REUNI DE 5 D'E.I.
2n TRIMESTRE CURS 2015/16
BENVINGUTS!
COM HO FAN ELS INFANTS PER LLEGIR I ESCRIURE?
Per fer la descripci evolutiva del desenvolupament de l'escriptura ens basarem en les investigacions realitzades per Emilia Ferreiro i Ana Teberosky, el 1979.
EMLIA FERREIRO
ANA TEBEROSKY
L'INFANT NO DIFERENCIA DIBUIX D'ESCRIPTURA
En un primer moment, el nen no s capa de diferenciar l'objecte del nom.Si li deim que escrigui la paraula papallona, en far el dibuix.
L'infant imita els aspectes formals i l'acte d'escriure de les persones adultes fent gargots, rodonetes, palets i altres formes que no siguin dibuixos. Sap que dibuixar s diferent d'escriure.
ESCRIPTURA INDIFERENCIADA
PAPALLONA
PAPALLONA
ESCRIPTURA DIFERENCIADA
Comencen a diferenciar el gargot (que abans representava lletres) de les lletres de l'abacedari. Tamb comena a diferenciar lletres de nombres.L'infant fa hiptesis sobre el funcionament del codi:- Hiptesis de quantitat: quantitat mnima de lletres.- Hiptesis de varietat interna: moltes lletres iguals no diuen res.- Hiptesis de varietat externa: ha d'haver-hi diferncia entre escriptures perqu diguin coses diferents.
PAPALLONA
PAPALLONA
ESCRIPTURA SILLBICA
Cada lletra posseeix el valor d'una sllaba i aquestes es corresponen amb la pauta sonora.
PA PA LLO NA
PA PA LLO NA
ESCRIPTURA
SILLBICA - ALFABTICA
Els infants comencen a escriure ms d'una lletra per a cada sllaba. Ens dna la impressi que es deixen algunes lletres, per s a causa que encara no diferencien tots els sons de la paraula.
PA PA LLO NA
PA PA LLO NA
ESCRIPTURA ALFABTICA
L'infant s'adona que a cada so li correspon una lletra o grafia prpia.
EN ARRIBAR A AQUESTA ETAPA PODEN SORGIR ALGUNES DIFICULTATS PRPIES DEL PROCS
- Poden escriure: SETUDI en lloc d'ESTUDI PATIT en lloc de PARTIT IUNA en comptes de LLUNA- Tamb s normal que de vegades escriguin ms b que altres, en funci de l'ajuda que reben per part de l'adult.
ESCRIPTURA ORTOGRFICA
- Cadasc t un ritme diferent.- El procs de lectura i escriptura no es consolida fins els 6-7 anys.- s un procs de construcci personal del coneixement, per al mateix temps, no es pot fer tot sol.
ALTRES CONSIDERACIONS
SITUACIONS QUE APROFITAM A L'ESCOLA PER FOMENTAR LA
LECTO-ESCRIPTURA
- Comenam a treballar amb el nom propi.- El maquinista o encarregat cada mat passa llista.- Copiam paraules i intentam escriure lliurement.- Penjam cartells a l'aula.- La biblioteca d'aula i els contes que duen a la classe.- Jugam amb els nostres noms. - Miram textos diversos.- En els projectes intentam reconixer qu posa...
QU PODEU FER A CASA?
- Fer llistes del qu hem d'anar a comprar.- Fer alguna recepta.- Fixar-se i intentar llegir els cartells que trobam pel carrer.- Contar i explicar contes als infants.- Llegir, amb els fillets i filletes, les produccions o treballs que hagin fet ells (endevinalles...).- Escriure comentaris (paraules) al nostre blog.- JUGAR AMB LES LLETRES.- ANIMAR-LOS.
ATENCI AMB...
- Fer valoracions negatives: la intenci s el que compta, no la quantitat de lletres que escriguin correctament.- Pressionar el procs. s un procs maduratiu.- No comparar amb altres fillets i filletes.- No agobiar als infants amb la lecto-escriptura.
MARC JESS
El trimestre passat vam treballar Joan Mir. A partir d'ara i fins a final de curs estudiarem el pintor/escultor Marc Jess.
NORMES, LMITS I AUTONOMIA
Enguany continuam treballant els hbits de convivncia i autonomia: saber seure, escoltar, acceptar el no, afrontar les frustracions, respectar el torn, collaborar, etc. Tot i que a l'escola ho treballam, tamb creim important que ho faceu des de casa, ha de ser un aprenentatge compartit.
Al centre tenim uns documents orientatius per a les famlies que rallen d'aquestes qestions.Us donarem els que parlen d'autonomia i de lmits. Si us interessa tenim els que rallen de caparrutades i premis i cstigs.
Des de l'escola feim un projecte d'educaci emocional: Formaci per part dels mestres
Tenim els racons de biblioteca fora de les aules amb llibres sobre emocions.
Treballam el coneixment de les emocions bsiques i la resoluci de conflictes.
Feim relaxaci quan entram del pati i quan s necessari.
TREBALL DE LES EMOCIONS
ALTRES INFORMACIONS...
- Tallers amb les famlies. Recordau que esteu convidats a venir a la classe i fer una activitat amb el grup d'infants. s un dia que fa sentir especials els vostres fills i filles i ho recordaran sempre.
- Puntualitat. Pensau que l'arribada al mat s important perqu s el moment en qu ens deim bon dia i revisam all que farem al llarg del mat.
PRECS I SUGGERIMENTS
SIGNATURA DE L'ASSISTNCIA
REPARTIMENT DE FOTOCPIES
MOLTES GRCIES A TOTS PER VENIR!!!
Top Related