Què és l’ Aula de Ciències ?
És un entorn d‘ aprenentatge destinat a facilitar l’actualització científica i didàctica de les ciències, a les escoles d‘ Educació Infantil i Primària. La dotació comprèn diversos recursos materials, per a utilitzar dins i fora de l’aula, tant els d’ús quotidià com els específics de laboratori i eines TIC.
Allò que és important és no deixar de fer-se preguntes.
Albert Einstein
La ciència com a activitat humana
• Disposició a la curiositat.
• Disposició a compartir i a comunicar el que ens interessa.
• El desig d’experimentar emocions positives i diverses amb el que fem.
Tolerància a la incertesa
Paciència
Persistència
Disciplina
Creativitat
Independència
Comprendre el món natural i social.
Comprendre per implicar-nos.
I posar en joc...
conversa
AMB ALLÒ QUE ENS ENVOLTA
Curiositat
Creativitat
Imaginació
AMB ELL MATEIX
Esperit crític
Rigor
Constància
AMB ELS ALTRES
Honestedat
Cooperació
Jordi Martí
PENSAR
MANIPULAR COMUNICAR
Observar, identificar, classificar,
experimentar...
Parlar, dibuixar, gesticular, elaborar
maquetes, escriure...
Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular
REGULAR ELS PROPIS APRENENTAGES
APRENDRE EN INTERACCIÓ
Maneres de mirar i pensar
diversitat/ regularitats(interacció)
canvi / conservació
dins / fora
macro / micro
continuïtat / discretització
passat / present / futur (temps)
aquí / allà (espai)
linealitat / multicausalitat
elements (parts) / estructura
Grans nuclis de coneixement d´una ciència bàsica .
Éssers viusÉssers vius EcosistemesEcosistemes
MaterialsMaterialsSistemes Sistemes
físicsfísics(màquines)(màquines)
Planeta Planeta TerraTerra
UniversUnivers
funcions
relació reproducció
nutrició
biodiversitat estructura diversitat elements
interelacions organismes, medi
cadenes tròfiques
estructura tipus
canvis canvis moviments
interns externs
sistemes no vius
sistemes no vius
sist
emes
viu
s
sist
emes
viu
s
diversitat/regularitats
físics (d’estat...)
químics
diversitat / regularitats
interacció
canvis / conservació
dins / fora
macro / micro
continuitat / discretització
passat /present/futur(temps)
aquí / allà (espai)
linealitat / multicausalitat
elements(parts)/estructura
autonomia / interaccions, interdependència
...
evolució
CosCoshumàhumà
òptics, mecànics, elèctrics, tèrmics...
moviments
composició elements, estructura
elements, estructura estructura
PoblacionsPoblacions
creixement
salut
diversitat
canvis
adaptacions
cadenes energètiques
cicle matèrials
flux energia
formes de mirar-conceptualitzarformes de mirar-conceptualitzar
Neus Sanmartí
Aprendre ciències
Comprendre els fenòmens
Construir models
Rosa Mª Pujol UAB
Què és un model científic?
“Un model és una representació simplificadarepresentació simplificada d’un fenomen que concentra l’atenció en aspectes aspectes específicsespecífics. El model es fa servir per construir
explicacionsexplicacions com a resposta a una preguntapregunta” (Gilbert, 2000) Rosa Mª Pujol UAB
• Podríem afirmar, per tant, que a l’escola infantil i primària hauríem de treballar en funció d’aquests quatre models:
• Un model de matèria, per explicar les propietats de diferents materials d’ús quotidià, les diferències entre ells segons siguin homogenis o heterogenis, els canvis al mesclar-los amb aigua o a d’escalfar-los, els cicles (d’on venen i on van a parar). Els nens i les nenes poden imaginar que qualsevol material està format per moltes “parts” o partícules, que aquestes són molt petites (no es poden veure ni amb un microscopi), que la unió entre elles pot ser més o menys forta, que si el material és heterogeni vol dir que les partícules són diferents, que poden estar ordenades o desordenades, que en els canvis físics es conserven, que en augmentar la temperatura augmenta la velocitat amb què es mouen.
• Un model d’ésser viu, per explicar la vida -què fan els organismes, la seva estructura i diversitat, el cicle de vida-, a partir de construir el concepte de nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb el medi; de relació, com a capacitat de captar estímuls i donar respostes; i de reproducció com a generació de nous individus a partir de progenitors als quals s’assemblen. En aquest model és important no estudiar l’organisme aïllat, sinó formant part d’un medi amb el qual interacciona.
• Un model del planeta Terra i de l’Univers, per explicar com interaccionen els seus components, quina és la seva estructura, com canvien i evolucionen en el temps.
• Un model per explicar regularitats en els sistemes físics, ja siguin mecànics, òptics o elèctrics, a partir d’identificar els components, la seva estructura, les forces que hi intervenen i la seva relació amb els canvis a que donen lloc, les fonts d’energia i com es transfereix aquesta.
• Fragments de la ponència de Neus Sanmartí (2.005) Aprendre Ciències: Connectar l’experiència, el pensament i la Parla a través de models.”Curs per a l’actualització de l’ensenyament /aprenentatge de les ciències naturals, materials de formació, Generalitat de Catalunya, Departament d’educació, pp49-69.
LA CI ÈNCI A A L’EDUCACI Ó I NFANTI L I PRI MÀRI A
MODEL ÉSSER VI U MODEL MATÈRI A MODEL SI STEMES FÍ SI CS
MODEL UNI VERS- PLANETA TERRA
COM SÓN, QUÈ FAN?
LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DI VERSI TAT EVOLUCI Ó CI CLE DE LA VI DA ...
ESTRUCTURA PROPI ETATS CANVI S TI PUS CI CLE ...
L’ESTRUCTURA LES REGULARI TATS TRANSFERÈNCI A D’ENERGI A ...
ESTRUCTURA CANVI S L’EVOLUCI Ó CARACTERI STÍ QUES DELS COMPONENTS ...
COM HO FEM: HO I MAGI NEM, HO EXPLI QUEM, REPRESENTEM
ES NODREI XEN (I NTERCANVI EN MATÈRI A I ENERGI A AMB EL MEDI )
ES RELACI ONEN (CAPTEN ESTÍ MULS I DONEN RESPOSTA)
ES REPRODUEI XEN (PROVENEN DE PROGENI TORS ALS QUALS S’ASSEMBLEN) I QUE ESTAN FORMATS PER CÈL·LULES. ...
ESTÀ FORMADA PER PARTÍ CULES MOLTES, MOLT PETI TES UNI DES MÉS O MENYS FORTAMENT MÉS O MENYS ORDENADES QUE ES CONSERVEN EN ELS CANVI S QUE ES MOUEN MÉS O MENYS ...
TENI NT EN COMPTE LES FORCES QUE ACTUEN. COM I NTERACCI ONEN (LLEI S) ...
A PARTI R D’I MAGI NAR UN MODEL DE FUNCI ONAMENT DE L’UNI VERS I DEL PLANETA TERRA. ...
EL QUÈ
ANI MALS VERTEBRATS I I NVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR I SENSE FLOR FONGS ÉSSER HUMÀ MI CROORGANI SMES ELS ÉSSERS VI US EN UN MEDI ECOSI STEMES...
MATERI ALS. MATERI ALS I RESI DUS, AI GUA, AI RE, PAPER, PLÀSTI C, METALLS, ROQUES, ALI MENTS, COMBUSTI BLES...
SI STEMES MECÀNI CS SI STEMES ELÈCTRI CS SI STÈMES ÒPTI CS ...
EL SI STEMA SOLAR LES ROQUES: EL SÒL ELS EMBOLCALL QUE FORMEN LA TERRA: ATMOSFERA HI DROSFERA LI TOSFERA (PART SÒLI DA) ...
( A partir del quadre de la Neus Sanmartí)
Problema, Problema, pregunta inicialpregunta inicial
ExperiènciaExperiència
(percepcions)(percepcions)
Gènesi d’explicacions Gènesi d’explicacions (models)(models)
i representació a través i representació a través de diversos llenguatgesde diversos llenguatges
Preguntes de Preguntes de l’adultl’adult
diversitat / regularitatsmatèria / energia
passat /present (temps)aquí / allà (espai)
canvis / conservaciólinealitat / multicausalitatautonomia / interaccions,
interdependènciaelements / estructura
continuitat / discretitzaciómacro / microfets / model
....
Intercanvi de punts Intercanvi de punts de vistade vista
(contrast(contrast--regulació)regulació)
Ajust ‘experiènciaAjust ‘experiència--model’model’
Nova experiència
en relació
a
PROCÉS D’ENSENYAMENTPROCÉS D’ENSENYAMENT--APRENENTATGEAPRENENTATGE
Oral, gest, dibuix, escritOral, gest, dibuix, escrit
El món real: fenòmens
Crear contextos per: obtenir dades, fer-se preguntes,
crear dubtes i cercar explicacions
CEIP GinestaCEIP Ginesta
CEPA Oriol MartorellCEPA Oriol Martorell
CEIP Ramon LlullCEIP Ramon LlullSant NicolauSant Nicolau
Models explicatius personals
objecte/fenomen
EVOLUCIÓaplicant pensament i activitat
Models explicatiuscientífics
L’aprenentatge científic: un procés d’evolució de les idees dels nens i nenes
Jordi Martí. U de V.
ELS MODELS EVOLUCIONEN
MODELS CONSTRUÏTS
EN L’AULAM1
FETS DEL MÓN
MODELS DELS NENS I LES NENES
M3
MODELS DE LA CIÈNCIA
M2
Procediments propis de la ciència
Procediments
Processos científicsHabilitats intel·lectuals que caracteritzen
les metodologies científiques
Tècniques científiquesHabilitats psicomotores que permeten
observar o recollir informació
Grup ICE UAB
Procediments propis de les ciències : Processos
OBSERVAR• Observar• Comparar• Identificar semblances i diferències• Mesurar• Agrupar• Ordenar• Classificar• Fer estimacions
PLANTEJAR QÜESTIONS• Identificar problemes relacionats amb la ciència• Buscar la informació sobre el tema• Definir preguntes per ser comprovades
FORMULAR HIPÒTESIS• Plantejar una resposta possible que ha de ser provada
IDENTIFICAR VARIABLES• Identificar les variables que poden afectar la variable
dependent. Per fer-ho cal examinar el subjecte o objecte del problema i les circumstàncies o ambient que l’envolta.
EXPERIMENTAR• Planificar: definir detalladament un pla de treball que permeti obtenir
resultats que confirmin o no la hipòtesi proposada• Dissenyar: descriure detalladament el pla de treball• Comprovar: dur a terme el pla de treball que s’ha proposat en el
disseny de la investigació• Recollir dades: cal recollir-les en les condicions que proposa el
disseny
COMUNICAR• Presentar un informe• Discutir• Argumentar• Justificar• Resumir• Utilitzar diferents llenguatges (dibuixos, maquetes, corporal, gràfics,
taules, ...)• Elaborar respostes/conclusions
INTERPRETAR LA INFORMACIÓ• Trobar relacions• Fer prediccions• Extrapolar i interpolar• Inferir (deduir)• Formular models
Grup ICE UAB
Procediments propis de les ciències: Tècniques
REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE MESURA• Ús d’instruments de mesura: cinta mètrica, proveta, cronòmetre,
termòmetre, interfície, ...• Construcció i calibratge d’instruments senzills de mesura:
balança, dinamòmetre, lupa, ...• Tècniques de mesura indirecta• Estimació de quantitats “calculant a ull”, comparant, utilitzant
referències, ...
REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS ÒPTICS• Ús de lupa de mà, lupa binocular, webcams, càmera fotogràfica,
càmera de vídeo, ...
REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE LABORATORI• Realització de muntatges senzills• Ús i conservació del material de vidre
REFERENTS A LA RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ• Tècniques per recollir i conservar mostres• Construcció i manteniments d’hàbitats• Tècniques de conservació d’aliments
REFERENTS A LA DISSECCIÓ• Manipulació correcta de tisores, cubetes, ...
REFERENTS AL MUNTATGE DE CIRCUITS ELÈCTRICS• Realització de connexions entre els diferents elements d’un circuit• Ús de tornavís, cinta aïllant, eines per pelar cables, ...
REFERENTS A L’EXPERIMENTACIÓ QUÍMICA• Tècniques per traspassar materials sòlids i líquids• Tècniques per filtrar, decantar, evaporar, cristal·litzar, ...
REFERENTS AL TREBALL DE CAMP• Ús de brúixola i altres tècniques d’orientació• Ús de materials adequats en funció del que es vagi a recollir al
camp: bosses, capses, pots, ...• Tècniques per recollir mostres seguint uns criteris establerts• Lectura i interpretació d’instruccions per a la realització de treballs
de camp
REFERENTS A LA RECOLLIDA DE DADES• Ús de fitxers, índexs i altres tècniques de documentació (llibres,
revistes, TIC, ...) • Preparació i realització d’enquestes• Representació de la informació en gràfics, taules i quadres• Redacció d’informes• Ús de documents i de diferents mitjans de comunicació
Grup ICE UAB
Mecanismes
Què passaria si?
Com t’expliques que?
Dinàmica
Com passa?
Com canvia?
Estructura
Què hi ha?
Com és?
INTERPRETACIÓ
NOVES HIPÒTESIS
DESCRIPCIÓ
Preguntes d’interès científic
Grup ICE UAB
Preguntes sobre un text
- Literals: possibilita conèixer el text-Per exemple, preguntar: Què diu el text?
- Inferencials: possibilita utilitzar tota la informació conceptual que es dóna per suposada
-Per exemple, preguntar: Quines coses no diu el text però necessitem saber per entendre’l?
- Avaluatives: possibilita fer un judici de valor sobre la utilitat de la informació
-Per exemple, preguntar: quines són les idees importants, quines són les que em diuen que no sabia…?
- Creatives: possibilita ampliar el camp de lectura, deduir, relacionar, aplicar…
-Per exemple, preguntar: Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees em són útils per interpretar altres fenòmens…? (Adaptació de Wilson i Chalmers, 1988)(Adaptació de Wilson i Chalmers, 1988)
Justificació de les observacions efectuades a partir de la teoria de referència.
Descripció de les observacions efectuades
Descripció del procediment de la pràctica
Enumeració d’objectes,
materials, aparells…
Per què passa?
Què passa?Què faig?Què tinc?
JUSTIFICAR EXPLICAR DESCRIURE
Preguntes per ajudar a parlar i escriure sobre els experiments
Oral
Escrit
Simbòlic
Gràfic
PROMOURE LLENGUATGES DIFERENTS
Escola Heura
Escola Dovella
Escola Coves d’en Cimany
Escola BellaterraEscola Orlandai
Comunicar mitjançant maquetes
Quin camí fan el pa i l’aigua a dins el cos? Idees inicials. Confecció de la maqueta.
CEIP “La Salut” (Collbató)
Els Els éssers vius en el seu medi:éssers vius en el seu medi: En quEn què he de è he de pensar per situar-los en el lloc adequat de la pensar per situar-los en el lloc adequat de la
maqueta?maqueta?
CEIP “Coves d’en Cimany”
Imaginem l’entorn i construim un mural
Treball col·lectiu a partir de la conversa
- Què us sembla que hi trobarem? -Arbres!
- I en els arbres un ocell i esquirols.- A terra formigues.-També arietes...- Cucs de bola.
-I un ocell que menja molles de pa del terra.-Hi ha una serp per entremig de les herbes!-No que estan a la selva! A l’Àfrica!-També hi ha cucs sota terra.- I com estan els
cucs? Enterrats? Aixafats?
- Tenen un forat que fan per sortir.
-També hi ha un talp, però no se com són. -Jo se que als troncs dels arbres hi ha aranyes que pugen i baixen.-Sota terra hi ha un escarabat dins d’un forat.
CEIP Costa i Llobera
Model de reproducció dels peixos
CEIP “Costa i Llobera.” 1r
Observem els escarabats
CEIP “Costa i Llobera. 2n”
Observar i descriure el moviment
Representar el moviment
EL MOVIMENT DE L’INSECTE PAL
Els grills
EI 1-2 anys
EB Barrufets
Comunicar amb gestos
Els sòlids. 5è. Ceip Coves d’en Cimany
AVALUACIÓ DE L’ANTICIPACIÓ I AVALUACIÓ DE L’ANTICIPACIÓ I PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓPLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ
En petits grups, cooperativament, els En petits grups, cooperativament, els alumnes acorden què han de pensar alumnes acorden què han de pensar i/o fer per resoldre una tasca.i/o fer per resoldre una tasca.
Aquest acord cal Aquest acord cal avaluar-loavaluar-lo//regular-loregular-lo perquè no hi hagi errorsperquè no hi hagi errors
Gestió de l’aula
Aprendre, un diàleg entre punts de vista
D’una conversa centrada en la mestra ... ... a una teranyina
d’intervencions
Treball cooperatiuValors, normes i actituds
I a més...
Hem de tenir present:
• Com gestionem l’organització del grup.• Com ajudem als alumnes a regular el seu
propi aprenentatge. ( Idees sobre avaluació)
• Com utilitzem les eines, què hi ha previ a la seva utilització.
Top Related