Una vegada hi havia un nen que tenia una
pilota.
Era bonica i petitona i ell se l’estimava molt.
Es deia Xavier. En Xavier, com dèiem, s’estimava
la pilota tot i que ella anava una mica pel seu
compte.
Quan la feien protagonista dels jocs, sigui que
jugaven a futbol o a bàsquet o a tirar-se-la amb les
mans, ella era feliç.
Passava, però, que quan en Xavier jugava amb altres
nens i nenes a altres coses, i la pilota no
intervenia, a la pilota li agradava de rodar pel barri
i conèixer nous llocs. Era com un pacte entre tots
dos. Anava de pressa i sovint el nen ni se n’adonava.
Un bon dia, va marxar tan ràpida, que va anar
a parar molt lluny...
Va arribar a un poble on tothom era quadrat.
Gent gran i jove, no eren altra cosa que uns
daus que caminaven amb dues cames i dos
braços... però la resta del cos, un cub!
La pilota saltava de nervis i a tothom li
va fer molta gràcia, de seguida va tenir
qui li feia preguntes i la convidaven a
passar per casa seva a prendre un te...
Mai no havien vist res de semblant! Tot
i que eren molt quadrats, eren amables
amb ella. Tenien un país molt ben
organitzat, cada cosa al seu lloc sense
que res es pogués moure.
No massa lluny, va veure un
país diferent, de persones
allargassades en forma de
rectangle molt estret.
S'hi va anar acostant i
tothom sortia a veure-la.
La trobaven raríssima; però tenien
molt sentit de l'acollida i el que
feien era ensenyar-li tots els
monuments fruits d'una història de
vegades més quadrada, de vegades més
divertida, però sempre personal i
estimada.
Lluïen tot el que tenien.
Un cop va veure que era benvinguda, va pensar que
volia continuar el seu camí i va anar a parar al
país de la Màgia. Tot era fantàstic, el sol era de
mel, els núvols de caramel i els arbres de pega dolça.
Què bonic de veure! Ui! Però, què tard que s’ha fet!
... No s’hi va poder entretenir gaire.
Ara havia de córrer molt per ser prop del seu amic
a l’hora de tornar a casa! Sempre tornaven junts!
Estava trasbalsada i molt
contenta i tant excitada que
votava i votava... finalment el
nen va aprendre a treballar amb
ella i ella li va fer entendre que
havia anat a llocs fantàstics i
que ara hi volia anar amb ell...
Van practicar tant que en
Xavier va ser un gran
jugador. Tots dos es van
inventar un joc nou que era
mig joc i mig malabar.
Van arribar a muntar un gran espectacle i
ensenyaven a nenes i nens el control de la
pilota. Tant la feien anar a velocitats molt
grans, com la feien passar suaument entre uns
cons posats cada vegada més junts. La tiraven
enlaire i ella sabia baixar tot caient en
diferents rebots a llocs diferents que podien
envoltar la persona.
Tant les persones grans com les petites
s’ho passaven molt bé i, com que a més
en Xavier no abusava amb els preus,
moltíssima gents els anava
a veure.
Ah! Però amb l'excusa de l’espectacle el
bon amic de la pilota sempre triava
ciutats magnífiques on anar a jugar per
tal de fer-se més culte i apreciar millor
tot el que els homes i les dones han anat
construint.
I sempre voltava amb una bossa amb
la pilota, encara que ella, si se
n’escapava pel seu compte a llocs
màgics i estranys, a països de formes
diferents i misterioses, sempre sabia
com tornar a casa i ser a l’hora
i al lloc quan l’estaven esperant
per a jugar amb el seu company de
viatge.
Conte pensat per llegir-lo conjuntament en petit grups de persones o a l’aula en gran grup. La imatge ens fa pensar en quin serà el contingut del text que ve a continuació. Desenvolupem i compartim estratègies de lectura: intuir, imaginar, suposar, deduir… Allò que no veu l’un, ho veu l’altra. La imatge ens dóna moltes pistes.
Conversem per
aprendre
Les lletres presenten una mica de dificultat que sabrem vèncer. Ens donen l’oportunitat de parlar de com es fan les grafies i de la importància que tenen.
Aprendrem a raonar i tindrem consciència d’uns valors humans com ara l’amistat, la companyonia, però sobre tot el respecte de l’altra persona tal com ella és; no solament tolerem allò que la fa diferent de nosaltres, si no que dialoguem i canviem la nostra manera de fer i ens adaptem. Ens deixem estirar per qui té més interessos i inquietuds, ni que sigui una pilota. Finalment, també podrem escriure a partir d’aquesta lectura: nous títols, noves alegries o noves aventures… Podeu consultar una Guia Didàctica a www.didacticolite.com
Top Related