LA CONTRACTACIÓ CONJUNTA EN
EL SECTOR PÚBLIC
Anna Majó Capilla
Secretària delegada
Diputació de Barcelona
I N D E X
2
INTRODUCCIÓ
Perquè recórrer a la licitació i contractació conjunta
Cauteles
NORMATIVA ANALITZADA
Principals formes jurídiques de contractació conjunta
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
Concepte; quan recórrer a l’acord marc; característiques; requisits previs a la tramitació; tramitació: particularitats amb varis empresaris.
CENTRALS DE COMPRA
Concepte; quan recórrer a la central de compra; característiques; requisits previs a la seva creació; tramitació per part de la central de compra.
CONTRACTE COFINANÇAT
Concepte; característiques principals i tramitació.
CONCLUSIONS
INTRODUCCIÓ
3
La possibilitat que diferents poders adjudicadors puguin promoure una licitació o
contractació conjunta està reconeguda per la pròpia Directiva 2014/24/UE del
Parlament Europeu i del Consell, de 26.2.2014, relativa a la contractació pública
(endavant, Directiva), la qual en el seu article 2n, apartat 1.5) defineix els
contractes públics en els termes següents:
COMPORTA
Tanmateix, la normativa actualment vigent no desenvolupa la implementació
de les diferents formes jurídiques possibles a aquests efectes
D’una banda, d’una certa “inseguretat jurídica”
D’altra banda, d’una oportunitat per adaptar el disseny jurídic a les
necessitats detectades en cada cas.
LÍMITS: - Els principis propis de la contractació pública.
- Principi de llibertat de pactes limitat per l’interès públic,
compliment de l’ordenament jurídic i el principi de bona
administració (Article 25 TRLSCP).
“2.1.5) “Contratos públicos”: los contratos onerosos celebrados por escrito entre uno o
varios operadores económicos y uno o varios poderes adjudicadores, cuyo objeto sea
la ejecución de obras, el suministro de productos o la prestación de servicios.”
4
Són un bon instrument de planificació i optimització de les compres públiques.
INTRODUCCIÓ
PERQUÈ RECÓRRER A LICITACIONS/CONTRACTACIONS CONJUNTES
Permeten beneficiar-se d’economies d’escala, tot aconseguint millors
condicions econòmiques.
Milloren l’eficàcia en la contractació pública –tot simplificant la gestió en la
tramitació dels expedients i la reducció de costos de transacció-.
PERMETEN REDUIR LA DESPESA PÚBLICA
MARCADA TENDÈNCIA A L’AGREGACIÓ DE LA DEMANDA
Incrementen la transparència, homogeneïtzen nivells de qualitat i simplifiquen
les estructures dels òrgans de contractació.
5
EVITAR, d’una banda, l’excessiva
concentració de poder de compra i, d’altra,
la col·lusió entre empreses.
INTRODUCCIÓ
CAUTELES DE LA CONTRACTACIÓ CENTRALITZADA
FINALITAT
preservar
la transparència, la competència efectiva
i la lliure concurrència, així com les
possibilitats d’accés al mercat de les
PIMES
(considerant 59 Directiva)
6
INTRODUCCIÓ
CAUTELES EN IMPLEMENTAR LA CONTRACTACIÓ CENTRALITZADA
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aprovat
recentment varis informes en relació amb diferents propostes relatives a
contractacions centralitzades promogudes per l’Estat i en ells preveu:
“La CNMC comparte y valora positivamente las iniciativas dirigidas a lograr una
mayor eficiencia en la utilitzación de los recursos públicos (...).
El mejor pasaporte para asegurar una asignación eficiente de los recursos
a corto y a largo plazo.”
iv.- Contrarrestar el riesgo de comportamientos colusivos.
En particular, dicha búsqueda de eficiencia y de ahorro presupuestario a
corto plazo debe efectuarse sin menoscabo de los principios garantes de
una competencia efectiva, entre otros:
i.- Facilitar la libertad de acceso a la licitación;
ii.- Evitar la discriminación entre operadores;
iii.- Reducir los riesgos de concentración del número de operadores y
7
INTRODUCCIÓ
CAUTELES EN IMPLEMENTAR LA CONTRACTACIÓ CENTRALITZADA
BUSCAR L’EQUILIBRI ENTRE
Anàlisi casuístic i avaluar la forma jurídica de contractació agregada més
idònia segons les circumstàncies i necessitats detectades en cada cas
L’AGREGACIÓ de la
contractació i
L’ESTALVI en la
despesa pública
I el respecte dels PRINCIPIS
DE LA CONTRACTACIÓ
Competència efectiva;
Lliure concurrència;
Transparència
INTRODUCCIÓ
8
Les principals formes jurídiques previstes per articular licitacions conjuntes
dins el marc normatiu actual son bàsicament (TRLCSP, arts109.5 i 194; Directiva, capítol
II Títol II) les següents:
PREMISSES
OBJECTE de la ponència
Analitzar les principals formes jurídiques per contractar conjuntament varis poders
adjudicadors -excepte els sistemes dinàmics de contractació, que es tramiten
exclusivament amb sistemes electrònics per a la compra de béns corrents-, tot fent
èmfasi als trets més rellevants per identificar quan recórrer a cadascuna d’elles i
quines característiques bàsiques les configuren.
1.- Acords marc amb varis poders adjudicadors.
2.- Centrals de contractació (també anomenades
centrals de compra) .
4.- Contracte cofinançat.
3.- Sistemes dinàmics de contractació.
ESCÀS DESENVOLUPAMENT
DE LES FORMES JURÍDIQUES
PER A L’AGREGACIÓ DE LA
DEMANDA ENTRE VARIS
PODERS ADJUDICADORS.
PERMET FLEXIBILITAT EN EL
DISSENY I TRAMITACIÓ.
REQUISIT:
RESPECTAR ELS PRINCIPIS
DE LA CONTRACTACIÓ
Racionalització tècnica de
la contractació (Títol II
Llibre III del TRLSCP, arts.
194 a 207)
Preparació de contractes de les
AAPP (Títol I Llibre II del TRLSCP,
art. 109.5)
NORMATIVA ANALITZADA
– Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26.2.2014, sobre contractació pública (DOUE 28.3.2014) i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE.
9
– Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP), concretament els articles 109.5 –contracte cofinançat- i articles 194 a 207 –racionalització tècnica de la contractació-.
Resulten rellevants:
a.- els considerants 59 a 62; el 69 a 72 i
b.- l’articulat inclòs en el Títol II, Capítol II –arts. 33; 34; 37; 38- que recull les
tècniques i instruments per a la contractació electrònica i agregada.
Dins el citat capítol es preveuen: acords marc, sistemes dinàmics d’adquisició,
subhastes electròniques, catàlegs electrònics, activitats de compra
centralitzada i centrals de compra, contractació conjunta esporàdica i,
finalment, contractació conjunta entre poders adjudicadors de diferents Estats
membres. La dita Directiva va entrar en vigor als 20 dies de la seva publicació en el
DOUE i el termini màxim per a la seva transposició serà fins al 18.4.2016 (art.
90.1 Directiva).
• Informe 12/2012, de 30.11, JCCA Generalitat de Catalunya, relatiu a la Possibilitat que
les entitats del sector públic duguin a terme licitacions de manera conjunta d’acord amb la
normativa de contractació pública.
•Informe 5/2010, de 14.4, de la JCCA Aragó, relatiu a la forma i procediment d’adhesió de
les entitats locals de la província de Huesca a un acord marc de la seva Diputació
provincial per a la contractació del subministrament d’energia elèctrica.
•Informe 5/2013, d’11.4, de la JCCA Generalitat de Catalunya, relatiu a la possibilitat de
creació d’una central de compres per part d’un Consell Comarcal i de que una entitat del
Sector Públic porti a terme un acord per altres entitats del sector públic.
•Acord 10/2011, de 29.9, JCCA Comunitat de Madrid, relatiu a la possibilitat de contractar
conjuntament dos universitats el subministrament d’energia elèctrica. Tramitació únic
expedient. Procediment de contractació. Únic document d’adjudicació.
•Informe 56/2011, d’1.3, de la JCCA Estat relatiu a la consulta sobre contractació separada
d’obres, serveis i subministraments comuns en un immoble compartits de la Seguretat
Social.
•Informe 4/2014, de 22.1, de la JCCA Aragó, relatiu a la qualificació d’un contracte de
recollida de residus domèstics. Elements distintius legals, doctrinals i jurisprudencials entre
el contracte de serveis i el contracte de gestió de servei públic. Caràcter cofinançat del
contracte i modificacions previstes.
•Informe 5/2014, de 3.3, de la JCCA Aragó, relatiu a la possibilitat de realitzar licitacions
conjuntes entre una entitat local i un organisme autònom depenent d’ella.
10
ÒRGANS CONSULTIUS
En l’AM, el poder adjudicador que tramita l’expedient, no substitueix la resta de
poders adjudicadors sinó que aquests es beneficien de la tramitació conjunta que
promou un d’ells. 11
1- CONCEPTE D’ACORD MARC
És l’acord entre un o varis poders adjudicadors i un o varis operadors
econòmics, l’objecte del qual consisteix en fixar les condicions que han de regir els
contractes que es vagin a adjudicar durant un període determinat, en particular les
relatives als preus i, en el seu cas, a les quantitats previstes (article 33.1 Directiva; article
196.1 TRLSCP).
Quan es pretén licitar una obra, servei o subministrament adreçada a diversos poders
adjudicadors de manera esporàdica -sense ànim d’establir un acord amb caràcter
permanent (a diferència de la central de compres). BJ: Comissió Europea, document de treball
sobre la normativa sobre contractació pública de la UE a les relacions entre poders adjudicadors (cooperació
sector públic), de 4.10 (SEC (2011) 1169 final) i Informe 5/2013, d’11 d’abril de la Generalitat de Catalunya,
consideració jurídica III.
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
Per tant, el règim jurídic dels acords marc –endavant, AM- es configura com un
mecanisme dissenyat perquè compti, o pugui comptar, amb una pluralitat de
subjectes que intervinguin tant com a part “compradora” –poders adjudicadors- com
a part “contractista”.
2- QUAN RECÓRRER A L’ACORD MARC
3.- CARACTERÍSTIQUES
12
Els AM constitueixen un sistema tancat en el qual ningú pot entrar amb
posterioritat a la seva formalització, ni per la part compradora ni per la dels
proveïdors (Informe JCCA 5/2013 que es remet a la fitxa explicativa acords marc –document
CC/2005/03 Comissió Europea).
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
Els contractes basats en un AM només es podran adjudicar entre els òrgans de
contractació -poders adjudicadors- i les empreses que siguin originàriament part
en aquest –a diferència de les centrals de compra-
(BJ: art 198.1 TRLSCP i art 33.2 Directiva que ho recull en els termes següents: “Estos
procedimientos –referint-se als contractes derivats- sólo seran aplicables entre los poderes
adjudicadores claramente identificados al efecto en la convocatoria o la invitación a confirmar el
interés y los operadores económicos que fueran partes en el acuerdo marco celebrado”.
En aquest mateix sentit es pronuncia el considerant 60 de la Directiva que expressament preveu
que “(...) els acords marc no poden ser utilitzats per poders adjudicadors que no siguin reconeguts
en aquest instrument (...). Així mateix, un acord marc no pot estar obert a l’entrada de nous
operadors econòmics (...)”.
3.- CARACTERÍSTIQUES
13
És possible fer un AM amb varis poders adjudicadors sense necessitat de
constituir prèviament central de compres.
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
Així ho confirmen:
Informe 5/2010, 14.4, JCCA Aragó en preveure en la consideració jurídica I:
“(...) no es jurídicamente necesario constituir una central de contratación para
concertar un acuerdo marco (...)”.
Informe 5/2013, 11.4, JCCA Generalitat de Catalunya en preveure en la
consideració jurídica III:
“(...) En definitiva, se puede concluir que la normativa en materia de contratación
pública configura el acuerdo marco como un sistema de racionalización de la
contratación que puede concluirse para su utilización por parte de diversos
poderes adjudicadores, sin establecer ningún límite relativo al hecho de que
tenga que concluirse, necesariamente, por parte de una central de compras.
(...)”.
4.a.- Conveni de col·laboració o acord entre els poders adjudicadors interessats per encarregar a un d’ells la tramitació de l’acord marc
14
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
4.- REQUISITS PREVIS A LA TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC
NOTA: El contingut d’aquest acord seria traslladable a la resta de figures, especialment
a la del contracte cofinançat ja que en la central de compres caldrà adaptar-lo a la
pròpia naturalesa jurídica, tal i com més endavant es menciona.
Aquest acord és de rellevant importància ja que haurà de concretar les
condicions de l’encàrrec.
Entre d’altres, els ens, organismes o entitats del sector públic que hi intervinguin, la
designació de l’òrgan de contractació, l’àmbit objectiu i el règim jurídic aplicable a la
licitació conjunta –segons les entitats que intervinguin-, el percentatge de finançament
que assumeix cada ens, organisme o entitat que hi participi, si escau; i les condicions a
què es subjectaran els contractes que en resultin. La seva aprovació es farà d’acord
amb les normes de procediment administratiu comú (llei catalana 26/2010 i llei estatal
30/1992).
4.b.- Detectar les necessitats a satisfer amb l’acord marc
15
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
4.- REQUISITS PREVIS A LA TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC
Abans de licitar l’AM, cal que el poder adjudicador que el tramiti, tingui ple
coneixement de:
1.- quins són els poders adjudicadors que volen formar part de l’AM –a
aquests efectes cal recordar que, una vegada formalitzat l’AM, no es
podrà adherir cap altre poder adjudicador nou-.
2.- quines són les necessitats detectades de cada poder adjudicador i les
respectives previsions de despesa.
Una vegada es disposi d’aquesta informació, el poder adjudicador haurà de
confeccionar el Plec de clàusules administratives particulars i el Plec de
prescripcions tècniques particulars de l’AM.
16
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
5.- TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC
Per a la celebració de
l’acord marc es
seguiran les normes
generals per la
preparació dels
contractes de les
Administracions
Públiques fixades en
el llibre II, capítol I del
Títol I del TRLSCP. (Article 197.1 TRLSCP).
Particularitats d’un AM amb
varis poders adjudicadors
17
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
5.- TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC: particularitats
B.- Mesa de contractació:
Es pot preveure que cada poder adjudicador hi estigui representat (art 320 TRLSCP i
art 21 RD 817/2009, de 8.5 pel qual es desenvolupa, parcialment, la L30/2007, 30.10 –actual
TRLSCP-.
A.- Aprovació de l’AM pel poder adjudicador a qui la resta li ha encomanat aquesta
funció i publicació de la licitació als diaris oficials, segons escaigui (article 142
TRLSCP). En els PCAP de l’AM caldrà identificar els poders adjudicadors
que en formin part.
Possibilitat que els EELL creïn Juntes de Contractació en lloc de Mesa de
Contractació, DA 2a TRLSCP.
18
ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
5.- TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC: particularitats
C.- Adjudicació: única per part de l’òrgan de contractació encarregat de la tramitació.
D.- Formalització
* única de l’AM per part de l’òrgan encarregat de la tramitació (Informe 5/2014, de
3.03.2014 de la JCCA de Aragó).
E.- Contractes derivats una vegada formalitzat l’AM, cada poder adjudicador –que sigui
part en l’AM- pot promoure el contracte derivat segons les seves necessitats amb
algun del/s contractista/es seleccionat/s en l’AM.
F.- Execució dels contractes derivats: Cada poder adjudicador serà qui farà el
seguiment del contracte derivat que hagi formalitzat i també serà a qui l’empresari
facturarà en cada cas.
* no única de l’AM cadascun dels poders adjudicadors formalitzaran amb el/s
empresari/s seleccionat/s el respectiu AM –en entendre que la
formalització, tot i que suposa la seva perfecció, és la reproducció dels termes
aprovats en l’adjudicació per l’òrgan competent-. Raons de practicitat i la
flexibilitat en el disseny que sembla presidir la regulació de la Directiva ho
possibilitarien.
19
1- CONCEPTE
Les centrals de contractació podran actuar adquirint subministraments i serveis per
altres òrgans de contractació, o adjudicant contractes o celebrant acords marc per
a la realització d’obres, subministraments o serveis destinats als mateixos (art 203.2
TRLSCP).
CENTRAL DE COMPRES
b) l’adjudicació de contractes públics o la celebració d’acords marc d’obres,
subministraments o serveis destinats a poders adjudicadors
Central de compres: poder adjudicador que realitza activitats de compra
centralitzades i, eventualment, activitats de compra auxiliars (art 2.1.16 Directiva)
Tipus d’activitats de compra centralitzades (art. 2.1.14 Directiva):
ROLS DE LES CENTRALS DE COMPRA (Comissió Europea, document treball SEC (2011)
1169, de 4.10.2011 i considerando 69 Directiva):
com a majoristes (adquireixen i els altres poders adjudicadors els hi compren a elles)
com a intermediàries (gestionen procediments d’adjudicació i contractes perquè altres
poders adjudicadors comprin a través d’elles) –veure considerant 69è i 37 Directiva, repartiment
responsabilitat-.
a) l’adquisició de subministraments i/o serveis destinats a poders adjudicadors;
activitats realitzades amb caràcter permanent
La central de compra actua per compte dels altres poders adjudicadors
beneficiaris i destinataris dels serveis o subministraments per a la qual s’hagi creat.
Per tant, es produeix una substitució de l’òrgan de contractació de la resta
d’entitats.
20
Quan es necessiti crear una estructura (a vegades, un òrgan) específica amb
caràcter de permanència. Poden tenir un caràcter especialitzat o sectorial en funció
del seu àmbit d’actuació o per a la contractació de subministraments, obres i serveis
de forma general.
CENTRAL DE COMPRES
2- QUAN RECÓRRER A LA CENTRAL DE COMPRES
Quan hi hagi la voluntat d’institucionalitzar acords de compra conjunta amb caràcter
de permanència i amb la finalitat de recòrrer a ells de manera recurrent (Comissió
Europea, document de treball sobre la normativa de contractació pública de la UE a les relacions entre
poders adjudicadors (cooperació sector públic), de 4.10, (SEC (2011) 1169 final) i Informe 5/2013, d’11.4,
de la Generalitat de Catalunya, consideració jurídica III).
Qui pot actuar com a central de compra? Tant els òrgans de contractació que ho
siguin d’un dels ens del sector públic, com el d’una entitat creada específicament
amb aquesta finalitat.
3.- CARACTERÍSTIQUES
21
No és un sistema tancat pel que fa a la part “compradora” -a diferència d’un
acord marc amb varis poders adjudicadors-.
CENTRALS DE COMPRA
Per tant, es poden adherir nous poders adjudicadors beneficiaris dels serveis,
subministraments i obres articulats a través d’una central de compres.
QUI pot constituir una central de compres, en l’àmbit local:
Diputacions per
acord del Ple
(art 204.2 TRLSCP).
Consorcis i municipis (Informe 10/2011, de 27.10
i 10/2012, de 20.7, ambdós
de la JCCA Generalitat de
Catalunya).
Les associacions d’EELL també podran
crear centrals de contractació (DA 5a de la
Llei 7/1985, de 2.4, de Bases de Règim Local, en la
versió operada per la L27/2013, de 27.12, de
racionalització i sostenibilitat de l’Administració
Local).
4.a.- Detectar les necessitats a satisfer
22
CENTRALS DE COMPRA
4.- REQUISITS PREVIS A LA SEVA CREACIÓ
Fer una anàlisi prèvia del mercat, acotar les necessitats a cobrir, definir la idoneïtat
del seu objecte, dissenyar jurídicament la contractació a promoure, inclosa
l’eventual divisió en lots del seu objecte.
Els ens destinataris interessats hauran de formalitzar un acord previ d’adhesió a la
central de compres.
4.b.- Acord previ d’adhesió a la central de compres
L’adhesió tindrà per objecte establir les bases i condicions perquè els ens
interessats s’incorporin al sistema d’adquisició centralitzada de la central de
compres, tot mencionant els drets i obligacions que pertoqui a cada part.
23
CENTRALS DE COMPRA
4.- REQUISITS PREVIS A LA SEVA CREACIÓ
4.b.- Acord previ d’adhesió a la central de compres – continuació-
Resulta d’especial interès la consideració jurídica IV de l’informe 5/2010 JCCA Aragó
que, fent una interpretació de la DA 2.5a TRLSCP en relació amb l’article 47.2.h)
LRBRL, conclou que l’adhesió de les entitats locals a una central de
contractació provincial no suposa una encomana de gestió –i per tant, no
requereix necessàriament de l’aprovació pel Ple ni majoria qualificada- en entendre
que la dita adhesió és una tècnica de racionalització de la contractació que
assumeix, i a la què s’hi adhereix, l’entitat local corresponent.
L’aprovació de l’acord d’adhesió es subjectarà a les normes de procediment
administratiu comú (llei catalana 26/2010 i llei estatal 30/1992).
Criteri que es podria extrapolar als acords marc amb varis poders adjudicadors i,
fins i tot, al contracte cofinançat.
24
CENTRALS DE COMPRA
5.- TRAMITACIÓ PER PART DE LA CENTRAL DE COMPRA
Abans cal tenir present que la Directiva:
Fixa les bases per promoure centrals de compra i els atorga 2 rols diferents –
com a intermediària o com a majorista-.
Per tant, sembla que el disseny jurídic i la tramitació de la central de compra pot
ser múltiple en funció de com es desenvolupi la normativa interna.
Sempre amb respecte als principis de la contractació.
Article 37.2 Directiva preveu, entre d’altres,
“(…) el poder adjudicador interesado será responsable del cumplimiento de las obligaciones que le
impone la presente Directiva respecto de las partes de las que él mismo se encargue, como:
a) adjudicar un contrato mediante un sistema dinámico de adquisición que sea administrado por
una central de compras;
b) convocar una nueva licitación con arreglo a un acuerdo marco que haya sido celebrado por una
central de compras;
c) determinar, con arreglo al artículo 33, apartado 4, letras a) o b), cuál de los operadores
económicos parte en el acuerdo marco desempeñará una labor determinada en virtud de un
acuerdo marco que haya sido celebrado por una central de compras (…)”.
Preveu que les formes de comunicació dels procediments de contractació dirigits
per la central de compra seran electrònics (article 37.3 Directiva).
25
CENTRALS DE COMPRA
5.- TRAMITACIÓ PER PART DE LA CENTRAL DE COMPRA
La central de compres pot promoure la contractació sense necessitat de
recórrer necessàriament a l’acord marc (obert, sistemes dinàmics de
contractació ...).
Ara bé, si la central de compres opta per l’acord marc; aquest:
en principi, hauria de ser amb un únic poder adjudicador
–és a dir, la pròpia central de compres-.
podria ser amb un o varis empresaris però
Motiu: perquè les parts en els acords marc només poden
ser les que originàriament el van aprovar.
26
CENTRALS DE COMPRA
5.- TRAMITACIÓ PER PART DE LA CENTRAL DE COMPRA
B.- Mesa de contractació:
remissió al comentat per als acords marc amb varis poders adjudicadors
A.- Aprovació: La central de compra aprovarà l’AM i publicarà la seva licitació
als diaris oficials, segons escaigui (article 142 TRLSCP).
* No cal identificar els ens locals adherits (a
diferència de l’AM amb varis poders adjudicadors)
En els PCAP de l’AM * És imprescindible fixar el procediment d’adhesió
dels nous beneficiaris, el compromís d’aquests de
contractar amb proveïdors seleccionats i
procediment per comunicar les noves adhesions
al/s contractista/es (informe 5/2010, JCCA Aragó).
reflexió: quant a la composició de la mesa de les centrals de compra no sembla
lògic que hi estiguin representats els beneficiaris ja que aquests van canviant.
27
CENTRALS DE COMPRA
5.- TRAMITACIÓ PER PART DE LA CENTRAL DE COMPRA
C.- Adjudicació: única per part de la central de compra.
D.- Formalització
* única de l’AM: de la central de compra amb el/s empresari/s seleccionat/s
E.- Contractes derivats: els ens adherits al sistema de contractació
centralitzada poden fer la sol·licitud de les seves necessitats a la central de
compra que hagi tramitat i formalitzat l’acord marc per tal que aquesta
procedeixi a la contractació derivada amb els operadors econòmics
seleccionats.
* no única de l’AM De l’informe 5/2014 JCCA Aragó sembla desprendre’s que les
centrals compra poden actuar en tot el procediment o bé fins a
l’adjudicació. Tanmateix i sobre la base que les parts originàries
de l’AM no es poden modificar (art 198.1 TRLSCP i 33.2
Directiva) semblaria coherent que fos la central de compra
l’única que pogués formalitzar l’acord marc (AM amb un únic
poder adjudicador).
28
1- CONCEPTE
L’article 109.5 TRLSCP i l’article 8 del RGLCAP’2001:
“Si el finançament del contracte ha de realitzar-se amb aportacions de diferent
procedència, encara que es tracti d’òrgans d’una mateixa administració pública, es
tramitarà un sol expedient per l’òrgan de contractació al que correspongui
l’adjudicació del contracte, havent-se d’acreditar en aquest la plena disponibilitat de
totes les aportacions i determinar-se l’ordre del seu abonament, amb inclusió d’una
garantia per a la seva efectivitat”.
CONTRACTE COFINANÇAT
És una figura jurídica que permet realitzar una contractació agregada però,
actualment, està regulada al marge dels sistemes de racionalització tècnica
de la contractació, previstes al TRLCSP.
Què s’entén per contracte cofinançat?
Tanmateix, també pretén aconseguir una reducció de costos, millorar l’eficiència i
l’eficàcia en agilitzar tràmits administratius. La Directiva regula el contractació conjunta esporàdica a l’article 38 inclòs en el
Títol II, Capítol II relatiu a les tècniques i instruments per a la contractació
electrònica i agregada.
Adreçat a satisfer necessitats específiques –concretes- i de forma ocasional.
29
2- CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I TRAMITACIÓ
CONTRACTE COFINANÇAT
Les Administracions públiques (l’art.109TRLSCP es troba recollit dins el Títol
I del Llibre II per a la “preparació dels contractes per les Administracions
Públiques”; per tant, no està expressament previst per als poders adjudicadors).
QUI POT FER ÚS DEL CONTRACTE COFINANÇAT?
Tanmateix, es podria plantejar, si més no, la possibilitat de fer-ho extensiu als
poders adjudicadors, tenint en compte:
l’informe 12/2012 de la JCCA de la Generalitat de
Catalunya preveu que “les contractacions
conjuntes, expressament previstes i regulades en
diversos documents comunitaris (...) són
conformes amb els principis del dret comunitari en
matèria de contractació pública, sempre que la
seva articulació es dugui a terme respectant les
disposicions contingudes en aquella normativa”.
Article 38 Directiva preveu
la possibilitat de realitzar la
“contractació conjunta
esporàdica entre diferents
poders adjudicadors”–no
només limitant-ho a les
AAPP-.
30
2- CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I TRAMITACIÓ
CONTRACTE COFINANÇAT
La tramitació, l’adjudicació i la formalització del contracte es durà a terme
només per un ÚNIC ÒRGAN DE CONTRACTACIÓ.
La resta d’administracions li hauran d’haver encarregat, prèviament,
aquesta funció mitjançant el corresponent CONVENI PREVI.
EXPEDIENT ÚNIC
Remissió al conveni o acord previ vist per als acors marc
amb varis poders adjudicadors.
A l’expedient ha de quedar acreditada la disponibilitat de
totes les aportacions de cada entitat.
MESA DE CONTRACTACIÓ pot estar integrada per membres dels altres ens.
El pagament del preu es farà de conformitat amb el previst
en el TRLSCP, resultant indiferent si la facturació
s’efectúa o no de forma separada per cada part de la
prestació del contracte.
31
2- CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I TRAMITACIÓ
CONTRACTE COFINANÇAT
ADJUDICACIÓ I FORMALITZACIÓ úniques per l’òrgan tramitador
Formalització única: problemes pràctics i difícil control de l’execució per
part de l’entitat que tramita la contractació cofinançada.
Seria possible la formalització no única? Art 38.2 Directiva “cuando un procedimiento
de contratación no se desarrolle en su totalidad en nombre y por cuenta de los poderes
adjudicadores interesados, éstos sólo tendrán responsabilidad conjunta por aquellas partes
que se hayan llevado a cabo conjuntamente. Cada poder adjudicador será único responsable
del cumplimiento de sus obligaciones derivadas de la presente Directiva con respecto a la
partes que lleve a cabo en su propio nombre y por cuenta propia”.
*Considerant 71 Directiva reconeix que la contractació conjunta pot adoptar múltiples
formes, que van des de la contractació coordinada mitjançant la preparació de prescripcions
tècniques comuns i que cada poder adjudicador faci el procediment de contractació
independent; fins a promoure un procediment de contractació conjunt.
*Doctrinalment també s’ha reconegut que quan un sol poder adjudicador dirigeixi els
procediments de contractació en totes les seves fases, aquell poder adjudicador serà l’únic
responsable. Quan varis poders adjudicadors hi participin, cadscun d’ells serà responsable del
seu compliment en les etapes de les què s’ocupi (“La cuarta generación de Directivas de la Unión
Europea sobre contratos públicos”, José Ma. Gimeno Feliu i Miguel Ángel Bernal Blay, Revista “Observatorio
de contratos públicos 2012”, Capítol III, Editorial Aranzadi, 2013.)
32
2- CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I TRAMITACIÓ
CONTRACTE COFINANÇAT
PRÒRROGA, MODIFICACIÓ I, SI ESCAU, RESOLUCIÓ
En principi les haurà d’aprovar l’ens que hagi formalitzat l’expedient de
contracte cofinançat.
Pel que fa a la modificació contractual resulta interessant l’informe 4/2014, de 22
de gener de la JCCA d’Aragó que, en la consideració IV, preveu:
“Mayores problemas plantea, a juicio de esta Junta, la previsión de una modificación
asociada a la “baja” de uno, o varios, de los municipios cofinanciadores. (...) La baja
voluntaria de un municipio del contrato, o el incumplimiento de sus obligaciones
de pago, no pueden considerarse supuestos a incluir como causas de
modificación previstas, pues en un caso se quebraría uno de los presupuestos
básicos para la existencia y pervivencia de un contrato (su adecuada financiación) y en
el otro nos encontraríamos ante un supuesto de incumplimiento de la obligación legal
de pago (artículo 216 TRSLCSP) con las consecuencias previstas en la norma
(suspensión o resolución del contrato con el resarcimiento de los perjuicios ocasionados
al contratista). Será el convenio o protocolo de actuación, y en los pliegos de la
licitación, donde se podrán prever los supuestos y consecuencias jurídicas que
se consideren convenientes para garantizar la correcta ejecución del contrato y
su continuidad.”
1) Flexibilitat en el disseny jurídic de les contractacions i licitacions conjuntes entre varis poders adjudicadors.
33
CONCLUSIONS
Deguda a l’escassa regulació normativa per articular-les.
Seran vàlids tots els dissenys en la mesura que respectin els principis rectors de la contractació pública, com són, bàsicament, la no discriminació, la lliure concurrència, la transparència i la igualtat de tracte.
Anàlisi casuístic del disseny jurídic més idoni en funció de les circumstàncies i necessitats que concorrin en cada cas.
Especial rellevància dels acords/encàrrecs previs dels diferents poders adjudicadors, els quals:
a.- han de dissenyar el sistema de contractació conjunta escollit.
b.- aquests acords previs no suposen una encomana de gestió (Informe 5/2010, de 14.4, JCCA Aragó)
34
CONCLUSIONS
2) La Directiva, aprovada el 26.2.2014, és una mostra clara de la marcada tendència a l’agregació de la demanda per part de poders adjudicadors.
Permet obtenir economies d’escala, reducció de preus i de les despeses de transacció i millorar i professionalitzar la gestió de la contractació en termes d’eficiència i d’eficàcia.
Tanmateix, l’agregació i la centralització han de controlar-se per evitar una excessiva concentració de poder adquisitiu i evitar pràctiques col·lusòries.
als efectes de preservar la competència efectiva, la
transparència així com possibilitar l’accés al mercat de
les pimes.
35
CONCLUSIONS
3) De l’anàlisi efectuada es pot concloure:
3.1.- ACORD MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS
És la figura més adequada quan es pretén licitar una obra, servei o subministrament de manera esporàdica i, especialment, idònia en subministraments o serveis de tracte successiu.
No s’admet l’adhesió ulterior de cap altre poder adjudicador que no hagi format part originàriament en l’acord marc.
3.2.- CENTRAL DE COMPRA
Obeeix a la voluntat d’institucionalitzar els acords de compra conjunts amb la finalitat de recórrer a ells de manera recurrent i amb caràcter de permanència i sistemàtica.
S'adreça a la compra de grans quantitats i permet que
diferents poders adjudicadors es vagin adherint a la central,
previ acord d’adhesió.
36
CONCLUSIONS
3) De l’anàlisi efectuada es pot concloure:
3.3.- CONTRACTE COFINANÇAT
Dóna resposta a una necessitat concreta, específica i comuna de vàries administracions que els permetrà optimitzar recursos administratius i finançar, cadascuna d’elles, la part que acordin prèviament. Té caràcter ocasional.
Per tant, els poders adjudicadors hauran de valorar en cada cas quin és el sistema de licitació i contractació conjunt més idoni en funció de:
les característiques i finalitats de cadascun d’ells,
les circumstàncies i necessitats a satisfer en cada cas.
37
MOLTES GRÀCIES
Top Related