PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES
CEIP SON FERRER
ELABORAT EL CURS 2012/2013 PER LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA APROVAT PER CONSELL ESCOLAR AMB DATA DE 18 DE JUNY DE 2013
2
1. Criteris generals i actuacions generals i específiques per a les adequacions del procés d’ensenyament de i en les llengües a la realitat socioeconòmica i cultural del centre.
2. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement impartits en
cada una de les llengües.
3. Criteris per a l’atenció específica dels alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues llengües oficials i dels alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques.
4. Criteris de coordinació entre les àrees o els departaments implicats en el procés
d’ensenyament/aprenentatge en llengua estrangera. Metodologies i coordinació interdisciplinar.
5. Mecanismes de seguiment i avaluació dels resultats en competències
lingüístiques de l’alumnat.
6. Relació dels professors amb la seva titulació i competència en llengua anglesa.
7. Relació de professors amb les àrees de continguts que s’impartiran en llengua estrangera durant el curs 2013/2014.
8. Planificació de la implantació progressiva del nou model, dins el marc del
calendari d’aplicació que aprovi la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.
Trets que configuren la tipologia del centre Titularitat Pública. Depenent de la Conselleria d’Educació i
Cultura del Govern de les Illes Balears Etapes educatives Educació infantil (2n cicle) i Educació primària Nombre d’unitats
6 unitats a infantil i 12 a primària
Jornada lectiva
Jornada continuada (9-14 hores per als alumnes i 9-15 hores per al professorat).
Serveis Servei d’escoleta matinera: 7-9 hores (gestionat per l’APIMA del centre) Servei de menjador: de 14 a 16 hores (gestionat per una empresa concessionària) Servei d’activitats extraescolars: de 16 a 19 hores (gestionat per l’APIMA i l’Ajuntament de Calvià) Programa de reforç educatiu: coordinat per l’Ajuntament de Calvià
3
1. Criteris generals i actuacions generals i específiques per a les adequacions del procés d’ensenyament de i en les llengües a la realitat socioeconòmica i cultural del centre.
El CEIP Son Ferrer és un centre públic de doble línia ubicat a la urbanització del mateix nom, al
terme municipal de Calvià. Es tracta d’un centre creat per a donar cobertura a l’alumnat
d’aquesta zona i d’altres nuclis propers com El Toro. El nostre centre acull, pràcticament, tot
l’alumnat que sol·licita plaça, malgrat en els darrers cursos no ha estat possible cobrir tota la
demanda, la qual ha estat derivada a nuclis propers com Magalluf, Santa Ponça o Palmanova,
entre d’altres.
El nostre centre es defineix com a centre aconfessional, inclusiu, obert a l’entorn i promotor de
valors com la diversitat, la cura del medi ambient, la defensa de la llengua catalana i la
tolerància. Ens emmarcam, en aquest sentit, en un model d’escola democràtica que contempla la
participació de tota la comunitat educativa, incloent-hi els seus alumnes, en el procés de presa
de decisions que afecten el nostre centre.
La situació socioeconòmica de les famílies dels nostres alumnes és força heterogènia donades
les pròpies característiques del municipi on es troba la nostra escola. Així, les característiques
principals de Calvià que ajuden a descriure el context de la zona d'intervenció d'aquest projecte,
són les següents:
• Elevada dependència del turisme de l'economia del municipi, principalment del model
madur de “sol i platja”, de baix nivell adquisitiu i de la fórmula “tot en un”. Amb només el
2.9% de la superfície de Mallorca, les dades del 2009 mostren que Calvià es el territori
de Mallorca que més places turístiques alberga, amb un total de 59.273, és a dir, el 21%
del total de places turístiques de l’illa, seguit de Palma, amb un 15%.
• Aquesta dependència del turisme es reflecteix clarament en una marcada estacionalitat.
Hi ha una gran diferència, de 15.8 punts, entre la taxa d’atur al hivern i a l’estiu a Calvià
(en el 2009 va oscil·lar entre un 9.78% al juliol i un 25.58% al desembre),
significativament més acusada que la diferència a nivell de mitjana de Balears (de 7.9
punts, amb un 11.9% en juliol i un 19.8% en desembre).
4
• Creixent i elevada densitat de població al municipi (357,06 hab./km²), la qual és
notablement superior a la mitjana de Balears (300,9 hab./km²), segons dades del padró a
1 de gener de 2009.
• Elevada dispersió geogràfica: gairebé el 50% de la població es concentra en només 5
nuclis de població, d'un total de 36.
• Elevada proporció d'estrangers a Calvià, segons dades del padró de 2009, un 36.4%,
molt superior a la mitjana de la Comunitat Autònoma (21.7%). No obstant això, en
proporció, menys en edat de treballar (73.1% vs 78.4%), probablement pel gran nombre
de residents majors de 65 anys dels països del nord d'Europa.
• Teixit empresarial: a Calvià hi ha en proporció menys indústria que en Illes Balears, i
més comerç, restauració i bars.
Pel que fa a la població, una de les característiques principals de l’estructura demogràfica del
municipi és l’existència d’una població proporcionalment més jove que la mitjana de la
comunitat autònoma (com indica el menor valor de l’índex d’envelliment) i d’un col·lectiu
d’estrangers molt important i comparativament més significatiu que en la resta de Balears (un
36% de la població del municipi). De la població estrangera, en el cas de Calvià la major part
(81.5%) prové de paises de la Unió Europea, mentre que a nivell de Balears, la procedència
UE/no UE està bastant equilibrada. A més a més, cal destacar l’existència al nostre nucli d’un
col·lectiu de famílies procedents d’altres països de fora de la Unió Europea, o recentment
integrats, com la Xina, el Marroc o països de l’est d’Europa. No obstant això, podem afirmar que
Son Ferrer és el nucli amb menys presència de població estrangera del municipi de Calvià.
Distribució població
Edat laboral: 74%
Edat escolar: 19%3ª Edat: 7%
5
La realitat social i lingüística de Son Ferrer ve definida per un altíssim índex d’immigració
peninsular que arribà a la nostra illa al voltant de la dècada dels anys 60, 70, 80 i 90, coincidint
amb un període d’esplendor econòmica al terme municipal de Calvià i, per extensió, a les Illes
Balears. Aquest fet, conjugat amb una alta dependència del sector serveis i amb una realitat
sociocultural amb un índex d’estudis superiors molt inferior a la mitjana de l’estat, provoca que la
competència lingüística del nostre alumnat es vegi malmesa de forma molt acusada.
És, doncs, un objectiu del nostre centre potenciar al màxim la competència lingüística de
l’alumnat de la nostra escola, desenvolupant totes les mesures previstes a la Concreció
Curricular i a les programacions didàctiques i d’aula. No obstant això, i malgrat s’estableixin tots
els mecanismes adients, és evident que la realitat sociolingüística de la zona requereix una
potenciació de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, si allò que volem és que els infants
del nostre centre acabin l’etapa d’educació primària amb una competència lingüística en les dues
llengües oficials de la nostra comunitat autònoma.
Actualment, i segons les proves IAQSE realitzades els darrers tres cursos acadèmics, el nostre
centre obté els següents resultats de mitjana a cadascuna de les àrees:
Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa
76,53 73,31 67,41
Aquests resultats, obtinguts amb un Projecte Lingüístic vigent des de l’any 1997, mostren un
equilibri entre les dues llengües oficials de la comunitat malgrat l’ensenyament sigui
majoritàriament en llengua catalana, de tal manera que l’escola pal·lia el dèficit que aquesta
llengua presenta en el context més immediat. Així mateix, els resultats també mostren la
necessitat de potenciar la llengua anglesa per tal de potenciar al màxim la competència
lingüística de l’alumnat en aquesta llengua.
Finalment, i abans d’exposar les característiques metodològiques i horàries del projecte del
nostre centre, cal esmentar les dades sociolingüístiques de l’alumnat de Son Ferrer obtingudes a
partir d’una enquesta efectuada durant el curs 2010/2011 i amb una mostra total de 396
alumnes.
6
Resultats percentuals dels diferents ítems analitzats
La mitjana de coneixement de les diferents llengües és sobre una puntuació màxima de 3. Les llengües incloses sota l’epígraf <altres> són: francès, portuguès, gallec, neerlandès, romanès, tagàlog, alemany, italià, xinès, àrab i búlgar.
Llengua més habitual a casa Català: 3,6% Castellà: 83,3% Català i castellà: 4,1% Anglès: 3,2% Altres1: 5,9%
Llengua d’ús amb la mare Català: 5,9% Castellà: 77,7% Català i castellà: 5,5% Anglès: 4,1% Altres2: 6,8%
Llengua d’ús amb el pare Català: 6,2% Castellà: 82,9% Català i castellà: 4,3% Anglès: 2,8% Altres: 3,8%
Llengües d’ús amb els germans/es Català: 4,6% Castellà: 83,3% Català i castellà: 5,2% Anglès: 3,4% Altres: 3,4%
Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part de la mare (llegeix) Català: 1,40 Castellà: 2,86 Anglès: 0,94
Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part de la mare (escriu) Català: 1,09 Castellà: 2,83 Anglès: 0,85
Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part de la mare (parla) Català: 1,14 Castellà: 2,87 Anglès: 0,95
Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part de la mare (entén) Català: 1,77 Castellà: 2,87 Anglès: 1,09
Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part del pare (llegeix) Català: 1,24 Castellà: 2,85 Anglès: 0,89
Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part del pare (escriu) Català: 0,80 Castellà: 2,82 Anglès: 0,73
Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part del pare (parla) Català: 1,04 Castellà: 2,88 Anglès: 1,02
Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part del pare (entén) Català: 1,64 Castellà: 2,88 Anglès: 1,12
7
Anàlisi gràfica dels diferents ítems analitzats
Llengua més habitual a casa
Català
Castellà
Català icastellà
Anglès
Altres
Llengua d’ús amb la mare
Català
Castellà
Català icastellà
Anglès
Altres
Llengua d’ús amb el pare
Català
Castellà
Català icastellà
Anglès
Altres
Llengua d’ús amb els germans/es
Català
Castellà
Català icastellà
Anglès
Altres
8
2. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement impartits en cada una de les llengües.
2.1. Educació infantil
En aquesta etapa la llengua d’aprenentatge/ensenyament és la llengua catalana. L’altra llengua
oficial també s’introduirà en aquesta etapa.
Els pares o tutors legals que vulguin fer efectiu el dret a rebre el primer ensenyament en la
llengua castellana, ho poden sol·licitar a través del procediment legalment establert. El centre
adoptarà les mesures corresponents atenent les instruccions i ordres de l’administració
(INSTRUCCIONS del director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional i de
la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives sobre l’aplicació
de les mesures de l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 13 de setembre de 2004 per la
qual es regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals a elegir la llengua del primer
ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes
Balears (11/06/2012) )
La llengua anglesa s’introdueix a 4t d’EI i queda distribuïda de la següent manera:
4t curs d’EI 1 sessió setmanal de 45’ 5è curs d’EI 1 sessió setmanal de 45’ 6è curs d’EI 3 sessions setmanals de 30’ Una de les sessions als grups de 6è d’educació infantil es farà amb el grup desdoblat, per tal de
poder treballar l’expressió oral en petit grup a partir de dinàmiques lúdiques i motivadores per als
infants. Aquest desdoblament es farà amb el mestre +1 de l’etapa, el qual farà la informàtica amb
la resta del grup.
2.2. Educació primària És un objectiu prioritari del nostre centre dotar de coherència l’ensenyament i el tractament de
les llengües a l’etapa d’educació primària, per la qual cosa és fonamental acomplir dos objectius
fonamentals:
• Mantenir les mateixes àrees no lingüístiques en cadascuna de les llengües oficials
durant tota l’etapa d’educació primària, sense excloure la possibilitat recollida a l’article 5
del Decret 15/2013, segons la qual es pot permutar la llengua d’aprenentatge de les
àrees esmentades en l’apartat tercer, en el tercer cicle d’aquesta etapa.
9
• Consolidar una àrea no lingüística que, durant tota l’etapa d’educació primària,
s’imparteixi en llengua anglesa.
Cal esmentar que, malgrat aquest projecte contempli una compartimentació horària per àrees, la
transversalització recollida a les programacions didàctiques del nostre centre i a la Concreció
Curricular aprovada pel Consell Escolar el juny del 2011, fa necessari el treball de blocs de
continguts de diferents àrees de forma globalitzada, per la qual cosa tots els tallers i projectes
que afectin més d’una àrea i que es treballin de forma transversal seran treballats en llengua
catalana.
Així mateix, és important destacar que la llengua catalana continuarà gaudint del rang de
principal llengua vehicular al centre, de tal manera que totes les activitats lectives que no es
trobin incloses en cap àrea específica però que es treballin amb objectius pedagògics seran
vehiculades en català. Ens referim a celebracions, festes, sortides, activitats complementàries,
entre d’altres. De la mateixa manera, la llengua d’ús als espais comuns i al pati serà el català.
10
La distribució de les àrees en cadascuna de les tres llengües es fonamenta i pren com a base de
referència l’article 20 del Decret 15/2013, segons el qual d’acord amb el foment de l’autonomia,
els centres educatius que requereixin una distribució horària de les llengües objecte
d’ensenyament diferent de la que estableix aquest Decret, poden aprovar un altre projecte de
tractament de llengües. Així doncs, la distribució horària de les àrees en cadascuna de les tres
llengües és la següent:
Primer cicle d’educació primària3
Llengua Llengua Llengua Llengua catalanacatalanacatalanacatalana
Llengua Llengua Llengua Llengua castellanacastellanacastellanacastellana
Llengua Llengua Llengua Llengua anglesaanglesaanglesaanglesa
TotalTotalTotalTotal
Coneixement del Coneixement del Coneixement del Coneixement del medi medi medi medi
3h 3h
Educació Educació Educació Educació artística artística artística artística
1h (música)
2h (plàstica)
3h
Educació física Educació física Educació física Educació física
2h 2h
Llengua Llengua Llengua Llengua castellanacastellanacastellanacastellana
4h 4h
Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana 4h 4h
Llengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesa 2h 2h
Matemàtiques Matemàtiques Matemàtiques Matemàtiques
3’5h 3’5h
Religió/ Activitat Religió/ Activitat Religió/ Activitat Religió/ Activitat alternativa alternativa alternativa alternativa
1h 1h
Temps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplai 2’5h
ToToToTotaltaltaltal
11’5h 6h 4h 25h
3 Malgrat el quadre faci referència al primer cicle d’educació primària en el seu conjunt, durant el curs 2013/2014 només s’aplicarà el projecte a 1r, d’acord amb el que preveu l’annex del Decret 15/2013.
11
Segon cicle d’educació primària4
Llengua Llengua Llengua Llengua catalanacatalanacatalanacatalana
Llengua Llengua Llengua Llengua castellanacastellanacastellanacastellana
Llengua Llengua Llengua Llengua anglesaanglesaanglesaanglesa
TotaTotaTotaTotallll
Coneixement del Coneixement del Coneixement del Coneixement del medi medi medi medi
2’5h 1h 3’5h
Educació Educació Educació Educació artística artística artística artística
1h (música)
1h (plàstica)
2h
Educació física Educació física Educació física Educació física
2h 2h
Llengua Llengua Llengua Llengua castellanacastellanacastellanacastellana
4h 4h
Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana 4h 4h
Llengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesa 2h 2h
Matemàtiques Matemàtiques Matemàtiques Matemàtiques
4h 4h
Religió/ Activitat Religió/ Activitat Religió/ Activitat Religió/ Activitat alternativa alternativa alternativa alternativa
1h 1h
Temps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplai 2’5h
TotalTotalTotalTotal
11’5h 6h 4h 25h
4 Malgrat el quadre faci referència al segon cicle d’educació primària en el seu conjunt, durant el curs 2013/2014 només s’aplicarà el projecte a 3r, d’acord amb el que preveu l’annex del Decret 15/2013.
12
Tercer cicle d’educació primària5
Llengua Llengua Llengua Llengua catalanacatalanacatalanacatalana
Llengua Llengua Llengua Llengua castellanacastellanacastellanacastellana
Llengua Llengua Llengua Llengua anglesaanglesaanglesaanglesa
TotalTotalTotalTotal
5è EP5è EP5è EP5è EP 6è EP6è EP6è EP6è EP 5è EP5è EP5è EP5è EP 6è EP6è EP6è EP6è EP 5è EP5è EP5è EP5è EP 6è EP6è EP6è EP6è EP 5è EP5è EP5è EP5è EP 6è EP6è EP6è EP6è EP
Coneixement del Coneixement del Coneixement del Coneixement del medimedimedimedi
2h 3h 1h 2h 4h
Educació per a Educació per a Educació per a Educació per a la ciutadaniala ciutadaniala ciutadaniala ciutadania
1h 1h -
Educació Educació Educació Educació artística artística artística artística
1h (música)
1h (música)
1h (plàstica)
1h (plàstica)
2h 2h
Educació física Educació física Educació física Educació física
2h 2h 2h 2h
Llengua Llengua Llengua Llengua castellanacastellanacastellanacastellana
4h 3’5h 4h 4h
Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana 4h 3’5h 4h 4h
Llengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesa 3h 3h 3h 3h
Matemàtiques Matemàtiques Matemàtiques Matemàtiques
3’5h 3’5h 3’5h 3’5h
Religió/ Activitat Religió/ Activitat Religió/ Activitat Religió/ Activitat alternativa alternativa alternativa alternativa
1h 1h 1h 1h
Temps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplai 2’5h 2’5h
TotalTotalTotalTotal
10’5h 11h 6h 5’5h 5h 5h 25h 25h
5 Malgrat el quadre reflecteixi 5è i 6è d’educació primària, durant el curs 2013/2014 només s’aplicarà el projecte a 5è, d’acord amb el que preveu l’annex del Decret 15/2013.
13
3. Criteris per a l’atenció específica dels alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues llengües oficials i dels alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques.
L’entorn del CEIP Son Ferrer, com hem esmentat al primer punt d’aquest projecte, es
caracteritza per acollir un elevat percentatge d’immigració d’origen peninsular, a més a més de
grups més reduïts que provenen d’altres països europeus o extracomunitaris que, en la major
part dels casos, no tenen cap de les llengües oficials de la nostra comunitat com a llengua de
referència.
Quan un alumne nouvingut arriba al nostre centre i prové d’una altra comunitat de l’estat no
catalanoparlant o bé d’un país que no té cap de les nostres llengües com a llengua vehicular a
l’escola, s’inicia un protocol que, des de l’equip de suport, es posa en marxa amb la finalitat
d’incloure plenament el nin/a en la dinàmica de l’aula ordinària.
Tal i com es preveu a la normativa vigent pel que fa a la inclusió de l’alumnat amb NESE
associades a incorporació tardana, són diferents les mesures que es prenen en funció del cicle
en el qual s’insereix l’alumne:
• Educació infantil i primer cicle de primària: en aquests cicles i donat que l’aprenentatge
de les llengües es facilita mitjançant el contacte directe i continuat amb la llengua objecte
d’aprenentatge, es potenciarà que l’alumne romangui a l’aula de referència i compti amb
un suport que, paulatinament, es distanciarà de l’alumne a mesura que vagi adquirint la
competència lingüística necessària per poder desenvolupar-se òptimament a les
diferents àrees curriculars.
Sudamèrica
Països de l'estd'Europa
Nordamèrica
Rússia
Xina
Àfrica
Unió Europea
14
• Segon i tercer cicle de primària: en aquests cicles, la inclusió de l’alumne a l’aula
ordinària haurà d’anar acompanyada d’una atenció individualitzada i/o en petit grup que
garanteixi l’adquisició d’una mínima competència lingüística que li permeti afrontar amb
unes mínimes garanties d’èxit les diferents matèries curriculars.
L’equip de suport serà l’òrgan encarregat de vetllar pel compliment efectiu del protocol
d’atenció a l’alumnat d’incorporació tardana.
En el cas dels alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques es partirà, tal i com
preveu la nostra Concreció Curricular i el Pla d’Atenció a la Diversitat del nostre centre, dels
principis de l’escola inclusiva. La nostra escola parteix de la base que els criteris que
contribueixen a millorar l’èxit escolar han de ser oberts, flexibles i universals. Partint d’aquesta
premissa, el treball en xarxa i el suport contextualitzat i generalitzat, són les eines bàsiques que
posam a disposició de l’alumnat per millorar i arribar a assolir l’èxit escolar.
Entenem el suport de la següent manera:
o Els suports es repartiran, equitativament, entre els diferents grups d’educació infantil i
primària.
o Durant cada trimestre, a les sessions de les juntes d’avaluació, es farà una valoració
de l’organització dels suports i, si s’escau, es reorganitzaran de manera que cobreixin
les demandes de tots els grups.
o L’equip de suport és l’òrgan encarregat de vetllar pel bon funcionament dels suports i
per proposar i dur a terme les modificacions necessàries.
o Els membres de l’equip de suport es repartiran per cicles, de manera que cada cicle
tengui el seu referent de suport. El/la mestre/a d’audició i llenguatge intervindrà a tots
els cicles de manera preventiva i, ocasionalment, de forma més individualitzada quan
l’avaluació psicopedagògica així ho determini.
o El suport és generalitzat, és a dir els seus destinataris són tots els alumnes.
o El model de suport està d’acord amb una concepció del currículum com un element
comú i de cohesió, però a la vegada obert i flexible.
o La metodologia i la filosofia del suport han d’anar estretament lligats.
o Emfasitzam el caire preventiu del suport (mai recuperador).
o Per tal de garantir aquest caire preventiu, el suport partirà de propostes inclusives
que impliquin el mestre de suport en la dinàmica de l’aula. Algunes estratègies
15
adequades segons el nostre model de suport són:
∗ Desdoblaments
∗ Tridesdoblaments
∗ Tallers
∗ Grups cooperatius
∗ Tutoria compartida
∗ Petits grups heterogenis
∗ Altres estratègies inclusives
Per altra banda, el protocol a seguir quan el tutor/a detecta que un infant presenta dificultats en el
procés d’aprenentatge, és el següent:
o Fer la demanda d’intervenció per a l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica
(segons el model del centre)
o Lliurar aquesta demanda al membre de l’equip de suport que intervé al cicle
o Aquest membre de l’equip de suport posarà en coneixement de la resta de l’equip
aquesta demanda a fi d’articular les mesures adients al cas
o La demanda serà recollida per la persona competent en cada cas, segons es
consignin unes necessitats o unes altres (avaluació del llenguatge, avaluació
psicopedagògica o intervenció sociofamiliar)
o També durant la reunió, l’equip de suport emplenarà l’apartat per emplenar a la
reunió de l’equip de suport, consignant, així mateix els professionals que intervindran
inicialment
o Un cop l’equip de suport ha rebut la demanda, s’inicia el procés d’avaluació i suport
per tal d’afavorir l’èxit escolar de l’alumne/a en qüestió
Cal destacar que, en els casos d’alumne amb dificultats lingüístiques, la mestra d’audició
i llenguatge durà a terme sessions individualitzades i en petit grup a fi de treballar aquells
aspectes que hagi determinat l’equip educatiu. Aquestes sessions tendran com a objectiu
potenciar al màxim diferents estratègies que permetin a l’alumne desenvolupar al màxim la
competència lingüística.
16
4. Criteris de coordinació entre les àrees implicades en el procés d’ensenyament/aprenentatge en llengua estrangera. Metodologies i coordinació interdisciplinar.
Tal i com preveu l’annex del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el
currículum de primària a les Illes Balears, les orientacions metodològiques bàsiques que han de
guiar l’ensenyament de la llengua estrangera, en el nostre cas de la llengua anglesa, són les
següents:
• L’àrea de llengua estrangera afronta el repte de formar persones que puguin emprar
aquesta llengua per comprendre, parlar i llegir. Per aquest motiu l’ús quotidià s’ha
d’iniciar en el començament de l’aprenentatge. L’ensenyament de les llengües
estrangeres ha d’aconseguir, a més, que els ciutadans de les properes generacions
valorin el respecte i la tolerància per la interculturalitat. Tot això els ajudarà a evolucionar
com a individus autònoms, capaços de realitzar aprenentatges diversos i de
desenvolupar-se amb èxit en una societat pluricultural.
• D’acord amb les recomanacions del Consell d’Europa, la millora de la capacitat de
comunicació en diferents llengües dels ciutadans i ciutadanes adquireix una importància
de primer ordre.
• És important la immersió en la llengua estrangera des dels primers moments de contacte
amb aquesta. La creació de situacions motivadores, funcionals i significatives, que
prioritzin la comunicació oral sobre l’escrita (especialment a educació infantil i al primer
cicle de primària), que afavoreixin la participació i que potenciïn la sociabilitat i la
interacció comunicativa, provocarà la necessitat de comunicar-se entre els infants i
facilitarà l’adquisició de coneixements, destreses i capacitats que desenvolupin la
competència comunicativa.
• L’aula ha de ser un espai agradable, motivador, comunicatiu i relaxat que permeti
l’aprenentatge individual i cooperatiu, establint normes negociades de conducta i de
reforç positiu. Pel que fa a les activitats, han de tenir un caràcter lúdic, de manera que
l’adquisició de la llengua estrangera es produeixi de forma indirecta, natural i inconscient.
Per altra banda, i pel que fa als criteris de coordinació entre el professorat encarregat
d’impartir les assignatures lingüístiques i no lingüístiques en llengua anglesa, el cap d’estudis
presidirà una comissió que es posarà en funcionament l’1 de juny de 2013 i que es reunirà, com
a mínim, per elaborar la programació anual, per revisar-la trimestralment i per elaborar la
17
memòria d’avaluació d’aquest projecte de tractament integral de llengües. La comissió estarà
formada pel cap d’estudis i els responsables de les diferents àrees impartides en llengua
anglesa. Els objectius d’aquesta comissió són:
• Consensuar les bases metodològiques per a l’ensenyament en i de l’anglès.
• Coordinar les actuacions als diferents cicles d’educació infantil i primària
• Establir els mecanismes d’avaluació necessaris per valorar l’adequació del
projecte en cadascun dels cicles.
18
5. Mecanismes de seguiment i avaluació dels resultats en competències lingüístiques de l’alumnat.
Els mecanismes d’avaluació i seguiments dels resultats pel que fa a la competència
lingüística en les diferents llengües s’emmarquen en els mecanismes ordinaris de seguiment
previstos a la Concreció Curricular del centre i a les diferents programacions didàctiques.
Concretament:
• Proves d’avaluació inicial: en iniciar cada curs acadèmic es duen a terme
proves d’avaluació inicial a fi de conèixer el nivell de competència lingüística dels
nostres alumnes. En aquest sentit, l’èmfasi es posa en el progrés i no pas en el
resultat final, per la qual cosa resulta imprescindible determinar el nivell lingüístic
des del qual parteixen els nostres alumnes per valorar el progrés al llarg del
curs.
• Proves d’avaluació final: en acabar el curs, els mestres tutors dels diferents
cursos passen les proves oficials del nostre centre per determinar la consecució
dels objectius previstos per a cada nivell. Aquestes proves varen ésser
revisades i actualitzades d’acord amb el model competencial el passat curs
2011/2012.
• Seguiment de casos específics en el marc de l’equip de suport: en casos
més específics i quan hi ha intervenció directa de l’equip de suport, aquest duu a
terme un seguiment de caire més individualitzat que es plasma en l’informe
NESE que proposa la Conselleria d’Educació i Cultura. A l’apartat de <Nivell de
competència curricular> s’ha d’especificar el nivell de l’infant en cadascuna de
les àrees, entre les quals hi ha les matèries lingüístiques.
• Valoració qualitativa als informes d’avaluació: al final de cada curs acadèmic,
als informes que s’emplenen a través de la plataforma de gestió educativa
GESTIB, es fa una valoració qualitativa del grau de consecució dels objectius
previstos en relació a cadascuna de les competències bàsiques, entre les quals
hi ha la lingüística.
• Proves d’avaluació diagnòstica a 4t de primària: tal i com preveuen les
instruccions d’organització i funcionament de centres que anualment publica la
Conselleria d’Educació i Cultura en el marc de les seves competències, cada
dos cursos és prescriptiu que tots els centres sostinguts amb fons públics de les
19
Illes Balears implementin unes proves d’avaluació diagnòstica. Aquestes proves
resulten de gran utilitat per conèixer l’evolució dels nostres alumnes i el seu
nivell en relació a les competències que avaluen les esmentades proves, entre
les quals hi ha la competència lingüística en les tres llengües contemplades en
aquest projecte.
20
6. Relació dels professors amb la seva titulació i competència en llengua anglesa
A continuació, s’exposa una taula amb el professorat que, previsiblement, formarà la plantilla del
nostre centre durant el curs 2013-2014, curs acadèmic en què es preveu iniciar el projecte de
tractament integral de llengües.
Mar Soleto Nieto Cap nivell acreditat
Maria Azanzazu Fuentes Ruiz Cap nivell acreditat
Vacant pendent d’adjudicar
Patrícia Pujol Campins Cap nivell acreditat
Begoña Turró Horrach Cap nivell acreditat
Antònia Matas Ferrer Cap nivell acreditat
Albert Riquelme Costa Nivell B1
Vacant pendent d’adjudicar en comissió de serveis
Carolina Ferrer Martínez Cap nivell acreditat
Tomàs M. Siquier Coll Nivell A2
Mateu Forteza Capllonch Cap nivell acreditat
Nofre Bennàssar Sampol Cap nivell acreditat
Margalida Forteza Cortès Nivell B2
Antoni Bosch Cardona Cap nivell acreditat
Maria Cristina Venteo Romero Nivell B2
Maria Antònia Oliver Vanden Avond Cap nivell acreditat
Gabriela Spano Figueroa Nivell B1
Rosalía Benítez Gil Nivell B1
Natalia Álvarez Ruiz Nivell A2
Maria Luz Servera Montesinos Nivell A1
Miquel Àngel Pou Martorell Nivell A2
Maria Esperança Gelabert Rosselló Nivell A1
Emilia Morell Rigo Cap nivell acreditat
Noelia Orellana Cormenzana Cap nivell acreditat
Ana Maria Maicas Balaguer Cap nivell acreditat
María Ángeles Moya Ortega Cap nivell acreditat
Sandra Sánchez Hidalgo Cap nivell acreditat
21
Cristina Rivas Alejandre Nivell B2
María Azucena Tejera Encinas Cap nivell acreditat
Rosa Gutiérrez Alemany Cap nivell acreditat
Vacant pendent d’adjudicar en comissió de serveis
La titulació acreditada pels diferents mestres destinats al nostre centre roman sotmesa
als possibles canvis que es puguin produir com a conseqüència de processos formatius
organitzats per la Conselleria d’Educació i Cultura o d’altres institucions degudament acreditades
i autoritzades.
22
7. Relació de professors amb les àrees de continguts que s’impartiran en llengua estrangera durant el curs 2013/2014. CICLE MATÈRIA PROFESSOR
Primer cicle (1r curs A) Educació plàstica Mª Cristina Venteo Primer cicle (1r curs B) Educació plàstica Mª CristinaVenteo Segon cicle (3r curs A) Educació plàstica Gabriela Spano Segon cicle (3r curs B) Educació plàstica Rosalía Benítez Segon cicle (3r curs A) Una sessió de medi aplicada a les
TIC Mª Cristina Venteo
Segon cicle (3r curs B) Una sessió de medi aplicada a les TIC
Mª Cristina Venteo
Tercer cicle (5è curs A) Educació per a la ciutadania Cristina Rivas Tercer cicle (5è curs B) Educació per a la ciutadania Cristina Rivas Tercer cicle (5è curs A) Educació plàstica Cristina Rivas Tercer cicle (5è curs B) Educació plàstica Cristina Rivas
Aquesta relació roman sotmesa a tots els possibles canvis que es puguin produir com a
conseqüència de causes que no es poden preveure abans de l’aprovació definitiva d’aquest
projecte de tractament integral de llengües.
Els mestres que figuren a la taula adjunta formaran part de la comissió esmentada al
punt 4 del present projecte, juntament al cap d’estudis del centre que vetllarà per l’assoliment
dels objectius previstos al present document.
23
8. Planificació de la implantació progressiva del nou model, dins el marc del
calendari d’aplicació que aprovi la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats
Tal i com es preveu a l’annex del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el
tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears,
concretament al seu punt 2, els centres escolars han d’iniciar l’aplicació del tractament integrat
de llengües el curs 2013/2014. D’aquesta manera, l’equip directiu del centre, oït el Consell
Escolar i el Claustre de Professors, organitzarà els recursos humans de tal manera que es
respecti la proporció que preveu l’esmentat Decret pel que fa a l distribució equilibrada de les
dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Per altra banda, i tal i com preveu l’annex del mateix Decret recollit al paràgraf anterior,
la implantació de l’ensenyament en llengua estrangera a educació infantil s’iniciarà durant el curs
2013/2014, tot i que en aquest cas no caldrà fer cap modificació significativa, sinó que
continuarem acollint-nos a les directrius recollides a les Instruccions de la Direcció General
d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives sobre l’ensenyament de la llengua estrangera
al segon cicle de l’educació infantil.
Així mateix, l’annex també preveu que la iniciació del projecte a l’etapa d’educació
primària s’iniciarà, com a mínim, als nivells de 1r, 3r i 5è durant el curs 2013/2014, i
posteriorment s’estendrà a la resta de nivells fins al curs 2017/2018, data en la qual el projecte
ha d’estar completament implantat al centre.
La Comissió de Coordinació Pedagògica revisarà l’adequació del projecte al llarg del
curs 2013/2014 i farà les consideracions pertinents a fi d’ampliar l’ensenyament en llengua
estrangera a la resta de cursos no contemplats al present projecte i a fi d’equilibrar les dues
llengües oficials de la comunitat autònoma. Les consideracions que s’aprovin seran aprovades
per l’òrgan competent i adjuntades com a annex al projecte recollit en aquest document.
El calendari d’elaboració, aprovació i aplicació d’aquest document queda recollit a la
taula de la pàgina següent:
24
MESURA CALENDARI D’APLICACIÓ ÒRGAN RESPONSABLE
Elaboració del 1r esborrany
del projecte
Abans del 25 de maig de
2013
Comissió de Coordinació
Pedagògica
Claustre per recollir les
aportacions al 1r esborrany
27 i 29 de maig Convoca l’equip directiu
Claustre de professors/es
Reunió amb l’Associació de
Mares i Pares d’Alumnes
per recollir les aportacions
al 1r esborrany
3 de juny Convoca l’equip directiu
AMPA i equip directiu
Consulta no vinculant a les
famílies
3 de juny de 9 a 18 hores Direcció del centre
Elaboració del 2n esborrany
del projecte
5 de juny Comissió de Coordinació
Pedagògica
Aprovació del projecte per
part del Consell Escolar
18 de juny Consell Escolar del centre
Enviament del projecte a
Inspecció Educativa i a la
Conselleria d’Educació i
Cultura
18 de juny Direcció del centre
Top Related