POLIS 2
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05
Orígens i expansió de la Corona de Castella06
07
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08
L’Islam i Al-Andalus01
L’Europa feudal02
La ciutat medieval03
Els orígens de Catalunya04
Els grans descobriments geogràfics09
L’Imperi dels Habsburg10
El segle del Barroc11
Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12
Els habitants del planeta13
La població d’Espanya i la de Catalunya14
La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma
Les societats humanes16
POLIS 2
L’imperi dels Habsburg
4. El segle XVII: el declivi de l’imperi
3. Economia i societat hispànica al segle XVI
1. L’imperi universal: Carles I
2. L’imperi hispànic: Felip II
5. La crisi social i econòmica del segle XVII
10
POLIS 2
Introducció
• A principis del segle XVI, Carles I va ocupar el tron de la
monarquia hispànica i va instaurar la dinastia anomenada
d’Habsburg o d’Àustria.
• Carles I ostentà el títol d’emperador per la seva herència
alemanya, però en el regnat del seu successor, Felip II, els
territoris austríacs van quedar deslligats de la Corona espanyola.
• Amb els monarques del segle XVII, Felip III, Felip IV i Carles
II, l’imperi va començar una lenta decadència.
10
POLIS 2
1. L’imperi universal: Carles I
1.1. Carles d’Habsburg, hereu d’un imperi
1.2. Els problemes interns
1.3. Els conflictes exteriors
• L’imperi europeu de Carles I (mapa)
10
POLIS 2
1.1. Carles d’Habsburg, hereu d’un imperi
• Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556) va acumular
una gran herència:
• Per part materna (era fill de Joana de Castella, hereva dels Reis
Catòlics) va heretar el regne de Castella, Navarra, la Corona
d’Aragó, els territoris italians i les possessions americanes.
• Per part paterna (era fill del príncep alemany Felip d’Habsburg)
va heretar els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.
10
POLIS 2
1.2. Els problemes interns
• Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Península el 1517,
sense parlar castellà i envoltat de consellers flamencs.
• El 1520 va anar a Alemanya, enmig del malestar cada vegada
més gran de la població, que va esclatar en diverses revoltes:
• La revolta de les Comunitats (1520-1521) va tenir lloc en
diverses ciutats de Castella com a protesta dels gentilhomes,
els artesans i els comerciants per la política econòmica.
• Les Germanies (1519) van esclatar a la Corona d’Aragó. Va
ser una revolta d’artesans i de pagesos que demanaven l’accés
als càrrecs municipals i la millora dels arrendaments del camp.
10
POLIS 2
1.3. Els conflictes exteriors
• La defensa de l’autoritat imperial i del catolicisme va fer que Carles I mantingués nombroses guerres:
• Es va enfrontar a França (1525-1544), el seu gran rival a Europa.
• Va mantenir una sèrie de guerres contra els turcs (1529-1541), que amenaçaven la zona del Danubi i el Mediterrani.
• Una part dels prínceps alemanys va donar suport a les posicions de Luter (protestantisme) i es van enfrontar a l’autoritat política de l’emperador.
• Es van iniciar llargues guerres de religió. Malgrat els èxits inicials, l’emperador va haver d’acceptar finalment, a la Pau d’Augsburg, la igualtat del catolicisme i del protestantisme.
10
POLIS 2
2. L’imperi hispànic: Felip II
2.1. El govern de Felip II
2.2. La defensa de l’ortodòxia catòlica
2.3. La política exterior
10
POLIS 2
2.1. El govern de Felip II
• Felip II va regnar sobre un imperi en el qual els dominis
americans van assolir la màxima expansió.
• Com que no era emperador, va poder governar per als interessos
de la monarquia hispànica.
• El monarca s’encarregava personalment del govern des de
Madrid, que va convertir en capital el 1561.
• El poder del monarca va augmentar i es va accentuar la
centralització.
• Felip II va ampliar el sistema de consells amb la funció
d’assessorar-lo.
10
POLIS 2
2.2. La defensa de l’ortodòxia catòlica
• A la Península, Felip II va imposar l’esperit de la Contrareforma
i la seva lluita contra el protestantisme.
• L’existència de molts conversos va propiciar encara més la
persecució per motius religiosos. Amb aquesta finalitat es va
impulsar l’actuació de la Inquisició.
• Els problemes més greus es van produir per la persecució dels
moriscos granadins, als quals es va prohibir l’ús de la llengua i
dels vestits i conservar els seus costums.
• Això desencadenà la Insurrecció de las Alpujarras (1567), que va
ser sufocada després de tres anys de lluites.
10
POLIS 2
2.3. La política exterior
• Felip II, per mantenir l’hegemonia política i imposar el catolicisme a Europa:
• Es va enfrontar als francesos i els va derrotar a la batalla de Saint-Quentin (1557).
• Per frenar l’expansió musulmana pel Mediterrani, va organitzar una gran flota aliada que es va enfrontar als turcs.
• Contra Anglaterra, que donava suport als protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, va enviar una enorme flota, l’Armada Invencible (1588).
• La rebel·lió de Flandes.
• L’annexió de Portugal (1581).
10
POLIS 2
3. Economia i societat hispànica al segle XVI
3.1. L’arribada de plata i d’or
3.2. L’economia
3.3. La demografia
3.4. La societat
• Un corral de comèdies (il·lustració)
10
POLIS 2
3.1. L’arribada de plata i d’or
• Durant el segle XVI es va produir una gran demanda de
productes per a les noves terres d’Amèrica, un gran creixement
del comerç, i una ingent aportació d’or i plata d’Amèrica.
• Aquesta situació no va millorar les condicions econòmiques i
socials de la població.
• L’entrada d’enormes quantitats de metall preciós va provocar
un efecte de pujada dels preus, que va fer disminuir el poder
adquisitiu de les classes populars i va reduir el seu nivell de
vida.
10
POLIS 2
3.2. L’economia
• La demanda de productes agrícoles amb prou feines va poder ser
coberta amb la producció dels regnes hispànics.
• La indústria artesana també va veure augmentar la demanda de
productes, però la política de la monarquia va afavorir els
exportadors de llana.
• El comerç va ser el sector que va experimentar un
desenvolupament més gran.
10
POLIS 2
3.3. La demografia
• Durant el segle XVI, la població dels regnes hispànics va
augmentar, especialment a Castella.
• La població urbana era escassa i poques ciutats superaven els
cinc mil habitants.
10
POLIS 2
3.4. La societat
• El predomini social radicava en la noblesa, especialment en els
títols de Castella i dels Grans d’Espanya.
• Juntament amb el clero, la noblesa acumulava un percentatge
altíssim de les rendes i riqueses del regne i no pagaven
impostos.
• Els no privilegiats eren majoritàriament pagesos, subjectes al
pagament de tributs i tota mena d’obligacions: rendes
senyorials, delmes, etc.
• A la societat espanyola hi havia grups diferenciats per la seva
procedència ètnica o religiosa: els moriscos i els jueus
conversos.
10
POLIS 2
4. El segle XVII: el declivi de l’imperi
4.1. Felip III, el govern dels privats
4.2. Felip IV: la fi de l’hegemonia a Europa
4.3. Carles II: la fi de la monarquia dels Habsburg
• La Pau de Westfàlia (mapa)
10
POLIS 2
4.1. Felip III: el govern dels privats
• Felip III, fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa
política dels Habsburg espanyols. Va renunciar a exercir
personalment les tasques del govern.
• Les tasques del govern van passar a mans de ministres
omnipotents, els validos o privats.
• Felip III va tenir un regnat breu i pacífic. Va lliurar el govern al
duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l’exterior.
• A l’interior, el fet més rellevant va ser l’expulsió dels moriscos
(1609), que va agreujar els problemes agrícoles.
10
POLIS 2
4.2. Felip IV: la fi de l’hegemonia a Europa
• Amb Felip IV, Espanya va tornar a involucrar-se en els
conflictes europeus. Les causes d’aquest canvi s’han de buscar
en l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
• El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra
amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a
Europa. Malgrat algunes victòries inicials, aviat es van succeir
les derrotes.
• La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra.
• A Catalunya les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra
es va allargar fins al 1652. La pau es va firmar amb França el
1659 (Pau dels Pirineus), però va significar el lliurament del
Rosselló i part de la Cerdanya als francesos.
10
POLIS 2
4.3. Carles II: la fi de la monarquia dels Habsburg
• El regnat de l’últim rei dels Habsburg, Carles II, va constituir el
moment més crític de l’imperi. Es van unir la pròpia incapacitat
del rei, la corrupció dels validos, etc.
• Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar un
greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès
(Felip de Borbó) o del candidat austríac (Carles d’Àustria).
• El triomf francès va suposar la fi dels Habsburg a Espanya.
10
POLIS 2
5. La crisi social i econòmica del segle XVII
5.1. La crisi demogràfica
5.2. La crisi econòmica
5.2. Els problemes socials
10
POLIS 2
5.1. La crisi demogràfica
• El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió
demogràfica, general arreu d’Europa, però greu als regnes
hispànics.
• La població va registrar un retrocés important.
• Les causes són: el flux migratori al nou continent, les baixes
ocasionades per les guerres, l’expulsió dels moriscos i les pestes
i epidèmies ocorregudes entre 1601-1685.
10
POLIS 2
5.2. La crisi econòmica
• L’agricultura va empitjorar la precària situació que arrossegava.
• La ramaderia va veure com es reduïa el nombre de caps de
bestiar, a causa d’una sequedat molt gran de les pastures i de la
destrucció provocada per diverses guerres peninsulars.
• La indústria i el comerç van patir una disminució profunda. La
causa va ser la competència dels productes estrangers i l’escassa
capacitat de compra d’una població arruïnada.
• Ni l’augment dels impostos ni les constants devaluacions de la
moneda van poder salvar la Hisenda Reial, que es va declarar en
fallida en diverses ocasions.
10
POLIS 2
5.3. Els problemes socials
• El flux de riquesa que provenia d’Amèrica durant el segle XVI
es va fer servir per consolidar un model social de tipus nobiliari
en què els capitals es dedicaven a la compra de terres, cases, etc.
• Davant d’uns pocs privilegiats hi havia una enorme massa de
població empobrida: els pagesos havien perdut les seves terres,
els artesans s’havien empobrit, etc.
• No hi havia sectors que mantinguessin una vida digna com a
producte del treball.
• Només els territoris perifèrics, especialment la Corona d’Aragó,
marginats de l’aventura americana, no van notar tant la crisi.
10
Top Related