TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
1
Document 1. Memria i annexes Document 2. Plnols Document 3. Plec de prescripcions tcniques Document 4. Amidaments, preus i pressupost
Document 1.1 memria Document 1.2 annexos
DOCUMENT 1. - MEMRIA I ANNEXOS Ajuntament de Verges
TEXT REFS DEL PROJECTE DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
2
1. Objecte del projecte i resum executiu. 2. Antecedents.
3. Referncies histriques i altres condicionants. 4. Descripci de lmbit dactuaci. 5. Estat Actual. 6. Memria explicativa de lactuaci. 7. Descripci esquemtica de la proposta. 8. Descripci detallada de lactuaci 9. Compliment de normatives. 10. Supressi de barreres arquitectniques. 11. Altre normativa vigent rellevant. 12. Expropiacions i ocupacions temporals. 13. Termini i programaci dexecuci de les obres. 14. Termini de garantia. 15. Revisi de preus. 16. Seguretat i salut. 17. Control de qualitat. 18. Classificaci del contractista. 19. Preceptes legals. 20. Contingut del projecte. 21. Permisos i autoritzacions. 22. Estudi geotcnic. 23. rgan promotor. 24. Pressupost. 25. Annex 1 - Xarxa de Sanejament 26. Annex 2.1 - Clculs denllumenat: elctrics 27. Annex 2.1 Clculs denllumenat: lumnics 28. Annex 3.1 Memria de lestudi de seguretat i salut 29. Annex 3.2 - Plec de prescripcions tcniques de seguretat i salut 30. Annex 3.3 - Estudi de seguretat i salut: plnols 31. Annex 4 - Programa de gesti de residus
DOCUMENT 1.1. -MEMRIA
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
3
NDEX
1 OBJECTE DEL PROJECTE I RESUM EXECUTIU. .................................................................... 6
2 ANTECEDENTS. .................................................................................................................. 6
3 REFERNCIES HISTRIQUES I ALTRES CONDICIONANTS. ................................................. 9
4 DESCRIPCI DE LMBIT DACTUACI. ............................................................................ 10
5 ESTAT ACTUAL. ................................................................................................................ 10
6 MEMRIA EXPLICATIVA DE LACTUACI. ........................................................................ 11
7 DESCRIPCI ESQUEMTICA DE LA PROPOSTA. ................................................................ 14
8 DESCRIPCI DETALLADA DE LA PROPOSTA. .................................................................... 15
8.1 . MOVIMENTS DE TERRES I ENDERROCS. ................................................................................. 15 8.2 . VIALITAT, AFIRMAT I PAVIMENTACI. .................................................................................. 15
8.2.1 Esplanada ........................................................................................... 15
8.2.2 Secci estructural del ferm .................................................................... 16 8.2.3 Sub-base ............................................................................................ 16 8.2.4 Cadncia dassaig: ............................................................................... 16 8.2.5 Base .................................................................................................. 17 8.2.6 Paviments de peces de formig ............................................................. 17
8.3 . CLAVEGUERAM ............................................................................................................. 17 8.4 . XARXES DE SERVEIS ....................................................................................................... 19
8.4.1 Xarxa elctrica .................................................................................... 19 8.4.2 Xarxa dabastament daigua .................................................................. 20 8.4.3 Xarxa de gas natural ............................................................................ 20 8.4.4 Xarxa de telefonia ................................................................................ 20 8.4.5 Xarxa de fibra ptica ............................................................................ 21
8.5 . JARDINERIA I REG ......................................................................................................... 21 8.6 . MOBILIARI URB ........................................................................................................... 21 8.7 . SENYALITZACI ............................................................................................................ 21 8.8 . ENLLUMENAT PBLIC ...................................................................................................... 21
8.8.1 Reglaments que afecten a la installaci.................................................. 21 8.8.2 Titular i dades ..................................................................................... 22 8.8.3 Emplaament ...................................................................................... 22 8.8.4 Tipus dinstallaci. classificaci elctrica. manteniment. ........................... 22 8.8.5 Caracterstiques del subministrament ..................................................... 22 8.8.6 Previsi de potncies elctriques ............................................................ 23 8.8.7 Escomesa ........................................................................................... 24 8.8.8 Equip de mesura .................................................................................. 24 8.8.9 Dispositius de protecci ........................................................................ 24 8.8.10 Conductors. canalitzacions. ................................................................... 24 8.8.11 Lluminries ......................................................................................... 25 8.8.12 Columnes ........................................................................................... 25 8.8.13 Protecci de contactes indirectes ........................................................... 26 8.8.14 Protecci de contactes directes .............................................................. 26 8.8.15 Caixes ................................................................................................ 27 8.8.16 Clcul de les lnies elctriques. .............................................................. 27 8.8.17 Clculs lumnics. .................................................................................. 28
9 COMPLIMENT DE NORMATIVES ........................................................................................ 28
10 SUPRESSI DE BARRERES ARQUITECTNIQUES ............................................................. 28
10.1 ITINERARIS DE VIANANTS................................................................................................. 29 10.2 PAVIMENTS. ................................................................................................................ 29 10.3 GUALS. ...................................................................................................................... 29 10.4 APARCAMENTS.............................................................................................................. 29 10.5 SENYALS VERTICALS. ...................................................................................................... 29 10.6 ELEMENTS URBANS DIVERSOS. .......................................................................................... 30 10.7 PROTECCI I SENYALITZACI DE LES OBRES EN LA VIA PBLICA. .................................................. 30
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
4
11 ALTRA NORMATIVA VIGENT RELLEVANT .......................................................................... 30
11.1 VIALITAT .................................................................................................................... 30 11.2 XARXES DE SERVEIS ....................................................................................................... 31
11.2.1 Xarxa de sanejament ........................................................................... 32
11.2.2 Xarxa de provement daigua ................................................................. 32 11.2.3 Xarxa denergia elctrica / enllumenat .................................................... 33 11.2.4 Xarxa de telecomunicacions .................................................................. 33 11.2.5 Xarxa de gas ....................................................................................... 34
11.3 BARRERES URBANSTIQUES .............................................................................................. 34 11.4 SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL .................................................................................. 34
12 EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS ................................................................. 35
13 TERMINI I PROGRAMACI D'EXECUCI DE LES OBRES ................................................... 35
14 TERMINI DE GARANTIA ................................................................................................... 35
15 REVISI DE PREUS .......................................................................................................... 35
16 SEGURETAT I SALUT ........................................................................................................ 36
17 CONTROL DE QUALITAT ................................................................................................... 36
18 CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA ............................................................................... 36
19 PRECEPTES LEGALS. ........................................................................................................ 36
20 CONTINGUT DEL PROJECTE ............................................................................................. 37
21 PERMISSOS I AUTORITZACIONS...................................................................................... 38
22 ESTUDI GEOTCNIC ......................................................................................................... 39
23 RGAN PROMOTOR .......................................................................................................... 39
24 PRESSUPOST ................................................................................................................... 39
25 ANNEX 1. -XARXA DE SANEJAMENT ................................................................................. 43
25.1 INTRODUCCI .............................................................................................................. 43 25.2 ANTECEDENTS .............................................................................................................. 43 25.3 CLCUL DE CABALS ........................................................................................................ 44
25.3.1 Aiges pluvials .................................................................................... 44 Metodologia de clcul............................................................................................. 44 Conques 47 Estimaci dels cabals ............................................................................................. 48 25.3.2 Aiges residuals................................................................................... 49 Metodologia de clcul............................................................................................. 49 Conques 50 Estimaci dels cabals ............................................................................................. 51
25.4 DIMENSIONAMENT I TRAAT ............................................................................................. 52 CRITERIS HIDRULICS ........................................................................................................... 52 EQUACIONS ........................................................................................................................ 53 ESQUEMA DE CLCUL ............................................................................................................. 54 CONCA XARXA DAIGES RESIDUAL 1 ......................................................................................... 54 CONCA XARXA DAIGUA RESIDUAL 2 .......................................................................................... 56 CONCA XARXA DAIGUA PLUVIAL 1 I 2 ........................................................................................ 57 CONCA XARXA DAIGUA PLUVIAL 3 ............................................................................................. 58 CONCA XARXA DAIGUA PLUVIAL 4 ............................................................................................. 60 25.5 ANLISIS DELS RESULTATS I CONCLUSIONS ........................................................................... 61
26 ANNEX 2.1. CLCULS DENLLUMENAT: ELCTRICS ........................................................ 64
27 ANNEX 2.2. CLCULS DENLLUMENAT: LUMNICS ......................................................... 65
28 ANNEX 3.1. -MEMRIA DE LESTUDI DE SEGURETAT I SALUT .......................................... 68
28.1 OBJECTE D'AQUEST ESTUDI .............................................................................................. 68
28.2 CARACTERSTIQUES DE L'OBRA .......................................................................................... 68
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
5
28.2.1 Descripci de lobra i situaci. ............................................................... 68 28.2.2 Pressupost, termini dexecuci i m d'obra .............................................. 68 28.2.3 Interferncies i serveis afectats ............................................................. 68 28.2.4 Unitats constructives que composen l'obra .............................................. 69
28.3 RISCS ....................................................................................................................... 69 28.3.1 Riscs professionals. .............................................................................. 69 28.3.2 Riscs produts per agents atmosfrics ..................................................... 70 28.3.3 Riscs elctrics ...................................................................................... 70 28.3.4 Riscs d'incendi ..................................................................................... 70 28.3.5 Riscs de danys a tercers. ...................................................................... 70
28.4 PREVENCI DE RISCS PROFESSIONALS ................................................................................. 70 28.4.1 Proteccions individuals.......................................................................... 70 28.4.2 Proteccions col.lectives ......................................................................... 70 28.4.3 Formaci ............................................................................................ 71 28.4.4 Medecina preventiva i primers auxilis ..................................................... 71 28.4.5 Normes bsiques de seguretat ............................................................... 71
28.5 PREVENCI DE RISCS DE DANYS A TERCERS ........................................................................... 72 28.6 PLA DE SEGURETAT I SALUT .............................................................................................. 72
29 ANNEX 3.2. -PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES DE SEGURETAT I SALUT ................... 74
29.1 DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACI .................................................................................... 74 29.2 PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT ............................................................................ 74 29.3 CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCI ............................................................................ 75 29.4 EQUIPS DE PROTECCI INDIVIDUAL (EPI) .............................................................................. 76 29.5 SISTEMES DE PROTECCIONS COLLECTIVES (SPC) .................................................................... 77 29.6 SERVEIS DE PREVENCI ................................................................................................... 77 29.7 COMIT DE SEGURETAT I SALUT ......................................................................................... 78 29.8 INSTALLACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT .......................................................................... 78 29.9 CONDICIONS ECONMIQUES ............................................................................................. 78 29.10 AVS PREVI ............................................................................................................... 78 29.11 PLA DE SEGURETAT I SALUT ........................................................................................... 78 29.12 LLIBRE D'INCIDNCIES ................................................................................................. 79
30 ANNEX 3.3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT: PLNOLS ................................................ 80
31 ANNEX 4. -PROGRAMA DE GESTI DE RESIDUS ............................................................... 82
31.1 TIPOLOGIA DE RESIDUS GENERATS ...................................................................................... 82 31.2 RESIDUS PRINCIPALS ...................................................................................................... 82 31.3 ALTRES RESIDUS ........................................................................................................... 83 31.4 VIES DE GESTI DE RESIDUS ............................................................................................ 83
31.4.1 Marc legal ........................................................................................... 83 31.4.2 Procs de descontrucci ........................................................................ 83 31.4.3 Gesti dels residus ............................................................................... 84 31.4.4 Gesti dels residus ............................................................................... 85 31.4.5 Gestors de residus ............................................................................... 86
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
6
1 Objecte del projecte i resum executiu.
El present projecte t com a objecte la definici i valoraci de les obres
ordinries darranjament de la Ciutat Medieval de Verges, amb una superfcie total
de 3.658,03 m de sl destinat a sistema urbanstic de comunicacions, subsistema
de xarxa viria, que inclou tots el vials, places i espais lliures situats dins lmbit
dactuaci.
El projecte contempla totes les obres auxiliars necessries per a larranjament
de la Ciutat Medieval, tant pel que fa els acabats com els serveis, concretament: la
pavimentaci integral de lmbit a un nic nivell, construcci duna xarxa separativa
de recollida daiges pluvials i residuals, previsi duna escomesa per finca a les
dues xarxes, substituci i ampliaci de la xarxa dabastament daigua potable,
installaci dhidrants, renovaci de lenllumenat pblic, trenat de les xarxes de
serveis existents i soterrament dels creuaments, collocaci de mobiliari urb i
plantaci puntual darbrat amb installaci de xarxa de reg.
El pressupost dexecuci per contracte de les obres (IVA incls) s de
802.075,55 , i es preveu finanar en part amb els 400.000 de subvenci
obtinguda en el PUOSC, per lanualitat 2012, i laportaci de recursos municipals
que quedaran reduts per la possible subvenci sollicitada al FEDER Catalunya
2007-2013, eix 4, programa Viure al Poble.
El termini previst per a lexecuci de les obres s de 12 mesos.
2 Antecedents.
El nucli urb de Verges, amb una intensitat edificatria alta i carrers molt
estrets i discontinus, nicament disposa de tres espais amplis que conformen
petites places: la Plaa Onze de Setembre, la Plaa Major i la Placeta.
Lorganitzaci daquests espais es configura pel buit creat per les edificacions,
per cap respon a una idea generadora dun s que se sustenti en un disseny en
positiu de lespai. Les places i els carrers estan pavimentats des de fa temps, sense
un criteri urbanstic predefinit, les obres ms recents responien a necessitats
immediates i no anaven ms enll dintentar resoldre una necessitat concreta. Els
materials emprats en la pavimentaci, el mobiliari i la canalitzaci dels serveis
utilitzats sn un veritable catleg, sense una idea unitria ni un criteri a seguir. Els
vials no compleixen les disposicions sobre la supressi de barreres arquitectniques
i la circulaci s complexa, tant pels vianants com pel trnsit rodat. El cas ms
significatiu daquest fet es fa pals a la Plaa Major que, tot i ser el lloc ms
emblemtic del municipi, s una taca contnua daglomerat asfltic.
Lany 2004, lAjuntament va iniciar la renovaci del nucli urb mitjanant
lexecuci del projecte darranjament de la Plaa Onze de Setembre i el seu entorn
ms immediat, amb la voluntat de marcar una pauta a seguir en quan els criteris i
els materials a emprar en les futures actuacions. Aquest projecte va ser
subvencionat pel PUOSC del quadrienni 2004-2007.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
7
Com a continuaci de la renovaci iniciada es va presentar al PUOSC 2008-
2012 un projecte general de renovaci del nucli urb, amb el pretext de lexecuci
del Pla director de clavegueram, integrat per quatre fases: les dues primeres,
situades a la ciutat medieval i a part del primer eixample, a ms de la construcci
de la xarxa de sanejament prevista en el Pla director de clavegueram proposava la
renovaci integral dels serveis, els paviments i el mobiliari urb. La fase
corresponent a la ciutat medieval ha estat subvenciona amb 400.000 per a
lanualitat 2012, tot i lAjuntament t previst sollicitar lanticipaci de la seva
execuci.
Ats que el primer eixample no va obtenir subvenci, lAjuntament va
extreure de lactuaci lelement ms representatiu daquest mbit: la plaa Major, i
el va presentar als Fons estatals dinversi local, aprovat pel Real Decret Llei
9/2008. Nogensmenys, i tenint en compte que abans de la seva redacci es
coneixia la quantitat de la subvenci a obtenir, es va preveure la seva execuci en
dues fases, la primera, en fase dexecuci, cont la part central de la Plaa; i la
segona els espais perimetrals i diferents elements de serveis i acabat de la part
central.
Amb la finalitat de poder executar la segona fase de la Plaa Major i ordenar
la resta despais pblics no subvencionats pel PUOSC 2008-2012, lAjuntament va
veure en el FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, programa Viure al Poble, leina
idnia per impulsar la renovaci daquest mbit del nucli urb, i aix recuperar part
del cam perdut vers altres municipis que van iniciar aquesta transformaci fa molts
anys.
Amb aquesta finalitat sha presentat a aquesta subvenci un projecte global a
executar en cinc fases: la plaa Major 2a fase, loficina de turisme, la ciutat
medieval, el carrer Major i el carrer dels Bous.
Amb lesperana dobtenir subvenci daquest programa i addicionar-la a
lobtinguda en el PUOSC 2012, lAjuntament va encomanar la redacci del projecte
darranjament inicial de la ciutat medieval, per tal que fos possible avanar la
subvenci del PUOSC del 2012 al 2010 i poder-lo executar lany 2010.
El 5 de mar de 2010 la Comissi dels ST de Cultura i Mitjans de Comunicaic
de Girona van emetre informe desfavorable, i es va redactar un document amb la
proposta de modificaci del projecte dobres ordinries darranjament de la Ciutat
Medieval de Verges.
A lesmentada reuni la Comissi va acordar no aprovar el projecte ja que el
tractament formal dels espais presentaven alineacions que trencaven la tipologia de
cada espai accentuat en algun punt per la plantaci darbrat, aix com la
convenincia de buscar pel paviment un cromatisme ms similar.
Arran de les reunions efectuades amb els vens ja es van introduir en el
projecte una srie de modificacions, tot i que encara no shavia realitzat la
tramitaci corresponent.
Les modificacions que es van introduir arran daquest informe, van ser les
segents:
1. Tractament unitari de tot el paviment amb llambordes de formig de 20,80 x
17,30 x 7 cm de color arena, de la mateixa textura i color que lemprada a la
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
8
plaa Major a la zona reservada per a vianants, per de dimensions ms
redudes.
2. No semfatitza el especejament del paviment, nicament es preveuen dues peces
planes a la intersecci de les vessants de cada carrer per a una correcte
implantaci dels embornals.
3. Es modifiquen les vessants dalguns carrers per a una millor adaptaci dels
pendents al recorregut de la process.
4. Selimina tot larbrat, noms es conserven els elements existents davant
lAjuntament i lesglsia.
5. Es mantenen els tres gaons daccs a lAjuntament des de la placeta, la qual
cosa permet mantenir la rasant actual de lesplanada de davant i reduir en 60
cm. la diferncia de cotes amb el vial en el punt de mxim desnivell (d1,74 m. a
1,14 m.) i conseqentment el nombre de graons (d11 a 7).
6. Es canvia la forma de lescala de davant lAjuntament, els graons sn parallels i
langle es fa ms obts.
Al maig de 2010 la Comissi dels ST de Cultura i Mitjans van emetre un segon
informe favorable, fent pallesa la necessitat daprofundir i especificar alguns
aspectes de la proposta i de detallar parts del projecte.
Aix, es va realitzar una proposta que continuava les directrius fixades
anteriorment, tractant dexplicar-les duna manera ms amplia i aprofundint en el
detall. Es va fer una descripci del temes ms importants del projecte i es van
presentar tota una srie de plnols de detall per tal de que la proposta fos ms
entenedora.
A la reuni del 4 de juny de 2010 la Comissi dels ST de Cultura i Mitjans de
Comunicaci de Girona va acordar, finalment aprovar el projecte, tot i que quedava
condicionat a que les obres que afectin el subsl es facin sota control arqueolgic,
atesa lalta expectativa arqueolgica de la zona dactuaci.
Per altra banda, a linforme ems pel sotsinspector de la Regi
dEmergncies de Girona de la Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i
Salvaments del dia 15 de febrer de 2010, es manifesta que es disposi dhidrants
contra incendis per tal de cobrir la totalitat del risc, si ms no intentar garantir que
els vials que tinguin una amplada mnima lliure superior a 3,50 metres disposin
dhidrants contra incendis segons lannex de condicionants urbanstics i de protecci
contra incendis als edificis del Decret 241/94.
Malgrat que en el projecte de la ciutat Medieval, en un principi, no es va
grafiar, al seu entorn existeixen quatre hidrants contra incendis que li donen
cobertura:
- A la plaa Major
- A lencreuament del carrer Baix Empord amb el Rec.
- A lencreuament del carrer del Rec amb el carrer de la Font.
- Al carrer situat al sud del carrer del Rec, tamb anomenat del Rec.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
9
A ms a ms, del Pla director de les millores a realitzar a labastament
daigua potable, redactat per lempresa Sorea, sen preveu la installaci de varis
ms al seu entorn.
Per tant, no hi ha cap hidrant pressupostat en el projecte perqu no son
necessaris; tot i que sha decidit incloure la installaci de tres unitats dhidrants
com a millora en el plec de prescripcions tcniques per a la licitaci del contracte
dobres. Aix es degut a que la ciutat medieval est formada per carrers estrets i
sinuosos, i sha cregut oportuna la installaci dels tres hidrants, tal com es pot
apreciar en el plnol de projecte 09.2 Proposta Xarxa dAigua/Reg i Hidrants, de
manera que acompleixin les determinacions establertes als art. 1 a 4 de lannex del
Decret 241/1994, tot i que recentment ha estat derogat per la disposici
derogatria de la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenci i seguretat en matria
dincendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
El present Text Refs t com a base el projecte original presentat el juliol del
2009, per inclou totes les modificacions esmentades. Tot i que el pressupost
dexecuci material no varia, al actualitzar lIVA al 18% el pressupost per contracte
aumenta respecte a loriginal.
3 Referncies histriques i altres condicionants.
La part ms antiga del nucli urb de Verges s de lpoca medieval. Daquesta
data en queden les restes de lantiga ciutat murallada, de la qual en sn mostres la
plaa Major, on hi ha una porta que era l'entrada a la vila, la torre quadrada del
segle XIII i la circular del segle XV. Dins la zona murallada hi trobem lesglsia,
restes de lantic castell del segle XII, que ocupava el lloc on ara hi ha lAjuntament i
la Placeta, i carrers com el del Riboss o el de lEsglsia que conduen a la porta
oest de la muralla. Lnic vestigi del castell s una paret duns deu metres de llarg
per cinc dalt que actualment forma part de la Casa de la Vila.
Leixample del nucli urb data dels segles XVII i XVIII. La relativa tranquillitat
que va viure lEmpord en aquests temps va permetre un important creixement del
poble, fent insuficient el recinte murallat i creixent cap els afores, seguint els
camins que portaven a les portes de sortida o adossant-se a la muralla. Els carrers
Major, dels Bous, Ample, dels Valls, de Fora, entre altres, formen part daquest
creixement. Al mig, entre la ciutat murallada i el primer eixampla, de forma
atzarosa, es va configurar la Plaa Major.
El nucli antic de la ciutat murallada, observat amb certa perspectiva histrica
permet la lectura dels seus indrets com el resultat de la superposici daccions
artificialment transformadores dun paisatge no esttic, on del lligam entre el vell i
el nou ha desdevenir la complexitat de les relacions entre els diferents elements
que poden arribar a sser identificats (el Castell, la torre quadrada, la torre circular,
l'esglsia, la muralla, ...).
Les realitats a valorar i protegir serien trades en el seu esperit ms ntim si
fossin congelades en el temps, es convertirien en mscares inexpressives dun
passat artificialment paralitzat que contradiria el carcter canviant i superposat fruit
duna histria viva, que es la que dona valor a les realitats urbanes a les que hem
fet esment.
Probablement, cap altre municipi est tant mediatitzat per un acte cultural
com s el poble de Verges amb la celebraci de la Process, dorigen religis ha
esdevingut una veritable manifestaci popular, declarada Festa Tradicional dInters
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
10
Nacional per decret 413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificaci
dinters nacional de determinades manifestacions culturals, ara regulat per la Llei
2/1993, de 5 de mar.
Aquesta manifestaci cultural condiciona la configuraci de tots els espais
pblics del poble, sobretot pel que fa la disposici del mobiliari urb que
forosament sha de preveure com un espai difan, tan als carrers com en els altres
espais pblics ms amplis.
Atesa la histria del lloc, sha de tenir en compte que qualsevol actuaci en el
subsl de la ciutat medieval shaur de sotmetre prviament a una prospecci
arqueolgica tutelada per la Direcci General de Patrimoni Cultural de la Generalitat
de Catalunya
4 Descripci de lmbit dactuaci.
Lmbit dactuaci del projecte est delimitat al nord per la plaa Major, al sud
pel rec del Mol, a llevant pel carrer Canonge Iglesias i a ponent pel carrer dels
Bous. T una superfcie total aproximada de 12.060 m, dels quals 3.658,03 m
estan destinats a sistema urbanstic de comunicacions, subsistema de xarxa viria,
que inclou tots el vials, places i espais lliures i que sn els terrenys que el projecte
pretn arranjar.
Els carrers sn estrets, sinuosos i amb pendents rellevants. De la part ms
alta, situada a ponent de la plaa Major, a la part ms baixa, al final del carrer dels
Bous, hi ha un desnivell de 4,37 metres.
Lespai urb ms ampli d ela ciutat medieval s la Placeta, que en forma dele
voreja ledifici de lAjuntament i t un desnivell de 2,17 m des de la part nord fins la
sud.
5 Estat actual.
Els carrers i el altres sistemes urbanstics existents dins lmbit de lactuaci
no han estat mai renovats duna manera integral, el serveis sn obsolets i
insuficients, les voreres estretes i el paviment de la calada i la vorera est
completament deteriorats. Cap espai pblic incita a les relacions socials, el mobiliari
urb i larbrat s inexistent, no hi ha llocs de recs
Les niques actuacions efectuades a la via pblica responen a les obres
efectuades per les companyies subministradores per installar els seus serveis i per
les obres privades, que solucionen a lespai pblic els problemes de rasants de les
seves finques, amb la qual cosa lespai pblic esdev un pla apedaat, amb
pendents puntuals desproporcionades i amb graons i rampes daccs a les finques
privades que lenvaeixen.
Pocs dels edificis existents conserven vestigis de les construccions medievals,
tot i que alguns contenen materials, textures, colors, formes i proporcions que en
recorden el seu carcter.
Les plantes baixes dels edificis estan ocupades majoritriament per a ls
dhabitatge, la qual cosa no afavoreix les relacions socials a lespai pblic. El
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
11
projecte haur dincentivar el canvi daquesta tendncia, probablement
acompanyada de la formulaci i la tramitaci duna figura urbanstica adient que
reguli aquests usos.
6 Memria explicativa de lactuaci.
El projecte pretn sser linstrument dintervenci integral de lmbit
dactuaci proposat. Ha de permetre regenerar el teixit urb i fer-lo atractiu tant
pels vilatans com pels turistes, millorant la qualitat de vida dels residents i evitant
la despoblaci. s una llei emprica que la iniciativa pblica ha de ser limpulsora de
la transformaci urbana, la renovaci de lespai pblic indueix a la rehabilitaci de
les finques privades, i amb aquesta es faran palesos els elements arquitectnics
rellevants, ara ocults. A ms a ms, el projecte ha de posar en valor el patrimoni
arquitectnic medieval existent al municipi, ara confs en el monocronisme
existent.
Els elements ms rellevats daquest mbit sn lesglsia i ledifici de
lAjuntament, que es relacionen mitjanant la Placeta, motiu pel qual s lespai que
t un disseny ms acurat, seguint la pauta establerta a la plaa Major.
La placeta actual s un espai de pas i aparcament, nicament la part situada
davant lAjuntament esdev un rac destada. T un pendent considerable,
enlairant-se ms de dos metres des de la seva part sud-est a la nord-oest. Cal
donar-li el pendent adequat per a la connectivitat dels dos extrems i el pas de la
Process i, alhora, generar espais planers per a la seva funci de plaa.
Paviment
El tractament de tot el paviment es unitari, amb llambordes de formig de 20
x 40 x 7 cm de color arena, de la mateixa textura i color que lemprada a la plaa
Major a la zona reservada per a vianants. A ms, no semfatitza lespecejament del
paviment. Imatge del paviment escollit a la Plaa Major
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
12
A tot lmbit de la proposta, el
despecejament es
far amb la mateixa
direcci i orientaci,
que precisament
continua les directrius
del que hi ha a la
Plaa Major.
Daquesta manera, es pretn unificar la
plaa amb la resta del
poble i aconseguir una
lectura homogenea de
tot lespai.
Imatge unitria de la Plaa Major i el Projecte de Ciutat Medieval
Criteri de recorregut de les aiges
Laigua es recull mitjanant embornals de fosa situats al llarg de tot lmbit. El nombre i posici daquests depen de factors com la pendent del carrer, la superfcie a recollir i la direcci de les aiges.
Per altra banda, el paviment crear les pendents necessaries per tal de poder
realitzar la recollida correctament, tal i com ja es va fer al projecte de la Plaa Major:
Imatge del recoprregut de les aiges
emprat a la Plaa Major
Recorregut de les aiges
pendent %
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
13
Pendents i rasants
La diferncia de rasant entre lespai adjacent a lAjuntament i les edificacions
confrontants se soluciona amb una graderia dinmica, que parcialment esdev una
escala. Tot i aix, es mantenen els tres graons daccs a lAjuntament des de la
Placeta, la qual cosa permet mantenir la rasant actual de lesplanada de davant i
reduir en 60 cm. la diferncia de cotes amb el vial en el punt de mxim desnivell
(d1,74 m. a 1,14 m.) i conseqentment el nombre de graons (d11 a 7). Per altra
banda, laccs adaptat es realitza per lentrada posterior.
Les pendents i rasants tamb permeten que ledifici situat enfront de
lAjuntament, la casa de cultura tingui un accs adaptat.
Els graons de la Plaa de lAjuntament tindrn un davanter de corten,
sistema que ja sha emprat al projecte de la Plaa Major:
Imatge dun dels espais de la Plaa Major
Vegetaci existent
Selimina tot larbrat, noms es conserven els elements existents davant lAjuntament, als laterals de lesglsia i a la petita plaa de devant de lesglsia:
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
14
7 Descripci esquemtica de la proposta.
El projecte contempla totes les obres auxiliars necessries per a larranjament
integral dels espais pblic que inclou, tant pel que fa els acabats com els serveis,
concretament: la pavimentaci integral de lmbit a un nic nivell, construcci
duna xarxa separativa de recollida daiges pluvials i residuals, previsi duna
escomesa per finca a les dues xarxes, substituci i ampliaci de la xarxa
dabastament daigua potable, installaci dels hidrants necessaris, renovaci de
lenllumenat pblic, trenat de les xarxes de serveis existents i soterrament dels
creuaments, collocaci de mobiliari urb i plantaci darbrat amb installaci de
xarxa de reg.
De manera esquemtica, les obres que es preveuen a totes les fases sn les
segents:
1. Realitzaci dels treballs de prospecci arqueolgica mitjanant lobertura de
cales per part dels arquelegs designats per lAjuntament i amb la tutela de la
Direcci General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
2. Enderrocament del paviment, voreres i altres elements existents.
3. Inspecci amb cmera de la xarxa de clavegueram unitria actual per valorar la
possibilitat dadequar-la o substituir-la.
4. Construcci duna nova xarxa de clavegueram daiges residuals per tal de
donar servei a totes les finques adjacents des dels vials pblics. La proposta no
soluciona el greu problema de clavegueram del reg del Mol, situat fora de
lmbit dactuaci, que shaur de solucionar amb lexecuci del Pla director de
clavegueram.
5. Tot i que Pla director proposa bsicament una xarxa unitria, per tal de no
sobrecarregar els collectors en alta seliminen en origen la major quantitat
daiges possible i s proposa la construcci duna xarxa de recollida daiges
pluvials, en aquells llocs on la dimensi del carrer permet el desdoblament de
la xarxa de clavegueram.
6. Renovaci de la xarxa daigua sense que es prevegi la installaci de cap
hidrants ats que els existents donen compliment a les determinacions de
document bsic SI, seguretat en cas dincendi, del Codi Tcnic de lEdificaci,
que facilitin la installaci dusos en els edificis privats.
7. Renovaci de la xarxa de telefonia, eliminant laria actual per una altra
trenada per les faanes i soterrada en els creuaments.
8. Renovaci de la xarxa de baixa tensi, eliminant laria actual per una altra
trenada per les faanes i soterrada en els creuaments.
9. No es preveu la installaci de la xarxa de gas natural, ats que la companyia
no ho considera.
10. Eliminaci de totes les barreres arquitectniques dels espais pblics i adequaci
dels pendents a la normativa daccessibilitat.
7. Pavimentaci unitria amb llambordes de formig de 20 x 40 x 7 cm de color
arena, de la mateixa textura i color que lemprada a la plaa Major a la zona
reservada per a vianants.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
15
11. Construcci dels davanters dels graons de les escales amb planxes de corten.
12. Collocaci de lluminries tipus HPS-204 de vapor de sodi (Vsap) sobre
columnes de 5,40 m per a lenllumenat ordinari.
13. Ubicaci de bancs tipus Nu de Santa Cole o similar, destinats a incentivar la
relaci social i lintercanvi cultural.
14. Ubicaci daltre mobiliari urb seguint el criteri perimetral, bsicament
paperers.
15. Plantaci darbres amb installaci de reg.
8 Descripci detallada de la proposta.
8.1 Moviments de terres i enderrocs.
Es realitzar lenderroc del paviment de panot de les voreres i les vorades,
laglomerat asfltic de la calada. Daltra banda es realitzar larrencada i
desmuntatge de senyals, papereres i fanals.
Es faran els moviments de terres corresponents a les rases de clavegueram,
enllumenat, jardineria, reg, aix com el corresponent per a la formaci de la caixa
de paviment de calada i voreres.
8.2 Vialitat, Afirmat i Pavimentaci.
Per lestudi de la pavimentaci de plaa hem tingut en compte les instruccions
del MOPU, per sobretot es segueix el manual de seccions estructurals de ferms
urbans a sectors de nova construcci de lEduard Alabern i en Carles Guilemany.
Dacord amb aquest manual cal dimensionar els paviments a partir dels
vehicles pesats que es preveu que circulin durant el perode de vida til, que en el
cas de paviments rgids sestableix en trenta anys.
Per establir la classificaci de la via segons el trnsit que ha de suportar
agafem el tipus V3, corresponent a accs i vialitat principal a sectors residencials de
200 a 600 habitatges, ats que considerem que el transit que discorrer per la
plaa ser elevat.
Segons els criteris del manual i vist la resta de condicionants que es solliciten
sestableix una secci estructural de calada del tipus 3PF1, que es correspon a les
dades segents:
- Nivell de trnsit: V3
- Material de paviment: Peces de formig (P)
- Material de base: Formig (F)
- Qualitat desplanada: E1
8.2.1 Esplanada
La funci de la secci estructural del ferm es repartir les crregues de manera
que pugui sser suportada per lesplanada, de tal manera que tot el paquet de
ferms depn de la capacitat portant de la mateixa.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
16
En el cas dels vials del present projecte hem considerat que lesplanada s
adequada (E1) ja que est completament consolidada i es mant lexistent, segons
aix tindrem un CBR (California Bearing Ratio) entre 5 i 10.
8.2.2 Secci estructural del ferm
Segons el quadre del manual, tenint en compte que hem acceptat una
explanada tipus E1, i que el volum de circulaci es correspon a vialitat principal a
sectors residencials de 200 a 600 habitatges, la secci estructural de calada
acceptada s la 3PF1, amb els gruixos segents:
- 7 cm de les peces de formig
- 3 cm. morter dadherncia
- 17 cm. Base de formig
- 20 cm de capa de sub-base granular tipus S-2
- esplanada existent
8.2.3 Sub-base
La sub-base s la capa de material granulat situada entre la base del ferm i
lesplanada. La sub-base protegeix lesplanada, serveix de superfcie de treball per
executar la resta de lobra.
Els materials escollits podran ser balast natural o balast procedent del
material de cantera o de graves naturals o tot-u artificial grantic.
La seva granulometria ser: La fracci del material que passi pel tams 0,080 UNE ser inferior als 2/3 de la fracci que passi pel tams 0,40 UNE. La mida mxima de lrid ser inferior a la meitat de la tongada compactada.
La corba granulomtrica estar compresa entre els lmits:
TAMIS UNE
50 100
25 75-95
10 40-75
5 30-60
2 20-45
0,40 15-30
0,080 5-15
El material tindr un coeficient de desgast segons lassaig Los Angeles,
inferior a 35. La capacitat portant del material tindr un CBR superior a 20.
Lequivalent a arena ser superior a 25. La plasticitat complir simultniament:
Lmit lquid inferior a 25 (LL inferior a 25). ndex de plasticitat inferior a 6 (IP
inferior a 6).
8.2.4 Cadncia dassaig:
- Granulomtric
- Proctor modificat
- Equivalent de sorra
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
17
- Lmits dAtterberg 2000 m2
- ndex CBR
- Qualitat los Angeles
- Densitat in situ
Es realitzar un assaig de cada una per cada 300 m3 de material granular
diferent excepte de densitat in situ que shauran de realitzar 5 assaigs cada 300
m3.
8.2.5 Base
s la capa que suporta directament el paviment. En aquest cas utilitzem per a
la base el formig en massa H-150,. Aquest ser de consistncia intermitja entre
plstica i fluda. A lassaig de consistncia sobtindr un assentament del con
dAbrams entre 5 i 8 cm. La resistncia ser 20N.
8.2.6 Paviments de peces de formig
El paviment escollit s el de peces de formig. El comportament de les
seccions estructural amb llambordes s ms semblant al dels ferms flexibles que als
rgids. El repartiment de les tensions es realitza a partir de la capacitat de
transmissi de les crregues verticals dunes peces a les altres a travs de les
juntes.
La llamborda utilitzada s de les clssiques, es a dir, les que no tenen cap
tipus dencaix.
Tot i que la tradici recomana assentar les llambordes sobre una capa de 2 o
3 cm. de sorra i rejuntar les peces tamb amb sorra, lexperincia ens porta a
assentar-les sobre 3 cm. de morter de dosificaci 1:3 i rejuntar-les amb morter sec
o sorra, ja que en el cas contrari, sovint es produeixen corriments daquest element
que produeixen enfonsament de les peces.
Per a la collocaci se seguiran les recomanacions del manual de paviments de
llambordes de formig, IECA.
8.3 Clavegueram
El nucli urb de Verges disposa duna xarxa de sanejament absoleta, que
majoritriament s unitria i no disposa de depuradora prpia ni est connectat a
cap altre sistema de sanejament. Totes les aiges, tan les pluvials com les
residuals, saboquen als recs i rieres existents, bsicament a dos cursos daigua que
travessen el terme municipal: la riera de la Vall i el rec del Mol de Bellcaire. Per
mitigar aquest fet i reduir labocament de les aiges residuals als cursos naturals
daigua sha redactat un projecte per a la construcci de collectors en alta de les
aiges residuals dels municipis de Verges, Colomers, Jafre, Albons, la Tallada
dEmpord, Tor i Bellcaire, per conduir-les a la depuradora de lEscala.
A ms a ms, a lany 2006, per encrrec de lAjuntament, lempresa Sorea va
redactar el Pla director de clavegueram de Verges amb la finalitat de conixer
lestat actual de la xarxa, el seu funcionament hidrulic, estudiar la seva connexi
als esmentats collectors i realitzar una proposta dactuacions per tal de garantir el
correcte funcionament de la xarxa. Aquest Pla director no dna detalls sobre les
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
18
actuacions proposades sin que planteja solucions a les insuficincies detectades,
que caldr executar mitjanant els corresponents projectes constructius, tot i que
cont recomanacions de com fer-ho i pressupostos indicatius.
Lesquema bsic que planteja el Pla director consisteix en conduir les aiges
residuals de la part sud del nucli urb a diferents pous per desprs ser aspirada fins
al collector previst en el rec de lEstany i el rec del Mol, mentre que les de la part
nord es recollirien en un altre collector per gravetat. Ambds collectors suniran a
lest del nucli urb i circularan per gravetat fins la depuradora de lEscala.
A la part de mes detall del Pla director es proposa un seguit dactuacions que
qualifica de prioritat alta, mitja i baixa, segons les necessitats a satisfer. No s
planteja un nou dimensionat de tota la xarxa, sin que partint de lexistent, mant
el concepte de xarxa unitria i proposa actuacions concretes, entre les quals es
preveu la construcci de trams de xarxes daiges plujanes per abocar-les als recs,
amb un pretractament que es realitza en uns dipsits anti-DSU.
Segons les conclusions del Pla director, en temps sec la xarxa no planteja
problemes ms que en un punt concret del carrer Davallada, per, hi ha un
problema sanitari puntual greu, ja que les finques que llinden amb el rec del Mol
aboquen les aiges directament al rec, la qual cosa no se soluciona amb la connexi
de la xarxa als collectors en alta i cal una actuaci especfica. En perodes de pluja
es detecten nombrosos punts de risc dinundaci que es detallen en els mapes del
Pla director i que bsicament es concentren als carrers: Girona, Canig, Baix
Empord, Trencada, esglsia, Cam Vell de Bellcaire, Cam del Fondo i de Xaloc.
El Pla no detecta greus problemes amb els nous creixements urbanstics
previstos en el planejament urbanstic general de Verges a la part nord del
Municipi, ja que les aiges pluvials es podran abocar directament a les rieres i les
residuals al nou collector en alta que funciona per gravetat.
El reconeixement de lestat actual de la xarxa que determina el Pla director ha
estat laboris atesa la manca de pous de registre a linici de les xarxes i en els
canvis de direcci, amb la qual cosa es desconeixen els dimetres, materials,
pendents, estat i escomeses existents de bona part de la xarxa actual. Els
sotasignats, com autors del projecte darranjament de la plaa Onze de setembre i
del seu entorn, van partir de les dades facilitades verbalment, les quals induen a
pensar que lestat de la xarxa era correcte, i en el moment dexecutar el projecte i
verificar el seu estat, mitjanant lexecuci de cales, s va optar per modificar el
projecte i substituir ntegrament la xarxa existent.
El pla director preveu tres collectors en alta per a les aiges residuals que
sinicien al reg del Moli que voreja la ciutat murallada pel seu llindar sud i dos
dipsits anti-DSU pel filtratge previ de les primeres aiges de pluja, abans
dabocar-les al rec del Mol de Bellcaire. Lgicament, ats que no s la seva funci,
no determina la xarxa interior del nucli urb. Per tal que posteriorment a lexecuci
de les obres de la ciutat medieval no calgui executar nous collectors que la
travessin, el present projecte realitza un estudi de tota la xarxa circumdant.
El projecte proposa la construcci duna xarxa separativa, tot i que mentre no
sexecuti el Pla director i es puguin conduir les aiges residuals fins la depuradora
de lEscala, al punt baix de lactuaci es tornaran a ajuntar per connectar a la xarxa
unitria existent.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
19
La topografia permet conduir per gravetat les aiges de pluja, per espais
pblics, fins al rec del Mol de Bellcaire, a excepci de la part ms baixa del carrer
Riboss, que saprofita un petit pas entre les construccions de les finques per
abocar les aiges daquest punt directament al reg del Mol. Pel que fa les aiges
residuals, tamb es condueixen per gravetat fins els dos punts baixos de lactuaci.
El punt ms baix del carrer Riboss se soluciona per gravetat preveient una rasa de
gran fondria que caldr apuntalar.
A la xarxa daiges plujanes shi connecten els embornals, les reixes i els
baixants existents de les cobertes, les escomeses de les quals no es preveuen
sifnics, ats que lltim pou abans de la connexi de la xarxa de plujanes a la
xarxa unitria existent disposar del corresponent sif.
Els nous collectors seran de PEAD de dimetre nominal mnim 315. Es
collocaran sobre un llit de sorra, a menys que resti molt superficial. En aquest cas,
es protegir amb formig. La profunditat mnima per al collector de plujanes s de
1,0 metres i 1,50 metres per al de residuals i tindran un pendent mnim del 0,5%.
El fet que la canonada de residuals se situ a ms profunditat facilita la connexi de
les escomeses al collector. El disseny en alat dels collectors es realitza de manera
que la coronaci del conducte ms alt estigui al menys a 1,0 m de profunditat per
facilitar la futura installaci daltres xarxes de serveis sense que afectin al
collector.
Les reixes per als embornals seran de 700x381 cm amb forats rectangulars
model B-30ID de Fbregas o similar. La caixa per a embornals ser amb parets de
14 cm de gruix de ma calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter de ciment
1:6, amb solera de 10 cm de formig de resistncia 15 n/mm2.
Els pous seran executats amb peces de mamposteria, dexecuci in-situ,
collocades amb morter mixt 1:2:10, elaborat a lobra amb formigonera de 165 l.
de 85cm de dimetre interior amb tapa de 65 cm de pas lliure circular model D-1
de Fbregas o similar i crrega de trencament superior a 40 Tn. La solera ser de
formig amb canonada passant per facilitar la circulaci de laigua.
Els graons se situaran en direcci perfectament vertical, de forma que la
separaci entre ells sigui de 350 mm. La separaci del gra superior ms prxim a
la boca daccs estar compresa entre 400 mm i 500 mm, i igualment pel gra
inferior o ltim.
A lannex 1 daquesta memria es realitzen els clculs necessaris i es
descriuen les caracterstiques daquesta installaci.
8.4 Xarxes de serveis
8.4.1 Xarxa elctrica
Lobjecte del present apartat es definir les actuacions a portar a terme en la
installaci de baixa tensi. La xarxa de baixa tensi tamb s existent i nicament
es realitzar una substituci de la xarxa aria per una altra trenada per les faanes
i amb el soterrament dels creuaments amb la finalitat de millorar la imatge daquest
mbit. Durant el termini dinformaci pblica del projecte caldr sollicitar a fecsa-
Endesa el corresponent assessorament pel soterrament de la xarxa aria.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
20
8.4.2 Xarxa dabastament daigua
El projecte contempla la renovaci de la totalitat de la installaci de aigua
amb canonades de polietil i amb la resta dels elements de valvuleria necessaris,
seguint els criteris del Pla director de les millores a realitzar a labastament daigua
potable de Verges realitzat per Sorea.
Tot i que en el projecte de la ciutat Medieval, en un principi, no es va grafiar,
al seu entorn existeixen quatre hidrants contra incendis que li donen cobertura:
- A la plaa Major
- A lencreuament del carrer Baix Empord amb el Rec.
- A lencreuament del carrer del Rec amb el carrer de la Font.
- Al carrer situat al sud del carrer del Rec, tamb anomenat del Rec.
A ms a ms, del Pla director de les millores a realitzar a labastament
daigua potable, redactat per lempresa Sorea, sen preveu la installaci de varis
ms al seu entorn.
Aix, no es necessaria la collocaci dhidrants, i per tant, no estan
pressupostats en el present projecte. Nogensmenys, ats que la ciutat medieval
est formada per carrers estrets i sinuosos sha cregut oport preveuren la
installaci de tres unitats dins del seu recinte com a millora aportada en el plec de
prescripcions per a la licitaci del contracte dobres. La situaci dels hidrants es pot
apreciar en el plnol de projecte 09.2 Proposta Xarxa dAigua/Reg i Hidrants, de
manera que acompleixin les determinacions establertes als art. 1 a 4 de lannex del
Decret 241/1994, tot i que recentment ha estat derogat per la disposici
derogatria de la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenci i seguretat en matria
dincendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
8.4.3 Xarxa de gas natural
El projecte no preveu la installaci daquest servei, ats que els vens que
shan volgut connectar ja disposen daquest servei.
8.4.4 Xarxa de telefonia
El projecte contempla una proposta de nova xarxa de telefonia soterrada
composada per canalitzacions formigonades, arquetes i basament per armaris.
Lestesa del cablejat anir a crrec de la companyia.
Degut a que actualment, les connexions als edificis sefectua de manera aria
el soterrament de la lnia generava la problemtica de com connectar des de la
nova xarxa fins a ledificaci.
Ats que totes les edificacions disposen de faana sobre els vials la soluci de
com connectar la xarxa soterrada al punt de connexi existent s gaireb nica:
grapant el cable per faana conduint-lo fins al punts de connexi actual. En cas que
sigui necessari, es protegir el cable amb un pal metllic o similar.
Els prismes seran tubs de PEAD de dimetre 110mm embolcallats de formig.
Els pericons seran de 40x40cm o de 60x60cm fets in situ de ma lliscat
interiorment.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
21
8.4.5 Xarxa de fibra ptica
Compartint les mateixes canalitzacions que les de la xarxa de telefonia, shan
previst dos tubulars que seran propietat de lAjuntament i que seran la previsi de
pas de telecomunicacions.
8.5 Jardineria i reg
Es plantaran grups de magnlies i de xiprers que disposaran duna xarxa de
reg automatitzat per degoteig. Sinstallaran nous comptadors i by-pass sectorials
connectats a un programador autnom segons sigui necessari. El by-pass sectorial
connectar mitjanant xarxa secundria de polietil als anells ubicats en els
escocells. En els finals de lnia s projecta collocar pericons amb desgus per
rentatge i connexions als embornals de la xarxa de sanejament.
8.6 Mobiliari Urb
Lnic mobiliari urb a collocar a lmbit de la Ciutat Medieval sn els bancs
model Nu de Santa Cole o similar i les papereres dinox model Barcelona de Benito
o similar.
8.7 Senyalitzaci
El projecte no preveu senyalitzaci horitzontal, el trnsit en aquest mbit
nicament sordenar mitjanant la senyalitzaci vertical que installar
lAjuntament una vegada finalitzada lactuaci.
8.8 Enllumenat pblic
Lobjecte del present apartat s la descripci de la installaci elctrica de la
modificaci de lenllumenat pblic del sector anomenat Ciutat Medieval de Verges,
Baix Empord, per a la correcte execuci de les obres, aix com de totes les
prescripcions tcniques reglamentries a seguir per a la seva realitzaci i posterior
legalitzaci.
Aquest enllumenat consta de la installaci de lluminries vials tal i com
podem veure en els plnols.
La illuminaci vial sefectuar mitjanant lluminries tipus HSP-204 amb
lmpada de VSAP 70 W installades sobre columna de secci quadrada de 5,4
metres dalada amb bra de 70 cm, o b directament sobre faana amb un bra
diguals caracterstiques.
Igualment, donat que hi ha un tram de carrer amb volta, sha previst
illuminar aquest tram amb dos projectors zenitals dempotar model 2100 Inox de
fundici injectada dalumini, amb marc dacer inoxidable, equipa per a lmpada
fluorescent de 18 W 230 V.
8.8.1 Reglaments que afecten a la installaci
La present installaci est sotmesa als segents Reglaments, Instruccions,
Normes, Recomanacions i plecs de condicions tcniques:
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
22
- Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament
electrotcnic de Baixa tensi. I instruccions tcniques complementries (ITC)
BT01 a BT51.
- Reglament de Verificacions Elctriques reglamentries en el subministrament
denergia.
- Instruccions complementries del reglament electrotcnic de baixa tensi i fulls
dinterpretaci publicats pel Ministerio de Industria.
- Normes UNE declarades dobligat compliment.
- Les recomanacions de U.N.E.S.A.
- Disposicions i fulls dinterpretaci de la normativa aplicable a les installacions
elctriques de baixa tensi dictats per la Generalitat de Catalunya.
- Pla General dOrdenaci Municipal de Verges.
- Plec de prescripcions tcniques generals per obres de carreteres i ponts de la
Direccin General de carreteras (PG-3/75), aprovat per O.M. de 6 de febrer de
1976.
- Reglament General de Contractaci de lEstat, aprovat per Decret 3410/75, de
25 de novembre per aplicaci i desenvolupament de la Llei de Contractes de
lEstat, modificada per la Llei 5/73 de 17 de mar i la Llei 13/95 de 18 de maig
de contractes dAdministracions Pbliques.
- Plec de Clusules Administratives Generals per a la contractaci dobres de
lEstat aprovat per Decret 3854/70 de 31 de desembre.
8.8.2 Titular i dades
Ajuntament de Verges
C/ Placeta, s/n. Verges (Baix Empord)
8.8.3 Emplaament
La present installaci, objecte del projecte, comprn part de lenllumenat
pblic de la Ciutat Medieval de Verges.
8.8.4 Tipus dinstallaci. classificaci elctrica. manteniment.
La installaci elctrica estar dacord amb el vigent Reglament Electrotcnic
de Baixa Tensi, Reial Decret 842/2002, de 2 dagost i amb les corresponents
instruccions tcniques complementries (ITC) BT 01 a BT 51.
Pel fet de tractar-se duna installaci denllumenat exterior i amb una
potncia superior a 5 kW, ser considerada com a una installaci del grup k i per
tant, precisar projecte tcnic per a la seva legalitzaci.
Durant el perode de garantia de lobra; s a dir, un any a partir de lacta de
recepci, el manteniment anir a crrec de lempresa installadora que realitzi
lobra. A partir daquesta data el manteniment anir a crrec de lAjuntament.
8.8.5 Caracterstiques del subministrament
El subministrament del corrent lefectua la companyia Fecsa Endesa, SA, a la
tensi normalitzada de 3 x 400/230 Volts i a una freqncia de 50 Hz.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
23
8.8.6 Previsi de potncies elctriques
Lenllumenat de lesmentada zona es troba alimentat des dun nou quadre de
protecci i mesura.
La part de la installaci que es reforma, i per tant, subjecta a aquest
projecte, est formada per
Circuit Lluminries Pot.
Unitr.
Pot. Nom.
(W)
Pot. Func.
(Wx1.1)
Pot. Clc.
(Wx1.8)
L1 18 70 1.260 1.386 2.268
L2 13 70 910 1.001 1.638
L3 18 70 1.260 1.386 2.268
L4 10 70 700 770 1.260
4.130 4.543 7.434
Tenint en compte aquestes dades i les taules de contractaci de la companyia
elctrica subministradora tindrem que la
Potncia elctrica a contractar 10,39 kW
Usuari Ajuntament de Verges
Emplaament Carrer de lesglsia Localitat Verges
Empresa subministradora Fecsa Endesa
Superfcie en m2 -
s a qu es destina Enllumenat exterior
Installaci Nova
Potncia concertada
promotor
10,39 kW
Interruptor diferencial
Circuit Nmero In Sensibilitat
Enllumenat Segons 300 mA
Fora Projecte 30 mA
Secci de la derivaci individual. 35 x 16 mm2 Resistncia terra protecci. 12
Potncia
Mxima
admissible. 10,39 kW
A autoritzar 10,39 kW
A contractar 10,39 kW
Tensi. 3 x 230/400 Volts
Intensitat ICPM. 15 Ampers
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
24
8.8.7 Escomesa
La present installaci requereix dun punt descomesa de nova contractaci,
que subicar en el punt indicat en el plnol de planta de la installaci, dins duns
terrenys de propietat municipal i amb accs directe des del carrer.
Lescomesa sefectuar dacord amb el Reglament Electrotcnic de Baixa
tensi, les corresponents normes UNE i les normes particulars de la companyia
subministradora. Lescomesa enllaar directament la xarxa elctrica soterrada de
baixa tensi de la companyia subministradora amb els tallacircuits de seguretat
(fusibles) del conjunt de mesura, tal i com especifica la ITC BT-12 i segents
sobre subministraments individuals industrials de les Normes particulars per a
installacions denlla contingudes en el REBT.
Els fusibles enllaaran directament amb els comptadors de labonat i aquests
enllaaran amb els corresponents dispositius privats de comandament i protecci.
8.8.8 Equip de mesura
Lequip de mesura installat s del tipus CPMST. Per a la collocaci del
comptador sutilitzar la forma indicada per lempresa distribudora en les seves
normes particulars. Fins a la intensitat de 630 Ampers lequip de protecci i mesura
anir ubicat en linterior embolcall de doble allament precintable segons norma RU
1410.
8.8.9 Dispositius de protecci
Aquests estan formats per un magnetotrmic de control de potncia ICPM de
15 A Tetrapolar, i de poder de tall de 4.5 KA i fusibles de 63 A muntats sobre bases
DIN 0.
Igualment es disposar dun interruptor general automtic (IGA) tamb de 15
A.
La disposici de magnetotrmics i interruptors diferencials ens ve detallada en
el plnol de lesquema unifilar i en lapartat de descripci tcnica del conjunt de la
installaci.
8.8.10 Conductors. canalitzacions.
Tots els conductors installats seran del tipus RV 0.6/1 kV, format per fil de
coure electroltic allat mitjanant aleaci especial de policlorur de vinil i farcit per
donar-li forma cilndrica mitjanant goma vulcanitzada.
La coberta exterior ser de policlorur de vinil de color negre per a tenir una
resistncia ms elevada a grasses, dissolvents i elements externs, i no deixar
passar els raigs ultraviolats.
Les canalitzacions o sistema dinstallaci del conductor es faran com a
installacions sota terra o com a muntant interior dins de les columnes.
8.8.10.1 Installaci sota terra.
Sha respectat per a les lnies de distribuci la secci mnima de 6 mm2
prescrita pel reglament.
Tota la installaci soterrada est dintre tub corrugat de doble capa de
polietil del tipus no propagador de la flama , amb resistncia al xoc 9 i de dimetre
90 mm.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
25
La profunditat mnima del conductor s de 40 cm a voreres i zones sense
trfic rodat i de 60 cm a calades (o amb capa de formig de gruix equivalent de
protecci mecnica).
Es collocar una cinta de senyalitzaci que adverteixi de lexistncia de cables
denllumenat exterior, situat a una distncia mnima del nivell del terra de 0,10 m i
a 0,25 per sobre del tub.
En els creuaments de calades, la canalitzaci, a ms dentubada anir
formigonada i sinstallar un tub de reserva.
8.8.10.2 -Muntants interiors dins de les columnes.
A les columnes installades, shan installat caixes de derivaci amb borns de
la casa Sertem o similars.
Les caixes disposen de fusibles per a cada punt de llum i actuen produint un
tall omnipolar, de manera que a lobrir-les deixen el circuit dalimentaci a la
lmpada i a lequip sense tensi.
La lnia interior installada entre la caixa i la llumenera s flexible, de 2.5 mm2
de secci i 1 kV de tensi dallament.
Aquesta lnia no est sotmesa a cap mena de tensi mecnica.
A ligual que les lnies que ens arriben, de 6 mm2, com a mnim, que queden
installades a la base de la columna, que disposa dun espai ms que suficient a tal
efecte i tampoc provoca cap tensi mecnica inadmissible als corresponents borns
de connexi.
A ligual que es portar una lnia de terra fins a totes les parts metlliques
accessibles (tub dacer, balcons, baranes,.....)
8.8.11 Lluminries
Les lluminries seran dels tipus HSP-204 o similar. Aquestes lluminries tenen
un cos amb armadura de fundici dalumini, sistema de tancament per pla inclinat i
entrada de cables roscada a NPT. Reflector amb xapa dalumini anoditzat. Tanca
amb globus de vidre borosilicat i junta de neopr acabat color gris RAL 7035
Aquestes lluminries aniran equipades amb una lmpada de 70 W de vapor de
sodi alta pressi (VSAP).
La protecci de les lluminries s IP-66 i sn de classe I.
8.8.12 Columnes
Columnes de 5,4 metres de secci quadrada pintades, model Cipen de
Bacolgra o similar, amb 1 bra per a la collocaci de la lluminria.
Disposaran de portella a ms de 30 cm de terra per a installaci de la caixa
de borns i fusibles (ITC BT 09).amb una IP 44 o superior.
A la part superior disposaran dacoblament adient per a la collocaci de la
lluminria.
A la part inferior tindran una platina soldada que servir per a la seva
subjecci mitjanant 4 perns dancoratge.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
26
Les dimensions de la portella i alada respecte del terra vnen determinades
en el plnol de caracterstiques de les columnes.
En els punts dentrada dels cables a linterior dels suports, els cables tindran
una protecci suplementria de material allant mitjanant prolongaci del tub o un
altre sistema que ho garanteixi.
8.8.13 Protecci de contactes indirectes
Aquesta protecci la realitzarem mitjanant la posta a terra de les masses i
delements metllics accessibles i dispositius de tall dintensitat de defecte, s a
dir, interruptors diferencials.
La mxima resistncia de posta a terra ser tal que, al llarg de la vida de la
installaci i en qualsevol poca de lany, no es podran produir tensions de contacte
majors de 24 volts, en les parts metlliques accessibles de la installaci,
No obstant aix, tenint en compte que els diferencials tenen una sensibilitat
de 300 mA i el valor que ens dna el terra, estem molt per sota dels 24 volts de
tensi de seguretat admissibles.
La xarxa de posta a terra est composta per les segents parts:
- Elctrode. Cada un daquests estar format per una piqueta de posta a terra
dacer courejat duna alada de 2 m. Es disposar com a mnim dun elctrode de
posta a terra cada 5 suports de lluminries i sempre en el primer i lltim suport
de cada lnia.
- Lnia denlla amb terra. Estar constitut per un conductor de coure de 16
mm2 de secci unit a lelctrode, ser unipolar allat de tensi assignada
450/750 V i recobriment de color verd-groc.
- Posta a terra. Consisteix en una caixa de PVC amb dos borns en el seu interior i
un tros de platina de coure que uneix els mateixos, de manera que pot efectuar-
se la connexi i desconnexi amb facilitat per portar a terme la mesura de la
presa de terra. Una dels borns sunir a la lnia denlla i laltra a la lnia
principal. Es situar a la base del quadre de control i mesura.
- Lnia principal de terres. Aquesta est formada per cable de coure de 35 mm2
de secci. Enllaar el punt de posta a terra i els elctrodes a travs de les lnies
denlla amb el terra, formant un circuit equipotencial.
- Elements connectats a terra. Es connectaran a terra totes les mquines,
canalitzacions metlliques, armaris i caixes de connexi metlliques, armadures
de les lluminries i preses de corrent.
Es comprovar la continutat en les canalitzacions metlliques i es puntejaran en
el cas de no estar degudament connectades.
Igualment es connectaran a terra totes les parts metlliques que, tot i no
formar part prpiament de la installaci elctrica, estiguin a una distncia que
una persona pugui accedir a elles i a una del circuit de la installaci elctrica;
Aix, es tindr especial cura de les tanques perimetrals, les portes daccs, ...
8.8.14 Protecci de contactes directes
Aquesta protecci saconsegueix mitjanant la protecci per mitj de
lallament envolvent de totes les parts metlliques de la installaci subjectes a
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
27
tensi, de manera que sigui impossible qualsevol contacte fortut entre aquestes
parts i les persones que el manipulen.
No obstant aix, els quadres disposen de pany amb clau, les columnes noms
sn accessibles amb lajuda duna eina especial i les lluminries estan a una alada
inaccessible.
8.8.15 Caixes
La caixa del quadre de comptatge i protecci ser de poliester amb tancament
tipus JIS, de caracterstiques aprovades per la companyia.
Les caixes auxiliars exteriors i les situades a linterior de les columnes sn
inaccessibles i protegides davant la pols i la pluja i disposen de borns de derivaci.
Les disposades a linterior de les columnes disposen, com sha dit, de
dispositius de desconnexi automtica i omnipolar a lobrir-les.
8.8.16 Clcul de les lnies elctriques.
Pel clcul de la intensitat que circular en cada lnia i de la seva corresponent
caiguda de tensi emprarem les segents frmules.
En cas que la lnia sigui monofsica la intensitat ser:
VxCOS
PI
En el cas que els receptors siguin punts de llum, per lmpades
dincandescncia tindrem que:
V
PI
i per tubs de descrrega tindrem que:
V
xPI
8.1
i la caiguda percentual de tensi ser:
En cas que la lnia sigui trifsica la intensitat ser de:
VxCOSx
PI
3
i la caiguda percentual de tensi ser:
Essent:
P-Potncia a transportar, en Watts.
I-Intensitat, en Ampers.
V- Tensi, en Volts.
KxSxVxV
xPxLxV
1002(%)
KxSxVxV
PxLxV
100(%)
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
28
Cos
- Factor de potncia
L Longitud, en m.
K Resistivitat
Cu = 56
Al = 35
La secci dels conductors emprats ser la suficient perqu la caiguda de
tensi percentual entre lorigen de la installaci i qualsevol punt dutilitzaci sigui
menor del 3 % de la tensi nominal en lorigen de la installaci.
Aquesta caiguda de tensi es calcular considerant alimentades totes les
lluminries.
En lannex 2.1 sadjunten els clculs de la part de lampliaci de lesmentada
installaci.
8.8.17 Clculs lumnics.
En lannex 2.2. sadjunten els clculs lumnics dels sector compresos en
aquest projecte. En aquests shan realitzat els corresponents clculs en la totalitat
de la plaa i en la zona vial.
9 COMPLIMENT DE NORMATIVES
El projecte sajusta a les Normes subsidiries de planejament de Verges i
compleix amb les normatives constructives que li sn daplicaci i que senumeren
de manera no exhaustiva en els apartats segents i en el Plec de condicions
tcniques.
Tanmateix, es compleix amb les disposicions establertes en la Llei 20/91, de
promoci de laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques i el Decret
135/95 que desplega lesmentada Llei i en especial pel que fa a la disposici dun
itinerari adaptat, tal com es pot apreciar en lapartat segent daquesta memria.
10 SUPRESSI DE BARRERES ARQUITECTNIQUES
Tal com es descriu a larticle 4 de la Llei, els projectes durbanitzaci i
qualsevol altre instrument de Planejament i Execuci ha de garantir laccessibilitat i
utilitzaci, amb carcter general, dels espais ds pblic i observaran les
determinacions i criteris bsics establerts en el ttol II (Disposicions sobre el disseny
i lexecuci per a la supressi de barreres arquitectniques), captol I (Barreres
Arquitectniques Urbanstiques).
La finalitat daquest apartat s demostrar que el Projecte darranjament de la
Ciutat Medieval sajusta a les determinacions de la Llei 20/91, de 25 de novembre,
de promoci de laccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques i del
Decret 135/95, de 24 de mar de desplegament de la Llei.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
29
10.1 Itineraris de vianants.
Ats els desnivells actuals no s possible que els pendents longitudinals dels
vials , en alguns trams, siguin inferiors als determinats per la llei (8% mxim en
trams de ms de 10 metres. Annex II. Apartat 3.1). Els transversals, en cap cas,
superen el 2%.
Lamplada mnima lliure s sempre superior als 140 cm necessaris pel
creuament de dos persones en que una delles utilitza cadira de rodes (Annex II.
Apartat 2.1. Fig 6).
Els girs dels itineraris disposen dun espai de maniobra i de radi de gir molt
superior al que la Llei especifica en LAnnex 2, Apartat 2.2.2. on es descriu la
situaci ms desfavorable amb un radi de 40 cm i una amplada de maniobra 105
cm.
10.2 Paviments.
Els paviments destinats al trnsit de vianants sn durs, antilliscants i noms
tenen els regruixos propis del raspallat del formig.
Totes les tapes de registre de les diferents conduccions subterrnies es
collocaran al mateix nivell que el paviment circumdant. Els forats de les reixes dels
embornals sn quadrats.
Els escossells dels arbres situats en els itineraris de vianants sompliran de
graves fins el nivell de la vorera per tal que no cren ressalts.
10.3 Guals.
Ats que es planteja un tipus de vialitat a un nic nivell no s necessari la
collocaci de guals per a vianants.
10.4 Aparcaments.
En principi no es preveuen zones especfiques per aparcament tot i que en
determinats espais es possible que el Departament de Governaci de lAjuntament
permeti aturar els vehicles, En aquest cas caldr senyalitzar, com a mnim un espai
per a laturada de persones amb mobilitat reduda.
Les dimensions daquestes places seran de 5 m per 2,5 m.
Si laccs es produeix des de la banda destinada al trnsit rodat shaur de
considerar un espai de 80 cm per laccs (170 amplada dun cotxe gran i 70-75 cm
mnim per usuaris amb cadira de rodes). Si laccs es produeix des del cota exclusiu
de vianants, aquesta acompleix totes les condicions descrites anteriorment en
aspectes relacionats amb itineraris de vianants.
10.5 Senyals verticals.
Els senyals de trnsit vertical, les columnes dilluminaci, les papereres i els
escossells dels arbres shan disposat de manera que no constitueixen cap obstacle
pels invidents ni pels usuaris de cadira de rodes.
No sha collocat cap mena dobstacle en tots els recorreguts de vianants.
No es preveu la installaci de semfors.
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
30
10.6 Elements urbans diversos.
Les papereres tenen les caracterstiques adients per la utilitzaci de tota mena
dusuaris.
No es preveu la installaci de cap altre element urb.
10.7 Protecci i senyalitzaci de les obres en la via pblica.
Qualsevol tipus dobra que es realitzi ha de ser senyalitzada i protegida
mitjanant barreres estables i continuats amb llums vermells que quedaran encesos
durant tota la nit, i es collocaran els elements de manera que els invidents puguin
detectar a temps lexistncia de lobstacle. En cap cas es permetr la substituci
daquests barrats per cordes, cables o similars.
11 ALTRA NORMATIVA VIGENT RELLEVANT
Sadjunta relaci de normativa i prescripcions aplicables, no exhaustiva, que intervenen en la redacci del projecte, que es consideren rellevants:
11.1 Vialitat
- ORDRE FOM/3460/2003, DE 28 DE NOVIEMBRE, POR LA QUE SE APRUEBA LA
NORMA 6.1-IC SECCIONES DE FIRME, DE LA INSTRUCCIN DE CARRETERAS.
(BOE NM. 297 DE 12/12/2003)
- ORDRE FOM/3459/2003, DE 28 DE NOVIEMBRE, POR LA QUE SE APRUEBA LA
NORMA 6.3-IC: REHABILITACIN DE FIRMES, DE LA INSTRUCCIN DE
CARRETERAS. (BOE NM. 297 DE 12/12/2003)
- ORDRE 27/12/1999, NORMA 3.1-IC. "TRAZADO, DE LA INSTRUCCIN DE
CARRETERAS (BOE NM. 28 DE 2/02/2000)
- ORDEN DE 14/05/1990 POR LA QUE SE APRUEBA LA INSTRUCCIN DE
CARRETERAS 5.2-IC DRENAJE SUPERFICIAL (BOE 17/09/1990)
- UNE-EN-124 1995. DISPOSITIVOS DE CUBRIMIENTO Y DE CIERRE PER A
ZONAS DE CIRCULACIN UTILIZADAS POR PEATONES Y VEHCULOS.
PRINCIPIOS DE CONSTRUCCIN, ENSAYOS DE TIPO, MARCADO, CONTROL DE
CALIDAD.
- ORDRE 2/07/1976, PG-3/88, PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TCNICAS
GENERALES PER A OBRAS DE CARRETERAS (BOE NM. 162 I 175 DE
2/07/1976 I 7/07/1976 RESPECTIVAMENT).
POSTERIORS MODIFICACIONS:
ORDRE CIRCULAR 292/86 T, DE MAIG DE 1986
ORDRE MINISTERIAL 31/07/86 (BOE 5/09/86)
ORDRE CIRCULAR 293/86 T.
ORDRE CIRCULAR 294/87 T., DE 23/12/87.
ORDRE CIRCULAR 295/87 T
ORDRE MINISTERIAL DE 21/01/88 (BOE 3/02/88) SOBRE MODIFICACI DE
DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES
GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS. (MODIFICACI PASA A
DENOMINAR-SE PG-4)
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
31
ORDRE CIRCULAR 297/88 T., DE 29/03/88.
ORDRE CIRCULAR 299/89.
ORDRE MINISTERIAL DE 8/05/89 (BOE 18/05/89), MODIFICACI DE
DETERMINATS ARTICLES DEL PG.
ORDRE MINISTERIAL DE 18/09/89 (BOE 910/89)
ORDRE CIRCULAR 311/90 , DE 20 DE MAR.
ORDRE CIRCULAR 322/97, DE 24 DE FEBRER.
ORDRE CIRCULAR 325/97, DE 30/12/97.
ORDRE MINISTERIAL DE 27/10/99 PEL QUE SACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES GENERALS PER A
OBRES DE CARRETERES I PONTS EN EL RELATIU A CONGLOMERANTS
HIDRULICS I LLIGANTS HIDROCARBONATS (BOE 22/1/2000).
ORDRE MINISTERIAL DE 28/10/1999 PEL QUE SACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES
GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS EN EL RELATIU A
SENYALITZACI, BALISSAMENT I SISTEMES DE CONTENCI DE VEHICLES
(BOE 28/01/2000).
ORDRE CIRCULAR 326/2000, DE 17 DE FEBRER.
ORDRE CIRCULAR 5/2001, DE 24 DE MAIG.
ORDRE MINISTERIAL FOM/475/2002, DE 13 DE FEBRER, PER LA QUE
SACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS RELATIUS A
FORMIGONS I ACERS. (BOE 6/03/2002)
ORDRE MINISTERIAL FOM 1382/2002, DE 16 DE MAIG, PER LA QUE SE
ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS
TCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS RELATIUS A
LA CONSTRUCCI DEXPLANACIONS, DRENATGES I FONAMENTS (BOE, DE L11 DE JULIOL).
ORDRE CIRCULAR 8/01.
ORDRE FOM/891/2004, DE L1 DE MAR, PER LA QUE SACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES
GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS, RELATIUS A FERMS I
PAVIMENTS.
- ORDENANA DOBRES I DINSTALLACIONS DE SERVEIS EN EL DOMINI PBLIC
MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA. (BOP NM. 122 DE 22/05/1991).
11.2 Xarxes de serveis
- DECRET 120/1992 DEL DEPARTAMENT DINDSTRIA I ENERGIA DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA: CARACTERSTIQUES QUE HAN DE COMPLIR LES
PROTECCIONS A INSTALLAR ENTRE LES XARXES DELS DIFERENTS
SUBMINISTRAMENTS PBLICS QUE DISCORREN PEL SUBSL. (DOGC NM.
1606 DE 12/06/1992)
- DECRET 196/1992 DEL DEPARTAMENT DINDSTRIA I ENERGIA DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA PEL QUE ES MODIFICA LAPARTAT A) DEL
PREMBUL I EL PUNT 1.2 DE LARTICLE 1 DEL DECRET 120/1992. (DOGC NM.
1649 DE 25/09/1992)
TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA
32
- ORDENANA DOBRES I DINSTALLACIONS DE SERVEIS EN EL DOMINI PBLIC
MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA. (BOP NM. 122 DE 22/05/1991)
- ESPECIFICACIONS TCNIQUES DE LES COMPANYIES SUBMINISTRADORES DELS
DIFERENTS SERVEIS.
- NORMES UNE DE MATERIALS, SISTEMES O MTODES DE COLLOCACI I
CLCUL
11.2.1 Xarxa de sanejament
- DECRET 130/2003, DE 13 DE MAIG, PEL QUAL SAPROVA EL RE
Top Related