1

2

ÍNDEX

Pròleg....................................................................3

Maria Mercè Marçal.............................................4

Marta Pessarrodona..............................................7

3

PRÒLEG

Aquesta publicació és un recull de poesies contemporànies escrites per dones.

4

Maria Mercè Marçal

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?

-Hi ha violetes, a desdir!

anirem lluny sense recança

d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança

-i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca,

les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços

-i serem quatre, serem cinc!-

i els nostres ulls, estels esparsos,

oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,

i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta,

amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s'escamparà la vida

com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada

serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.

5

Els teus llavis. La fruita. La magrana...

Els teus llavis. La fruita. La magrana...

Àngel rebel, tot olor de gingebre.

Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.

Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,

al bat de sol, ales d’ocell nocturn!

Serves per cor la Lluna o bé Saturn

i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.

Com una serp, cargola’t al meu ventre

i cerca’m, amb verí d’amor, el centre

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.

Ens fitarem errants, i en el desvari

la lluna, cega, encendrà l’escenari.

Estranya companyia que m’abraces...

Estranya companyia que m'abraces

al punt més alt de l'alta solitud

per on navego amb barques d'alegria

ullpresa d'heura.

T'obres camí en un laberint de runa

que l'aigua escala amb fletxes de tendresa.

L'enforcall de la sal covarà en guerra

l'ou del creixent?

No sé on són els confins del viatge.

La mar és el marjal on grano, oberta

als tretze vents de la terra, amb el cos

florit de lluna.

I hi cerco signes, alfabets d’arrels

per confegir-te un nom que no t'escanyi.

Per bastir-te una casa que no et segui

veles ni rems.

6

Estranya companyia que m'abraces...

Estranya companyia que m'abraces

al punt més alt de l'alta solitud

per on navego amb barques d'alegria

ullpresa d'heura.

T'obres camí en un laberint de runa

que l'aigua escala amb fletxes de tendresa.

L'enforcall de la sal covarà en guerra

l'ou del creixent?

No sé on són els confins del viatge.

La mar és el marjal on grano, oberta

als tretze vents de la terra, amb el cos

florit de lluna.

I hi cerco signes, alfabets d’arrels

per confegir-te un nom que no t'escanyi.

Per bastir-te una casa que no et segui

veles ni rems.

7

Marta Pessarodona

Imitació del desig

Si pogués mirar el món

amb la teva innocència sofisticada;

res no comptés, serena davant l'hora.

Si pogués només viure

de memòries, de tornaveus,

de rellotges parats i ulls d'ambre.

Si pogués patir de nou

(per la usura de felicitat

que l'esforç sempre comporta).

Si pogués despullar de fatiga

cada nova temptativa, cada esforç,

el pàl•lid reflex d'allò que vam viure.

Si pogués tenir tot el que deixo,

el que hi ha darrere

cada paraula, cada poema.

Si pogués...

Si pogués almenys un instant,

si pogués...

8

Font de la imatge: http://flagrantdisregard.com/flickr/magazine.php

Altres fonts: http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php