Vora la font de can Gifre
Quin món tan perdut!
Històries d’en Xico i d’en
Tonet
Vull compartir amb vosaltres una història, la que comença a can Gifre, sota els cingles de Golany.
Sota els cingles de Golany feineja un home.
És en Tonet de can Gifre. Un home bo i generós. Un home amb una memòria tenaç.
Vora la font de can Gifre, un home fa un mos amb tranquil·litat.
S’aixeca i beu aigua de la font.
És en Xico Coll, fill de
can Castellar de Porqueres.
El costum de treure la cadira…
Els dos emboscats, companys de mili l’any 1939 a Osca, es retroben altra vegada.
Comencen a desgranar records…
Ha començat un temps màgic…
Un temps màgic on els detalls i les paraules són importants.
Sota la mirada
d’un gatencuriosit.
I d’un cavaller de pedra…
Dues bones
persones
es preparen per
evocar instants
del seu passat.
Amb les seves paraules conec paraules i petjades de persones que
han conegut.
Persones que han estimat i que estimen…
I gaudeixo de la generositat
de dues persones
excepcionals.
Gràcies a ells el paisatge deixa de ser erm i s’omple de noms, de topònims, de vivències…
…de rondalles, de llegendes, de contarelles…
…d’instantànies de les seves vides.
El bon humor no manca mai a les nostres trobades.
Les paraules flueixen generoses com l’aigua de la font.
A cada trobada els dos homes em sorprenen amb una història, amb una expressió, amb un refrany…
Celebrem l’aniversari d’en Tonet i
d’en Xico amb ratafia i tortada.
En memòria d’en Xico Coll i Ferrer i d’en Tonet Riera i Devall
Fotografies: Àngel Vergés i Narcís Pujades. Àlbums de la família Coll-Masdevall, Riera-Ramió i de l’arxiu de Josep Estarriola
Dibuix d’en Xico i d’en Tonet a la font: Josep Estarriola i Borrell
Creació animació: Àngel Vergés Gifra
25 de maig del 2010