••
TANNHAUSER
••
TANNHAUSERde
Richard Wagner
•
pro mUSICa�
XXV TEMPORADA MUSICAL"-
III FESTIVAL D'OPERA
438, 440 i 441.
sessions
Fllnció de Gala
DIMECRES, 1 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.
DILLUNS, 6 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.
GRAN TEATRE DEL LICEU * BARCELONA
A la portada:Dep. Legal B. 556 - 1980
"Tannhâuser", Miniatura del "Mtnnesânger" de Heidelberg
LLORET, INDUSTRIAS GAAFICAS - BADALONA
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
GENERALITAT DE CATALUNYA
AJUNTAMENT DE BARCELONA
SOCIETAT DEL GRAN TEATRE'DEL LICEU
PATRONAT DEL CONSORCI
PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol
VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall
GERENT: Sr. Lluís Portabella
VOCALS: Antoni Sàbat (Generalitat, de Catalunya)Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya)
Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona)Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona)R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona)
Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu)Fèlix M." Millet (Societat del G. T. . del Liceu)Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu)Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu)
SECRETARI: Adrià Alvarez
ADMINISTRADOR: Lluís Andreu
DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco
DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac MonjoASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró
Miguel OrtegaAldo Tarchetti
Lolita Poveda
APUNTADOR: Jaume Tribó
CAP DE PREMSA I RELACIONS PÚBLIQUES:Adeli ta Rocha
CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell
CAP D'ADMINISTRACIÓ: Joan Antich
SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch
SECRETARIA: Josep DelgadoMaria Antònia Claramunt
María José García
CAP DE MAQUINISTES: Constancio AngueraCAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset
CAP D'UTILLATGE: Jaume PayetCAP DE SASTRERIA: Remei MollorCAP DE MAQUILLATGE: Martha VázquezPERRUQUERIA: «Damaret»
SABATERIA: «Vall deperas»Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianosPUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo
NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no seràpermesa l'entrada a la sala, així com verificar enregistraments,fotografies o filmar escenes de qualsevol tipus.Les funcions començaran puntualment a l'hora indicada.El Patronat Pro Música, si les circumstàncies ho reclamen,podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anun
ciats en aquest programa.En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglamentd'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom had'utilitzar el Saló del 1er. pis i el vestíbul de l'entrada.
ó, Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis
LIGNE JUVENILE yOLVIDESE DE SU PIEL SECA.
Hay veces en que a una mujerle gustaría poder cambiar de
piel. En el propio sentido de lapalabra. Y es muy comprensible,pues se trata de un deseo que nace
de la desagradable sensación detener la piel deshidratada. Unproblema que se manifiesta bajodistintas formas, según el clima yla fragilidad de la epidermis.¿QUE NECESITA LA PIELDESHIDRATADA?El fenómeno de la deshidra
tación es aparentemente sencillo:el agua abandona la superficie dela epidermis más deprisa de lo quellega desde las capas profundas.Por tanto, la solución pareceigualmente sencilla: basta con
aportar continuamente agua a la
epidermis o con impedir que se
evapore.Pero en realidad, no es suficiente.
Por eso, la Ligne Juvénile deLancaster aporta algo más.
Aporta un sistema de tratamientospara todos los problemas de ladeshidratación, sea cual sea su
edad.La Ligne Juvénile está destina
da a las pieles secas, muysecas y sensibles. Es un conjuntode tratamientos cuyo objetivoprincipal es hidratar la piel, no sólocompensando la pérdida de agua,sino también ayudando a su
propio metabolismo natural.Cremas ligeras y nutritivas, querestablecen la suavidad y frescorincluso de las pieles más sensibles.
LIGNE JUVENILE:MUCHO MAS QUE UNALINEA HIDRATANTE.La Ligne Juvénile de Lancaster
es un sistema de tratamientossencillos y rápidos, que proporcionan una mayor protección a su
piel. La belleza y la suavidad reen
contradas en una sensaciónde bienestar.A partir de ahora, ya puedeusted olvidarse de su piel seca.Por muy sensible que sea.
LANCASTU,
jt'VENILFSKIN-- --------
PArrRONArr "PRO MÚSICA"DE BARCELONA
JUNTA DIRECTlY A
PRESIDENTVICE-PRESIDENTSECRETARITRESORERVOCALVOCALVOCALVOCALVOCAL
Don Luis Portabella RáfolsDon Ramón Negra VallsDon Juan Pujadas ObradorsDon Francisco Samaranch TorellóDon Pedro Mir AmorósDon Carlos Mir AmorósDoña Montserrat Mombrú de BalañáDon Esteban Molist PolDon Rogelio Roca Salamanca
SOCIS ADHERITS
Doña Carmen Aguilera de Daurella
Excmo. Sr. Marqués de Alella
Don Carlos Andreu BatllóDon Jordi Argenté i GiraltDon Daniel Argimón LlofriuDon Jordi Balañá AlbiñáProfesor D. Joaquín Barraquer MonerDon José Bel FontDon Santiago BellochDoña Irene A., Vda. de Bertrán
Doña Flora Bertrand Mata, Vda. de RosalDon Eusebio Bertrand Mata
Don Manuel Bertrand VergésDon Jorge Blanch CubiñéDon José Botey SerraDon Emilio Brillas SaguerDon Alejo Buxeres PonsDoña Maria Josefa Casacuberta,
Vda. de Soler MauriDon Joaquín Castella MandosDon Agustín Catalán Baulenas
Don Luis Clavera MonjonellDon José Colomer Ametller
Don Juan Esquirol PedragosaDon Jacinto Esteva VendrellDoña Nuria Fábregas de SarriasDoña Magdalena Ferrer DalmauDoña M.' Antonia Ferrer de ThomasExcma. Sra. Condesa, Vda. de FígolsDoña Joaquina Fina, Vda. de RosaDon Santiago Fisas MullerasDon Antonio Folcrá FolcráSra. Maria Font de CarullaDon Antoni Forrellad i SolàDoña Herminia Froutchman de OchoaDon Buenaventura Garriga BrutauExcmo. Sr. Conde de GodóDon Jaume Graell MassanaDon Joan A. Grau CuadradaDon Hans HartmannDon Wolfgang A. HartmannDoña Petra Huarte, Vda. de VilaDoña Pilar Jaraiz Franco, Vda. de LagoDon Alexander KontaExcmo. Sr. Conde de LacambraDon Miguel Lerín SeguíDon .Félix Llonch SalasDoña Elvira MadroñeroDon Manuel Malagrida PonsDon Axel Malowan TejeiraDoña Ginette Manry BernailleDon Enrique Mañosas BarreraDon Joan A. Maragall Noble
Doña María Soledad Córdoba GabaraínDon Enrique Corominas VilaDon Marcelli Curell i SuñolDoña Josefina Cusí FortunetDon Ricardo Defarges IbáñezDon José DescartínDon José Ensesa Montsalvatge
Doña M.' Teresa Marca de Salvat
Don Juan March DelgadoDoña Francisca Marcet, Vda. de Torrederner
Don José M.' Mas CasalsDon Jaime Mercadé BertranDon Jorge Miarnau BanúsDon Joan Millà Francolí
Don Félix M.' Millet TusellDon Jesús Mir AmorósDon Horacia Miras GinerDon Federico Mitjans MartínezDon Joaquín Monzó LasalaDon Antonio Negre VillavecchiaDon Sebastián Noguera VivesDon Gaspar Núñez SimónDon Antonio Olmos MiróDoña M.' Teresa Orellana, Vda. de BricallDon Antonio ParicioDon Gabriel Paricio LarreaDon Raimon Patau IglesiasDon Joan del PesoDon Mateo Pla ElíasDon Jorge Pla MartíDon José Pons CardonerDon Antonio Pons LlibreDon Javier Por tabella CórdobaDon Luis Portabella CórdobaDoña M.' Teresa Puig de RieraDon Pedro Puig MassanaDoña Carmen Puig de ViladomiuDon Jordi Pujadas HostenchDon Andreu Pujol i MirDoña Teresa Ráfols, Vda. de JoverDon Rafael Rifá PugetDon Leopoldo Rodés CastañéDoña Elvira Rosell de SantigosaDon Martín Rossell BarbéDon Francesc Rubiralta VilasecaDOlla M.' Josefa Rusiñol, Vda. de Valls Taberner
Doña Gloria Sacrest RecolonsDon José Sala Ama tDon Juan Salvat
Don Manuel Salva tDon Eusebio Sans CoUDoña Verónica Santalla BlaviDon Francisco A. Sensat AlemanyDon Gerardo Sensat EstradaDon José Serra RocaDon Jesús Serra SantamansDon Antoni Serra SantamansDoña M.' Teresa Serra, Vda. de Soler-CabotDon José Soldevila ArmenterasDoña María Soldevila, Vda. de GamisExcmo. Sr. José Suñer Martínez
Don José Ildefonso Suñol SolerDon Geza TolnayDon Salvador TorrentsDoña María Dolores Torres de Andreu
Don Antoni Torres Alvarez
Don Rodolfo Tovar FajaDon Joan Trias i Bertran
Don Juan Uriach TeyDoña Asunción Valls de Pi FiguerasDon Joan Vallvé CreusExcmo. Sr. Marqués de la Vega InclánDon Ignacio Ventosa DespujolDon Domingo Vernis Bonet
Don Salvador Vidal Nunell
Don Ignacio Vila BastéDon Santiago de Villalonga GustaDoña Marta O. de Villavecchia
Don Wolf Zan topOrfeó Català
Fòrum Musical
Joventuts Musicals de Barcelona
Jorquera Hnos., pianosRadio Ambiente Musical, S. A.
ADMINISTRADOR ARTíSTICDEL III FESTIVAL D'òPERA Don Carles Caballé Folch
A Ja Secretaria de «Pro Música» (Balmes, 26, Leo', 1.', Tel. 3186208) continua oberta la llista d'inscripció pera tots els qui desitgin adherir-se al Patronat.
RICHARD CASSILLY
Nasqué a Maryland; començà els estudis a l'escola local i els continuàal Peabody Conservatory of Music de Baltimore.
L'any 1955, i quan formava part del cor de la Companyia de Gian-CarloMenotti de Broadway que representava «The Saint of Bleeker Street»,tingué la seva oportunitat en ser escollit per al paper de tenor protagonista. La seva actuació fou rebuda com un autèntic esdeveniment artístic i immediatament fou invitat a formar part de la companyia d'òpera de Nova York, amb la qual col·laborà durant onze anys, adquiríuna valuosa experiència i aconseguí grans èxits amb una àmplia varietat de papers (des del Don Joan d'«Èdip rei» i el Sergio de «KaterinaIsmailova. fins al de Peter Quint de «The turn of the Screw»),Durant aquest període adquirí una gran popularitat entre la majoriade les companyies d'òpera d'Amèrica del Nord, en interpretar reiteradament el seu repertori habitual en papers com Radamés, Manrico iCavaradossi; en una mateixa temporada interpretà deu versions de«Carmen» en deu ciutats diferents.El 1965 debutà a Europa a la ciutat de Ginebra, amb una obra dirigidapel Dr. Herbert Graf; l'èxit assolit en aquesta representació li valguécontractes per actuar a la Deutsche Oper de Berlín i a la Staatsoperd'Hamburg, teatres en els quals interpretà el paper de Radamés.Actualment, i des del seu debut l'any 1955, compta amb més de cin
quanta papers protagonistes, i en el seu repertori, entre moltes altresobres, figuren «Tannhâuser», «L'holandès errant», «Els mestres can
taires», «La Walkyria», «Lohengrin», «Orello». «Aida», «Tosca», «Turandab, «Jenufa», «Fidelia», «Peter Grimes», «Sanson et Dalila», «Salomé»,«Carmen», «Moises i Aaron», «La visita de la veila dama», etc.
Les seves actuacions l'han dut a actuar als principals centres musicalsdel món: Covent Garden i Albert Hall de Londres, Edimburg, Bayreuth,Berlín, Munie, Hamburg, Düsseldorf, Milà, Torí, Viena, París, Bordeus,Copenhaguen, Nova York, Filadèlfia, San Francisco, Pittsburg, Milwaukee, Toronto, etc., i ha col·laborat amb grans directors com Kubelik,Solti, Klemperer, Leinsdorf, Prête, Bohm, etc.Des del 1966 ha estat membre resident de la Staatsoper d'Hamburg,així com de la Deutsche Oper de Berlín, i de la Deutsche Oper am Rhein.Richard Cassilly compta amb una nombrosa discografía, i ha realitzat,també, diverses gravacions per a les principals cadenes de televisió
europees.
GUNDULA JANO\VITZ
D'origen austríac, nasqué a Berlín, i féu els estudis musicals al Conservatori de Graz a Àustria.L'any 1959 fou contractada per Herbert van Karajan per actuar a laStaatsoper de Viena de la qual és encara membre. El 1966 s'incorporàtambé a J'Opera de Berlín, i ha estat invitada per tots els grans teatres
d'òpera del món: Metropolitan de Nova York, la Scala de Milà, Tre-atreColón de Buenos Aires, Covent Garden de Londres, Opera de París, etc;i també als més importants festivals: Bayreuth, Salzburg, Glyndebourne, Ais de Provença, Orange, Edimburg, etc.És considerada com una de les grans intèrprets de Mozart i Strauss;el lieder és una de les seves grans passions, i des del 1970 ha donatmés de dos-cents recitals als més prestigiosos centres musicals del món.L'any .1969 fou nomenada Kammersangerin d'Àustria, i el 1974 ho foude Berlín. Des de 1981 consta com un dels més joves membres d'honorde la Staatsoper de Viena.El seu nom figura en nombroses gravacions d'òpera i de concerts i sotala direcció dels més famosos directors del nostre temps: Bohm, Karajan, Klemperer, Szell, Bernstein, etc. Els seus enregistraments de liederde Schubert li han proporcionat en dues ocasions el primer premi deldisc alemany.
KLARA TAKACS
Des de l'any 1973 la mezzo Klara Takacs és membre de la Staatsoper de
Budapest, on entrà desprès d'haver acabat els estudis a l'Acadèmia deMúsica de Budapest amb el premi «Ferenc Liszt». El 1975 obtingué a
Budapest el premi internacional Erkel.Klara Takacs ha actuat de manera continuada tant en coneert com en
representacions d'òpera, per tot Hongria i també als més importantseentres lírics i sales de coneerts d'Europa.Ha fet més de vint gravacions, tres de les quals han estat guardonadesamb el Gran Premi de l'Acadèmia del Disc de París.Com a reconeixement de la seva extraordinària tasca a favor de la cultura i de la música hongaresa, tant a dins com a fora d'Hongria, li haestat atorgat el Premi Liszt.
BERND WEIKL
Nasqué a Viena el 29 de juliol de 1942, i cursà els estudis de música,teatre i econòmiques a Hannover.
L'any 1970 debutà a Düsseldorf en el paper del Tsar d'«EI Tsar i Zimmermann». Ha cantat als teatres més importants del món: el Metropolitan (on cantà el paper de Wolfram, de «Tannhâuser»), el Covent Garden (interpretant Johanaan, de «Salomé»), l'any 1981 a Bayreuth (oncantà el paper de Sachs, d'«Els mestres cantaires», a Viena (Posa, de«Don Carlo»), a la Scala (s Falstaff»), etc.
Ha efectuat també nombrosos recitals de lieder.
WOLFGANG BRENDEL
Féu els estudis preliminars de musica al Conservatori ' de Wiesbaden.
L'any 1968 guanyà el primer premi de l'Escala de Música i del Conservatori de Mannheim. l el 1971 obtingué el seu primer contracte.Des del 1971 forma part de la Bayerishen Staatsoper de Munie, des d'onfou contractat per a cantar al Metropolitan Opera «Les noces de Figaro»,i com a artista invitat a Viena, Hamburg, Opera de Berlín i Edimburg.El 1976 fou nomenat Kammersanger i d'aleshores ençà la seva carrera
ha estat realment brillant, amb concerts al Festival de Sta. Cecília deRoma, una nova producció de «Don Carla» a San Francisco, «EugeneOnegin» a Zuric, «Don Giovanni» al Holland Festival d'Amsterdam.Més tard, i també a San Francisco, actuà en una nova producció de«Samson et Dalila», i amb la Staatsoper de Munie interpretà Figaro de«Les naces de Figaro».Ha enregistrat per a EMI «La flauta màgica. També té gravada una
producció de «L'incoronazione di Poppea» a San Francisco.
THOMAS THOMASCI-IKE
Nasqué a prop de Dresden, cuitat on féu els estudis de música i cantamb el mestre Chwickardi.
L'any 1970 guanyà el premi Txaikovski de Moscou. Als 23 anys començàla seva carrera escènica a Friburg treballant amb el regista JoachimHerz i després treballà durant sis anys a I'Opera de Leipzig.Des del 1977 pertany al conjunt de l'Opera de Colònia on canta els
primers papers de baix; també actua com a invitat a Munie, Stuttgart,Frankfurt, Amsterdam, Zuric, etc.
El 1974 debutà a la Scala de Milà interpretant el paper de Hunding de«La Walkyria » sota la direcció de Sawallisch; aquell mateix any, i a
l'edat de trenta-un anys, fou nomenat Kammersanger.Actualment Thomas Thomaschke interpreta els papers de baix de ca
ràcter (Sarastro, Don Alfonso, Rocco, Mephisto, Gaspar, etc.); gràciesa la seva flexibilitat i a la seva veu ben timbrada, ha pogut interpretar,també, parts de baix baríton (Figaro, Don Giovanni, Giulio Cesare).Thomas Thomaschke ha donat nombrosos concerts a diferents partsdel món; és també un gran intèrpret de lieder, i no fa gaire actuà al
Festtagen de Viena sota la direcció de Giulini.Té enregistrats diferents discs d'òpera i concerts.
GUDRUN SIEBER
Nasqué a Duisburg. Cursà els estudis de música a Düsseldorf, en
acabar-los fou contractada per la Deutsche Oper am Rhein. Poc tempsdesprés s'incorporà a l'Opera de Berlín, de la qual forma part en l'actualitat.Ha estat artista invitada de la Staatsoper de Viena i de la Deutsche
Oper am Rhein.Ha participat al Festival de Salzburg, i ha actuat per a les televisionsi ràdios austríaques i alemanyes.Les seves interpretacions més importants sobre l'escena són amb papersmozartians (Zerline, Bespina, Susanna, etc.); també té un repertori alemany escollit. Com a concertista és una gran especialista en Haendel,Haydn i Mozart.
ROBERT SCI-IUNK
Nasqué a Neu-Isenburg l'any 1948. Durant el període de 1966 a 1973estudià música al Conservatori de Frankfurt on tingué com a professorMartin Gründler.De 1973 a 1975 tingué els seus primers contractes amb la BadischesStaatstheater de Karlsruhe.De 1975 a 1977 cantà a Bonn, i de 1977 a 1979 a Dortmund. Des de 1979és contractat per actuar a diferents teatres d'òpera: Munie, Berlín, Zuric,Ginebra, etc.
Des de 1977 forma part del Festival de Bayreuth.
J!_ �.... �[
. ..
t'.
...
,
-;.).:'I'I. 2. .t;
KURT SPANIER GEORG IONESCU
•
Primera pàgina del manuscrit literari de Tannhâuser
ALFRED BURGSTALLER..
ROMANO GANDOLFl
Nasqué a Medesano i féu els estudis musicals al Conservatori de Parma,on obtingué el Diploma de piano i composició.Ha col·laborat amb Roberto Benaglio, juntament amb el qual entrà a
la Scala de Milà. L'any 1966 fou reclamat pel Teatre Colón de Buenos
Aires, i l'any 1970 fou nomenat mestre del Cor de la Scala; i des del
propassat any, ho és també del del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.Ha dirigit orquestres a Parma, la Scala, Tôkyô, Rio de Janeiro, Lenin
grad, Berlín, Boston i Barcelona, dirigint tant òpera clàssica com nou
centista.Per al segell discogràfic Cetra ha enregistrat la «Petite Messe Solennelle» de Rossini amb L. Pavarotti, i per al Deustche Gramophone, totala producció del Teatre de la Scala dels darrers deu anys.
VITTORIO SIeURI
Inicià els seus estudis musicals a Parma i Milà. Fa deu anys entrà a
formar part de la Scala de Milà, on durant tres anys ha exercitat laseva activitat com a mestre coHaborador, treballant amb els mestres
registes G. Strehler, F. Zeffirelli, E. de Filippo, J. P. Ponnelle, L. Ron
coni, etc.Fa set anys començà a coHaborar amb Romano Gandolfi, primer com
a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i en els darrers
anys com a mestre de Cor.Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals, «Donnerstagans licht» de Stockhausen) i ha dirigit en diverses ocasions laCorale Scaligero.Des del propassat any comparteix juntament amb Romano Gandolfila responsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu en qualitat dedirector adjunt.
EDGAR
Nasqué a Siebenbürgen, Romania. Estudià a Viena, i en acabar els es
tudis fou actor i director de teatre a aquesta ciutat i també a altresd'Àustria i Alemanya.El llançà a la fama l'èxit assolit amb la «Vídua alegré» al Festival de
Viena, i d'aleshores ençà, i durant més de vint anys, ha posat en escena
òperes i operetes; ha estat director invitat a diferents països (Espanya,Àustria, Alemanya, Bèlgica i Amèrica).Des de l'any 1962 viu a Suïssa i és Director del Stadtheater de Bema.
HEINRICl-I HOLLREISER
Nasqué el 24 de juny de 1913 a Munie, i fou en aquesta mateixa ciutaton cursà els estudis.Els seus primers contractes foren a Wiesbaden (on als vint anys, dirigí«Carrnen»), Darmstadt i Duisburg.L'any 1944 féu el servei militar a Munie, i dirigí l'estrena d'vEro derSchelm» de Gotovac i «Schalkhafte Witwe» de Wolf Ferrari, de les
quals la Deutsche Gramophon féu l'enregistrament.De 1945 al 1952 fou Director Musical, i suplent de l'administrador general de l'Opera de Düsseldorf. Durant aquest període féu molts con
certs i efectuà l'estrena de diverses òperes, entre els qauls cal esmentar«Mathis der Maler» i la primera representació de «Wozzeck».També donà nombrosos concerts com a director invitat a diferentsciutats americanes.El 1952 dirigí nombroses vegades l'Orquestra Simfònica de Bambergaixí com la Simfònica de Viena, orquestres amb les quals féu enregistraments per a Vox America.De 1952 a 1961 Heinrich Hollreiser fou primer Kappellmeister de la
Staatsoper de Viena on dirigí moltes estrenes i concerts amb la Simfònica de Berlín i la de Viena. De 1961 al 1964 fou director de la Deutschen Oper de Berlín i participà en la seva inauguració el 1961.De 1964 fins avui ha dirigit les Staatsoper de Viena, Berlín i de Munie,així com l'Opera de Berlín a Montreal, Moscou, Tokyo, Londres, Esto
colm, Mèxic.L'any 1973 i el 1974 dirigí a Bayreuth «Tannhauser. i el 1975 els «Mestres cantaires».Està en possesió de diverses condecoracions austríaques.
TANNHAUSER
Opera romàntica en 3 actes
Llibret i música de Richard Wagner
REPARTIMENT
HERMANN, LANDGRAVE DE TURÍNGIA: Thomas Tomaschke
TANNHAUSER: Richard CassillyWOLFRAlVl VON ESCHENBACH: Bernd Weikl (1)
Roland Hermann (3)
Wolfgang Brendel (6)WALTHER VON DER VOGELWEIDE: Robert Schunk
BITEROLF : Georg Ionescu
HEINRICH, EL CRONISTA: Kurt SpanierREINMAR VON ZWETER: Alfred Burgstaller
ELISABETH, NEBODA DEL LANDGRAVE: Gundula Janowitz
VENUS: Klara Takacs
UN PASTOR: Gudrun Sieber
PATGES: Marta Rivas
Àngels Prats
M," Rosa Soler (1, 6)Anna Velando
Georgina Pujol (3)
DIRECTOR D'ORQUESTRA: Heinrich Hollreiser
DIRECTOR D'ESCENA: Edgar KellingASSISTENT DE DIRECCIÓ: Klaus Froboese
DIRECTOR DEL COR:- Romano Gandolfi
DIRECTOR ADJUNT DEL COR: Vittorio Sicuri
VIOLÍ CONCERTINO: Jaume Francesch
PRODUCCIÓ: Staatsoper Viena.
ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL
GRAN TEATRE DEL LICEU
Tannhâuser en un dibuix d'Aubrey Beardsley
..
TANNHAUSER EN L'OBRADE RICHARD WAGNER
Enguany que se celebra a tot el món el centenari de la mort de Wagner,el Patronat Pro Música ens proposa la representació de dues obreseminentment significatives dins de la seva producció, la primera de lesquals és Tannhduser, En realitat, si bé ho mirem, haurem de concloureque gairebé totes les obres de Wagner són representatives de la sevamanera de compondre, d'entendre el teatre musical i de reflectir, en
definitiva, el món tal com ell el veia.Però el drama de Tannhduser és especialment interessant perquè re
presenta l'arribada de Wagner a la plenitud de la seva inventiva i de lacreació del món heroica-mític que inicià ja en l'òpera anterior, L'holandèserrant, però que completarà ara en incorporar-hi l'element místic i re
ligiós que fins a cert punt mancava encara en aquella.En aquest sentit, doncs, Tannhiiuser és la quinta essència del dramaromàntic que ens mostra clarament com Wagner enfoca les idees i elsvalors posats en circulació pel moviment romàntic que tan fortamenthavia d'influir en la cultura europea.El món civilitzat acabava de sortir, a l'alba del segle XIX, d'un llarguíssim període consagrat a la valoració i admiració, repetició i imitaciódel món clàssic, que sota diverses formes havia anat sobrevivint desdel Renaixement ençà, ja fos mig ocult sota la fullaraca del Barroc, ja fospolint i austeritzant en un grau màxim les seves estructures, amb elNeoclassicisme que encara alenava a l'època napoleònica i més enllà.El món, finalment, s'havia fatigat del classicisme i la revolució llargament gestada d'un nou esperit germinaria amb l'explosió romàntica delsvolts del 1830 creant, per fi, un nou esquema de valors més en con
sonància amb els canvis polítics i socials que hi havia hagut d'ençà dela Revolució Francesa.
Apareix aleshores un art que, en tots els terrenys de l'activitat humana,tant el literari com el pictòric i també el musical, propugnarà una sèriede nous dogmes que seran fidelment seguits per tots els artistes quevulguin vincular-se al nou moviment. Aquests són, principalment, i so
vint per oposició al que havia predominat fins aleshores, els següents:El període històric glorificat deixarà d'ésser el del món clàssici esdevindrà a partir d'ara el de l'edat mitjana, el període abansdespectivament anomenat «gòtic» pels classicistes. En aquestperíode històric trobaran molts pobles i moltes nacions l'arrelde la seva història, sovint més gloriosa que la que estaven vi
vint, i per això el romanticisme serà la font que alimentarà elsnacionalismes, tant en el camp artístic com en el polític.L'heroi deixarà d'ésser una persona de comportament cívic, ètic,i alhora dissimulador dels seus propis sentiments sota la capade les convencions socials, per esdevenir a partir d'ara el proscrit, l'home fora de la llei, el trencador de totes les normes deconvivència i comportament. D'aquí derivarà l'aparició de tants
herois que són pirates, bandolers, gent que ha estat marginada(o auto-marginada, com en Tonnhduser ho serà el protagonista)de les normes i exigències socials.
·'
Si els sentiments amorosos havien estat, en tots temps, el principal motor artístic de l'home, el romanticisme afegeix una es
pecial intensitat a aquest aspecte de la passió humana, i si a l'è
poca clàssica el sentiment amorós explicava el momentani trencament de l'ordre social, per tornar-hi tot seguit amb un finalfeliç a almenys tranquiHitzador, amb el romanticisme l'amorés vist des d'una òptica totalment diferent: el sentiment amorósés tan sublim que la seva consecució no és d'aquest món; pertant l'amor romàntic serà sempre inassolible, inabastable, i conduirà a la mort els seus protagonistes. La lluita dels personatges per arribar'hi no serà, per això menys dura, sinó tot el contrari; serà motiu per esquinçar sense miraments tot el que s'oposi a l'ideal que, de tota manera, restarà per a sempre impossible.
Com a coronació d'aquests principis, hi haurà elements secundaris peròtambé molt importants en l'obra d'art romàntica: la localització delsfets descrits, ja sigui literàriament o d'una altra forma, en un ambientde naturalesa viva, feréstega o tenebrosa (cementiris, boscs, coves, mun
tanyes escarpades, etc.) o directament vinculada a l'època medieval (castells, claustres d'un monestir, sinistres presons, etc.). També té importància -i com a reforç del sentiment nacionalista- la recerca d'elements que tinguin alguna relació amb l'art a el folklore local de l'indret on succeeixen els fets.La major part dels elements aquí descrits podem trobar-los integratsen el drama musical que comentem. Efectivament, Tannhauser és un
heroi anticonvencional (una barreja del Tannhauser més o menys lle
gendari i d'Enric d'Ofterdingen) que s'automargina de la cort del Land
grave de Turíngia, i viu un amor carnal, totalment rebutjable segonsles normes de vida dels cavallers medievals (idealitzades, d'altra banda,com a sublims) en els braços de la deessa Venus. L'amor ideal el sen
tirà per Elisabet, i és aquest el que no podrà assolir mai, i costarà lavida a ambdós personatges. Dit sigui de passada que el generós Wolfram tampoc no l'assolirà, com queda ben palès en l'òpera.El món medieval, amb la cort del Landgrave de Turíngia, i la celebració de ta famosa Tençó dels Minnesinger (un equivalent germànic dels
trobadors, a «cantaires de l'amor», i dels Jocs Florals de tradició provençal) queda ben clararnent reflectit amb prou referències nacionals
per als espectadors de cultura germànica que veien en escena un es
pectacle tan «nostrat» com si nosaltres haguessim vist una cerimòniasemblant situada a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó.
.�. .
••'
o"or
A tots aquests elements i d'altres que podríem assenyalar (no hi faltani la comitiva funerària, al darrer acte, igual com a la Lucia di Lammermoor o a La favorita) cal afegir un element nou, que és el sistema mu
sical que Wagner havia començat a crear i que en aquesta òpera portaja a un nivell molt alt d'imbricació en el text -que, com és sabut, foutambé obra del propi Wagner, com en totes les seves òperes-. Es trac
ta del sistema dels leitmotive, o motius musicals breus i fàcilment identificables que en la partitura quedaran adscrits a una determinadasituació escènica, a una idea, un objecte a un personatge.En el Tannhiiuser, Wagner encara no fa servir els leitmotive amb laintensitat i la plenitud que serà típica de les seves obres posteriors,però el sistema ja té una entitat prou destacada per a què sigui característica sobresortint de la relació entre la música i les situacions queens presenta el drama, especialment en el primer acte de l'obra i, finsa cert punt, en el tercer; el segon, més conformat a les tradicions de
La música de \Vagner
Retrat de Richard Wagner per Jager
l'òpera italiana i meyerbeeriana, també té, però, prou vinculacions ambaquest sistema de referències musicals.El sistema dels leitmotive posat en primer terme per Wagner no era, defet, una invenció seva: ja des d'èpoques molt més reculades algunscompositors havien utilitzat un tema musical per suggerir en l'auditorila referència a un moment anterior d'una obra simfònica a operística.Wagner es limità a construir les seves obres amb un nombre molt més
gran de referències musicals, que no suposen la utilització d'unes fórmules rígides, sempre igualment repetides: el tema pot ésser presenten la música de mil formes diferents, començant per l'orquestració, laseva integració a no en el cant dels personatges, la seva modificació a
desenvolupament i la combinació amb altres leitmotive, a més de laseva dissolució per passar a un altre tema a a un passatge de transició
que no tingui significat propi.Aquest sistema tenia i té, a més, avantatges considerables pel fet de
permetre a l'espectador atent de compenetrar-se molt més amb l'espectacle, facilitant la comprensió no sols del que diu literalment el textde l'obra, sinó amb els sentiments dels personatges que sovint no s'expressen tan subtilment amb el text com amb un esment temàtic queens recordi, com només una evocació espiritual pot fer-ho, la situacióviscuda amb anterioritat.
Té, en canvi, l'inconvenient, per a l'espectador novell, d'ésser indesxifrable en una primera audició: l'obertura ens presenta unes idees me-
Cartell per la primera representació de Tannhâuser en l'Òpera de Paris
THEATRE IMPERIAL DE L'OPE
Débllts de M. KŒMA"PIIEMl'ERE REPRESENTATIOM
Ü¡,,·I";>' ," T'tHI.., .If·ln ,I (JI .\ I HI ¡,,,"t':HU .t.- na.. BJCUARD WAGN'D.(><'.r .• .-�· .... · •. f�Tt,. .... "'··" ••. IiIUII-.t'ItIOfI � 00lIS1'1.� �.,.f,I_
ti"" ftnCSst.\ c.
0..._ ... JWr MUlE-SAS..
M. Mom.l.l I M. ÒÁiÂUX. I\llt. \HiLs. KOl::."'ilG. nU:I\f:T. \I¡� 'U;'B.(H;�.'.�........ ""8OL'" ......
• ..1 '.\" �
TI\OfS� \u J:TS. snHKn"f. AU"\I:. �Hi U:ff:HH. '¡n.un
-.....
.. COULOft.
El tenor Joseph Tichtschek (1807-1886) a la primera representació de Tannhâuser
Iòdiques que no sempre recordarem a la perfecció quan les sentim nova
ment, possiblement després de molts minuts, potser hores d'audició, i
només la reiterada atenció a les obres de Wagner permeten d'anar es
tablint les connexions oportunes per tal de comprendre l'obra en tota
la seva riquesa de suggeriments i detalls. Aquesta és la raó per la qualla música de Wagner fou, en general, tan mal rebuda pel públic deci
monònic, acostumat a gronxar-se més a menys cadenciosament amb me
lodies molt ben trobades, generalment, però totalment gratuïtes des
del punt de vista de la vinculació íntima a l'espectacle. La música de
Tannhiiuser fou apreciada només pel fet que permet de «gronxar-se»en determinats moments (la famosa ària a Cant de l'estel, per exemple),però només un coneixement complet dels secrets de la partitura així
construïda per Wagner pot donar-ne la clau completa, i això els espectadors del segle XIX -que no tenien la facilitat de reproducció del so
que tenim actualment- no podien fer-ho fàcilment.
EL CONTINGUT MUSICAL DE TANNIIAuSER
Tannhiiuser, la segona de les obres que podem considerar ja de maduresa dins de la producció de Wagner, és una òpera encara no plenamentarticulada segons el sistema de temes a motius musicals (els leitmotive)que més endavant formaran sòlidament l'entrellat i la base de les partitures de les obres posteriors, a partir de Lohengrin (1850) i , sobretot,de Tristany i Isolda.Es cert que aquest sistema de referències musicals ja funéiona en l'òpera que avui ens ocupa, i que ja hi és força desenvolupat, però tambéés cert que encara hi abunden els passatges de caire convencional, recitatius més a menys disfressats i melodies que, encara que tenen un
contingut identificable com a tema, no tenen una funció real dins de lapartitura i no responen al propòsit de coherència total que presidí laconstrucció dels drames musicals wagnerians posteriors.Cal advertir que, precisament per això, els temes que sí que figuren jaamb personalitat pròpia al Tannhiiuser han estat sovint objecte d'in
terpretacions diverses, perquè com que Wagner els empra una intencióencara vacillant i alguns cops fins i tot contradictòria, han estat difícilsde situar en llur funció exacta.
Un cas molt concret el tenim en l'edició de Tannhiiuser realitzada perJoaquim Pena (Ia darrera edició data del 1929). Joaquim Pena volia tant
que Wagner es mostrés coherent i madur ja des del primer moment,que tractà de cobrir tot el text d'aquesta òpera de leitrnotive, als qualsdóna sovint una interpretació exageradament important. En realitat,en el Tannhiiuser hi ha moltes llacunes per cobrir, musicalment parlant, i alguns dels temes aparents en realitat no fan cap funció específica de descripció del drama.Per això, en el comentari següent s'esmenten només aquells temes mésclars i dotats indubtablement d'una funció important dins de l'obra,deixant els secundaris, i els que no ho són pròpiament, al marge.
L'obertura
Eugène Delacroix: Tannhâuser i Venus
Si hom vol comprendre l'estructura musical del Tannhiiuser, cal fer
força atenció al contingut temàtic de l'obertura, on hi ha algunes deles idees a leitmotive essencials. Ens cenyirem als més importants.El primer de tots resultarà familiar als que hagin sentit ja algun cop elcor de pelegrins d'aquesta òpera. Es un tema solemne i trist, tocat pelsclarinets, els fagots i les trompes, i íntimament lligat a la idea de la re
dempció a gràcia espiritual a la qual aspiraran els pelegrins i tambéTannhauser.
.
.
Acabat aquest primer tema en�ra ara la corda de l'orquestra en acci�i sentim un nou tema en una regió més elevada de l'espectre sonor, 1
que correspon a la contrició a dolor dels pecats i petició de perdó quecaracteritzarà els mateixos personatges. Quan queda tancat aquest se
gon tema n'apareix un tercer, de notes lentament ascendents i sonoritaten crescendo i que pot considerar-se més a menys com l'adoració deDéu que motiva els. dos sentiments abans indicats. S'hi uneixen la
corda, la fusta i el metall fins acabar aquesta introducció.Tornen a aparèixer els dos primers temes, ornamentats a vegades ambescales descendents dels violins, i una darrera vegada el primer tema;aleshores comença la segona part de l'obertura, més agitada: enmigde diverses idees sense especial importància sentirem una escala as
cendent del clarinet que podem associar amb la luxúria de Tannhauser.
Finalment l'orquestra ens duu a l'altre gran tema de l'obertura: el deVenus (Joaquim Pena diu «Himne a Venus»), tema fàcilment reconeix�dar pel seu caràcter rítmic i solemne, semblant a una mar�a: D�spresde diverses idees secundàries i citacions del tema de la luxúria, lober-
Per això aparegueren les guies -com les que modèlicament publicà a
Catalunya l'Associació Wagneriana, encara relativament fàcils de tro
bar- que posaven el públic en antecedents del que anaven a sentirdes del punt de vista musical, a més de l'argumental. Cal, però, fugirde pensar en les òperes de Wagner com a sèries de signes musicals quehom pot desxifrar amb un «diccionari». Si la música del compositorque avui commemorem fos només això, faria temps que hauria quedatarraconada al museu de les curiositats i ningú no en faria ja cap es
ment. No és així, i la mera audició de les belleses de la instrumentació,de la conjunció de les veus amb l'orquestra (o, més exactament, la in
tegració de les veus dins de l'orquestra, modificant les relacions tradicionals entre aquesta i l'element humà i, per conseqüent, l'estil i latècnica del cant), i de tot l'espectacle, suggestiu i evocador d'un mónromàntic ja desaparegut, segueix exercint la seva fascinació damuntdels melòmans del món sencer.
a tornar amb el Landgrave i els seus amics, sentirem un altre temaforça important, molt joiós i descendent, i que podem associar a Elisabet i el seu amor per Tannhâuser.
ACTE II
Joseph Aigner, Tannhâuser en el Venusberg amb la deessa de l'amor. (Pintura mural del castell de Neuschwánstaín, 1881)
El segon acte presenta extensíssimes llacunes en el sistema dels leitmotive, com veurem. S'inicia amb un preludi en el qual la idea principal és un tema joiós i agitat que serà repetit després per Elisabeten la primera escena de l'acte, però que gairebé no té valor de tema.En entrar Tannhâuser (amb Wolfram, que queda al marge). l'escena esconverteix en un duo en el qual no hi ha tampoc temes característics,fet que no suposa la manca d'idees, ja que amb les primeres paraulesd'Elisabet a Tannhauser apareixerà un deliciós passatge per a clarinet,i el duo, encara que es desenvoluparà com els duos tradicionals d'altresòperes, també té passatges amb força personalitat.L'entrada del Landgrave inicia una altra escena buida de tot significattemàtic. A estones recitatiu, s'anima cap a la fi i esdevé vistós i deixapas a la cèlebre marxa dels invitats, de gran bellesa i efecte.En iniciar-se el concurs de cant (la tençó, en termes arcaics) Wolframcanta un tema que apareix només vagament i que és el del seu cant éll'estel del darrer acte, només apuntat. La resta del seu cant és noblei elevada, però de tema pràcticament lliure.Se succeeixen .les respostes de Tannhauser, intercalades amb altres intervencions de Walther, Biterolf i el propi Wolfram (aquest segon copamb un tema de gran bellesa, el de l'amor espiritual) i Tannhauser, eldarrer cop, abandona els temes anodins per cantar el de Venus d'unamanera clara i contundent.La resta de l'acte és una extensa escena a l'estil de l'òpera tradicional,que acaba en un ampli concertant amb intervencions per a tots els presents. Hi ha alguns temes menors sense gaire solidesa i finalment acabal'escena amb la marxa de Tannhâuser cap a Roma, curiosament sensecap allusió clara al tema del principi de l'obertura.
tura torna novament al tema de Venus i d'aquí pot passar directamental ballet que Wagner escriví per a les representacions de París (1861),encara que sovint es toca la versió completa de l'obertura, que com
porta la repetició dels temes inicials fins acabar vigorosament la peça.
Joseph Aigner: Intervenció de Tannhâuser en el concurs de cançons (Mural del castell de Neuschwánstein. 1881)
ACTE I
El ballet del Venusberg és una pagma forçada que Wagner escriví demala gana, i es basa principalment en els petits temes i idees musicalspoc concrets que apareixen al voltant del tema de la luxúria, que també hi reapareix.De sobte, sentim el cant llunyà i evocador de les sirenes que comen
cen la part cantada. Venus fa retrets a Tannhauser i aquest, per tres
cops, cantarà les lloances de la deessa amb el tema d'aquesta. Nomésel fa servir fins a mig discurs; amb una altra melodia cantarà tot allòque enyora de la terra i demana permís per anar-se'n. El segon cop,Venus respon amb un petit tema secundari que podem considerar unita la seducció i figurava ja a la obertura, entre els temes més importants.
Tannhauser invoca la Mare de Déu, finalment, i es troba de sobte en
mig d'una vall, a l'aire lliure. Sentim un pastor que s'acompanya ambuna cornamusa (a l'orquestra, el corn anglès) i quan l'infant ha acabatla breu pàgina, el corn anglès segueix tocant fins que empalma ambel càntic dels pelegrins, que aquí canten només el segon dels tres te
mes del principi de l'obertura: el que hem considerat associat a la C011-
trició, cosa lògica, per tant.En arribar el Landgrave i els seus amics, apareixen diverses idees mu
sicals, alguna molt reeixida, com la salutació de Wolfram. De fet, més
que un tema, aquí Wagner s'esforça a dotar Wolfram d'una personalitat noble i elevada, donant-li música d'una gran bellesa' i serenitat.Wolfram cantarà constantment aquesta mena de música, l'ària de l'estel del darrer acte no farà més que confirmar-nos-ho.Quan finalment Tannhauser, atret per l'esment d'Elisabet, es disposi
ACTE III
Un preludi trist, amb una participació majoritària dels instruments devent ens descriu ara el pelegrinatge de Tannhauser a Roma. El temainicial deixa pas al tema de la contrició que hem vist en segon lloc alprincipi de l'obertura. Després segueix una amalgama de temes que en
alguns cops tindran una funció secundària, com el del perdó, que esfàcilment perceptible pel fet d'estar confiat només al metall de l'orquestra.Sense interrupció comença l'acte amb una mena d'ària per a Wolfram,que com sempre que es tracta d'aquest personatge, és d'una gran bellesa i serenitat. Les últimes notes del seu cant coincideixen amb el principi del gran cor de pelegrins, que ara sentirem complet. Primer sentirem el primer tema de l'obertura i després de la interrupció causadaper les intervencions de Wolfram i Elisabet, sentirem els dos temes restants (el tercer molt de passada).Acabat el cor, Elisabet té la seva darrera escena, tristament acompanyada pel metall i la fusta de l'orquestra. És també una mena d'ària,només superficialment relacionada amb idees musicals presents en altres indrets, però sense gaire personalitat.Quan Elisabet se'n va, acompanyada per evocadores frases de la fusta,en la qual es destaca la flauta, Wolfram resta sol i després d'un recitatiu bastants extens canta la peça més cèlebre d'aquesta òpera: El canta l'estel, pàgina d'inspiració que cal situar entre els millors momentsde Wagner.A partir d'aquest moment, amb l'entrada de Tannhauser aparentmentdamnat, reapareixen alguns dels temes fonamentals de la partitura. Tannhâuser explica el seu pelegrinatge en un extens recitatiu. Quan finalment declara la seva intenció de tornar al Venusberg apareixen els motius de la luxúria i altres menors vinculats a la seva estada en aquelllloc, al principi de l'òpera i més vigorosament encara quan Venus s'apareix a Tannhâuser a l'escena següent.La darrera escena és la presentació de la comitiva funerària d'Elisabet,davant de la qual mor Tannhâuser i el tema de la redempció interpretat per l'orquestra al final de l'òpera ens confirma la salvació del protagonista.
Richard Wagner per Joaquim Torres-Garda
La natura és l'origen de totes les coses bones.
Yoghourts, flam, cremes, formatges ...-aliments frescos i naturals-
Opel Kadètt3 versiones: de Luxe - Berlina - SR - 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. -
Automático - 3 motores: 1.3 S (75 cv) - 1.6 S (90 cv) - 1.6 D Diesel(54 cv) - 2 carrocerías: 3 puertas y 5 puertas.
Opel Ascona 4 puertasTracción delantera - Motor OHC transversal - 2 versiones: Luxus -
Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. - Automático - 3 motores:
1.6 S (90 cv) - 1.8 E (Inyección 115 cv) - 1.6 D Diesel (54 cv).
Opel Ascona 5 puertasTracción delantera - Motor OHC transversal - 2 versiones: Luxus -
Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. - Automático - 3 motores:
1.6 S (90 cv) - 1.8 E (Inyección 115 cv) - 1.6 D Diesel (54 cv).
Opel Rekord3 motores: 2.0 S (100 cv) - 2.0 E (Inyección 110 cv) - 2.3 D Diesel
(65 cv) - 2 versiones: De luxe y Berlina - Caja cambios: 4 vel. - 4 vel.con Overdrive - Automático - También Opel Rekord Caravan.
\
Opel MonzaPlínzer. Tannhâuser i Elisabeth en els figurins per le primera representació de "Tennhâuser" a Dresden
Motor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 215 km/h. - 5 velocidadesa Automático - Aire acondicionado - Dirección asistida - Elevalunas
eléctrico y muchos otros extras.
Opel SenatorMotor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 2lO km/h. - 5 velocidades
,o Automático - Aire acondicionado - Dirección asistida - Elevalunaseléctrico y muchos otros extras.
Opel Manta Coupé deportivo - Motor Inyección 2.0 E (110 cv) - 5 velocidades -
Encendido electrónico - Llantas aleación - Faros halógenos -
Asientos Recara - Parabrisas laminado - Cristales tintados - Spoilerstraseros y laterales - Opciones: Aire acondicionado - Pintura metalizada -
Grupo trasero antiblocante - Techo solar.
OpelCorsa
00
TANNHAUSERHesum Argumental
El cavaller Heinrich Tannhâuser es troba, en començar l'òpera, ajegutal costat de la deessa Venus, la qual li ha concedit els seus favors tot itractar-se d'un home mortal. La deessa es troba ara en l'interior de la
muntanya que duu el seu nom (Venusberg), ajaguda en una immensa
petxina plena d'espuma i voltada de sirenes, nimfes i bacants que juguen en la proximitat d'un llac format per un riu subterrani; de tant en
tant sentirem els cants de les sirenes atraient els passants cap a la ri
bera. Una dansa té lloc entre els habitants d'aquelles regions.Enmig d'aquest quadre estrany, però tanmateix idíllic, Tannhauser no
ha trobat la plena felicitat: un somni agitat el desvetlla i per les pa-, raules que li fugen de la boca en el despertar, la deessa s'assabenta deles seves inquietuds i li'n pregunta la causa. Tannháuser explica quetancat en el cor de la muntanya, enyora el so de les campanes, el celblau i la llum del sol, el cant del rossinyol i les flors que fa sorgir el
mes de maig. Venus no accepta les queixes de Tannhauser i li demana
que toqui alguna melodia amb l'arpa que té al costat, cosa que aquest
Todos los modelos Opel tienen I año de Garantía sin limitación
de kilometraje y una sola revisión anual a cada 15.000 Km.
obeeix, però després de cantar la generositat de Venus envers d'ell,simple mortal, acaba reclamant a la deessa que el deixi marxar.Venus se sent primerament ferida per aquesta petició, però Tannhauser,tot i reconeixent les bondats de la deessa, insisteix en demanar permísper marxar cap a l'aire lliure. Venus l'acusa de traïdoria i l'amenaça;tot i això, Tannhâuser, per tercer cop canta les seves bondats i acabademanant que el deixi marxar. Venus, furiosa, li concedeix el que vol,però li adverteix que tal vegada quan vulgui tornar no podrà fer-ho.Tannhauser no sinmuta: no tornarà mai més, ja que pensa dur desd'ara una vida de penitència que l'alliberi; quan Venus li recorda queli serà impossible d'obtenir el perdó, Tannhâuser invoca Maria, la Marede Déu, i a l'instant Venus i tots els que la volten desapareixen com
per art de màgia. Tannhauser es troba de sobte en una vall agradablei riallera: el cel es blau i el sol llueix amb força. A prop seu hi ha un
pastoret que canta una cançó en la qual saluda la primavera: ha arribatel mes de maig.No gaire lluny d'allí se sent passar un grup de pelegrins que, invocantel nom de Jesús, es disposen a traslladar-se a Roma per assistir alJubileu i guanyar el perdó de llurs pecats. Les invocacions dels pelegrinsimpressionen fondament Tannhauser, el qual les repeteix agenollat. 'Etspelegrins s'allunyen i en aquell moment arriben el Landgrave de Turín
gia i un grup de cavallers. Tannhauser, que havia pertangut a la cort del
Landgrave i n'havia marxat a conseqüència d'unes disputes, és reco
negut immediatament pel Landgrave i saludat en so de pau. Alguns delscavallers dubten de les bones intencions de Tannhauser, però aquestels tranquiHitza: no ha vingut a renovar antigues querelles, però vol
seguir el seu camí.El Landgrave i els cavallers insisteixen perquè es quedi; un d'ells, Wolfram von Eschenbach, que coneix bé Tannhauser, li insinua que si es
queda podrà veure Elisabet, la filla del Landgrave de la qual Tannhauser Ci el propi Wolfram) estigué enamorat en altres temps. Wolframsap que en deturar Tannhauser perd tota possibilitat d'ésser estimat
algun dia per Elisabet, però el seu caràcter noble li impedeix de deixar
que Tannhauser s'allunyi d'allí sense dir-li-ho, perquè sap que Elisabetestima el cavaller.I, efectivament, Tannhauser, atret pel record d'Elisabet, decideix de
quedar-se en la companyia del Landgrave i els seus antics amics els
quals es proposen de celebrar el seu retorn amb una gran festa que inclourà un dels tradicionals concursos de cant.
Plínzer. Els figurins per els personatges del Landgrave i el poeta Wolfram von Eschenbach
A la sala dels cantaires del castell de la Wartburg, on regna el Land
grave Hermann, té lloc l'entrevista entre Elisabet i Tannhauser, en presència de l'entristit però honrat Wolfram. Elisabet confessa al cavaller
que des que ell se n'anà, ja no li han interessat els torneigs de cant
que s'han celebrat a la sala del castell, i havia deixat d'assistir-hi. Peròel seu retorn li ha fet recobrar l'antiga il·lusió. Mentre el diàleg entre
Elisabet i Tannhauser s'esdevé cada cop més encès, Wolfram, al fons,es lamenta en secret pel seu amor sense esperança. Tannhauser, que ignora el seu dolor, abraça l'amic i abandona la sala. Entra a continuacióel Landgrave, que sospita l'amor que Elisabet sent per Tannhauser i
l'aprova, però postposa de parlar-ne fins després de la festa. Se sent
l'arribada dels invitats, dames i cavallers de la cort, que entren a lasala en formació solemne, als acords d'una vigorosa marxa.
El Landgrave els saluda i s'adreça tot seguit als cavallers poetes peroferir-los el tema del concurs que s'ha de celebrar. Caldrà que cadaun dels participants s'esforci a descriure quina és la naturalesa de l'amor. Enmig de l'entusiasme dels espectadors, quatre patges' fan saberel nom del primer participant: Wolfram von Eschenbach.
Aquest agafa l'arpa i després de meditar uns instants fa una descripció summament espiritual de l'amor, del qual cal mantenir apartat el
desig impur, per tal de no enterbolir-ne les aigües pures. Els assistents
aplaudeixen el cant de Wolfram, peró to seguit s'alça Tannhauser sense
esperar el seu torn i tot convenint amb Wolfram que l'amor és comparable a una font d'aigua pura, afirma que el que cal és beure'n semprei sense deturar-se. Aquesta és, segons ell, l'essència de l'amor.Les paraules de Tannhauser causen estranyesa entre el públic, i Eli
sabet, que esperava aplaudir er seu cant, es detura, cohibida. S'alçaaleshores Walter von der Vogelweide, el qual reprèn l'argument de la
font però insisteix que, com diu Wolfram, cal que el llavi de l'home no
n'enterboleixi les aigües, ja que en això resideix la virtut.L'auditori aplaudeix les paraules de Walter, però Tannhauser, tornantse alçar, insisteix en [a seva opinió: l'amor és per a ésser gaudit plenament. Això subleva un altre cantaire, Biterolf, el qual ataca els plaersque Tannhauser exalça com a indignes. Tannhauser respon amb insults
a Biterolf. Tots s'acaloren, però el Landgrave imposa pau, mentre Wol
·fram torna a cantar les lloances de l'amor pur. Tannhauser, excitat
pels seus records respon insistint en l'elogi de l'amor sensual i acaba
confessant que ha viscut l'amor de Venus a l'interior de la muntanyade la deessa, cosa que causa l'espant de les dames, que abandonen la
sala, llevat d'Elisabet. Els cavallers, indignats, amb el Landgrave al capdavant, es disposen a castigar Tannháuser quan Elisabet, infinitament
ACTE II
Decorat de Philippe Chaperon per a la tercera escena del segon acte de "Tannhâuser", a l'Òpera de París (1861)
capvespre que recorda a Wolfram un cop més el seu amor perdut. De
mana, en una bellíssima invocació, que l'estel saludi de part seva Elisabet quan la seva ànima passi, cap al cel, cosa que Wolfram tem quees produeixi aviat.En aquell moment un darrer pelegrí ressagat s'apropa, i Wolfram hireconeix amb dificultat els trets fatigats del seu amic Tannhauser. De
moment sospita que no ha anat a Roma, però Tannhauser li acaba explicant el seu pelegrinatge, com extremà les penitències durant el llargtrajecte, endurint amb tota mena de dolors el recorregut. Però en arri
bar a Roma, el Papa només tingué paraules dures per als seus pecats,que no meresqueren l'absolució. De la mateixa manera com el bàcul
que duu a les mans no pot florir, en la seva ànima pecadora no pot, florir la gràcia divina.Tannhauser expressa aleshores el seu desig de tornar al Venusberg; jaque no ha obtingut la gràcia ha decidit de tornar a gaudir dels plaerssensuals. Wolfram intenta treure-li-ho del cap, però davant les invoca
cions desesperades de Tannhauser no triga a aparèixer la pròpia Venus
disposada a acollir novament el cavaller, tot i la seva traïció anterior.
:J.
El Palau Vendramin de Venècia, on visqué Wagner del setembre de 1882 fins a la seva mort en 1883
Wolfram, desesperat, tracta de contrarestar la influència de Venus i recorda de cop a Tannhâuser que Elisabet ha pregat per ell tot aquelltemps i aviat ho farà des del cel. Se senten els càntics dels qui transporten el cadàver d'Elisabet i Tannhauser reacciona. Venus, veient perduda l'oportunitat d'atreure el cavaller, desapareix.En veure el cadàver d'Elisabet transportat per la comitiva, Tannhauserinvoca el seu nom com a santa perquè intercedeixi per a ell. Cau mort;el cavaller, però, s'ha salvat, car el seu bàcul ha florit miraculosament.Tots els presents es feliciten que Tannhauser hagi assolit finalment el
perdó diví.
ROGER ALIER
"
LLIBRES DEL MALL / SERIE üBERTA
Llibres del Man
Sèrie Oberta
EDUARD MORIKE
MOZART, EN EL SEU
VIATGE A PRAGA'cl J an VaHs
Traducci.o e o
Mozart deixant madurar en ell Don Giovanni, camí de Praga on
l'estrenà. Una bellíssima narració romàntica que Schumann defensà com l'arquitecturització de l'essència del músic vienès.
ALTRES,
TITüLSSALVADOR ESPRIU, Les roques i el mar, el blau / JOAN RENDÉ, Llibrede Figuracions / KAREL CAPEK, Contes d'una butxaca / E.T.A. HOFF
MANN, Tres contes fantàstics / ARANTXA URRETAVIZCAYA, Zergatikpanpox? / LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA, (Qu)eixalades / VALERIÀPUJOL, Mantis i altres transformacions / JOSEP PALAU I FABRE, Contes
despullats / JORDI COCA, Les coses febles / CHARLES BAUDELAIRE,Petits poemes en prosa.
III
EN.A(JUESTAHORADEBARCELONAÉS�ÚNICA
CAIXAOBERT.A.
2 juny 1983
21 h.
XXV TEMPORADA MUSICAI_j'-
PROXIMS CONCERTS
ELENA OBRAZTSOVA, mezzo-sopranoSILVAYNE BILLlER, pianoObres de Txaikovski, Rachmaninov, Massenet, Saint-Saëns, Bizet, Puccini,Mascagni, Cilea.
Aquest recital substitueix el previst per al dia 28 de març a càrrec deTeresa Berganza.Seran vàlids els abonaments i entrades adquirits.
PHILHARMONIA ORCHESTRAAlíCIA DE LARROCHA, pianoLOVRO VON MATACIC, directorMOZART: Simfonia núm. 25, K. 183. - SCHUMANN: Concert per a pianoi orquestra, op. 54. - BEETHOVEN: Simfonia núm. 5, op. 67.
PHILHARMONIA ORCHESTRALOVRO VON MATACIC, directorMSTISLAV ROSTROPOVITX, violoncelWAGNER: El vaixell fantasma (obertura). - DVORÁK: Concert per a violoncel i orquestra, op. 104. - BEETHOVEN: Simfonia núm. 7, op. 92.
GALINA VISNEVSKAIA, sopranoMSTISLAV ROSTROPOVITX, pianoObres de Txaikovski, Mussorgsky i Glinka.
8 juny 1983
21 h.
Amb el Servei Caixa Oberta, Caixa de Barcelonano tanca les seves portes durant les 24 hores del dia.
Perquè yostè pugui operar amb Caixa de Barcelonaa qualsevol hora de la tarda. De la nit. O de la matinada.Aquí a prop. O a qualsevol punt de la ciutat.
Servei Caixa Oberta de Caixa de Barcelona. Ja ho sap.Quan vulgui i on vulgui. Vostè mana.
9 juny 1983
21 h.
10 juny 1983
21 h.
Precisión. Habilidad. Control. Rolex.
"-
]11 FESTIVAL D'OPERA
PRÒXIMES FUNCIONS
PARSIFALRichard Wagner
a/Geneva
SPAS WENKOFF
DUNJA VEJZOVIC
HANS SOTIN
SIMON ESTES
JOSZEF DENE
VICTOR VAN HALEN
DEBORAH COOK
HELGA THIEME
CAROL RICHARDSON
GABRIELE FONTANA
GERTRUD OTTENTHAL
ANNA GONDA
WALTER RICHARDS
ALFRED BURGSTALLER
KURT SPANIER
HELMUT BOEHM
En el mundo del Polo, hay ciertas características que distinguena los auténticos campeones.Son las cualidades que hacen destacar a jos mejores del resto.Precisión. Habilidad. Dominio del tiempo.Características compartidas por cada uno de los Rolex Oyster.Por esta razón, no es de extrañar que tantos líderes del deporte,confíen a los expertos el control perfecto del tiempo.Un Rolex Oyster. Adquiéralo únicamente en elConcesionario Oficial Rolex. 11V
ROLEX
Rolex Day-Dare. Cronometro. En oro de /8 quilates con brazalete a juego.
Director d'orquestra: FRANZ PAUL DECKER
Director d'escena: ELMAR VON OTTENTHAL
Director del cor: ROMANO GANDOLFI
Director adjunt del cor: VITTORIO SICURI
Decoracions: UWE RIECKHOF - STAATSOPER (HAMBURG)Producció i Vestuari: STAATSOPER (HAMBURG)Cor de nois del Col.legi Balmes E. P. Director: Antoni Coll
- Joyero - Paseo de Gracia, 18 - BARCELONA -7
[30lUJltiiqlUJ� Diagonal,580-BARCELONA - 21
Funció de Gala
Dijous, 16 de juny de 1983, a les 20 h., funció núm. 13, torn A
Diumenge, 19 de juny de 1983, a les 20 h., funció núm. 14, torn C
Dimecres, 22 de juny de 1983, a les 20 h., funció núm. lS, torn B
JOAN JOSEP THARRATS
PICASSOI ELS ARTISTES CATALANS
EN EL BALLET
WAGNERI
CATALUNYAAntologia de textos i gràficssobre la influència wagneriana
a la nostra cultura
EDICIONS DEL COTAl SA
Edicions del Catal, S. A. - Praga, 50 - Telèf. 219 57 46 - Barcelona-24
DUES NOVETATS EDITORIALS
DUES APORTACIONS BÀSIQUES A LA CULTURA CATALANA
rm .
IrruSICO
SAD�
Calaf, 52 . T. 2092546 . Barna. 21
división organos
•
pro mUSICa�
Asistencia técnica del
Palau de la Música Catalana
división pianos.
Av. Francisco Cambó (Av. Catedral), 10
Te/s. 3196096 . 3106912 Barna, 3
u
¡
Top Related