www.vicensvives.comwww.vicensvives.com
POLIS 1
Ciències socials, geografia i història
Primer curs
POLIS 1
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Temps I clima05
Climes i paisatges de la Terra06
07
Societat i medi ambient08
La Terra, un planeta del Sistema Solar01
La representació de la Terra: els maeas02
Les formes de la Terra03
Rius i mars04
La prehistòria09
Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte10
El món grec11
Catalunya en temps dels grecs12
L’Imperi Romà13
Catalunya romana14
L’herència de la cultura clàssica15
La fragmentació del món antic16
Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya
POLIS 1
Catalunya romana
4. El llegat de Roma
3. Les ciutats. La romanització
2. Hispània, província romana
1. L’arribada dels romans
14
POLIS 1
Introducció
• La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys.
• Durant aquest període, Catalunya con la resta d’Hispània, fou una província més de l’Imperi Romà.
• S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure minerals i es va participar dels corrents comercials de tot l’Imperi
• A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes.
14
POLIS 1
1. L’arribada dels romans
1.1. Les lluites entre Roma i Cartago
1.2. El domini romà de Catalunya
1.3. La conquesta de la resta d’Hispània
14
POLIS 1
1.1. Les lluites entre Roma i Cartago
• Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica (Hispània)
• Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja que els podia proporcionar els metalls, soldats i tributs necessaris per vèncer els romans.
• El 220 a.C., el general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d’elefants.
• En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.
14
POLIS 1
1.2. El domini romà de Catalunya
• Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218 a.C i el 195 a.C. van conquerir tot el territori català.
• Els pobles de la costa (indigets, laietans..) tenien unes formes de vida semblants a les de la resta de pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser aliats dels romans i no van oposar gaire resistència a la conquesta.
• En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets, ausetans..), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una forta resistència a la conquesta romana.
14
POLIS 1
1.3. La conquesta de la resta d’Hispània
• Primera fase (218-202 a.C.) els romans aconseguiren dominar la costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos.
• Segona fase (202-154 a.C.): els romans dominaren la zona oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència dels ibers.
• Tercera fase (154-133 a.C.): els pobles celtes de la Meseta van oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers.
• Quarta fase (29-19 a.C.): es van sotmetre les tribus de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la Península.
14
POLIS 1
La conquesta d‘Hispània14
1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.
POLIS 1
La conquesta d‘Hispània14
2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.
POLIS 1
La conquesta d‘Hispània14
3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.
POLIS 1
La conquesta d‘Hispània14
4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.
POLIS 1
2. Hispània, província romana
2.1. Les províncies
2.2. L’activitat econòmica
14
POLIS 1
2.1. Les províncies
• Els romans van organitzar els dominis en províncies. Al començament a Hispània n’hi van crear dues, la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior
• En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estaven integrats els territoris de l’actual Catalunya.
• A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres províncies: Tarraconensis, Gallaecia i Carthaginensis.
14
POLIS 1
2.2. L’activitat econòmica
• La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc.)
• Els romans van explotar les mines de la Península, majoritàriament amb esclaus, van millorar els sistemes d’extracció i van augmentar-ne la producció.
• L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament.
• Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons de l’Imperi.
14
POLIS 1
3. Les ciutats. La romanització
3.1. Ciutats i vil·les
3.2. La romanització
14
POLIS 1
3.1. Ciutats i vil·les
• La prosperitat econòmica aconseguida sota la dominació romana va afavorir el creixement de les ciutats, que es van convertir en centres polítics i econòmics de gran importància.
• La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la capital de la Hispània Citerior, i en fou el centre judicial, militar, manufacturer i comercial.
• Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada, anomenades villae, on treballava mà dobra lliure i esclava.
14
POLIS 1
3.2. La romanització
• La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis d’aquesta civilització.
• El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis i les institucions romanes.
• El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi els habitants de la Península, que van adquirir la ciutadania romana l’any 212 d.C.
• Però el fet de més transcendència fou la implantació del llatí, del qual deriven totes les llengües peninsulars actuals, amb l’excepció del basc.
14
POLIS 1
4. El llegat de Roma
4.1. Els monuments romans
4.2. El patrimoni artístic a Catalunya
4.3. Altres monuments artístics a Espanya
14
POLIS 1
4.1. Els monuments romans
• Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi.
• També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats d’emperadors.
14
POLIS 1
4.2. El patrimoni artístic a Catalunya
• A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament importants:
• Temples: Vic, Barcelona i Empúries
• Termes: Barcelona, Badalona i Mataró
• Teatres i amfiteatres: Tarragona
• Ponts: el del Diable a Martorell
• Aqüeductes: Tarragona i Barcelona
• Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona
• Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona
14
POLIS 1
4.3. Altres monuments artístics a Espanya
• A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura romana.
• Aqüeductes: Segòvia i Mèrida
• Teatres: Mèrida i Sagunt
• Amfiteatres: Itàlica i Mèrida
• Muralles: Lugo
• Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida.
• A més de les obres públiques, se’n van construir també d’altres amb caràcter commemoratiu, com arcs de triomf i mausoleus.
14
Top Related