1
1.-Introducció Aquest treball de recerca tracta de l’evolució del futbol durant la historia de la
copa del món organitzada per la FIFA.
He escollit aquest tema ja que el futbol per mi es molt mes que un esport, és la
meva passió. Trobo interessant analitzar tot el que a anat succeint mundial a
cada mundial i els canvis que han anat esdevenint al llarg dels anys ja siguin
purament futbolístics o també d’organització.
2
2.-Objectius Analitzar les evolucions tàctiques durant el transcurs dels mundials
complementant-ho amb estadístiques comparatives de diferents mundials.
Es a dir:
- Agrupar les principals evolucions que s’han dut a terme en el transcurs
dels mundials i que han canviat la historia del futbol.
- Fer estadístiques i gràfiques sobre les dades més remarcables.
- Treure conclusions.
- Anàlisi del equip guanyador de l’últim mundial, Espanya.
3
3.-Metodologia El mètode utilitzat consisteix en:
-Planificar l’estructura del treball.
-Recollir informació, ja sigui en forma de dades, estadístiques, pel·lícules o
reportatges sobre els mundials de futbol.
-Analitzar, comentar i representar la informació.
-Relacionar la informació per poder treure conclusions.
-Opinió personal del treball.
4
4.1-Introducció
La Copa del Món de Futbol, també coneguda com Mundial de Futbol, es la
competició oficial mes important de futbol. És la competició esportiva més
representativa del món en que s’enfronten els equips nacionals membres de la
FIFA Federation International de Football Association, el cos de regulació més
gran dels esports. El campionat es du a terme cada quatre anys des de la
primera competició al 1930( a excepció dels anys 1942 i 1946 a causa de la
Segona Guerra Mundial). No obstant, es pot considerar un esdeveniment
continu, atès que les rondes de classificació es porten a terme durant els tres
anys anteriors a les rondes finals, també anomenada fase final.
A la fase o ronda final de la competició participen 32 equips nacionals que
competeixen durant un període de quatre setmanes al territori d’una nació seu.
Només set nacions han guanyat el títol de la Copa del Món durant els 17
competicions que s’han realitzat.
4.1.1-Sistema de competició
El torneig consisteix en dues fases: una classificatòria i una fase final.
A la ronda classificatòria hi participen quasi tots els membres afiliats a la FIFA
en diferents fases classificatòries organitzades per les sis confederacions
continentals: AFC (Àsia), CAF (Àfrica), CONCACAF (Amèrica del Nord,
Amèrica Central i el Carib), CONMEBOL (Sud-americà), OFC (Oceania) i UEFA
(Europa).
Cada confederació té una sèrie d’equips assignats per la FIFA per a participar a
la fase final en funció del nivell futbolístic de cadascuna. En total es classifiquen
31 equips (nombre que ha anat variant en els diversos campionats). L’equip
organitzador té una plaça garantida. Entre els tornejos de 1938 i 2002, el
campió del campionat anterior es classificava automàticament, però aquesta
regla fou abolida a partir del torneig de 2006.
A la fase final els 32 equips participants es divideixen en vuit grups de quatre
equips. Els dos primers de cada grup, per un total de 16, passen a disputar
eliminatòries de vuitens de final, quarts, semifinal i final a partit únic. Els dos
perdedors de les semifinals disputen un partit pel tercer i quart lloc.
5
4.2-Palmarès
Edició País organitzador
Campió Bandera Subcampió
1930 Uruguai Uruguai
Argentina
1934 Itàlia Itàlia
Txecoslovoquia
1938 França Itàlia
Hongria
1950 Brasil Uruguai
Brasil
1954 Suïssa Alemanya occidental
Hongria
1958 Suècia Brasil
Suècia
1962 Xile Brasil
Txecoslovaquia
1966 Anglaterra Anglaterra
Alemanya occidental
1970 Mèxic Brasil
Itàlia
1974 Alemanya Alemanya
Països Baixos
1978 Argentina Argentina
Països Baixos
1982 Espanya Itàlia
Alemanya
1986 Mèxic Argentina
Alemanya
1990 Itàlia Alemanya
Argentina
1994 Estats Units Brasil
Itàlia
1998 França França
Brasil
2002 Corea del sud/Japó
Brasil
Alemanya
2006 Alemanya Itàlia
França
2010 Sud-àfrica Espanya
Holanda
6
4.2-Estadistiques
4..2.1-Màxims golejadors de la historia ( bota d’or )
Jugador Selecció Gols
Ronaldo Brasil 15
Gerd Müller Alemanya 14
Just Fontaine Francia 13
Pelé Brasil 12
- Els jugadors que marquen més gols reben la bota d’or, un trofeu que els
acredita com a màxims golejadors del torneig.
- El jugador que ha estat capaç de marcar més gols en un mateix mundial
va ser Fontaine en el mundial de Suècia “58” amb un total de 13 gols.
- El minim de gols que s’han agut de fer en un mundial per ser el màxim
golejador ha estat de 4 gols i curiosament en totes dues ocasions el
premi va ser compartit.
- Al mundial de Sud-àfrica va haver-hi un cua triple empatat ja que
Thomas Muller, David Villa, Diego Forlán i Wesley Sneiyder van marcar
5 gols.
- La mitjana de gols de tots els golejadors al llarg de totes les edicions es
de 6.82 gols.
- Al analitzar els gols durant el pas dels mundials podem veure que el
futbol a anat convertint-se en un joc mes defensiu i a l’hora mes
col·lectiu ja que hi ha menys nombre de gols però mes repartits.
- La mitjana de gols per partit en tots els mundials al llarg de la historia es
de 3,23 gols.
7
4.2.2- Millors jugadors de la historia ( pilota d’or )
Jugador País Posició al Camp
Any Posició final
Maradona Argentina Davanter 1986 Campió
Schillaci Itàlia Davanter 1990 Semifinals
Romario Brasil Davanter 1994 Campió
Ronaldo Brasil Davanter 1998 Subcampió
Kahn Alemanya Porter 2002 Subcampió
Zidane França Migcampista 2006 Subcampió
Forlán Uruguay Davanter 2010 Semifinals
- Al millor jugador del torneig se l’obsequia amb la pilota d’or. Al igual que
la bota d’or aquest trofeu s’entrega des del mundial d’Espanya 1982.
- Per tant grans jugadors de la historia del futbol que probablement
haguessin guanyat aquest títol com Pelé, Cruyff o Beckenbauer no van
tenir l’ocasió de fer-ho.
- En la majoria d’ocasions el jugador premiat amb la bota d’or es un
davanter, en 7 dels 8 últims mundials a sigut així.
- En 2 de les 7 ultimes edicions el jugador premiat ha estat el campió i en
3 ocasions el subcampió. Mai li han donat el premi a un jugador que no
hagi passat de quarts de final.
- Únicament un cop un jugador del país organitzador a rebut la pilota d’or.
8
4.2.3- Jugadors amb més partits de la historia
- País - Jugador - Partits
- Alemania - Matthäus, Lothar - 25
- Italia - Maldini, Paolo - 23
- Argentina - Maradona, Diego
- 21
- Alemania - Seeler, Uwe - 21
- Polonia - Zmuda, Wladysaw
- 21
- Polonia - Lato, Grzegorz - 20
- Alemania - Overath, Wolfgang
- 19
- Alemania - Rummenigge - 19
- Alemania - Beckenbauer, Franz
- 18
- Alemania - Berthold, Thomas
- 18
- Cal destacar la presencia de 7 jugadors alemanys que diu molt de la
historia en quan a participació i resultats de la selecció alemanya.
- Matthaüs amb 25 partits és el jugador que més partits ha disputat en un
mundial, i un dels 2 únics jugadors de tota la historia que han disputat 5
mundials. Sens dubte, haurà de passar molt de temps perquè algú
superi aquest gran jugador alemany.
9
5.-Mundial de Sud-àfrica 2010 La Copa del Món de la FIFA Sud-àfrica 2010™ (FIFA World Cup South Africa
2010™, en anglès) va ser la XIX edició de la Copa del Món de Futbol. Es va
disputar a Sud-àfrica, entre l'11 de juny i l'11 de juliol de 2010, sent la primera
vegada que aquest torneig es disputava a Àfrica i la cinquena vegada que es
disputava a l'Hemisferi sud.
Per aquest torneig, 204 de les 208 associacions o confederacions nacionals
afiliades a la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) es van
inscriure per participar en el procés de classificació realitzat entre mitjans de
2007 i finals de 2009 per determinar els 32 equips participants a la fase final del
torneig.
El mateix país va ser seu un any abans de la copa confederacions, disputada
per els guanyadors de els diferents continents.
El campionat estava compost de dues fases: A la primera, es conformaren 8
grups de 4 equips cadascun, avançant a la següent ronda els dos millors de
cada grup. Els 16 equips classificats s'enfrontaren posteriorment en partits
eliminatoris fins que els dos equips finalistes s'enfrontaren a la final que es
realitzà a l'estadi Soccer City de Johannesburg. La selecció italiana era la
defensora del títol.
El torneig es va iniciar amb el partit d’inauguració que va enfrontar la selecció
local amb la Mexicana a l’estadi Soccer City de Johannesburg amb el resultat
final d’empat a un.
10
5.2-Reglament
Inici i la reanimació del joc
- Es llençarà una moneda i el equip que guanyi el sorteig decidirà la
direcció en la que atacarà en el primer temps del partit.
- L’altre equip efectuarà el sac de sortida per iniciar el partit.
- El equip que guanyi el sorteig executarà el sac de sortida per iniciar el
segon temps.
- En el segon temps del partit, els equips canviaran de meitat de camp i
atacaran en direcció oposada.
Sac de sortida
El sac de sortida és una forma d’iniciar o reanimar el joc:
- Al començament del partit.
- Després d’haver encaixar un gol.
- Al començament de cada temps suplementari, si és el cas.
- Es podrà anotar un gol directament des d’un sac de sortida.
11
La pilota fora de joc
La pilota estarà fora del joc quan:
- Hagi traspassat completament una línea de les que delimita el camp, ja
sigui de banda o de fons per aire o per terra i el joc hagi sigut parat per
l’àrbitre.
La pilota en joc
La pilota estarà en joc en tot moment, inclòs quan:
- Rebota dels Pals, travesser o pal de corner i es manté en el terreny de
joc o també si rebota a algun dels arbitres ubicats a l’interior del terreny
de joc.
12
Fora de joc
Un jugador estarà en fora de joc si:
- Es troba mes a prop de la línea de fons contraria que la pilota i el
penúltim adversari.
Un jugador no estarà en fora de joc si:
- Es troba en la seva pròpia meitat de camp.
- Està a la mateixa altura que el penúltim adversari.
- Està per darrera de la pilota encara que no hi hagi cap rival.
Un jugador en posició de fora de joc serà sancionat només si en el moment en
que la pilota toca o es jugada per un dels seus companys es troba, a jutjar de
l’àrbitre, implicat en el joc actiu:
- Interferint en el joc.
- Interferint a un adversari.
- Guanyant distancia de la posició esmentada.
No existirà falta de fora de joc si el jugador rep la pilota directament de:
- Un sac de porteria.
- Un sac de banda.
- Un sac de corner.
Per a qualsevol falta de fora de joc l’àrbitre haurà d’atorgar un tir lliure indirecte
al equip adversari que serà llençat des del lloc on es cometi la falta.
13
Gol marcat
S’haurà marcat un gol quan la pilota hagi traspassat totalment la línia de gol
entre els pals i per sota del travesser, sempre que el equip anotador hagi
complert prèviament les Regles del Joc.
Temps suplementari
S’ha de jugar una pròrroga en cas d’empat al final del temps reglamentari,
aquesta serà sempre de dos parts de 15 minuts cada una, amb un descans de
5 minuts al final del temps reglamentari però no així entre les dues parts de la
pròrroga.
14
Llançament des de el punt de penal
Es concedirà un tir de penal contra el equip que cometi una de les deu
infraccions que comporten un tir lliure directe, dintre de la seva pròpia àrea de
penal mentre la pilota estigui en joc.
Es podrà marcar un gol directament d’un llançament de penal.
En cas de empat al final del temps suplementari d’una eliminatòria el partit es
decidirà amb el llançament de cinc penals per part de cada equip.
Procediment de substitució
Per reemplaçar a un jugador per un substitut s’hauran de donar les següents
condicions:
- S’haurà d’informar a l’àrbitre abans de fer la substitució proposada.
- El substitut no podrà entrar al terreny de joc fins que el jugador al que ha
de reemplaçar, hagi abandonat el terreny de joc i rebut la senyal de
l’àrbitre.
- El substitut entrarà al terreny de joc únicament per la línea del mig del
camp i durant una interrupció del joc.
- Una substitució es finalitzarà quan el substitut entri al terreny de joc.
- Un jugador que hagi sigut substituït no podrà tornar a participar més en
el partit.
- Tots els substituts estan sotmesos a l’autoritat i jurisdicció de l’àrbitre,
siguin cridats o no a participar en el joc.
15
Els arbitres
- Cada partit será controlat per un àrbitre, que tindrà l’autoritat total per fer
complir les Regles del Joc en el partit per al que ha sigut designat.
- En el Mundial de Sud-àfrica 2010 les decisions de la comissió d’Àrbitres
de la FIFA son definitives i no estan subjectes a apel·lació.
La Pilota
Propietats i mesures:
- Serà esfèric.
- Serà de cuir o un altre material adequat.
- Tindrà una circumferència no superior a 70 cm i no inferior a 68 cm.
- Tindrà un pes no superior a 450g i no inferior a 410g al començament
del partit.
- Tindrà una pressió equivalent a 0,6-1.1 atmosferes al nivell del mar.
16
5.3-Seus
El mundial de futbol de Sud-àfrica va tenir 10 seus diferents on es van disputar
els diferents enfrontaments:
- Johannesburg, Soccer city, 94.700 espectadors.
- Ciutat del Cap, Cape Town Stadium, 55.000 espectadors.
- Durban, Moses Mabhida Stadium, 54.000 espectadors.
- Johannesburg, Ellis Park Stadium, 60.000 espectadors.
- Pretòria, Loftus Versfeld Stadium, 50.000 espectadors.
- Port Elizabeth, Nelson Mandela Bay stadium, 48.000 espectadors.
- Polakwane, Peter Mokaba Stadium, 41.000 espectadors.
- Nelspruit, Mbombela Stadium, 41.000 espectadors.
- Bloemfontein, Free State Stadium, 41.000 espectadors.
- Rustemburg, Royal Bafokeng Stadium, 42.000 espectadors.
17
5.4-Classificació
18
5.5-Estadístiques
-Pilota d’or Adidas: Diego Forlán (Uruguay)
-Bota d’or Adidas: Thomas Müller (Alemanya)
-Guant d’Or Adidas: Iker Casillas (Espanya)
-Premio Fair Play de la FIFA: España
-Millor jugador jove: Thomas Müller (Alemanya)
19
6.-Selecció Espanyola
6.1-Historia
La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.
La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com La roja, La fúria roja, o als seus inicis com La fúria espanyola.
La selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada perZamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.
20
Fins al 2010 ha participat a tretze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sud-àfrica de l'any 2010 i també va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en nou edicions del Campionat d'Europa, aconseguint el sots-campionat el 1984 i guanyant-ne tres, al1964, 2008 i 2012 . El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA.
Té el rècord de partits guanyats de forma consecutiva (amb quinze) i de partits consecutius sense perdre (empatada amb Brasil amb 35), així com també el màxim nombre de punts possibles a una fase de classificació per a la Copa del Món (30 de 30). També és l'única selecció en guanyar dos Campionats d'Europa consecutius.
21
La selecció espanyola es va proclamar campiona de l'Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, en derrotar a la final la Unió Soviètica per 2-1 en la final disputada al Santiago Bernabéu. Cal destacar que a l'Eurocopa 1960, la selecció es va retirar de la competició per ordres del dictador Franco precisament per no haver d'enfrontar-se a la selecció soviètica.
A l'Eurocopa 1984, celebrada a França, es va classificar mercès a la golejada per 12-1 davant Malta, i va aconseguir posteriorment el subcampionat, en perdre la final per 2-0 contra la selecció del país amfitrió.
A l’Eurocopa es va consagrar campiona del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0.Fernando Torres, que va marcar el gol de la victòria, va ser proclamat com el millor jugador de la final. Aquesta victòria li va suposar encapçalar per primer cop la classificació mundial de la FIFA sent el sisè país que ho aconseguia i el primer en fer-ho sense haver guanyat cap copa mundial.
Al 2012 es va convertir en la única selecció de futbol en guanyar dos Euro copes consecutives desprès de derrotar a la final per 4-0 a Itàlia.
Aquets últims èxits els convertir en la primera selecció nacional en aconseguir el “triplet” de seleccions.
22
En el seu debut als Jocs Olímpics de 1920 disputats a Amberes va aconseguir la medalla de plata desprès de guanyar a Holanda per 3-1 gracies al doblet de Félix Sesúmaga i el del famós Pichichi.
El seu major èxit als Jocs Olímpics d'estiu va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or en derrotar Polònia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona.
Als Jocs Olímpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, després de la d'Anvers 1920, en arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.
23
En els darrers anys, avalat pels èxits esportius dels Campionats d'Europa de 2008 i 2012 i la Copa del Món de 2010, el joc de la selecció espanyola ha estat unànimement reconegut per la seva alta possessió de pilota, vocació d'atac constant i un estil basat en la qualitat tècnica dels seus jugadors, amb passades constants i ràpides en un o dos tocs, estil conegut en àmbits periodístics i populars com "tiqui-taca", que molts identifiquen com el del Futbol Club Barcelona.
Gracies als seus últims èxits al 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports i també amb el Premi Laureus, considerat l’Óscar de l’esport al millor equip internacional de l’any.
A més a més l’any 2012 per cinquena vegada consecutiva va ser anomenada millor equip del any per la FIFA.
24
6.2-Categories Inferiors
Aquest nou model de joc no només s’ha instaurat en la selecció absoluta sinó que també ha arribat a les inferiors on gracies a aquesta nova manera de fer i treballar els èxits també han arribat.
La selecció sub-20 va aconseguir guanyar la Copa Mundial del 1999 jugada a Nigèria desprès de guanyar per 4-0 a Japó. També te dos subcampionats al perdre dues finals a mans de la selecció brasilera. Es troba situada com la quarta millor selecció de la categoria.
La selecció sub-21 posseeix quatre campionats d’Europa, l’últim al 2013 vencent a Itàlia. Junt amb dos subcampionats esta situada com la segona mllor selecció europea de la categoria.
La selecció sub-23 és la que participa en els Jocs Olímpics, posseeix una medalla d’or i un altre de plata. Es la segona selecció sub-23 mes llorejada nomes superada per la selecció Argentina.
25
6.3-Jugadors amb mes participacions
Nom Periode Participacions
Iker Casillas 2000- 146
Andoni Zubizarreta 1985-1998 126
Xavi Hernández 2000- 124
Xabi Alonso 2003- 107
Sergio Ramos 2005- 106
Fernando Torres 2003- 104
Raúl González 1996-2007 102
Carles Puyol 2000- 100
David Villa 2005- 91
Fernando Hierro 1989-2002 89
26
6.4-Jugadors amb més gols
Jugador Periode Gols (partits)
David Villa 2005- 57 (91)
Raúl González 1996-2007 44(102)
Fernando Torres 2003- 36(104)
Fernando Hierro 1989-2002 30(89)
Fernando Morientes 1998-2007 27(47)
Emilio Butragueño 1984-1992 26(69)
Alfredo Di Stéfano 1957-1961 23(31)
Julio Salinas 1986-1996 23(56)
Míchel 1985-1992 21(66)
Zarra 1945-1951 20(20)
27
6.5-Seus de la selecció
La selecció espanyola no posseeix un estadi propi on disputar els seus partits,
pel que és en els diferents estadis dels clubs de futbol d'Espanya on tenen lloc
les trobades enfront d'altres seleccions.
Malgrat això, la Reial Federació Espanyola de Futbol posseeix un complex a la
ciutat de Las Rozas de Madrid, anomenada la Ciutat del Futbol de Las Rozas.
Un conjunt d'instal · lacions esportives on a més es troba localitzada la seu
social de la mateixa federació. A més de les oficines, La Ciutat del Futbol
posseeix cinc camps de futbol de diferents modalitats, zona de premsa,
gimnàs, pavelló multiusos, serveis mèdics, àrea social i de formació, i una
residència esportiva per als jugadors. En ell a més es celebren diferents
esdeveniments futbolístics com els campionats de categories inferiors
femenines de la UEFA.
En total, la selecció ha disputat 279 partits en territori espanyol.
28
7.-Annex
7.1-Entrevista
Xabier azkargorta, nascut el 26 de setembre del 1953 a Azpeitia,
Guipúzcoa, és un ex futbolista espanyol i actual entrenador de la
selecció de futbol de Bolívia.
Com a jugador va passar per les categories inferiors de la Reial Societat
i va fitxar desprès per l’Athletic Club però al cap de pocs anys es va
veure obligat a retirar-se a causa d’una greu lesió al genoll dret.
Va començar entrenant al País Basc fins arribar al Gimnàstic de
Tarragona d’on faria el salt a la Primera Divisió Española.
Va entrar a la historia del futbol espanyol per ser l’entrenador espanyol
més jove en dirigir a la Primera divisió, amb 29 anys, al R.C.D.Espanyol.
També passaria per la banqueta d’equips com Sevilla i Tenerife.
Després del seu pas per el futbol espanyol arriba a Bolívia, per entrenar
a la selecció nacional i fa historia al ser el primer entrenador de la
historia en classificar a Bolívia per un Mundial.
La seva fama el va portar a dirigir el combinat Xilè però no va tenir l’èxit
esperat.
Passada la seva etapa per sud-americà va marxar al japó per ser
l’entrenador del Yokohama Marinos amb qui es proclamaria campió de
lliga.
Al ser nomenat Florentino Pérez president del Reial Madrid passa a ser
ambaixador madridista a Amèrica i director de les escoles esportives
internacionals del Reial Madrid.
Al cap d’uns anys accepta l’oferta per anar a entrenar al Chivas de
Guadalajara de Mèxic però l’aventura no va ser profitosa.
Va tornar a formar part del Cos del Reial Madrid i va passar a ser
director esportiu del Bejing Gouan.
Torna a Espanya per fer un pas fugaç per la direcció esportiva del
Valencia CF ja que va ser cessat al mateix mes.
Finalment, des de el Juliol del 2012 el Bigotón torna a ser el
seleccionador de Bolívia.
29
1.Quins son els trets fonamentals de les dues últimes dècades?
Des de el meu punt de vista els principals trets fonamentals que han fet
que el futbol evolucioni tant es el treball d’anàlisis de l’equip rival i la
feina en les categories inferiors que fa que els jugadors d’avui en dia
tinguin un nivell futbolístic molt més alt que en dècades anteriors.
2. Quines son les principals diferencies culturals que has trobat en
els diferents equips on has entrenat?
Als països menys desenvolupat basen el seu treball i l’èxit en la fe en
deu per sobre de tot, ja que no tenen la facilitat per desenvolupar els
seus entrenaments com als equips europeus. Sobretot, a Sud Amèrica el
futbol no es un simple esport sinó que es una qüestió de vida o mort ja
que lluiten per poder treure endavant a la seva família, i per això el estil
de futbol es tant diferent al europeu ja que es basa en la força i la lluita
en vers al futbol de toc del vell continent.
3.Quines son les claus de l’èxit de la selecció espanyola? Per que?
Deixar de banda termes com la furia roja, i passar a intentar guanyar
jugant un model de joc molt concret en que el més important fos la pilota.
La selecció a de donar gracies a tots els clubs espanyols ja que han
treballat molt bé la cantera hi ha fet que sortissin jugadors de gran nivell
que han ajudat a aconseguir els diferents títols. També influeix molt la
bona relació que tenen els jugadors encara que no formin part dels
mateixos equips ja que si no hi ha un bon grup humà per molta qualitat
que hi hagi els èxits mai arribaran.
4.Com es una Selecció per dins?
Des de fora els esportistes d’elit estan vistos com a persones diferents
però no deixen de ser nois corrents que son molt bons practicant un
esport. Per tant una selecció per dins es un grup d’amics o si més no, un
grup de companys units per aconseguir un èxit comú. No únicament
busquem nois que sàpiguen jugar bé a futbol sinó que aportin com a
persones ja que es bàsic per a la convivència.
5. Quins criteris s’avaluen a l’hora de seleccionar jugadors?
Principalment que aportin coses al grup que no ens donin altres
jugadors, el seu estat de forma en l’equip on juga i finalment no cal
oblidar la part humana, es a dir, si creiem sumarà o no dins del grup.
6.Quines son les diferencies principals entre una selecció i un
equip?
Les principals diferencies que hi he trobat jo des de que vaig començar a
entrenar es que en una selecció al representar un país l’obligació de
guanyar i de fer-ho bé es més gran i com que de veritat senten els colors
el sentiment es molt diferent al de un club on hi ha jugadors de molts
països, llengües i creences on es mes difícil fer de l’equip un grup unit
amb un únic objectiu.
30
7.Com a sigut l’evolució tàctica i com creus que serà en el futur?
Fa anys el futbol pràcticament no tenia cap tipus de tàctica i l’únic que
feien els jugadors era córrer en direcció a la porteria contraria per
intentar marcar els màxims gols possibles, però ho feien sense sentit
tàctic. Avui en dia esta tot molt estudiat i mecanitzat i tot el que fan els
jugadors al camp te una explicació lògica. Hi ha unes posicions al camp
molt marcades i cada equip te una sèrie de moviments molt
automatitzats que fan de cadascun un estil molt especial. El futbol
segueix evolucionant en part gracies a la tecnologia que ajuda a inventar
coses noves però avui en dia els rivals també tenen facilitat per veure
com juga el rival i per tant es molt més difícil sorprendre, per tant aquets
anys veurem petits canvis sobre les mateixes tàctiques dels últims anys.
8.Quina a sigut la teva millor experiència com a entrenador? I com a
jugador?
La meva millor experiència com a entrenador va ser poder classificar per
primer cop a Bolívia per un Mundial, un país on hi ha molta pobresa
poder-li donar una alegria així es el més gran que m’ha pogut passar, he
viscut moltes experiències inoblidables allà i ja em sento com un més.
La meva carrera com a futbolista no va arribar gaire lluny ja que em vaig
haver de retirar a causa de una lesió al genoll però poder vestir els
colors de l’Athletic Club, l’equip de tota la meva vida es un somni
complert.
31
8.- Conclusions i opinió personal
Personalment penso que ha estat un treball molt interessant i que m’ha
servit per aprendre moltes més coses de la meva gran passió, el futbol.
Fent el treball m’he donat compte que la selecció que guanya es la més
regular en tots els sentits i té aquell punt de sort en moments
determinats que els fa aconseguir l’èxit mundial.
Respecte a la selecció espanyola el seu èxit a arribat quan han deixat de
banda el sentiment patriòtic per intentar guanyar i han passat a treballar
per sobre de tot els aspectes futbolístics, i això juntament amb la gran
època d’aparició de grans jugadors del país a fet que es consagrin com
la millor selecció dels últims anys.
Crec que el resultat és un bon treball i que si a més a més t’agrada el
futbol pot resultar apassionant per a qui l’interessi.
Finalment, m’agradaria agrair especialment al tutor que m’ha portat el
treball de recerca, en Jose Luis Herrera per la seva ajuda en tot moment
i la seva dedicació a l’hora de voler aconseguir que sortís un bon treball.
32
9.- Bibliografia
9.1- Pàgines Webs
http://es.fifa.com/worldfootball/nationalteams/index.html
http://www.marca.com/futbol/mundial_2010.html
http://www.losmundialesdefutbol.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Copa_Mundial_de_F%C3%BAtbol
http://www.todoslosmundiales.com.ar/
http://www.as.com/futbol/mundial/
http://www.elpais.com/deportes/futbol/mundial/
http://www.rtve.es/deportes/mundial-2010-sudafrica/
9.2- Documentals
http://www.youtube.com/watch?v=dYz3znIsOiA ( Eurocopa 2008 )
http://www.youtube.com/watch?v=6XATLXUp_qs ( Mundial 2010 )
http://www.youtube.com/watch?v=r466lmsZa6M ( Campions dels Mundials )
9.3- Llibres
Gomá Oliva, Antonio. “ Manual del Entrenador de Futbol
Moderno”. Editorial Paidotribo.
33