LA  NARRATIVA  CATALANA  ACTUAL    Context  històric:  1975→  Mort  de    Franco  ⇒  1977→  Primeres  eleccions  democràtiques  ⇒  1978→  S’aprova   la  Constitució  espanyola  ⇒  1982→  S’aprova  l’estatut  valencià  ⇒  1983→  Aprovació  llei  d’ús  i  ensenyament  del  valencià.  Context  cultural:  

Major  alfabetització  de  la  població  ⇒  Augment  públic  lector.   Convocatòria  premis  literaris  nous  i  creació  d’editorials.   Desenvolupament  crítica  literària  (  gràcies  a  les  revistes  lit.  i  setmanaris  en  català).   Adaptació   de   la   literatura   catalana   les   noves   tecnologies   (   noves   plataformes   de   crítica   lit.   i   de  

creació  narrativa  vinculades  als  blocs  i  a  les  xarxes  socials.  LA  NARRATIVA  Anys  70:    

• Fets   socials:   retorn   dels   exiliats,   legalització   partits   polítics,   restitució   drets   democràtics,   vagues,  manifestacions,  atemptats.  

• Narrativa  dels  70:  o Escriptors  nascuts  en  la  postguerra:  

marcats  pels  canvis  socials  i  la  cultura  dels  mitjans  de  comunicació;   Montserrat  Roig,  Terenci  Moix,  Isa  Tròlec,  Joan  F.Mira,  Quim  Monzó,  Ferran  Cremades,  

Maria  Antònia  Oliver  o  Carme  Riera;  o Trets  característics:  

Trenquen  amb  el  realisme  i  utilitzen  tècniques  narratives  experimentals;   qüestionen  i  refusen  la  societat  que  els  envolta  i  plantegen  la  fugida  com  a  reacció  i  el  

retorn  posterior;   Preferència  pels  ambients  urbans,  els  problemes  que  afecten  els  joves,  la  seua  relació  

amb  el  sexe  i  les  drogues.  o Al  País  Valencià:  

l’editorial  Tres  i  Quatre  crea  els  premis  Octubre    ⇒motor  d’autors  novells  (Isabel-­‐Clara  Simó,  J.Ll.  Seguí);  

es  coneixen  autors  de  generacions  anteriors   :  Carmelina  Sánchez-­‐Cutillas,  Matèria  de  Bretanya,    Joan  Francesc  Mira  que  en  les  seus  obres  El  bou  de  foc,  Els  cucs  de  seda  i  El  desig  dels  dies  fa  un  recorregut  des  del  record  dels  anys  d’infantesa  en  la  postguerra  a  la  joventut  dels  anys  60.  

Anys  80:  o Consolidació  del  gènere  i  del  mercat  editorial;  o desaparició  de  grans  escriptors  com  Rodoreda,  Villalonga,  Espriu,  Pla...  i  reivindicació  d’autors  

que  havien  estat  marginats:  Perucho,  Brossa  i  Calders;  o S’abandonen   les   tendències  experimentals   i  es   retorna  a   formes  narratives  més  clàssiques,  a  

contar  històries.  o Tendències  molt  diverses:  

Trama   simbòlica   i   al·∙legòrica   amb   tocs   d’humor,   els   personatges   perden   identitat  (Quim  Monzó,  Sergi  Pàmies,  Toni  Cucarella).  

Ambientació   rural   i   recerca   de   la  memòria   col·∙lectiva   (Jesús  Moncada,  Maria   Barbal,  Emili  Teixidor,  Jaume  Cabré).  

Novel·∙la  de  gènere:     històrica  (  Jaume  Cabré,  Josep  Lozano).   Ciència  –ficció  (Manuel  de  Pedrolo).   Policíaca  (Ferran  Torrent).  

Narrativa  actual:   Narrativa  moderna,  amb  diversitat  de  temes  que  preocupen  la  societat  contemporània  (la  

solidaritat,  la  discriminació,  la  multiculturalitat,  el  feminisme...),  tècniques  (s’han  adaptat  a  la  narrativa  europea  i  universal)    i  autors  .  

Adaptacions   televisives   i   cinematogràfiques   de   novel·∙les   i   contes   (   La   plaça   del   Diamant,  Bearn,  Mecanoscrit  del  segon  origen,  Mirall  trencat,  Les  veus  del  Pamano,  Pa  negre...).  

Les  lletres  de  cançons  es  converteixen  en  petits  relats  (Antònia  Font,  Manel).   Presència   de   les   noves   tecnologies:   Blocs   i   llocs   web   dedicats   a   la   publicació   de   textos  

originals  i  a  la  crítica  literària  en  català  (  Lletra,  Bloc  de  lletres  ...).