Menys Cotxes Meacutes Salut
Per reduir la contaminacioacute atmosfegraverica sha demostrat que no nhi ha prou amb tenir un bon transport puacuteblic cal reduir la circulacioacute dels cotxes tal com han dut a terme amb egravexit meacutes de 230 ciutats europees A Barcelona fem tard
Plataforma per la Qualitat de lAire
Les persones no som diferents ho soacuten les poliacutetiques
Ciutats contaminades un greu problema de salut puacuteblica
Quumlestions meacutes frequumlents
Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics
Com ens afecten la salut
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitat de vehicles dEuropa
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle La solucioacute no passa per renovar els vehicles sinoacute per reduir-los
El frau diegravesel
Reduir el tragravensit tothom guanya
Transport puacuteblic
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
Soacuten mesures antisocials
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
iacutendex
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge i Zona de Baixa Emissioacute
El cotxe el principal responsable
Ciutats contaminades un greu problema de salut puacuteblica
La contaminacioacute no es veu perograve es respira actualment eacutes la causa de 3500 morts prematures cada any a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1 Les grans ciutats soacuten les prin-cipals responsables i tambeacute les principals afectades
1 Informe laquoEls beneficis per a la salut puacuteblica de la reduccioacute de la contaminacioacute atmosfegraverica a lagraverea metropo-litana de Barcelona Perez L Sunyer J Kunzli N CREAL 2007 Beneficis anuals de reduir lexposicioacute mitjana de PM 10 estimada per la poblacioacute de 57 municipis de lagraverea metropolitana de Barcelona (50 μgmsup3 lany 2004) al valor anual mitjagrave recomanat per lOrganitzacioacute Mundial de la Salut (20 μgm 3 ) llegir
Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics
El NO2 eacutes un gas togravexic generat principal-
ment per la combustioacute dels motors diegravesel
Les PMx soacuten material en forma de partiacutecules
que srsquoemeten directament a lrsquoatmosfera o
que es genera com a resultat de reaccions
quiacutemiques de gasos precursors (NO2 SO2
COV NH3) Els seus efectes en la salut varien
en funcioacute de la seva composicioacute i mida Les
PM10 (menors de 10 micres) arriben a les vies
respiratograveries baixes els PM25 als alvegraveols i les
partiacutecules ultrafines (menors de 01 micres)
poden arribar a la sang
Per uacuteltim lrsquoO3 troposfegraveric tambeacute anomenat
ozoacute laquodolentraquo per diferenciar-lo de lrsquoozoacute es-
Els principals contaminants a lrsquoAgraverea Metropolitana
de Barcelona (AMB) procedeixen de la crema dels
combustibles fogravessils i soacuten el diogravexid de nitrogen (NO2) les partiacutecules en suspensioacute (PMx) i lrsquoozoacute tro-posfegraveric (O3)
tratosfegraveric que ens protegeix de la radiacioacute
ultraviolada eacutes un contaminant secundari
produiumlt per la reaccioacute entre la llum solar el
diogravexid de nitrogen (NO2) i els hidrocarburs
emesos pel transport i algunes induacutestries Teacute
major incidegravencia a la primavera i lrsquoestiu quan
les temperatures soacuten meacutes elevades arribant
a la Plana de Vic i el Pre-Pirineu on es podria
esperar un aire molt meacutes saludable
De tots ells el contaminant meacutes criacutetic a
lrsquoAMB eacutes lrsquoNO2 gas que srsquoha incrementat
de forma contiacutenua a causa del creixement
del parc de turismes diegravesel i el frau de les
emissions
Com ens afecten la salut
La polbulllucioacute atmosfegraverica eacutes un dels princi-
pals problemes de salut puacuteblica ategraves que
els contaminants arriben tant als nostres
pulmons com al corrent sanguini i al sistema
nervioacutes
A lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona cau-
sa 3500 morts prematures i malalties res-
piratograveries com lrsquoasma bronquitis i emfise-
mes pulmonars problemes cardiacuteacs ictus
malalties renals i diversos tipus de cagravencer
A meacutes a meacutes recentment srsquoha descobert la
seva relacioacute en casos drsquoAlzheimer precoccedil2
Efectes anuals sobre la salut a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1
Lrsquoany 2013 lrsquoAgegravencia Internacional per a la
Investigacioacute sobre el Cagravencer (IARC) depe-
nent de lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut
(OMS) va classificar la contaminacioacute at-
mosfegraverica com agent cancerigen al ma-
teix nivell que el fum del tabac i lrsquoamiant
La contaminacioacute ens afecta a tots amb una
especial incidegravencia a dones embarassa-
des infants gent gran afectats drsquoasma i
albulllegravergies
3500morts
prematures
31100casos de
bronquitis aguda en infants
5100 casos de
bronquitis crogravenica adults
54000 casos drsquoasma
1800ingressos
hospitalaris
2 Estudi BIOMED CENTRAL llegir
En el cas dels infants lrsquoexposicioacute a nivells
elevats de contaminacioacute teacute una afectacioacute
meacutes important ategraves que afecta els seus
ogravergans en proceacutes de desenvolupament i
pot produir consequumlegravencies al llarg de tota
la seva vida Ha quedat palegraves que la conta-
minacioacute provoca drsquoanys en el desenvolupa-
ment pulmonar dels fetus un increment de
naixements prematurs3 i que pot fer que in-
fants saludables desenvolupin asma crogravenic
LInstitut de Salut Global (ISGlobal) va rea-
litzar un estudi a 39 escoles de Barcelona
i Sant Cugat4 que demostra que la conta-
Els infants un dels grups depoblacioacute meacutes afectats per la contaminacioacute
minacioacute tambeacute afecta la capacitat daten-
cioacute dels nens a curt termini provocant un
possible retard en la maduracioacute cerebral
dels escolars Estudis recents sobre afec-
tacions en el sistema nervioacutes han trobat
una relacioacute directa entre la contaminacioacute i
els problemes dhiperactivitat i dinatencioacute
en adolescents5
3 Lexposicioacute a la contaminacioacute del tragravensit durant lembaragraves pot danyar els pulmons dels nens llegir4 Estudi ISGlobal Els nens que van a escoles properes al tragravensit mostren un menor desenvolupament cognitiu llegir5 Article Traffic-related air pollution and hyperactivityinattention dyslexia and dyscalculia in adolescents of the German GINIplus and LISAplus birth cohorts llegir
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
A lAMB se superen els valors anuals de
contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute
Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals
que obliga la normativa europea (Directiva
200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes
que els que recomana lOMS
La inaccioacute dels nostres governs ha portat
a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-
diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar
en copioses multes Recentment el 15 de
febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-
timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona
i Madrid prenguessin mesures per reduir la
contaminacioacute de lrsquoaire
Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica
de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-
fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1
va calcular el cost sanitari derivat de la con-
taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals
aproximadament uns 1600 euros per cagravepita
El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6
La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries
6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Per reduir la contaminacioacute atmosfegraverica sha demostrat que no nhi ha prou amb tenir un bon transport puacuteblic cal reduir la circulacioacute dels cotxes tal com han dut a terme amb egravexit meacutes de 230 ciutats europees A Barcelona fem tard
Plataforma per la Qualitat de lAire
Les persones no som diferents ho soacuten les poliacutetiques
Ciutats contaminades un greu problema de salut puacuteblica
Quumlestions meacutes frequumlents
Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics
Com ens afecten la salut
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitat de vehicles dEuropa
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle La solucioacute no passa per renovar els vehicles sinoacute per reduir-los
El frau diegravesel
Reduir el tragravensit tothom guanya
Transport puacuteblic
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
Soacuten mesures antisocials
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
iacutendex
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge i Zona de Baixa Emissioacute
El cotxe el principal responsable
Ciutats contaminades un greu problema de salut puacuteblica
La contaminacioacute no es veu perograve es respira actualment eacutes la causa de 3500 morts prematures cada any a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1 Les grans ciutats soacuten les prin-cipals responsables i tambeacute les principals afectades
1 Informe laquoEls beneficis per a la salut puacuteblica de la reduccioacute de la contaminacioacute atmosfegraverica a lagraverea metropo-litana de Barcelona Perez L Sunyer J Kunzli N CREAL 2007 Beneficis anuals de reduir lexposicioacute mitjana de PM 10 estimada per la poblacioacute de 57 municipis de lagraverea metropolitana de Barcelona (50 μgmsup3 lany 2004) al valor anual mitjagrave recomanat per lOrganitzacioacute Mundial de la Salut (20 μgm 3 ) llegir
Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics
El NO2 eacutes un gas togravexic generat principal-
ment per la combustioacute dels motors diegravesel
Les PMx soacuten material en forma de partiacutecules
que srsquoemeten directament a lrsquoatmosfera o
que es genera com a resultat de reaccions
quiacutemiques de gasos precursors (NO2 SO2
COV NH3) Els seus efectes en la salut varien
en funcioacute de la seva composicioacute i mida Les
PM10 (menors de 10 micres) arriben a les vies
respiratograveries baixes els PM25 als alvegraveols i les
partiacutecules ultrafines (menors de 01 micres)
poden arribar a la sang
Per uacuteltim lrsquoO3 troposfegraveric tambeacute anomenat
ozoacute laquodolentraquo per diferenciar-lo de lrsquoozoacute es-
Els principals contaminants a lrsquoAgraverea Metropolitana
de Barcelona (AMB) procedeixen de la crema dels
combustibles fogravessils i soacuten el diogravexid de nitrogen (NO2) les partiacutecules en suspensioacute (PMx) i lrsquoozoacute tro-posfegraveric (O3)
tratosfegraveric que ens protegeix de la radiacioacute
ultraviolada eacutes un contaminant secundari
produiumlt per la reaccioacute entre la llum solar el
diogravexid de nitrogen (NO2) i els hidrocarburs
emesos pel transport i algunes induacutestries Teacute
major incidegravencia a la primavera i lrsquoestiu quan
les temperatures soacuten meacutes elevades arribant
a la Plana de Vic i el Pre-Pirineu on es podria
esperar un aire molt meacutes saludable
De tots ells el contaminant meacutes criacutetic a
lrsquoAMB eacutes lrsquoNO2 gas que srsquoha incrementat
de forma contiacutenua a causa del creixement
del parc de turismes diegravesel i el frau de les
emissions
Com ens afecten la salut
La polbulllucioacute atmosfegraverica eacutes un dels princi-
pals problemes de salut puacuteblica ategraves que
els contaminants arriben tant als nostres
pulmons com al corrent sanguini i al sistema
nervioacutes
A lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona cau-
sa 3500 morts prematures i malalties res-
piratograveries com lrsquoasma bronquitis i emfise-
mes pulmonars problemes cardiacuteacs ictus
malalties renals i diversos tipus de cagravencer
A meacutes a meacutes recentment srsquoha descobert la
seva relacioacute en casos drsquoAlzheimer precoccedil2
Efectes anuals sobre la salut a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1
Lrsquoany 2013 lrsquoAgegravencia Internacional per a la
Investigacioacute sobre el Cagravencer (IARC) depe-
nent de lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut
(OMS) va classificar la contaminacioacute at-
mosfegraverica com agent cancerigen al ma-
teix nivell que el fum del tabac i lrsquoamiant
La contaminacioacute ens afecta a tots amb una
especial incidegravencia a dones embarassa-
des infants gent gran afectats drsquoasma i
albulllegravergies
3500morts
prematures
31100casos de
bronquitis aguda en infants
5100 casos de
bronquitis crogravenica adults
54000 casos drsquoasma
1800ingressos
hospitalaris
2 Estudi BIOMED CENTRAL llegir
En el cas dels infants lrsquoexposicioacute a nivells
elevats de contaminacioacute teacute una afectacioacute
meacutes important ategraves que afecta els seus
ogravergans en proceacutes de desenvolupament i
pot produir consequumlegravencies al llarg de tota
la seva vida Ha quedat palegraves que la conta-
minacioacute provoca drsquoanys en el desenvolupa-
ment pulmonar dels fetus un increment de
naixements prematurs3 i que pot fer que in-
fants saludables desenvolupin asma crogravenic
LInstitut de Salut Global (ISGlobal) va rea-
litzar un estudi a 39 escoles de Barcelona
i Sant Cugat4 que demostra que la conta-
Els infants un dels grups depoblacioacute meacutes afectats per la contaminacioacute
minacioacute tambeacute afecta la capacitat daten-
cioacute dels nens a curt termini provocant un
possible retard en la maduracioacute cerebral
dels escolars Estudis recents sobre afec-
tacions en el sistema nervioacutes han trobat
una relacioacute directa entre la contaminacioacute i
els problemes dhiperactivitat i dinatencioacute
en adolescents5
3 Lexposicioacute a la contaminacioacute del tragravensit durant lembaragraves pot danyar els pulmons dels nens llegir4 Estudi ISGlobal Els nens que van a escoles properes al tragravensit mostren un menor desenvolupament cognitiu llegir5 Article Traffic-related air pollution and hyperactivityinattention dyslexia and dyscalculia in adolescents of the German GINIplus and LISAplus birth cohorts llegir
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
A lAMB se superen els valors anuals de
contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute
Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals
que obliga la normativa europea (Directiva
200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes
que els que recomana lOMS
La inaccioacute dels nostres governs ha portat
a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-
diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar
en copioses multes Recentment el 15 de
febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-
timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona
i Madrid prenguessin mesures per reduir la
contaminacioacute de lrsquoaire
Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica
de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-
fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1
va calcular el cost sanitari derivat de la con-
taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals
aproximadament uns 1600 euros per cagravepita
El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6
La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries
6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Ciutats contaminades un greu problema de salut puacuteblica
Quumlestions meacutes frequumlents
Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics
Com ens afecten la salut
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitat de vehicles dEuropa
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle La solucioacute no passa per renovar els vehicles sinoacute per reduir-los
El frau diegravesel
Reduir el tragravensit tothom guanya
Transport puacuteblic
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
Soacuten mesures antisocials
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
iacutendex
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge i Zona de Baixa Emissioacute
El cotxe el principal responsable
Ciutats contaminades un greu problema de salut puacuteblica
La contaminacioacute no es veu perograve es respira actualment eacutes la causa de 3500 morts prematures cada any a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1 Les grans ciutats soacuten les prin-cipals responsables i tambeacute les principals afectades
1 Informe laquoEls beneficis per a la salut puacuteblica de la reduccioacute de la contaminacioacute atmosfegraverica a lagraverea metropo-litana de Barcelona Perez L Sunyer J Kunzli N CREAL 2007 Beneficis anuals de reduir lexposicioacute mitjana de PM 10 estimada per la poblacioacute de 57 municipis de lagraverea metropolitana de Barcelona (50 μgmsup3 lany 2004) al valor anual mitjagrave recomanat per lOrganitzacioacute Mundial de la Salut (20 μgm 3 ) llegir
Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics
El NO2 eacutes un gas togravexic generat principal-
ment per la combustioacute dels motors diegravesel
Les PMx soacuten material en forma de partiacutecules
que srsquoemeten directament a lrsquoatmosfera o
que es genera com a resultat de reaccions
quiacutemiques de gasos precursors (NO2 SO2
COV NH3) Els seus efectes en la salut varien
en funcioacute de la seva composicioacute i mida Les
PM10 (menors de 10 micres) arriben a les vies
respiratograveries baixes els PM25 als alvegraveols i les
partiacutecules ultrafines (menors de 01 micres)
poden arribar a la sang
Per uacuteltim lrsquoO3 troposfegraveric tambeacute anomenat
ozoacute laquodolentraquo per diferenciar-lo de lrsquoozoacute es-
Els principals contaminants a lrsquoAgraverea Metropolitana
de Barcelona (AMB) procedeixen de la crema dels
combustibles fogravessils i soacuten el diogravexid de nitrogen (NO2) les partiacutecules en suspensioacute (PMx) i lrsquoozoacute tro-posfegraveric (O3)
tratosfegraveric que ens protegeix de la radiacioacute
ultraviolada eacutes un contaminant secundari
produiumlt per la reaccioacute entre la llum solar el
diogravexid de nitrogen (NO2) i els hidrocarburs
emesos pel transport i algunes induacutestries Teacute
major incidegravencia a la primavera i lrsquoestiu quan
les temperatures soacuten meacutes elevades arribant
a la Plana de Vic i el Pre-Pirineu on es podria
esperar un aire molt meacutes saludable
De tots ells el contaminant meacutes criacutetic a
lrsquoAMB eacutes lrsquoNO2 gas que srsquoha incrementat
de forma contiacutenua a causa del creixement
del parc de turismes diegravesel i el frau de les
emissions
Com ens afecten la salut
La polbulllucioacute atmosfegraverica eacutes un dels princi-
pals problemes de salut puacuteblica ategraves que
els contaminants arriben tant als nostres
pulmons com al corrent sanguini i al sistema
nervioacutes
A lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona cau-
sa 3500 morts prematures i malalties res-
piratograveries com lrsquoasma bronquitis i emfise-
mes pulmonars problemes cardiacuteacs ictus
malalties renals i diversos tipus de cagravencer
A meacutes a meacutes recentment srsquoha descobert la
seva relacioacute en casos drsquoAlzheimer precoccedil2
Efectes anuals sobre la salut a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1
Lrsquoany 2013 lrsquoAgegravencia Internacional per a la
Investigacioacute sobre el Cagravencer (IARC) depe-
nent de lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut
(OMS) va classificar la contaminacioacute at-
mosfegraverica com agent cancerigen al ma-
teix nivell que el fum del tabac i lrsquoamiant
La contaminacioacute ens afecta a tots amb una
especial incidegravencia a dones embarassa-
des infants gent gran afectats drsquoasma i
albulllegravergies
3500morts
prematures
31100casos de
bronquitis aguda en infants
5100 casos de
bronquitis crogravenica adults
54000 casos drsquoasma
1800ingressos
hospitalaris
2 Estudi BIOMED CENTRAL llegir
En el cas dels infants lrsquoexposicioacute a nivells
elevats de contaminacioacute teacute una afectacioacute
meacutes important ategraves que afecta els seus
ogravergans en proceacutes de desenvolupament i
pot produir consequumlegravencies al llarg de tota
la seva vida Ha quedat palegraves que la conta-
minacioacute provoca drsquoanys en el desenvolupa-
ment pulmonar dels fetus un increment de
naixements prematurs3 i que pot fer que in-
fants saludables desenvolupin asma crogravenic
LInstitut de Salut Global (ISGlobal) va rea-
litzar un estudi a 39 escoles de Barcelona
i Sant Cugat4 que demostra que la conta-
Els infants un dels grups depoblacioacute meacutes afectats per la contaminacioacute
minacioacute tambeacute afecta la capacitat daten-
cioacute dels nens a curt termini provocant un
possible retard en la maduracioacute cerebral
dels escolars Estudis recents sobre afec-
tacions en el sistema nervioacutes han trobat
una relacioacute directa entre la contaminacioacute i
els problemes dhiperactivitat i dinatencioacute
en adolescents5
3 Lexposicioacute a la contaminacioacute del tragravensit durant lembaragraves pot danyar els pulmons dels nens llegir4 Estudi ISGlobal Els nens que van a escoles properes al tragravensit mostren un menor desenvolupament cognitiu llegir5 Article Traffic-related air pollution and hyperactivityinattention dyslexia and dyscalculia in adolescents of the German GINIplus and LISAplus birth cohorts llegir
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
A lAMB se superen els valors anuals de
contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute
Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals
que obliga la normativa europea (Directiva
200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes
que els que recomana lOMS
La inaccioacute dels nostres governs ha portat
a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-
diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar
en copioses multes Recentment el 15 de
febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-
timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona
i Madrid prenguessin mesures per reduir la
contaminacioacute de lrsquoaire
Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica
de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-
fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1
va calcular el cost sanitari derivat de la con-
taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals
aproximadament uns 1600 euros per cagravepita
El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6
La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries
6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Ciutats contaminades un greu problema de salut puacuteblica
La contaminacioacute no es veu perograve es respira actualment eacutes la causa de 3500 morts prematures cada any a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1 Les grans ciutats soacuten les prin-cipals responsables i tambeacute les principals afectades
1 Informe laquoEls beneficis per a la salut puacuteblica de la reduccioacute de la contaminacioacute atmosfegraverica a lagraverea metropo-litana de Barcelona Perez L Sunyer J Kunzli N CREAL 2007 Beneficis anuals de reduir lexposicioacute mitjana de PM 10 estimada per la poblacioacute de 57 municipis de lagraverea metropolitana de Barcelona (50 μgmsup3 lany 2004) al valor anual mitjagrave recomanat per lOrganitzacioacute Mundial de la Salut (20 μgm 3 ) llegir
Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics
El NO2 eacutes un gas togravexic generat principal-
ment per la combustioacute dels motors diegravesel
Les PMx soacuten material en forma de partiacutecules
que srsquoemeten directament a lrsquoatmosfera o
que es genera com a resultat de reaccions
quiacutemiques de gasos precursors (NO2 SO2
COV NH3) Els seus efectes en la salut varien
en funcioacute de la seva composicioacute i mida Les
PM10 (menors de 10 micres) arriben a les vies
respiratograveries baixes els PM25 als alvegraveols i les
partiacutecules ultrafines (menors de 01 micres)
poden arribar a la sang
Per uacuteltim lrsquoO3 troposfegraveric tambeacute anomenat
ozoacute laquodolentraquo per diferenciar-lo de lrsquoozoacute es-
Els principals contaminants a lrsquoAgraverea Metropolitana
de Barcelona (AMB) procedeixen de la crema dels
combustibles fogravessils i soacuten el diogravexid de nitrogen (NO2) les partiacutecules en suspensioacute (PMx) i lrsquoozoacute tro-posfegraveric (O3)
tratosfegraveric que ens protegeix de la radiacioacute
ultraviolada eacutes un contaminant secundari
produiumlt per la reaccioacute entre la llum solar el
diogravexid de nitrogen (NO2) i els hidrocarburs
emesos pel transport i algunes induacutestries Teacute
major incidegravencia a la primavera i lrsquoestiu quan
les temperatures soacuten meacutes elevades arribant
a la Plana de Vic i el Pre-Pirineu on es podria
esperar un aire molt meacutes saludable
De tots ells el contaminant meacutes criacutetic a
lrsquoAMB eacutes lrsquoNO2 gas que srsquoha incrementat
de forma contiacutenua a causa del creixement
del parc de turismes diegravesel i el frau de les
emissions
Com ens afecten la salut
La polbulllucioacute atmosfegraverica eacutes un dels princi-
pals problemes de salut puacuteblica ategraves que
els contaminants arriben tant als nostres
pulmons com al corrent sanguini i al sistema
nervioacutes
A lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona cau-
sa 3500 morts prematures i malalties res-
piratograveries com lrsquoasma bronquitis i emfise-
mes pulmonars problemes cardiacuteacs ictus
malalties renals i diversos tipus de cagravencer
A meacutes a meacutes recentment srsquoha descobert la
seva relacioacute en casos drsquoAlzheimer precoccedil2
Efectes anuals sobre la salut a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1
Lrsquoany 2013 lrsquoAgegravencia Internacional per a la
Investigacioacute sobre el Cagravencer (IARC) depe-
nent de lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut
(OMS) va classificar la contaminacioacute at-
mosfegraverica com agent cancerigen al ma-
teix nivell que el fum del tabac i lrsquoamiant
La contaminacioacute ens afecta a tots amb una
especial incidegravencia a dones embarassa-
des infants gent gran afectats drsquoasma i
albulllegravergies
3500morts
prematures
31100casos de
bronquitis aguda en infants
5100 casos de
bronquitis crogravenica adults
54000 casos drsquoasma
1800ingressos
hospitalaris
2 Estudi BIOMED CENTRAL llegir
En el cas dels infants lrsquoexposicioacute a nivells
elevats de contaminacioacute teacute una afectacioacute
meacutes important ategraves que afecta els seus
ogravergans en proceacutes de desenvolupament i
pot produir consequumlegravencies al llarg de tota
la seva vida Ha quedat palegraves que la conta-
minacioacute provoca drsquoanys en el desenvolupa-
ment pulmonar dels fetus un increment de
naixements prematurs3 i que pot fer que in-
fants saludables desenvolupin asma crogravenic
LInstitut de Salut Global (ISGlobal) va rea-
litzar un estudi a 39 escoles de Barcelona
i Sant Cugat4 que demostra que la conta-
Els infants un dels grups depoblacioacute meacutes afectats per la contaminacioacute
minacioacute tambeacute afecta la capacitat daten-
cioacute dels nens a curt termini provocant un
possible retard en la maduracioacute cerebral
dels escolars Estudis recents sobre afec-
tacions en el sistema nervioacutes han trobat
una relacioacute directa entre la contaminacioacute i
els problemes dhiperactivitat i dinatencioacute
en adolescents5
3 Lexposicioacute a la contaminacioacute del tragravensit durant lembaragraves pot danyar els pulmons dels nens llegir4 Estudi ISGlobal Els nens que van a escoles properes al tragravensit mostren un menor desenvolupament cognitiu llegir5 Article Traffic-related air pollution and hyperactivityinattention dyslexia and dyscalculia in adolescents of the German GINIplus and LISAplus birth cohorts llegir
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
A lAMB se superen els valors anuals de
contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute
Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals
que obliga la normativa europea (Directiva
200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes
que els que recomana lOMS
La inaccioacute dels nostres governs ha portat
a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-
diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar
en copioses multes Recentment el 15 de
febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-
timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona
i Madrid prenguessin mesures per reduir la
contaminacioacute de lrsquoaire
Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica
de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-
fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1
va calcular el cost sanitari derivat de la con-
taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals
aproximadament uns 1600 euros per cagravepita
El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6
La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries
6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Quins soacuten els principals contaminants atmosfegraverics
El NO2 eacutes un gas togravexic generat principal-
ment per la combustioacute dels motors diegravesel
Les PMx soacuten material en forma de partiacutecules
que srsquoemeten directament a lrsquoatmosfera o
que es genera com a resultat de reaccions
quiacutemiques de gasos precursors (NO2 SO2
COV NH3) Els seus efectes en la salut varien
en funcioacute de la seva composicioacute i mida Les
PM10 (menors de 10 micres) arriben a les vies
respiratograveries baixes els PM25 als alvegraveols i les
partiacutecules ultrafines (menors de 01 micres)
poden arribar a la sang
Per uacuteltim lrsquoO3 troposfegraveric tambeacute anomenat
ozoacute laquodolentraquo per diferenciar-lo de lrsquoozoacute es-
Els principals contaminants a lrsquoAgraverea Metropolitana
de Barcelona (AMB) procedeixen de la crema dels
combustibles fogravessils i soacuten el diogravexid de nitrogen (NO2) les partiacutecules en suspensioacute (PMx) i lrsquoozoacute tro-posfegraveric (O3)
tratosfegraveric que ens protegeix de la radiacioacute
ultraviolada eacutes un contaminant secundari
produiumlt per la reaccioacute entre la llum solar el
diogravexid de nitrogen (NO2) i els hidrocarburs
emesos pel transport i algunes induacutestries Teacute
major incidegravencia a la primavera i lrsquoestiu quan
les temperatures soacuten meacutes elevades arribant
a la Plana de Vic i el Pre-Pirineu on es podria
esperar un aire molt meacutes saludable
De tots ells el contaminant meacutes criacutetic a
lrsquoAMB eacutes lrsquoNO2 gas que srsquoha incrementat
de forma contiacutenua a causa del creixement
del parc de turismes diegravesel i el frau de les
emissions
Com ens afecten la salut
La polbulllucioacute atmosfegraverica eacutes un dels princi-
pals problemes de salut puacuteblica ategraves que
els contaminants arriben tant als nostres
pulmons com al corrent sanguini i al sistema
nervioacutes
A lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona cau-
sa 3500 morts prematures i malalties res-
piratograveries com lrsquoasma bronquitis i emfise-
mes pulmonars problemes cardiacuteacs ictus
malalties renals i diversos tipus de cagravencer
A meacutes a meacutes recentment srsquoha descobert la
seva relacioacute en casos drsquoAlzheimer precoccedil2
Efectes anuals sobre la salut a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1
Lrsquoany 2013 lrsquoAgegravencia Internacional per a la
Investigacioacute sobre el Cagravencer (IARC) depe-
nent de lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut
(OMS) va classificar la contaminacioacute at-
mosfegraverica com agent cancerigen al ma-
teix nivell que el fum del tabac i lrsquoamiant
La contaminacioacute ens afecta a tots amb una
especial incidegravencia a dones embarassa-
des infants gent gran afectats drsquoasma i
albulllegravergies
3500morts
prematures
31100casos de
bronquitis aguda en infants
5100 casos de
bronquitis crogravenica adults
54000 casos drsquoasma
1800ingressos
hospitalaris
2 Estudi BIOMED CENTRAL llegir
En el cas dels infants lrsquoexposicioacute a nivells
elevats de contaminacioacute teacute una afectacioacute
meacutes important ategraves que afecta els seus
ogravergans en proceacutes de desenvolupament i
pot produir consequumlegravencies al llarg de tota
la seva vida Ha quedat palegraves que la conta-
minacioacute provoca drsquoanys en el desenvolupa-
ment pulmonar dels fetus un increment de
naixements prematurs3 i que pot fer que in-
fants saludables desenvolupin asma crogravenic
LInstitut de Salut Global (ISGlobal) va rea-
litzar un estudi a 39 escoles de Barcelona
i Sant Cugat4 que demostra que la conta-
Els infants un dels grups depoblacioacute meacutes afectats per la contaminacioacute
minacioacute tambeacute afecta la capacitat daten-
cioacute dels nens a curt termini provocant un
possible retard en la maduracioacute cerebral
dels escolars Estudis recents sobre afec-
tacions en el sistema nervioacutes han trobat
una relacioacute directa entre la contaminacioacute i
els problemes dhiperactivitat i dinatencioacute
en adolescents5
3 Lexposicioacute a la contaminacioacute del tragravensit durant lembaragraves pot danyar els pulmons dels nens llegir4 Estudi ISGlobal Els nens que van a escoles properes al tragravensit mostren un menor desenvolupament cognitiu llegir5 Article Traffic-related air pollution and hyperactivityinattention dyslexia and dyscalculia in adolescents of the German GINIplus and LISAplus birth cohorts llegir
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
A lAMB se superen els valors anuals de
contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute
Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals
que obliga la normativa europea (Directiva
200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes
que els que recomana lOMS
La inaccioacute dels nostres governs ha portat
a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-
diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar
en copioses multes Recentment el 15 de
febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-
timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona
i Madrid prenguessin mesures per reduir la
contaminacioacute de lrsquoaire
Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica
de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-
fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1
va calcular el cost sanitari derivat de la con-
taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals
aproximadament uns 1600 euros per cagravepita
El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6
La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries
6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Com ens afecten la salut
La polbulllucioacute atmosfegraverica eacutes un dels princi-
pals problemes de salut puacuteblica ategraves que
els contaminants arriben tant als nostres
pulmons com al corrent sanguini i al sistema
nervioacutes
A lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona cau-
sa 3500 morts prematures i malalties res-
piratograveries com lrsquoasma bronquitis i emfise-
mes pulmonars problemes cardiacuteacs ictus
malalties renals i diversos tipus de cagravencer
A meacutes a meacutes recentment srsquoha descobert la
seva relacioacute en casos drsquoAlzheimer precoccedil2
Efectes anuals sobre la salut a lrsquoAgraverea Metropolitana de Barcelona1
Lrsquoany 2013 lrsquoAgegravencia Internacional per a la
Investigacioacute sobre el Cagravencer (IARC) depe-
nent de lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut
(OMS) va classificar la contaminacioacute at-
mosfegraverica com agent cancerigen al ma-
teix nivell que el fum del tabac i lrsquoamiant
La contaminacioacute ens afecta a tots amb una
especial incidegravencia a dones embarassa-
des infants gent gran afectats drsquoasma i
albulllegravergies
3500morts
prematures
31100casos de
bronquitis aguda en infants
5100 casos de
bronquitis crogravenica adults
54000 casos drsquoasma
1800ingressos
hospitalaris
2 Estudi BIOMED CENTRAL llegir
En el cas dels infants lrsquoexposicioacute a nivells
elevats de contaminacioacute teacute una afectacioacute
meacutes important ategraves que afecta els seus
ogravergans en proceacutes de desenvolupament i
pot produir consequumlegravencies al llarg de tota
la seva vida Ha quedat palegraves que la conta-
minacioacute provoca drsquoanys en el desenvolupa-
ment pulmonar dels fetus un increment de
naixements prematurs3 i que pot fer que in-
fants saludables desenvolupin asma crogravenic
LInstitut de Salut Global (ISGlobal) va rea-
litzar un estudi a 39 escoles de Barcelona
i Sant Cugat4 que demostra que la conta-
Els infants un dels grups depoblacioacute meacutes afectats per la contaminacioacute
minacioacute tambeacute afecta la capacitat daten-
cioacute dels nens a curt termini provocant un
possible retard en la maduracioacute cerebral
dels escolars Estudis recents sobre afec-
tacions en el sistema nervioacutes han trobat
una relacioacute directa entre la contaminacioacute i
els problemes dhiperactivitat i dinatencioacute
en adolescents5
3 Lexposicioacute a la contaminacioacute del tragravensit durant lembaragraves pot danyar els pulmons dels nens llegir4 Estudi ISGlobal Els nens que van a escoles properes al tragravensit mostren un menor desenvolupament cognitiu llegir5 Article Traffic-related air pollution and hyperactivityinattention dyslexia and dyscalculia in adolescents of the German GINIplus and LISAplus birth cohorts llegir
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
A lAMB se superen els valors anuals de
contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute
Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals
que obliga la normativa europea (Directiva
200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes
que els que recomana lOMS
La inaccioacute dels nostres governs ha portat
a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-
diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar
en copioses multes Recentment el 15 de
febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-
timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona
i Madrid prenguessin mesures per reduir la
contaminacioacute de lrsquoaire
Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica
de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-
fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1
va calcular el cost sanitari derivat de la con-
taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals
aproximadament uns 1600 euros per cagravepita
El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6
La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries
6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
En el cas dels infants lrsquoexposicioacute a nivells
elevats de contaminacioacute teacute una afectacioacute
meacutes important ategraves que afecta els seus
ogravergans en proceacutes de desenvolupament i
pot produir consequumlegravencies al llarg de tota
la seva vida Ha quedat palegraves que la conta-
minacioacute provoca drsquoanys en el desenvolupa-
ment pulmonar dels fetus un increment de
naixements prematurs3 i que pot fer que in-
fants saludables desenvolupin asma crogravenic
LInstitut de Salut Global (ISGlobal) va rea-
litzar un estudi a 39 escoles de Barcelona
i Sant Cugat4 que demostra que la conta-
Els infants un dels grups depoblacioacute meacutes afectats per la contaminacioacute
minacioacute tambeacute afecta la capacitat daten-
cioacute dels nens a curt termini provocant un
possible retard en la maduracioacute cerebral
dels escolars Estudis recents sobre afec-
tacions en el sistema nervioacutes han trobat
una relacioacute directa entre la contaminacioacute i
els problemes dhiperactivitat i dinatencioacute
en adolescents5
3 Lexposicioacute a la contaminacioacute del tragravensit durant lembaragraves pot danyar els pulmons dels nens llegir4 Estudi ISGlobal Els nens que van a escoles properes al tragravensit mostren un menor desenvolupament cognitiu llegir5 Article Traffic-related air pollution and hyperactivityinattention dyslexia and dyscalculia in adolescents of the German GINIplus and LISAplus birth cohorts llegir
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
A lAMB se superen els valors anuals de
contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute
Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals
que obliga la normativa europea (Directiva
200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes
que els que recomana lOMS
La inaccioacute dels nostres governs ha portat
a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-
diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar
en copioses multes Recentment el 15 de
febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-
timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona
i Madrid prenguessin mesures per reduir la
contaminacioacute de lrsquoaire
Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica
de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-
fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1
va calcular el cost sanitari derivat de la con-
taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals
aproximadament uns 1600 euros per cagravepita
El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6
La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries
6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Respirem aire togravexic i ilbulllegal
Un problema que tambeacute eacutes econogravemic
A lAMB se superen els valors anuals de
contaminacioacute que recomana lOrganitzacioacute
Mundial de la Salut (OMS) i els liacutemits legals
que obliga la normativa europea (Directiva
200850CE) aquests uacuteltims molt meacutes laxes
que els que recomana lOMS
La inaccioacute dels nostres governs ha portat
a la Comissioacute Europea a obrir dos proce-
diments drsquoinfraccioacute que podrien acabar
en copioses multes Recentment el 15 de
febrer de 2017 Brusselbullles va donar un ul-
timagravetum de dos mesos perquegrave Barcelona
i Madrid prenguessin mesures per reduir la
contaminacioacute de lrsquoaire
Linforme Els beneficis per a la salut puacuteblica
de la reduccioacute de la contaminacioacute atmos-
fegraverica a lagraverea metropolitana de Barcelona1
va calcular el cost sanitari derivat de la con-
taminacioacute en 6400 milions drsquoeuros anuals
aproximadament uns 1600 euros per cagravepita
El 95 de la poblacioacute de Barcelona estagrave exposada a uns nivells de contaminacioacute anuals superiors al nivells de proteccioacute de la salut6
La contaminacioacute teacute un cost anual de 6400 milions deuros anual en despeses sanitagraveries
6 Informe drsquoavaluacioacute de la qualitat de lrsquoaire a la ciutat de Barcelona 2016 Agegravencia de Puacuteblica de Barcelona (ASPB)
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
El cotxe el principal responsable
El 50 de la contaminacioacute a lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes causat pel tragravensit motoritzat
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
allograve queet venen
allograve queet compres
allograve que paguem tots
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes densitatde vehicles
Barcelona eacutes la ciutat dEuropa amb meacutes
densitat de vehicles per kmsup2 (5582 cotxes
kmsup2) meacutes del doble que Madrid o Valegravencia i
meacutes del triple que capitals com Londres Pa-
riacutes Berliacuten o Amsterdam Si afegim les motos
les xifres seleven als 9000 vehicles
Aixograve fa que Barcelona tingui el doble de
polbulllucioacute que ciutats com Pariacutes o Londres
i que actualment es trobi entre les 5 ciu-
tats meacutes contaminades dEuropa Per fer-hi
front cal actuar amb mesures estructurals a
escala amb la ciutat intervencions en esca-
la micro no tenen incidegravencia en la reduccioacute
demissions
Fig 1 Font Interactiu Ajuntament de Barcelona laquo Quegrave respires quan respiresraquo llegir
Distribucioacute mitjana comparada de NOx(μgm3)
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Ciutats orientades al cotxe no a les persones
A Barcelona circulen diagraveriament 1079500 vehicles La mitjana docupacioacute eacutes d118 personesvehicle
Un milioacute de motors de combustioacute que con-viuen diagraveriament amb 16 milions de perso-nes que respirem aire togravexic El vehicle privat ocupa el 60-70 de lespai puacuteblic comptant els carrils de circulacioacute i els aparcaments en superfiacutecie Xifres que mostren el domini ab-solut del cotxe a la nostra ciutat
Com hem arribat fins aquiacute el cotxe no ha envaiumlt les nostres ciutats de forma natural ha estat el resultat de degravecades de nefastes poliacutetiques de mobilitat en favor del cotxe infraestructures viagraveries incentius fiscals plans laquorenoveraquo de subvencions a la com-pra de vehicles privats (luacuteltim PIVE-8 per un import de 225 milions deuros)hellip i sote-rrant el transport puacuteblic amb grans inver-sions i encariment del seu preu Els pro-blemes de congestioacute augmentagravevem i les solucions han estat la construccioacute de meacutes autovies viaductes tuacutenels i aparcaments Un cercle vicioacutes que ha portat meacutes cotxes i contaminacioacute a les nostres ciutats Aquest tarannagrave estagrave agravempliament estudiat i analit-zat sanomena demanda induiumlda
Aquestes poliacutetiques procotxe han relegat a una posicioacute secundagraveria als modes meacutes sostenibles en superfiacutecie (vianant busos tramvies i bicicleta) Com a resultat Bar-celona compta amb la velocitat comercial
dels busos meacutes baixa dEuropa segons luacuteltim barogravemetre del transport puacuteblic a les agraverees metropolitanes europees (EMTA Ba-rometer 2015)7 i els busos de TMB tenen una ocupacioacute mitjana de 127 passatgers quan podria ser meacutes alta
Mentre a Europa el tramvia sestagrave este-nent amb meacutes de 330 xarxes a Barcelona seguim esperant des del 2004 la unioacute del tramvia que connectaria 9 municipis me-tropolitans i assumiria 120000 usuaris dia-ris meacutes Hem drsquoentendre que el tramvia eacutes un sistema de laquometroraquo en superfiacutecie amb inversions molt meacutes baixes
Tot i que la bicicleta teacute millors condicions que altres ciutats on el 30-50 de la po-blacioacute fa servir aquest vehicle per anar a lescola io a treballar com que no es treu-en carrils als cotxes aquesta no pot assolir la seva magravexima potencialitat
El canvi del model insostenible de mobi-litat no pot ser subterrani eacutes a la superfiacute-cie de la ciutat on sha dactuar per reduir les emissions Poliacutetiques que requereixen inversions molt meacutes baixes i que la mateixa Llei de mobilitat 92003 de 13 de juny obli-ga ldquohellip donar prioritat als modes de transport de menor cost social i ambiental ( desplaccedila-ments a peu i bicicleta i sistemes de trans-port puacuteblic i colbulllectiu) desincentivant els mitjans de transport menys sosteniblesraquo
7 Barometer 2105 of public transport in the European metropolitan areas (European Metropolitan Transport Authorities EMTA) llegir
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Les emissions de NO2 no depenen de lrsquoantiguitat del vehicle
El principal problema de contaminacioacute a
lAgraverea Metropolitana de Barcelona eacutes el
diogravexid de nitrogen (NO2) que supera el liacute-
mit de 40 microgm3 de mitjana anual que fixa
la Unioacute Europea Cal tenir en compte que
el 80 del NO2 del tragravensit proveacute dels ve-
hicles diegravesel
Durant anys sha focalitzat el problema
en els vehicles vells quan en realitat les
emissions depenen del volum de vehicles
del parc circulant (cal diferenciar entre
parc mogravebil a parc circulant que soacuten els ve-
hicles que circulen habitualment)
Per complir la normativa europea cal re-
duir el 30 dels vehicles segons estableix
La solucioacute no consisteix en renovar els vehicles sinoacute en reduir-los
el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-
2018 Per protegir la salut aquesta reduc-
cioacute hauria de ser del 50
Si es vol reduir el parc circulant actuant
sobre els vehicles meacutes contaminants cal
tenir en compte que les emissions reals
dels vehicles depenen de
El combustible utilitzat els vehicles diegravesel emeten de 4 a 6 vegades meacutes NO2 que els motors de benzina
Les dimensions i potegravencia no eacutes el ma-teix un cotxe petit que un de mitjagrave o un de gran
Lany de fabricacioacute
1
2
3
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
El frau diegravesel
El Frau Diegravesel ha fet sortir a la llum que els
nous vehicles diegravesel emeten de 4 a 20 ve-
gades meacutes de NO2 del que obliga la llei
Si una cosa hem apregraves drsquoaquest escagravendol
eacutes que la tecnologia no pot reduir les emis-
sions envers el creixent parc de vehicles i
que el Frau Diegravesel eacutes en realitat el frau de
les poliacutetiques de ldquorenovacioacuterdquo del parc de
vehicles unes poliacutetiques que soacuten part del
problema i que al destinar fons puacuteblics a
la compra de vehicles privats per subven-
cionar la induacutestria del motor es conver-
teixen en injustes i poc democragravetiques
Cal exigir que les subvencions puacutebliques
sadrecin exclusivament als modes de
transport meacutes sostenibles transport puacute-
blic colbulllectiu i bicicleta
En aquest sentit lrsquoanunci de lrsquoAjuntament
de Barcelona de la restriccioacute dels vehicles
de meacutes de 20 anys a la ciutat lrsquoany 2019 pot
ajudar a reduir les partiacutecules en suspensioacute
perograve en tractar-se en la seva gran majoria
de vehicles de benzina i que circulen poc
no reduiragrave els nivells de NO2
La nova classificacioacute detiquetes de la Di-
reccioacute General de Tragravensit (DGT) tampoc
considera les emissions reals dels vehi-
cles ja que identifica amb etiquetes ldquoam-
bientalsrdquo als diegravesels Euro 4 5 i 6 motors
altament contaminants
Qualsevol pla real per millorar la qualitat de
laire ha de tenir com a objectiu la reduccioacute
del parc circulant de vehicles La solucioacute no
consisteix a renovar els cotxes vells
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Comparacioacute destagravendars demissioacute de NOx normativa legal Euro i emissions en
conduccioacute real
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Reduir el tragravensittothom guanya
Per combatre la contaminacioacute cal un bon
transport puacuteblic perograve aixograve no garanteix
que la gent faci un uacutes meacutes responsable
del cotxe ni que augmentin els usuaris
dels modes meacutes sostenibles de transport
Lexperiegravencia en altres ciutats ens diu que
calen mesures permanents de restriccioacute
dels vehicles privats per produir el canvi
dhagravebits necessari especialment entre els
conductors habituals
Soacuten mesures poc populars que necessiten la
determinacioacute dels poliacutetics per fer prevaldre la
salut i el beacute comuacute per damunt dels interes-
sos particulars Tal com va passar amb la Llei
antitabac un cop aplicada va anar guanyant
acceptacioacute social progressivament Eacutes el ma-
teix que ha passat a les ciutats europees que
ja han introduiumlt amb egravexit mesures restrictives
del tragravensit despreacutes drsquoaplicar-les shan vist els
beneficis pel conjunt de la societat i compten
amb el suport majoritari de la poblacioacute
Cal establir limitacions al cotxe com es va fer amb els fumadors amb la llei del tabac Eacutes una quumlestioacute de salut puacuteblica
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Mesures degravexit contra la contaminacioacute Peatge de Congesioacute i Zona de Baixa Emissioacute
Aquestes mesures estan sent aplicades per ciutats del nord dEuropa i mediterragravenies amb governs de tots els colors
Soacuten mesures estructurals que impliquen un pla gradual que sha dacompanyar duna ac-cioacute comunicativa potent pregrave-via que expliqui amb claredat les actuacions i les exemp-cions que cal contemplar
com poden ser les persones amb mobilitat reduiumlda que necessiten el cotxe els trans-portistes de mercaderies o els serveis colbulllectius com el taxi i els busos Hem de focalitzar la reduccioacute del tragravensit sobre els turismes i les motos que soacuten els usuaris que poden traslla-dar-se als modes sostenibles
Meacutes de 230 ciutats europees venen aplicant dues mesures per reduir el tragravensit privat amb resultats satisfactoris el Peatge de Conges-tioacute i la creacioacute duna Zona de Baixa Emissioacute
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Peatge de Congestioacute
El Peatge de Congestioacute (o de ldquotoxicitatrdquo com sanomena ara a Londres) eacutes una taxa diagraveria que srsquoha de pagar per conduir dins de la ciutat Eacutes una de les experiegravencies que millor ha funcionat per disminuir el volum global del tragravensit a la ciutat Els resultats han estat ragravepids i contundents
Aquesta mesura dissuadeix de luacutes diari in-dividual del vehicle i permet augmentar els usuaris dels modes sostenibles i altres foacuter-mules com el cotxe compartit Actualment funciona a 15 ciutats de 5 paiumlsos europeus8 ciutats com Londres Oslo o Palerm
A Estocolm funciona des de gairebeacute una degravecada i ha permegraves reduir un 30 el nom-
bre de vehicles Aquest peatge es va posar a prova durant sis mesos (2006) i despreacutes de ser avaluat el resultat per un equip dex-perts es va sotmetre a referegravendum (2007) Gairebeacute un 60 dels ciutadans van donar suport a la mesura El peatge es cobra de forma automatitzada nomeacutes es paga els dies laborables de dilluns a divendres i el preu va dun a quatre euros segons la franja horagraveria
A Milagrave per posar un altre exemple el nom-bre de vehicles que entren a la ciutat srsquoha reduiumlt en un 311 les PM10 srsquohan reduiumlt en un 189 i els NOx en un 10rsquo210 La recap-tacioacute es destina a la millora del transport puacuteblic
8 Urban access regulations llegir
9 Beria P Effectiveness and monetary impact of Milanrsquos road charge one year after implementation Internatio-nal Journal of Sustainable Transportation 2016 VOL 10 NO 7 657ndash669
10Urban access regulations Milan llegir
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Zona de Baixa Emissioacute
La Zona de Baixa Emissioacute (LEZ de les si-gles en anglegraves de Low Emission Zone) eacutes una agraverea on es limita lacceacutes dels vehicles en funcioacute de les seves emissions contami-nants Actualment 232 ciutats europees tenen una Zona de Baixa Emissioacute activa per millorar la qualitat de laire les prime-res daten de finals dels anys 90 Per exem-ple a les 72 principals ciutats dAlemanya nhi ha En el cas de Berliacuten es va implemen-tar de forma progressiva en dos anys (2008 i 2009) i ocupa la zona centre on viu apro-ximadament 1 milioacute de persones Les LEZ tambeacute srsquohan implementat a 52 ciutats ita-lianes com per exemple a les ciutats de la zona de la Llombarda ciutats amb meacutes de 50000 habitants on es prohibeix lentrada
als cotxes diegravesel anteriors a 2005
Ciutats com Londres i Pariacutes han anun-ciat que prohibiran els diegravesels lany
2025 i tenen una Zona de Zona de Baixa Emissioacute amb restriccions que en el 2019 inclouran fins als diegravesels euro 4 (matriculats a partir de gener de 2011) i gasolina euro 3 (matriculats a partir de gener de 2006) com Milagrave o Berliacuten Aixograve representa reduir un important del parc circulant de vehicles i apunten clarament als diegravesel com els meacutes con-taminants
A meacutes a meacutes hi ha 8 ciutats europees que disposen alhora de les dues me-sures una Zona de Baixa Emissioacute que limita lentrada als vehicles meacutes conta-minants i un Peatge de Congestioacute que apliquen a la resta si vol circular dins de la ciutat
Lisboa Londres Atenes Milagrave Estocolm Berliacuten Amsterdam Pariacutes Rotterdam Romahellip 232 ciutats europees tenen Zones de Baixa Emissioacute
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Barcelona estagrave preparada per implementar aquestes mesures
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Transport puacuteblic
Luacutes del transport puacuteblic supera clarament a lrsquouacutes del transport privat i va en augment passant de 800 milions de validacions lany 2002 als 932 milions lany 2015 Tenim una xarxa ferroviagraveria que eacutes la 2a millor dEuropa despreacutes de Pariacutes segons lrsquoICTD (The Institute for Transportation and Deve-lopment Policy)11 La flota drsquoautobusos eacutes cada vegada meacutes neta amb una pionera
transformacioacute drsquoautobusos diegravesel i de gas natural a hiacutebrids i elegravectrics
Cal tenir en compte que el 69 del tragravensit diari de vehicles a Barcelona eacutes entre barris i ciutats prograveximes dotades de metro i tram-via tal com indica la seguumlent imatge elabo-rada amb dades de lEnquesta de Mobilitat en dies feiners realitzada al 2015 (EMEF) a la Regioacute metropolitana de Barcelona
11 People Near Transit Improving Accessibility and Rapid Transit Coverage in Large Cities llegir
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Un bon sistema de transport puacuteblic capa-
citat per absorbir gran part del tragravensit mo-
toritzat privat urbagrave i interurbagrave Un sistema
que encara pot millorar perograve que avui dia
eacutes un dels meacutes competitius drsquoEuropa (molt
millor que altres ciutats amb Peatge de
Congestioacute i Zona de Baixa Emissioacute)
Les millores pendents drsquoautobusos i trens
de Rodalies fora de lrsquoagravembit del metro i
del tramvia que afecten el 31 dels des-
placcedilaments a Barcelona no poden ser
cap excusa per no actuar i no aplicar me-
sures eficients per posar fi a la greu pro-
blemagravetica de la contaminacioacute Hi ha una
excessiva mala premsa sobre Renfe deri-
vada de les incidegravencies per la construccioacute
de lrsquoAVE i falta de manteniment perograve les
avaries van en descens i la demanda es
va recuperant arribant als 400000 pas-
satgers diaris entre rodalies i regionals
Els tuacutenels de Rodalies de Barcelona po-
den incrementar la seva oferta en un 40
amb senzilles operacions sobre el mate-
rial mogravebil i petites intervencions en sen-
yalitzacioacute i infraestructura A meacutes de les
Rodalies tambeacute caldria millorar el servei
drsquoautobuacutes interurbagrave amb nous serveis a
ciutats i poliacutegons industrials i la dedicacioacute
drsquoun dels carrils dels grans vials drsquoacceacutes i
de sortida de Barcelona als vehicles drsquoalta
ocupacioacute Aquestes mesures soacuten de ragravepi-
da implantacioacute i no requereixen ingents
inversions en noves infraestructures
Aixiacute doncs ajornar qualsevol restriccioacute al
vehicle privat amb lrsquoexcusa de la falta de
millora del transport puacuteblic amb grans i
costoses noves infraestructures eacutes la re-
cepta ideal per arribar al punt mort on ens
trobem actualment Diferents estudis i
lrsquoexperiegravencia de moltes ciutats demostren
que per potenciar realment el transport
puacuteblic es necessita utilitzar lespai que
actualment estagrave reservat pel cotxe
Tenim un bon sistema de transport puacuteblic que pot multiplicar la seva capacitat actual i donar un servei competitiu amb inversions moderades
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
La poblacioacute de Barcelona estagrave conscienciada
La contaminacioacute de laire preocupa a meacutes del 80 dels barcelonins i barcelonines i el 70 estagrave dacord en aplicar restriccions al tragravensit segons luacuteltim barogravemetre de lAjuntament de Barcelona12 La gent estagrave conscienciada nomeacutes cal la determinacioacute poliacutetica
Seguir fent campanyes de conscienciacioacute eacutes important perograve aixograve no faragrave canviar la
situacioacute si aquestes campanyes no van acompanyades drsquounes mesures de restric-cioacute que permeti impulsar el canvi als mo-des meacutes sostenibles de transport Deixar la solucioacute a la decisioacute individual i al volun-tarisme no pot canviar un sistema estruc-tural de funcionament
12 Barogravemetre semestral de Barcelona Resum de resultats Desembre 2016 llegir
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Els Peatges de Congestioacute i les Zones de Baixa Emissioacute soacuten mesures antisocials
En absolut El que eacutes antisocial eacutes orientar les poliacutetiques i els fons puacuteblics a favor dun mitjagrave de transport excloent i drsquouacutes privat com el cotxe tal com sestagrave fent des de fa degravecades
Cal recordar que el 45 de la poblacioacute ca-talana no teacute permiacutes de conduir el 54 en el cas de les dones i que no tothom teacute co-txe En canvi tothom som vianants usuaris del transport puacuteblic i una gran part de la poblacioacute de totes les edats podriacuteem fer un uacutes habitual de la bicicleta
Les ciutats que han dificultat la circulacioacute del cotxe han reduiumlt la contaminacioacute al-hora que han aconseguit un canvi drsquohagravebits dels seus ciutadans en aquest aspecte lequitat no es mesura per lacceacutes al co-txe sinoacute per lacceacutes als mitjans de trans-port meacutes sostenibles
El canvi a un model de mobilitat meacutes sos-tenible no seragrave possible sense canviar el paradigma que ha associat el laquoprogreacutesraquo al cotxe fins a lextrem de convertir-ho gaire-beacute en una laquonecessitatraquo bagravesica Nomeacutes cal visitar ciutats com Copenhaguen Berliacuten o
Edimburg per constatar el contrari les ciu-tats que progressen soacuten ciutats amb menys cotxes Reduir el tragravensit de cotxes per millo-rar la sostenibilitat del transport sha conver-tit en un objectiu fonamental de les poliacuteti-ques de transport en totes elles
El canvi beneficiaragrave tambeacute a les nostres butxaques el cost mitjagrave dun vehicle estagrave calculat en 54108 euros al llarg de la seva vida uacutetil13 Si comparem la despesa anual per persona per a 30 km diaris el cost en vehicle privat seleva miacutenim a 3850 euros14 enfront dels 950 euros en transport puacuteblic
13 Ecologistas en Accioacuten Cuentas ecoloacutegicas del Transporte estima el coste medio de un vehiacuteculo en 54108 euros llegir
14 Incloses les despeses damortitzacioacute del vehicle sense comptar les despeses en parking ni peatges
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Quumlestions meacutes frequumlents
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Els accessos a Barcelona i molts dels seus
carrers ja es troben colbulllapsats de cotxes
La congestioacute pot augmentar un 50 si
no es fa res segons un estudi recent del
RACC15 Eacutes un dels mites recurrents se so-
len magnificar els problemes del transport
puacuteblic i les bondats del vehicle privat Les
cues diagraveries de tragravensit no solen ser notiacutecia
En canvi sha demostrat que les mesures
de restriccioacute soacuten part de la solucioacute dels
embussos diaris de tragravensit Inicialment po-
den generar molegravesties i augmentar la con-
gestioacute com a resultat del canvi que es bus-
ca en tot cas inferior als problemes que
genera un gran esdeveniment una opera-
cioacute ldquosortidardquo o els dies de pluja que srsquoassu-
meixen amb normalitat Soacuten mesures que
sapliquen de forma gradual anticipant les
etapes amb un pla de comunicacioacute potent i
amb exempcions com ja hem comentat an-
teriorment
En primer lloc cal analitzar si hi han punts
criacutetics que plantegin aquesta necessitat
i en aquest cas valorar primer solucions
dintermodalitat potenciant el transport
puacuteblic colbulllectiu i la bicicleta (nomeacutes cal
veure els grans aparcaments de bicicletes
a les estacions de trens de ciutats holan-
deses) Daltra banda sha comprovat com
els pagraverquings solen tenir lefecte contrari el
datraure meacutes cotxes tambeacute dels mateixos
municipis on aquests estan situats
Cal tenir present que el parkampride no seragrave
en cap cas una solucioacute majoritagraveria a causa
de la manca de sogravel i a lrsquoelevat preu drsquoaquest
Recordem el milioacute de desplaccedilaments diaris
i que un cotxe aparcat consumeix de mit-
jana 20 m2 (zona drsquoaparcament i espai de
maniobrabilitat miacutenima) Per carregar com-
pletament un tren amb 800 persones que
han fet park amp ride individualment caldria
una superfiacutecie drsquoaparcament de 16000 m2
lrsquoequivalent a un camp i mig de futbol Un
espai i una inversioacute no assumible En el cas
que aquesta mesura es dugueacutes a terme cal-
dria explorar opcions com ara laprofitament
daparcaments existents a zones properes a
estacions ferroviagraveries i dautobusos donant
prioritat a les persones amb mobilitat reduiuml-
da i vehicles dalta ocupacioacute
On realment hi ha un degraveficit absolut eacutes en
la quantitat drsquoaparcaments per a bicicletes
Una mesura immediata i sense gaire cost
seria la reconversioacute per a bicicletes de part
de lespai dels pagraverquings municipals espe-
cialment en estacions properes de trans-
port puacuteblic de connexioacute per impulsar la
intermodalitat La bicicleta ocupa molt poc
espai fins i tot quan srsquoopta pel seu aparca-
ment tancat en espais com el Bicibox (en
una placcedila de cotxe es poden guardar un miacute-
nim de 6 bicicletes de forma segura i fins a
10 si lrsquoamplada eacutes suficient) A les estacions
de tren drsquoaltres ciutats europees es poden
veure grans aparcaments per a bicicletes i
menys aparcament per als cotxes
15 Notiacutecia La Vanguardia 27 setembre 2016 Los accesos a Barcelona al borde del colapso llegir
1 Si es limita el tragravensit dentrada es colbulllapsaran els accessos a Barcelona
2 Caldran pagraverquings dissuasius a les entrades de la ciutat
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Els diferents governs i mitjans de comu-
nicacioacute venen presentant el vehicle privat
elegravectric com la panacea per combatre la
contaminacioacute atmosfegraverica i el canvi climagrave-
tic La realitat a Catalunya i al conjunt dEu-
ropa eacutes una altra nomeacutes representen el
015 de tots els turismes drsquoEuropa16
Cal tenir en compte diversos aspectes en
el cas teograveric que fos factible el canvi gene-
ralitzat a aquest tipus de vehicles compor-
taria desenes danys Lestrategravegia drsquoimpuls
del vehicle elegravectric a Catalunya 2010-2015
tenia com a objectiu assolir un parc de ve-
hicles elegravectrics de 76000 unitats i en canvi
avui dia no arriben ni a 4000 vehicles en-
front dels 33 milions de vehicles del parc
mogravebil de turismes
Per aquestes raons les poliacutetiques han din-
centivar lelectrificacioacute del transport puacute-
blic colbulllectiu i de mercaderies Soacuten les
poliacutetiques de penalitzacioacute als vehicles de
combustioacute fogravessil les que poden provocar
canvis en la induacutestria del motor i en el con-
sumidor ja que en uacuteltima instagravencia aquest
eacutes qui teacute la capacitat de comprar i decan-
tar-se pel cotxe elegravectric
Deriva la solucioacute i la responsabilitat del
govern a la decisioacute voluntagraveria de la gent
i al seu poder adquisitiu per poder com-
prar un vehicle elegravectric Els paiumlsos meacutes
rics dEuropa no estan aconseguint quo-
tes al voltant de l1 luacutenica excepcioacute eacutes
Noruega amb un 229 de vehicles elegravec-
trics perograve cal tenir en compte el nivell
econogravemic del paiacutes i la dura poliacutetica que
tenen sobre els vehicles diegravesel i benzina
amb alts impostos a la compra i lanunci
de la seva prohibicioacute lany 2025
Sota aquesta poliacutetica es venen destinant
recursos puacuteblics a la promocioacute infraes-
tructura de recagraverrega i subvencions a la
compra que com en el cas dels plans laquore-
noveraquo beneficien a qui es pot permetre
canviar de cotxe i a la induacutestria del motor
(Pla Movele 201517 amb ajudes de 5500
euros per la compra dun turisme i 1000
euros meacutes per la instalbulllacioacute del punt de
recagraverrega)
En un paiacutes sense fons denergia netes i re-
novables el cotxe elegravectric no redueix les
emissions nomeacutes canvia el seu lloc drsquoorigen
(als centres de produccioacute delectricitat)
Luacutes generalitzat daquests vehicles plan-
tejaria reptes per a la xarxa elegravectrica per
laugment en la demanda delectricitat
i lrsquoaugment demissions com explica lin-
forme de lAgegravencia Europea de Medi Am-
bient18 A part representaria seguir amb el
mateix model docupacioacute de lespai puacuteblic
del cotxe convencional obstaculitzant la
millora i impuls dels modes sostenibles
(vianant bicicleta i transport puacuteblic)
Sanuncien projeccions futuristes de
creixement que no tenen en compte tam-
poc les limitacions de recursos materials
com el liti que utilitzen les bateries19
16 laquoElectric vehicles in Europeraquo Informe AEMA No 202016 setembre 2016 llegir
17 Pla Movele 2015 llegir
18 laquoElectric vehicles and the energy sector - impacts on Europes future emissionsraquo Informe AEMA setembre 2016 llegir
19 Notiacutecia La Vanguardia 21 drsquoagosto 2016iquestHay litio suficiente para tanto coche eleacutectrico llegir
3 Perograve la solucioacute meacutes ecologravegica no era el vehicle elegravectric
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Una de les confusions meacutes generalitzades
eacutes que la ITV teacute controlats els cotxes meacutes
contaminants fet que no eacutes veritat A la ITV
nomeacutes es mesura el CO2 en els vehicles de
benzina i en els diegravesels (lopacitat del fum)
No es mesuren les emissions de diogravexid de
nitrogen (NO2) les de diogravexid de sofre (SO2)
i tampoc es mesuren les partiacutecules en sus-
pensioacute (PMx) Tot i que el fum que surt dels
tubs descapament no es vegi estagrave carre-
gat de contaminants togravexics per la salut
Alemanya eacutes una de les principals potegraven-
cies de la induacutestria del motor i al mateix
temps el major impulsor de les Zones de
Baixes Emissions a meacutes de 70 ciutats20
Protegeixen la salut de la poblacioacute i no
han deixat de vendre cotxes Alhora els ha
permegraves impulsar els sectors vinculats als
La crisi energegravetica i climagravetica fa inevita-
ble la transicioacute a una economia baixa en
carboni i eficient en luacutes dels recursos i el
transport A Catalunya per exemple de-
penem en un 95 dels productes derivats
del petroli Eacutes justament en la transforma-
cioacute de lactual model de mobilitat on po-
dem aconseguir un canvi meacutes ragravepid cap a
aquesta nova economia Tot i que es tracta
duna lluita global soacuten les grans ciutats
del moacuten les que estan lliurant la batalla
contra la contaminacioacute actuant en lagravembit
de les seves competegravencies i arrossegant
en aquest proceacutes a altres administracions
estan duent a terme aquests canvis
modes de transport meacutes sostenibles ge-
nerant ocupacioacute Cal recordar a meacutes que
el transport puacuteblic i les flotes compartides
generen el doble de llocs de treball per
viatgerkm que el transport privat i no soacuten
deslocalitzables
20 Veure ciutats alemanyes amb Zona de Baixa Emissioacute (LEZ en anglegraves) llegir
4 Si el meu cotxe ha passat la ITV contamina
5 Aquestes mesures perjudicaran els treballadors del sector de lautomogravebil
6 Altres bones raons per reduir el tragravensit
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Entra a menyscotxesmessalutorg
Signa per Barcelona Signa pel dret global a respirar
un aire net
Canviar daires eacutes a les teves mans
SIGNAR
Aquesta campanya eacutes una iniciativa de la Plataforma per la Qualitat de lAire
Amb el suport de
Aquest projecte ha rebut financcedilament del Programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea sota lacord de subvencioacute no 688110
Top Related