1. Pla Local dEquipaments Culturals (PLEC)de Sant Cugat del
VallsDocument final16.12.2010
2. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 2SUMARI1 Anlisi bsica del
municipi 41.1 Context geogrfic 41.2 Variables sociodemogrfiques
61.2.1 Evoluci de la poblaci 61.2.2 Estructura de la poblaci 71.2.3
Comparaci moviment natural de la poblaci (2008) 91.2.4 Poblaci
segons origen 101.2.5 Nivell dinstrucci: nivells destudis i
coneixement del catal 131.2.6 Ocupaci: sectors dactivitat i taxes
datur 151.2.7 Mobilitat espacial de la poblaci 171.2.8 Poblaci
flotant 201.2.9 Habitatge 211.2.10 Activitat econmica 221.2.11
Qualitat de vida 231.2.12 Hbits i consum culturals 241.2.13
Projecci de la poblaci de Sant Cugat, sota un Escenari Alt 261.3
Factors de singularitat 291.4 Plnol de situaci del terme municipal
302 Anlisi dels serveis culturals del municipi 312.1 Estat de la
cultura a Sant Cugat 312.2 Mapa dagents culturals locals 312.2.1
Agents pblics 322.2.2 Iniciativa empresarial 342.2.3 Tercer sector
352.2.4 Comunicaci 362.3 Estructures de regulaci del sistema
cultural local 362.4 Anlisi dels equipaments culturals. Inventariat
i descripci 382.4.1 Centres Culturals 382.4.2 Arxius 442.4.3
Biblioteques 472.4.4 Museus 482.4.5 Escenicomusicals 512.4.6 Arts
audiovisuals 542.4.7 Arts visuals 552.5 Valoraci dels equipaments
actuals 59
3. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 32.6 Consulta a notables
592.7 Altres infraestructures que acullen serveis culturals 602.8
Valoraci de la situaci actual 603 Identificaci de necessitats en
equipaments culturals 633.1 Dotaci dequipaments culturals bsics
segons el PECCat 633.2 Altres propostes del marc estratgic general
653.3 Dotaci dequipaments culturals necessaris segons instruments
de planificaci local 653.3.1 El Pla de Cultura de Sant Cugat (2005)
653.3.2 El Pla dequipaments de Sant Cugat (Informe del procs
participatiu, desembre 2008) 663.3.3 El model de desenvolupament
urbanstic de la ciutat 683.3.4 Les principals opcions estratgiques
del municipi 684 Mapa Previsional dEquipaments Culturals (MPEC)
694.1 Inventari dels equipaments culturals actuals 694.2 Proposta
de Sistema Pblic dEquipaments Escnics i Musicals dmbit local 704.3
Proposta de Sistema Pblic dEquipaments Visuals dmbit local 734.4
Proposta de Sistema Pblic de Centres Culturals Polivalents 744.5
Previsi dels equipaments que cal construir, reformar o ampliar
754.6 Actuacions previstes en el PECCAT 764.7 Proposta dactuacions
que ha de contemplar el PECCat 764.8 LEMD de Valldoreix 785 Model
de gesti 795.1 Consideracions sobre models de gesti per part del
PECCat 796 Fonts Consultades 84
4. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 41 Anlisi bsica del
municipi11.1 Context geogrficSant Cugat del Valls, situada en la
comarca del Valls Occidental i pertanyent a la provncia
deBarcelona, t una latitud de 41 28 29" Nord i una longitud de 2 5
12" Est amb un extensi de48,32 km i amb 76.312 habitants censats
lany 20072. Es troba en una situaci geogrficaestratgica destacant
la proximitat que t respecte Barcelona i la situaci entre la serra
deCollserola i la de Galliners. La comarca del Valls Occidental t
una superfcie de 583,3 km ilimita amb el Bages al nord, a lest amb
el Valls Oriental, a loest amb el Baix Llobregat i al sudamb el
Barcelons. Les capitals de comarca sn Sabadell i Terrassa.Lactual
Sant Cugat neix a partir del Monestir i de la pagesia dels voltants
agrupada en el llogaret dOctavi. El centre de la ciutat ha anat
modificant-se durant els anys. Al seu inici el centre geogrfic no
era el monestir sin la plaa Major del Mercat, avui de Sant Pere.
Cap al 1900 el centre es desplaa cap a les poblacions venes:
Barcelona al sud-est, Cerdanyola al nord-est i Rub cap al nord-
oest, configurant una Y amb la plaa dels Quatre Cantons com a punt
de trobada. A partir daquesta trajectria, la poblaci sestn seguint
aquestes tres vies, situaci que es va mantenir fins a finals del s.
XIX. Al 1917 sinaugur el tram de doble via de tren des de la plaa
de Catalunya, Barcelona, finsa Sant Cugat, i uns anys ms tard es
connectaria per tren amb Terrassa i Sabadell. Aquestaconnexi per
ferrocarril facilitaria a moltes famlies adinerades de Barcelona
permetres unasegona residncia a Sant Cugat i a partir daquest
moment sanirien creant les colniesdestiuejants a la Floresta,
Mira-sol i Valldoreix.Lany 1960 fou nomenat alcalde Josep Barnils i
Sol, amb qui, ateses les males comunicacions delmunicipi, no es va
dur a terme el procs dindustrialitzaci dels municipis vens, amb la1
La informaci daquest apartat prov majoritriament del Pla de Cultura
de Sant Cugat, 20052 Segons Padr continu de lAjuntament de Sant
Cugat del Valls
5. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 5conseqent absncia de
polgons industrials. Aquest desenvolupament seria el causant
dunnivell baix dimmigraci durant els anys 60 i 70 ja que no hi
havia prou indstria per crear llocs detreball.Va ser a partir del
Pla dActuaci Metropolit de 1976 que es va comenar a definir duna
manerams ordenada el futur de Sant Cugat. Ledificaci creix de
manera prviament meditada isincrementa locupaci de les parcelles de
sl que quedaven dins la trama urbana.La construcci de les
autopistes va crear un moviment migratori procedent de Barcelona
queapostava per viure en un lloc una mica allat de la vida de la
ciutat sense deixar destar llunydaquesta. s aix com la Floresta,
Mira-sol i Valldoreix, fins aleshores zones destiueig, van
acollirnous residents metropolitans. Parallelament, una proporci
destacable dels estiuejants o elsseus fills sinstallaren a viure a
les torres destiueig de Sant Cugat. Posteriorment, amb la
creacidels tnels de Vallvidrera, encara sincrementaria ms el flux
migratori ja existent, sobretot apartir dels anys 90. En conjunt,
nha derivat un creixement urb sostenible i respectus amblentorn
fins lactualitat.Sant Cugat del Valls, actualment, est sotms encara
avui dia a un procs de renovaciurbanstica important. Cal destacar
el creixement urbanstic dedificaci disgregada iniciada alsanys
60-70 amb larribada de nous residents, fet que ha desembocat en una
xarxa urbana moltdispersa. Aquest model sha creat degut a una
poblaci que cerca lallament que no trobava enel lloc dorigen. En el
cas de Valldoreix aquest allament s realment destacable, barri que
vaesdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada a finals dels 50
per iniciativa dels vens(burgesia procedent de Barcelona).Aix, tal
i com indiquen els resultats del Pla de Cultura de la ciutat, hi ha
tres tipus de modelsurbanstics. Un representa la trama urbana
tradicional, situada entre el Monestir i lestaci delsFerrocarrils
de la Generalitat de Catalunya (FGC), que cont la majoria
dequipaments culturals iesdev el punt de referncia urbana per a
tota la poblaci, que la considera com el centre de laciutat. El
segon model representa els districtes dexpansi urbana definits a
partir dun modeldhabitatge unifamiliar allat amb jard. Ocupen una
gran extensi del municipi actual i snrepresentants dun alt nivell
de vida, amb una poblaci que porta anys establerta i es
considerapoblaci local. Per ltim, el tercer model representaria les
zones de nova expansi de Sant Cugatamb un model urbanstic a mig cam
entre lurb propi del centre histric i el dispers propi
delsdistrictes. La poblaci s ms recent, de fa entre 5-15 anys, i
busquen en general un nivell de vidaelevat creant comunitats
dhabitatges que comparteixen serveis comuns.
6. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 61.2 Variables
sociodemogrfiques1.2.1 Evoluci de la poblaciEl fort creixement
demogrfic de Sant Cugat en els darrers 15 anys ha suposat el salt
del pobleque era abans a la ciutat que s ara. Hi ha una dualitat
entre les persones de tota la vida de SantCugat amb aquelles que sn
nouvingudes, les quals representen un percentatge important
deltotal. Aquest fet, ms el no haver viscut una immigraci espanyola
tant elevada com va succeir aaltres municipis dels voltants durant
els anys 60-70, ha creat una diferncia sociodemogrficarespecte la
majoria de municipis de la provncia de Barcelona.Grfic 1. Evoluci
de la poblaci a Sant Cugat (1996-2008)Font: Elaboraci prpia, dades
extretes del Butllet econmic Sant Cugat 10, 2008 i de lObservatori
Hermes, Diputacide Barcelona, 2009.Taula 1. Evoluci de la poblaci a
Catalunya i taxa de creixement interanual (2000-2008) Anys Poblaci
Taxa de creixement interanual 2000 6.261.999 2001 6.361.365 1,59%
2002 6.506.440 2,28% 2003 6.704.146 3,04% 2004 6.813.319 1,63% 2005
6.995.206 2,67% 2006 7.134.697 1,99% 2007 7.210.509 1,06% 2008
7.364.078 2,13%Font: elaboraci prpia a partir de dades de
lIDESCAT.
7. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 7 Les dades que sextreuen
del grfic anterior, Sant Cugat parteix dun ndex de creixement molt
alt, amb uns parmetres de creixement que superen de molt la mitjana
catalana, de lordre de 4 punts percentuals lany 2000. Tot i que la
tendncia de creixement daquests darrers 10 anys apunta cap a una
moderaci el 2003, a partir del 2005 el creixement es recupera i
arriba a unes taxes de creixement molt semblant a la catalana, als
anys 2006 i 20073. Taula 2. Evoluci de la poblaci segons gnere,
edat i nacionalitat (2004-2008) Variaci 2006-2008 2004 2006 2008
Absoluts % Homes 32.063 36.199 37.345 1.146 3,17% Dones 32.998
37.575 38.929 1.354 3,6% 0-15 13.427 16.234 17.232 998 6,15% 16-64
45.006 50.233 51.282 1.049 2,09% 65 i ms 6.628 7.307 7.760 453 6,2%
Espanyols 58.048 64.890 66.481 1.591 2,45% Estrangers 7.013 8.884
9.793 909 10,23% TOTAL 65.061 73.774 76.274 2.500 3,39% Font:
Observatori Hermes, Diputaci de Barcelona, 2009. 1.2.2 Estructura
de la poblaci Taula 3. Comparaci de lestructura de la poblaci de
Sant Cugat, Valls Occidental i Catalunya (2008)2008 Sant Cugat %
Valls Occidental% Catalunya %< 15 16.352 21,44 144.443 16,75
1.083.951 14,7215-64 52.162 68,39 602.323 69,85 5.084.172 69,04>
65 7.760 10,17 115.603 13,41 1.195.955 16,24 Font: IDESCAT 3 Les
dades poblacionals de les quals shan partit, extretes del Butllet
Econmic de Sant Cugat 2008 (que es corresponen amb lAnuari
Estadstic de Sant Cugat 2008), noms aporta les xifres fins lany
2007; lintent dequiparaci daquestes xifres amb daltres estadstiques
com lIDESCAT o INE, ens porten a distorsions que arriben a fer
pensar que Sant Cugat perd poblaci lany 2008. Per aquest motiu, sha
escollit el 2007 com a ltim any per veure la poblaci en xifres. En
daltres casos, les dades de poblaci en xifres datades en 2008, han
estat extretes de lObservatori Hermes de la Diputaci de Barcelona i
de lIDESCAT, ja que permeten xifres comparatives amb daltres
municipis a banda de Sant Cugat.
8. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 8 Com es pot comprovar,
lany 2008 la poblaci menor de 15 anys s considerablement ms elevada
a Sant Cugat que a la comarca del Valls Occidental i a Catalunya,
un 6 % i un 5 % superior respectivament. Les causes a destacar
poden ser lalt ndex de natalitat de la ciutat i lestabliment de
nous residents amb fills. En canvi linterval comprs entre els 15 i
64 anys, en termes relatius, es troba prcticament equiparat en les
altres tres situacions destudi. Sha de tenir en compte que la
darrera onada migratria lhan feta parelles joves amb fills petits
que encara no han arribat a una edat adolescent. s a partir dels 65
anys que Sant Cugat destaca per un percentatge potencialment menor
respecte el Valls i Catalunya, cosa que ens porta a parlar duna
poblaci ms jove tot presentant un ndex denvelliment de la poblaci
del 47,46 % front el 80 % i un 110 % del Valls i Catalunya
respectivament. Per altra banda, s important anotar que, en termes
relatius, del 2006 al 2008 la poblaci estrangera va crixer 4
vegades ms que la poblaci procedent de lestat espanyol. Sant Cugat
s un dels municipis del Valls Occidental que creixen per sobre de
la mitjana comarcal (segons la taxa de variaci 2000-2006)4. Taula
4. Evoluci de la distribuci de poblaci de Sant Cugat per barris
(2003-2007) 2003 2004 2005 2006 2007Nucli 49.620 50.868 51.191
52.393 53.892Valldoreix 6.679 6.885 7.010 7.160 7.297La Floresta
3.714 3.823 3.937 4.056 4.186Mira-sol 7.899 8.273 8.917 9.437
9.471Les Planes 1.085 1.110 1.138 1.193 1.196Total 68.997 70.959
72.193 74.239 76.312 Font: Butllet econmic Sant Cugat 10, 2008.
Grfic 2. Distribuci de la poblaci per barris (2007) Font: Butllet
econmic Sant Cugat 10, 2008. 4 Dades extretes del Recull de dades
socioeconmiques del Valls Occidental del 2006
9. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 9A partir daquestes dades s
fcil deduir que el gruix poblacional de Sant Cugat es troba en
elcentre histric de la ciutat i els barris ms propers al centre sn
els ms poblats tamb, fet quecomporta un distanciament no noms fsic
sin tamb psicolgic a lhora de desenvolupar elsafers diaris. En
aquest punt, shauria dassenyalar el cas de Valldoreix, que est
constitut com aentitat municipal descentralitzada i aix fa que
gaudeixi de certa autonomia dins del municipi.El creixement a
destacar des dels anys 90 s el del districte de Mira-sol; no per
casualitat el msproper al centre histric, mentre que el de les
Planes, el ms allunyat, s el que actualment msdecreixement
presenta.Grfic 3. Creixement de la poblaci per barris
(%)**Creixement mitj al municipi els anys 2006 i 2007: 2,38 % i
2,79 %, respectivament.Font: Butllet econmic Sant Cugat 10, 2008, a
partir de dades del padr de lAjuntament.1.2.3 Comparaci moviment
natural de la poblaci (2008)Taula 5. Moviment natural de la poblaci
(2006) Sant Cugat Barcelona Taxa bruta de mortalitat 5,04 9,79 Taxa
bruta de natalitat 12,95 9,28 Taxa general de fecunditat 47,65
37,44Font: Diputaci de Barcelona. Elaboraci a partir de dades de
lIDESCAT i padr continu (INE).
10. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 10Grfic 4. Composici del
creixement de la poblaci de Sant CugatFont: Butllet econmic Sant
Cugat 10, 2008, a partir de dades del padr de lAjuntament de Sant
Cugat.Sant Cugat s un dels municipis catalans que ms destaca per
lalta taxa de natalitat, com shaapuntat anteriorment. Veiem com,
per exemple al 2006, la taxa bruta de natalitat era del 12,95%,
fora superior a la de Barcelona, en qu era del 9,28 %.Diferenciant
el creixement de la poblaci segons si ha estat causada per un saldo
migratori o unsaldo natural, sobserva que en el perode entre el
2004 i el 2007 la major part de laugment haestat provocada pel
saldo migratori (diferncia entre immigracions i emigracions). Al
final delcicle comparat veiem, per, que al 2007 laportaci al
creixement de saldo natural s superiorque la que va suposar al
2006.1.2.4 Poblaci segons origenLa poblaci actual de Sant Cugat
prov, a grans trets, de diferents onades migratries de perfilmolt
diferenciat. Com a poblaci originria, relativament petita en
comparaci amb la posterior,trobem una societat dorigen pags o
doficis similars, que senten Sant Cugat com el seu poble.Se situen
al centre de la ciutat i participen molt en les entitats culturals
i socials. La poblaciposterior, aquells que consideraven Sant Cugat
com a segona residncia i finalment shi vanestablir, estan avui dia
molt integrats a la vida de la ciutat. Trobem tamb la poblaci
provinentde la resta de lestat espanyol que va arribar els 60-70,
escassa en comparaci amb la resta demunicipis del voltant. La
poblaci bsicament procedent de Barcelona els 70-80 s un
collectiumolt nombrs i totalment arrelat a Sant Cugat. Cal tenir en
compte tamb la poblaci darribadarecent de Barcelona, fa menys de
5-10 anys. Aquests no estan tan integrats a lactivitat de laciutat,
almenys de moment, i mantenen els seus hbits culturals i socials a
la ciutat dorigen. Val adir, per, que el valor percentual daquest
collectiu creixer a curt/mig termini.
11. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 11 Per altra banda, hi ha
la poblaci de lEuropa comunitria o pasos desenvolupats, que
normalment representen gent amb crrecs executius alts i un alt
nivell de vida, contrriament a aquells procedents de pasos
econmicament poc desenvolupats, collectiu relativament minoritari
si el comparem amb la resta de municipis del voltant, i que es
caracteritza per un nivell de convivncia amb la ciutat fora redut.
Amb el temps s molt probable que sarribi a una convergncia entre
els diferents collectius que integren la ciutat, per segurament
lligada a una lnia dactuaci especfica en les poltiques pbliques i
dentitats i/o associacions de la ciutat. Taula 6. Comparaci de la
poblaci de Sant Cugat, Valls Occidental i Catalunya, segons
procedncia Sant Cugat Valls Occidental Catalunya Estrangers %
Estrangers % Estrangers % Europa 4.060 41,46 19.946 20,78 331.478
30,03 frica 580 5,92 28.818 30,03 278.129 25,2 Amrica 4.562 46,58
42.520 44,3 393.105 35,61 Amrica del Nord 202 2,06 446 0,46 5.598
0,51 Amrica Central 530 5,41 4.769 4,97 51.829 4,7 Amrica del Sud
3.830 39,11 37.305 38,87 335.678 30,41 sia 579 5,91 4.660 4,86
100.528 9,11 Oceania 10 0,1 26 0,03 497 0,05 Font: Ajuntament de
Sant Cugat, Observatori de la ciutadania i la immigraci, 2009.
Informaci extreta del Padr Municipal dHabitants IDESCAT. Taula 7.
Estructura de la poblaci de Sant Cugat segons nacionalitat (2008) %
Variaci p. Estrangers Espanyols % estrangers % espanyols
percentualsHomes 4579 32766 46.76% 49.29% 2.53Dones 5214 33715
53.24% 50.71% -2.530-15 1743 15489 17.8% 23.3% 5.516-64 7784 43498
79.49% 65.43% -14.0665 i ms 266 7494 2.72% 11.27% 8.56TOTAL 9793
66481 100% 100% 0 Font: Observatori Hermes, Diputaci de Barcelona
2008.
12. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 12Aquesta darrera taula,
que divideix la poblaci santcugatenca segons les variables sexe i
edat, inacionalitat de procedncia, permet esbrinar quin tipus de
poblaci t la ciutat: ms o menysequitativa per sexes i amb una major
concentraci de poblaci en edat activa.Si comparem les dades segons
la nacionalitat de procedncia, es pot afirmar que el
valorpercentual de dones, tot i ser major en els dos casos, s ms de
dos punts percentuals superiorentre les dorigen estranger. El
nombre de poblaci en edat activa tamb s molt superior entreels
dorigen estranger (prop del 80 % front el 65 %).Aquesta lgica de
poblaci estrangera, amb major concentraci en edat activa, respon al
motiuprincipal pel qual ha decidit installar-se al municipi: raons
laborals.La taula 6, comparativa de la poblaci estrangera per
continents de procedncia, marca unadinmica de Sant Cugat diferent a
la lgica que segueix la comarca i Catalunya. Tot i que el majorpes
de poblaci estrangera s dorigen sud-americ, el volum destrangers
dorigen europeusupera de molt la mitjana comarcal i catalana. Entre
poblaci dorigen europeu i americ sarribaa superar el 75 % de la
poblaci estrangera de Sant Cugat. En canvi, el tant per cent de
poblacidorigen Afric s superior al Valls Occidental (que supera en
10 punts percentuals els dorigeneuropeu), mentre que a Sant Cugat s
molt reduda i sequipara a la de procedncia asitica(5,9%).Terrassa,
Sabadell, Rub, Cerdanyola del Valls i Sant Cugat aglutinen el 70 %
de la poblaci detota la comarca, i en concentren la major part de
la poblaci estrangera5.Taula 8. Poblaci de Sant Cugat segons lloc
de naixement (%/total poblaci) Variaci p. percentuals 2004 2006
2008 2004 - 2006 2006 -2008Provncia de Barcelona 66,84% 66,7%
66,47% -0,14 -0,23Catalunya 70,21% 69,99% 69,66% -0,22 -0,34Nascuts
a Espanya 86,85% 85,37% 84,17% -1,48 -1,2Nascuts a lestranger
13,15% 14,63% 15,83% 1,48 1,2Font: Observatori Hermes, Diputaci de
Barcelona 2008.A Sant Cugat, prop de tres quartes parts de la
poblaci ha nascut dins les fronteres catalanes, ipresenten un major
gruix entre aquells que ho fan a la mateixa provncia de Barcelona
on, tot i lapetita variaci en aquests anys assenyalats, el nombre
de naixements a la mateixa provncia sesitua en el 66 %.5 Ajuntament
de Sant Cugat, Observatori de la ciutadania i la immigraci,
2009.
13. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 13 Per altra banda, si
observem per separat les variacions percentuals de lestructura de
naixements del municipi valles, les majors les trobem entre aquells
que ho fan a la resta de lestat espanyol (a la baixa) i els que ho
fan a lestranger (a lala). Aquesta variaci fa que la lgica que se
seguia el 2004 i 2006 canvi a partir del 2008 ja que, a partir
daquesta ltima data, el percentatge de nascuts a lestranger supera
els que ho han fet a la resta de lestat espanyol (en 1,35 punts
percentuals). 1.2.5 Nivell dinstrucci: nivells destudis i
coneixement del catal Taula 9. Poblaci per nivell dinstrucci.
Poblaci de 10 anys i ms Sense Ensenyament % Primer grau % Segon
grau % % Total titulaci universitariSant Cugat del Valls2001 3.704
7,2% 8.453 16,5% 21.941 42,7% 17.259 33,6% 51.3571996 4.453 10,7%
15.266 36,7% 10.502 25,3% 11.334 27,3% 41.555Catalunya2001 786.653
13,7% 1.500.961 26,2% 2.703.693 47,2% 733.113 12,8% 5.724.4201996
981.001 17,7% 2.855.511 51,6% 1.147.727 20,7% 554.773 10,0%
5.539.012Valls Occidental2001 94.018 14,3% 167.576 25,5% 314.632
48,0% 79.880 12,2% 656.1061996 117.352 19,1% 316.671 51,5% 125.892
20,5% 55.055 9,0% 614.970 Font: Elaboraci prpia a partir de dades
de lIDESCAT. Taula 10. Comparativa Sant Cugat - Barcelona en
indicadors deducaci (2006) Sant Cugat Barcelona Variaci percentual
alumnes 10,95% 0,72% Taxa docupaci centres educatius 203,74 157,05%
Taxa docupaci daules 23,5 22,68% Font: Observatori Hermes, Diputaci
de Barcelona 2009. Els indicadors de nivell dinstrucci a Sant Cugat
sn molt positius respecte Catalunya i el Valls, sobretot a partir
del percentatge destudis universitaris, tendncia que es mant en el
temps. A ms, Sant Cugat tamb destaca pel gran nombre de centres
educatius dalt prestigi i reconeixement que t. Si comparem el
nombre de centres pblics i privats de Sant Cugat amb els de la
provncia de Barcelona i amb els de Catalunya, podem constatar que
hi ha ms centres
14. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 14privats quan es tracta
deducaci infantil, primria, ESO, batxillerat i cicles formatius6. A
ms, lavariaci percentual dalumnes entre els anys 2002 i 2006 va
crixer un 10%, percentatgenotablement alt comparat amb el de
Barcelona, un 0,7 %. s important afegir que loferta deplaces s
similar a la poblaci escolar.Per altra banda, Sant Cugat presenta
un ndex inferior de biblioteques al de la provncia deBarcelona i al
de Catalunya. De cara a un futur a curt termini, i grcies al Pla de
biblioteques, quepreveu millorar i ampliar el servei.Taula 11.
Comparaci de la poblaci segons nivell dinstrucci: coneixement del
catal Sant Cugat, VallsOccidental, Catalunya (1996 i 2001) El sap
Poblaci de 2 Lentn El sap parlar El sap llegir No lentn escriure
anys i msSant Cugat del Valls2001 96,6% 82,5% 81,6% 58,5% 3,4%
57.9651996 97% 83,3% 80,2% 54,9% 3% 46.061Valls Occidental2001
94,2% 71,3% 72,1% 48,4% 5,8% 715.9131996 93,6% 69,8% 67,7% 43,4%
6,4% 672.336Catalunya2001 94,5% 74,5% 74,3% 49,8% 5,5%
6.176.7511996 95% 75,3% 72,4% 45,8% 5% 5.984.334Fonts : IDESCAT.
Cens de poblaci 2001 i Estadstica de poblaci 1996.Pel que fa al
coneixement del catal, en linterval de temps que va del 1996 al
2001, Sant Cugatha experimentat, de forma generalitzada, una
tendncia positiva en tots els mbits de la llenguai, comparativament
amb la comarca i Catalunya, el domini del catal s ms ests.6 Butllet
econmic de Sant Cugat, 2008. Apartat Ensenyament i Cultura
15. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 15 1.2.6 Ocupaci: sectors
dactivitat i taxes datur Taula 12. Evoluci de latur registrat i la
taxa datur (2005-2007) Sant Cugat Catalunya Espanya Creixement
Creixement Creixement Taxa Taxa Taxa anual de latur anual de latur
anual de latur datur datur datur registrat registrat registrat2005
-0,5% 4,96% -1,8% 7,0% -2,1% 9,2%2006 5,0% 4,51% -1,7% 6,6% -1,5%
8,5%2007 3,6% 4,31% -1,7% 6,5% -0,1% 8,3% Font: Butllet econmic de
Sant Cugat,10 a partir de dades del Departament de Treball de la
Generalitat de Catalunya, de lIDESCAT i de lInstitut Nacional
dOcupaci En aquesta taula, el 2006 i el 2007, Sant Cugat presenta
unes dades dndex datur favorables respecte Catalunya i lEstat
espanyol, amb un decreixement de lndex. No obstant aix, les dades
de la taula anterior no assenyalen el creixement de les taxes datur
que sha viscut en aquests darrers dos anys, moment en qu ha sorgit
la crisi econmica global. Tot i aix, la taxa daturats a Sant Cugat
s una de les ms baixes de la comarca. Segons linforme relatiu a la
taxa datur, registrada pel Consorci per la Promoci Econmica del
Valls Occidental7, en lagost de 2009, al Valls Occidental i els
seus municipis, Sant Cugat es va situar en una taxa del 9 %
daturats, per sota de la taxa comarcal (15,3 %) i la catalana (13,2
%). Aix s degut al tipus de poblaci de la ciutat, caracteritzada
per un alt nivell educatiu, adquisitiu i de qualitat de vida. 7
Consorci per la Promoci Econmica del Valls Occidental. Informe Atur
agost 2009: Taxa datur del Valls Occidental i els seus municipis
http://www.consorciocupaciovalles.cat/copevoc/recursos/recursos/info_atur_agost_2009.pdf>
16. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 16Taula 13. Comparaci de
la poblaci ocupada per sectors: Sant Cugat, Valls Occidental i
Catalunya (%) Agricultura Indstria Construcci Serveis TotalSant
Cugat del Valls2001 0,6% 21,1% 5,7% 72,6% 28.9121996 0,7% 26,4%
4,5% 68,4% 19.095Valls Occidental2001 0,5% 31,7% 10,1% 57,8%
337.6671996 0,6% 40,3% 6,9% 52,2% 249.627Catalunya2001 2,5% 25,2%
10,4% 62% 2.815.1261996 3,2% 32,1% 7% 57,7% 2.204.652Fonts :
IDESCAT. Estadstica de poblaci 1996 i Cens de poblaci 2001.Per
grans branques de sectors dactivitat el de serveis s el principal
motor econmic de SantCugat, que supera el 70 % del total, molt per
damunt del Valls i Catalunya. Daltra banda, lesdades comparatives
de la taula constaten com, en aquest perode, el sector de la
construcci esrevoluciona i va a lala amb augments molt
significatius a nivell del Valls i de Catalunya(representa un 10 %
en els dos casos), per no tant destacable en el cas de Sant Cugat
(5,7 %).Aquest tret distintiu, junt amb els altres esmentats,
podria ajudar a explicar la lgica de les taxesdatur del municipi,
ja que un dels sectors que ms sha ressentit en la crisi econmica
actual sel de la construcci, i aquest no s gaire representatiu al
municipi.
17. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 171.2.7 Mobilitat espacial
de la poblaci Font: Web Ajuntament de Sant CugatTaula 14. Comparaci
dels desplaaments a altres municipis de la poblaci de Sant Cugat
(2001 i 2006) Desplaaments a altres Desplaaments a altres municipis
2001 municipis 2006 Total 23.400 44.268 Barcelona 12.481 24.349 Rub
1.333 ND Cerdanyola del Valls 1.293 4.254 Sabadell 1.050 2.518
Terrassa 867 ND Resta del Valls Occidental ND 5.942Font: Elaboraci
prpia. 2001 a travs de les dades dIDESCAT. 2006, a travs de les
dades de lEnquesta de MobilitatQuotidiana.Sense tenir en compte el
nombre de desplaaments interns diaris generats a Sant Cugat, el
majorvolum de desplaaments efectuats al municipi sn, principalment,
per motius laborals: de 23.400desplaaments computats segons
lIDESCAT el 2001, 18.675 sn generats per raons laborals(taula 15).
Les dades de la taula mostren Barcelona com la principal destinaci
dels residents de
18. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 18 Sant Cugat, que suposa
prcticament un 50 % dels viatges diaris efectuats. De lluny, els
segueixen els pobles vens de la mateixa comarca: Rub i Cerdanyola,
i en menor nombre, Sabadell i Terrassa. Quan s Sant Cugat la que
rep efectius daltres municipis, les proporcions de desplaaments
varien, tot i que tornen a ser aquestes 5 poblacions les que
generen la major part dels desplaaments. Barcelona torna a ser la
principal font dells, per en una proporci molt inferior. De prop
els segueixen els pobles de la mateixa comarca esmentats. Tant si
es parla de desplaaments a daltres municipis, com des daltres
municipis, aquestes 5 grans destinacions aglutinen prcticament les
tres quarts parts dels desplaaments diaris de Sant Cugat lany 2001.
Val a dir, per, que el nombre dhabitants del municipi sha vist
incrementat des daquesta data. Comparant el nombre dhabitants del
quinquenni 2001-2006, laugment defectius ha estat superior als
10.000. Aquest augment de poblaci guarda una estreta relaci amb
laugment de desplaament dels residents de Sant Cugat, que entre
aquestes dates prcticament sha doblat. Taula 15. Principals
destinacions dels desplaaments de connexi dels residents a Sant
Cugat en un dia feiner (2001-2006) Desplaaments a altres municipis
Desplaaments des daltres municipisTotal 18.675 16.852Barcelona
9.240 4.426Rub 1.291 2.703Cerdanyola del Valls 849 1.321Terrassa
702 1.237Sabadell 643 960 Font: Elaboraci prpia a partir dades
IDESCAT. 2001. En aquest quinquenni, els desplaaments a Barcelona
shan doblat, i Cerdanyola i Sabadell han guanyat terreny en ser ara
les principals destinacions dels pobles de la comarca (Rub i
Terrassa tenen un percentatge menor que ha quedat excls de
representaci a la taula de 2006, i queden aglutinades en les dades
de Resta del Valls Occidental). Tot i aix, Barcelona i el volum
total del Valls Occidental continuen representant les tres quartes
parts dels desplaaments dels residents de Sant Cugat. Com ja sha
vist i, si donem un cop dull al mapa inicial, es pot comprovar la
bona obertura cap a lexterior que presenta Sant Cugat, tant en
comunicaci per carretera com ferroviria. Entre les vies
comunicables per carretera principals trobem lAP-7 i la E-9, que
travessen el municipi longitudinal i transversalment, i comuniquen
Sant Cugat amb els pobles vens i la resta del pas. En aquest punt
cal destacar el fet que, en un dels diversos accessos de lE-9 al
seu pas pel municipi, hi ha els Tnels de Vallvidrera, que connecten
de manera rpida i cmoda Sant Cugat
19. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 19amb Barcelona (la relaci
ms representada en origen i destinaci dels desplaaments). Tot i
elcost en peatges que suposa, s la principal opci que prenen els
usuaris dels dos municipis, on,segons lestudi Balan i perspectives
dels Tnels de Vallvidrera8, els trajectes de connexiBarcelona-Sant
Cugat representen un 43,4 %.Des de la seva creaci, el 1991, el
tnels han suposat una obra bsica i motor de lactivitaturbanstica i
de negocis pel municipi. Lany 2006 hi va haver un total de
12.629,94 milers detrnsits pels tnels de Vallvidrera. Un augment
del 3 % respecte lany 20059.Grfic 5 Comparaci de levoluci dels
viatges en FGC, Tnels de Vallvidrera i nombre de poblaci
(2000-20007)Font: Anuari estadstic de Sant Cugat, 2008.Quant a vies
ferroviries, Sant Cugat disposa de 7 estacions de FGC: dues
corresponen al tramque uneix Barcelona i Sant Cugat amb Rub i
Terrassa (Mira-sol, Hospital General de Catalunya),dues ms entre
Sant Cugat i Barcelona al tram cap a Sabadell (Volpelleres i Sant
Joan) i les altrestres (Valldoreix, La Floresta i Les Planes). La
nova estaci de Volpelleres connecta amb lestaci deRENFE de la lnia
C7 que passa pel municipi, de moment poc utilitzada perqu queda
allunyadadels nuclis urbans i tot plegat accentuat pels talls de la
lnia a causa de les obres de lAVE.El nombre de viatges amb els
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb origen en alguna
deles estacions de Sant Cugat foren 6.996.045 lany 2007, un augment
del 5,2 % respecte el 2006,amb un increment de l11,5 % en lestaci
de Mira-sol (la taxa ms gran de totes les estacions).Tot i disposar
daquestes diverses opcions ferroviries, i que el 70 % dels
desplaaments entransport pblic es fan amb FGC, segons les dades
extretes de lEnquesta de Mobilitat Quotidianade 200610, a Sant
Cugat, en un dia feiner, la major proporci de desplaaments es fa en
transport8 INSTITUT CERD (2009): Balan i Perspectives dels Tnels de
Vallvidrera. 9 Butllet econmic de Sant Cugat 2008, apartat
Transport.10 ATM; GENCAT. Enquesta de Mobilitat Quotidiana, 2006:
La mobilitat a les grans ciutats.
20. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 20 privat: un 53,8 % front
al transport pblic, que s dun 18,1 %. Podem afegir que aquesta
obertura exterior del municipi xoca amb la lgica interna de
desplaament, on el cotxe esdev imprescindible en el conjunt duna
ciutat amb nuclis urbans molt dispersos, problema especialment greu
pel jovent que t dificultat de gaudir dautonomia. 1.2.8 Poblaci
flotant Si observem la segent taula de poblaci estacional,
equivalent a la poblaci a temps complet any (ETCA) en el perode de
2003, Sant Cugat perd un 3,86 % de poblaci. Taula 16. Poblaci
estacional Poblaci no residentPoblaci resident Poblaci Poblaci
total Poblaci Padr % Dif. present no present ETCA Estacional ETCA
ETCASant Cugat 8.166 10.599 -2,434 60.698 63.132 -3,86 Font:
elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT Cal assenyalar
que aquestes dades no tenen en compte la mobilitat no obligada que
no fa pernoctaci al municipi. Com ja sha tractat en el punt
anterior, municipis propers a Sant Cugat com sn Rub i Cerdanyola,
amb desplaaments de connexi destacables per motius de feina i
estudis, tamb poden ser factors a considerar en aquest punt. <
http://www.atm-gestor.org/docs/cat/EMQ/RMB/06_10_SANT%20CUGAT.pdf>
21. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 211.2.9 HabitatgeGrfic 6
Comparaci de levoluci del lloguer mensual dels habitatges (en
euros)Font: Butllet econmic de Sant Cugat a partir de dades de la
DGHA i fiances de lloguer de lINCASOLEn levoluci del preus
comparatius de lloguers que ens mostren les taules anteriors,
veurem queSant Cugat se situa molt per damunt de les mitjanes dels
pobles vens. Tot i que, en aquests anysassenyalats, es constata un
increment a lala en els preus dels lloguers als 5 municipis,
SantCugat lidera la llista quant a preus. Amb tot, Cerdanyola ha
estat un dels escenaris on sha viscutun alt creixement en els preus
dels lloguers que, tot i que no arriben a superar els 1.368 deSant
Cugat, se situen molt a prop (1.156 ).Taula 17. Creixement mig del
lloguer mensual dels habitatges (%)Municipis 2003 2004 2005 2006
2007Sant Cugat 13,0% 14,8% -14,8% 4,2% 30,3%Sabadell 13,2% 3,2%
19,2% 21,7% 5,1%Rub 3,5% 10,4% 25,0% 9,9% 20,2%Terrassa 12,8% 9,4%
16,6% 13,7% 13,6%Cerdanyola 8,2% 15,2% -2,5% 44,5% 24,6%Barcelona
10,4% 9,4% 11,4% 12,1% -3,3%Font: Butllet econmic de Sant Cugat a
partir de dades de la DGHA i fiances de lloguer de lINCASOLEn el
2007, segons les dades de la Direcci General dArquitectura i
Habitatges (DGAH), els preusdels habitatges nous al municipi de
Sant Cugat es van situar en 4.685 /m, el preu ms elevat encomparaci
amb els municipis del voltant. El creixement del lloguer mensual
dels habitatges del
22. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 222006 al 2007 va
experimentar una pujada de prcticament 8 vegades el percentatge del
2006. Caldir que la tendncia actual s destancament del preu dels
lloguers, per shauria de compararamb dades recents que encara no
tenim. Aquest s un dels problemes ms greus a lhora demantenir la
poblaci ms jove quan decideix independitzar-se, ja que el seu poder
adquisitiu,amb el nivell de vida i lloguer, sn clarament
desproporcionats.1.2.10 Activitat econmicaLa taula del nombre
dafiliats a la Seguretat Social, segons el rgim de tinena el
desembre de2007, assenyalen el lideratge de les activitats
immobiliries i de lloguer, seguides pel comer,reparaci de vehicles
i art. personals i indstries manufactureres. Arribats en aquest
punt, resultarellevant destacar la posici destacada que pren el
rgim altres activitats socials; serveispersonals, que ocupa la
quarta posici.Del 7 % vers el total dafiliats que representa, ms de
la meitat (58,2 %) est representat per lasubsecci dactivitats
recreatives, culturals i esportives. Aquest elevat gruix fa patent
la granquantitat dactivitats ldiques i entitats/associacions
destinades al foment de la cultura popular itradicional que
existeixen a Sant Cugat.Taula 18. Afiliats a la Seguretat Social
segons el rgim. Nombre de persones. (2007) Seccions CNAE-93 General
Autnoms Resta Total A,B Agricultura, ramaderia, caa, silvicultura i
pesca 338 30 51 447 C Indstries extractives 33 2 35 D Industries
manufactureres 6.505 575 7.080 E Producci i distribuci denergia
elctrica 0 1 1 F Construcci 1.981 596 2.577 G Comer, reparaci de
vehicles i art. personals 5.855 1.861 7.716 H Hoteleria 1.782 323
2.105 I Transport, emmagatzematge i comunicacions 592 262 859 J
Mediaci financera 982 153 1.135 K Act. Immobiliries i de lloguer;
serveis empreses 12.843 1.937 14.780 L Adm. pblica, defensa i
Seguretat Social 1.057 3 1.060 M Educaci 1.529 183 1.712 N Act.
sanitries i veterinries, serveis socials 1.851 341 2.192 O Altres
act. Socials; serveis personals 2.659 564 3.223 P Llars que ocupen
personal domstic 21 0 1.298 1.319 Q Organismes extraterritorials 0
0 0 NC No classificats 0 0 0 Total 38.028 6.831 1.349 46.241Font:
Butllet econmic de Sant Cugat a partir del Registre General de la
Seguretat Social.
23. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 23Grfic 7. Distribuci dels
afiliats del sector daltres activitats socials i serveis personals
a la S. S. Quarttrimestre 2007Font: Butllet econmic de Sant Cugat a
partir del Registre General de la Seguretat Social.1.2.11 Qualitat
de vidaTaula 19. ndex sinttic de qualitat de vida dels municipis de
la provncia de Barcelona (1991 i 2004) 1991 2004 Creixement
1991-2004 Barcelona 104,8 104,6 18,6% Cerdanyola del Valls 95,1
97,5 22,4% Rub 93,9 95,6 22,4% Sabadell 95,6 99,8 26,7% Sant Cugat
104,1 105,8 20,6% Terrassa 95,5 95,4 22,5% Promig provincial 100,0
100,0 19,9%Font: Butllet econmic de Sant Cugat, 2008La taula
comparativa dels ndexs de qualitat de vida (que t en compte la
capacitat de progrsindividual, lequilibri social i les condicions
de vida de la comunitat), ens mostra unes dades moltsimilars entre
Sant Cugat i Barcelona en el 1991, superant les dels municipis vens
de la mateixacomarca. Al 2004, lndex sha vist incrementat en aquest
perode en un 20,6% que, tot i no ser elms elevat dels municipis
assenyalats, perqu partia duna base alta, se situa
capdavantera(superant a Barcelona en ms dun punt percentual).
24. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 241.2.12 Hbits i consum
culturalsLa informaci segent ha estat extreta de lestudi realitzat
pel Centre dEstudi i Recerca Cultural(CERC) de la Diputaci de
Barcelona, entre el 22 de maig i el 16 de juliol del 2007. Aquest
estudiva comptar amb un univers de 58.341 persones majors de 15
anys i una mostra de 600entrevistes amb lobjectiu dincidir en els
aspectes ms rellevants sobre les prctiques i els hbitsculturals de
la poblaci santcugatenca.Dentrada, el 44 % de les persones
entrevistades van respondre que havien realitzat algunaactivitat
cultural en els darrers 12 mesos. A continuaci es mostren els
resultats en els mbitsculturals ms rellevants:MuseusEl 52 % de la
mostra ha anat a algun museu. La majoria, el 73 %, va optar per
anar als museus deBarcelona, seguit per un 33% que va visitar
museus estrangers, i en tercer lloc, amb el 24 %, hi haels museus
de Sant Cugat.ExposicionsEl percentatge s el mateix que el de
visites a museus, el 52 %, per en aquest cas el nombre devisites a
les exposicions a Sant Cugat supera a les de lestranger. El
resultat queda de la segentmanera: en un 60,5 % les visites es van
fer a Barcelona seguit del 43 % que van tenir lloc a
SantCugat.Monuments artsticsEl 58 % diu haver visitat algun
monument artstic.BibliotequesEl 47 % ha anat a biblioteques, cosa
que significa un creixement de 10 punts entre el 2005 i el2007. En
aquest cas, sen destaca la freqncia de repetici de lhbit. En el cas
de lesbiblioteques, al voltant del 40 % ha repetit fins a 12
vegades lassistncia i en el propi municipi.En canvi la repetici en
daltres mbits s menys freqent (al museu o a les exposicions
estractava d1 a 3 cops). La motivaci principal dassistncia a les
biblioteques s loci o b elsestudis.ArxiusNoms el 9 % de la poblaci
ha visitat algun arxiu o centre de documentaci a Sant
Cugat.ConcertsEn aquest cas la meitat de la mostra estudiada ha
anat a algun concert. En la majoria de casos d1a 3 cops,
principalment a Barcelona, per seguida de prop pels concerts
realitzats a Sant Cugat.Pel qu fa al tipus msica la ms sollicitada
s la msica clssica, seguida pel pop/rock/hip hop ilelectrnica, i en
tercer lloc hi figura la can dautor.
25. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 25TeatreEn el 45 % dels
casos els habitants de Sant Cugat confirmen haver anat al teatre.
Levolucidassistncia entre el 2005 i el 2007 s notable, del 28 % al
45 % respectivament. Un 72 % afirmahaver assistit a un espectacle
teatral d1 a 3 cops. El dest preferent en el 71 % dels casos
sBarcelona, seguit del propi municipi amb un 41 % dels
casos.DansaSegons lestudi, el 17 % ha assistit a un espectacle de
dansa respecte a un 83 % que no ho va fer.De la mateixa manera que
el teatre, lassistncia oscilla entre 1 i 3 vegades. Sha de
subratllarque la dansa s lnic cas en arts escniques on la
ciutadania escull quedar-se a Sant Cugat, un 61% respecte el 37 %
que sestima ms anar a Barcelona.CircEquiparat amb la dansa, el 16 %
ha vist un espectacles de circ en el perode estudiat.CinemaEl 80 %
dels santcugatencs han anat al cinema ms de 12 cops en lltim any.
En aquest cas elsciutadans sestimen ms quedar-se al municipi en un
90 % dels casos.FestesEl 69 % dels entrevistats no han anat a cap
festa popular. Daltra banda, destaca un fortcreixement dassistncia
entre el 2005 i el 2007 en ms de 30 punts percentuals. La
principalcausa daquest fet s la popularitzaci de la Festa Major de
Sant Cugat.El grfic segent mostra les dades descrites fins ara
sobre les activitats culturals de la poblaci:Grfic 8 Activitats
culturals a Sant CugatFont: Elaboraci prpia a partir de les dades
de DEMOSCERC de Sant Cugat.
26. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 26Pel que fa a les
associacions culturals, socials o esportives, el 31 % de la mostra
afirma pertnyera alguna daquestes, i amb el temps aquest nombre es
veu augmentat, sobretot en el cas de lesassociacions esportives,
amb el doble dusuaris, que les culturals. Darrerament han pres fora
elsdenominats centres cvics, culturals, casals o ateneus, que
compten amb un ter de la poblacique els visita assduament i que han
experimentat una forta evoluci del 2005 al 2007 (14
puntspercentuals). Les activitats principals que es realitzen en
aquests centres sn els tallers i cursos,conferncies i xerrades, a
part daltres activitats multidisciplinries.En general, i per
finalitzar aquest punt, lactivitat cultural del municipi es valora
positivament, 7punts sobre un mxim de 10. De fet, la mitjana entre
la valoraci de la Festa Major de Sant Cugat,el Festival de Poesia,
la programaci de teatre i msica, els museus, biblioteques i centres
cvics,s de 7 punts aproximadament.1.2.13 Projecci de la poblaci de
Sant Cugat, sota un Escenari AltSegons el PECCat, dels quatre
escenaris de projecci poblacional comarcal disponibles, el
msindicat per tal de realitzar les projeccions dels municipis s
lEscenari Alt, per ser el que mssacosta a la realitat dels
creixements esperats de la poblaci.Lhoritz de la projecci comarcal
del Valls Occidental (com la resta de projeccions comarcals)
eslimita al 2015, donada la incertesa de levoluci futura de la
poblaci comarcal. Noms cal donarun cop dull a la taula segent per
constatar com, el cens continu extret de lIDESCAT encomparaci amb
la projecci de la comarca del Valls Occidental, entre 2003-2006,
presentaunes oscillacions que indiquen un major creixement del que
sesperava en la projecci.Per tal delaborar la projecci de Sant
Cugat del Valls fins lhoritz del 2015, sha seguit lahiptesi
recomanada per lIDESCAT i dissenyada per a municipis mitjans i
petits: Projectar segonsels outputs de lIDESCAT11, s a dir,
traslladar el creixement comarcal al del municipi, tenint encompte
el pes del municipi en la comarca. A ms, i com sha assenyalat al
pargraf anterior, pertal devitar que la projecci de Sant Cugat
tingui unes xifres baixes donada la projecci comarcal,sha corregit
aquest error tot canviant les dades comarcals reals per les
projectades entre 2003-2006; daquesta manera, el pes de Sant Cugat
sobre la comarca presenta un percentatge ms alt ipot ajustar-se
millor la projecci futura de la poblaci. Una altra dada que sha
corregit pel clculde la projecci de Sant Cugat han estat les dades
del padr continu de Sant Cugat (extret delpadr continu del mateix
ajuntament) i del padr continu del Valls Occidental (extret
delIDESCAT). Aquestes dades sn de l1 de gener de 2006, i shan
modificat a 31 de desembre delany anterior, per tal dequiparar-se
amb les projeccions de la comarca (que estan fetes en data31 de
desembre).11 IDESCAT (2006): Obtenci de projecci de poblaci
municipals. A partir de les projeccions de lIDESCAT. Document
metodolgic. Estadstica demogrfica.
http://www.idescat.cat/cat/poblacio/projeccions/oppm.pdf>
27. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 27 Taula 20. Projecci de
la poblaci de Sant Cugat Padr Pes Pes Padr Projecci Projecci
Escenari Altcontinu poblaci variable Pes constantAny continu Rtio
poblaci St poblaci St Valls Occ Sant Sant St Cugat St Cugat (2)
Valls Occ Cugat (1) Cugat (2) Cugat Cugat (1)2015 1.026.764 10,22%
104.911 8,92% 91.5952014 1.011.075 10,06% 101.761 8,92% 90.1962013
994.891 9,91% 98.634 8,92% 88.7522012 978.093 9,77% 95.517 8,92%
87.2532011 960.382 9,62% 92.384 8,92% 85.6732010 941.732 9,48%
89.234 8,92% 84.0102009 921.848 9,33% 86.042 8,92% 82.2362008
900.603 9,19% 82.801 8,92% 80.3412007 878.472 9,06% 79.557 8,92%
78.3662006 845.942 855.443 76.312 8,92% 0,9992005 836.077 831.545
74.238 8,93% 1,0092004 815.628 806.760 72.192 8,85% 0,9862003
790.432 782.014 70.959 8,98% 1,0072002 773.800 68.997 8,92%
1,0092001 751.049 66.379 8,84% 1,0232000 731.844 63.201 8,64%
1,0261999 717.181 60.390 8,42% 1,0391998 705.288 57.137 8,10%
1,0391997 695.910 54.269 7,80% Font: Elaboraci prpia Daltra banda,
tot i partir de la projecci sota un Escenari Alt, shan efectuat
dues projeccions possibles: una primera (1), on el pes de Sant
Cugat segueix un creixement continu sostingut, tot aplicant el rtio
promig obtingut entre els anys 1997-2006 (1,015) que, multiplicat
pel percentatge del pes de lany 2006 (8,92 %), dna com a resultat
el pes que Sant Cugat t el 2007 (9,06%), i aix de forma successiva.
Un cop calculat el pes del municipi en la projecci fins el 2015, es
podr obtenir la projecci de la poblaci de Sant Cugat (multiplicant
el percentatge de pes per la projecci comarcal). A la segona opci
proposada (2), el pes del municipi no varia i sha obtingut
traslladant el pes que tenia al 2006 a la resta danys projectats.
Tant si parlem de la primera com de la segona projecci, aquestes
situen Sant Cugat amb un poblaci que oscilla entre els
90.000-100.000 habitants el 2015. Dada equiparable segons el pla
durbanisme actual, on lAjuntament estableix un lmit de
90.000-100.000 habitants amb una perspectiva de creixement a mig
termini. En general, la ciutat creixer homogniament pel que fa al
tipus de poblaci, el que far que saccentun els indicadors positius
del municipi per tamb les distorsions que shi creen, com ara
lencariment del sl que provocar un desplaament dels
28. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 28joves cap a altres
municipis.Cal afegir que la projecci del creixement dels 20.000
habitants se situa al nord de la ciutat. Seramb lacabament de la
urbanitzaci de Volpelleres i de Can Mates quan sarribar al
sostredemogrfic, acordat per consens poltic, de 90.000-100.000
habitants. Tamb sha de tenirpresent que els experts indiquen en el
Pla de Mobilitat un creixement per densificaci de ms de100.000
habitants.
29. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 291.3 Factors de
singularitatSant Cugat s un dels municipis ms propers a Barcelona,
fet que es viu com a positiu en lamajoria de casos. En daltres,
per, la visi no s la mateixa, degut a un sentiment didentificacique
postula una diferenciaci i posicionament respecte Barcelona. En
moltes ocasions es percepSant Cugat com a ciutat dormitori i no com
a espai com de convivncia. Aix afecta la sevaactivitat, en especial
la cultural, que acostuma a ser viscuda i a consumir-se en la
localitatdorigen. Es coexisteix amb una situaci que, per una banda,
es caracteritza per una societatassociada a les tradicions
populars, i per laltra, per una societat que cerca un nou estil de
vida,ms tranquil i no necessriament arrelat a les costums,
activitats o tradicions de la ciutat.Per altra banda, sha de fer
especial esment a la xarxa de comunicaci intermunicipal amb la
qualel municipi compta. Els Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya i els Tnels de Vallvidrera snleix neurlgic dels moviments
espacials de la ciutat, que any rere any veuen augmentada la
sevaactivitat, ja que la xarxa interna de transport pblic no es
considera tan eficient.Cal subratllar, tamb, la construcci a Sant
Cugat dequipaments culturals i empreses dmbitsupramunicipal. Cada
cop ms institucions dedicades a lensenyament escullen Sant Cugat
perinstallar els seus centres, sobretot les escoles privades. La
poblaci en general de la ciutat laformen persones amb un alt nivell
formatiu i nivell de vida, i tamb un nombrs collectiudartistes que
hi viuen. Les entitats esportives sn els collectius ms nombrosos i
actius.Un altre aspecte destacable s lelevat ndex de natalitat que
es mant de fa anys, factor que,particularment en cultura, incideix
en la programaci oferta. Tamb s una poblacicaracteritzada pel
nombre de joves.En general, Sant Cugat s una ciutat amb uns
indicadors demogrfics clarament favorables.Sociolgicament parlant
sespera acollir un perfil socioeconmic alt, ms accentuat encara que
elque ha anat arribant a Sant Cugat en els darrers anys. Una
informaci significativa deriva delestructura de treballadors de la
ciutat: els santcugatencs i santcugatenques que treballen foradel
municipi normalment tenen un alt nivell de responsabilitat
professional: directius, tcnicsqualificats, professors
duniversitat, artistes, etc. En canvi les persones que vnen a Sant
Cugat atreballar tenen un nivell ms modest professionalment
parlant: venedors, operaris, etc.Es viu una situaci ambigua on hi
ha un percentatge alt de la societat benestant que troba un llocper
viure a Sant Cugat, fora de la ciutat on treballa, i laltre sector
de la societat que, tot itreballant a Sant Cugat, no hi pot viure,
i ni sho planteja.I no noms els santcugatencs i santcugatenques
destaquen per lalt nivell professional que tenen,sin que el seu
Ajuntament tamb en destaca per la seva eficincia, com reflecteix
larticlepublicat a El Pas el passat 23 de juliol12 conforme Sant
Cugat comptava amb lndex ms alt12
http://www.elpais.com/articulo/espana/Sant/Cugat/municipio/transparente/Torrevieja/opaco/elpepiesp/2009072
3elpepinac_14/Tes
30. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 30dEspanya en Transparncia
dels Ajuntaments, segons un estudi presentat per lONGTransparncia
Internacional.Finalitzar aquest apartat amb una esmena a la trama
urbanstica establerta de la ciutat, la qualsuposa una limitaci al
creixement de la ciutat en uns 100.000 habitants aproximadament, s
adir, en una previsi segurament a mig termini shaur assolit un
sostre.Pel que fa a lorganitzaci urbanstica sha de dir que la
possibilitat de creaci de locals dentitatsculturals sha vist
limitada per la trama urbana dispersa que t la ciutat, per no citar
lalt cost quesuposa la propietat o lloguer dun espai. Val a dir que
fins a lactualitat no es tenia gaire presentels espais destinats
als serveis culturals, per aquesta tendncia sest rectificant i en
elsprocessos de planificaci es contemplen nous equipaments
culturals, com es mostra en elrecentment publicat Pla dEquipaments
de Sant Cugat (2008-2018).1.4 Plnol de situaci del terme
municipalEn document annex sadjunta el plnol del terme
municipal.
31. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 312 Anlisi dels serveis
culturals del municipi132.1 Estat de la cultura a Sant CugatA
escala municipal, la dinmica cultural a Sant Cugat est fora
institucionalitzada i en bona parts generada per lAjuntament, que
actua especialment com a pea clau en algunes entitats i lesajuda a
dinamitzar les seves activitats. Avui dia conviuen dues dinmiques
culturals que nosentrecreuen entre elles: una s la que es viu al
voltant de les entitats socials i culturalssantcugatenques
tradicionals; i laltre, s la que esdev daquella nova poblaci que no
se sentatreta per la cultura amb arrels locals o tradicionals, i a
ms tenen la impressi que les entitats nofan res per obrir-se i fer
altres tipus de proposta que els pugui satisfer ms.Dins de lescala
comarcal cal dir que Sant Cugat, en especial el Teatre-Auditori, s
referent entreels municipis del voltant: Rub, Cerdanyola (destaca
pel Festival de blues), Sabadell (per laproducci dpera) o Terrassa
(pel Festival de Jazz), mentre Sant Cugat ho fa pel Festival
depoesia, la programaci de dansa i de circ, com a Ciutat Amiga, a
ms duna programaci variada,extensa, estable i de qualitat. A la
vegada per, loferta cultural de Barcelona s destinatriaduna part
important de santcugatencs/santcugatenques.2.2 Mapa dagents
culturals localsEls agents culturals sn aquells que vehiculen i
influeixen duna forma o altra en la vida culturalde la ciutat. La
definici contempla totes aquelles organitzacions i persones
lactivitat de les qualsest estretament lligada amb la creaci, el
desenvolupament i la difusi de la cultura a la ciutat.La
classificaci dagents al document es presenta en quatre grans grups:
Agents pblics. Principalment les administracions, ens autnoms
municipals i ens de titularitat pblica. Iniciatives empresarials.
Organitzacions privades amb nim de lucre. Tercer sector.
Organitzacions privades sense nim de lucre, entitats i associacions
majoritriament. Comunicaci. Mitjans de comunicaci dabast local,
comarcal i intercomarcal.13 Informaci extreta principalment del Pla
de Cultura de Sant Cugat, juny 2005.
32. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 322.2.1 Agents
pblicsLAjuntament, a travs de la Regidoria de Cultura, s lagent,
junt amb el tercer sector, amb msrellevncia en la poltica cultural
santcugatenca. Les lnies prioritries de lAjuntament de SantCugat
sn: la qualitat i lexcellncia, la cultura tradicional i popular i
loferta per a infants.En Arts plstiques destaquen els espais
expositius del Museu de Sant Cugat: Claustre i SalaCapitular del
Monestir, i la subseu de la Casa Aymat, aix com la sala
dexposicions de la CasaCultura, el vestbul de la Biblioteca del
Millenari i la Sala Annexa de la Masia TorreBlanca.LAjuntament
compta amb el Taller Triangle, tallers darts plstiques per a
infants a la Casa deCultura i, sobretot, lEscola dArt de Sant
Cugat, densenyament reglat de cicles formatius (FP) pera joves i
adults, per ubicades en installacions insuficients i obsoletes
(Casa Mnaco).En Arts escniques destaca el Teatre-Auditori,
gestionat per lOrganisme Autnom MunicipalCentre Cultural Sant Cugat
(OAMCCSC)14. s un dels equipaments culturals de referncia
ilequipament ms important de la ciutat en arts escniques. Destaca
la seva variada programacii el seu taller de disseny i construcci
descenografies, dalt rendiment i prestigi. La programacidel
Teatre-Auditori provoca una doble visi: en general sel considera un
molt bon equipament,per alguns sectors ms lligats a la cultura
local li retreuen un cert elitisme, en contraposici a unsector que
opina que es troba en segona lnia desprs de Barcelona ja que la
majoria dobres jashan vist all.Lnic inconvenient s que es tracta
dun teatre amb 788 butaques i el cost per funci s foraelevat si es
tracta dun espectacle amb un pblic objectiu ms redut. En aquest
punt, sorgeix lanecessitat dun espai escnic de mitj format per a
espectacles i altres actes que necessitendaquesta escala. I en
aquest espai de proximitat es podria fomentar la producci prpia i
unaprogramaci ms arriscada. En aquesta lnia, lAjuntament fa alguns
anys que es planteja diversessolucions, que serien crear un espai
escnic adjacent al Teatre-Auditori o b rehabilitar el teatreactual
de la Uni. Aquest darrer cam comporta arribar a un acord consorciat
amb lentitat, fetque fins ara no ha estat possible.Msica. Les arts
escniques i la msica comparteixen el mateix escenari a Sant
Cugat:principalment el del Teatre-Auditori (shi fan tots els
concert de lOrquestra Simfnica Sant Cugat,per exemple). LAula Magna
de lEscola de Msica acull el cicle de msica de Cambra, Una Horade
Msica, i altres iniciatives dentitats de la ciutat, com la de
Joventuts Musicals. El claustre delmonestir s tamb un espai
excellent per la sonoritat. Shi ha programat el Festival de Msica
deCambra i les Nits de Msica al Claustre. Daltres iniciatives han
estat la Msica als Parcs,principalment al Ramon Barnils, etc.Tota
aquesta oferta musical s ben valorada per la poblaci, tot i que
certs sectors demanden14 LOAMCCSC gestiona el Teatre-Auditori Sant
Cugat i el Servei de Biblioteques (el 2011, seran la Biblioteca de
SantCugat Gabriel Ferrater i la Biblioteca de Mira-sol Marta
Pessarrodona). LEscola de Msica Municipal Victria delsngels (EMMVA)
est gestiona pel Patronat Municipal dEducaci i els Cinemes Sant
Cugat estan en rgim de concessia CINESA.
33. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 33una programaci ms
arriscada. La msica dautor s bastant present al Teatre-Auditori i
devegades en Festes Majors, dirigida a un pblic objectiu dedat ms
adulta.La formaci musical en escoles s un punt a destacar de Sant
Cugat. Lexemple ms clar s, pelque fa a loferta municipal, el de
lEscola de Msica Municipal Victria dels ngels (a partir del2011,
tamb Conservatori). Pel que fa a locals dassaig per a grups
musicals, per, hi ha unamancana, com en el cas de les arts
escniques de petit i mitj format.En la poltica bibliotecria i de
promoci de la lectura Sant Cugat tindria una nota no gairepositiva.
El municipi de Sant Cugat t una biblioteca pblica des de lany 1993
que es va integrarel 2001 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de
la Diputaci de Barcelona. La poblaci escaracteritza per una
inquietud cultural que no es veu corresposta per loferta de lectura
pblicaque hi ha. La idea s palliar aquest dficit i, com a mostra, a
principis del 2011, la Biblioteca deMira-sol Marta Pessarrodona es
posar en marxa. A ms, segons el Pla dEquipaments de laciutat, es
preveu convertir la Biblioteca del Millenari (properament
Biblioteca de Sant CugatGabriel Ferrater) en biblioteca central, o
b fent-ne una de nova construcci o ampliant lactual(consultar Pla
de Biblioteques 2010 i estudi de la Diputaci de
Barcelona).LAudiovisual sempre ha estat un dels sector ms
deficitaris de les poltiques pbliques locals isacostuma a delegar
molta de la seva activitat a la Generalitat. El cinemes sn
prcticament elsnics espais dencontre relacionats amb aquest mbit.
El Cinema dAutor a Sant Cugat,coorganitzat entre lAjuntament i
CINESA des de fa 7 temporades, t una molt bona acollida entreel
pblic santcugatenc.En lmbit Patrimonial a Sant Cugat destaca el
Monestir, i amb la creaci i ubicaci del Museu deSant Cugat al
Claustre, el Monestir ha esdevingut un centre cultural de
referncia. A part de jugarel paper prpiament de memria histrica,
recerca, conservaci i difusi, es desenvolupen altresactivitats com
exposicions dart, temporals i permanents, i concerts musicals,
oferint tambserveis de visites guiades. Cada primer diumenge de mes
es pot fer una visita guiada al Museu deSant Cugat, i cada segon
diumenge de mes a la Casa Aymat (antiga fbrica de
tapissosreconvertida en centre expositiu). Una proposta original s
la visita guiada que es fa un dissabteal mes ja que s
teatralitzada, intentant apropar els visitants a la vida monstica.
Daltres espaisde Patrimoni sn la Casa Aymat, el Celler Cooperatiu,
la Capella de Sant Adjutori, la villa romanade Can Cabanas, lermita
de Can Domnech i totes les cases modernistes del municipi.Pel que
fa al patrimoni documental, Sant Cugat compta amb lArxiu Histric
municipal (AHSCV),ubicat a lArxiu Nacional de Catalunya (ANC),
larxiu administratiu municipal de Sant Cugat(AMSCV) i el Centre
Borja (privat). Cal destacar tamb el patrimoni grfic histric
quedarrerament sha incrementat amb el Fons Cabanas, la donaci del
fons fotogrfic del Tot SantCugat i les colleccions particulars
aconseguides per al llibre LAbans.En referncia al cicle festiu, a
Sant Cugat encara romanen algunes de les festes de tipus agrcola
ireligis com Sant Medir, Sant Antoni i la Festa Major per Sant
Pere. Lxit de les Festes Majors fanpensar que s un moment on hi ha
un gran nivell de participaci i implicaci, i aix conflueix enuna
uni entre els residents originaris i els de nova vinguda que cal
valorar molt positivament.
34. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 34Entre els altres
equipaments de tipus polivalent que acullen activitats culturals a
la ciutat,destaca la Casa de Cultura, un equipament a ple rendiment
que acull entitats culturals i socials.Acabada la primera fase de
reforma, la segona est previst comenar-la a mitj termini. Tamb
elCasal de Mira-sol o el Casino la Floresta, dins la Xarxa de
Centre Culturals Polivalents (XCCP).Per acabar aquest apartat, un
breu incs sobre la formaci en lmbit artstic. Les dues
escolesmunicipals, ja esmentades, sn lEscola Municipal dArts
Plstiques i Disseny i lEscola Municipalde Msica Victria dels ngels.
En la primera shi imparteixen estudis de cicles formatius dartsde
la famlia del disseny grfic i estudis propis. Els tallers dArts sn
espais oberts imultidisciplinaris que estan tutelats per
professionals de les arts plstiques on es desenvolupenactivitats
relacionades amb la creaci artstica. La segona, lEMMVA, gestionada
pel PatronatMunicipal dEducaci, va ser inaugurada el 1992 per la
clebre soprano Victria dels ngels, iactualment t una superfcie
construda de 2.033,3 m. Disposa de 19 aules condicionades
iinsonoritzades per a treball individual i dun equip de 30
professors que imparteixen les diferentsmatries als ms de 500
alumnes matriculats per curs acadmic. A curt termini, el setembre
de2011, est prevista la posada en marxa de la important ampliaci,
fet que permetr esdevenirConservatori de grau mitj.La formaci no
artstica en estudis superiors tamb hi s present: trobem la
Universitat UPC,Gimbernat, UIC i ms recentment ESADE (privades les
dues ltimes), les quals formen una xarxadestudis de formaci
avanada.2.2.2 Iniciativa empresarialSant Cugat no disposa de gaires
iniciatives de caire privat que destaquin, amb excepci de
lesnombroses galeries dart i dels dos cinemes, Yelmo i Cinesa, que
estan gestionats per empresesprivades. Les galeries agremiades sn,
a data del 2005: Canals Galeria dArt, Espai Llus Ribas ClubdArt, La
Galeria i Sala Rusiol. A ms, Sant Cugat compta amb altres galeries
o espais expositiusprivats com Artbubble, Espai Gorina, Estudi
Ferran Mart i Pou dArt. Quant a difusi musical iarts escniques,
trobem un buit on noms destaca algun bar musical com el Bebop, El
Siglo i elTerra Dola.Tamb sha de subratllar la creaci de lAssociaci
Llibreries Independents. Hi ha cinc llibreries atota la ciutat amb
una oferta al nivell de la demanda, si b lobertura dun local de la
CooperativaAbacus ha trasbalsat un sector ja prou castigat per la
crisi. s en el camp de la formaci artsticaon ms destaca la
iniciativa privada. Sant Cugat ofereix nombroses, i de qualitat,
escoles demsica, dansa, arts plstiques, etc. Com a exemple
destaquem lAula de So, lescola Laura Esteve,lescola de Carme
Talleda, lEscola Fusi o lescola Color Dansa, entre daltres.
35. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 352.2.3 Tercer sectorLes
entitats i associacions sn un motor cultural destacat a Sant Cugat,
amb un nombrelleugerament superior (140) a la mitjana daltres
municipis de referncia (121) el 2004, segons elregistre de la
Generalitat de Catalunya. s una ciutat rica a nivell social i
cultural, i no noms pelnombre dentitats, sin tamb per la seva
histria i pel seu dinamisme, si b la crisi nha fettrontollar ms
duna. La ciutat combina la riquesa del patrimoni histric amb un
ampli ventalldactivitats ldiques i culturals que es duen a terme
per a totes les edats i a tots els barris. A ms,compta amb un alt
grau de comproms ciutad que es fa pals a travs duna gran
xarxaassociativa que participa activament en la vida de la ciutat.
Hi ha ms de 280 entitats dedicadesal lleure, la cultura, lesport,
la cooperaci, lassociacionisme, els joves, els infants, la gent
gran,etc. Entre les quals 140 sn entitats culturals que destaquen
pel seu dinamisme i propostes a laciutadania. El pblic objectiu s
bsicament la poblaci autctona del centre histric, permalgrat
aquesta pertinena al centre, moltes de les entitats no es
relacionen entre elles. Ladistncia s encara ms accentuada quan es
parla de la relaci entre entitats del centre i delsdistrictes. Als
districtes existeixen propostes ms centrades en lmbit local, amb
menor visi deciutat, i lestructura urbanstica tampoc afavoreix la
implantaci dentitats amb seu prpia.Aquests centres perifrics juguen
el paper tant despais socials com despais per activitatsartstiques
i culturals. Als centres situats al nucli de la ciutat passa el
mateix degut a lainexistncia de locals per activitats artstiques,
ats el seu alt cost. Tal com sacaba de dir, ladinmica cultural est
molt centralitzada en el nucli histric, per s una centralitat
bastantacceptada per la gent dels districtes, que entenen que els
grans equipaments han destar enespais accessibles per a tothom.Les
entitats que destaquen a Sant Cugat per la seva trajectria, volum
dactivitat, nmero desocis i en general per limpacte social causat
sn: la Uni Santcugatenca, lAteneu Santcugatenc,lEsbart de Sant
Cugat, el Club Muntanyenc Sant Cugat, lOrquestra Simfnica de Sant
Cugat ilpera de Cambra de Sant Cugat. A ms daquestes, altres
entitats sn mnium Cultural de SantCugat, els Amics de la UNESCO,
Fundaci Sant Cugat, Centre Borja, Aula dExtensi Universitriaper a
la Gent Gran, ProFesLo, FirArt, Entitat Sardanista de Sant Cugat,
Castellers, Centro PopularAndaluz i Centro Manchego , entre
daltres.Cal tenir en compte que, en general, moltes entitats,
sobretot les ms histriques, tenen unajunta directiva amb una edat
fora avanada, que en certes ocasions provoca un desajust entre
lademanda del jovent i loferta de lentitat. A banda que la majoria
dentitats tenen dificultats perser visibles de cara als nous
habitants de la ciutat. Un altre inconvenient que possiblement
shagidafrontar deriva de la dificultat dels joves a lhora de
quedar-se a viure a la ciutat, ja que elspreus dels habitatges sn
ms alts en comparaci a municipis del voltant, i sestableix aix un
lmitde creixement de la poblaci per al futur. A ms, a part dels
espais culturals formals, costa trobarespais com ara locals,
fbriques en dess o altres espais alternatius i polivalents.
Aquestanecessitat se supleix amb el servei dels Centres Cvics de La
Floresta, el de Les Planes, el CasalCultural Mira-sol, el Club
Muntanyenc, lAteneu Santcugatenc, la Casa de Cultura i el
recentinaugurat i rehabilitat Casino o Casal de La Floresta, els
quals actuen com a hotel dentitatsoferint la seva infraestructura
al servei de vries i diverses entitats, actuant aix com a
plataformadinamitzadora dentitats i associacions.
36. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 362.2.4 ComunicaciEn
general es dediquen molts esforos i recursos en comunicar el dia a
dia cultural de la ciutat. Laprogramaci s molt extensa i la poblaci
exigent. Un dels canals privats ms representatius de laciutat s la
revista setmanal gratuta Tot Sant Cugat. LAgenda de Sant Cugat es
publicasetmanalment els divendres al Tot Sant Cugat i al Diari de
Sant Cugat, i cada primer dijous demes al On? Sant Cugat. Tamb es
pot consultar al web de lajuntament www.santcugat.cat, webben
adaptada a les demandes en comunicaci de persones amb disminuci
sensorial. Caldestacar tamb la conversi de Rdio Sant Cugat en el
portal multimdia Cugat.cat de rpidapenetraci i s entre la
ciutadania, i el canal de TV privat Televisi Sant Cugat.Equipaments
com el Teatre-Auditori i el Museu de Sant Cugat tenen una poltica
de comunicacipotent i diferenciada. Daltres equipaments o entitats
desenvolupen sistemes de comunicacipropis en base a les seves
activitats, amb fulletons, trptics i altres materials. Lextensa
iniciativaprivada de cursos, tallers i altres de caire privat o
associatiu en el sector cultural fa que laciutadania rebi la
informaci sota multituds de formats diferents.2.3 Estructures de
regulaci del sistema cultural localLa poltica cultural de la
ciutat, com a estructura de regulaci del sistema cultural, ha
destablir unmarc dacci per als agents culturals i mesures de
foment. Tamb ha de definir els serveisculturals que considera de
responsabilitat municipal i les vies per prestar-los. La poltica
culturalde Sant Cugat est en gran part sota la responsabilitat de
lAjuntament. Com sha comentatanteriorment, hi ha una alta absncia
del sector privat i certes limitacions del sector
associatiu.LAjuntament recolza les activitats del mn associatiu via
subvencions, tot i que rep crtiques pelseu repartiment. Aquestes
crtiques deriven principalment de lenfrontament existent
entreaquells sectors que reclamen a lAjuntament que faci costat a
les entitats i la cultura tradicional, iels que demanen una
programaci ms arriscada fugint de localismes. A ms, les entitats
acusenlAjuntament de massa discrecionalitat en ladjudicaci de les
subvencions, aix com la feblesupervisi dels ajuts atorgats i manca
o poc exhaustiva avaluaci final. Per aix el dileg entre lesentitats
i ajuntament s sempre fora complex. s en aquesta lnia on es parla
del principi desubsidiarietat que impulsa les entitats a realitzar
totes aquelles tasques que no haurien de serportades des de
lAjuntament, pel qual, el suport a les entitats s un dels seus
pilars en la sevapoltica dactuaci.Per tal de minvar certes
discrepncies entre les prpies entitats i vers lAjuntament, es va
crear elConsell de Cultura. En aquest hi participen tant
representants de lAjuntament com de lesentitats, per el Consell no
acaba de ser un espai de reuni, de debat, de posada en comdidees,
ja que les entitats mostren una actitud ms passiva vers un
Ajuntament que semblautilitzar els encontres per exposar les seves
idees i lnies dactuaci, i acaba sent un espai msinstrumental que
efectiu.Sant Cugat compta amb altres eines de participaci com sn
les comissions especfiques,centrades en festes de carcter popular
com ara la Festa major, la Comissi ciutadana Ramon
37. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 37Barnils, la Comissi de
les Arts, la Comissi de