual del lloguer contractual (EUROS/mes)

Capítol 6



Gràfic 6.6.- Evolució de la mitjana anual del preu de lloguer a l’Anoia, comarques de Barcelona i Catalunya (2008-2013)


La reducció d’aquests darrers anys té un impacte fort sobretot a l’Anoia, que presenta taxes força

altes a l’inici de la sèrie, mentre que el darrer any disponible aquesta reducció és menor que la

mitjana de les comarques barcelonines i de la mitjana catalana.

Gràfic 6.7.- Taxes dels preus de lloguer a l’Anoia, comarques de Barcelona i Catalunya (2008-2014)


-6,62

-8,72

-1,09

-7,04

-3,77 -3,74

-5,12

-2,44

-4,52

-5,30

-4,08

-5,50

-2,50

-4,66 -5,08


Anoia Comarques de Bcn Catalunya

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00


Mitjana anual Anoia Mitjana anual prov. Bcn Mitjana anual Catalunya

Capítol 6



També recordem algunes dades relatives del cens de població i habitatge, realitzat per l’INE el

2011, que l’Idescat va explotar estadísticament1, concretament del parc d’edificis destinats a

l’habitatge. L’any 2011 l’Anoia disposava de 62.423 habitatges, dels quals 45.084 eren habitatges

principals, 6.428 eren habitatges secundaris i 10.911 es trobaven buits2.

Gràfic 6.8. Habitatges en edificis destinats principalment

a habitatge. Anoia (2011)

Gràfic 6.9.- Habitatges principals a l’Anoia per règim de

tinença (2011)

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

En quan a l’antiguitat d’aquest parc d’habitatges, tenim que un 23% del parc està construït abans

del 1960, un 35% entre els anys 1961 i1980 i un 41% entre els anys 1981 i 2011.

1 Les dades aquí presentades estan extretes de l’Idescat cal tenir present que combinen dades provinents de registres

administratius i dades d'enquesta

2 Per a més dades relatives a l’Anoia del cens del 2011, veure l’informe econòmic anual 2013.

72,22%

10,30%

17,48%

principals secundaris buits

78,86%

14,45%

6,69%

Propietat Lloguer Altres

Capítol 6



També hem volgut recollir dades relatives a les execucions hipotecàries, un indicador extret a

través de la base de dades del poder judicial que també ens mostra un dels aspectes més durs de

la crisi econòmica actual. En aquest sentit, presentem l’indicador d’execucions hipotecàries3

ingressades als jutjats d’Igualada entre els anys 2002 i 2013 per la totalitat de la comarca de

l’Anoia.

Gràfic 6.10.- Execucions hipotecàries ingressades als jutjats d’Igualada (2002-2013)*

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial

*Execucions ingressades als jutjats de primera instància núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

Veiem com des del 2008 hi ha un salt important, superant àmpliament els 200 casos ingressats

anualment. En quan a la resolució de les execucions hipotecàries, l’any 2013 es resolen 135

execucions hipotecàries, essent prop d’un miler les pendents de resoldre als jutjats (amb dades a

final d’any).

3 L’execució hipotecària és el procés mitjançant el qual una entitat bancària reclama per la via judicial la satisfacció de la

suma total d’un determinat préstec hipotecari concedit juntament amb els corresponents interessos. A través de la demanda d’execució hipotecària, si l’entitat bancària no obté la quantitat demandada es procedeix a l’embargament i a la subhasta de l’immoble sobre el qual hi ha la hipoteca. Definició extreta de ‘Impacte de la crisi econòmica a través d’informació relativa a l’activitat judicial 2001-2010’ de Foment de Terrassa SA - Observatori Econòmic i Social, 2011.

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

71 48

30 48 56 60

202

331

275

235

284

366

Capítol 6



Gràfic 6.11.- Execucions hipotecàries resoltes als jutjats d’Igualada (2002-2013)*

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial

*Execucions resoltes i pendents pels jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

Finalment, des de l’any 2013 disposem també dels llançaments efectuats pels jutjats d’Igualada.

Així, l’any 2013 es produeixen 197 llançaments, dels quals 119 provenen de l’aplicació de la llei

d’arrendaments urbans i 73 provenen d’execucions hipotecàries.

Gràfic 6.12.- Llançaments4 als jutjats d’Igualada (2013)

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial *Llançaments als jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

4 Un llançament és l’acte posterior a l’execució hipotecària, pel qual es reclama a la persona el bé immoble en qüestió, i

se l’expulsa del seu habitatge. Tot i això, l’estadística no té en compte que no hi ha llançament quan la persona marxa voluntàriament de l’habitatge.

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

48 71 53 51 54 47 33 75

128 123

235

155 102 81 58 67 71 79

248

494

671

756 771

941

Execucions resoltes Execucions pendents

37,06%

60,41%

2,54%

Procedents ex. hipotecàries Procedents llei arrendaments Altres

Capítol 6



Així, l’any 2013 als jutjats van haver-hi 155 execucions hipotecàries resoltes, i es van dur a terme

73 llançaments conseqüència d’execucions hipotecàries.

Gràfic 6.13.- Execucions hipotecàries i llançaments als jutjats d’Igualada (2013)*

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial *Execucions resoltes i llançaments conseqüència d’execucions hipotecàries als jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3,

4 i 5 del partit judicial d’Igualada

155

73

Execucions hipotecàries resoltes

Llançaments conseq. Execucions hipotecàries

Capítol 6



6.2.- Expedients de regulació d’ocupació

L’any 2014 es van dur a terme a la comarca de l’Anoia 40 expedients de regulació d’ocupació

(acabats) que van afectar 859 treballadors. Dels 65 expedients, 5 van ser a l’Alta Anoia, 27 va la

Conca d’Òdena i 8 a l’Anoia Sud. Les causes d’aquests expedients van ser de 12 per reducció, 5 per

recissió i 23 per suspensió. En quan a sectors, 18 es van donar en la indústria, 8 en la construcció i

14 en el sector serveis.

En els darrers anys, els expedients de regulació d’ocupació han estat una constant a la comarca de

l’Anoia. Tot i això en els dos darrers anys s’ha tendit cap a una disminució significativa.

Gràfic 6.14.- Expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació

En quan a nombre de treballadors, aquests expedients han afectat gairebé a 9.000 treballadors

durant aquest període de temps, amb un màxim de 2.522 afectats l’any 2009. L’any 2014 és un

dels més baixos de la sèrie, amb 859 treballadors afectats.


77

63

53

106

65

40

Capítol 6



Gràfic 6.15.- Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2014)


En quan a les tipologies, veiem com els de suspensió són majoria en els diferents anys, mentre

que el pes dels de reducció s’ha anat consolidant.

Gràfic 6.16.- Evolució de les mesures dels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia

(2009-2014)



2.522

1.155 977

2.385

1.074 859

77,92

50,79

49,06

65,09

61,54

57,50

14,29

15,87

13,21

8,49

6,15

12,50

7,79

33,33

37,74

26,42

32,31

30,00

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Suspensió Rescissió Reducció

Capítol 6



En quan als sectors, veiem com ha disminuït el pes dels expedients a la indústria i ha augmentat

els que s’han dut a terme en el sector serveis.

Gràfic 6.17.- Evolució dels sectors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2014)


Finalment, també recollim l’afectació per mesures i sectors però desglossada en funció dels

treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació. En molts casos, segueixen una

tendència similar a l’impacte dels expedients, tot i que amb una major presència d’afectats per

expedients de suspensió i del sector industrial.

0,00

0,00

0,00

0,94

1,54

0,00

62,34

55,56

47,17

49,06

44,62

45,00

11,69

22,22

22,64

19,81

15,38

20,00

25,97

22,22

30,19

30,19

38,46

35,00

2009

2010

2011

2012

2013

2014


Capítol 6



Gràfic 6.18.- Evolució dels treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia per mesures (2009-2014)


Gràfic 6.19.- Evolució dels treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia per sectors (2009-2014)


78,79

47,71

47,90

83,52

77,75

75,55

13,80

28,92

13,10

5,70

6,89

13,85

7,41

23,38

39,00

10,78

15,36

10,59

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Suspensió Rescissió Reducció

0,04

0,09

86,84

64,24

63,36

77,86

73,84

86,38

4,64

18,01

25,28

11,40

12,01

5,47

8,52

17,75

11,36

10,69

14,06

8,15

2009

2010

2011

2012

2013

2014


Capítol 6



6.3.- Sinistralitat laboral

També fem una repassada a les xifres de sinistralitat laboral que s’han donat a la comarca de

l’Anoia. Així, aquesta ha anat disminuint els darrers anys, pel que fa a nombre d’accidents

registrats en jornada laboral, amb conseqüència de baixa laboral. L’any 2014, van registrar-se 905

accidents d’aquestes característiques.

Gràfic 6.20.- Nombre d'accidents en jornada de treball amb baixa. Anoia (2007-2014)


L’afectació d’aquests accidents, majoritàriament es dóna en homes, a la indústria o als serveis (tot

i que en la importància dels registrats a la indústria ha anat davallant any rere any) i afecta

principalment a treballadors fixes.

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

2.750

2.399

1.612 1.408

1.155 963 904 905

Capítol 6



Gràfic 6.21.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa segons sexe. Anoia (2007-2014)


Gràfic 6.22.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa segons sector. Anoia (2007-2014)


82,25

80,62

79,96

78,62

77,75

71,55

74,34

78,56

17,75

19,38

20,04

21,38

22,25

28,45

25,66

21,44

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Homes Dones

1,38

1,58

1,36

1,49

1,47

2,49

1,22

2,65

51,67

52,73

47,15

46,95

41,04

43,09

43,03

42,32

18,11

13,88

16,81

14,56

13,59

8,41

9,40

9,06

28,84

31,80

34,68

37,00

43,90

46,00

46,35

45,97

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014


Capítol 6



Gràfic 6.23.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa segons tipus de contracte.

Anoia (2007-2014)


37,02

31,85

22,95

27,06

26,58

22,01

22,46

27,40

62,65

67,40

75,99

71,66

70,48

75,39

74,78

69,28

0,33

0,75

1,05

1,28

2,94

2,60

2,77

3,31

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Eventual Fix Sense especificar

Capítol 6



6.4.- Treballadors del sector públic

El nombre de treballadors públics5 a la comarca de l’Anoia ha patit oscil·lacions els darrers anys

situant-se al voltant dels 3.000 persones ocupades pels ens públics a l’Anoia.

Gràfic 6.24.- Evolució dels treballadors del sector públic a l’Anoia (2008-2013)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria d’administració i funció pública

Aquests treballadors pertanyen bàsicament a l’administració de la Generalitat de Catalunya en un

62%, mentre que el 38% pertanyen a administracions locals. El pes d’ambdues administracions

s’ha mantingut durant els darrers anys, tot i que amb una lleugera tendència a la baixa.

5 Aquest apartat inclou els treballadors de les administracions locals i de la Generalitat. En el cas de la Generalitat de

Catalunya inclou el personal estructural a departaments i ens públics (organismes autònoms administratius, organismes autònoms comercials, industrials o financers, l’Agència Tributària, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, la Comissió Jurídica Assessora i el Servei Català de la Salut). No inclou el personal de les empreses públiques, consorcis i fundacions. En el cas de l’administració local inclou el personal estructural dels ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats i les entitats metropolitanes, així com els ens públics i empreses públiques que en depenen.


3.075 3.093 3.176 3.127 3.052 3.074

Capítol 6



Gràfic 6.25.- Evolució dels treballadors del sector públic a l’Anoia per administració (2008-2013)


Com veiem, l’any 2010 s’arriba al major número de treballadors, tant pel que fa als de la

Generalitat de Catalunya i els de l’administració local, que han disminuït els darrers anys. L’any

2013 es manté estable, creixent lleugerament els treballadors en l’administració local.

En quan als sectors, veiem que predomina el cos de docent, seguit pels treballadors de

l’administració i serveis. Ja, a més distància, trobem els cossos de seguretat i professionals de les

institucions sanitàries.

Gràfic 6.26.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per àmbit (2013)



1.158 1.156 1.213 1.173 1.131 1.151

1.917 1.937 1.963 1.954 1.921 1.923

Administració local Generalitat de Catalunya

2,34%

36,76%

0,46%

9,52%

40,61%

1,72% 8,59% Administració de justícia

Administració i serveis

Agents rurals

Cossos de seguretat

Docents

Extinció d´incendis

Institucions sanitàries

Capítol 6



Gràfic 6.27.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per àmbit i administració (2013)

Elaboració pròpia a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria d’administració i funció pública

Finalment, presentem les dades relatives a treballadors del sector públic a l’Anoia, segons el tipus

vinculació amb l’ens públic corresponent. Així, la gran majoria tenen règim de funcionaris, seguit

pels laborals indefinits. Els que tenen cert grau de temporalitat (eventuals, interins o laborals

temporals) arriben gairebé a un 22%, una xifra similar a la mitjana catalana.

Gràfic 6.28.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació (2013)


72 144

14

143

1.234

53

263

0

986

0

150

14 0 1

Administració de justícia

Administració i serveis

Agents rurals Cossos de seguretat

Docents Extinció d´incendis

Institucions sanitàries

Generalitat de Catalunya Administració local

0,10%

59,09% 12,83%

18,66%

9,32%

Eventuals

Funcionaris

Interins

Laborals indefinits

Laborals temporals

Capítol 6



Gràfic 6.29.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació i administració (2013)


Eventuals Funcionaris Interins Laborals indefinits

Laborals temporals

0

1.483

355

20 65 3

334

39

554

221

Generalitat de Catalunya Administració local

Capítol 6



6.5.- Oferta d’establiments turístics

Enguany també fem un apunt a diferents indicadors relacionats amb el turisme a la comarca de

l’Anoia. Tot i que no es tracta d’un dels sectors punters, sí que té certa presència, especialment a

l’Alta Anoia.

Si mirem l’evolució de les places de càmping de l’Anoia, aquestes han augmentat en els darrers

anys. Ara bé, val a dir que tan sols trobem un càmping a la comarca (a la Llacuna), de tercera

categoria.

Gràfic 6.30.- Comparativa de les places de càmping a l’Anoia (2008-2013)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Idescat (i dels Departament d'Empresa i Ocupació)

Pel que fa als establiments hotelers, en aquests anys han disminuït, passant de 14 a 12 hotels i

pensions a la comarca. És de destacar la pèrdua en quan a hostals i pensions, l’oferta de la qual es

redueix pràcticament a la meitat. Pel que fa a les places, aquestes s’han mantingut en xifres

similars a les del 2008, guanyant places en hotels de 3 estrelles.

Any 2008 Any 2013

75

90

Capítol 6



Gràfic 6.31.- Comparativa dels establiments hotelers a l’Anoia (2008-2013)


Gràfic 6.32.- Comparativa de les places hoteleres a l’Anoia (2008-2013)


En quan al turisme rural, és un sector que sí que ha tingut un creixement a la comarca. Així, els

establiments han passat de 53 a 63 l’any 2013, augmentant sobretot en cases de poble indendents

i en masoveries. Les places en aquesta categoria també han augmentat, passant de 332 a 403

places.

d'1 estrella de 2 estrelles

de 3 estrelles

de 4 estrelles

de 5 estrelles

Hostals i pensions

0

3 3

1

0

7

1

3

4

1

0

3

Any 2008 Any 2013

d'1 estrella de 2 estrelles

de 3 estrelles

de 4 estrelles

de 5 estrelles

Hostals i pensions

0

99

179

126

0

292

24

99

246

126

0

206

Any 2008 Any 2013

Capítol 6



Gràfic 6.33.- Comparativa dels establiments de turisme rural a l’Anoia (2008-2013)


Gràfic 6.34.- Comparativa de les places de turisme rural a l’Anoia (2008-2013)


Afegim també algunes dades extretes de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de

Barcelona i d’Idescat sobre el perfil dels turista.

Així obtenim que l’any 2014 la procedència majoritària de turistes a la comarca era d’altres indrets

del país (74%), seguit pels de procedència europea (13%) i d’altres indrets de l’Estat (11%).

Aquesta estructura difereix lleugerament de la mitjana de les comarques catalanes, també amb un

major pes dels procedents de Catalunya, però en menor mesura (60%) i un major pes dels

provinents de països europeus (24%).

Casa de poble compartida

Casa de poble independent

Masia Masoveria

15

141

21

155

25

177

36

165

Any 2008 Any 2013

Casa de poble compartida

Casa de poble independent

Masia Masoveria

1

25

2

25

2

30

3

28

Any 2008 Any 2013

Capítol 6



6.1.- Procedència dels turistes a l’Anoia (2014)

Font: Perfil del Turista. Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona i Idescat.

En quan a la tipologia de l’allotjament utilitzat a l’Anoia, la majoria es decanta per cases rurals

(35%), seguit dels hotels (30%) i de cases familiars (15%). Aquesta distribució també difereix força

de la mitjana de les comarques de l’àrea de Barcelona, on predominen els hotels (53%), seguit de

cases familiars (13%) i altres opcions. Les cases rurals són tan sols un 10%.

6.1.- Tipologia d’allotjament utilitzat a l’Anoia (2014)


4,50%

29,37%

34,97% 1,70%

0,60%

15,28%

13,59%

Allotjament de propietat / 2ª residència Hotel Casa rural Càmping Allotjament de lloguer / apartament turístic Casa de familiars o amics Altres

73,80%

11,40%

13,40%

1,40%

Catalunya Resta Estat Espanyol

Europa (sense Estat Espanyol) Altres països

Capítol 6



En quan al motiu de la visita, la majoria ho fa per vacances o oci (61%), seguit de visita a familiars i

amics (12%) i per negocis (9%). En aquest cas, l’estructura sí que és força similar a la resta de les

comarques barcelonines.

6.1.- Motiu principal d’estada a l’Anoia (2014)


0,90%

61,94%

8,59%

12,59%

15,98%

Compres Vacances / oci Negocis Visita a familiars i amics

Capítol 6



Fonts de dades


Diputació de Barcelona – aplicatiu Hermes i dades relatives a l’INSS

Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

INE – Instituto Nacional de Estadística

Observatori d’Empresa i Ocupació – Generalitat de Catalunya

Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya

Secretaria d’Administració i Funció Pública – Generalitat de Catalunya

Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana – Generalitat de Catalunya

Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial – Consejo General del Poder judicial

Estudis temàtics

Anuari Econòmic Comarcal 2014. Servei d’estudis de Catalunya Caixa. Barcelona, 2014.

Els sistemes d’innovació comarcals a la província de Barcelona. Elaboració d’un índex

sintètic a nivell comarcal. Conceptualització, disseny i resultats pel període 2009-2012.

Diputació de Barcelona i Activa Prospect. Barcelona, 2014.

Informe territorial de la província de Barcelona 2014. Diputació de Barcelona i Cambra de

Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Barcelona, 2014.

La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització

del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013. Diputació de Barcelona i

Activa Prospect. Barcelona, 2014

Les economies locals a la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives

de futur per als territoris. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2014.

Amb el cofinançament de:

Han aportat dades i assistència tècnica:

Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona

Han aportat altres informacions:

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) Serveis d’estudis de Catalunya Caixa Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya a l’Anoia Consell Comarcal de l’Anoia Delegació de l’Anoia de la Cambra de Comerç de Barcelona Fundació per a la Innovació Tèxtil Igualada Comerç Unió Empresarial de l’Anoia Unió General de Treballadors de l’Anoia Comissions Obreres de l’Anoia La Veu de l’Anoia Regió 7 L’Enllaç Anoiadiari.cat Infoanoia.cat