DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA
Títol: La Llibertat guiant el poble.
Autor: Eugène Delacroix (1798 – 1863).
Cronologia: 1830.
Es9l: romanEcisme.
Tècnica: oli.
Suport: tela.
Tema: al·∙legòric -‐ històric
Dimensions: 260 cm x 325 cm.
Localització actual: Musée du Louvre, París.
CONTEXT HISTÒRIC
Liberalisme, roman9cisme i nacionalisme es trobaven presents en les revolucions burgeses que van esclatar a Europa durant la primera meitat del segle xix. La Llibertat guiant el poble és una obra pictòrica que barreja tots aquests senEments: reflecteix un fet real, ja que ens mostra la lluita del poble de París (burgesos i obrers units en l’acció revolucionària) contra la monarquia absoluta. Lluís XVIII s’havia adonat que no podia suprimir tot el que s’havia aconseguit durant la Revolució Francesa. Per això va mantenir la igualtat dels francesos davant la llei i les llibertats de premsa, pensament i culte. Tanmateix, el sufragi censatari conEnuava vigent. El 1824, després de la mort del rei, va pujar al tron Carles X i va intentar un retorn a l’An9c Règim, tot retallant les llibertats. La burgesia va mostrar el seu descontentament a través de la premsa, de la qual tenia el control.
CONTEXT HISTÒRIC
Paral·∙lelament, França estava en ple procés d’industrialització. En aparèixer les primeres crisis de sobreproducció, la burgesia va veure com es reduïen els seus beneficis econòmics mentre la classe obrera vivia una situació de penúria insostenible. Els burgesos volien la implantació d’un règim liberal que mi l l o rés l e s seves poss ib i l i t a t s de desenvolupament econòmic. Pel juny del 1830, el primer ministre de Carles X dissolgué la Cambra de Diputats i suprimí la llibertat de premsa. Va ser el detonant que va fer esclatar a París un moviment popular en defensa de les llibertats, secundat per la burgesia i per la premsa. La lluita als carrers, durant els dies 27, 28 i 29 de juliol, va comportar el triomf de la revolució liberal, que ràpidament va servir de model per a altres revolucions europees. L’arribada al tron de Lluís Felip d’Orleans va suposar la implantació d’un règim polí9c liberal moderat.
ANÀLISI FORMAL Elements plàstics
Des del punt de vista tècnic, la pintura de Delacroix suposa una innovació pel seu colorit. UElitza tonalitats diverses i vibrants, amb una factura molt solta. Al mateix temps, redueix la uElització del negre i resol les ombres mitjançant colors complementaris. Les façanes i les teulades de les cases de la dreta es perfilen mitjançant peEts tocs, mentre que el grup de persones configura un conjunt de taques fosques, que ens fa pensar en Goya. La sensació de profunditat es crea uElitzant la relació temàEca entre el fons i el primer pla. La llum, que llisca per la figura de la Llibertat fins al cos del caigut, en primer terme, tot construint una violenta diagonal, i es dissol en la boira i el fum del fons, contribueix a potenciar el caràcter dramà9c de l’escena. Però, per damunt de tot, el que caracteritza el quadre és el moviment. En bona part, l’energia que desprèn l’obra prové del moviment de les figures avançant cap a nosaltres en plena tensió emocional i revolucionària.
ANÀLISI FORMAL Composició
La composició de La Llibertat guiant el poble és piramidal, asimètrica i ascendent. Les barricades es construïen en forma d’escales pel costat dels qui les feien servir per protegir-‐s'hi, amb la finalitat de facilitar el salt, en cas de necessitat. Així va solucionar Delacroix el problema de disposició dels personatges: situant-‐los sobre els esglaons i destacant-‐ne, en la posició més elevada, la figura de la Llibertat. Aquesta disposició, però, no es pot entendre sense parar atenció al quadre de Théodore Géricault Etulat El rai de la Medusa. La referència a aquest quadre també esdevé imprescindible pel que fa als cadàvers en primer terme, que presenten una posició semblant, malgrat que El rai de la Medusa, de Théodore Géricault, inverEda.
ANÀLISI FORMAL Composició
Al mateix temps és important destacar l’element unificador, que s’aconsegueix mitjançant la repar9ció dels colors de la bandera tricolor per tot el quadre. És com si el ressò de la bandera s’estengués per tota la composició: – La bandera que porta la Llibertat i les robes del camperol agenollat al seu davant, que estableixen un eix cromà9c ver9cal. – Els esquinçalls penjant d’un pal, sobre el cap del representant dels obrers. – L’uniforme del soldat caigut, en primer terme, a la nostra dreta. – L’escarapel·∙la i el faixí de l’obrer. D’altra banda, pel que fa al color blanc, el que apareix sota els pits de la Llibertat es repeteix en la camisa del cadàver, a la nostra esquerra, i la banda del sarró del noiet de la nostra dreta es correspon amb la del porta sabres de l’obrer de l’esquerra.
ANÀLISI FORMAL Estil
El moviment romàn9c francès busca com a font d’inspiració del seus temes la història, però no la de l’anEguitat, sinó l’anomenada «dels temps obscurs». El romanEcisme suposa: – L’allunyament del temps: la recuperació de l’edat mitjana, plena d’històries llegendàries, de creuades i d’ideals cavallerescs. – L’allunyament de l’espai: l’Orient es posa de moda. I és en aquest temps passat on troba les arrels històriques, que el porten a idenEficar-‐se amb la noció d’independència nacional (oposada a l’Imperi) i de sen9ment individual (oposat a la raó). Des del punt de vista ideològic, els grans pintors romàn9cs francesos es caracteritzen perquè duen a terme una fusió perfecta entre la sugges9ó, provocada per altres paisatges i altres èpoques, i la preocupació pel món que els envolta. Però el romanEcisme és un art que rebutja les coses comunes de la vida quoEdiana, un art en el qual preval la imaginació i que mostra predilecció pels moments de tensió. Reflecteix l’atmosfera de les revolucions, esdevenint un crit de llibertat dels pobles, dels senEments (que s’expressen sense preocupació) i dels ar9stes (que s’oposen a les normes). Delacroix és considerat el centre del moviment romàn9c francès. I La Llibertat guiant el poble, la «primera composició políEca de la pintura moderna». La seva incidència en la pintura posterior ha estat molt intensa.
INTERPRETACIÓ Contingut i significació
La Llibertat guiant el poble és un llenç monumental, que mostra una de les barricades aixecades a París durant les jornades conegudes com les «Tres Glorioses», corresponents als dies 7, 8 i 9 de juliol de 1830. Concretament, l’escena sembla que es refereix als fets succeïts el dia 8, ja que, en el mtol originari de l’obra, aquesta data precedia el nom actual. Aquell dia, els combats més aferrissats van tenir lloc a prop de l’Ajuntament, però el que aquí ens ofereix Delacroix és una vista ficacia, en què podem disEngir, al fons, entre el fum i la boira, les torres de la catedral de Notre-‐Dame. El centre del quadre està ocupat per una vigorosa al ·∙ legoria femenina de la Ll ibertat que, iconogràficament, troba la seva inspiració en les victòries alades gregues (Victòria de Samotràcia), en la Venus de Milo i en la personificació de la llibertat dels grecs davant els turcs, que trobem en l’obra Grècia expirant sobre les ruïnes de Missolonghi (1826), del mateix Delacroix.
INTERPRETACIÓ Contingut i significació
La Llibertat, amb un pit descobert i enarborant la bandera tricolor (els colors revolucionaris), porta un barret frigi vermell, dels que duien els jacobins en la Revolució Francesa. El seu senzill ves9t la iden9fica amb una dona del poble. A més, s’entén que és una representació de França, que avança amb pas ferm cap al seu alliberament. A la seva esquerra marxa decidit un jove, amb una pistola a cada mà. Duu al cap la boina negra de vellut dels estudiants. Es tracta del personatge a la valen9a del qual es degué l’avanç des del pont del Sena fins a l’Ajuntament i que morí en aquesta batalla. Fou immortalitzat per Victor Hugo, amb el nom de Gavroche, en Els miserables. El personatge amb barret de copa i un fusell de caça que figura a la nostra esquerra és un representant de la burgesia. El seu rostre podria respondre a un autoretrat de l’autor, que no va parEcipar en la revolta i que, en una carta al seu germà, manifestava: «No he lluitat pel meu país, però almenys pintaré per a ell».
INTERPRETACIÓ Contingut i significació
En primer terme, a l’esquerra, resta un personatge mort, al qual han pres les sabates i els pantalons (mostra del pillatge en massa a què es van lliurar alguns). Al seu costat, un camperol aixeca els ulls en direcció a la Llibertat, abans de ser aixafat per la mulEtud que avança. Els morts de la dreta són dos militars: un cuirasser i un membre del cos suís. A la dreta del burgès hi ha un personatge que idenEfiquem amb un obrer d’una fàbrica. Llueix a la boina una escarapel·∙la revolucionària i porta sabre i pistola (armes aconseguides en l’assalt al Museu Històric d’Armes). Al fons apareixen formades les tropes reials, encarregades de reprimir els insurgents. Molts d’aquests soldats van desertar o es van negar a disparar. El rei Lluís Felip d’Orleans no va acceptar de bon grat una obra que enal9a la rebel·∙lió. El Ministeri de l’Interior la va comprar i la va exposar durant un any, abans de reErar-‐la. Amb la revolució del 1848, va tornar a sorEr momentàniament a la llum. I el 1874 va entrar a formar part de les col·∙leccions del Louvre.
INTERPRETACIÓ Funció
El quadre va ser pintat amb la intenció romàn9ca de mostrar l’esperit dels insurgents, i d ’ a q u í d e r i v a u n a p r i m e r a f u n c i ó propagandís9ca. Però el pas del temps l’ha converEt en la icona, per excel·∙lència, de l’Estat francès.
ALTRES OBRES DE L’AUTOR Matança de Quios (1824). La mort de Sardanàpal (1827). Dones d’Alger (1834).
Matança de Quios (1824) Extret de: CROSAS, J. Història de l’Art, Castellnou Edicions, 2010
Top Related