Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS)
L’informe d’avaluació dels projectes d’atenció grupal
ORIENTACIONS I EINES PRÀCTIQUES
NÚM. 3
3
Portades_documents_ORG.indd 3 20/5/15 19:28
L’informe d’avaluació dels projectes d’atenció grupal
ORIENTACIONS I EINES PRÀCTIQUESNÚM. 3
Portades_documents_ORG.indd 6 20/5/15 19:28
1
Presentació
La guia que presentem vol facilitar l’avaluació dels projectes de treball grupal proposant un model de referència per als equips de professionals.
Com totes les guies d’aquesta col·lecció, ha estat elaborada en el procés d’aprofundiment i impuls del treball grupal endegat per l’Institut Municipal de Serveis Socials a partir de les aportacions de professionals amb experiència en el desenvolupament de projectes de treball grupal.
L’avaluació es considera una eina clau per donar a conèixer la validesa d’aquest tipus d’intervenció i els resultats de la feina realitzada.
També per contribuir a l’aprenentatge i a la millora continuada; orientant les decisions sobre el desenvolupament dels projectes i garantint que es millorin en noves edicions.
Però al mateix temps que es subratlla la seva importància, els i les professionals expressen moltes dificultats en formalitzar l’avaluació dels projectes.
L’avaluació es percep sovint com una obligació imposada, un “extra” que requereix de recursos o dedicacions addicionals, o una tasca tècnicament molt complexa.
Les orientacions que es recullen en aquesta guia volen facilitar aquesta tasca, proposant un model de referència comu per a l’elaboració de l’Informe d’Avaluació dels projectes de treball grupal.
D’acord amb les demandes i consideracions expressades pels propis professionals, l’avaluació dels projectes de treball grupal ha de ser:
• Útil: ha de facilitar resultats rellevants i comprensibles i recomanacions factibles pel propi equip, pel centre i per la planificació de la intervenció social al territori.
• Interna: ha de constituir una tasca més a realitzar per l’equip del projecte, integrada en el seu procés de desenvolupament, sense requerir recursos addicionals o competències tècniques especialitzades.
• Factible i eficient: ha de formar part de les dedicacions assignades al projecte i per tant ha de realitzar-se de forma eficient en temps i cost. El temps i l’esforç ha de ser proporcional a les dedicacions que implica el desenvolupament total del projecte i no hauria de representar més d’un 15% d’aquestes.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
2
D’acord amb aquestes consideracions es proposa un model d’avaluació que pugui ser assumit pel propi equip del projecte com a part integrant del mateix i que permeti analitzar de forma sistemàtica, i tant objectiva com sigui possible, el desenvolupament del projecte, els seus resultats i acordar propostes de millora.
Aquesta guia es divideix en 3 seccions
En la primera es recullen els fonaments i característiques de l’avaluació dels projectes de treball grupal; sintetitzant els principals conceptes i els elements exposats en el document de Bases entorn a les qüestions claus que defineixen el disseny de l’avaluació de qualsevol servei o intervenció: Què avaluem? Com? Amb quines eines? Amb qui? i Quan?
A la segona secció es presenta el document que concreta aquest model i que permet registrar l’avaluació dels projectes: l’informe d’avaluació.
Disposar d’un informe breu, clar i ben estructurat que presenti els resultats, les conclusions i les recomanacions de forma coherent i entenedora és bàsic per fer que l’avaluació sigui, realment, un mitjà per fonamentar decisions i millorar els projectes.
Es presenta la proposta d’estructura de l’Informe; la proposta de continguts de cadascun d’aquests apartats, i s’assenyalen les qüestions a les quals s’haurà de donar resposta i, finalment, les fonts d’informació que han d’ajudar a elaborar aquestes respostes.
En l’última secció s’inclou una proposta de model de registre de les sessions.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
3
Índex
Presentació ................................................................................................. 1
1. Fonaments i conceptes ......................................................................... 5
1.1. Per què avaluar? ........................................................................... 7
1.2. Característiques de l’avaluació dels projectes de treball ........ grupal: model de referència ....................................................... 9
2. L’Informe final d’avaluació ................................................................. 13
2.1. L’estructura de l’Informe final .................................................... 15
2.2. Les qüestions a les quals hem de donar resposta: els continguts ............................................................................... 19
2.3. Mètodes de recollida de la informació ................................... 25
2.4. El seguiment dels projectes: model de referencia per al registre de les sessions ............................................................ 29
3. Relació de professionals que han contribuït a l’elaboració d’aquesta guia ..................................................................................... 33
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
4
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
5
1
Fonaments i conceptes
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
6
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
7
1.1. Per què avaluar?
El seguiment i l’avaluació dels projectes és important per dues raons bàsiques: per conèixer els resultats d’allò que fem i per fer-ho millor.
! Per orientar el desenvolupament del propi projecte i per garantir que la propera vegada es farà millor.
Per garantir la millora continua de la tasca que s’està desenvolupant cal preguntar-se “Què ha funcionat i què no? Per què? Que s’hauria de fer de forma diferent per aconseguir millors resultats? “
Aquesta reflexió ha de permetre introduir canvis o modificar les activitats previstes inicialment (en funció de la dinàmica del grup) o canviar els criteris d’indicació o la durada en properes edicions.
• Per conèixer els resultats d’allò que hem fet i donar-ho a conèixer.
L’avaluació permet conèixer i valorar fins a quin punt el projecte ha facilitat un canvi d’actituds o comportaments o l’adquisició de coneixements, en definitiva, valorar els efectes de la intervenció realitzada.
Aquesta valoració és necessària també per comunicar els beneficis del treball grupal als responsables de la gestió dels serveis, a altres serveis implicats en el seu desenvolupament o a la ciutadania en general.
I, sens dubte, permet fonamentar la presa de decisions o l’assignació de recursos en relació a projectes similars (pe. en relació a la continuïtat o la reedició d’un projecte).
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
8
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
9
1.2. Característiques de l’avaluació dels projectes de treball grupal: model de referència
El disseny de l’avaluació de qualsevol servei o intervenció ve definida per a la resposta a aquestes grans qüestions:
A. Què s’avalua?
B. Com? Amb quines eines?
C. Amb qui?
D. Quan?
E. Com es presentaran els resultats?
F. Per a qui s’avalua?
a. Què s’avalua?
Quines són les qüestions a les qual volem donar resposta?
Emmarcar les qüestions a les quals es vol donar resposta és cabdal per identificar la informació que s’haurà de recollir per contestar-les.
En l’apartat 2.2 d’aquesta guia es presenta una primera proposta de qüestions a respondre. Bàsicament s’està fent referència a 3 dimensions:
! Els objectius i els resultats de la intervenció; els objectius inicials i l’evolució de les persones participants: els canvi en les actituds o els comportaments, els aprenentatges, o els altres efectes que s’han produït com a conseqüència de la participació en el projecte.
Idealment, seria interessant poder comparar la situació de persones que han assistit al grup, d’aquelles que no ho han fet... Però seria massa complex i costós.
Per tant, normalment s’utilitza la comparació entre la situació prèvia i la situació posterior a la intervenció.
Això implica comparar la situació de la persona abans i després de la intervenció grupal.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
10
Aquestes dades poden ser:
o Indicadors objectius. o Dades quantitatives (pe. Dades obtingudes a partir de
qüestionaris). o Qualitatives (experiències, sentiments, impressions, etc.).
! El desenvolupament de l’activitat; la forma de treballar -continguts i activitats (què ha funcionat i què no).
! La dinàmica del grup: compromís, assistència, clima grupal, satisfacció.
b. Com? Amb quines eines?
Quina es la informació necessària per respondre aquestes qüestions i quines seran les fonts d’informació: quins són els mètodes i mecanismes de registre?
L’avaluació implica la recollida i el registre d’informació de forma sistemàtica. La qualitat de l’avaluació dependrà, en gran mesura, de la qualitat de la informació i les dades disponibles.
Hi ha moltes formes de recollir informació sobre el resultat de la nostra intervenció.
Normalment utilitzarem una combinació de diferents eines.:
! Observació. ! Entrevistes. ! Registres - notes. ! Enquestes i qüestionaris. ! Activitats de grup. ! Mètodes visuals.
En el capítol 2.4 es presenta una visió general dels diferents mètodes (avantatges i dificultats) per tal de facilitar criteris per valorar les opcions disponibles i decidir quines són les més adequades per recollir informació sobre els resultats i l’impacte d’un determinat projecte.
Cal intentar que els mètodes que s’utilitzin siguin factibles en termes de recursos i dedicacions; eficaços per produir una informació suficient i sòlida per a les persones destinatàries de l’avaluació i adequada al procés de treball i al perfil de les persones participants.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
11
Normalment s’utilitzarà una combinació de diferents mètodes. L’avaluació dels projectes de treball grupal normalment hauria de contemplar:
! Dinàmiques o activitats per facilitar i registrar la reflexió de les persones participants sobre els canvis experimentats gràcies al grup (emprant alguna tècnica grupal amb aquest propòsit en algunes de les sessions finals del projecte i/o elaborant qüestionaris).
! La reflexió del propi equip a partir de la pròpia experiència i el conjunt de les observacions i els registres de cadascuna de les sessions participació i assistència, dinàmica grupal etc.) i sobre el procés de treball.
! La recollida de les opinions i valoracions d’altres professionals que han seguit l’evolució de les persones participants.
! La valoració objectiva dels avenços de les diferents persones del grup (pe. A partir de tests específics que permeten mesurar determinats aspectes a l’inici i al final del grup –com el test de la sobrecarrega de la persona cuidadora- o de les valoracions de la fitxa de derivació -situació de partida- i la final.
c. Amb qui?
Com s’ha exposat anteriorment, avaluar implica, sobretot, analitzar i fer valoracions; en altres paraules, “aturar-se i pensar”.
Per tant, és important identificar qui farà aquesta valoració.
Evidentment,
! L’equip del projecte ! Les persones que formen part del grup.
Si es disposa dels mitjans suficients per fer-ho és molt interessant incorporar la visió i les reflexions d’altres professionals del centre; especialment els professionals referents o derivants.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
12
d. Quan?
Quins són els moments en què es porta a terme l’avaluació?
Els projectes s’avaluen al final, si bé en aquells grups oberts o de més d’un any de durada es pot plantejar una avaluació intermitja.
La major part dels equips fan una certa valoració i enregistren el desenvolupament de cadascuna de les sessions.
Es registra, també, l’assistència i la participació i les incidències durant la intervenció.
En qualsevol cas, hi ha un cert consens en considerar que aquests registres de seguiment són, sobretot, fonts d’informació per a l’avaluació final
Per tant, es poden diferenciar dos moments d’avaluació:
! Al final del projecte. ! Al final de cada sessió (seguiment).
e. Per a qui s’avalua?
Quin són els destinataris de l’avaluació, a qui interessa?
Identificar les persones a qui s’adreça l’avaluació és fonamental per definir quin és el contingut rellevant per a cadascuna d’elles; què els interessa conèixer i quins són els formats més adequats.
L’avaluació d’un projecte és important per als professionals del centre i serà de molt interès per qualsevol equip que vulgui iniciar-ne un de similar o impulsar una nova edició del mateix.
Però les conclusions de l’avaluació han de poder compartir-se fàcilment amb un públic més ampli –l’equip del centre; els gestors dels serveis. Per tant, és important recollir i sintetitzar els punts fonamentals de l’avaluació en un resum que pugui ser llegit de forma independent.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
13
2
L’Informe final d’avaluació
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
14
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
15
2.1. L’estructura de l’Informe final
L’Informe final d’avaluació és un informe breu, clar i ben estructurat, que presenta els resultats, les conclusions i les recomanacions de l’avaluació de forma coherent i entenedora.
Tots els informes d’avaluació dels projectes haurien d’incloure les seccions següents:
! Resum o síntesi executiva (màxim 2 pàgines).
! Presentació del projecte (1 a 2 pàgines).
! Dades i conclusions.
! Recomanacions.
Títol i portada
Ha d’incloure el terme “Informe d’avaluació” i ha de facilitar la següent informació:
• Nom del projecte. • Marc temporal del projecte. • Data de l’informe. • Noms de l’equip del projecte (i organitzacions de referència).
Resum executiu
El resum executiu ha de recollir i sintetitzar els punts fonamentals de l’avaluació i ha de poder ser llegit de forma independent.
Cal tenir en compte que determinades persones només llegiran el resum executiu.
Ha de ser breu –una o dos pàgines. Estructurar-lo en forma de punts pot facilitar la seva lectura.
En tant que és una síntesi, és el darrer apartat que s’elaborarà, tot i que el situarem a l’inici de l’informe.
Hauria de contenir:
• Síntesi de la descripció del projecte (breu). • Síntesi de les conclusions. • Síntesi de les recomanacions.
Presentació / descripció del projecte
Aquesta secció ha de contenir una breu descripció del projecte que s’avalua, de forma que qualsevol persona externa al projecte pugui fer-se una idea sobre aquest.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
16
Cal tenir en compte que l’informe d’avaluació ha de poder-se llegir de forma independent a altres documents. Per tant, la presentació ha d’incorporar els objectius inicials, el públic objectiu, o la durada del projecte, entre d’altres.
La informació continguda en la fitxa d’identificació del projecte serà de gran utilitat per redactar aquesta secció.
Aquesta informació és necessària per poder contextualitzar i entendre els apartats posteriors.
Hauria de contenir:
• Antecedents. • Propòsit i objectius. • Població diana i persones participants. • Abast temporal. • Organització.
Dades i conclusions
En aquesta secció o capítol es presentarà una síntesi organitzada de les dades recollides i també de les valoracions en relació a les diferents dimensions que es volen avaluar.
Aquest capítol presenta els resultats –allò que ens diuen les dades.
Normalment comprèn dades quantitatives i qualitatives. (Es útil utilitzar cites per a il·lustrar els temes claus i facilitar que les veus de les persones que han participat en la avaluació puguin arribar directament )
Hauria de contenir la valoració relativa a:
• Els objectius esperats i els resultats obtinguts. • La forma de treballar (continguts, activitats, etc.). • La dinàmica del grup: compromís, assistència, clima grupal
etc. • L’organització i l’equip. • Les persones participants i el procés de derivació.
Recomanacions
Les recomanacions constitueixen una relació de suggeriments per tal de millorar l’eficàcia –la capacitat d’assolir els objectiu- i per modificar el projecte en el futur.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
17
Caldrà consignar, per exemple, si és necessari eliminar activitats o accions que no contribueixen als objectius; si cal incorporar nous recursos per donar suport a les activitats; si es necessita un canvi o ajustament en els criteris d’indicació, en el nombre de participants, en el nombre de sessions, etc.
És convenient que les recomanacions estiguin orientades a l’acció; que siguin pràctiques, concretes i defineixin qui és el responsable de l’acció. Poden ser creatives, però cal que es puguin implementar.
És important centrar-se en un nombre raonable de recomanacions, de tal manera que puguin tenir un impacte significatiu.
Les recomanacions poden estar vinculades al funcionament del propi projecte però també fer referència a altres agents o serveis.
Podem distingir, doncs, recomanacions en relació a:
• El funcionament del projecte. • L’organització del projecte. • Perspectives de continuïtat.
Es poden incloure annexes, incorporant les còpies dels registres d’informació (pe. qüestionaris, fonts d’informació, etc.).
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
18
L’Estructura de l’Informe final: quadre de síntesi
Títol i portada
! Nom del projecte.
! Marc temporal del projecte.
! Data de l’informe.
! Noms de l’equip del projecte (i organitzacions de referència).
Resum executiu
! Síntesi de la descripció del projecte.
! Síntesi de les conclusions.
! Síntesi de les recomanacions.
Presentació / descripció del projecte
! Antecedents.
! Propòsit i objectius.
! Població diana i persones participants.
! Abast temporal.
! Organització.
Dades i conclusions
En relació a:
! Els objectius esperats i els resultats obtinguts.
! La forma de treballar (continguts, activitats, etc.).
! La dinàmica del grup: compromís, assistència, clima grupal etc.
! L’organització i l’equip.
! Les persones participants i el procés de derivació.
Recomanacions
En relació a:
! El funcionament del projecte.
! L’organització del projecte.
! Perspectives de continuïtat.
Annex
(opcional)
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
19
2.2. Les qüestions a les quals hem de donar resposta: els continguts
A continuació es presenta la proposta de continguts de cadascun dels apartats de l’Informe d’avaluació, en què s’assenyalen les principals qüestions que s’hauran de respondre.
Per a cadascuna d’elles es relacionen les principals fonts d’informació que han d’ajudar a elaborar aquestes respostes.
Tanmateix, en el capítol 4 es desenvolupen més extensament les fonts d’informació que es suggereix emprar.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
I. Pr
ese
nta
ció
/ d
esc
ripc
ió d
el p
roje
cte
Ap
art
ats
Q
üe
stio
ns
a r
esp
on
dre
Fo
nts
d’in
form
ac
ió
1.
An
tec
ed
en
ts
! Q
uin
s só
n e
ls o
ríge
ns
d’a
qu
est
p
roje
cte
?
! Fe
r re
ferè
nc
ia le
s n
ec
ess
itats
a le
s q
ua
ls e
l pro
jec
te h
a
volg
ut
do
na
r re
spo
sta
(p
e. s
i és
un
pro
jec
te n
ou
qu
e e
s c
rea
pe
r do
na
r re
spo
sta
a u
na
ne
ce
ssita
t d
ete
cta
da
en
e
l te
rrito
ri; s
i fo
rma
pa
rt d
e la
pro
gra
ma
ció
est
ab
le, e
tc.)
. 2.
P
rop
òsi
t i
ob
jec
tius
!
Qu
ina
pro
ble
mà
tica
o n
ec
ess
itat e
s p
rete
nia
re
sold
re o
min
imitz
ar
am
b
la in
terv
en
ció
gru
pa
l?
! R
ec
up
era
r la
info
rma
ció
de
la f
itxa
d’id
en
tific
ac
ió d
el
pro
jec
te.
3.
Po
bla
ció
d
ian
a i
pe
rso
ne
s p
art
icip
an
ts
! A
qu
i s’a
dre
ça
va in
icia
lme
nt?
!
Re
cu
pe
rar l
a in
form
ac
ió d
e la
fitx
a d
’ide
ntif
ica
ció
de
l p
roje
cte
qu
e f
a re
ferè
nc
ia a
la c
on
dic
ió /
situ
ac
ió t
ipu
s i
als
crit
eris
d’in
dic
ac
ió (
aq
ue
lles
ca
rac
terís
tiqu
es
qu
e s
ón
re
lleva
nts
).
! Q
uin
s e
ren
el c
an
al d
’en
tra
da
? D
e
qu
ina
form
a e
s c
on
vid
ava
o
s’in
dic
ava
a le
s p
ers
on
es
a fo
rma
r p
art
de
l gru
p?
! R
ec
up
era
r la
info
rma
ció
de
la f
itxa
d’id
en
tific
ac
ió d
el
pro
jec
te.
! Q
uin
era
l’a
ba
st te
rrito
rial?
!
Re
cu
pe
rar l
a in
form
ac
ió d
e la
fitx
a d
’ide
ntif
ica
ció
de
l p
roje
cte
. !
Qu
in h
a e
sta
t el n
om
bre
de
p
ers
on
es
pa
rtic
ipa
nts
? El
pe
rfil?
!
Co
nsi
gn
ar e
l no
mb
re d
e p
art
icip
an
ts i
el p
erf
il (r
ess
alta
r si
hi h
a c
an
vis
sig
nifi
ca
tius
am
b la
pre
visi
ó in
icia
l).
! Q
uin
a é
s la
pro
ce
dè
nc
ia te
rrito
rial?
!
Co
nsi
gn
ar l
a p
roc
ed
èn
cia
( b
arr
is).
4.
A
ba
st
tem
po
ral
! Q
ua
n s
’ha
fet (
du
rad
a, d
ate
s,
me
sos,
no
mb
re d
e s
ess
ion
s m
en
sua
ls)?
! R
ec
up
era
r la
info
rma
ció
de
la f
itxa
d’id
en
tific
ac
ió d
el
pro
jec
te p
er c
on
sig
na
r la
du
rad
a d
el g
rup
; le
s d
ate
s d
e
fun
cio
na
me
nt,
el n
om
bre
de
se
ssio
ns
me
nsu
als
, etc
. 5.
O
rga
nitz
ac
ió
! Q
uin
s h
an
est
at e
ls p
rofe
ssio
na
ls
imp
lica
ts?
De
scrip
ció
de
l’e
qu
ip d
el
pro
jec
te
! Q
uin
s a
ltre
s re
cu
rso
s h
an
est
at
ne
ce
ssa
ris?
! R
ela
ció
de
l’e
qu
ip d
el p
roje
cte
: no
m, r
ol p
rofe
ssio
na
l i
org
an
itza
ció
de
refe
rèn
cia
.
! R
ela
ció
i b
reu
de
scrip
ció
d’a
ltre
s re
cu
rso
s a
dd
icio
na
ls.
20
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK 20.pdf 21/5/15 13:42
II. D
ad
es
i co
nclu
sio
ns
Ap
art
ats
Q
üe
stio
ns
a r
esp
on
dre
Fo
nts
d’in
form
ac
ió
1.
En re
lac
ió a
ls
ob
jec
tius
i els
re
sulta
ts
! En
qu
in g
rau
el p
roje
cte
ha
do
na
t re
spo
sta
als
ob
jec
tius
qu
e e
s p
lan
teja
ven
inic
ialm
en
t?
! D
ad
es
d’a
sso
lime
nt
d’o
bje
ctiu
s (p
e. R
esu
ltat
pro
mig
de
la
va
lora
ció
ind
ivid
ua
l de
les
pe
rso
ne
s m
em
bre
s d
el
gru
p).
! D
ad
es
resu
ltat
de
les
ein
es
esp
ec
ífiq
ue
s d
’alg
un
es
dim
en
sio
ns
(pe
. Te
st d
’est
rès
de
les
pe
rso
ne
s c
uid
ad
ore
s).
! Q
uin
s c
an
vis
o e
fec
tes
po
sitiu
s e
n la
vi
da
de
les
pe
rso
ne
s q
ue
ha
n
pa
rtic
ipa
t ca
l de
sta
ca
r?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
(ve
ure
reg
istr
es
de
les
sess
ion
s).
! Q
uin
s c
an
vis
o e
fec
tes
ass
en
yale
n
les
pe
rso
ne
s p
art
icip
an
ts d
el g
rup
?
! R
ec
up
era
r la
info
rma
ció
de
l’a
valu
ac
ió in
div
idu
al q
ue
le
s p
ers
on
es
pa
rtic
ipa
nts
ha
n f
et:
inc
orp
ora
r de
3 a
5
test
imo
nis
so
bre
la s
eva
exp
eriè
nc
ia.
! R
ec
up
era
r la
info
rma
ció
de
les
din
àm
iqu
es
d’a
valu
ac
ió
util
itza
de
s.
! I e
ls a
ltre
s p
rofe
ssio
na
ls d
eriv
an
ts?
!
Inc
orp
ora
r –si
es
dis
po
sa–
alg
un
a v
alo
rac
ió /
refle
xió
de
p
rofe
ssio
na
ls re
fere
nts
o d
eriv
an
ts a
l gru
p.
! Q
uin
s h
an
est
at e
ls r
esu
ltats
o e
ls
efe
cte
s p
osi
tius
no
inte
nc
ion
ats
? !
Re
flexi
ó d
e l’
eq
uip
de
pro
jec
te.
! Q
uin
s h
an
est
at e
ls r
esu
ltats
o e
ls
efe
cte
s n
eg
atiu
s n
o in
ten
cio
na
ts?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
21
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK 20.pdf 21/5/15 13:42
Ap
art
ats
Q
üe
stio
ns
a r
esp
on
dre
Fo
nts
d’in
form
ac
ió
2.
La f
orm
a d
e
tre
ba
llar
(co
ntin
gu
ts,
ac
tivita
ts)
! Q
uin
es
ac
tivita
ts e
s c
on
sid
ere
n c
lau
s p
er
ass
olir
els
ob
jec
tius?
Pe
r qu
è?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
(ve
ure
reg
istr
es
de
les
sess
ion
s).
! Q
uin
es
no
i p
er
qu
è?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
(ve
ure
reg
istr
es
de
les
sess
ion
s).
! D
’ac
ord
am
b e
l pro
gra
ma
inic
ial,
qu
ins
ha
n e
sta
t els
ca
nvi
s m
és
sig
nifi
ca
tius
qu
e s
’ha
n p
rod
uït
(ac
cio
ns
/ a
ctiv
itats
pre
vist
es
inic
ialm
en
t qu
e n
o s
’ha
n r
ea
litza
t; i
ac
cio
ns
no
pre
vist
es
qu
e s
’ha
n fe
t)?
Per
qu
è?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
(ve
ure
reg
istr
es
de
les
sess
ion
s).
3.
La d
inà
mic
a
de
l gru
p:
co
mp
rom
ís,
ass
istè
nc
ia,
clim
a g
rup
al
etc
.
! Q
uin
s n
ive
lls d
e p
art
icip
ac
ió s
’ha
n
do
na
t?
! P
erc
en
tatg
e d
e p
ers
on
es
qu
e s
’ha
n m
an
ting
ut
al l
larg
d
el p
roc
és
d’in
terv
en
ció
gru
pa
l.
! C
om
es
valo
ra e
l clim
a g
rup
al?
! Q
uin
és
el n
ive
ll d
e c
on
fian
ça
i d
e
seg
ure
tat d
e le
s p
ers
on
es
me
mb
res?
I e
l tip
us
de
co
mu
nic
ac
ió p
rod
uïd
a?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
(ve
ure
reg
istr
es
de
les
sess
ion
s).
! Q
uin
niv
ell
de
sa
tisfa
cc
ió h
an
e
xpre
ssa
t le
s p
ers
on
es
pa
rtic
ipa
nts
? !
Ind
ica
do
rs: d
ad
es
pro
mig
de
qü
est
ion
aris
de
q
üe
stio
na
ris d
e v
alo
rac
ió.
! In
co
rpo
rar r
efle
xio
ns
o re
sulta
ts d
e la
va
lora
ció
qu
e f
an
le
s p
ers
on
es
pa
rtic
ipa
nts
.
22
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK 20.pdf 21/5/15 13:42
Ap
art
ats
Q
üe
stio
ns
a r
esp
on
dre
Fo
nts
d’in
form
ac
ió
4.
L’o
rga
nitz
a-
ció
i l’e
qu
ip
! Q
uin
s h
an
est
at e
ls e
fec
tes
(ap
ren
en
tatg
es,
etc
.) p
osi
tius
i n
eg
atiu
s q
ue
ha
tin
gu
t la
co
nd
uc
ció
d
el g
rup
en
l’e
qu
ip p
rofe
ssio
na
l?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
! Q
uin
es
ha
n e
sta
t le
s p
rinc
ipa
ls
difi
cu
ltats
qu
e s
’ha
n h
ag
ut d
e
sup
era
r?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
! Q
uè
ha
aju
da
t / fa
cili
tat l
a ta
sca
p
rofe
ssio
na
l?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
5.
Les
pe
rso
ne
s p
art
icip
an
ts i
el p
roc
és
de
d
eriv
ac
ió
! Q
uin
pe
rce
nta
tge
d’in
dic
ac
ion
s n
o
s’h
an
ac
ce
pta
t? P
er
qu
è?
! P
erc
en
tatg
e d
’ind
ica
cio
ns
qu
e n
o s
’ha
n a
cc
ep
tat.
V
alo
rac
ió.
! Q
uin
gra
u d
e m
otiv
ac
ió p
rèvi
a
ten
ien
les
pe
rso
ne
s p
art
icip
an
ts?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
! G
rau
de
co
mp
ren
sió
de
la p
rop
ost
a.
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
23
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK 20.pdf 21/5/15 13:42
III. R
ec
om
ana
cio
ns
Ap
art
ats
Q
üe
stio
ns
a r
esp
on
dre
Fo
nts
d’in
form
ac
ió
1.
El f
un
cio
na
me
nt
de
l pro
jec
te
! D
e c
ara
a n
ove
s e
dic
ion
s d
el
pro
jec
te; q
uin
s c
an
vis
s’in
tro
du
irie
n?
Per
qu
è?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
2.
Pe
rsp
ec
tive
s d
e
co
ntin
uïta
t !
Am
b p
ers
pe
ctiv
a d
e fu
tur,
po
t se
r n
ec
ess
ari
/ c
on
ven
ien
t im
pu
lsa
r o
pre
veu
re a
lgu
na
a
cc
ió a
mb
aq
ue
st g
rup
?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
! A
mb
pe
rsp
ec
tiva
de
futu
r, p
ot
ser
inte
ress
an
t un
a r
ee
dic
ió
d’a
qu
est
pro
jec
te?
Per
qu
è?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
! S’
ha
n d
ete
cta
t no
ves
ne
ce
ssita
ts
a le
s q
ua
ls e
s p
od
ria d
on
ar
resp
ost
a d
es
de
l’a
bo
rda
tge
g
rup
al?
Qu
ine
s?
! R
efle
xió
de
l’e
qu
ip d
e p
roje
cte
.
24
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK 20.pdf 21/5/15 13:42
25
2.3. Mètodes de recollida de la informació
L’avaluació implica la recollida i el registre d’informació de forma sistemàtica. La qualitat de l’avaluació dependrà, en gran mesura, de la qualitat de la informació i les dades disponibles.
Hi ha moltes formes de recollir informació sobre el resultat de la intervenció. Normalment s’utilitzen una combinació de diferents eines:
! Observació. ! Entrevistes. ! Registres – notes. ! Enquestes i qüestionaris. ! Activitats de grup. ! Mètodes visuals.
En aquest capítol es presenta una visió general dels diferents mètodes per tal de facilitar criteris per valorar les opcions disponibles i decidir quines són les més adequades per recollir informació sobre els resultats i l’impacte d’un determinat projecte.
QÜESTIONARIS I ENQUESTES Són una forma estandarditzada de recollir dades directament de les persones participants del grup.
Com a avantatges destaca que permeten recollir informació estandardit-zada d’un gran nombre de persones participants i que permet l’anonimat. Són molt útils per recollir informació sobre les opinions i les actituds de les persones d’una forma quantificable.
Els principals inconvenients són que requereixen certes capacitats de comprensió lingüística (és necessari utilitzar paraules simples, adequades al nivell de lectura de les persones participants) i que no permeten aprofundir en els temes.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
26
ACTIVITATS O DINÀMIQUES DE GRUP
S’utilitzen per abordar determinats temes col·lectivament.
Poden ser més o menys estructurades (en funció que les preguntes siguin mes estructurades o més obertes) i poden incloure exercicis interactius.
Son molt útils per donar informació quan hi ha una experiència comuna:
- Són una gran font d’informació qualitativa.
- Permeten generar noves idees.
- Donen l’oportunitat d’explorar nous temes que emergeixen de la discussió.
OBSERVACIÓ Implica registrar informació sobre els canvis que s’observen a partir de la pròpia experiència (canvis individuals en el comportament de les persones membres del grup, en l’actitud, en la aparença física) però també canvis en la dinàmica del grup:
- És molt important amb persones amb dificultats per expressar-se.
- Permet identificar canvis que les persones participants del grup no perceben.
- No depèn de les habilitats verbals o lingüístiques de cadascú.
ENTREVISTES Consisteixen en preguntar personalment a les persones membres una sèrie de qüestions (poden ser estructurades, semiestructurades, en funció de si les qüestions estan predeterminades):
- Permeten preguntar directament a les persones participants com han canviat i recollir informació sobre canvis en actituds, sentiments i percepcions.
- Tenen com a avantatge que permeten comprovar si les qüestions s’han entès, adaptant-les al nivell de comunicació de les persones participants.
- Comporten una gran quantitat de recursos i la informació generada –que és molta- és difícil d’analitzar i sistematitzar.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
27
MÈTODES VISUALS
Capturar informació amb la fotografia o a través de dibuixos o vídeos per il·lustrar o facilitar evidències dels canvis.
Els mètodes visuals poden ser incorporats també en el disseny d’enquestes i formularis (per exemple, amb la utilització d’emoticones) o en les activitats de grup (pe. Crear un collage per descriure els canvis que s’han produït):
- Poden animar a les persones a expressar-se més lliurement.
- Són molt motivadors per a les persones que hi participen.
- Permeten traslladar directament la visió i l’experiència de les persones participants i són molt útils amb persones que presenten dificultats amb els mètodes més tradicionals.
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
28
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
29
2.4. El seguiment dels projectes: model de referencia per al registre de les sessions
El seguiment d’un projecte consisteix en la recollida i el registre d’informació d’una forma sistemàtica i organitzada.
L’avaluació consisteix en utilitzar la informació del seguiment, així com altres dades que es recullen específicament, per fer valoracions sobre el projecte i orientar les decisions de canvi.
El registre de la sessió grupal és, doncs, l’eina fonamental de seguiment; una de les fonts d’informació clau necessàries per elaborar el projecte final.
1. Persones participants
Nom i cognom
Assisteix (s/n)
Excusa assistència
Participa activament (s/n)
Presenta dificultats en la dinàmica (descriure)
Canvis significatius
2. Professionals conductors del grup
Nom i cognoms
1
2
3
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
30
3. Principals temes tractats
4. Altres continguts / temes / incidències no previstos
5. Clima general grupal de la sessió
6. La conducció
Inici, desenvolupament i tancament de la sessió
Altres elements rellevants
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
31
7. Les tècniques/ Activitats
Adequació de les tècniques emprades als objectius
Adequació de les activitats a la sessió ( temps, posada en marxa, enteniment, utilitat, etc.)
Adequació dels materials
8. Valoració de les persones participants (en el cas que es realitzi en cadascuna de les sessions)
9. Valoració final / recomanacions per a la següent sessió
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
32
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
33
3
Relació de professionals que han contribuït a l’elaboració d’aquesta guia
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
34
Comissió Tècnica
Lourdes Aramburu Otazu Psicòloga. CSS Horta i el Carmel Merche Avilés Ruiz Directora del CSS Poble Sec Juanjo González Modrego Educador. CSS Besòs Joana Ramos Ortiz Treballadora Social. CSS Sant Antoni Rosa Rubio Giner Directora Territorial. Districte de Gràcia Yolanda Fierro Fidalgo Departament de Planificació i Processos AQVIE Jordi Vizcaino Marti Departament de Serveis Socials Bàsics. IMSS Belen Parra Ramajo Secretaria Tècnica Marta Tarragona Gorgorió Secretaria Tècnica
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
35
Tallers d’Aprofundiment
Purificación
Alzola
Jordi Bautista
Sara Franco
Rosa Jorba
Treballadora Social. CSS Barceloneta
Psicòleg. CSS Casc Antic
Treballadora Social. CSS Raval nord
Treballadora Social. CSS Gòtic
Noelia Gamero
Teresa Bergés
Eulàlia Massip
Patrícia Roda
Neus Ballesteros
Raquel Armíjer
Rebeca Medina
Joana A. Mayolas
Ramon Granadal
MªJosé Alvarez
Treballadora Social. CSS Antiga Esquerra de
l’Eixample
Educadora Social. CSS Antiga Esquerra de
l’Eixample
Treballadora Social. CSS Dreta Eixample
Treballadora Social. Dreta Eixample
Treballadora Social. CSS Fort Pienc
Educadora Social. CSS Fort Pienc
Treballadora Social. CSS Fort Pienc
Treballadora Social. CSS Sagrada Família
Treballador Social. CSS Sant Antoni
Educadora Social. CSS Sant Antoni
Assumpta
Martínez
Mª fe Marquez
Esther Martin
Isabel Tor
Griselda
Gonzalvo
Anna Caballero
Sandra Orno
Angus Ruiz
Educadora Social. CSS Cotxeres de Sants
Treballadora Social. CSS Cotxeres de Sants
Treballadora Social. CSS Numància
Educadora Social. CSS Numància
Treballadora Social. CSS La Marina
Treballadora Social. CSS La Marina
Educadora Social. CSS Poble Sec
Treballadora Social CSS Poble Sec
Mònica Coll
Isabel Nualart
Treballadora Social. CSS Maternitat-Sant Ramon
Treballadora Social CSS Les Corts
Alberto Barrientos Psicòleg. CSS Sant Gervasi
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
36
Silvia Muñoz Educadora Social. CSS Sarrià
Mercè Hernández
Sònia López
Treballadora Social. CSS Vila de Gràcia
Educadora Social. CSS Coll-Vallcarca
Helena
Santacana
Ester Pita
Montse Suárez
Assumpta Pérez
Educadora Social. CSS Vall d’Hebron
Treballadora Social. CSS Baix Guinardó
Educadora Social. CSS Guinardó
Treballadora Social. CSS Carmel
Montse Paino
Lorena Martí
Psicòloga CSS. Porta-Vilapiscina
Educadora Social. CSS Porta-Vilapiscina
Marta Maldonado
Israel Ureña
Educadora Social. CSS Garcilaso
Treballadora Social. CSS Franja-Besòs
Antonio Fuertes
Nieves Avila
Sònia Lores
Sílvia Currius
Gemma Masdeu
Educadora Social. CSS Clot-Camp de l'Arpa
Treballadora Social. CSS Besòs
Educadora Social. CSS El Parc-Vila Olímpica
Treballadora Social. CSS Poblenou
Treballadora Social. CSS Sant Martí-Verneda
3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41
Portades_documents_ORG.indd 7 20/5/15 19:28
Portades_documents_ORG.indd 8 20/5/15 19:28
Top Related