Facultat de Medicina
Grau en Nutrició Humana i Dietètica
POT INFLUENCIAR LA LECTURA DE
REVISTES FEMENINES EN LA CONDUCTA
ALIMENTÀRIA DE NOIES JOVES?
Montse Padilla Campabadal
Tutora: Teresa Hernández Jover
Curs 2016-2017
2
POT INFLUENCIAR LA LECTURA DE
REVISTES FEMENINES EN LA CONDUCTA
ALIMENTÀRIA DE NOIES JOVES?
Treball final de Grau presentat per Montse Padilla Campabadal
Tutoritzat per: Teresa Hernández Jover
3
ÍNDEX
RESUM ........................................................................................................................................... 4
RESUMEN ...................................................................................................................................... 5
ABSTRACT ...................................................................................................................................... 6
1. ANTECEDENTS ....................................................................................................................... 7
1.1. Els mitjans de comunicació i la seva influència ............................................................. 7
1.2. La premsa femenina ...................................................................................................... 8
1.3. Dietes miracle .............................................................................................................. 11
1.4. Trastorns de la conducta alimentària ......................................................................... 12
2. JUSTIFICACIÓ ....................................................................................................................... 15
3. OBJECTIUS ........................................................................................................................... 17
3.1. Objectiu principal ........................................................................................................ 17
3.2. Objectius secundaris ................................................................................................... 17
4. MATERIAL I MÈTODES ......................................................................................................... 18
4.1. Disseny de l’estudi i població d’estudi ........................................................................ 18
4.2. Material de l’estudi ..................................................................................................... 18
5. RESULTATS I DISCUSSIÓ ...................................................................................................... 20
5.1. Descripció de la mostra estudiada .............................................................................. 20
5.2. Resultats de l’enquesta ............................................................................................... 20
5.2.1. Primera part de l’enquesta: preguntes relacionades amb els articles .................... 21
5.2.2. Segona part de l’enquesta: preguntes relacionades amb la seva alimentació ....... 24
6. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 31
7. LIMITACIONS ....................................................................................................................... 32
8. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................... 33
ANNEX 1 ...................................................................................................................................... 35
ANNEX 2 ...................................................................................................................................... 38
ANNEX 3 ...................................................................................................................................... 40
4
RESUM
Els mitjans de comunicació tenen una gran influència sobre la societat actual. D’entre aquests,
les revistes destinades a un públic majoritàriament femení contenen articles relacionats amb
l’alimentació i la nutrició que són llegits principalment per noies joves i a les que poden
influenciar en la seva conducta alimentària.
L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat conèixer la influència de la lectura d’aquest tipus
d’articles en la conducta alimentària de noies joves d’entre 14 i 25 anys, així com la relació
entre el tipus d’estudis i els seus coneixement en hàbits saludables. També saber si han seguit
alguna dieta i qui els hi ha recomanat.
La recollida d’informació s’ha realitzat mitjançant una enquesta anònima i voluntària a noies
d’entre 14 i 25 anys. Els resultats obtinguts ens han permès saber els coneixements en hàbits
saludables de les joves, cóm aquests varien segons la seva edat i el seu nivell d’estudis i tenir
notícia de que la majoria de les enquestades segueixen els consells que es publiquen en
aquestes revistes.
Com a conclusió de l’estudi sembla ser que la lectura d’aquests articles sobre alimentació i
nutrició publicats a revistes femenines sí que pot influir en la conducta alimentària de noies
joves.
Paraules clau: articles, noies joves, influència, alimentació i nutrició.
5
RESUMEN
Los medios de comunicación tienen una gran influencia en la sociedad actual. Forman parte de
ellos las revistas destinadas a un público mayoritariamente femenino, las cuales contienen
artículos relacionados con la alimentación y la nutrición que son leídos principalmente por
mujeres jóvenes y a las cuales les puede influenciar en su conducta alimentaria.
El principal objetivo de éste estudio ha sido conocer la influencia de la lectura de éste tipo de
artículos en la conducta alimentaria de mujeres jóvenes de entre 14 y 25 años, así como la
relación entre la clase de estudios y sus conocimientos en hábitos saludables. También
conocer si han seguido alguna dieta y quién se la ha recomendado.
La recogida de información se ha realizada mediante una encuesta anónima y voluntaria a
mujeres jóvenes de entre 14 y 25 años. Los resultados obtenidos nos han permitido saber los
conocimientos en hábitos saludables de las jóvenes, cómo éstos varían según su edad y nivel
de estudios y tener noticia de que la mayoría de las encuestadas siguen los consejos que se
publican en éste tipo de revistas.
Como conclusión del estudio parece ser que la lectura de estos artículos sobre alimentación y
nutrición publicados en revistas femeninas sí que puede influir en la conducta alimentaria de
mujeres jóvenes.
Palabras clave: artículos, mujeres jóvenes, influencia, alimentación y nutrición.
6
ABSTRACT
Nowadays, media has a big influence in society. Magazines, for instance, have a big impact on
people’s behaviour. We see it especially with female magazines that contain articles about
food and diet that women take too personally. These articles, read by young women, can
definitely influence their dietary behaviour.
The main objective of this study is to recognize the influence that reading this type of articles
can have over young women’s dietary behaviour (between 14 and 25 years old), the
relationship between their studies and their knowledge about healthy habits, and to know if
they have followed some type of diet and who gives them this recommendation.
The information was gathered by doing anonymous and voluntary survey to young women
between 14 and 25 years old. The resulting data showed us the women knowledge about
healthy habits and how these change according to factors like age range and level of studies.
Moreover, we could also notice that the majority of survey respondents follow the advices
published on these magazines.
In conclusion, it seems that reading these articles, published on female magazines about diet
and nutrition, can influence young women’s dietary behaviour.
Key words: articles, young women, influence, food and nutrition.
7
1. ANTECEDENTS
1.1. Els mitjans de comunicació i la seva influència
Els mitjans de comunicació són eines utilitzades actualment en la nostra societat per informar i
comunicar de manera massiva a la població. Avui en dia, els individus accedeixen a aquest
mitjà per tal de tenir material informatiu que descriu, explica i analitza dades i esdeveniments
de diversos tipus.
La funció informativa no té més connotacions que donar a conèixer allò que succeeix al nostre
voltant, mentre que la funció formativa ens nodreix de coneixements; reprodueix models de
conducta, normes, valors i/o estereotips, a vegades amb cert grau d’intencionalitat, ja que allò
que es busca és generar un aprenentatge, el qual a vegades pot tenir com a conseqüència una
reacció negativa per part del subjecte que està aprenent 1. No hem d’oblidar, però, que els
subjectes s’hi exposen conscientment als mitjans de comunicació.
L’existència dels mitjans no és negativa, donat que aporta les eines necessàries per esdevenir
una societat lliure; ens informen i ens aproximen a altres realitats a les que voluntàriament ens
exposem. Seria impossible imaginar-se la societat actual sense les seves eines d’informació.
Limitar la influència dels mitjans de comunicació es fa cada vegada més difícil, ja que és major
la inversió econòmica per tal d’aconseguir nous i més efectius mitjans i d’aquesta manera
arribar a influir i manipular a les persones amb la finalitat d’incrementar el seu consum, que
allò que s’inverteix en investigació per entendre aquests fenòmens i tractar de reduir la seva
influència.
Els mitjans de comunicació contribueixen en la construcció de valors i expectatives socials, tant
de manera positiva com negativa. Tot i això, la seva influència no és tant directa, ja que
dependrà d’aspectes personals (físics i psicològics), així com de l’entorn familiar i laboral, entre
els més importants. És per això, que els esforços s’han de dirigir per una banda cap a l’anàlisi
dels mitjans de comunicació i la seva influència sobre la societat, com també cap a la prevenció
a través de programes d’educació que contribueixen a formar subjectes crítics, capaços
d’analitzar, qüestionar i contrastar la informació que reben dels mitjans de comunicació.
8
Hi ha moltes evidències científiques que posen de manifest la exigència de la societat de
posseir una determinada imatge corporal per tal de ser més valorat a nivell laboral i personal2.
A aquesta insatisfacció amb el propi cos, se li suma un missatge persistent sobre uns models
estètics que són, fonamentalment, els personatges que apareixen en la publicitat, el cinema,
les revistes i els medis de comunicació en general. La pressió social que exerceixen és molt
rellevant, de manera que ser lleig, estar gras o tenir algun defecte físic són obstacles per
aconseguir l’èxit social.
Dins dels mitjans de comunicació, hi trobem la premsa escrita periòdica, com les revistes, les
quals tenen un paper especial en la influència que exerceixen sobre la joventut, especialment
per la possibilitat d’arribar a aquest sector de la població d’una manera quasi exclusiva degut a
la multitud de revistes orientades cap als adolescents. Segons les notícies de la comunicació de
l’any 2003, el perfil dels lectors de revistes és fonamentalment de dones en un 55,7%, de
classe mitja un 44,2% i d’edats entre catorze i dinou anys un 13,9%, sent el tercer percentatge
més alt desprès dels segments de vint-i-cinc a trenta-quatre anys i dels trenta-cinc als
quaranta-quatre anys3.
Segons els percentatges calculats sobre el total d’individus que integren cada segment dels
espanyols majors de tretze anys, la influència més alta es troba entre els joves de catorze a
dinou anys, amb un 74,4%3.
Aquesta influència de les revistes en la població adolescent ha estat analitzada, i s’ha vist que
el 65% de la mostra d’una de les investigacions manifesten el seu interès pels reportatges que
parlen de dietes, pèrdua de pes i bellesa, i un 42% de la mostra es sent atreta per la quantitat
de calories que aporten els aliments3.
1.2. La premsa femenina
La premsa femenina sol ser oblidada a l’hora de realitzar estudis acadèmics sobre aquesta. Tot
i les elevades quantitats de diners que mou, se la considera un sector menor. No obstant, per
la seva importància econòmica, la qual innegablement reflexa la seva rellevància social, les
revistes femenines mereixen ser estudiades amb més atenció. Al cap i a la fi, no deixen de ser
vehicles difusors d’ideologies i estils de vida de primera magnitud.
9
La majoria de les revistes compleixen cinc característiques:
Són periòdiques. És necessari que la publicació tingui una periodicitat determinada.
Són conseqüència d’una idea empresarial. En el seu origen, existeix una idea
emprenedora que és fruit de la iniciativa d’atendre a les necessitats individuals o d’un
sector de la societat.
Capten les necessitats dels seus lectors/es. Una revista té una major qualitat si sap
descobrir les necessitats del lector/a, és a dir, sense crear artificialment situacions de
demanda d’informació.
Valoren i interpreten les necessitats de l’audiència. Una revista posseeix la capacitat de
contemplar la realitat més detingudament i ofereix més detalls dels esdeveniments.
Satisfan les necessitats d’informació a través de diversos formats i suports. En
conseqüència, una revista té més possibilitats d’oferir diferents suports i així crear un
clima de prestigi que augmenta el seu poder de dialogar amb l’audiència4.
Des d’una perspectiva qualitativa, però, les revistes femenines no tenen un paper clar com a
difusores de la informació; en els reportatges suposadament dedicats a la salut de la lectora, el
que s’hi troba en els seus paràgrafs són consells de bellesa, recomanacions per aprimar-se i
altres continguts que confonen la salut amb els cànons de bellesa vigents. De fet, es tracta
d’una idea molt freqüent en el discurs de la premsa femenina en general: la bellesa és salut.
Cuidar la pròpia alimentació, segons aquesta perspectiva, és molt més que portar una dieta
saludable; significa ingerir plats hipocalòrics i amb certes propietats que retarden
l’envelliment, enforteixen les ungles o canvien l’aspecte de la pell.
El contingut de les revistes, en general, s’elabora de manera ràpida i un punt frívola. Els articles
que s’hi publiquen presenten alguns consells pràctics per a canviar la vida de la lectora
ràpidament, com si el poder personal, la capacitat individual per actuar es construís d’aquesta
manera. No acostuma a haver-hi profunditat en el tractament dels temes, ni contrast
d’informacions, ni fonts que els hi donin solidesa, ni molt menys l’interès d’estendre la
informació més enllà de les receptes ràpides sobre com triomfar en la vida laboral i/o personal.
La premsa femenina viu, potser, la seva transformació més significativa del segle XX, que
encara resisteix en l’actualitat. La seva difusió creix de manera espectacular, a la vegada que el
seu paper passa a ser predominantment el d’ajudar als publicistes a promocionar productes i
canviar els hàbits de les dones. Podem dir que la premsa femenina el que ha fet al llarg de la
història ha estat reforçar el paper atribuït per la societat patriarcal a les dones, amb la intenció
10
de garantir la seva submissió a l’ordre establert, donant importància a aspectes estètics i
aconseguint que la bellesa- juntament amb altres valors- sigui l’esglaó més alt al que les dones
poden aspirar per tal d’exercir el rol que se’ls hi ha atribuït.
L’èxit que obtenen aquestes revistes per les seves publicacions és degut al seu fàcil accés (són
barates i no fa falta cap subscripció), a que són fàcils de manejar ( es poden portar d’un lloc a
l’altre fàcilment i n’hi ha que tenen l’ “edició de butxaca”) i a la periodicitat (setmanal,
quinzenal o mensual). A més, les tècniques de màrqueting que s’utilitzen, incloent els regals,
les converteixen en objectes que criden l’atenció i dels quals és molt difícil sostraure’s. Els
enunciats de les portades, els colors, els baixos preus i el món irreal que contenen en el que
tot és bellesa i èxit i en el que amb prou feines existeixen malalties i frustracions,
aconsegueixen atreure als joves mitjançant l’evasió.
La venta de revistes de moda i bellesa a Espanya ha augmentat en els últims anys a la vegada
que la seva difusió pràcticament s’ha doblat. A pesar de que el sector de les revistes en general
ha experimentat un descens en ventes, les de gama alta estan en auge; les espanyoles les
adquireixen cada vegada més.
Tradicionalment s’han considerat revistes “femenines” aquelles que tracten sobre el conjunt
de temes que la societat considera d’interès o apropiats per a les dones. La costum ha sigut
etiquetar com a publicacions periòdiques “per a dones” les de moda i bellesa, les “femenines”
i les del cor. Aquests tres tipus de revistes de consum tenen a la audiència femenina com a
destinatària preferent i engloben més de la meitat de les ventes del sector. La majoria dels
compradors de revistes són dones i l’interès que demostren per aquests medis les ha convertit
en les publicacions periòdiques en quaderns amb major inversió publicitària.
La bellesa és el segon contingut més present en aquest tipus de revistes; les nombroses
pàgines que se li dediquen, ubicades en la segona meitat de cada exemplar, insisteixen en que
resultar atractiva en general és una cosa pròpia o esperable d’una dona. L’ideal de bellesa
presentat pels articles és el mateix que projecta la publicitat anunciada en les seves pàgines; es
tracta d’un estàndard exigent, ja que reuneix bellesa, primor, joventut, altura i bon estat físic5.
En virtut d’aquest model, s’aconsella sobre com perfeccionar el propi cos, de cap a peus, i no
poques vegades es convida a percebre com a patologies estats normals. Aquests continguts
solen anar acompanyats per publicitat de productes relacionats amb la temàtica que tracten.
Les revistes recomanen l’ús de tals articles de consum, a la vegada que en fan publicitat
directament, contribuint així a la creixent indústria de la bellesa; reprodueixen i contribueixen
11
a gestar l’ideal de bellesa contemporani, a la vegada que propulsen el potencial comercial dels
negocis de la informació i la bellesa.
1.3. Dietes miracle
Moltes de les revistes que tenim a l’abast i de les que en som consumidors, contenen les
famoses dietes miracle, les quals fan promeses de pèrdua de pes o de beneficis per a la salut
(com per exemple, perllongar la vida) sense tenir un sòlid suport científic. Habitualment
aquests tipus de dietes es caracteritzen per ser molt restrictives o per donar alternatives
dietètiques inusuals6.
Aquestes dietes solen resultar atractives per a la gent que desitja perdre pes ràpidament.
Mitjançant arguments pseudo-científics, els dissenyadors d’aquestes dietes miraculoses o
màgiques habitualment les descriuen com a saludables i amb estranyes propietats, però
sempre amb indubtables beneficis.
Les dietes miracle acostumen a ser monòtones i, en general, són deficients tant en
macronutrient com en vitamines i minerals. També solen proporcionar menys calories de les
que l’individu necessita per dur a terme les funcions vitals. Els individus que les realitzen
acostumen a baixar de pes degut a la pèrdua de líquids i electròlits corporals, a més d’haver-hi
una depleció de proteïnes i greixos per part de l’organisme per a subministrar energia al cos. A
causa del seguiment d’aquestes dietes es produeix de manera freqüent el famós efecte io-io.
Aquest efecte io-io consisteix amb una pèrdua i recuperació successiva del pes com a
conseqüència del seguiment d’una dieta hipocalòrica excessiva. En aquest procés, la persona
que realitza la dieta té èxit inicialment, perd pes ràpidament, però no aconsegueix mantenir-lo
a llarg termini i comença a guanyar-lo de nou.
És molt difícil seguir una dieta d’aquestes característiques sense posar en risc la salut de
l’individu que la realitza, ja que sovint poden donar lloc a hipoglucèmies i/o desencadenar
problemes cardíacs.
En conclusió, l’impacte sociocultural tant dels models estètics femenins que es mostren en els
mitjans de comunicació com dels innumerables missatges en els mateixos, estimulant la
realització de dietes per obtenir i mantenir un cos “més sa, esvelt i atractiu”, demostren una
clara pressió sobre la població, la qual es reflexa en hàbits dietètics nocius que són facilitats
12
per la ingent quantitat d’aquestes dietes “miraculoses” amb les que bombardegen les revistes
a la seva població diana i que es fa encara més palpable a l’aproximar-nos a l’època estival.
1.4. Trastorns de la conducta alimentària
És evident la pressió exercida per les entitats mediàtiques per modificar tant els nostres hàbits
dietètics com la nostra figura, pressió que es fa molt més evident quan és dirigida cap al sexe
femení, grup de població en el que d’una manera molt especial els estàndards actuals de
bellesa recalquen desmesuradament el desig per estar prim7.
Els mitjans de comunicació contribueixen en bona mesura a la construcció de valors i
expectatives socials, tant de manera positiva com negativa. El seu ascendent dependrà
d’aspectes personals (físics i psicològics), així com de l’entorn familiar i laboral, per mencionar
alguns dels més significatius. Per això, els esforços s’han de dirigir per una banda cap a l’anàlisi
dels mitjans i les seves conseqüències sobre la societat com a conjunt, com cap a la prevenció
a través de programes d’educació que contribueixin a formar subjectes crítics, capaços
d’analitzar, qüestionar i contrastar la informació que reben dels mitjans de comunicació.
La societat actual està vivint en un total i absolut culte al cos, i constantment és bombardejada
a través de la televisió, els anuncis publicitaris, la moda, la premsa, etc., amb missatges
directes, indirectes i subtils que preconitzen un cos esvelt i prim per a triomfar tant a nivell
emocional, laboral i personal. L’ideal de salut i de bellesa ha anat canviant amb el temps. La
preocupació pel pes que caracteritza a la majoria de les dones actualment, està relacionada
amb la difusió d’un model estètic corporal femení prim, que s’allunya cada vegada més del
comú denominador de les dones reals.
Les revistes exerceixen d’alguna manera un poder patogènic i no ens ha d’estranyar si davant
d’aquesta continua influència dels medis de comunicació i els canvis de valors de la societat
actual, la incidència dels TCA augmenta de forma alarmant en les pròximes dècades8.
Els TCA són malalties greus i molt complexes que afecten majoritàriament a dones joves que
comencen dietes suïcides per a perdre pes sense límit. Bé ho fan perquè volen assemblar-se
als models difosos per la publicitat o bé per la pressió del seu entorn més pròxim i del carrer9.
13
Les conductes alimentàries i l’ideal estètic d’estar prim, esdevenen un problema que situa a les
dones en una situació de risc respecte a la seva salut, associant-ho amb trastorns de la
conducta alimentària (TCA) i problemes d’obesitat. Els TCA representen la tercera malaltia
crònica entre la població femenina adolescent i juvenil en els països desenvolupats i
occidentalitzats10; no només pel nombre de casos nous apareguts sinó també per la gravetat
de la simptomatologia associada i la resistència al tractament. L’obesitat, per la seva part,
també ha arribat a límits epidèmics a nivell internacional, segons l’Organització Mundial de la
Salut (2013). En aquest context, els mitjans de comunicació massius tenen un rol fonamental
en l’expansió d’un model saludable i que no posi en risc la salut dels ciutadans.
Les adolescents desitgen ser models, ja que desitgen el que se’ls hi ha obligat a que desitgin.
Una jove creix influenciada per un sistema que ella no ha creat i que ha sigut creat o legitimat
per unes persones grans que han anteposat els seus interessos comercials i ideològics al
benestar de la joventut. Es tracta de vendre revistes, no d’educar en un consum responsable i
en una relació més saludable amb el nostre propi cos. Tot influeix en la personalitat d’una
adolescent, no només les mares, els pares i els instituts tenen una responsabilitat sobre la
salut física, mental i moral de les noves generacions, també els medis de comunicació i les
empreses obstinades en captar nous clients tenen la seva responsabilitat, doncs l’educació és
una responsabilitat col·lectiva.
Revistes, sèries de televisió, grups musicals,...conformen tota una sèrie de valors que els/les
adolescents “absorbeixen” casi sense filtres crítics. No s’ha d’oblidar que a través dels mitjans
de comunicació es produeix una invasió del nostre espai cultural i intel·lectual, pel que la seva
influència a les nostres vides és innegable. Des dels mitjans de comunicació es venen i es
compren productes, s’ofereix oci i diversió, s’ofereixen aparadors que ens evadeixen de la
nostra realitat immediata i que ens aboquen a vides alienes. A més a més d’això, els mitjans
ens venen somnis de triomf i bellesa, com també consells per aconseguir-los mitjançant
anuncis de cosmètica, programes de televisió, seccions de revistes, consultoris o reportatges
que formen tot un cúmul d’entramats que pretenen convertir-nos en dones de portada de
revista des de les primeres etapes de la nostra adolescència.
S’identifiquen com a factors de risc per a l’aparició de l’anorèxia nerviosa i la bulímia l’edat
jove, l’estat civil, l’hàbit de menjar en solitari i la influència de determinats mitjans de
comunicació com les revistes juvenils centrades en la bellesa, entre d’altres. És per això que
s’insisteix en la necessitat de revisar els continguts dels mitjans de comunicació dirigits a noies,
14
que pel fet de ser joves, ja formen part d’un dels grups de major risc per a contraure aquests
tipus de malalties.
També s’han de tenir en compte els factors relacionats amb la imatge corporal i amb la
percepció negativa que es té d’un mateix. Aquesta actitud negativa que podem adoptar amb
un cos que no compleix les pautes impossibles d’aquestes revistes femenines pot arribar a
convertir-se en una actitud destructiva cap a un mateix i, per tant, pot arribar a esdevenir una
depressió11. Aquestes revistes fomenten l’odi al cos real de les dones. Aquestes publicacions
oculten la diversitat dels cossos, exclouen qualsevol discurs que fomenti l’autoacceptació física
i l’autoestima de les joves i enfoquen a les dones a un paper d’objecte consumible, la finalitat
de la qual és seduir.
La promoció d’estàndards socials de bellesa impossibles d’aconseguir per la majoria de les
dones origina una important disminució de l’autoestima, elevats nivells d’ansietat, hàbits
dietètics alterats amb realització de dietes severes i aparició de TCA. Per altra banda, aquesta
pressió social sobre el estar prim exerceix una particular influència durant la pubertat,
adolescència i edat adulta jove, època en la que es desenvolupen la identitat de gènere i el rol
sexual i que coincideix amb l’edat de màxim risc en l’aparició dels TCA, com s’ha dit
anteriorment.
Els medis de comunicació actuen en determinats subjectes vulnerables biològica i/o
psíquicament, afavorint el desenvolupament d’un trastorn de la conducta alimentària per tal
d’aconseguir tenir un cos que semblant als dels referents femenins que ofereixen les entitats
mediàtiques7.
Els estudis realitzats, evidencien també la progressiva modificació de la figura corporal
femenina a formes no curvilínies i més andrògines, figures que, observant algunes de les
passarel·les de moda més prestigioses del món, podrien ser qualificades en molts casos
d’anorèxiques o, al menys, d’estar molt a prop del límit patològic, i són aquestes dones,
juntament amb actrius i presentadores de televisió, els cossos a imitar per la població
femenina contemporània.
15
2. JUSTIFICACIÓ
Queda palesa una necessitat de realitzar estudis sobre les revistes que llegeixen les joves
espanyoles d’entre 14 i 25 anys degut a les seves característiques de l’etapa que travessen11.
És una etapa de canvis físics i hormonals decisiva en l’evolució de la personalitat (relacions,
referents, pensament, llenguatge, expressivitat,...) En el cas de les lectores adolescents, s’ha
de tenir en compte que es té més predisposició a ser influenciada a tot allò que les envolta, ja
que en aquesta etapa de desenvolupament s’han d’afrontar grans canvis físics que generen
altes dosis d’inseguretat i davant les quals responen triant com a referent corporal aquells
models que apareixen en els medis de comunicació. Així, l’adolescent compara constantment
el seu nou cos amb el cos idealitzat pels medis.
L’adolescència a més, és una etapa on s’adquireix un nou estatus social, és un pas entre la
infància i l’edat adulta en el que l’opinió de la gent que t’envolta és fonamental.
L’autoconcepte i l’autoestima depenen en bona mesura de l’opinió dels demès, i si els altres
consideren que una es gorda o no va a la moda, això més que una simple observació o
prejudici, es un estigma vital del que s’ha de despendre un a tota costa.
A Espanya, aquestes revistes juvenils arriben a ser llegides per més d’un milió d’adolescents11,
per això és molt important difondre informació veraç a la població, sobretot en aquestes edats
tant delicades. La majoria d’articles sobre alimentació que es publiquen en aquestes revistes
tenen poca base científica i juguen amb la salut de les adolescents donant recomanacions a
seguir, les quals a la llarga poden donar problemes i fins i tot esdevenir trastorns de la
conducta alimentària.
Amb aquests articles es comença a educar a les lectores en hàbits alimentaris dirigits a
mantenir un pes baix, ja que son continus els consells sobre el que han de menjar o no per tal
d’aconseguir-ho. Per altra banda, centren l’atenció en la quantitat de calories que conté un
aliment en concret, la qual cosa porta a les lectores a la confusió, ja que deixen al marge la
informació nutricional important com és la quantitat de greix, la quantitat de sucre continguts
en els aliments o les calories que necessita ingerir un adolescent en funció de la seva activitat
diària.
Una bona educació nutricional és la base per a no caure en paranys que alguns medis de
comunicació ens posen davant. Això no vol dir que deixem de comprar i/o llegir revistes
16
juvenils sinó que sapiguem el que estem llegint, contrastant la informació i sent crítics amb el
missatge que ens intenten fer creure i que a la llarga ens pot perjudicar més que beneficiar.
17
3. OBJECTIUS
3.1. Objectiu principal
3.1.1. Conèixer la influència que pot tenir la lectura d’articles relacionats amb
l’alimentació i que han estat publicats a revistes destinades majoritàriament al
públic femení en la conducta alimentària de noies joves ( de 14 a 25 anys).
3.2. Objectius secundaris
3.2.1. Conèixer la relació entre el tipus d’estudis i els coneixements en hàbits
saludables de les joves de 14 a 25 anys.
3.2.2. Conèixer si el seguiment d’alguna dieta per part de les joves de l’estudi s’ha
portat a terme sota el control d’un professional sanitari o no.
18
4. MATERIAL I MÈTODES
4.1. Disseny de l’estudi i població d’estudi
Per a l’elaboració d’aquest treball de fi de grau, s’ha dut a terme un estudi observacional
descriptiu mitjançant la realització d’una enquesta qualitativa a noies joves d’entre 14 i 25
anys, independentment dels estudis que han cursat o que estan cursant actualment, ja sigui
educació secundària, batxiller, cicles formatius o bé Grau Universitari.
4.2. Material de l’estudi
En primer lloc, es va realitzar una recerca de dos articles publicats a revistes majoritàriament
destinades al públic femení, que són la revista Elle12 i la revista Woman’s Health13. En aquests
articles hi ha un seguit de recomanacions alimentàries per tal d’aconseguir baixar de pes de
manera ràpida i produir un canvi en la nostra conducta alimentària. T’asseguren un
aprimament a base d’aliments permesos i aliments prohibits, aliments “miraculosos” i consells
per aconseguir portar una vida més saludable, des del seu punt de vista.
A les enquestades no se’l s’hi va especificar de quines revistes eren els articles, per tal de que
no les pogués condicionar a l’hora de llegir-los.
A continuació, es va elaborar una enquesta en format electrònic que es pot veure en l’annex 3.
Aquesta enquesta consisteix per una banda en preguntes referents als articles escollits, i per
altra en preguntes referents a l’alimentació. Aquesta enquesta ens permetrà saber els
coneixements que tenen les noies joves sobre alimentació i comprovar la veracitat que té per
elles la informació exposada en aquest tipus de revistes.
Les preguntes referents als articles seleccionats són les següents:
Creu que és possible dur a terme aquest tipus d’alimentació descrita en els articles
durant un període llarg de temps?
Havia seguit alguna o algunes de les recomanacions donades pels articles? Per què?
19
Abans de seguir les recomanacions què li ofereixen els articles, les compararia i/o les
verificaria amb altres fonts d’informació?
Segons les respostes de les enquestades ens podrem fer una idea dels coneixements que
tenen sobre alimentació i hàbits alimentaris saludables, si aquesta mena d’articles tenen
veracitat per elles i si contrasten la informació abans de dur a terme una alimentació d’aquest
tipus.
La segona part de l’enquesta consta de preguntes relacionades amb la seva alimentació:
Amb quina freqüència parla d’alimentació i nutrició amb el seu cercle d’amics, familiars
o altres?
Ha fet alguna vegada algun tipus de dieta o està pensant en fer-la?
En cas de que la resposta anterior sigui afirmativa, qui li ha proporcionat la dieta o qui
vol que li proporcioni?
Amb quina freqüència compra revistes en les quals s’inclou una secció parlant
d’alimentació i nutrició?
Segueix els consells d’alimentació i nutrició que es donen en aquestes revistes?
En cas negatiu, per què no?
En cas afirmatiu, quin consell ha seguit?
Podria dir el nom de les revistes que més llegeix i/o consulta?
Amb aquestes preguntes podrem saber la importància que té per les joves l’alimentació, si
anteriorment han realitzat una dieta o ho volen fer en un futur i si aquesta és proporcionada
per un professional sanitari o no, si són lectores de revistes femenines en les quals es donen
consells/recomanacions alimentàries i, finalment, si segueixen o no aquests consells i el
perquè.
En definitiva, tenir una idea del nivell de coneixement que tenen aquestes joves sobre
l’alimentació saludable.
20
5. RESULTATS I DISCUSSIÓ
5.1. Descripció de la mostra estudiada
L’enquesta s’ha enviat a 100 noies d’entre 14 i 25 anys, i d’aquestes només s’ha rebut resposta
de 53, que configuren la mostra de l’estudi.
Dins d’aquest interval d’edat s’ha fet distinció pel que fa als estudis que han realitzat o que
estant realitzant en el moment de contestar l’enquesta.
Com podem observar a la Figura 1, el 67,9% de les enquestades han cursat o estant cursant un
Grau Universitari, el 15,1% Educació secundària, el 11,3% Batxiller i el 5,7% Cicles formatius.
Figura 1. Nivell d’estudis de les joves enquestades.
5.2. Resultats de l’enquesta
Els resultats de l’estudi s’han obtingut a partir de l’administració de l’enquesta realitzada, la
qual contenia preguntes respecte als articles12,13 i a la conducta alimentària de les joves.
Respecte a l’expressió dels resultats, s’han analitzat les diferents respostes per cada pregunta
contestada. Els resultats es mostren per una part, segons el què han contestat desprès
15,1%
11,3%
5,7% 67,9%
Educació secundària
Batxillerat
Cicles formatius
Grau Universitari
21
d’haver-se llegit els articles12,13 , i per altra banda, segons el què han contestat referent als seus
hàbits alimentaris.
5.2.1. Primera part de l’enquesta: preguntes relacionades
amb els articles
1. Creu que és possible dur a terme aquest tipus d’alimentació descrita en els articles durant
un període llarg de temps?
Segons la figura 2, el 62,3% de les enquestades creu que no es possible dur a terme aquest
tipus d’alimentació i el 37,7% creu que si que és possible.
Figura 2. Resposta de la pregunta a si creuen que és possible dur a terme el tipus d’alimentació
descrita en els articles durant un període llarg de temps.
Tot i que més de la meitat de les enquestades cregui que no és possible, ens hem de fixar en
que més del 25% de les enquestades creu que si que és possible, la qual cosa vol dir que els
seus coneixements pel que fa a l’alimentació no són suficients o molts d’ells són erronis i els
han anat adquirint per la influència que exerceix la societat i els medis de comunicació, entre
d’altres.
37,7%
62,3%
Si
No
22
2. Havia seguit alguna o algunes de les recomanacions donades pels articles? Per què?
La Figura 3 mostra que el 64,2 % de les enquestades ha seguit alguna o algunes recomanacions
donades pels articles i el 35,8 % no.
Figura 3.Resposta de la pregunta a si han seguit algunes de les recomanacions donades pels
articles.
Aquests resultats indiquen que més de la meitat de les enquestades agafa idees sobre
alimentació en revistes, a internet o altres. Per tant, això ens dóna a entendre que d’alguna
manera estan influenciades pels mitjans de comunicació i les coses que s’hi publiquen en.
El 35,8% de les noies joves que han contestat que no han seguit cap recomanació donada pels
articles, és perquè no els ha preocupat mai el tema de perdre pes, perquè no tenen temps de
seguir-ne cap, perquè no se les creuen, etc.
Dins del 64,2% de les enquestades que han contestat que si a la pregunta de si han seguit
alguna o algunes de les recomanacions, les respostes obtingudes han estat molt dispars entre
si.
Per una banda tenim les que han seguit les recomanacions perquè volen perdre pes, no
guanyar-ne o perdre’l de manera ràpida, per portar una vida més saludable i pel benestar físic i
mental.
Per altra banda, tenim les que consideren que hi ha recomanacions lògiques i raonables i que,
per tant, les seguirien, com per exemple no menjar tants aliments processats, augmentar la
ingesta de fruites i verdures, beure molta aigua, sortir a passejar, entre d’altres. Però, tot i
aquestes recomanacions beneficioses per la salut, consideren que els articles, en general, no
tenen cap base científica a partir del qual s’hagin publicat les recomanacions, no tenen
referències de ser donades per cap professional de la salut i la única cosa que busquen és fer-
64,2%
35,8% Si
No
23
te baixar de pes ràpidament. En definitiva, aquestes recomanacions són perjudicials per a la
salut i no es poden dur a terme durant un període llarg de temps.
Observant les respostes obtingudes en aquesta pregunta podem veure una clara diferència
entre el tipus d’estudis de les enquestades; les estudiant de Nutrició Humana i dietètica a les
quals se’ls hi ha passat aquesta enquesta han raonat la seva resposta respecte a les
recomanacions donades pels articles, deixant constància de la importància d’una bona base
científica i d’una font d’informació fiable a partir de la qual elaborar aquest tipus d’articles.
També hi ha diferències pel que fa a l’edat de les joves; a menor edat, més influència tenen els
medis de comunicació en elles, sobretot pel que fa a l’alimentació.
Veient les respostes que ens han donat, queda clar que el que els interessa és veure’s primes i
atractives més que portar una alimentació equilibrada, i com que la gent del seu voltant els hi
ha dit que els ha funcionat aquest tipus de recomanacions o els articles ho saben vendre de
manera tant atractiva, no han dubtat en seguir algunes de les recomanacions donades als
articles. En canvi, les enquestades de més edat, passats els 18 anys, són conscients de que no
és possible dur a terme una alimentació a base d’aquestes recomanacions, tot i què tampoc
tenen molt clar quines recomanacions són realment saludables i quines són perjudicials per la
salut.
3.Abans de seguir les recomanacions què li ofereixen els articles, ¿les compararia i/o les
verificaria amb altres fonts d’informació?
Segons la Figura 4 el 86,8% de les enquestades sí que verificaria amb altres fonts d’informació
les recomanacions donades pels articles i el 13,2% de les enquestades no ho faria.
Figura 4. Resposta de la pregunta a si compararia amb altres fonts d’informació les
recomanacions què els ofereixen els articles.
86,8%
13,2% Si
No
24
Amb aquesta resposta, veiem que la majoria de les joves enquestades no es refien al 100% de
la informació recollida en els articles i ho comparen amb altres articles, pregunten a la gent del
seu entorn, cerquen informació a través d’internet, etc. Però moltes vegades, segons les
respostes que ens han donat en altres preguntes, sovint no la fan aquesta comparació sinó que
segueixen el seu propi criteri a l’hora de seguir una recomanació determinada.
5.2.2. Segona part de l’enquesta: preguntes relacionades
amb la seva alimentació
1. Amb quina freqüència parla d’alimentació i nutrició amb el seu cercle d’amics, familiars o
altres?
Figura 5. Freqüència amb la que les joves parlen d’alimentació i nutrició amb el seu entorn. De
l’1 al 5 (1 és mai o quasi mai i 5 és molt sovint o gairebé sempre).
Com es pot observar a la figura 5, més de la meitat de les joves enquestades, concretament el
60,4%, parla bastant sovint de nutrició amb els seus familiars i/o amics. El 32,1% no en parla ni
poc ni molt, però pot ser un tema que de tant en tant surti a la llum en les seves
conversacions, i un 7,6% de les enquestades no en parla quasi mai o mai.
Aquests resultats mostren que l’alimentació i la nutrició són un tema de conversació freqüent
entre les nostres joves d’avui en dia, principalment perquè la societat està sent contínuament
bombardejada amb missatges molt dispars sobre l’alimentació; Què hem de menjar? Quins
aliments són bons i quins no? Mite o realitat? Són molts els dubtes que sorgeixen avui en dia
entre els ciutadans. Hem de tenir en compte que sovint es difonen missatges erronis i
perjudicials per a la salut dels individus, d’aquí la importància de rebre una bona educació
1,9% 5,7%
32,1% 34%
26,4%
1 2 3 4 5
25
nutricional, ja que a les joves els preocupa en excés el seu físic i no són conscients del que
comporta arribar a tenir un “bon físic” a costa de la seva salut.
2. Ha fet alguna vegada algun tipus de dieta o està pensant en fer-la?
La figura 6 mostra que el 62,3% de les enquestades han realitzat algun tipus de dieta o està
pensant en fer-la i el 37,7% no n’ha fet mai.
Figura 6. Resposta a si han realitzat alguna dieta o tenen pensat realitzar-la.
De nou, veiem la importància que té en les joves el fet de portar una alimentació pautada per
tal d’aconseguir objectius que es proposen, ja sigui baixar de pes, mantenir-se, etc. Més de la
meitat de les enquestades n’ha dut a terme alguna com a mínim una vegada a la seva vida, lo
qual ens reitera que l’alimentació és un assumpte que està en ple apogeu i que preocupa en
gran mesura a la nostra societat.
No obstant, aquests propòsits que es fan les adolescents i el seu estil de vida les porta amb
freqüència a menjar fora de casa, eliminant o restringint àpats, que són substituïts moltes
vegades per petites ingestes entre els àpats principals. Aquests disminueixen la gana,
acostumen a tenir baix poder nutritiu i un alt valor calòric, afavorint problemes com l’obesitat i
mals hàbits dietètics. S’han publicat articles en els quals deixen constància d’aquests fets, com
són també l’assistència freqüent dels adolescents a restaurants de menjar ràpid i la
disponibilitat d’aliments precuinats al propi domicili, la qual cosa ha contribuït a canvis d’hàbits
alimentaris, amb un major consum de greix total, grassa saturada, colesterol, sucres i sodi, i un
menor consum de fibra, fruites i vegetals comportant dèficits de micronutrients, vitamines i
minerals. Quan estan a casa, l’hàbit d’estar moltes hores davant de la televisió, la inactivitat
física i el sedentarisme faciliten picar entre hores14.
37,7%
62,3%
Si
No
26
És per això que l’adolescència és un moment ideal per a la promoció de la salut, amb la
instauració d’hàbits de vida i d’alimentació saludables, mitjançant una reeducació alimentària
dels nostres joves.
3. En cas de que la resposta anterior sigui afirmativa, qui li ha proporcionat la dieta o qui vol
que li proporcioni?
Figura 7. Ens mostra qui els hi ha proporcionat o volen que els hi proporcioni la dieta a les
nostres enquestades.
De les enquestades que han seguit o volen seguir alguna dieta i, per tant, han contestat que sí
a la pregunta anterior, el 41,2% , com es mostra en la Figura 7, han acudit a un professional
sanitari (nutricionista, metge, infermera, farmacèutic) per a que li proporcioni la dieta, el
29,4% ho ha fet pel seu compte, buscant per internet i/o en llibres i el 17,6% li ha recomanat
un amic/familiar/conegut.
Que els resultats mostrin que un 41,2% ha acudit a un professional sanitari, un 29,4% ho hagi
fet pel seu compte i un 17,6% li hagi recomanat un amic/familiar/conegut implica un gran risc,
ja que la majoria de les noies joves quan busca articles i pàgines web sobre alimentació, no
saben d’on surt la informació que es publica i no busquen referències d’allò que estan llegint.
Per comoditat, cerquen articles d’alimentació i, si al seu parer la informació que se’ls hi
proporciona és correcta o té un cert sentit, ja és vàlid per portar-se a terme. A més, la majoria
de vegades, aquests articles no estan escrits per dietistes-nutricionistes i solen vendre dietes
miracle sense estar demostrades científicament, en les quals s’eliminen certs grups d’aliments
per tal de perdre pes ràpidament i arribar al “cos ideal”, creant així encara més mites en
l’alimentació.
29,4%
17,6% 41,2%
11,8%
Ho he fet pel meu compte,buscant per internet i /o ambl'ajuda de llibresMe l'ha recomanat unamic/familiar/conegut
He acudit a un professionalsanitari: nutricionista, metge,enfermer/a, farmacèutic/aAltres
27
El problema no és que es vulgui fer dieta sinó la fina línia que separa una dieta saludable i
efectiva d’una dieta errònia que ens portarà problemes a la llarga. L’important és la font o la
persona que ens proporciona la informació per seguir-la. És molt important que quan decidim
fer una reeducació alimentària, es faci a partir d’una bona base nutricional, ja sigui amb llibres
científics o amb base científica, articles de nutrició, donada per un professional de la salut.
Fent-ho d’aquesta manera, ens assegurem que l’educació que rebem sobre alimentació sigui
fiable i que la pauta dietètica que realitzem ens sigui efectiva, en definitiva que aprenguem a
menjar bé i a portar una vida saludable durant un llarg període de temps.
S’ha estudiat amb anterioritat que els mitjans de comunicació mostren al consumidor uns
missatges atractius o productes l’eficàcia dels quals està certificada per estudis científics,
aparentment, sense cap sacrifici, renuncies ni esforços. Aquesta influència és més important
en determinats grups caracteritzats per la seva vulnerabilitat com són els adolescents15. Un
bon nivell d’educació nutricional s’adquireix quan la població pren consciència i es fa
responsable de la cura de la seva salut, seguint les pautes i recomanacions expressades per la
comunitat científica i els organismes nacionals i internacionals que s’ocupen de protegir la
salut. A més a més, han de saber la importància que té el conèixer les bases de la nutrició i els
factors que afecten a la seva salut, així com adaptar la dieta a les diferents circumstàncies i
etapes de la vida.
Els dietistes-nutricionistes s’encarreguen d’exercir l’educació nutricional pertinent a pacients
que ho necessitin, ja sigui perquè pateixen trastorns de la conducta alimentària, patologies
relacionades amb l’alimentació o simplement perquè els interessa dur a terme una reeducació
alimentària. El que fan és intentar modificar hàbits alimentaris erronis i portar-los cap a
patrons més saludables, formant també un correcte criteri respecte a l’alimentació que
possibiliti refusar la informació errònia que circula cada vegada més pels medis de
comunicació i que crea confusions i mites provocant l’eliminació de certs grups d’aliments15,
evitant barrejar aliments determinats en el mateix àpat o alterant l’estructura d’aquest àpat,
prenent les postres al principi o l’aigua al final.
28
4. Amb quina freqüència compra revistes en les quals s’inclou una secció parlant d’alimentació
i nutrició?
Com podem observar en la Figura 8, el 58,5% de les enquestades no compra mai revistes en les
quals s’inclou una secció parlant d’alimentació i nutrició i el 41,5% de tant en tant si que ho
fan, ja sigui una vegada a la setmana o al mes.
Figura 8. Freqüència amb la qual les enquestades compren revistes en les quals s’inclou una
secció d’alimentació i nutrició.
Les enquestades estan bastant dividides, ja que encara que més de la meitat no comprin mai
revistes, no deixen d’estar influenciades ja sigui per la televisió, internet o la societat en si
mateixa. L’altra meitat, si que compren revistes, que encara que no siguin de nutrició
explícitament, tenen una secció en la qual en parlen i, per tant, també influeix en la seva
conducta alimentària ja sigui per a bé o per a malament.
5. Segueix els consells d’alimentació i nutrició que es donen en aquestes revistes?
La Figura 9 ens mostra que el 58,8% de les enquestades no segueixen els consells
d’alimentació i nutrició donats en aquestes revistes, el 37,3% a vegades en segueixen algun i el
3,9% sí que els segueixen.
34% 58,5%
Una vegada a la setmana
Una vegada al mes
De tant en tant
Mai
29
Figura 9. Resposta a si les enquestades segueixen els consells d’alimentació i nutrició que es
donen en aquestes revistes (pregunta 4).
Que més de la meitat de les enquestades no segueixin els consells d’alimentació i nutrició que
es donen en aquestes revistes és lògic, ja que a la pregunta anterior més de la meitat de les
enquestades han contestat que no compraven mai revistes d’aquest tipus.
Una vegada més s’ha de donar importància a l’altra meitat de les enquestades que han
contestat que sí que segueixen consells donats per aquestes revistes sobre alimentació i
nutrició. He aquí la importància de que aquestes recomanacions publicades en revistes
d’aquest tipus tinguin una base científica, ja que és una gran responsabilitat per part dels
medis de comunicació; pel poder i la influència que tenen sobre tota la societat, i més en
concret sobre les noies joves.
6. En cas negatiu, per què no?
Se’ls hi va preguntar el perquè a les joves que havien contestat que no a la pregunta de si
seguien els consells d’alimentació i nutrició donats en aquestes revistes. Les respostes que ens
han donat són les següents: consideren que el que s’hi publica és mentida i moltes vegades no
és coherent, creuen que els consells són molt evidents, no són eficaços, la informació no té cap
base científica, els articles no estan escrits per dietistes-nutricionistes.
El que podem extreure d’aquestes respostes és que les enquestades tenen una certa instrucció
sobre alimentació i nutrició ja que la majoria han cursat o estan cursant la carrera de Nutrició
humana i dietètica i, per tant, tenen informació i coneixements suficients per tal de reconèixer
quan una informació és verídica o no, i la majoria dels articles publicats en aquest tipus de
revistes normalment no donen informació contrastada i veraç.
37,3%
58,8%
Si
A vegades, alguns
No
30
7. En cas afirmatiu, quin consell ha seguit?
A les joves que si que seguien els consells d’alimentació i nutrició donats en aquestes revistes,
se’ls hi va preguntar quin consell havien seguit. Les respostes van ser les següents: augmentar
el consum de fruita i de verdura, beure molta aigua, canviat els cereals normals pels integrals,
no menjar salses i evitar el pa a la nit, eliminar el sucre, reduir el consum d’alcohol, canviar les
tècniques culinàries, no comprar tants aliments processats, mirar la informació nutricional
continguda en els aliments que trobem al supermercat, evitar “picar” entre hores, eliminar els
carbohidrats per sopar o de la dieta en general.
En general, les enquestades van ben encaminades, ja que la majoria de consells que segueixen
sí que tenen una base científica, tot i que la majoria s’ho creuen sense comparar-ho amb altres
fonts i sense buscar el perquè, com es el cas d’augmentar el consum de fruites i verdures,
beure molta aigua, prendre cereals integrals, etc.
Però per altra banda, trobem el famós mite de que els carbohidrats engreixen. Aquest tipus
d’articles en general prohibeixen els carbohidrats a la nit i inclús fomenten eliminar-los per
complet de la nostra dieta. És un concepte que la majoria de la societat té integrat, veuen la
pasta, l’arròs, el pa, com aliments que engreixen i que no ens permetran baixar de pes i tenir el
cos ideal. No s’interessen en buscar què són els carbohidrats i en saber que són la nostra font
diària d’energia i la base de la nostra alimentació.
8. Podria dir el nom de les revistes que més llegeix i/o consulta?
Les revistes que més llegeixen i/o consulten les joves són Cosmopolitan, Vogue, Hola, Pronto,
Saber vivir, Cuore, entre altres.
Aquest grup de revistes són majoritàriament de moda i de bellesa, tot i que totes tenen una
secció d’alimentació i nutrició no són revistes científiques. Sempre que comprem revistes
d’aquest tipus i llegim un article d’alimentació i nutrició és important que ho comparem amb
algun article d’una revista científica per tal de contrastar la informació.
31
6. CONCLUSIONS
Una vegada obtinguts els resultats de l’enquesta en noies joves sobre si pot influenciar la
lectura de revistes femenines en la seva conducta alimentària, s’han extret les següents
conclusions:
6.1. La lectura d’articles relacionats amb l’alimentació, els quals han estat publicats a
revistes destinades majoritàriament al públic femení, sembla ser que sí influeix en
la conducta alimentària de noies joves ( de 14 a 25 anys).
6.2. Hi ha una clara diferència en els coneixements en hàbits saludables que tenen les
joves segons el tipus d’estudis que han cursat i segons l’edat. Les estudiants de
nutrició humana i dietètica a les quals se’ls hi ha passat l’enquesta tenen majors
coneixements d’alimentació i nutrició que les joves que han estudiat una altra
carrera no relacionada amb l’àmbit de la salut. Pel que fa a l’edat, les joves de més
de 18 anys aproximadament, tenen més coneixements d’hàbits saludables i
alimentació que les joves d’entre 14 i 17 anys.
6.3. La majoria de les joves enquestades que han seguit algun tipus de dieta, no l’han
portat a terme sota el control d’un professional de la salut (nutricionista, metge,
infermer/a, farmacèutic/a), sinó que l’han realitzat pel seu compte, buscant per
internet i/o en llibres, d’altres els hi ha recomanat un amic, familiar o conegut.
32
7. LIMITACIONS
7.1. Un gran percentatge de les enquestades es troben dins del grup de 21 anys,
concretament el 35,8%. Això es degut a que la majoria de noies que han contestat
l’enquesta per correu electrònic són persones del meu cercle social (estudiants del
mateix Grau, amigues, etc.) i, per tant, tenen la mateixa edat.
7.2. La gran majoria de joves que han contestat l’enquesta, no s’han llegit els articles,
per tant, les respostes relacionades amb aquests poden ser inventades i poc
fiables per a extreure conclusions.
7.3. Les preguntes en les quals es demanava una resposta breu, és a dir, preguntes que
no eren tipus test, no han tingut massa èxit. Ja sigui per falta de temps o per
mandra, la majoria de les enquestades tampoc les han contestat.
7.4. De totes les enquestes enviades, només s’han rebut un total de 53 respostes, amb
la qual cosa la mostra no és representativa de totes les noies joves de 14 a 25 anys.
Penso que és un tema molt interessant en el que s’ha de aprofundir encara més i
del qual s’haurien de fer més estudis amb una mostra de població més
representativa.
33
8. BIBLIOGRAFIA
1. Marín Díaz, V. Medios de comunicación, educación y realidad. Comunicar [Internet].
2006 [citat 14 Juny 2017]; 193-197. Disponible
a: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=15802630.
2. Martínez Verdú, R. Mujeres y medios de comunicación. Comunicación e Xénero
[Internet]. [Citat 14 Juny 2017]; ISBN-13 978-84-690-4140-6. Disponible a:
file:///C:/Users/Hp/Downloads/Dialnet-MujerYMediosDeComunicacion-
1376077%20.pdf.
3. Carrillo Durán, Ma Victoria. Factores socioculturales en los TCA. No solo moda, medios
de comunicación y publicidad. Trastornos de la Conducta Alimentaria 2 [Internet].
2005 [citat 14 Juny 2017]; 120-141. Disponible a:
file:///C:/Users/Hp/Downloads/Dialnet-
FactoresSocioculturalesEnLosTCANoSoloModaMediosDeC-1382753.pdf.
4. Orsini Vargas M.L. Prensa femenina: ¿herramienta de empoderamiento de las
mujeres? Una aproximación al concepto de empoderamiento desde los Estudios de
Género y su utilización por las revistes femenines nacionales Claudia, Kena, Máxima y
Telva e internacionales Cosmopolitan, Elle y Marie Claire [Internet]. 2014 [citat 14 Juny
2017]. Tesis doctoral. Disponible a:
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/285037/mlov1de1.pdf?sequence=1&isAl
lowed=y.
5. Torres, R.El creciente éxito de las revistes de moda y belleza y la mujer española
contemporánea. Global Media Journal [Internet]. 2008 [citat 14 Juny 2017]; 5(10).
Disponible a: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=68701002.
6. Jáuregui-Lobera, Ignacio. Fad diets, miracle diets, diet cult… but no results. JONNPR
[Internet]. 2017 [citat 14 Juny 2017]; 2(3):90-93. Disponible a:
file:///C:/Users/USUARI/Desktop/Dialnet-
DietasDeModaDietasMilagroCultoALasDietasSinResulta-5868231.pdf
7. Guerrero-Prado, D, Barjau Romero, J.M. Televisión, medios de comunicación escritos y
su relación con los trastornos de la conducta alimentaria. Elsevier.es [Internet]. 2002
[citat 14 Juny 2017]; 119(17):666-70. Disponible a: http://www.elsevier.es/es-revista-
medicina-clinica-2-articulo-television-medios-comunicacion-escritos-su-13039795.
34
8. Guerrero-Prado, D. Barjau Romero, J. M. Chinchilla Moreno, A. Epidemiología de los
trastornos de la conducta alimentaria e influencia mediática: una revisión de la
literatura. Actas Esp Psiquiatr [Internet]. 2001 [Citat 14 Juny 2017]; 29(6):403-410.
Disponible a:
http://www.vidaoptima.com/uploads/biblioteca/20.%20Trastornos%20de%20la%20C
onducta%20Alimentaria/transtornos-conducta-alimentaria.pdf.
9. Herrero Aguado, C. Mujer y medios de comunicación: riesgos para la salud. Trastornos
de la conducta alimentaria 1 [Internet]. 2005 [Citat 14 Juny 2017]; 55-75. Disponible a:
file:///C:/Users/USUARI/Desktop/Dialnet-MujerYMediosDeComunicacion-
1376077.pdf.
10. Iris Bazán, Claudia. Miño, Rosinella. La imagen corporal en los medios de comunicación
massiva. Psicodebate [Internet]. Junio 2015 [citat 14 Juny 2017]; Vol. 15 nº 1: 23–42.
Disponible a: file:///C:/Users/USUARI/Desktop/Dialnet-
LaImagenCorporalEnLosMediosDeComunicacionMasiva-5645337.pdf.
11. Pecharromán Clemente, A.Barros Abarrío, M.C. Hernández Catalán, R. Fernández
García,A. Estudio de las revistas femeninas juveniles con perspectiva de género.
Mujeres de portada [Internet]. [Citat 14 Juny 2017]. Disponible a:
http://mujoas.org/wp-content/uploads/2014/01/estudioweb.pdf.
12. Peñuelas A. Treinta días, un objetivo. ELLE.es [Internet]. 2014 [citat 15 Juny 2017].
Disponible a: http://www.elle.es/belleza/salud-fitness/news/g623290/dieta-whole-30/
13. Decálogo para perder peso en 31 días. Womenshealth.es [Internet]. 2017 [citat 15
Juny 2017]. Disponible a: http://www.womenshealth.es/nutricion/articulo/decalogo-
para-perder-peso-en-31-dias.
14. Marugán de Miguelsanz, JM., Monasterio Corral, L., Pavón Belinchón, Mª Pilar.
Alimentación en el adolescente. Protocolos diagnóstico-terapéuticos de
Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica SEGHNP-AEP [Internet].
[Citat 23 Juny 2017]. 307-312. Disponible a:
https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/alimentacion_adolescente.pdf.
15. Bolaños Ríos, Patricia. La Educación nutricional como factor de protección en los
trastornos de la conducta alimentaria. Trastornos de la Conducta
Alimentaria[Internet]. 2009 [citat 25 Juny 2017]; 10: 1069-1086. Disponible a:
http://www.tcasevilla.com/archivos/educacion_nutricional_en_trastornos_de_la_con
ducta_alimentaria.pdf.
35
ANNEX 1
Article de la revista Elle:
La dieta 'Whole 30'
Sus creadores afirman que, desde 2009, más de cien mil personas han completado la dieta
Whole 30 con increíbles resultados. Te contamos cuáles son las reglas de este programa que
no solo busca la pérdida de peso, sino también evitar enfermedades y mejorar el metabolismo.
¿Qué es?
‘Ciertos grupos alimenticios (como el azúcar, los granos, lácteos y leguminosas) pueden estar
teniendo un impacto negativo en tu salud y capacidad física sin que tú te des cuenta’, dicen los
creadores de la dieta, Dallas y Melissa Hartwig, dos nutricionistas deportivos. Falta de energía,
problemas de la piel... pueden explicarse a través de los alimentos que comemos.
¿La solución? Eliminar de la dieta los alimentos que provocan inflamación o desequilibrios
hormonales durante 30 días.
Alimentos permitidos
Los autores instan a comer ‘comida de verdad’: es decir, poco procesada y con pocos
ingredientes (o, mejor, sin listas de ingredientes, eso quiere decir que no están nada
procesadas). ‘Come carne, pescado y mariscos, huevo, toneladas de vegetales, algo de fruta y
bastantes grasas saludables provenientes de frutas, aceites, nueces y semillas.’
Alimentos prohibidos
Para los creadores de Whole 30, eliminar los siguientes alimentos de tu dieta contribuirá a
recuperar un metabolismo saludable. Estos son los ingredientes que NO debes consumir en 30
días:
-Azúcar o edulcorantes.
-Alcohol de ningún tipo, ni siquiera para cocinar.
-Granos ni cereales. Esto incluye (pero no se limita a) trigo, centeno, cebada, avena, maíz,
Arroz, mijo, bulgur, sorgo, amaranto, trigo sarraceno, germinados y todos aquellos pseudo-
granos libres de gluten como quinoa. Esto incluye también todas las formes en las que
36
añadimos trigo, maíz y arroz en nuestros alimentos en la forma de germen, salvado, almidón y
demás.
- Legumbres, incluida la soja en todas sus presentaciones.
- Lácteos. Esto incluye productos de leche de vaca, cabra u oveja como crema, queso, kéfir,
yogur...
- Patatas
- Carragenano (carragenina), MSG (glutamato monosódico) o sulfitos. Si estos ingredientes
aparecen, en cualquier forma, en la etiqueta de algún alimento o bebida procesados, están
fuera durante Whole 30.
Adiós báscula
Además, está prohibido subirse a la báscula o tomarse medidas durante los 30 días que dura el
programa. ‘Whole 30 va más allá que un simple plan para perder peso, si te centras en tu
composición corporal no prestarás a otros beneficios incluso más duraderos que esta dieta
ofrece’.
Excepciones
Dentro de los alimentos prohibidos, existen algunas excepciones que pueden consumirse:
-Mantequilla clarificada. Es el único lácteo permitido durante Whole 30 y puede prepararse en
casa, fundiendo la mantequilla al baño maría y eliminando sus residuos.
-Zumos de fruta como endulzantes. Algunos productos contienen zumos de naranja o manzana
como endulzante, y éstos sí estarían permitidos.
-Algunas leguminosas. Las judías verdes o las habas están permitidas, y en general todas
aquellas legumbres que se formen en vainas.
-Vinagre. La mayor parte de los tipos de vinagre, incluyendo blanco, balsámico, de manzana,
vino tinto, y Arroz, están permitidos durante Whole 30. Las únicas excepciones son aquellos
vinagres con azúcar añadido y el vinagre de malta, que generalmente contiene gluten.
37
30 días
‘La única forma en la que Whole 30 funciona es si le das los treinta días completos: sin
trampas, deslices u ocasiones especiales’, dicen los autores. ‘Una pequeña porción de uno de
los alimentos inflamatorios rompería el ciclo y tendrías que volver a empezar’.
38
ANNEX 2
Article de la revista Women’s Health:
Decálogo para perder peso en 31 días
Adelgazar debería ser un desafío y no un vía crucis entre tanta comida y cena navideña.
Sabemos que es complicado, ¡pero no imposible! Así que si estás dispuesta, te presentamos un
atajo que vale la pena tomar durante el último mes del año para notar los resultados en 2016.
¿Preparada para cumplir estos mandamientos?
1. Start: Aquí comienza tu mes de bombardeo al micheline.
2. Sal a correr: Hay investigaciones que sugieren que hacer ejercicio bajo la luz del sol
incrementa tu potencial para quemar grasas en un 20% gracias al aumento de la producción de
leptina, una hormona que controla el modo en el que tu cuerpo accede al almacén de energía
– o grasas –.
3 Bebe mucha agua: A veces, se confunde el hambre con la sed.
4. Risas: Quédate una noche en casa para ver una serie de humor. Una sesión de 15 minutos
de risas desternillantes puede hacer que tu consumo de energía aumente hasta 280 calorías en
una semana.
5. Integrales, por favor: Elige, siempre que puedas, los productos integrales. Sobre todo en el
pan, el arroz y los cereales.
6. Más especias: Para no pasarte con la sal, que retiene líquido, abusa sin remordimientos de
las especies.
7. Pásate a los frijoles: Investigadores de UCLA han encontrado una enzima en los frijoles rojos
que ayuda a adelgazar al impedir que los carbohidratos se depositen como almacenes de
grasas.
8. Levántate temprano para correr un poco o hacer ejercicio: Hay estudios que han
demostrado que hacer ejercicio con la almohada pegada a la cara ayuda a quemar grasa más
rápido. Durante las sesiones tempraneras se pierde un kilo mucho antes que en cualquier otro
momento del día.
9. La hora de la cafeína: Si te despiertas con el canto del gallo, tómate un café rápidamente
antes de tu entreno. Todos sabemos que un expreso aumenta tu energía, pero la cafeína
39
también hace que tus almacenes de grasas tengan una mayor biodisponibilidad para quemar
grasas cuando empiezas a sudar.
10. Controla tus impulsos: Mezcla agua con zumo de limón o naranja, para tener un refresco
natural que saciará tus ansias de dulce.
11. Toma todos los días algún alimento que contenga ácidos grasos Omega-3: las nueces,
semillas vegetales o pescado azul.
12 Sudar después de comer: Sustituye tu entrenamiento habitual de después de la comida por
una hora en la piscina y quema 420 calorías, casi las mismas de un Big Mac.
13. El poder de la fruta: El pomelo inhibe el almacenamiento de grasas.
14. Sí a las cebolletas: metabolizan los carbohidratos.
15. Aprende a cocinar: Un estudio reciente demostró que un 67% de hombres adelgazaba con
más facilidad cuando se preparaba su propia comida.
16. Desenchúfate: Pierde unos 3,5 Kg extra al año, apagando la televisión a la hora de la cena.
17. Imprescindible: No comer en la mesa de la oficina. Tómate tu tiempo y mastica bien.
18 Vete a casa corriendo: La hora perfecta para echar una carrera son las 6 de la tarde, cuando
tu temperatura corporal está en lo más alto –tus músculos están más flexibles y reaccionas
más rápidamente. Cuanto más te esfuerces, más subirá tu metabolismo para quemar calorías
durante toda la noche.
19. Alíate con las lentejas: contienen aminoácidos quema-grasas.
20. Aliña tus comidas con aceite de oliva virgen: así te aseguras de que al menos tomas una
cucharada al día.
21. Desayuna copos de avena: Son muy saludables y ayudan a controlar el peso.
22. Vigila la compañía: Si te vas a comer un buen plato de pasta, vigila la salsa con la que lo
acompañarás.
23. Sal de paseo: No quemarás muchas más calorías corriendo un kilómetro que yendo a paso
de tortuga. Desde luego que correr quema más calorías por minuto, pero si quieres
tranquilizar a tu mala conciencia sin empezar a sudar, dar una vueltecita es la solución.
24. Non stop: Tu dieta no termina aquí, continúa trabajándotelo cada día.
40
ANNEX 3 Enquesta amb format electrònic:
41
42
43